Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 18/2/2022 — Poesia i Jazz a la Ràdio: Homenatge a Joan Margarit amb Carles Margarit, improvisació, públic i formació a Berklee

Panorama de l’episodi

En aquest programa s’uneixen literatura (poesia) i música (jazz) per explorar com ambdues arts comparteixen un mateix impuls: l’expressió profunda de les emocions i la creació de noves mirades. L’episodi inclou un homenatge a Joan Margarit a través dels records del seu fill, el saxofonista i professor Carles Margarit, i una conversa sobre l’art de la improvisació, la relació íntima amb el públic, i l’educació musical al Berklee College of Music.

Poesia i jazz: definicions i punts de contacte

• La poesia, en literatura, és l’art d’expressar el contingut espiritual amb paraules, sovint amb mètrica; en l’art, és un llenguatge que genera noves relacions i nous punts de vista.
• El jazz s’arrela a New Orleans a finals del s. XIX i combina melodies afroamericanes amb altres ritmes; destaca per la improvisació, la lliure interpretació i una instrumentació i timbre propis.
• La música, i el jazz en particular, és el “llenguatge de les emocions”, amb capacitat d’humanitzar i transformar persones i societat.
• Dates clau: 13 de febrer (Ràdio), 21 de març (Poesia), 30 d’abril (Jazz).

Homenatge a Joan Margarit: records i llegat

• Carles comparteix un any final intens marcat per la malaltia i la pandèmia, però també per la proximitat familiar i el diàleg.
• Pare i fill van fer gairebé 20 anys de concerts, generant una complicitat que transcendeix l’escenari.
• El poeta desitjava “no molestar” en el seu comiat; amistats com Jordi Gràcia i José Luis García Montero el van visitar poc abans del final.

"Si s’hi havia molestat algú, que li demanés perdó." "No, gràcies per deixar-me venir" (García Montero a Carles, després de la visita)

El directe i el jazz com a conversa

• Tocar jazz és com mantenir una conversa no planificada entre músics i públic; la preparació serveix per ser lliure i escoltar l’altre en el moment present.
• La harmonia permet converses simultànies (diversos instruments) que “sonen bé” i commouen fins i tot sense lletra.
• Els concerts íntims (fora de grans auditoris) sovint són més potents per la proximitat i la interacció real.

"El que busques és crear una unió entre qui toca i qui escolta." "De sobte notes una mena d’energia... i saps que està arribant."

Formació i pedagogia: Berklee vs. conservatori

• Boston es percep com la ciutat més europea dels EUA, però amb un caràcter local diferent: educació formal i certa reserva en la relació profunda.
• A Berklee hi ha confiança en l’estudiant, que incentiva el risc, la motivació i l’autoaprenentatge; l’estudiant esdevé el seu propi mestre.
• Metodologia: interacció amb estrelles internacionals, xarxa global (milers d’estudiants), i professors actius en el sector.
• Contrast amb el model de conservatori (més restrictiu, “conservar”): per transmetre l’ofici cal estar “al peu del canó”.
• Carles va graduar-se en un any (composició) fent exàmens per llibre i focalitzant signatures clau, un recorregut insòlit i eficient.

Interludi musical

• El programa clou amb l’audició del tema preferit del convidat, peça d’ambient nocturn on la repetició de “Bona nit” crea una textura hipnòtica i emotiva.

Idees destacades

• Poesia i jazz comparteixen la capacitat de relacionar conceptes i canviar perspectives.
• El jazz és expressió emocional i diàleg; l’objectiu és la connexió real amb el públic.
• L’espai íntim potencia l’energia del directe.
• L’educació basada en la confiança (Berklee) accelera el creixement i fomenta l’autonomia artística.
• El llegat de Joan Margarit es reflecteix en la humanitat, la dignitat i el respecte als altres.