Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/10/2023 — Poesia amb Esomar Verge: veus, procés creatiu i recitals; CIA i Dulles, annexions de Barcelona i IA sota lupa

Panorama general

Un episodi coral amb tres poetesses del col·lectiu Esomar Verge —Sònia del Campo, Esther Fernández Espósito i Margarita Muñoz Liarte— que combinen definicions de poesia, trajectòries vitals, processos creatius i recitals en directe. El programa també inclou interludis musicals, una secció històrica sobre la CIA (germans Dulles) i la descolonització, un repàs a les annexions municipals de Barcelona i un debat crític sobre la intel·ligència artificial.

"La poesía es un arma cargada de futuro" — Gabriel Celaya

Poesia: definicions, veus i mirada

Què és la poesia per a elles

• «La poesia és l’expressió dels sentiments» (Margarita)

• «És quan el meu cor parla… El habla de mi corazón» (Esther)

• «És també una manera de reivindicar» (Sònia)

• Punts clau: expressió emocional, reivindicació, llenguatge musical i passió.

El col·lectiu Esomar Verge

• Acrònim dels noms (Esther, Sònia, Margarita). Aclariment sobre la coincidència amb ESOMAR (organisme de màrqueting) i l’ortografia diferent.

• Presentació amb un poema coral: > "Soy solo lo que ves" — carta de presentació feminista i d’autoafirmació.

Trajectòries i publicacions

• Margarita: vocació primerenca, fotografia + poesia, llibres bilingües (Voces Poétiques; Sentir és Viure).

• Esther: teatre de jove, escriure en secret; primer poemari Siento, luego escribo.

• Sònia: escriu des de petita; poemaris Tatuado en la piel, Esa delgada línea (sensual/eròtic), conte infantil La pirata; imminent Vides.

Procés creatiu i estètica

Metodologia i muses

• Sense mètode rígid: inspiració-impuls que “posseeix” i cal treure a l’instant.

• Escriure quan «ho demana» el cos (fins i tot de nit o al supermercat). Referència a Vivaldi com a anècdota d’inspiració sobtada.

• Revisió posterior per donar musicalitat, rima i precisió lèxica.

Temes i tons

• Marga: amor en múltiples formes, tendència a finals positius.

• Esther i Sònia: to més dur i realista, amb final obert però amb missatge.

• Debat sobre romanticisme avui: sensibilitat ≠ romanticisme; consens en la importància del respecte i el compromís.

Estil

• Preferència compartida per musicalitat (amb o sense rima). La lectura ha de «cantar».

• Diferències entre poetes homes i dones? Consens: no hi ha una frontera clara; aflora la part més «masculina» o «femenina» en qualsevol autor/a segons el poema.

Recitals en directe (selecció)

Poema coral

• > "Soy solo lo que ves" — autoafirmació, igualtat i llibertat des de la mirada femenina.

Poemes individuals

• Margarita — "Mirades": trobada, pèrdua i retrobament en clau lírica.

• Sònia — "Mujer": crida a la igualtat i al dret a ser; to reivindicatiu.

• Esther — "Mujer": crítica a la mirada que confon feminisme amb «no ser dona»; lluita contra la culpa imposada.

• Margarita — "En la cima": camí de superació fins al cim, celebrar la vitalitat.

• Esther — peça sobre identitat de gènere: autoacceptació i transmutació cap a la dona que és.

• Sònia — "Pertúrbame" (sensual): metàfores marines per a desig i trobada carnal.

• Sònia — conte-poema "Piscina d’aigües verdes": denúncia de l’explotació i del dany irreparable (final tràgic).

• Margarita — "Més forta que mai": sortir del pou, resiliència i primer pas cap a la llum.

Música i referents

Versions de "What a Wonderful World"

• Dana Williams: cantautora i poetessa; influències (Louise Glück); 100M de reproduccions.

• Joseph Vincent: paral·lelismes biogràfics amb Williams; èxits a YouTube.

Cites i referents poètics

• > "La poesía es un arma cargada de futuro" (Gabriel Celaya)

• Record a Joan Margarit com a far poètic del país.

Història i geopolítica: la CIA a l’ombra

Germans Dulles i intervencions

• Iran (1953): cop d’estat contra Mossadegh per la nacionalització del petroli.

• Guatemala (1954): caiguda d’Arbenz per la pressió de United Fruit.

• Congo (1961): assassinat de Patrice Lumumba; lluita per recursos.

• Vietnam: balanç devastador de la guerra; helicòpter final a Saigon (1975).

Pistes per aprofundir: Josep Fontana, "Por el bien del imperio"; Éric Vuillard, "Una sortida honrosa".

Intel·ligència artificial: crítica i contrastos

• Revisió d’un text generat per IA sobre Salvador Seguí amb múltiples errors factuals.

• Reflexió: la IA depèn de la qualitat de les dades i pot hallucinar; útil com a joc o assistent si es guia bé, però no substitueix el criteri.

• Dues peces breus contra la guerra (Samih al-Qasim; Max Aub) per contrapesar amb poesia.

Història local: l’Eixample i les annexions de Barcelona

• De la ciutat emmurallada a l’Eixample: derrocament de muralles, buit urbanístic, serveis, «Can Fanga» i ordre cerdanià.

• Annexions 1897: Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí; Horta (1904) i Sarrià (1921) després.

• Reorganització en districtes; ajustos territorials posteriors (zona franca, Bon Pastor, Baró de Viver…).

• Mirada crítica a la política i a l’urbanisme com a gestió de poder i impostos.

Joventut, educació i difusió poètica

• Hi ha moviment jove (molt femení) i també adults; manca presència als plans d’estudi.

• Proposta: portar poesia a escoles i casals; relacionar-la amb el rap i els poetry slams (concursos de 3 minuts, memòria i performance).

Tancament

• On trobar els llibres: llibreries (sota comanda), editorials, Amazon i compra directa per Instagram (amb dedicatòria).

• Missatge final: la poesia permet veure el món d’una altra manera i fa de la paraula una eina per sentir, pensar i transformar.