Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/12/2024 — Pessebres i Escola de Barcelona; Reines medievals catalanes; Canòdroms de Barcelona; Llengua de Nadal; i el retorn de Bits 40.0
Jingles i entrada d’emissió.
Origen i etimologia, primers testimonis a l’antiguitat i a Catalunya.
Benvinguda a Josep Maria Porta i Saborit; inicis personals i sentit vital del pessebre.
Sant Francesc a Greccio; paper dels franciscans i peces arquetípiques; curiositats del Museu Marès.
Variants a Sud-amèrica, Japó i Canadà; colors, materials i clima.
Carles III i el model napolità; Fira de Santa Llúcia; Associació de Pessebristes i estatuts primerencs.
Incorporació de personatges rurals i del caganer al pessebre.
Antoni Moliner introdueix el guix i la perspectiva; fonaments del diorama.
Protagonisme de Ramon Amadeu; també Talarn, Vallmitjana i referents com Salzillo.
Consolidació d’estil i tècniques; reconeixement a la Llombardia i a Europa.
Interpretació per piano i violoncel de la sintonia ‘What a Wonderful World’ i repàs de versions.
Com es treballa tot l’any; auge actual; debat pessebre interpretatiu vs. mecatista.
Situació dels figuraires (Montserrat Ribes, Castells, etc.) i fenomen del caganer; anècdotes.
Trasllat al Museu Marès; col·laboració amb l’ICUB i comunicació municipal.
On veure pessebres; 800 anys del primer pessebre; recomanació del Museu de Mollina.
Itinerari Poblet–Solius i salvaguarda dels diorames.
Guardons teatrals i pessebristes més significatius del convidat.
Escolta i comentari d’una nadala moderna de Dàmaris Gelabert.
Maria de Montpeller, Violant d’Hongria, Constança de Sicília, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar i Maria de Luna; context del Compromís de Casp.
Regència, diplomàcia i gestió del territori; transició cap a Joana Enríquez (pròxim capítol).
Comentari sobre el Tribunal Constitucional i crítica al relat oficial de Qatar 2022.
Introducció, orígens de les curses de gossos i primer canòdrom barceloní.
Instal·lació de luxe (1934) i integració al club després de la guerra.
Història, usos durant i després de la guerra; FC Martinenc.
Propietats de la família Planàs; Palau Mercader i Casa Golferichs.
Complex esportiu i d’oci; transformacions fins als cinemes Diagonal.
Barriada desapareguda, masies supervivents i balanç final: fins a 8 canòdroms.
Nadal singular; tió vs cagatió; nit de Nadal/Cap d’Any; bon any i raïm; Reis d’Orient i cavalcada.
Repàs final de la trajectòria del convidat i comiat.
Tancament d’emissió de la primera part.
Presentació del nou/vell equip i to del programa.
Origen de la idea al BBK, filosofia desacomplexada i to irònic.
Periodicitat mensual, música compartida i obertura a l’audiència.
Recomanació: Lloyd East (àlies de Huerco S); inici de la secció musical.
Resum general del programa
1) Pessebres i pessebrisme (entrevista a Josep Maria Porta i Saborit)
- Context i història: orígens medievals (Sant Francesc a Greccio fa 800 anys) i primeres representacions; a Catalunya, notícies des del 1300 i impuls popular via la Fira de Santa Llúcia.
- Catalunya i Napols: Carles III introdueix el model napolità a la cort, però a Catalunya el pessebre arrela com a tradició popular. Neix l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i es consoliden tècniques i estils.
- De casolà a artístic: evolució del pessebre amb el guix (aportació d’Antoni Moliner) i la perspectiva aplicada als diorames. Naixement de l’Escola de Barcelona i reconeixement internacional (Llombardia).
- Figures i escultors: Ramon Amadeu com a gran referent (realisme costumista, influència napolitana); també Talarn, Vallmitjana, Fortuny i, a l’Estat, Salzillo.
- Cultura viva i global: variants a Sud-amèrica (colors vius, clima d’estiu; llamas al pessebre peruà), Japó (figures amb kimono), Canadà (creativitat amb materials locals).
- Institucions i exposicions: pessebres al Museu Marès (pessebre tradicional de Barcelona), Monestir de Pedralbes, Seu del carrer Lledó i enguany Sagrada Família. Recomanació del Museu de Mollina (Antequera).
- Present i futur: l’entrevistat defineix el pessebre com art efímer i situa l’actualitat en una “edat d’or” (més afició, més recursos i materials, però defensa l’esperit interpretatiu per sobre del mecatisme).
“El pessebre no és una maqueta; és una interpretació idíl·lica d’un espai.”
- Oficis i indústria: panorama actual de figuraires (Montserrat Ribes, Castells, Bertran, etc.), auge del caganer com a fenomen popular (versions polítiques i culturals) i anècdotes d’encàrrecs singulars.
- Patrimoni i memòria: trajectòria de Fr. Gilbert (Poblet–Solius) i els seus diorames; premis i reconeixements del convidat.
2) Reines medievals catalanes (secció del Joan)
- Maria de Montpeller: clau per a la presència catalana a Occitània; mare de Jaume I enmig de conflictes dinàstics.
- Violant d’Hongria: diplomàcia i conquesta de València per acord; mediació en pactes territorials.
- Constança de Sicília: vesperes sicilianes (1282), legitimitat dinàstica i equilibri entre Corona d’Aragó i papat.
- Sibil·la de Fortià: tercera esposa de Pere el Cerimoniós; tensions cortesanes i promoció de la baixa noblesa.
- Violant de Bar: govern activa, polítiques francòfiles i suport als papes d’Avinyó; substitueix el rei a corts.
- Maria de Luna: regència sòlida, pactisme i intervenció social (pagesia de remença); fi de la Casa de Barcelona i Compromís de Casp.
- Maria de Castella: govern de Catalunya mentre Alfons el Magnànim és a Nàpols; gran gestora i promotora d’acords; preludi a Joana Enríquez.
3) Canòdroms de Barcelona (secció del Pep)
- Orígens internacionals: curses de gossos a la Gran Bretanya i EUA (llebre mecànica) per substituir pràctiques cruentes.
- Barcelona, anys 30–50: fins a 8 canòdroms. Destaquen: Parc d’Esports del Sol de Baix, Kennel de la Diagonal (Real Club de Polo), Canòdrom del Canyardó (prop de Sant Pau), Kennel de Sarrià vinculat a Piscines i Esports.
- Transformacions urbanes: usos durant guerra civil i franquista; reconversions en camps esportius, complexos d’oci i finalment cinemes (Diagonal). Persistència de masies com Can Balasc.
- Debat final: per què tants canòdroms i cap gran hipòdrom a Barcelona? Model d’“hipòdrom de butxaca”, costos i canvis socials.
4) Llengua i Nadal (consells de bon ús)
- Nadal és singular (no “els Nadals” en català formal).
- És el tió; “cagatió” només per l’acte de fer-lo cagar.
- Diguem nit de Nadal i nit de Cap d’Any (no “nit bona”/“nit vella”).
- Felicitacions: bon any (nou), no “Feliç any”. A les campanades, raïm (no “raïms”).
- Reis d’Orient (no “Reis mags”); i cavalcada (no “cabalgata”).
5) Música i sintonia
- Versions de “What a Wonderful World” (piano i violoncel) i Nadala moderna “M’agrada el Nadal” (Dàmaris Gelabert).
6) Retorn de Bits 40.0
- Reapareix programa de música i cultura pop: equip Mike Devil, Lutxo Bonaro, S1 Belzeblur i Rubén Garanties.
- To deliberadament desimbolt i irònic; format mensual; compartiran descobertes musicals i debat obert (amb interacció d’audiència).
- Primera recomanació: Lloyd East (àlies de Huerco S), línia ambient/experimental.

