Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/12/2022 — Pessebres i diorames amb Josep Maria Porta: tradició catalana, Escola de Barcelona, reines medievals, canòdroms de Barcelona i llengua de Nadal

Obertura i benvinguda

• Sintonies i nadales per situar-nos en ambient nadalenc.

"Benvinguts, benvolguts i bentrobats"

Bloc principal: Pessebrisme català amb Josep Maria Porta

Inicis personals i concepte

• Josep Maria Porta descobreix el pessebre de ben petit, a casa, i el connecta amb el teatre: els pessebristes són, en paraules seves, "escenògrafs".

• Defineix el pessebre com una forma de viure i de crear un món idíl·lic; no és una maqueta literal, sinó una interpretació que ha de "fer sentir".

Orígens i difusió

• Origen litúrgic i popular: Sant Francesc (Greccio, s. XIII) com a referent d’un pessebre vivent; però hi ha representacions anteriors (relleus del s. IV).

• A Catalunya, referències des de 1300; Fira de Santa Llúcia (1786) com a mercat clau; naixement del teixit associatiu: Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i estatuts històrics.

Figures i tradició catalana

• El pessebre català incorpora personatges de vida rural (dona que renta, que fila, caçador, pescador, pagesos…) i el caganer (iconografia popular i avui indústria potent).

• Diferència entre pessebre casolà (suro, molsa) i artístic: el guix d’Antoni Moliner (1912) fa evolucionar fons i volums, sembrant l’Escola de Barcelona de diorames (perspectiva, llum, ambientació).

Escultors i figuristes

• Referents: Ramon Amadeu (realisme i influència napolitana), Talarn, Vallmitjana, i col·laboracions pictòriques (p. ex., Fortuny).

• Figuraires actuals: Montserrat Ribes, nissaga Castells, Bertran, Daniel Alcántara, entre d’altres.

El pessebre al món i avui

• Universalitat: adaptacions locals (llama al Perú, estètiques i colors d’Amèrica Llatina; kimonos al Japó; materials inusuals al Canadà).

• Estat del sector: "època d’or" amb molta activitat a xarxes; debat sobre maquetisme vs. interpretació artística; repte de relleu generacional (nova onada de pre-jubilats actius).

Barcelona i referents

• Pessebre tradicional de Barcelona al Museu Frederic Marès (liderat per l’Associació), amb gran acollida ciutadana.

• Mollina (Antequera): museu de 5.000 m² de referència a l’Estat; reconeixement internacional a l’Escola de Barcelona, especialment a la Llombardia.

• Preparatius del 800è aniversari del pessebre franciscà (congrés internacional a Sevilla).

Secció d’Història: Reines medievals decisives

"Les reines han estat tan o més importants que els seus esposos en moments clau"

Figures clau i aportacions

• Maria de Montpellier: assegura la continuïtat dinàstica amb el naixement de Jaume I i consolida el vincle amb Occitània.

• Violant d’Hongria (Bioban): diplomàcia i mediació; defensa la rendició pactada de València (1238) i enforteix l’aliança amb Castella.

• Constança de Sicília: protagonitza les Vespres Sicilianes (1282) i obre la projecció mediterrània; citada per Dante.

• Sibil·la de Fortià: reina controvertida, promou el seu entorn; persecucions i rehabilitació posterior.

• Violant de Bar: gran capacitat política; regència, orientació francòfila, suport als papes d’Avinyó.

• Maria de Luna: regent i governant excel·lent i sàvia (segons Francesc Eiximenis); política interior i social activa.

• Maria de Castella: governa Catalunya mentre Alfons el Magnànim roman a Nàpols; gestiona conflictes nobiliaris i finances; clau en la continuïtat dinàstica fins al Compromís de Casp.

Barcelona oculta: Els canòdroms

• Barcelona va arribar a tenir com a mínim 8 canòdroms: Sol de Baix (Corts-Sants), Kennel Club (Diagonal), Guinardó, Sarrià (Piscines i Esports), entre d’altres.

• Anys 30: auge amb glamur (llebre elèctrica, filmació d’arribades, tribunes per milers d’espectadors); polivalència d’instal·lacions (motos, dirt track, beisbol, trotadors).

• Postguerra: declivi per pressió immobiliària, canvi d’oci i condicions dels animals; reconversió d’espais (pistes de ball, complexos d’oci, camps esportius).

Llengua i Nadal: 5 recordatoris útils

• Nadal és singular: no "els Nadals".

• El tió és el tronc; cagatió és l’acte de fer cagar el tió.

• Nit de Nadal i Cap d’Any (no "nit bona" ni "nit vella").

• Dir Bon Any (Nou), no "Feliz Any"; i per les campanades, raïm (no raïms).

• Reis d’Orient (no "Reis Mags"); i ja diem cavalcada de l’Epifania.

Editorial

• Crítica a la judicialització de la política (TC) com a risc per a la separació de poders i l’estat de dret.

• Apunt sobre Qatar i drets humans, arran del mundial i el debat públic local.

Cloenda

• Repassa la trajectòria cultural de Josep Maria Porta (teatre, pastorets, associacionisme, guardons) i la seva pavordia a Vilanova.

• Tanca amb desitjos de bones festes i Bon Any.