Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/2/2022 — Joan (Hans) Gamper i el naixement del Barça: orígens, fundació i ‘refundació’ del club, catalanisme, himnes i memòria; Canaletes, edat d’or i la xiulada del 1925. A més: curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica

Resum general del programa

Eix principal: Conversa amb Xavier Gamper i Mates, net del fundador del FC Barcelona, sobre els orígens suïssos de Joan (Hans) Gamper, la fundació (1899) i la ‘refundació’ (1908) del club, el vincle amb el catalanisme i episodis clau com la xiulada del 1925 i la construcció dels primers estadis. Complementen el programa anècdotes històriques, himnes del Barça, i dues seccions finals: un passeig per curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica.

“Però no hi ha ningú que tingui els nassos de salvar el club?” —Charles Wallace, assemblea de 1908

Història de Joan Gamper i del Barça

Orígens i arribada a Barcelona

• Família d’Argau (Suïssa) i naixement a Winterthur (1877).
• Pare: August Gottlieb Gamper, dedicat a transaccions bancàries; mare: Rosina Hessi.
• Hans és el tercer de cinc germans; educació i entorn marcat per constants mudances.
• Trajectòria prèvia: Excelsior, cofundador del FC Zürich (1896), jugador del Basilea i del Lió.
• Arriba a Barcelona a finals del segle XIX: treballa als Ferrocarrils Catalans, promou activitat física (ascensions al Tibidabo), i s’integra als gimnasos (Tolosa/Soler).

Fundació i primers anys (1899–1908)

• Publica l’anunci a “Los Deportes” per reclutar afeccionats: 12 fundadors (6 catalans i 6 suïssos).
• Walter Wild és el primer president (major d’edat); Gamper n’és el motor esportiu i social.
• Anècdota esportiva: Gamper té registrat el rècord de 3 partits amb 9 gols cadascun.
• Es juguen partits entre clubs de barri; aviat el Barça destaca per qualitat i organització.

1908: la ‘refundació’ i el pla de salvament

• Crisi de 38 socis i assemblea per dissoldre el club. Gamper proposa liderar-ho amb condicions clares:

- Portar el nom de la ciutat (“Barcelona”) i registrar-lo legalment. - Internacionalització de rivals per elevar la marca. - Atraure figures mediàtiques del catalanisme per omplir el camp.

• Partit clau amb l’Stade Helvétique de Marsella: 4.000 espectadors.
• Construcció exprés del camp del carrer Indústria (tribuna de fusta) en 2 mesos.

De l’afició burgesa als ‘culers’; nous estadis

• Vaga de la Canadenca (1919): jornada de 8 hores, democratització del lleure i del futbol.
• Origen del mot “culers”: espectadors asseguts a la barana de formigó del carrer Indústria, visibles des de fora.
• Les Corts (1922): pas de 8.000 a 22.000 seients (després ampliat fins a ~60.000).
• Mecenatge: Gamper aporta prop de 970.000 pessetes (gairebé la meitat del cost de Les Corts).

Presidències, catalanisme i “més que un club”

• Gamper és president en 5 etapes i referent en crisis; presidències inicials, sovint rotatòries.
• Vincle Barça–Catalunya: l’origen de “més que un club” s’explica per la identificació amb el país, més enllà d’estructures esportives.
• Contrapunt històric amb l’Espanyol i la seva adopció de la corona (“Real”).

1925: la xiulada i la repressió

• Homenatge encobert a l’Orfeó Català a Les Corts (prohibit per la dictadura).
• Banda anglesa toca la Marxa Reial: gran xiulada; respecte sepulcral a “God Save the Queen”.
• Clausura del club durant 6 mesos i destitució de Gamper; creix la figura de Josep Sunyol.

Exili, declivi i final

• Desterrament parcial a Suïssa (Argau); prohibició d’exercir càrrecs al Barça; entrades d’estranquis.
• Humiliació: amb Tomàs Rosés, li demanen pagar entrada per entrar al camp.
• Crac del 1929, ruïna per inversions en sucres/colonials i depressió;
• Suïcidi de Joan Gamper el 30 de juliol de 1930.

Figures i anècdotes destacades

• Gaspar Rosés: tres presidències, catalanista, mort tràgica en accident a la Cerdanya.
• Canaletes: tradició que neix del quiosc de begudes (no de diaris) on la massa culer es reunia després dels partits del carrer Indústria.
• Garchitorena: jugador d’origen filipí (passaport argentí), gran tècnica però coquet amb la imatge; partit impugnat per l’Espanyol; marxa a Los Angeles i esdevé actor (Juan Torena), rodatge de 40 films i vida de Latin Lover.

Himnes del Barça

• Escolta i comentari d’un himne antic (1957), enllaçat amb la visió de Gamper de “Barcelona” com a nom sagrat.
• Himne del Centenari (1998) d’Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona: passa de l’èmfasi en la ciutat a la idea de Catalunya, consolidant el binomi Barça–país.

Altres seccions del programa

Passeig pel món (Joan)

• Viganella (Itàlia): un gran mirall (40 m²) i software per portar sol al poble (des de 2006).
• Dafen (Xina): capital mundial de còpies de pintura (70%); encàrrec a 200 pintors per a 100.000 paisatges en 10 dies (cadena industrial), gran part per a hotels/restaurants d’Europa i EUA.
• Terezín (Txèquia): propaganda nazi com a “colònia jueva”; després de la visita de la Creu Roja (1944), deportació massiva a Auschwitz-Birkenau.

El Regne de Redonda i Javier Marías

• Microregne literari caribeny (Redonda): de Felip I a Javier Marías (Xavier I), amb ducats honorífics (H.G. Wells, Dylan Thomas, Durrell, Henry Miller), premi anual, bandera (Mariscal), moneda (Mendini), palau virtual (Gehry).
• Marías: “joc de veritats i mentides”, viscut amb ironia (es declarava republicà).

Ruta gòtica de Barcelona (Josep)

• Pèl·les Mestres i la cançó dels “Invadits/No passareu” (indignació per la invasió de Bèlgica a la I GM).
• Pedres hebrees reaprofitades (cementiri de Montjuïc i call barceloní).
• Grafits “VÍCTOR” (celebració d’estudiants excelsos al segle XVIII).
• Capitells ‘irreverents’ (angelets en posicions equívoques) i llegenda burleta de Carles V.
• Marques d’esmolar ganivets a la pedra de Montjuïc de la catedral (ús quotidià medieval) i tradició de les moles catalanes.

Apunts finals

• Breu editorial política i reflexió sobre el Carnestoltes com a catarsi prèvia a la Quaresma.
• Cloenda musical amb “What a Wonderful World” i indicatius de l’emissora.