Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/11/2023 — Manuel Orantes: del miracle de l’US Open 1975 a la “barraca al pòdium”; esquerrans i tàctica al tennis, cultura (Rector de Vallfogona) i història (bombardeigs de Barcelona)

Resum general

Episodi coral que combina una entrevista a Manuel Orantes —llegendari tennista català— amb peces de cultura, història i actualitat. El fil conductor és la superació personal: de la infantesa en una barraca del Carmel a la glòria de Nova York (US Open 1975), passant per una filosofia competitiva centrada en el gaudi, la disciplina i no jugar “dos contra un” (cap vs. rival). Completen el programa una secció cultural sobre el Rector de Vallfogona, un bloc històric sobre els bombardeigs de Barcelona (Espartero i Prim), i apunts d’actualitat i efemèrides.

“Si se t’en va el cap, jugues dos contra un” —Consell que Orantes transmet als joves per evitar ser el teu propi adversari.

Tenis i trajectòria d’Orantes

La remuntada mítica i el títol a Nova York

• Semifinal US Open 1975 (terra batuda): perdia 2-6, 0-5 i 15-40 amb Guillermo Vilas i remunta, salvant 5 boles de partit.

• Final US Open 1975: derrota a l’ídol local Jimmy Connors per 6-4, 6-3, 6-3. Entre bravos i olés, Orantes recorda l’emoció i la gratitud: “Quina sort que he tingut”.

• Detall humà: la nit prèvia a la final dorm malament per goteres i una banyera embussada a l’hotel Roosevelt; encara així, juga i guanya.

Filosofia competitiva i consells als joves

• Objectiu clau: disfrutar i donar el màxim “mentalment, físicament i tècnicament”.

• Mantra: no perdre “per culpa teva”. Si jugues al teu nivell, el resultat és secundari.

• Evitar la trampa mental de voler “ser el millor” abans d’hora. Cal processos, disciplina i consistència.

“Els partits són més durs si jugues dos contra un: tu contra tu, i tu contra l’altre.”

Superfícies i Masters 1976

• “El tenis era diferent”: europeus (terra batuda) vs. americans/australians (indoor i ràpida). Les superfícies marcaven clarament favorits.

• Masters 1976 guanyat en condicions menys favorables per a ell: fita especial per exigència tàctica i física.

Orígens i formació: de la barraca al club

• Arriba a Barcelona orfe de mare; família instal·lada en una barraca al Carmel. Amb 8 anys, recollidor de pilotes al CT La Salut (8 pessetes/hora).

• Aprèn observant professors i practicant al frontó amb una raqueta de fusta improvisada; primeres beques i entrada a la Residència Blume als 14 anys.

Ascens: juniors, Copa Davis i primeres grans victòries

• Guanya l’Orange Bowl (17 anys) i Wimbledon Junior (18), entra a l’equip de Copa Davis molt jove. Viatge accelerat a l’elit amb Santana i Gisbert.

• A 18 anys disputa la final de Davis a Austràlia (herba): prepara 3 mesos per adaptar-se a la superfície. Reflexió sobre la terra batuda com a millor base tècnica.

Tàctica i evolució del joc

• Explica com va trencar el ritme a Connors amb slices baixos per evitar-li cops plans dominants.

• El tenis actual: més agressiu i potent; valora en Alcaraz la varietat tècnica (deixades, volea) com a element diferencial.

Lesions, reinvenció i final de carrera

• 1974: guanya 2-0 a Borg a RG però l’esquena se li bloqueja. Amb el Dr. Vesti fa 4 mesos de treball per reconstruir la faixa muscular; el 1975 enllaça 9 títols.

• El 1976 apareix la tendinitis al colze; adversitats en cadena fins a retirar-se (1984) sense poder competir al 100%.

Rivals i anècdotes

• Admira tècnics com Năstase (talent i show) i recorda consells tàctics que el van portar a vèncer Jan Kodeš.

• Diferència entre grans jugadors i grans transmissors: no n’hi ha prou amb haver estat el nº1; cal saber ensenyar i guiar.

Esquerrans: avantatges i pràctica

• Avantatges tàctics de l’esquerrà: servei obert a advantage, dreta creuada al revés dretà, patrons menys habituals pel rival.

• Solució a les dificultats: no queixar-se; entrenar amb esquerrans (p. ex. Vilas) fins a normalitzar els efectes.

Cultura, història i actualitat

El Rector de Vallfogona

• Perfil de Francesc Vicent Garcia (1579–1623), figura clau del barroc català. Obra heterogènia (devoció i sàtira) i recepció amb clarobscurs (Inquisició, edicions adulterades). Lectura del sonet “A una monja…” amb to mordàs.

Actualitat: Argentina i l’ONU

• Apunt crític sobre l’elecció d’un “anarcofeixista” a l’Argentina. L’ONU proclama el 2023 Any del Diàleg per la pau, en contrast amb múltiples conflictes actius.

Història de Barcelona: bombardeigs d’Espartero i Prim

• Barcelona, ciutat revolucionària i castigada (s. XIX). Espartero imposa l’ordre amb bombes des de Montjuïc; Prim reprimeix la Jamància amb encara més intensitat.

• “Justícia poètica”: canons fets lleons del monument a Colom (dos miren ferotges cap a Ciutadella i Montjuïc).

Efemèrides (24 de novembre)

• De Felip V a Darwin; naixements d’Espinosa, Toulouse-Lautrec, Juníper Serra, i la mort de Freddie Mercury, entre d’altres.

Economia i estructura del tenis

Diner i generacions

• Contrast de premis econòmics: els guanys actuals (Djokovic/Alcaraz) vs. els d’èpoques anteriors. Orantes ho viu amb gratitud i sentit de l’humor.

Escoles i model formatiu

• Debat sobre academies (Nadal, Ferrer-Salatt, Sánchez-Casal): risc quan l’objectiu és el negoci (costos astronòmics: fins a 5.000 €/setmana) i no l’itinerari esportiu.

• Proposta: programes meritocràtics amb criteris clars d’evolució (exemple de set joves 13–17 anys; 3 finalistes a RG júnior).

• Missatge als pares: no posis tu més il·lusió que el teu fill; el tenis demana constància, sacrifici i autonomia.

Perles i cites

“No perdis per culpa teva.”

“Quan el cap se’n va, juguem dos contra un.”

“Si t’obren una porta, ets tu qui l’ha d’aprofitar.”

“Som uns privilegiats: fem esport i, a sobre, en vivim.”

Notes musicals i varietats

• Versions de “What a Wonderful World” i altres temes; mencions a Fonseca, Beatles i Mick Jagger. Interludi amb el duet Guitartxelo.

Idea-força de l’episodi

Ètica competitiva, ofici i alegria pel joc com a camí de superació personal —del Carmel al pòdium— i com a antídot contra victimismes i excuses. Paral·lelament, un recordatori cultural i històric: conèixer el passat (literari i cívic) per situar el present.