Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/10/2024 — Por Favor, censura i periodisme; centenari del tren a Puigcerdà; Maresme modernista i història del carrer Tallers

Panorama general de l’episodi

Capítol polifònic i molt ric en continguts: de la memòria del periodisme satíric a l’Espanya de la transició —amb la revista Por Favor com a eix—, passant per retrats d’autors clau, censura i poder mediàtic, un homenatge cultural, dues rutes d’història i patrimoni (Puigcerdà i el Maresme), i una immersió en la microhistòria barcelonina del carrer Tallers. Tanca amb una reflexió contundent sobre la llengua.

"El que avisa no és traïdor" — muletilla de Por Favor en temps de censura

Por Favor: orígens, context i esperit satíric

• Fundació i permís editorial (1974–1978): negociació amb el Ministeri d’Informació i Turisme per tancar Bocaccio a canvi de permisos per a quatre capçaleres, d’on sorgeix Por Favor (després de vetar el nom Sèptimo de Caballería).
• Línia: humor satíric amb profunditat política, hereva de La Codorniz i Hermano Lobo, i compromesa amb la democràcia en plena transició.
• Presentació: llançament l’1 de març (dia de l’execució de Puig Antich), moment simbòlic del clima polític.
• Redacció i to: redacció amb whisky, un "càsting" surrealista de secretària i un estil que fugia de la burla cruel: sàtira fina, no humiliació.

L’equip i el contrapunt Barcelona–Madrid

• Núcli: Jaume Perich (Perich), Manuel Vázquez Montalbán (Manolo), Forges i Joan Marsé (cap de redacció: Joan Mercè en la locució; referit a l’escriptor Joan Marsé).
• Equilibri: Perich i Montalbán a Barcelona, Forges com a “pota” madrilenya per donar contrapunt.

Retrats breus: estil i personalitats

Jaume Perich

• Humorista del pensament: més enllà del dibuix (el “gat”), destaquen els aforismes i la densitat d’idees.
• Caràcter seriós, introvertit; llegat moral i estil sobri.

Manuel Vázquez Montalbán

• Ploma fàcil i versàtil: poeta, assagista, periodista; com a novel·lista, visió més crítica del testimoni.
• Política: PSUC; diàlegs sobre l’"imperi americà" i memòries divergents de la Guerra Civil—una guerra viscuda de maneres diferents segons classe i biografia.
• Gastronomia i ciutat: cronista del gust après; records de Casa Leopoldo i la seva transformació; ironia sobre la sofisticació i l’"erotisme del Raval".

Forges

• Humor popular i de traç propi; aporta el contrapunt madrileny i un to més massiu.

Joan Marsé

• Gran literat ("un Cervantes mereixut"), autor "d’una sola novel·la" expandida en variants; relació personal profunda.

"Para que te marximices más" — dedicatòria de Vázquez Montalbán sobre els Germans Marx

Censura, estratègies i poder mediàtic

• Suspensió governamental: en un “clatellot exemplar”, el Consell de Ministres suspèn Por Favor 4 mesos.
• Resposta creativa: neix la capçalera "Muchas gracias" (mateix equip “segona divisió”, to rebaixat; Forges no s’hi suma) per mantenir el pols amb els lectors.
• Conflicte amb Emilio Romero: la secció “Senyores i senyores” i l’epítet “sabandijas” escalen la tensió i acaben precipitant el tancament temporal.
• Veracitat com a línia vermella: a Interviú, el director imposa contrastar abans de publicar. La informació és barata; comprovar-la és caríssima.
• Pluralitat editorial: convivència de firmes de perfils ideològics diversos (fins i tot peticions de col·laboració d’adversaris), amb indicacions editorials però sense imposicions.
• El poder mediàtic ahir i avui: de Pedro J., Ansón o Herrera a altres veus d’ara; crítica a les campanyes contra Catalunya i al paraigua de grans capçaleres.

Homenatges culturals

Meryl Streep

• Actriu viva amb més Òscars; domini de veus/accents i de cantar bé o fer-ho malament quan el personatge ho exigeix.

Olivia Newton‑John

• Cantant i actriu (Grease, 1978), 4 Grammy, més de 100 milions de discos venuts; record emotiu (traspàs el 8 d’agost de 2022).

Territori i patrimoni

Centenari del tren a Puigcerdà (Transpirinenc oriental)

• Fites: Ripoll–Ribes (1919), Ribes–La Molina (1922), arribada a Puigcerdà (3 d’octubre de 1922). Alta cota ibèrica al túnel de Toses.
• Entre èpica i precarietat: retards, morts a obra, dissenys erronis (estació neoromànica de Ripoll), i via única durant dècades.
• Avui: el temps de trajecte és pràcticament el mateix que fa 100 anys — símptoma d’inversió insuficient.

El Maresme modernista: rutes i peces clau

• Mataró: Nau Gaudí (primer taller de Gaudí) i nou Museu d’Art Contemporani a l’antiga presó.
• Argentona: empremta de Puig i Cadafalch.
• Caldes d’Estrac (Caldetes): residències diplomàtiques durant la Guerra Civil; avui, Museu Palau i Fabre.
• Canet de Mar: castell de Santa Florentina (Domènech i Montaner), Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, i el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia (patrona del Maresme des de 1957).

Barcelona microhistòrica: el carrer Tallers

• Origen romà i evolució extramurs (gremis “incòmodes”: terrissaires, carnissers, corders), fins a quedar dins muralles amb Jaume I.
• Indústria i cultura: Vapor Bonaplata (primer tèxtil a vapor de l’Estat, cremat el 1835), discos Castelló, botigues Boada, cocteleria Boadas, darrere de La Vanguardia i moviment editorial.
• Convent–hospital–fàbrica: el convent dels Paüls (Sant Sever i Sant Carles Borromeu) esdevé hospital militar, després fàbrica de tabacs i de nou hospital; trasllat a Vallcarca (Hospital Militar; avui Parc Sanitari Pere Virgili).
• Art ocult a plena ciutat: a l’església mercedària, gran cúpula al fresc de Josep Bernat Flaugier (trompe‑l’œil, 387 m²), una de les millors pintures murals de Barcelona. L’autor no en va cobrar el preu convingut.

Política internacional

• Gir a la dreta: resultats de Bolsonaro al Brasil (1a volta), pujades dels Demòcrates de Suècia, Meloni a Itàlia i el breu pas de Liz Truss al Regne Unit. Alertes sobre voltes dretes i populismes.

La llengua

• Doble tall: orgànica i simbòlica; amb la llengua s’instrueix, es persuadeix, s’estima… i també es menteix i es calumnia. Crida a l’ús responsable del sistema de comunicació que fonamenta ciència i convivència.

Idees clau

• Sàtira amb ètica: Por Favor va fer humor sense humiliar, apuntant al poder amb intel·ligència.
• Censura i creativitat: quan tanquen portes, s’obren finestres ("Muchas gracias").
• Veracitat: comprovar costa; és el centre de la credibilitat periodística.
• Patrimoni viu: el tren a Puigcerdà i el modernisme del Maresme reclamen inversió i divulgació.
• Microhistòria que il·lumina: el carrer Tallers, espill d’oficis, indústria, art i memòria de ciutat.