Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/2/2022 — Interviu i el Grup Zeta: naixement, fórmula i escàndols; llocs maleïts del món; Via Laietana i el metro ocult
El convidat relata la coneixença amb Antonio Asensio (trucada a finals de 1975), la presentació amb Jerónimo Terrés i la firma de la societat (01/03/1976). Repartiment accionarial 50/25/25, marques i primers projectes: diccionari de Por Favor i revista juvenil OK/EOK.
A finals de març de 1976 ja acumulen deute i els llançaments no funcionen. Sosté que Zeta va viure 40 anys en números vermells malgrat l’impacte mediàtic, amb possibles compensacions per negocis paral·lels més endavant.
Anecdotari sobre l’estètica i el caràcter d’Asensio (Mustang, cadena, “no tenia un duro”) i, alhora, la seva intel·ligència per convertir idees alienes en producte propi i crear un grup rellevant.
Definició de la fórmula: erotisme cuidat, actualitat, firmes i successos barats d’agència (*sang en llauna*). Decisió a l’abril i primer número el 19/05/1976: 100.000 de tirada, 85.000 vendes; ràpid creixement fins a 180.000 de tirada.
Política de pagaments alts i gran cura del paper i la foto. Aprenentatges després dels errors d’informació a Por Favor. Xoc amb censura i portada fallida amb Marcelino Camacho (caiguda de vendes) que fixa un límit editorial.
Interludi musical amb la cançó emblema de Louis Armstrong que serveix de pont generacional i de to.
De “Interview” a Interviu per pronunciació. Asensio exerceix de “lector ideal” i el convidat pilota el producte. Interviu esdevé icona; opinió que Antonio no l’hauria tancada. Debat sobre pèrdua de qualitats amb el temps.
Concepció visual “a mà”, comparació amb la revista Opinión. Fitxatges (Marcillac) i redefinició de Lluís Cantero (de ràdio a cròniques de saunes), origen del seu estil. Amb l’èxit, la informació comença a arribar sola.
Idea impulsada per la moda esportiva del moment. Migueli accedeix a una foto nua amb pilota tapant, feta a vestidors del Barça; gran impacte comercial (especialment a Càdiz).
La primera seu d’Interviu s’ubica en un pis damunt d’una església (el rector cobrava el lloguer). Una imatge icònica dels inicis precaris però creatius.
Homenatge musical a Marisol (Pepa Flores) abans d’entrar en el bloc de la seva exclusiva a Interviu.
El nu de Marisol fa pujar vendes però no és el número més venut. El 1978 es toquen pics d’1M d’exemplars. Reflexió sobre la desaparició de punts de venda (exemple de Sant Just Desvern).
Compra opaca de fotos de Jackie Kennedy via César Lucas i un italià; peripècia a l’aeroport amb un emissari. Marisol: fotos consentides i de feia anys, publicació polèmica i efecte promocional; reaccions de Gades i debat sobre oportunitat.
Acord perquè el convidat torni els primers divendres de mes fins a final de temporada per seguir explicant la història de la comunicació impresa.
Diàleg sobre l’intent d’una revista adolescent (OK/EOK) i el model Salut les Copains; connexions amb experiències prèvies (Fans a Bruguera).
Quatre focus: Calgary (chinook i meteorologia extrema), Punta Arenas (forat d’ozó i ‘solmàfors’), Carretera de la Mort a Bolívia (descens en BTT), i Kowloon Walled City (hiperdensitat i autogestió). Tanca amb topònims originals i curiositats.
Apunt final: “Les desobediències són absurdes si no es fan bé”. Un toc crític sobre l’actualitat política.
De Cerdà a l’obertura (1908–1958): mig segle per fer via. Preservació d’elements (Velers, Casa Rubió i Balaguer/Jefatura). El Barri Gòtic es reconstrueix a partir de peces salvades.
Debat de noms (Gran Via A, Llibertat, Via Laietana) i mutacions per règims successius (Buenaventura Durruti, José Antonio, Generalísimo, etc.).
Subhastes lentes i edificació progressiva (Correus, Banco Hispano-Colonial, Caixa de Pensions...). Recomanació d’alçar la vista per llegir el paisatge arquitectònic ‘Chicago School’ local.
Túnels previs al metro (1911–1916) i galeries tècniques laterals per evitar obres en superfície. Estacions fantasma: Correus (tancada, fossilitzada) i Banc/Banco (mai inaugurada per error de cota).
Repàs a Transmediterrània (torre-far), Casa Guarro, Banc d’Espanya (arquitectes de Madrid), Casa Cambó (trasllat a l’àtic amb l’ascensor), i altres curiositats.
Crítica a qui rebutja vacunar-se però accepta tractaments dels mateixos laboratoris en cas de contagi.
Tancament amb recordatori d’emocions fortes i de les seccions dels col·laboradors; música final i punt horari.
Bloc 1 — Interviu i el Grup Zeta (conversa amb el convidat)
Arrencada i context
El programa repassa el naixement del Grup Zeta i de la revista Interviu, amb el testimoni directe del seu cofundador. S’expliquen els primers contactes amb Antonio Asensio i Jerónimo Terrés, la constitució societària i els primers projectes.
"El 1 de març del 76 es va fundar Z... i el 31 de març ja estàvem en números negatius."
Temes clau
- Fundació del Grup Zeta i repartiment accionarial (50% Asensio, 25% Terrés, 25% convidat)
- Primeres idees: diccionari de Por Favor i revista juvenil “OK/EOK” (referent francès)
- Crisi inicial i 40 anys en números vermells malgrat l’èxit comunicatiu
- Retrat d’Antonio Asensio: instint comercial, capacitat d’apropiar-se d’idees i d’afinar el producte
La fórmula Interviu
- Disseny editorial conscient d’una “fórmula” setmanal: erotisme cuidat + actualitat + firmes potents + successos
- El component de “sang en llauna” (crònica negra d’agència, barata i molt consumida) per atraure públic, també femení
- Context d’apertura post-Franco que afavoreix el llançament
Llançament i consolidació
- Decisió a Setmana Santa (abril 1976) i primer número el 19 de maig
- Tirada inicial de 100.000 i 85.000 vendes del núm. 1; en pocs números, tirada fins a 180.000
- Política de bones tarifes a redactors, col·laboradors, fotògrafs i models; cura en paper, impressió i fotografia
- Distribució i aprenentatges (errors de Por Favor amb xifres inflades)
- Censura i portada fallida de Marcelino Camacho (núm. 6) que fa caure la venda
Marca, rols i evolució
- Canvi de “Interview” a Interviu per pronunciació; avui acceptada per la RAE
- Rols: convidat com a editor de producte i equip; Asensio com a “lector ideal” que llegia de dalt a baix i marcava tocs útils
- Interviu com a icona; tancament posterior del fill d’Asensio; opinió que Antonio no l’hauria tancada
Redacció i contingut
- Mètode artesanal (tipografies a la paret, selecció per gust) però efectiu
- Fitxatges i sorpreses: columnes brillants (p. ex. Marcillac) i el cas Lluís Cantero, redirigit a crònica de saunes (origen del seu estil)
- Quan l’èxit arriba, la informació ve a la redacció
- “El món del futbol al desnudo”: Migueli (Barça) posant amb una pilota; impacte comercial (especialment a Càdiz)
Cultura d’empresa i anècdotes
- Primera redacció a un pis sobre una església; el rector cobrava el lloguer
- Pauses musicals i compàs generacional (“What a Wonderful World”, “Tómbola”) per contextualitzar l’època
Exclusives i polèmiques
- Fotos de Jacqueline Kennedy (encàrrec atribuït a Onassis): compra opaca a un italià via César Lucas; episodi rocambolesc amb un emissari aturat a l’aeroport
- Marisol (Pepa Flores): fotos prèvies, consentides i de feia anys; publicació que ajuda vendes i promocions; reaccions (Gades)
- Xifres rècord: el 1978 s’arriba a més d’un milió d’exemplars setmanals; Interviu i Pronto, casos d’èxit massiu
- Reflexió sobre la crisi dels quioscos (exemple: tancament de l’últim punt de venda a Sant Just Desvern)
"Si hagués continuat sent el lector d’Interviu, l’Antonio no l’hauria deixada perdre les seves qualitats fondamentals."
Bloc 2 — Llocs “maleïts” i curiositats (secció de Joan Mateu)
Destinacions extremes i anècdotes
- Calgary (Canadà): chinook que fa oscil·lar la temperatura 20–25 °C en hores; ciutat sense rates i paradís de meteoròlegs
- Punta Arenas (Xile): sota la “lupa” del forat d’ozó a la primavera austral; solmàfors per alertar la població
- Carretera de la Mort (Bolívia): 69 km, 3.600 m de desnivell, conducció per l’esquerra per “veure el barranc”; accidents i descensos en BTT
- Kowloon Walled City (Hong Kong): densíssim laberint autoorganitzat (fins a 13.000 persones/hectàrea), demolit el 1992; referents culturals
Topònims originals
- Pirineus: “muntanya del foc secret”
- Catalunya: “país de la gent al costat del corrent i dels grans senyors”
- Kilimanjaro: “muntanya del déu del fred”
- Cuba: “on es troba or”
- Sobre colonitzadors (segons pobles indígenes): persones amb teranyines a la cara; gent que fa coses sense sentit
"Les desobediències... O es fan bé o no es fan."
Bloc 3 — Via Laietana: reforma urbanística i metro ocult (secció de Pep Capellades)
Cronologia i escenari
- De Cerdà (1859) a l’obertura d’enderrocs (1908) i el darrer edifici (1958): 50 anys d’obres
- Finançament: Banc Hispano-Colonial; subhastes lentes i solars a preu baix
- Preservacions: Casa del Gremi dels Velers, Casa Rubió i Balaguer (avui Jefatura de Policia), fragments del Barri Gòtic (recomposat)
Nomenclàtor i política
- Noms en disputa: “Gran Via A”, “Llibertat” i finalment Via Laietana
- Canvis de règim: “Buenaventura Durruti” en guerra; altres vies com “José Antonio” o “Generalísimo”
Sota terra: estacions fantasma i serveis tècnics
- Entre 1911–1916 es fan túnels pensant en el metro (inaugurat a BCN el 1924/25), i galeries laterals per a serveis (llum, aigua, gas, clavegueram) per evitar aixecar el carrer
- Estació Correus: tancada i fossilitzada amb anuncis de l’època (Norit, campanya electoral d’aleshores)
- Estació Banc/Banco: mai estrenada per error de càlcul (andana a cota errònia); escales que no menen enlloc
- Bifurcació històrica a c. Aragó per “omplir” túnels fets abans de temps
Arquitectura i detalls
- Correus, Banco Hispano-Colonial (avui “Barcelona Hotel Colonial”), Caixa de Pensions (Lluís Sañé), Companyia Transmediterrània (torre-far i lluerna), Casa Guarro, Banc d’Espanya (arquitectes de Madrid), Casa Cambó (un dels primers a “pujar” a l’àtic gràcies a l’ascensor)
- Recomanació: passejar i mirar cap amunt per llegir la Via Laietana del “Chicago School” barceloní
Editorial final
- Apunt sobre vacunes i incoherències: rebuig a vacunar-se però acceptació del tractament dels mateixos laboratoris quan hi ha contagi
- Tancament amb música i recordatori del to crític i informatiu del programa

