Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/4/2022 — Interviu i la Transició: Antonio Asensio, editors (Lara i Godó), articulistes i lectors; Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch; homenatge musical i reflexió final

Panorama de l’episodi

Programa coral que combina memòria periodística i cultural amb història de Barcelona. El bloc principal repassa l’origen, l’època daurada i la transformació d’Interviu, el paper d’Antonio Asensio i el contrast amb altres editors clau. El segon bloc desgrana la Casa de les Punxes i la figura de Puig i Cadafalch. Tanca amb un homenatge musical i una breu reflexió sobre límits de l’humor arran dels Oscars.

Bloc 1 — Interviu: orígens, persones i mètode

Fundació i context (1975–76)

• De Por Favor a Interviu: canvi de registre i d’ambició en plena Transició.
• Primera trobada amb Antonio Asensio (gener de 1976) i arrencada del projecte a Barcelona després d’una etapa a Madrid i de la mort de Franco.
• Perfil d’Asensio: sorprenent, instintiu i amb gran capacitat d’aprenentatge.

“Aprèn molt de pressa.”

• Anècdota que il·lustra la seva trajectòria i el risc:

“El diner que et donen els bancs és molt valent i el diner que et treus de la butxaca és molt covard.”

Política i independència editorial

• Interès dels partits (PSOE a través de Pablo Castellano; UCD via ministre Abril) per “saber qui és Interviu”.
• Redacció majoritàriament d’esquerres pel context de la Transició; el director fa de “compensador” perquè també es publiquin crítiques a l’esquerra quan toca.
• Independència pràctica: es mantenen relacions, però sense caure en la captura política.

Editors en contrast: Asensio, Lara, Godó

• José Manuel Lara (fill): extraordinari negociador;
• Javier Godó: millor “nas d’editor”.
• Asensio: editor que evoluciona ràpid, sap envoltar-se bé i desprendre’s de qui ja no necessita; salut troncada massa d’hora.

Expansió mediàtica i decisions clau

• Asensio aviat somia amb diari, ràdio i televisió (Antena 3 arribarà el 1989).
• Ràdio com a pas previ per salts posteriors; permisos i consolidació.
• Teleexpress rebutjat per criteri estratègic; naixement d’El Periódico (1978) en paral·lel al camí propi del convidat.

Marca i anècdotes d’Interviu

• Creació del nom “Interviu”: adaptació de “interview” a grafia pròpia, canviant la terminació per fer-la pronunciable i distintiva.
• Reflex irònic actual sobre la “Zeta” i connotacions contemporànies.

Articulistes i peces clau

• Figures de referència: Manuel Vázquez Montalbán, José Martí Gómez, Antonio Álvarez Solís.
• Sorpreses creatives: Adolfo Marsillach (gran qualitat d’escriptura) i el fenomen popular Lluís Cantero (cròniques “in situ” que donen credibilitat).
• Cas Emilio Romero: de “Satanàs” a fitxatge amb una proposta potent —

“Una carta a Franco i una carta a Déu”

— que guanya el sí pel seu impacte.

Lectors, credibilitat i la “Sangre en lata”

• Revista de fórmula multicolor: cada lector s’hi enganxa per una peça clau (columna/relat) i es queda pel conjunt.
• “Sangre en lata” (successos reprocessats: Jack l’Esbudellador, Viuda Negra, etc.) amb gran tirada entre lectores; credibilitat reforçada per cròniques vivencials (Cantero) i validació de vendes a través de 5 quioscos “termòmetre”.
• Ja llavors hi havia intoxicacions informatives; la diferència era el cost i l’ofici de verificar.

Decadència i possible evolució

• Als 80, l’editor (Asensio) deixa de ser el “lector ideal” de la seva pròpia revista; el pes de la nuesa pública eclipsa altres continguts.
• Malgrat tot, Interviu resisteix dècades; si Asensio hagués viscut, hauria evolucionat abans que tancar.

Bloc 2 — Barcelona i patrimoni: Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch

Casa de les Punxes (Puig i Cadafalch)

• Triple casa per a les germanes Terrades (Rosa, Josepa i Àngela) amb codis iconogràfics a les façanes (inicials RTV/ATV, panells ceràmics, rellotge de sol i zodíac).
• Plafó del darrere amb un Sant Jordi combatiu i el missatge:

“Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.”

• El recurs del “filacteri” (cinta amb text) com a precedent del globus del còmic.
• Avui no és visitable per dins (coworking); val la pena el volt exterior per llegir-ne els detalls.

Puig i Cadafalch en síntesi

• Arquitecte, historiador, arqueòleg, docent internacional i polític (president de la Mancomunitat, president de l’IEC, diputat i regidor).
• Destacats: Palauet de la Generalitat (restauració), Casa Amatller, Casa Serra, Quatre Gats, Codorníu, Casa de les Punxes; a Montjuïc: Palau Alfons XIII i Victòria Eugènia i les Quatre Columnes (enderrocades per Primo de Rivera i restituïdes —més baixes— anys després).
• Exili a França; retorn amb prohibició d’exercir; reimpuls de l’IEC i publicacions sobre romànic. Llegat d’un modernista integral eclipsat massa sovint per Gaudí.

Notes musicals i tancament

• Homenatge a Il Divo i a Carlos Marín (1973–2021) amb “Qué bonito es vivir”.
• Reflexió final arran de l’episodi Will Smith vs. Chris Rock als Oscars: no tot s’hi val per cridar l’atenció; calen límits i responsabilitat en l’espai públic.