Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/1/2024 — Mònica Green i Roxane: directe, Afrobeat i arrels — ‘What a Wonderful World’ i ‘I Believe I Can Fly’; guillotina, efemèrides i monarquia

Panorama general

Dues veus, una mateixa passió. L’episodi reuneix Mònica Green i Mònica Roxane Rodés (Roxana) per parlar de trajectòries, estils i valentia sobre l’escenari, amb moments musicals en directe i una secció històrica amb mirada crítica.

Moments clau

• El directe com a essència: Mònica reivindica el directe com la seva carta de presentació. No busca números u, sinó la connexió amb el públic.

• Arrels i ofici: família musical (àvia Maggie Price i avi multiinstrumentista), consell vital de l’àvia —

“Canta com si no portessis sabates”

…que esdevé ritual d’escena per trencar la timidesa.

• Roxana: de la por escènica a la identitat pròpia: Estudis a Birmingham (BIMM), aposta per R&B i Afrobeat, i estrena d’un tema inèdit als estudis.

• Afrobeat avui: ritmes i percussions africanes actualitzades, influència dels balls virals a TikTok i fort arrelament nigerià.

• Anècdotes de carrera: de les Drassanes (BASF, 1994) a la crida de René Moore (autor de “Dangerous” de Michael Jackson) i el leitmotiv “I Believe I Can Fly” (R. Kelly), assumint la separació entre obra i autor.

• Barcelona com a casa: l’arribada el 1984, el “Supremes Show”, el xoc entre Japó i Barcelona, el restaurant del Leslie a la Barceloneta i la decisió de quedar-se.

• Secció d’història: passeig per la guillotina, Maria Teresa de França i la Revolució, amb paral·lelismes polítics contemporanis.

• Indústria i model de carrera: debat sobre Spotify (visibilitat vs. remuneració), i la tria de Mònica: viure del directe, mantenir-se en el temps i preservar l’eclecticisme.

Moments musicals (en directe)

• “Príncep blau” — rescat d’una etapa clau dels 90.
• “What a Wonderful World” — diversos fragments interpretats amb sensibilitat i swing.
• “I Believe I Can Fly” — duet mare-filla en primícia a l’estudi: culminació emotiva de l’episodi.

Temes principals

1) L’art del directe i la versatilitat

• Mònica es defineix com artista total, amb domini de jazz, soul, blues, R&B, funky, rumba catalana i cobla-fusió.
• Defensa un recorregut eclecte i treballat: hores d’estudi, interpretació i memòria escènica.

2) Arrels, identitat i autonomia

• L’ànima musical ve de casa: The Cabineers, amistat de l’àvia amb Pearl Bailey i Bill Bailey, i una nana improvisada a l’estudi que il·lumina la transmissió generacional.
• La relació mare-filla combina exigència, confiança i autonomia: Roxana tria el seu camí, demana consell quan cal i se sobreposa als límits propis.

3) Afrobeat i nova onada

• Explicació clara de l’Afrobeat contemporani: hibridació R&B + ritmes africans, accent en la percussió, el ball com a llenguatge i una comunitat global que el fa créixer.

4) Història i crítica

• “La guillotina”: context de la Revolució Francesa, Maria Antonieta i Maria Teresa de França, exili, restauracions i fi de la dinastia Capet.
• Paral·lelismes polítics actuals i crítica a la monarquia espanyola (residència de Joan Carles I a Abu Dhabi) i el seu impacte en el debat públic.

Cites destacades

“Jo mai he buscat un número u; el meu fort és el directe.”

“Canta com si no portessis sabates… explica la història a la teva manera.”

“No és qui arriba abans, sinó qui es manté en el temps.”

Efemèrides i curiositats

• 12 de gener: inundacions (1970), destitució de la Mancomunitat (1925), investidura de Puigdemont (2016), exili Bonaparte (1816), Tesla al Niàgara (1897), terratrèmol d’Haití (2010), naixements (Carme Riera, Jeff Bezos…) i defuncions (Agatha Christie, Alice Coltrane…).

Highlights finals

• Compromís de Mònica per gravar la sintonia del programa amb el seu estil (proposta Afrobeat a l’estudi de Giorgi; possible estrena a Luz de Gas).
• Discografia i reconeixements: dels “Souxos” i “Sayonara” a “Natural Thing” i “Project Soul”; Premi Butaca i guardons a millor directe.
• Tesi artística: l’art és expressió i comunicació; la vida a Catalunya, casa definitiva.