Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/3/2023 — Paradoxes de la vida i l’empresa: 20 “sopars de duro”, valors, lideratge i decisions; amb bat-bomba a la II Guerra Mundial i passeig per la Barcelona universitària
Crida a voluntariat (Bici sense edat), promoció de programes i formació professional; indicatius de l’emissora.
Fragment de “What a Wonderful World” com a entrada al programa.
Definició del modisme (exageració/mentida útil per revelar paradoxes). Presentació del tema del dia: paradoxes en persones i empreses a partir del llibre “20 sopars de duro” i dels seus autors.
Breu bio de Miquel Bonet, Joan Cuí i Josep Maria Ordunya; trajectòries en dret, psicologia, RRHH, docència i cooperació.
Vol ser un “servei públic” i “avís per a navegants”: guiar cruïlles vitals/professionals amb preguntes, no receptes.
Referència al Quartet d’Alexandria (Durrell) per mostrar una mateixa realitat des de punts de vista diferents; recordatori del banquet de Plató com a marc dialògic.
Crítica a la immediatesa i por de triar; sentit del títol (sopars com a metàfora d’exageracions i paradoxes); públic ampli: adolescents, pares, direccions, sindicats, patronals i administracions.
La vida professional/personaI com a seqüència de cruïlles. Capítols situacionals amb preguntes sobre promocions, acomiadaments, creixements i canvis d’empresa.
Definició de paradoxa (Wagensberg) i exemple nuclear: persones com a actiu i alhora passiu segons context i resultats.
Perfil de Jon Batiste i connexió amb la sintonia del programa.
Diàleg entre personatges per escoltar-se i entendre’s; crítica als mantres i a l’“èxit” imposat; reivindicació de l’èxit propi i del propòsit.
Ironia (expositiva) i maieutica (propositiva) per conduir el lector al pensament crític i a les seves respostes.
Distingir enraonar de xerrar; cita clau sobre comprendre per què l’altre creu que té raó; crítica a l’opinadorisme televisiu.
Amor com a motor d’excel·lència; responsabilitat vs accountability; aprendre de cercar causes (model japonès); cooperar vs competir; confessió que el llibre es va reescriure per fugir de “veritats” i apostar per preguntes.
Finalitat de l’empresa: rendiment curt o riquesa compartida i pervivència; a nivell personal, triar entre ser/tenir de forma conscient.
Del titular al comportament observable; coherència temporal (referència al Pare Manel) i perills del resultadisme buit.
No és un mantra: importen selecció, rol, ambient i propòsit; errors de caps tòxics i mala integració; retenció lligada a sentit i bon lideratge.
Metàfores operatives: boxes F1, orquestra simfònica, castells. Lideratge com a **eliminació de la incertesa** i referència adequada segons fase.
Debat identitari i d’ambició: millor ser cap (encara que d’arengada) que cua (a prop del “cul” del peix).
Promocionar pot desviar del que saps fer i t’agrada; clau l’autoconeixement i la llibertat per dir que no.
Dentista-inventor proposa usar ratpenats amb càrregues H2 de napalm; primeres proves desastroses, segones exitoses; cancel·lat per la irrupció del Projecte Manhattan i la doctrina de bombardeig incendiari massiu.
Crida a explicacions clares sobre contractes i imports; impacte reputacional per a club i país.
De Santa Madrona a Diputació; memòria de llibres de vell, erotisme ingenu i revistes d’època; decadència i enderroc (2014).
Record del compositor i del carrer que porta el seu nom; context històric.
Història del seminari, usos en conflictes, situació actual amb facultats (inclosa la Facultat Antoni Gaudí) i el Museu Geològic (70.000 fòssils).
Crítica a l’orientació conservadora i a la pèrdua de vocacions; reflexions sobre espai i usos.
Crònica crítica de la visita (protocol, simbologia i relat institucional).
Els 20 restaurants com a marc narratiu i il·lustracions artesanes dels autors per evocar ambient i personatges.
Guia per rumiar abans de decidir; crida a l’autoria personal. Quatre conclusions sintetitzen l’enfocament del llibre.
Han visitat els restaurants? Sí (no sempre junts). Suggereixen fer ruta gastronòmica.
Reforç del valor de raonar i idea d’un museu per Sant Just d’Esvern; desig de felicitat als oients.
Indicatius finals de la ràdio i freqüència.
Panorama general
Programa extens amb tres blocs principals:
- Entrevista central sobre el llibre “20 sopars de duro” (paradoxes de persones i organitzacions), amb els autors Miquel Bonet, Joan Cuí i Josep Maria Ordunya.
- Peça històrica sorprenent sobre el projecte X-Ray (ratpenats amb napalm) a la II Guerra Mundial, i breu opinió del “cas Negreira”.
- Passeig urbà per l’entorn de la Universitat de Barcelona: parades de llibres de vell, Enric Granados i el Seminari Conciliar (història, museu i diagnosi actual), plus una nota d’actualitat internacional (viatge de Pere Aragonès).
"És més fàcil dir-li a un que està equivocat, que saber per què creu que té raó."
“20 sopars de duro”: persones, empreses i paradoxes
Què és un “sopar de duro” i per què el llibre
- “Sopar de duro”: anècdota inflada (o cuento chino) que posa de manifest la paradoxa i el biaix en la lectura dels fets.
- Objectiu del llibre: “servei públic, avís per a navegants”; ajudar a navegar les cruïlles professionals i vitals amb preguntes, no receptes.
- Inspiracions: Quartet d’Alexandria (Durrell) per mostrar la multiperspectiva; i el banquet de Plató (estructura dialògica, ironia i maieutica socràtica).
Metodologia i estil
- Llibre situacional: cada capítol parteix d’una situació real (el “sopar”) i tanca amb preguntes clau “al tovalló”.
- Defensa de l’enraonar (raonar i escoltar-se) davant la xerrameca i els mantres empresarials.
- To àgil i proper: metàfores, humor i diàleg entre personatges per fomentar l’empatia.
Temes i paradoxes destacades
- Persones: actiu o passiu? Depèn del context (empresa en benefici vs crisi). Evitar el lema buit: “Les persones són l’actiu més important, sempre que…”.
- Decidir en la incertesa: por a equivocar-se, immediatesa i drets a elegir lliurement (contra el resultadisme i els miratges d’èxit aliè).
- Valors i coherència: de l’eslògan al comportament. Referent: Pare Manel (coherència sostinguda).
- Responsabilitat vs accountability: de culpables a causes (aprenentatge de la cultura japonesa orientada a l’arrel del problema).
- Ser vs tenir: aprendre per saber o per acumular; ser per sobre de tenir, però assumint l’elecció i les conseqüències.
- Empresa: diners curts vs riquesa compartida i propòsit a llarg termini (economia circular, sostenibilitat social).
- Treball en equip: no mantra, sinó selecció, rol clar, clima i propòsit (exemples: boxes de F1, orquestra simfònica, castells). Lideratge com eliminació de la incertesa.
- Promoció: oportunitat o maledicció; clau l’autoconeixement (no tothom vol o pot liderar; dir “no” també és decidir).
- Identitat i cooperació: cooperar millor que competir; de l’ego al projecte comú.
Frases clau i idees-força
- > “Les paradoxes incomoden, però són el motor del creixement.”
- > “El líder elimina la incertesa.”
- > “Si no saps on vas, pots acabar a qualsevol lloc.”
Què aporta el llibre al lector
- Eines de pensament crític per disseccionar cruïlles i formular-te les teves preguntes.
- Ajuda a prendre consciència (propòsit, valors, pors) i a decidir en primera persona.
Els autors i els escenaris
- Autors: Miquel Bonet, Joan Cuí, Josep Maria Ordunya; trajectòria llarga en dret, psicologia i recursos humans.
- Estructura visual: 20 restaurants com a escenari narratiu; il·lustracions originals (dibuixos) fetes pels autors per fixar ambient i to.
Quatre conclusions finals dels autors
- -
- Si no saps on vas, acabaràs en qualsevol lloc.
- -
- Per ser feliç, has de ser tu (autoconeixement).
- -
- Sigues autor/a de la teva vida: decideix tu i responsabilitza’t.
- -
- Si no decideixes (segueixes el ramat), acabaràs menjant… merda.
Peça històrica: Projecte X-Ray (II Guerra Mundial)
- Storytelling rigorós d’un projecte real: “bat-bomba” (ratpenats portadors d’unitats incendiàries amb napalm) per cremar habitatges de fusta i paper al Japó.
- Proves: un primer fracàs (escapada i incendis a la base) i una segona prova exitosa; cancel·lat pel pes del Projecte Manhattan i la nova estratègia de bombardejos massius.
- Reflexió implícita: entre innovació militar, ètica i devastació (març 1945: Tòquio, i després Hiroshima/Nagasaki).
Passeig per la Barcelona universitària
Parades de llibres i cultura popular
- De les parades de llibres de vell (Portal de Santa Madrona) al trasllat a Diputació (1967) i decadència; memòria col·lectiva de pornografia “tendra” i revistes d’època.
Enric Granados i el carrer
- Perfil de Granados (pianista i compositor) i la memòria del carrer Enric Granados.
Seminari Conciliar de Barcelona
- Fundació, trasllats històrics, setmanes tràgiques i Guerra Civil (usos diversos; víctimes martiritzades).
- Avui: Facultats (Teologia, Antoni Gaudí), Museu Geològic (70.000 fòssils) i biblioteca; crítica al rumbo conservador i a la pèrdua de vocacions.
Actualitat i opinió
- “Cas Negreira”: crida a la transparència i explicació clara de contractes i imports (desprestigi per a club i país).
- Viatge de Pere Aragonès a Amèrica Llatina: lectura crítica del protocol i de la posada en escena institucional.
Música i sintonia
- Peça sobre Jon Batiste (perfil i trajectòria) i la versió de la sintonia.
Tancament
- Recordatori del valor d’enraonar i d’un museu per Sant Just d’Esvern. Invitació a seguir decidint amb criteri propi.

