Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/11/2022 — Míriam Swanson: alter ego, punk-blues-jazz, escena cultural de Barcelona i projectes (Magnòlia, Flamingo Tours) + Pep: Taller Masriera, orientalismes i la Casa Marsans

Resum general de l’episodi

"Jo em vull morir a l’escenari... la culminació del camí és el moment del directe on et trobes amb el públic."

Episodi coral que combina una conversa profunda i vivíssima amb la cantant i compositora Míriam Swanson —sobre identitat artística, blues, jazz, energia escènica, formació i política cultural— amb una secció final d’arquitectura del Pep dedicada al Taller Masriera, els edificis orientalistes i la Casa Marsans a Barcelona.

Identitat artística i alter ego

• Nom artístic i joc escènic: la Míriam explica per què va crear l’alter ego “Míriam Swanson” per separar la vida civil de l’escènica, i com el nom pot ser part de l’obra i del viatge de l’audiència.
• Llengua i arrels musicals: naturalitat amb l’anglès com a llengua vehicular del folk i la música nord-americana; flexibilitat per cantar en català o castellà segons el que cal comunicar.
• Ritual i transformació: el vestuari i el “vestit de diumenge” com a gest d’humilitat i entrega; l’escenari com a espai sacralitzat.

Cita clau

"Quan nombres una cosa d’una forma bonica i artística, no la fas més important: la fas més evocadora."

Inicis, dol i influències

• Impacte vital: la mort del pare als 12 anys encén una energia rebel que canalitza en punk i alhora en blues (Robert Johnson, Bessie Smith) —outsiders i underground com a mirall.
• Primers projectes: banda argentina “La nova amenaça per la pau mundial” (punk amb barreja d’estils, esperit a l’estil Zappa).
• Connexions clau: Dani Nel·lo, gènesi de Mambo Jambo com a banda del cabaret burlesc a l’Apolo; gires amb Ojos de Brujo.

Filosofia escènica i llibertat

• Energia i natura: infància lliure a Can Caralleu, animals, horts —la natura com a motor d’imaginació.
• L’objectiu: "morir-se a l’escenari" molt vella, a l’estil Omara Portuondo; el directe com a estat de llibertat i canal (no d’ego).
• El jazz: Nova Orleans com a cuna; el jazz com a llibertat d’interpretar i llenguatge viu que canvia amb qui interpreta i amb el moment.

Formació, treball i ofici

• Autodidacta ≠ no estudiar: Taller de Músics, Llicenciatura en Humanitats; defensa que l’autodidactisme és també estudi i pràctica.
• Talent vs feina: el talent ajuda, però no hi ha atajos; cal molta feina, repetició i escenari per consolidar l’ofici.

Cita clau

"Quan un vol ser molt bo, ha de treballar molt i estudiar molt."

Cultura, públic i política cultural

• Crítica punyent a la precarietat i a la programació pública: cal xarxa cultural estable, programar artistes d’aquí, i no convertir els equipaments públics en una cursa per la rendibilitat.
• Dignitat professional: el respecte als cachés i a l’experiència, i regular el sector perquè sigui viable.
• Barcelona vs Madrid: percepció d’una Barcelona culturalment més avorrida i minvada en oferta escènica; reclam d’un ecosistema més viu.

Comparacions gastronòmiques (música popular)

• Rock’n’roll = paella i jazz = bullabessa: totes dues barreges riques, una més assequible, l’altra més complexa en composició; totes han estat mainstream en el seu temps.

Referents vocals i gustos actuals

• Clàssiques: Billie Holiday (comparada físicament i d’imaginari amb la Míriam), Ella Fitzgerald, Etta James, Sarah Vaughan, Anita O’Day, Rosemary Clooney.
• Brasil: Elis Regina, record a Gal Costa.
• Altres: Nina Hagen (potent i polaritzadora).
• Actuals i grups: Nick Waterhouse, The Black Keys, JD McPherson, The Hives.
• Escena local (apunts): Susana Sheiman, Safi Wells, Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres.

Projectes i alteritats de la Míriam

• Magnòlia: jazz & blues 30s–50s, elegància vintage; dos discos (últim, 2019). Plans de nou disc amb aire de hot club i estètica cinematogràfica.
• Flamingo Tours: cara més salvatge (R&B, soul profund, surf, rockabilly). Disc temàtic sobre assassins en sèrie (humor negre). Formació actual: Santos Puertas (guitarra), Artem Zhulyev (saxo/tecles), Joan Vigo (baix), Salva Suau (bateria).
• The Rhythm Treasures: rhythm & blues clàssic 50s (mix d’integrants de projectes anteriors; amb Artem, Paco Huet, Salva, Walter Bordoi...).
• Liberty Stable Jazz Band: repertori de Nova Orleans (dir. Artem Zhulyev); col·laboracions amb músics com David Pastor; també amb la Barcelona Big Blues Band.
• Taboo Burlesc (Apolo, 2009–2011): varieté contemporani sense “vedet” franquista; freak-show, humor, habilitats i veu com a número del show. Projecte icònic de l’escena canalla de Barcelona.
• DJ i selectora: sessions eclèctiques; predilecció per joies 1952–1965 (Marula, Apolo...), i també electrònica.
• Podcast “La Pistolera”: magazín cultural de crims, rock’n’roll i “deliris nocturns”. Tagline: música “per gourmets”.

Llocs i escena

• Clubs: Jamboree, Milano, (Harlem, amb crítiques), Marula, Apolo...
• Diagnòstic: pocs clubs i massa precarietat; dificultats de sonorització (Heliogàbal com a exemple de traves); cal replantejar l’estatus de l’artista i la programació pública.

Secció Pep: Arquitectura i patrimoni

Taller Masriera (c. Bailèn 70)

• Temple neoclàssic (1892) amb 6 columnes corínties, obra de Josep Vilaseca i Casanovas, per als germans joiers i artistes Masriera.
• Usos: taller, museu privat, i teatre (Sala Estudion). El 1935, Federico García Lorca hi llegeix per primer cop “Doña Rosita la Soltera”.
• Peripècies: requisat a la guerra, cedit a comunitat religiosa als 50; tancat més de 10 anys. Intent de rehabilitació negociat amb l’Ajuntament; plataforma veïnal per convertir-lo en centre de gestió cívica.

Orientalismes a Barcelona

• Casa Bruno Cuadros (Rambla): japonisme i drac icònic.
• Casa Xina (Consell de Cent/Muntaner): fantasia oriental (1929, Joan Guardiola).
• Laberint d’Horta: jardí japonista.
• Casa Vicens (Gaudí): neomudèjar + japonisme.
• Neomudèjar: Paranimf UB, Arenes, Casa Marsans...

Casa Marsans (Vallcarca)

• Promotor: Josep Marsans i Roff (banquer i fundador de Viatges Marsans).
• Arquitecte: Juli Marial i Tey.
• Estil: barreja de castell historicista amb jardí i porta monumentals; peça singular del llegat d’un industrial i financer clau en la Barcelona moderna.

Tancament

• Interludi musical: fragments de “What a Wonderful World”.
• Clima i ironia: peça final sobre el “veronyo” (estiu de tardor) com a símptoma de la cinquena estació climàtica.
• Comiat: invitació a no perdre’s la Míriam en directe —sap cantar, sap comunicar— i a seguir alimentant la xarxa cultural.