Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te al podcast
Presons a Catalunya, diàleg interreligiós i memòria de Barcelona — amb Ignasi García‑Clavel; What a Wonderful World, Dock of the Bay, efemèrides i novetats indie
Panorama general de l’episodi
Episodi extens i polièdric que combina una entrevista en profunditat amb Ignasi García‑Clavel sobre el model penitenciari català, un bloc sobre afers religiosos i diàleg interreligiós, una secció de memòria històrica barcelonina (el cas d’El Siglo i Cecília Gómez de l’Olmo), interludis musicals emblemàtics i un tram final amb efemèrides i reconeixements. El darrer bloc obre un segon programa (“Bits 40.0”) amb novetats d’indie rock i prèvies de festival.
"Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades... a la rehabilitació" — record del marc legal (art. 25.2 CE) que inspira el model català.
1) Crisi i model penitenciari a Catalunya (amb Ignasi García‑Clavel)
Punts clau
- Cas Mas d’Enric/CIRE: aclariment que el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari (no una presó) i que el succés és d’extrema gravetat.
- Seguretat i diàleg: crítica a l’“enrocament” sindical per condicionar el diàleg a dimissions; defensa de millores i revisió de procediments, assumint que la seguretat mai no és del 100%.
- Dades i context: comparativa de població reclusa a EUA, Espanya i Catalunya; Catalunya té una taxa inferior i aposta pel model rehabilitador.
- Salut mental: increment de casos i proposta d’una “tercera via” assistencial per a perfils no adequats ni per a frenopàtic ni per a règim ordinari.
- Cultura de servei: debat sobre torns i dimensionament: cal organització i reforçar el concepte de servei públic.
- “Bonisme” i “boquisme”: defensa d’un model humanista i garantista, amb disciplina i sanció, però ponderat pels drets humans. Alertes sobre el punitivisme populista.
- Inseguretat percebuda: diferència entre sensació i dades; proposta d’ajustar el Codi Penal per als multireincidents.
Frases destacades
- > "La seguretat no la donen només les manilles i els escuts… la dona el bon tracte i la població ocupada positivament".
- > "Presons, negoci? Mai, mai" — rebuig frontal a la privatització o externalitzacions que converteixin la presó en negoci.
2) Música i patrimoni cultural
- Interpretació coral global de What a Wonderful World (Playing for Change) i homenatge a Grandpa Elliott, icona de carrer de Nova Orleans.
- Fitxa de Ruben and the Dark i la seva versió per a la pel·lícula Dolittle.
- Clàssic Sittin’ on the Dock of the Bay d’Otis Redding (context i impacte pòstum).
3) Afers religiosos i diàleg interreligiós
- Naixement de la Direcció General d’Afers Religiosos i cartografia de confessions.
- Creació del GTER (Grup de Treball Estable de Religions): treball conjunt més que només diàleg.
- Islam a Catalunya: matís entre pràctiques locals i corrents més radicals d’altres països; necessitat d’una mesquita “com cal” i vigilància davant radicalitzacions.
- Consell Islàmic: esforç d’inclusió de sensibilitats diverses.
- Mirada a l’Església catòlica: aprenentatges en la gestió d’abusos (assumir responsabilitats i no repetir errors del passat).
4) Memòria de Barcelona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo
- Història de Cecília Gómez de l’Olmo (Casa Bona), el seu marit Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo: expansió, modernitat, incendis (1932 i 1979), i transformació urbana (obertura del carrer Pintor Fortuny, hotel Manila, etc.).
- Crònica del funeral multitudinari de Cecília (estampa social de l’època) i llegat urbanístic/comercial.
5) Efemèrides i reconeixements
- 22 de març: del cremallera de Núria a l’Auditori de Barcelona, del primer film dels Lumière al debut dels Beatles, fins al nanosatèl·lit Enxaneta.
- Naixements: de Pere Bosch i Gimpera a Andrew Lloyd Webber i George Benson.
- Defuncions: Goethe, Lev Yashin, William Hanna, Bebo Valdés.
- Dia Mundial de l’Aigua: recordatori d’un bé escàs a protegir.
- Catalunya Religió: portal cofundat per García‑Clavel (2009) per a una actualitat religiosa moderna.
- Creu de Sant Jordi (2023) a Ignasi García‑Clavel: reconeixement a una trajectòria de diàleg i convivència.
6) Idees finals i una cita
- Convivència: viure el dia a dia amb honradesa, posar pau i combatre la desigualtat; confiança en les noves generacions.
- > "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca.
7) Bonus: inici del programa “Bits 40.0”
- Presentació i to distès; prèvies de Primavera Sound.
- Novetats: MOMMA (indie‑rock de guitarres i melodies), Youth Lagoon (Trevor Powers) i el seu nou disc "Rarely Do I Dream".
Seccions de l'episodi

Falques i identificació de l’emissora
Promos de programes (Bits, Fabricants de Cançons), falques de Ràdio Desver i espots institucionals (Dia Mundial de la Poesia).

Obertura i context: article “Conviure a la presó” (Nació Digital)
Presentació del programa i lectura de punts clau sobre el conflicte penitenciari arran de la mort a Mas d’Enric i reaccions sindicals.

Cas Mas d’Enric, què és el CIRE i primeres reflexions de seguretat
Ignasi García‑Clavel distingeix CIRE (treball penitenciari) de presó, i valora la gravetat del cas i la necessitat de diàleg per millorar seguretat.

Funcionariat, torns i cultura de servei públic
Debat sobre plantilles, torns concentrats, i la idea de “servir vs servir-se” el servei públic dins les presons.

Dades comparatives i salut mental: model rehabilitador vs punitivisme
Comparacions EUA/Espanya/Catalunya; defensa del model rehabilitador; auge de salut mental i proposta d’una ‘tercera via’ assistencial.

‘Bonisme’ i consens polític transversal
Resposta a l’etiqueta de ‘bonisme’; insistència en disciplina ponderada pels drets humans i consens històric a Catalunya pel model de rehabilitació.

‘Boquisme’, tensió sindical i experiències de bloqueig
Matís sobre ‘woke/boquisme’ i crítica al punitivisme; records de mobilitzacions i bloquejos a centres penitenciaris als 90.

Sensació d’inseguretat vs dades i multireincidència
Diferència entre percepció ciutadana i estadístiques; possible ajust penal per a delictes petits però repetits.

Interludi: What a Wonderful World (Playing for Change) i homenatge a Grandpa Elliott
Sonorització del clàssic i retrat de l’avi Elliott, músic de carrer de Nova Orleans, com a símbol d’esperança i cultura popular.

Q&A amb Ignasi: presons privades, externalització, formació i seguretat basada en el tracte
Rebuig a la privatització; cauteles amb externalitzacions; formació de funcionaris; seguretat també com a fruit del tracte i l’ocupació dels interns; reptes de reinserció i pont presó-societat.

Direcció General d’Afers Religiosos: mapatge, GTER i islam a Catalunya
Creació de l’òrgan, inventari de confessions, GTER per treballar plegats, matisos sobre l’islam local vs corrents externs, i el Consell Islàmic.

Fundació d’Escoles Parroquials: servei educatiu i valors
Origen, funcions i abast (18 centres, 5 d’educació especial); continuïtat d’una tasca social i pedagògica lligada a parròquies.

Ruben and the Dark i la versió per a ‘Dolittle’
Apunts sobre la banda canadenca, l’accident de gira i la versió de la sintonia per a la pel·lícula ‘Dolittle’.

Conferència Episcopal: nou president (Luis Argüello) i expectatives
Debat sobre línies pastorals, relació amb el govern i possibles accents diferents en el nou lideratge.

Interludi: Sittin’ on the Dock of the Bay + perfil d’Otis Redding
Escolta del clàssic i apunt biogràfic sobre l’impacte pòstum d’Otis Redding.

Curiositats històriques: Bismarck, Inquisició, Vasco da Gama, Enciclopèdia
Pinzellades d’història europea i mundial per contextualitzar processos polítics i culturals.

Proposta d’escapada: el Moianès i les Coves del Toll
Ruta per Setmana Santa: patrimoni natural i cultural, amb final al santuari del Miracle/Bastanist (claustre i paisatge).

Editorial: ‘La realitat supera la ficció’ (política catalana)
Reflexió sobre el 52% independentista, amnistia, calendaris electorals i desgast/mobilització.

Memòria de Barcelona: Cecília Gómez de l’Olmo, El Siglo i transformació urbana
De l’epopeia comercial i urbana d’El Siglo als incendis que en marquen el destí; crònica social del funeral de Cecília i llegat a la Rambla.

Efemèrides del 22 de març i Dia Mundial de l’Aigua
Aniversaris locals i globals (Lumière, Beatles, Enxaneta…), figures naixents i difuntes; recordatori del valor de l’aigua.

Catalunya Religió: un portal d’actualitat religiosa
Objectiu, cofundadors i suport de congregacions per a un tractament modern del fet religiós.

Creu de Sant Jordi per a Ignasi García‑Clavel
Motivació del guardó i recepció; valor del reconeixement a una trajectòria de diàleg i servei.

Convivència i missatge a la joventut
Crida a l’honradesa i a posar pau; confiança en les noves generacions per millorar el món.

Cloenda amb Sèneca: ‘Mentre visquis, segueix aprenent a viure’
Comiat i guia vital breu per a l’audiència.

Inici ‘Bits 40.0’: presentació, MOMMA i Youth Lagoon
Torn fresc cap a l’indie rock: prèvies del Primavera Sound; MOMMA (guitarres + melodies) i Youth Lagoon (Trevor Powers) amb ‘Rarely Do I Dream’."}]}
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Bits. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons. Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu 10 anys. El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra. Tant a dins com a fora de les nostres fronteres. Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals. El 21 de març dibuixem mons amb paraules. Ràdio Desver 98.1 Ràdio Desver 98.1 Ràdio Desver 98.1 Benvinguts, benvolguts i ben trobats. Diari La Nació Digital. Dimecres 20 de març d'enguany del 2024. Article Conviure a la presó. Autor Ferran Casas. Les persones catalanes van recuperant una certa normalitat. Hi ha una certa treva sindical, però el conflicte obert entre funcionaris i govern després de la mort d'una cuinera del centre del Cire de Mas Enric, a mans d'un reclus que després es va suicidar, no sembla pas en vies de solució. Els sindicats majoritaris del sector demanen a més del cap de la consellera Gemma Ovasart més mesures de seguretat, entre elles l'ús d'armes com pistoles tàcer, que contravenen recomanacions dels organismes internacionals de protecció dels drets humans. Són discursos que desprenen una certa adherència al punitivisme arran de la mort de la treballadora que hem citat del Centre d'Iniciatives per la reinserció més conegut com Cire. L'article continua dient que des dels anys d'Ignaci García Clavel, el model penitencial i català ha apostat per la reinserció i una òptica humanista. Una de les fites de l'autogovern català, ja en els anys 80, va ser assumir les competències de presons, competència que cap altra autonomia ha reclamat. És un àmbit que llueix poc, que genera més conflictes que fotografies tallant cintes o fidelitats, i que s'explica des de l'ànim d'autogovernar-se i d'enfortir-se les institucions pròpies. Recentment, i amb l'argument del final de l'activitat d'ETA, el País Basc ha assumit també les competències de presons. Assentat al meu costat, està el creador del model penitenciari català. Fa sis dies va ser el seu aniversari, i no aparent tenir de bon tros l'edat que indica el seu DNI. Tornem a tenir en els estudis de Ràdio Esver, en el programa número 110 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, la presència d'una persona íntegra, conseqüent amb els seus ideals, dialogant, empàtic, alegre, discret, que desprem volumia pertot arreu. Sigui amb la seva mirada, en les seves paraules i en les seves accions. Ignasi García Clavel, benvingut, com estàs? Gràcies, bon dia. Curiosament, curiosament, Ignasi, la setmana que tornes al nostre programa hi ha un siderol important en el sistema penitenciari català. Tu que ets una persona resolutiva, que saps mantenir la calma en els moments de molta pressió, en situacions que semblen insalvables, que sempre et concentres en mirar les situacions problemàtiques amb diferents perspectives fins a trobar la solució, Ignasi, com ho veus? Home, ho veig complicat, perquè el fet és molt greu, és l'assassinat d'una persona que treballava a la presó i cuinera, i un assassinat a dintre és d'una gravetat gran i a fora també, òbviament. Un segon, aclarim, el CIRE no és una presó, és un centre... No, no, no, el CIRE és una empresa pública, una empresa pública que gestiona el treball penitenciari. Per això, t'ho dic perquè els oients sàpiguen concretament... Sí, sí, la presó és Mas d'Enric a Tarragona. Ah, això mateix, sí, sí. Però el CIRE no és presó, el CIRE són els tallers, porten els tallers i els treballs penitenciaris i les destinacions, els de cuina, els de neteja, remunerats, que n'hi ha de remunerats. Llavors, tenen dret a la Seguretat Social, etcètera. Per tant, ho veig complicat amb tot. Jo crec que aquest enrocament que tenen alguns sectors del funcionariat de no voler dialogar i que si s'ha de dialogar és a canvi de que la consellera o el secretari de mesures penals hagin de dimitir, jo crec que aquest és un enfoc arroni i crec que haurien de replantejar-s'ho i estar oberts a buscar solucions per millorar i per guanyar seguretat. Ara, la seguretat és un tema molt complex i una presó. I a la ciutadania, al carrer, no es pot garantir mai la seguretat al 100%. Com a anècdota, molt com a anècdota, no, la realitat. Durant l'any 2023 es van registrar 33 morts entre la població reclosa de Catalunya. Vuit van morir en un centre penitenciari, dels quals sis van ser suïcidis. Quatre van morir en un centre penitenciari i dos són suïcidis en el domicili. Cinc en el pavelló hospitalari penitenciari de Terrassa. Setze en un hospital i quatre en el seu domicili donant algun tipus de permís o mesura que els havia permès sortir temporalment. 33 morts entre la població reclosa, que després parlarem una mica de porcentatges. no sé si es poden evitar, no sé si és que es fan mesures per poder-los evitar, perquè a dintre de les presons el conflicte que generen els propis reclossos entre ells, important, no? O important. Sí, sí. Costa de controlar-ho, eh? Evident, evident. Jo ara estic, tot i que no he deixat mai de tenir una preocupació pel sistema penitenciari a Catalunya, jo estic una mica allunyat. Jo vaig ser director general de l'any 1990 a la 1999, ha plogut una mica. Sis anys més tard haguéssim tingut les competències en matèria penitenciària, que ara celebrem justament els 40 anys. L'altre dia vam fer el Palau de la Generalitat, un acte commemoratiu en el qual vaig ser convidat, on hi érem directors generals i d'èpoques diferents, i vam fer una taula rodona entre nosaltres. I allà es veia, de manera transversal, com tots havíem anat apostant per aquest model, que en diuen el model català, però que arrenca de la llei i la Constitució. És a dir, el problema és creure-s'ho o no creure-s'ho. El que diu la llei orgànica penitenciària de l'any 1979 i la Constitució espanyola en el seu punt, en el seu article 25.2, que diu que les penes privatives de llibertat han d'anar orientades a la retenció i custòdia i en peu d'igualtat a la rehabilitació. Això ho pots escriure perquè els papers ho aguanten tot, i la Constitució també, però pots no complir-ho. Llavors, esclar, Catalunya, jo crec que l'aposta que vam fer va ser per dir escolta, hem de fer un model determinat que s'inspiri en la normativa vigent, que és una normativa progressista inspirada en països nòrdics, no llatins, certament. Ara, la pregunta que m'has fet, la pregunta que m'has fet, de si aquests morts són habitables o no. Sempre que hi ha un suïcidi, o a dintre o fora, però amb alguna persona que està tutelada per la presó, es fa una informació reservada i s'arriba a unes conclusions. I de les conclusions que s'entreu, s'intenta posar eines per la millora i el canvi. Ara, torno a dir, pretendre que a una presó no passi mai res ni a la societat, això és impossible. Malauradament, les presons són lloc de risc, no tant com la gent es pot pensar, però certament riscos n'hi ha. Ignasi, tu m'has ensenyat, m'has comentat moltes vegades, la societat s'ha de defensar-se. Sí. Els funcionaris s'han de defensar, correcte? Més que defensar-se... Perdó, acaba, acaba. No, no. I s'han de prendre mesures, tant la societat, enfront dels atacs que pot rebre, malauradament d'aquesta gent que està resclosa, o que és car de presó, com els propis funcionaris dels propis resclosos, no? S'ha d'intentar que amb totes les feines, encara que siguin de risc, la policia també ho és, òbviament, el servidor públic pugui treballar amb les millors condicions per la seguretat. El que passa que això, a vegades, en la meva època, i fa, doncs, 30 anys, ja reclamaven més personal. Sempre ho han reclamat, això. Mai hi ha prou personal. Però, clar, el que no expliquen és que en les seves lluites sindicals han anat aconseguint uns torns de treball que fa que per cobrir un lloc es necessitin diverses persones. Clar, un lloc, 365 dies l'any, 24 hores, és molta gent per cobrir un lloc. Però si tu tens un torn que t'afavoreix, i amb què els afavoreix aquest torn? Que no discuteixo i ho han aconseguit, és una obtenció sindical que han fet fruit de les seves lluites, els quals tenen tot el dret. Però si tu, per un lloc de treball real, necessites quatre persones i mitja, o cinc, o sis, dius, home, això és un excés. I per què passa, això? Això passa perquè han aconseguit, reitero en la seva lluita, treballar les 37 hores i mitja que treballa un funcionari, concentrar-les en dos dies i mig, en general. Llavors vol dir que treballen un matí, el dia següent matí i tarda, i el dia següent tarda-nit. I amb això ja es consumeixen les 37 hores i mitja. Llavors això vol dir que, esclar, requeririen més funcionaris. Jo crec que no. El que potser es requereix és estructurar-los i organitzar-los d'una altra manera. I pensar, que això a vegades en aquestes professions costa de pensar, que ser un servidor públic és servidor públic del servei que prestes. No m'he de servir jo com a privilegiat que he tingut la sort de guanyar una oposició i tenir un lloc fix que segurament no en podran treure mai més encara que ho faci molt malament. Que no és el cas. Miri, les presons s'aguanten en bona part per la gran quantitat de gent que hi ha que treballa bé. Això diem-ho clar. Ara, dit això, també diem clar que hi ha altres coses que s'han de resoldre i que hi ha persones que aquest concepte de servei públic no el tenen prou clar. És la diferència, Ignasi, entre el servir i el servir-se. Exacte. Això passa amb la classe política, també. Qui arriba a la política per servir o qui arriba per servir-se. Una mica de dades. A EEUU, a USA, a Iusei, 2,5 milions de reclusos, dels quals 160.000 reclusos ho són a cadena perpètua. D'una població de 332 milions d'habitants, un 0,75% d'aquesta població estan a la Verjola, d'una manera o d'una altra. Catalunya. 7,7 milions d'habitants. Inclús avui podeu una mica més. 7.700 reclusos. És un 0,10%. Dels quals 60% són estrangers de fora. Quan dic estrangers de fora, ja... Espanya, sense Catalunya, són 40 milions d'habitants, amb 47.500 reclusos, un 0,12%, una mica més que Catalunya, dels quals 27% són estrangers. Dit això, no estem tan malament, no? A Catalunya? No, jo crec que no. O d'alguna manera n'hi ha reclusos o persones que haurien d'estar recloses i estan a fora, perquè si tenim el ràtio més baixet en comparació tant a Espanya com a Estats Units. Jo, sense ser confois ni triomfalistes, jo crec que hem de dir que aquest model que hem optat aquí a Catalunya és un model bo i un model que dona bons resultats. ara, em dius tothom... Ja no hi ha delinqüents. No, home, no. Això n'hi haurà i és complicat de resoldre. Entre altres coses, perquè també hi ha molta pobresa i hi ha molta gent desastrada en la seva vida que entra a la presó. Hi ha uns índexs... Esclar, jo no tinc les dades al dia perquè jo ja no hi soc en el sistema, però sí que sé alguna cosa i hi ha moltes persones que estan, diríem, a dintre que pateixen malalties mentals. Això és veritat que ha augmentat molt i que probablement hi hauria d'haver com una mena de tercera institució que no existeix però que la normativa ho pot preveure que és que potser hi ha persones que no han d'estar amb un frenopàtic però tampoc amb una presó. I llavors s'ha de trobar la manera de poder-los tractar no amb un règim penitenciari. Amb tot el règim penitenciari que evidentment ningú és feliç a dintre de la presó perquè mira, la pèrdua principal és sobretot la pèrdua de llibertat que és la pena que tenen. No hem d'afegir noves penes en el compliment perquè això seria il·legal senzillament a no ser que la sentència et tregui el dret a vot o et tregui altres coses que el jutge en la seva sentència dictamina. Però en línies generals la gran pena és la pèrdua de llibertat. La presó de Mas d'Enric que deu ser feta és de les més modernes o la més moderna per unes 800 persones. Són 800 persones que encara que dintre estan prou ben classificades segons els criteris del personal funcionarial de tractament que són els psicòlegs, són els metges, són els educadors, són els treballadors socials, tot aquest personal doncs és un personal que està dedicat a donar les eines per a la rehabilitació. Ara, fer conviure 800 persones contra la voluntat d'un mateix fruit d'una sentència, això és complex i difícil. Torno a dir, no tindrem mai una seguretat al 100% perquè és impossible. Ara, sí que hem de fer tots els possibles perquè els treballadors públics que treballen a presons ho facin amb garanties i si alguna cosa ha fallat s'ha de revisar, certament pot ser que aquest senyor que va degullar a la cuinera i que després es va degullar a ell, és possible que aquest senyor potser no hauria hagut d'estar allà on estava, però jo no ho sé, jo no estic a dintre i per tant no opino, però, bé, tot això s'ha de revisar. Sembla ser que els informes, ahir ho va dir la consellera en la seva compareixença a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, sembla ser que tots els informes dels professionals acreditaven una bona conducta d'aquesta persona en tots els sentits i que en tots els anys que fa que és a la presó, que no sé quants són, però havia tingut un únic acte de violència i no amb arma, sinó física, segurament. jo totes les estadístiques que he tret les he consultat com a son pedra i jo no estic a dintre i són les últimes que he pogut tenir i és curiós perquè quan d'un tema que no en saps res t'hi poses a dintre i vas descobrint i pots analitzar-lo amb tot a l'afredor entre cometes de l'objectivitat i penses bueno, Catalunya 7,7 milions d'habitants, 7.700 reclusos que és un 0,10% dels quals 60% són estrangers de fora entens? dic carai, doncs no estem tan malament, no? aviam, aquí amb tota aquesta setmana als Saldarulls dic aquí i dic a Catalunya de l'únic que no es parla malament és de tu, eh? bueno, per allà no se'n recorden però jo no t'he llegit al començament i he fet la teva presentació traient d'aquest dimecres és a dir, d'abans d'ahir d'un diari que jo llegeixo sovint que és la Nació Digital l'article i he dit qui te l'havia escrit i com es refereix cap a tu amb un moment delicat el resum i no no et vull perquè tu no et poses vermell no et vull treure els colors de la teva humildad presons com càstig i no com reinserció per mi als Estats Units és la típica presó de càstig i no milloren i no milloren t'estic dient 160.000 reclusos ho són a cadena perpètua, eh? sí, sí als Estats Units hi ha tres tipus de presons hi ha la presó federal que és la més contundent hi ha la presó d'Estat i la presó que podríem dir comarcal o esclar i a més a més molts molts Estats tenen la pena de mort o la cadena perpètua cosa que aquí no tenim cadena perpètua tampoc aquí tenim uns topalls 20 anys 35 o 40 45 amb determinats tipus d'electius de terrorisme però no el que entra a la presó se li han de donar eines pel canvi ara això és fàcil no, no és fàcil d'entrada per poder canviar la conducta una persona està convençut que ha fet coses mal fetes si és malalt mental ja no en té la suficient consciència a vegades i el problema la sensació la sensació que més del 50% del personal reclòs en una presó com tu deies abans poder no era el lloc on tindrien que estar no, no, no probablement ara aquí hi ha una altra cosa que a mi sí que em dol i la vull dir clarament no? perquè esclar això de que jo era el referent jo diria que abans que jo va començar ja però jo no soc el primer director general el primer va ser José Javier Hernández Moreno i que aquest senyor va creure ell era un psicòleg de presons i aquest senyor una mica va agafar la idea que havíem d'anar per on havíem d'anar el que jo vaig fer va ser consolidar-ho perpetuar-ho i estar convençut que això era així la llei orgànica general penitenciària de l'any 1970 tan de nou que el seu oponent havia sigut un senyor que havia estat fiscal i crec que parlamentari i director general de presons també que era Carlos Garfía Valdés i quan el vaig anar a conèixer a Madrid l'any a mi em van nomenar el maig del 90 doncs jo crec que la tardor d'aquell any vaig anar-lo a saludar i sí que és veritat que quan em va conèixer ja tenia informes de què jo pensava i què creia es va aixecar em va abraçar i em va dir m'han dit que eres en Espanya de los pocos que creen Milley i li vaig dir Sí, certament jo crec que l'eina de la presó ha de servir al màxim per donar eines a la gent perquè pugui canviar de conducta i reflexioni això és un model totalment diferent que ja en el seu moment Concepció Renal i Victoria de Kent ja ho havien posat damunt de la taula i ja hi lluitaven o sigui que no és un invent de la nostra democràcia recuperada però sí que bona part dels polítics que havien estat a dintre la presó a les presons franquistes van agafar com un cert compromís de dir quan sortim una de les primeres coses que farem i tinguem la democràcia serà renovar el sistema penitenciari d'una manera contundent i ho vam fer ara llavors aquí sempre hi ha un problema i el problema tampoc l'hem d'obviar que per això els sindicats els representants els treballadors estan tan enrocats no? crec jo i el problema és que aquest model no convenç és el tilla d'abonista una cosa és ser abonista que podríem dir en llenguatge col·loquial que un és un calçasses i els presos pobrets i tal ningú diu això tothom diu que dintre d'una presó hi ha d'haver disciplina i control i sanció ara les coses han d'estar sempre raonades i ponderades d'acord amb els drets humans i per tant aquest model penitenciari que tenim a Catalunya i que té l'estat espanyol o capaç que potser no l'ha desenvolupat tant com nosaltres aquest model penitenciari en determinats sectors de la funció pública penitenciària no els hi agrada no els hi agrada volen una altra cosa llavors aquí ja ara doncs la petició aquesta de l'emissió de la consellera del secretari jo crec que això no ha d'anar per aquí vull dir i jo no soc sospitós perquè jo no soc d'Esquerra Republicana però sí que conec el model i en la taula rodona que vam fer l'altre dia al Palau de la Generalitat per convocar per commemorar el 40è aniversari allà hi érem tots els colors polítics i tots hem apostat pel mateix amb més o menys accents però tots hem apostat pel mateix la rehabilitació i això per mi no s'ha de perdre ara que dius això per aprofundir i aclarir termes que en parlem aquí tu deies el bonisme i jo diria hi ha un altre terme que l'he sentit ja un parell de vegades durant aquesta setmana el boquisme el boquisme ve de walk walkie que és un terme d'origen estaduninenc estatuninenc que fa referència a una ideologia sobre les diferents desigualtats i operacions socials i que va lligat a les polítiques progressistes i de la identitat definint el políticament correcte jo diria diria que bueno l'explicació és que amb la seva extensió ha adquirit un matís irònic i pejoratiu entre determinats sectors tant entre els conservadors com entre els crítics que hi veuen una forma de pensament únic i de censura tot això del boquisme i el boquisme i aquestes paraules i sentir la sensació que tinc aquesta setmana que hi ha un sentiment populista punitivista vull dir que jo puc parlar podria amb més claredat que tu pels sindicats que jo em poso al davant seu amb les reivindicacions ara podries passar de frenada sí sí no no i no més vàlid que a mi em diguin no en tinc de passar de frenada per aconseguir la meitat a la meva època en la dècada dels 90 quan jo vaig tenir la representació i la responsabilitat de gestionar les persones a Catalunya ja passava això a mi també em van impedir l'entrada a quatre camins una vegada fent barres barreres de pneumàtics cremats i perquè quan s'hi posen alguns són d'unes actituds molt molt criticables i que no haurien de ser ja havíem quedat pressons la diferència entre pressons com càstig i pressons com a reinserció dos models un model americà el nostre però l'última pregunta que et faig sobre aquest tema i et deixo tranquil amb aquest tema sensació de la societat jo com a ciutadà estic aquí i m'atraquen o a la meva dona li foten el bolso molt bé la sensació és que ens dona impunitat total entren per una porta i surten per una altra aclaré això el teu punt de vista no això jo crec que és que és un llengu a veure nosaltres som un estat de dret i és un estat garantista llavors sí que és veritat que a vegades s'han donat casos que la petitesa de delictes que han comès alguns delinqüents amb estrabades o amb petits robatoris és petit 60 reincidents 60 vegades i no passa nada no però ho dic ho dic per això perquè com que som garantistes què passa passa que llavors segurament s'ha de fer alguna correcció amb determinats tipus delictius en el codi penal que encara que el delicte sigui petit si s'ha repetit moltes vegades aquest delicte ha de comportar treure de la circulació la persona que l'està cometent probablement ara d'això que hi ha inseguretat i tal els números no diuen això però sí que la sensació de les persones que anem pel carrer és aquesta això és veritat això t'he deia allò de la sensació sii sii sii sii Tears of green, red roses too, I watch them bloom for me and for you. And I think to myself, what a wonderful world. Mm-hmm, I see skies blue, clouds white, bright blessed days and a dark secret night. And I think to myself, what a wonderful world. The colors of the rainbow, so pretty in the sky, but also on the faces of people going by. I see friends shaking hands, saying, how do you do? They're really saying, I love you. I hear babies cry, I watch them grow, they'll learn much more than I'll ever know. And I think to myself, what a wonderful world. The colors of the rainbow, so pretty in the sky, But also on the faces of people going by. I see friends shaking hands, saying, how do you do? They're really saying, I love you. I hear babies cry, I watch them grow, They're learn much more than I'll ever know. And I think to myself, what a wonderful world. Yes, I think to myself, what a wonderful world. Playing for sense. És un projecte musical dedicat a promoure la unitat internacional a través de la música. Els benvinguts, benvolguts i ben trobats. Són orgullers de presentar aquesta versió de la nostra sintonia del What a Wonderful World amb l'avi Elliot i amb els cors infantils d'arreu del món. En aquests temps difícils, els nens i la música ens porten a esperança per un futur millor. Faré un petit resum de qui és l'avi Elliot. Elliot és molt. Va néixer el 10 de juliol de 1944 a New Orleans i va morir el 8 de març del 2021, del 2022. Més conegut com l'avi Elliot, el gran pa, va ser un músic de carrer, va tarrar a New Orleans, va tocar l'armònica, va cantar i va ser una icona dels carrers de New Orleans. Explicaria moltes coses, però em fa grima el perdre el temps en la presentació, que quedarà per un altre programa explicant qui és aquest personatge, que és una referència de músic de carrer. Com a anècdota, ell tocava el carrer, com deia abans a New Orleans, i la gent s'aturava per escoltar-lo i li tiraven monades a la seva gaillada. Fixeu-vos que la seva presència en el carrer fins i tot va ser descrita pel New York Times l'any 1995. Ell arribava a la seva cantonada la majoria dels matins amb taxi i es passava els dies cantant les seves cançons soul i toquant la seva harmònica. Tothom sabia el seu nom. Deia que quan em sento malalt vinc aquí per sentir-me millor. El barri francès, New Orleans és una ciutat francesa col·locada dintre els Estats Units o una part de la ciutat, diu que el barri francès és la meva medicina. Elliot Esmol sempre ha declarat que no sap quin gust té la cervesa, que mai ha tocat drogues i que l'únic que fumava era l'escapament dels cotxes que passaven pels carrers Royal i Toulouse a New Orleans. Explicaríem moltes més coses. Va tenir grans problemes a la vista, un atac de glaucoma. Repeteixo, com en diuen els meus amics companys, Ferran, no facis espòilers d'una cosa que després explicaràs. Esmol va morir per complicacions d'una infecció a la pell el 8 de març del 2022 a l'edat dels 73 anys. Tot just, tot just, ara ha fet dos anys, el 8 de març del 2022. Aquest ha sigut l'interpret, juntament amb els cors triats de corals del món, de la nostra sintonia. Ignasi, per acabar aquest tema, el Joan diu que et vol fer una sèrie de preguntes. Endavant. Ignasi, abans de tot, gràcies per estar aquí. Jo realment, quan vens, a part del moment que estem passant, m'interessa molt tot el que dius. Per tant, t'escoltaries sempre. Aniré molt ràpid. Hem parlat una mica, o has parlat, que realment el sistema nostre català, inclús espanyol, és un sistema dirigit a la rehabilitació. I el sistema nord-americà és punició pura, no? Aleshores, jo, pel que el tinc entès, bona part de les presons americanes són privades. Aleshores, què vol dir això? Vol dir que estan dirigides a guanyenes. Per tant, quan més presos tinguin, més deuen guanyar perquè més cobren de l'administració com a empresa privada. És veritat, això? I pot recantar una mica que el sistema sigui més punitista que buscar una altra cosa? A veure, jo crec que un sistema punitista només, per mi, està condemnat a no tirar endavant. Tot això que em dius als Estats Units, que ja al món hi ha presons privades, certament, i segurament als Estats Units, sé que la Gran Bretanya, s'havia aprovat en algun moment de privatitzar la gestió d'algun centre penitenciari i s'havia tirat enrere per la informació que jo tinc perquè no havia funcionat, per aquesta raó que apuntaves, Joan, del negoci. Clar, això passa també a vegades quan les administracions, i ara no parlo de presons només, externalitzen serveis. Clar, l'externalització de serveis amb determinades coses dius, bé, mira, però hi ha altres coses que de les quals n'és titular l'administració, que externalitzar-ho és una mala història. Per què? Perquè, bueno, perquè convertir en negoci una cosa que no hauria de ser-ho no ajuda. I jo crec que les presons no poden ser mai privades i han de ser de l'Estat, o en aquest cas de Catalunya, de la Generalitat i l'Estat espanyol, del País Basc, i ho podria tenir també Galícia i Andalusia, si volgués, i el que passa no ho volen. i el País Basc, fins que no es resolta el tema de l'ETA, no ho han volgut o no se'ls va adonar. Jo crec que era una coincidència. Tant el govern de l'Estat, probablement no volia perdre el control sobre els presos d'ETA que tenia a les presons espanyoles, i el govern basc, a aquest marró, tampoc li devia entusiasmarar massa. Jo crec que fins que ara, que ja estem per una altra plana, doncs la cosa va així. Per tant, ras i curt, presons, negoci, mai, mai. No pot estar llegant mai. No. Ja me la faig un parèntesi. Això de l'externalització, jo recordo la primera vegada que anys anava a Londres, els ferrocarrils anglesos eren públics, i funcionaven, bueno, era allò de la puntualitat anglesa. La segona vegada els havien privatitzat. La senyora Tratxer ja no funcionava. Simplement tanco un parèntesi i ja està. I acabo ja. Ja ens ho vas dir ara també, ens ho vas dir l'últim dia, que realment la relació amb els funcionaris és complicada. A la teva època, que era una època que, bueno, que estava allà en democràcia, em vas dir que havies tingut bastants topes, bastants problemes amb ells. Ara, el cost de funcionaris és tot per oposició? Sí, el que passa que a vegades els interinatges duren massa. I llavors hi ha interins que fins i tot abans d'ahir sentia en un programa de ràdio, sentia que parlava un interí que una direcció els havia amenaçat, una direcció de presó, de que si no entraven a treballar, doncs que no els contractarien i els acabarien el seu contracte. No sé si és veritat o no, però, ho sigui o no ho sigui, més igual, perpetuar interins amb una feina tan complicada no va gaire bé. Ara, llavors la formació que se'ls dona probablement també s'ha de revisar. Jo crec que una mica, a vegades, a demanda d'alguns d'ells o d'alguns sindicats s'ha intentat formar-los en el que és la retenció i la custòdia en casos de conflicte i, en canvi, tot el que és l'abassant del tractament no s'ha treballat tant, potser. A dins hi ha dues menes de persones, simplificant molt, eh? Hi ha les persones funcionàries i uniformades que són els que porten la vida regimental, la vida interior i després hi ha els professionals que són els mestres, que són els metges, que són els treballadors socials, que són els tècnics del món de l'esport perquè hi ha uns camps d'esport solemnes, perquè hi han de ser, perquè va molt bé, l'esport és una gran eina a dintre la presó. Bé, tot aquest personal, a vegades, tradicionalment, almenys a la meva època, no ho sé ara, però vivien d'esquena. És a dir, uns eren els que feien la feina bonica, segons els que havien de vigilar, i els altres feien la feina no tan bonica. Llavors, jo els deia sempre, i ho tinc escrit en un document, que no em van fer gaire cas, però que el règim i el tractament han d'anar lligats. jo, mestre, he de ser responsable del control de la meva aula. no cal que tingui un vigilant a darrere. a veure si vaig a una aula de perillosos, potser sí, però per sistema no cal, perquè quan estem treballant amb una qüestió que és la docència i la formació del reclus, doncs, jo he de ser capaç, com en una classe, i que no és el mateix, però es pot assemblar en determinats perfils d'interns. Jo he de ser capaç de garantir-ho tot. I al revés, el funcionari que fa recomptes, el funcionari que traslada presos del mòdul de vida en el locutori per tenir la comunicació setmanal, la familiar o la íntima, la que sigui. Aquest funcionari ha de tenir un tacte, també, que no vol dir mimar, ni vol dir ai, pobret, no, no estic dient això, però ha de tenir una manera de funcionar que li portarà seguretat. Perquè si jo vaig de persona prepotent, si jo vaig provocant, i a vegades amb alguns perfils, pocs, però amb alguns perfils passa, o pot passar, doncs això no ajuda. En canvi, si jo tinc una actitud empàtica envers la persona que he d'atendre o que he de tenir o amb aquells reclusos d'aquell mòdul, home, això és una eina de seguretat, també. La seguretat no la donen només les defenses de goma, les manilles, els cascos o els escuts per quan s'ha de fer una reducció. No, la seguretat la dona al bon tracte, al tenir la població ocupada i d'una manera positiva i constructiva. I em direu, home, però això és utòpic. No, no és utòpic. Això es pot fer, s'ha fet i s'ha demostrat. Ara, va bé amb tothom? No, no, no. No hi ha fracàs de la gent que entra i surt de la presó? Sí. Hi ha gent, tothom qui passa per la presó es rehabilita de cap manera. Perquè per rehabilitar un ha de voler. Això és el primer. I després s'ha de poder, que és el segon. i voler puc arribar a voler però després el meu ambient familiar o el meu entorn no m'ajuda i quan surto de permís vaig a parar allà mateix i ja anem malament, llavors. Per tant, a veure, és complicat i hi ha d'haver una implicació també social de la presó com de dintre a fora i aquest pont presó-societat és molt complicat de dur a terme per començar els empresaris que moltes vegades quan saben que una persona ha estat a la presó no li donen oportunitat i d'altres sí, també és veritat que hi ha gent que diu escolta, et donen l'oportunitat a veure què passa. En fi, és complex, el tema és complex. Moltes gràcies, deixo pas ja el Ferran amb la segona part de l'entrevista. Ignasi, en el programa número 103 del 2 de febrer d'enguany et vaig presentar com un llicenciat en filologia però que feies molt més filosofia. que ets conegut i reconegut pel teu compromís social que de ben petit ja eres un remaneta. Correcte? És correcte, això? Que eres un remaneta? Sí, una mica sí, una mica sí. Aviam, acabes el teu periple amb el tema de les presons i en l'any 2000 es crea una direcció que sembla feta a mida per l'imnasi. Ets el primer director general d'afers religiosos del govern de la Generalitat de Catalunya. Nomeno les principals funcions. Atendre les diferents entitats religioses establertes a Catalunya. Aplicar els acords del govern amb els òrgans representatius de les diferents confessions religioses a Catalunya i vetllar pel seu compliment. Exercir la representació ordinària de la Generalitat davant les entitats religioses. elaborar estudis informes i promoure activitats de difusió en matèria d'afers religiosos. Establir i mantenir relacions amb els responsables institucionals per a temes de l'àmbit religiós. Participar en la gestió de registres d'entitats religioses. Vellar pel compliment de la normativa de protecció de dades i ciberseguretat dels tractaments dels quals és responsable amb l'assistència al gabinet tècnic i amb l'assessorament de la supervisió del delegat o delegada de protecció de dades. En resum, promoure el diàleg interreligiós. Explica'ns, per on vas començar? No sé si... És una cosa totalment nova, aquí si no pots agafar és referència a alguna queina. No sé si el programa de dos de febrer n'havia parlat, però això neix d'una cosa molt curiosa i és que jo paral·lelament el 2000 quan vaig deixar presons el febrer del 2000 el president Pujol em va anomenar delegat del govern a la província de Barcelona que la província era la província no era com ara que hi ha Catalunya Central ara hi ha el que vindrien a ser les vagaries que no estan reconegudes ni creades però les delegacions del govern doncs sí que més o menys funcionen així. A la meva època només hi havia les quatre províncies més les Terres de l'Ebre que aquests tenien un delegat provincial. Llavors el president Pujol que ja sabeu que li agradava trepitjar el país constantment doncs els caps de setmana solia fer inauguracions visites veure entitats veure persones i a mi com a delegat del govern i tenir la província més gran pringava bastant sovint molts caps de setmana si al mes hi havia quatre caps de setmana dos o tres eren per mi d'anar amb el president que era un goig i un honor perquè l'acompanyaven en el seu cotxe etc. Llavors vam anar a inaugurar l'any 2000 una església evangèlica a Valldureix i allà se li va acostar un pastor protestant amic seu i un grup de protestants i també hi havia un mossèn catòlic que havia assistit a la inauguració i li va dir president ara ja havia anunciat que era l'últim mandat president ara que d'aquí tres anys o el temps que quedi doncs deixaràs la presidència hauries de crear abans que res un òrgan per la relació amb les confessions religioses llavors el president Pujol jo anava darrere seu ell era una mica més alt que jo soc molt petit però ell no gaire més tampoc una mica més alt sí jo anava darrere seu sempre llavors es gira i em diu escolta a més de portar això de la delegació del govern ocupa't de crear això o sigui no em va dir et substitueixo no no continuo fent de delegat i ocupa't de crear això molt Pujol això eh això és Pujolisme poder sí sí com quan em va triar per ser director general de presons també em va agafar en un acte també i em va dir m'han dit que la il·lusió de la teva vida és ser director general de presons però tampoc no la il·lusió de la meva vida tampoc tornem a la segreteria llavors una mica el primer que vaig creure que s'havia de fer a part d'enteular relacions amb tots els que volguessin i saludar-los era no tant el diàleg interreligiós però jo crec que els governs no han de els governs s'han d'ocupar que les confessions estiguin ateses perquè són vertebradores vertebradores d'eixos socials i constitutives de teixit totes les confessions religioses per tant però promoure el diàleg no ens toca tant a nosaltres els polítics sinó que han de ser les pròpies confessions en tot cas nosaltres hem de posar les condicions perquè es pugui donar però és una qüestió més aviat de les confessions llavors el primer que vaig fer va ser saber qui hi havia a Catalunya però no ho sabíem l'Ajuntament de Barcelona tenia un un cert inventari que havia fet ja en el seu moment de les confessions jo vaig fer el mateix amb els mateixos que ho havien fet a l'Ajuntament de Barcelona que era la Universitat Autònoma de Barcelona el Departament de Sociologia jo vaig fer el mateix que va ser encarregar-los un estudi realista no d'un moment sinó que s'havia d'anar mantenint viu constantment aquest estudi de saber qui érem quants érem cosa no fàcil de saber quants i una mica a veure quines necessitats hi havia i això és la primera de les coses que vaig fer i així va néixer em deien secretaria general secretaria sectorial d'afers religiosos el que passa que no hi havia un secretari general al davant sinó un director general que era jo però quan la gent sent secretaria per exemple ara secretaria de mesures penals la gent es pensa que és menys no és més que un director general el secretari de mesures penals actual té tres o quatre direccions generals sota seu llavors jo tenia l'òrgan era secretaria però el que el duia era un director general això és una tonteria administrativa que després el primer govern tripartit ho va resoldre i va fer direcció general ja està Ignasi vist des de des de la perifèria és difícil arribar a acords amb certes religions que es clouen les altres cas de l'islam eh i que estan permanentment en guerra santa l'islam que té tres corrents els siites que són fidels al gendre i cosí de Mahoma a l'alí no els sunites que són seguidors del sogre del profeta l'Abubakar que era un mercador a la Meca i l'última els carillis que sostenien que qualsevol musulmà podia ser califa que actualment és la menoria entre totes com s'arriba a un acord amb una religió que es clou totes les altres a veure jo ho matisaria això l'islam que tenim aquí a Europa no és l'islam radical de de l'Afganistà o d'alguns sectors del Paquistan o d'alguns països africans o d'alguns països molt rics com l'Aràbia Saudí per exemple que certament tenen un islam encara que ho dissimulen però tenen un islam difícil per nosaltres per la nostra mentalitat però la gent que corre per aquí bàsicament molts marroquins bastants paquistanesos alguns catalans que són conversos a l'islam poquets però n'hi ha n'hi ha el diàleg amb ells no no és complicat i a més a més van crear una eina no la vam corregir el govern sinó que el govern la vam afavorir que es diu GTER que vol dir grup de treball estable de les religions no de diàleg sinó treballar junts fem coses junts i qui el composava el GTER els jueus els catòlics romans els ortodoxos els protestants i els musulmans aviam excepte els musulmans Ignasi és fàcil els altres són cristians sí aviam els jueus no però són cosins germans sí home sí evidentment aviam simplement no no escolta l'islam és una religió fantàstica com totes però l'única pega és que es clou a les altres és a dir ves a posar-t'una esclésia és el típic que diuen ves a marra que és a posar-una esclésia catòlica al Marroc n'hi ha alguna alguna a la Britània no hi ha no hi ha evidentment la facilitat que aquí se'ls hi dona però alerta aquí encara no no hem sigut capaços jo crec que hauríem de ser-ho perquè ho té París ho té Roma ho té Anglaterra de tenir una mesquita com cal aquí no ho tenim aquí tenim oratoris però mesquita no n'hi ha ni una a tot Catalunya mesquita el que passa que vulgarment la gent diem d'un oratori que és una mesquita no una mesquita és una església gran amb el seu minaret amb tot el que ha de tenir una església musulmana i això no ho tenim i no ho tenim perquè és complicat perquè qualsevol barri que li dius que allà farem una mesquita a Madrid n'hi ha dues i a Palafusill mesquita jo que passo pel davant està a la zona industrial a la zona industrial a la zona industrial l'han posat a Montpolí però ja terminaré ara hi ha el tema de Lleida que també sembla que sí se n'està parlant se n'està parlant bé no no deixa'm dir que ho diguis és la broma els de Palafusill diem que ens han tret la P és a la Frusill no jo jo penso que que l'islam que hi ha aquí i és el que hem d'intentar que hi hagi i hi ha bastants musulmans compromesos en aquest sentit és un islam que ha de ser raonable i que evidentment no pot determinar coses a l'entorn de les nenes o a l'entorn que en altres països per exemple amb la vestimenta no vull dir això et dic que és una religió excloent aquí hem d'anar una mica amb compte però no és la religió en si el que és excloent és la lectura de la religió que fan determinats determinats imams bueno la religió catòlica també passa igual exactament fonamentalismes n'hi ha també vull dir esclar vull dir per tant no era difícil i això el GTR hi va ajudar bastant i després vam crear també la meva època una cosa encara subsisteix que és el Consell Islàmic on vam intentar que hi fossin presents tots no era fàcil no era fàcil tampoc perquè aquí també a veure igual que dic això dic que radicalisme aquí n'hi ha hagut i per tant s'ha de vigilar s'ha de vigilar que no ens muntin un sidral no? i s'ha de vigilar des del punt de vista de la direcció general de fer religiosos però sobretot des de la direcció general dels Mossos d'Esquadra s'ha de vigilar perquè et poden clavar bueno vam tenir l'atemptat tremendo del mes d'agost no? ara ha fet 10 anys ja ha fet no sé quan ha fet sí ara sí si l'ha fet 10 anys aquest estiu el 14 el farà el 14 d'agost el 14 d'agost el 14 d'agost el 14 d'agost el 14 d'agost bueno doncs esclar i això va passar a Ripoll i ara a Ripoll hi ha tot el que hi ha també i és complicat fàcil no és fàcil no és però s'hi ha de treballar parant de treballar a casa nostra i amb el nostre la problemàtica amb l'esclésia i els capellans si tu estàs a dintre d'una direcció de fets religiosos com justifiques els temes d'una religió amb tot el que està passant o s'està descobrint dintre de l'esclésia amb el dels capellans bueno això s'ha de dir una cosa clara també que com s'ha dit i s'ha demostrat tot el tema de la pederàstia no és exclusiu de l'església catòlica i això no justifica res al contrari però sembla ser que els abusos on es donen més és en l'àmbit familiar segons sembla ser ara dit això cap cas de l'església catòlica és justificable i l'actitud que a vegades l'església potser per prudència per bona fe pensant que bueno canviem aquest mossèn que ha tingut una actitud i el portem a un altre col·legi o el portem a una altra parròquia això ho vam fer malament l'església catòlica no ho va enfocar prou bé jo crec que ara estan en el bon camí que és d'assumir responsabilitats esclarir-les totes i no permetre ni un cas més però abans sí que és veritat que quan un mossèn havia tingut una relliscada amb un infant doncs se'l canviava de parròquia o se'l canviava de col·legi i això la veritat és que no és el no és el que segurament s'havia de fer ara ho hem de mirar en el context de llavors també no en el context d'ara jutjar coses de llavors amb la visió d'ara és una mica complicat però no justifico en absolut res d'això quatre anys més tard en el 2004 deixes el càrrec de director general d'afers religiosos i delegat del govern i delegat del govern actualment com va aquesta direcció d'afers i assumptes religiosos home jo crec que els governs de tots els colors que han passat fa 20 anys ara tu ja pots tenir una perspectiva i pots parlar què s'han fet en aquests 20 anys com estan les relacions intercomunitats religiosos bueno afortunadament he anat tenint relació amb tots els directors generals que han passat i crec que els governs tant els tripartits com els que han sigut en aquesta última etapa el d'esquerra han tingut la sensibilitat de buscar alguna persona que la qüestió religiosa no li fos indiferent fins ara els que hi han hagut són són catòlics però podria haver-hi altres persones d'altres confessions i no caldria que fossin catòlics però evidentment jo crec que en aquests moments fruit del Vaticà II del segle passat fruit del Papa Francesc actual fruit de moltes coses la sensibilitat de l'Església per entendre's amb la resta de confessions està molt més a flor de pell i llavors una mica la sensibilitat dels directors generals que repeteixo pot ser un musulmà pot ser un protestant pot ser el que sigui la sensibilitat ha sigut sempre amb una certa sensibilitat envers el fet religiós i no menys tenir-lo perquè alguns posicionaments polítics a vegades poden dir això els governs les religions que s'ho facin que s'ho facin en la independència però amb una sana col·laboració que és el que correspon una sana col·laboració en independència del govern i dels confessions tal com com havia dit abans que ets conegut i reconegut pel teu compromís social deixes aquest càrrec el 2004 i el 2005 ets president de la Fundació d'Escoles Parrucials quina és la tasca de la Fundació? La Fundació d'Escoles Parrucials gestiona totes aquelles escoles que encara queden i que estan al redor de les parròquies al costat d'una parròquia i que en el seu moment en anys de dificultat les va fundar un rector que va arribar a un barri o a un poble i veia estic parlant dels anys 50 i 60 del segle passat veia que hi havia uns dèficits escolar molt grans i a partir d'aquí molts d'ells alguns havien arribat ara penso amb el barri del Bon Pastor o arribaven als llocs i a vegades no hi havia ni església i el primer que feien era una escola per tant des d'aquest punt de vista jo crec que la Fundació avui conserva 18 escoles de parròquies 5 de les quals són d'educació especial on l'església té tot el sentit que hi tingui una presència i 4 d'elles tenen batxillerat fins a 2 de batxillerat i la resta són de primària secundària i infantil són quasi 7.000 alumnes amb totes les només és de l'arcabisbat de Barcelona això n'hi ha a Tarragona no sé si tenen fundació però tenen un òrgan que també les gestiona però llavors aquests rectors que havien fundat les escoles el fer-se vells o jubilar-se o morir-se el rector que venia darrere a vegades tenia motivació o no de continuar l'obra que havia començat el rector i llavors va ser quan el cardenal Narcís Jubany l'any 1985 va determinar que havíem de treure i veiem com vindrien els temps moderns amb el tema de l'ensenyament havíem de treure la responsabilitat dels rectors de gestionar una escola a la qual ells potser ja no eren els fundadors i no s'hi sentien tan implicats però la necessitat subsistia llavors va crear aquesta fundació canònica que no canònica vol dir que té reconeixement del dret canònic que és el dret propi de l'Església una fundació canònica per gestionar les escoles per seguir la línia pedagògica i en definitiva per fer una tasca de servei en els valors de l'Evangeli llavors una mica quan el cardenal Narcís Jubany m'ho va demanar i jo encara estava en el síndic de Greuxes que hi vaig seguir estant bastants anys i li vaig demanar al senyor Ribó si podia fer això i em va dir que si no portava cap remuneració que no em porta ni una doncs que sí que ho podia fer i llavors ho vaig fer i quan va venir el cardenal Joan Josep Omella m'ha anat mantenint els mandats són de 3 anys i cada 3 anys m'han anat renovant i mantenint per tant ho porto bé i lliga amb la meva primera professió que és de mestre i pedagog i aleshores encara que no tinc la carrera de pedagogia però soc un filòleg però el que he viscut més en la meva vida és aquesta preocupació per ajudar a créixer i a madurar els nois i noies joves a mesura que es fan grans el teu compromís social perquè vegis ja nosaltres tres des de ben petits estàvem a les treves ordres tots tres ens vam anar a pàrvols a Sant Josep Oriol imagina't ara sí és un col·legi Sant Josep Oriol d'infantil i primària però perquè vegis el que és la vida noia care sa que a menul de l'es prizes Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ruben and the Dark Ruben i la Foscor És una banda de folk indie i música alternativa canadenca de Calgary, d'Alberta Van publicar el seu primer àlbum l'any 2010 El 2018 la banda va llançar el seu segon àlbum i com a senzill va treure o la van fer a benefici de Gord, Dogni, en Chani Wenjack Fund és a dir, una fundació que té com a objectiu fomentar la compressió cultural i crear un camí cap a la reconciliació entre els pobles indígenes i no indígenes Doncs durant la gira per promocionar aquest àlbum l'autobús de la banda es va estaballar a la TransCanada Highway prop del Parc Nacional de Bank Mentre el vehicle va quedar totalment destrossat els membres de la banda només van patir ferides lleus i van poder continuar la seva gira tot i que els seus instruments van quedar amb danys irreparables Total, que el grup el 2020 va gravar aquesta versió que hem d'escoltar de la nostra sintonia per la banda sonora de la pel·lícula Dolittle El doctor John Dolittle és un personatge de ficció creat per l'escriptor i l'estrador britànic Hug Lofting que representa un veterinari que ha après a parlar amb els animals Una pel·lícula protagonitzada amb gent molt coneguda el Robert Downey Jr l'Antonio Banderas el Michael Sheen l'Emma Thompson Rami Malek Rami Malek el que va fer de Freddie Mercury la Serena Gómez la Mariona Cotillars En fi Rowan Andedark Rowan i la Foscor ens ha deixat la versió de la nostra sintonia Doncs ara veurem quina versió ens traurà el Joan i el Josep de la seva secció Què ens explicaràs avui Joan? Abans potser surt després el comiat però jo ho vull preguntar abans per si acas el canvi de president de la conferència episcopal influirà molt l'Església catàlica perquè sembla que és molt més conservador entre cometes el nou pisme encara que han pujat un segon que diuen que no ho és tant no ho sé també tot això jo no no no el conec amb un senyor Luis Arguello Arguello però quan va ser papa va ser un papa diferent no va ser el cardenal Ratzinger va ser el papa Benet XVI i va ser d'una altra manera llavors una mica la cosa és que jo crec que Luis Arguello segurament una cosa és veure els toros de la barrera i l'altra cosa és el president de la conferència episcopal aplicant una mica això que explicava del Benet XVI és veritat que el vicepresident del cardenal de Madrid Covocano José Covocano és evident que probablement té una sensibilitat en l'àmbit social i en l'àmbit dels barris i del Madrid complicat diferent però jo crec que es complementaran i jo crec que pot anar bé el cardenal Mella que ha sigut el president fins ara ha tingut moltes virtuts i una virtut ha sigut que no no s'ha enfrontat d'una manera poc raonable amb el govern s'ha reflexionat i s'ha fet arribar als punts de vista de l'església de la millor manera possible però no hi ha hagut un enfrontament en canvi Orguello pel que coneixem enfrontament no però era partidari tal vegada d'una línia doncs diferent a la que duia amb ella pel que fa a les relacions amb el govern però insisteixo jo crec que Orguello que és un tio preparat i llest això sí que ve documentat jo crec que serà diferent el president de la Conferència Episcopal de l'arcabisme Orguello serà diferent moltes gràcies bé estimats soients comencem amb una cançó Sittin' in the mornin' sun I'll be sittin' when the evening comes Watching the ships roll in And then I'll watch them roll away again Yeah I'm sittin' on the dock of the bay Watching the tide roll away Ooh I'm just Sittin' on the dock of the bay Wasting time I left my home in Georgia Headed for the Frisco Bay Cause I've had nothin' to live for And look like nothin's gonna come my way So I'm just gonna sit on the dock of the bay Watching the tide roll away Ooh And sittin' on the dock of the bay Wastin' time Look like nothin's gonna change Everything still remains the same I can't do what ten people tell me to do So I guess I'll remain the same Yes Sittin' here resting my bones And this loneliness won't leave me alone Listen Two thousand miles I roam Just to make this dock my home Now I'm just gonna sit at the dock of the bay Watching the tide roll away Ooh And sittin' on the dock of the bay Wastin' time Cançó Sitting on the dock on the bay Otis Raving Compositor Cantant Gitarrista i pianista de sol estadounidense Mort molt jove em va sorprendre en només 26 anys d'accidenteri això ja ho sabia un dels grans de la música sol rei del sol la cançó que hem escoltat va ser publicada després de la seva mort i va subir el número 1 a diverses llistes musicals d'èxits com a Bill Borsen la UK Albums Chart convertint-se en el primer senzill que va aconseguir aquesta fita Bé intentarem avui ser curtets perquè ja tenim amignesia aquí i penso que ho hem de perfectar al màxim comentaré en tenia moltes més ho farem la setmana que ve però comentaré tres curiositats històriques curiositats per personatges que són coneguts però potser fets determinats no ho són el primer em parla d'Oto von Bismarck Otto von Bismarck va ser el primer ministre de Prússia i fundador i primer canseller del primer empèrie alemany el primer reig 1871-1890 com a canseller va seguir polítiques específiques en termes exteriors aconseguint mantenir Europa en pau durant quasi dues dècades però va mostrar tendències autoritàries amb assumptes interns podríem dir que va utilitzar l'autoritat i el conservadurisme per unificar Alemanya recordem que Alemanya es va unificar el 1871 es va convertir en primer ministre de Prússia el 1862 quan aquests regnes considerava el més dèbil de les cinc grans potències europees del moment França la Gran Bretanya Rússia i l'imperi extrahondres però en només nou anys Prússia havia sortit victoriosa en tres guerres i un impèri alemany unificat s'havia consolidat al cor d'Europa el que ensigués de ferro així ens el coneixia va ser un dels darrers representants de l'ancien régim Alemanya Alemanya per ell creada només va sobreviure 20 anys fins al 1910 Alemanya s'havia unit ja l'hem dit però el poble no l'aparició de diversos partits al centre catòlic els socialistes etc. van trencar la seva creació autoritària si bé la indústria s'havia desenvolupat molt ràpidament durant el seu mandat el no permetre cap canvi cap a una evolució del sistema polític va acabar amb ell bon vist Marc un altre tema la inquisició espanya un tema també molt parlat però quan es suprimiu la inquisició espanya bé la reina regent que curiosament abans n'hem parlat quan pujàvem no aquesta no aquesta és la mare la reina regent Maria Cristina de Borbón de Sicílies 1833 1840 fou la quarta esposa de Ferran 7 i va ordenar la supressió de la inquisició espanya el papa Gregori Nové va crear mitjançant la bola excomuniamus la inquisició papal el 1231 en principi per combatre les pràctiques herètiques europees dels que qüestionaven la visió i la moral de Roma com càters i honots Espanya el moment de màxim poder va ser en l'època dels reis catòlics en la persecució dels falsos conversos i dels moriscos recordem doncs d'on ve la supressió aquesta una altra cosa el 8 de jubiol del 1497 l'explorador portuguès Vasco de Gamma va sortir del port de Lisboa amb una flota de quatre veixenys amb intenció d'obrir una nova ruta cap a l'Àsia travessant el cap de bona esperança itinerari Illes Canàries el 15 de juliol cap verd el 26 badia Santa Vena i l'actual Sud-Àfrica el 7 de novembre la costa de Natal el dia de Nau la desembocadura dels rius Natal i Moçambic el 11 Montbassa el 7 d'abril la costa de Quènia el 14 finalment i després d'un viatge de 23 dies pel ocià Índic van arribar a Calcuta el 20 de maig havien passat 10 mesos de revelació a finals d'agost Vasco de Gama va decidir tornar a Portugal acompanyat d'uns quants hindús com a regal pel rei portugués Manel I i per conèixer també les costums dels natius que portava el barco el viatge va ser un calvari el monjó cada dia i bona part dels tripulants van morir pel camí finalment el 9 de setembre van arribar a Lisboa de la tripulació inicial de 170 homes només 55 van veure port la història no diu res dels nervis el rei Manel I otorgar a Vasco el títol de don propietats i pensió parlo una mica de la il·lustració i de sobretot una obra que encarnava aquest esperit l'1 de juliol de 1751 es publicà a París l'obra que canviaria radicalment el panorama intel·lectual a Europa l'enciclopèdia o diccionaire raisonné des sciences arts et métiers entre els anys 1751 i 1780 Denis Diderot i Jean-Laurent d'Amanbar van editar aquest text amb 17 volums els primers set es publicaran a París però la resta a Neu Xateu a causa de les crítiques i polèmiques que van suscitar l'obra encarnava l'esperit liberal anticlerical i científic de la il·lustració francesa la seva preocupació per l'home com a criatura de la natura la seva concepció de la cultura i de la societat com a eina primordial van marcar una mica l'aiguit aquest ita d'aquesta gran publicació molt perseguida molt criticada i que al final ha sigut una en certa forma una font de filosofia i d'això i d'aprenent per la gent continuarem en 4 o 5 temes més però avui simplement com que estem per Setmana Santa i per Setmana Santa diuen que no farà massa bon temps però bueno us dic alguna sortida interessant una sortida que ja hem comentat amb el Pep abans el Mollanès el Mollanès el Mollanès segurament és una comarca molt recent data del 2015 i segurament una de les menys conegudes del nostre país però al Mollanès hi ha moltes coses per veure en diré unes quantes només a prop de Mollanès hi ha unes coves unes coves molt famoses que són les coves del Toll crec que poc visitades només visitades per la gent de la comarca perquè actualment a part de les coves en si han obert un parc natural al costat i és un lloc molt interessant per anar-hi fan visites guiades i no us ho parleu a continuació em salto moltes coses a Mollanès en certa forma hi ha tota la història que té la ciutat una ciutat encara medieval es poden visitar el teat el museu es pot visitar la casa natal del d'això del drama de Casanoves i es pot dinar a 3 o 4 restaurants que es menja força bé i al final us recomano arribar al Santuari de Bastany el Santuari de Bastany és un santuari preciós amb la verge i sobretot amb un claustre meravellós un claustre molt treballat i que segurament satisfarà totes les necessitats que teniu si ho feu bon viatge La realitat supera la ficció o la paradoxa del mandat de la majoria independentista del 52% Tres anys s'han transcorregut d'un govern català en què l'agenda política ha estat del tot condicionada pels efectes de la repressió i les negociacions amb el govern espanyol que sense cap estratègia comuna entre els partits i les entitats independentistes ha portat a un desgast electoral en forma d'extensió que caldrà veure si aquests partits i entitats són capaços de tornar a mobilitzar La sincronització del Parlament de Catalunya i el Congrés espanyol culminava amb l'aprovació de la llei d'amnistia l'endemà d'haver anunciat a Tarragonès l'avançament electoral i d'haver assistit al PSOE de l'intent d'aprovar el pressupost espanyol Pedro Sánchez ha evitat sortir escaldat de la competició electoral entre Esquerra Republicana i Junts cosa que hauria fet inviable un acord per aprovar els pressupostos d'any en fi la realitat de la política catalana ha superat la ficció de la majoria independentista del 52% Pep Josep quina realitat avui? realitat o ficció? no, realitat tu sempre realitat jo realitat el que passa és que amb aquesta realitat ja hem de posar una mica de ficció però ara l'explicaré però vull dir molt senzilla parlarem de la Cecília i l'Amèlia dues noies de Casa Bona són dues a través d'aquestes de dones parlarem de coses de Barcelona com sempre no? no tenen res a veure aquestes dones amb les que vam parlar la setmana passada aquelles dones lluitadores feministes que eren les primeres en tot perquè era una època que s'obrien moltíssimes coses aquestes eren són més aviat del final de l'època anterior eren dones de l'alta bolsesia i la seva història doncs era la història del pare i l'història de l'espòs segurament sabien brodar tenien nocions de música i probablement tocaven el piano però és a dir que tenen coses de ficció perquè se'n sap tan poques coses que saps més o menys on vivien de qui eren filles i amb qui estaven casades i poca i quants fills van tenir i poca cosa més en molts casos no trobem ni l'edat de naixement amb prou feines la de defunció i si si ha mort abans que el marit sí perquè llavors surt l'esquera al diari perquè el marit era important i si s'havien tornat a casar llavors sí que sortia de la senyora tal vídua de fulanet a l'altre marit important anterior i no diguem les nostres societats que tampoc teníem gaire informació a part que era una gràcia de senyorita una bellíssima esposa una abnegada madre alguna descripció del pentinat i el vestit com no podia ser d'altra manera que realzava la seva esbeuta figura i de les necològiques també es destaca si no és la difunta el seu paper de desconsolada filla esposa o mare el seu vestit de rigoroso luto i la gran serenor i conformitat amb què afrontava la desgràcia i si és la protagonista de l'esquera doncs destaca la seva condició de mare filla o vidua la llarga i penosa enfermedad a conseqüència d'una complicació en la seva enfermedad o el difícil parto i sobretot sigui cert o no morir o confortada con los santos sacramentos i la bendición apostólica la primera noia la primera noia de casa bona que parlarem i segurament avui l'única perquè anem una mica així de retallades de temps és la Cecília Gómez de l'Olmo Saavedra nascuda a La Habana ja m'ha costat molt trobar el segon nom perquè és clar la mare tampoc era molt important va néixer a La Habana el 1978 ell fill de pare espanyol i de mare cubana fa una mica de gràcia això perquè en aquell moment la mare cubana era tan espanyola com el pare que ve però bueno gairebé a tot arreu consta com Cecília Gómez de l'Olmo sense el cognom de la mare dels pares no he trobat res haurien fet molts diners a Cuba i pare de comptar no he trobat quan es va casar tampoc la Cecília sí que va tenir el seu primer fill el 1869 i segurament es va casar el 1867 perquè el 1868 van venir cap a Espanya va tenir tots els fills els va tenir a Barcelona van venir cap a Barcelona i ella ja s'havia casat i van marxar al poc temps que em va esclatar la primera guerra de Cuba he hagut de fer una mica així de detectiu i anar sumant i restant anys per veure més o menys com ho havia fet així has fet una bona una bona serendipitat bueno del marit no em manca informació el marit era Eduardo Conde Jiménez nascut a Madrid el 18 de el 18 aquí m'he deixat l'any sí el pare era de Cartagena i la mare era catalana de Tarragona o de Lleida també depèn depèn dels papers com que no eren importants tampoc calia afinar era catalana i es deia Ximénez amb Vix però després allà a Cuba amb el noi el van inscriure com Ximénez amb G devia ser més fàcil no ho sé no té cap importància ni la data ni el lloc ni res segur que era agraciada i devia tenir una esbelta figura el pare tenia una botiga de música el pare no deia sinó el conde instruments i partitures especial militars i el 1851 quan el noi té uns 13 anys se'n va cap a Cuba amb el seu germà son pare i ja hi era i entra a treballar amb uns magatzems propietats d'un empresari militar que va fer molta fortuna en negocis com magatzems de roba sucre cerveses fundació d'explotació de nevileres i va ser fundador del banc espanyol de la mana entre el 1859 i el 1864 Eduardo Conde va realitzar diversos viatges als Estats Units enviat pel seu sogre cap a Nova York allà va aprendre l'anglès i va conèixer els mètodes utilitzats dels magatzems del país torna a Cuba es casa a l'Havana i abans que el 1858 esclati la primera guerra mundial les dues famílies i els acabats de casar tornen cap a la península i s'estableixen a Barcelona on van néixer els fills per això tot això amb aquestes sumes i restes és quan és deduït d'aquestes coses del casari aquell any mateix també esclata a la península la revolució coneguda com la Gloriosa que va acabar amb l'expulsió de la reina Isabel II i la proclamació de Madele de Cebolla a Barcelona ell treballa el ram tèxtil sembla que com a camiser associat amb un amic que acabaria casant-se amb la germana de la Cecília i un altre familiar seu i formen una societat i el 1881 funda els Grandes Almacenes del Siglo aquest és el senyor Conde aquest any figuren alguns anuncis dels magatzems però realment va ser l'any 1881 perquè primer va fer diverses societats va anar creixent va estar al carrer dels gegants allà a prop de l'Ajuntament va tenir diversos diversos locals que van anar que van anar augmentant a la Rambla davant de la de les Drassanes més o menys i el i el negoci ja dic funciona i canvia fins que arriba el número 5 de la Rambla dels Estudis abans la Rambla estava dividida cada una de les Rambles tenia la seva numeració pròpia i la Rambla dels Estudis el número 5 va posar aquests que serien els granders almaceners del siglo el negoci va bé el moment estel·lar d'aquests magatzems compra els edificis dels costats i els de la part de darrere allà al carrer Xuclar per tant ja té el número 3 5 i 7 de la Rambla dels Estudis el número d'habidors del carrer Xuclar i encara el número 1 de la plaça Bon Success tenia 1.050 empleats amb els quals calia sumar 600 llocs de treball indirectes tallers de confecció que proveïen el siglo editaven uns 30.000 catàlegs que repartien a l'any 100.000 globus entre els fills dels cruts clients també tenien una flota de 25 camions per efectuar el repartiment de domicili dels productes pesants i hi ha tots els magatzems moderns en tota regla del més modern d'Europa tenien calefacció aire acondicionat portes d'emergència servei de megafonia llumenat elèctric un servei d'extinció d'incendis i això com a curiositat els primers que van regalar globus als nens que a part de dir-ne globo en aquella època inclús a la meva jo de petit a Barcelona deien bombes havien anat una bomba els globus així i doncs hi ha molta gent que no i hi ha molta gent que sí perquè trobaves dues coses però com a curiositat la paraula bomba era molt normal per dir-ne amb els globus jo no havia tingut molts de globus de bombes de bombes sí, sí perquè jo vivia molt a prop de l'Àguila i llavors de vegades hi havia veïns que els hi anaven allò i per caminar 100 metres amb un globo no els hi feia res i els hi donaven amb el nen del primer o segona que era jo en canvi veus jo tota la meva vida ha sortit en globus cadascú més curiositats a part del una jove Antonieta Macià va treballar el Sigla la que seria esportar el president Tarradellas i també hi va treballar ho vam explicar també en el seu moment en francès canal i en brós conegut com el santet del poble nou aquest noi nascut el 1897 va morir als 22 anys va ser una persona molt estimada al seu temps i encara ara és motiu d'ameneració al cementiri del poble nou durant molt de temps les noies que treballaven el Sigla o com mort aquest xicot doncs li anaven a portar el ram de núvia a la seva sepultura al cementiri del poble nou ell va fer algunes prediccions abans de morir una va dir que moria de tuberculosi i que 30 anys després de la seva mort no va dir 30 anys després es produiria un incendi que destruïa el Sigla es veu que va dir estalvieu estalvieu perquè aquests grans magatzems cremaran i així va ser la nit de Nadal del 1932 un curt circuit en un tren elèctric que funcionava en un aparador va provocar un gran incendi que en poques hores va destruir totalment l'edifici i el seu contingut sense que els bombers fins i tot ajudats per l'exèrcit no hi van poder fer res tot es va convertir en un solar i es va aprofitar per obrir fins a la Rambla el carrer Pinto Fortuny que abans doncs quedava tallat pel carrer Xuclar es va obligat a remodelar la façana lateral de l'edifici Tabacos de Filipines perquè si no hi havia carrer no hi havia façana lateral i el nou xanfrà del davant es va construir el cap d'uns anys l'hotel Manila l'hotel va tenir molt renom als anys 60-70 allà sotetjaven habitualment artistes que actuaven al Liceu i estrelles de la cançó i gent de la cultura que venia a visitar la ciutat unes galeries amb el mateix nom de Manila ocupaven els baixos i també hi havia una sala d'exposicions que duia el curiós nom de Camarote Granados als anys 80 va ser gestionat per la cadena USA posteriorment va ser adquirit per la cadena Ramadà que el va convertir en el Ramadà Renascens i ara és actualment l'hotel Meridian al costat de l'hotel una mica més enllà es van oir les galeries Història un altre de les establiments hi havia un dels primers supermercats de la ciutat el Supervis va tancar en les galeries i una nova cadena de supermercats va aparèixer la cadena Simago curiosament també formada per tres socis que fugien de la revolució cubana Simó Mallorca Gómez Simago van portar els establiments als preus baixos i on podies agafar tu mateix els productes això era una novetat que la gent anava allà una mica que els serveix el sistemisme aquestes coses així que aquestes novetats la competència va ser forta malgrat associar-se amb un grup francès el Prisúnic l'any 1986 el grup Marc adquireix el 100% del Simago i després d'altres canvis va ser adquirida pel Continente amb la seva marca Champion i actualment és el carrer Flour Market estàvem davant del Sèpo que el Sèpo també va desapareixer també vam parlar del Sèpo Sociedad Espanyola de Precios Únicos que ja vam parlar també al seu dia tornem cap a l'incendi del 32 molt a prop de la Rambla al carrer Palai uns altres magatzems havien plegat eren els magatzems d'Amiens la societat de Conde va adquirir l'emblemàtic edifici que tots recordem aquest sí que l'hem vist i al cap de pocs mesos l'any 34 el siglo va tornar a obrir portes era un món local i més petit només 300 empleats el 36 es declara la guerra el segle van ser col·lectivitzat per la CNT van donar suport al govern de la república es van dedicar també a lavors socials com organitzar activitats infantils sobregar articles als soldats i després de la victòria franquista s'ho van manegar perquè no els tanquessin i tot això i amb les seves activitats filantròpiques aquesta vegada van col·laborar a l'auxili social auxilio social del règim sense temps de recuperació doncs comença la segona guerra mundial i llavors el siglo doncs va tirar endavant l'any 53 falta de liquiditat excepte una ampliació de capital i es posa en mans d'un grup d'accionistes que eren propietaris dels veïns magatzems capitol que havien sigut abans els magatzems dels alemanys i el 79 tal com va dir el Santet torna a haver-hi un altre incendi i per la qüestió dels incendis després l'Àliga l'Àguila també en mantenia un altre més d'endarrat però aquest un curt circuit els falsos del primer pist també va fer molt força mal evidentment que els tres socis inicials havien mort tots l'Eduardo Conde va ser el darrer dels tres socis inicials que va morir l'any 14 i l'any 51 va morir el fill que més o menys portava tota la cosa aquesta i actualment l'actual la firma belga CIA o CNA ocupa l'edifici si algú vol recordar com era el cicle si entres a dintre i pastures una mica treus un escalinat a l'interior jo vaig fer-ho no fa massa bueno no fa massa ja fa uns quants anys però clar des del 84 que va tancar el 83 i ho vaig fer 3 o 4 anys doncs no fa massa comparat amb el temps que s'ha tancat el cicle Déu-n'hi-do la Cecília de l'Almó desapareix de la història com totes les dones de la seva condició desapareix quan el seu marit compra uns terrenys a prop del convent dels Capugins de Sarrià i fa edificar una casa d'estiuets a la que anomena Vila Cecília després també ja parlarem d'aquests terrenys que va comprar aquests terrenys quan ella ja era morta o sigui que tant la Vila Cecília que està al costat de la Quinta Amèlia tot això són aquestes dues dones de casa dona que jo parlava ella ja era morta o sigui que ella va posar el nom en record de la dona difunta o sigui que pobre dona una cosa d'aquestes bones no la va poder agaudir encara va fer una darrera aparició la darrera però no com s'esperava l'any 1900 quan ella va morir per un desgraciat d'accident domèstic va entrar al rebost a fosca i accidentalment va tombar una ampolla de petroli que era normal tenir-la a casa per encendre els quinquers va passar això amb la mala sort que el líquid li va amantar al vestit es portaven aquests vestits moltes anàguas etcètera i això hauria acabat aquí si no fos consentir l'Arronau una minyona va acudir ràpidament era de nit i portaven quinqué la mà topen les dues dones i se'ls hi encenen els dos vestits de res van servir els esforços del marit el senyor Conde i altres persones per salvar les dues dones van apagar el foc però la Cecília va morir al cap de pocs dies víctima de les cremades i l'enderrament fa un espectacular hi van assistir més de mil persones sense comptar els tefaners que s'ho miraven i hem de remarcar que els enterraments només hi existien homes tot i que segons la Vanguardia molta més gent hi va anar l'explicaré una mica perquè és curiós i amb això doncs acabarem el d'avui l'acometí va anar del Passeig de Gràcia on vivien fins a l'esglés de la Concepció i d'allí a la Clorilla del Passeig de Gràcia on s'acomidava el nou imagineu tot i així unes 600 persones van acompanyar la família després fins al cementiri del poble nou imaginem l'espectacle 10 del matí Passeig de Gràcia en Mallorca hi havia l'escolania de la parròquia de la Concepció encapçalada per una creu una nòdida de representació de l'Institut obriacracient amb el seu estandard no sé quina relació hi havia amb allò però doncs hi van anar un altre gru nombrós de Mossos dels Magatzems del siglo amb síries encesos i braçals negres els cantaies de l'escola de música de la Concepció 40 escolanets amb batxes enceses escoltant el taüt que carregaven a l'espatlla també treballadors del siglo davant del taüt el clero parroquial i darrere el senyor rector de la parròquia fent costat el vidro seguit de tots els homes de la família i dos oficials d'un general possiblement el governador civil o un militar amic de la família són aquelles coses si hi havia un militar els posaven a presidir coses i si hi havia un capellà també ara que el diumenge comencem la Setmana Santa això és com una professor de Setmana Santa i tant sí, sí, sí diu perquè segons la Vanguardia diu que el seguici era de més de 3.000 persones i cita així ha voltat més de 40 personalitats darrere d'aquest seguici ell anava a la carrossa de la Casa Caritat recordem que la Casa Caritat tenia el monopoli dels enterraments a la ciutat i segurament seria la que portaria el fèretre fins al cementiri una carrossa de respecte que solia portar als familiars més directes hi havia unes carrosses aquestes sense finestres que acostumaven a portar la vidua si és que la vidua anava fins al cementiri o de bas de casa fins a l'església si aneu al museu de carruatges de fúnebres de Montjuïc val la pena és molt curiós de veure totes aquestes carrosses que n'hi ha un bon grapat i finalment hi havia 3 carrosses plenes de corones de flors un cop a la basílica de la Concepció es va cantar un solemne respons acompanyat per la capella de música i seguint aquest mateix ordre la comitiva es va dirigir fins a la corilla del Passeig de Gràcia en Gran Via aquí normalment s'acomiadaven els dolts la gent que adeu s'anava cap a casa seva la carrossa fúnebre seguia cap a un dels dos cementirs de la ciutat quan ja n'hi havia dos en aquest cas de Sant Managdos cap al cementiri del Poble Nou i seguint la crònica de la Vanguardia sabem que el comiat va ser llarguíssim perquè clar donant-li la mà hi havia coses amb el senyor Conde i la família amb tots els compromisos socials etcètera i que més de 600 persones van decidir acompanyar la difunta i la seva família fins als cementiris i es va formar un altre seguici de més de més de 100 carruatges Déu-n'hi-do i per tot el recorregut hi havia molt de públic que també va bé que es van esperar en va a la Rambla davant del davant del cicle tu saps 100 carruatges són molts són molts són molts tenia que ser una filera anant cap a cap a que Déu-n'hi-do i des de la mort d'Eduardo Conde ai de la senyora d'Eduardo Conde fins que va ser enterrada els mercatges van romandre tancats i la nota necrològica es desfà amb elogis a la difunta amb aquell llenguatge a l'època més o menys us explicaré diu todo Barcelona que con tan sincero interés havia seguido los grados de aquella tragedia horrible y todos cuando se habían honrado en la amistad y el trato de aquella virtuosa dama y hasta los que sin haberla conocido personalmente habían ido hablar de las cualidades de carácter de la afinada acudieron ayer a rendir último tributo a la buena memoria de la senyora Conde eso es el nodo sí això home era una nota necrològica que fa casi una tercera part de pàgina de la vanguardia de todos los corazones saldrá siempre un recuerdo a la buena memoria d'aquella dama tan virtuosa como desgraciada y de todos los labios católicos una oración al recordarla aquí Déu-n'hi-do el resum de la vanguardia de la necrològica m'ho vaig copiar perquè em va fer molta gràcia i bueno doncs el proper dia ja parlarem el proper dia parlarem dels jardins de la senyora Conde i de l'altre que també també té la seva la seva tela i parlem de l'altre de senyora de Casa Vient Josep serem dipitats fantàstic i nasi 22 de març sí sí sí mira queden 284 dies per finalitzar l'any perquè és un any de traspàs doncs tal dia com avui un 22 de març el 1931 arribes de Frecí al Ripollers s'inaugura el tren cremellera que passant per Carals puja fins al santuari de la mare de Déu de Núria el 1999 un 22 de març s'inaugura l'Auditori de Barcelona dissenyat per Rafael Monio el 1984 a Barcelona deixa d'editar-se el diari de Barcelona el diari de Barcelona conegut popularment com el Brucí i és el degà de la premsa escrita de la premsa escrita diària espanyola però la resta del món també van passar coses el 22 de març a París els germans Lumière August i Lluís presenten a la societat pel desenvolupament de la indústria nacional de París la primera pel·lícula rodada amb el cinematògraf l'experiència màgica del cinema el 1903 un informe sol·licitat per Theodore Roswell a la comissió sobre el carbó recomana una reducció del temps de treball i un augment del 10% en els salaris dels miners nord-americans el 1905 dos anys més tard els miners britanis del carbó menors de 18 anys s'obtenen la jornada diària de 8 hores ja veus els americans pensen i els anglesos el 1904 el diari nord-americà Daily Illustrated Mirror publica per meia vegada a la història una fotografia en color fa 120 anys la primera fotografia en color impresa el 1933 un 22 de març a Dachau a 13 quilòmetres de Múnich al sud d'Alemanya s'inaugura el camp de concentració de Dachau el primer camp de presoners nazis el 1963 un 22 de març a Regne Unit la banda britànica de Beatles treu el seu primer àlbum Please Please Me i el 1968 un 22 de març s'inicia comença el moviment que conduiria el maig francès amb manifestacions amb manifestacions vagues i ocupacions ho dic perquè el maig francès va marcar una fita en la nostra joventut joventut i civilització eh civilització de la societat mira el 2006 a Euskadi el que dèiem l'organització armada ETA anuncia un alto del foc permanent el 2021 amb un canódrom ai amb un cosmódrom perdona de Baikonur a Kazajistan es llença el nanosatèl·lit artificial en Xaneta es enlaire l'en Xaneta un nanosatèl·lit català per millorar la connectivitat 5G tot això el dia que l'Ignasi va dir l'Abel dels estudis de l'Àdio un 22 de març però va néixer gent un 22 de març també home als països catalans el 1891 Pere Bosch i Gimpera arqueòleg i prehistoriador català de referència el 1931 el Carlos Ferrer Salat que va morir el 1998 el 1939 un músic que a mi sempre m'ha agradat molt un brasileiro que es diu Jorge Ben compositor de Masquenada País Tropical Fiu Maravilla Tramajal i també va néixer el George Benson un guitarrista estornilienc de jazz fantàstic pel meu gust el 1887 1887 va néixer el més gran dels germans Marx el xico Marx el 1907 el Jostrela a Portugal Lucía de Jesús dos Santos una de les tres vidents de Fàtima monja carmelita descalça que va morir el 2005 el 1923 a Estrasburg va néixer Marcel Marçó un mim de fama mundial que va morir el 2007 i que jo sempre l'he tingut com a referència dels mims el 1930 curiosament va néixer Estefem Sondheim compositor i eteix d'estudinem especialitat la seva especialitat a la gènere del teatre musical que va guanyar un premi Òscar i nou premi Estònia etcètera però curiosament un 22 de març a Londres el 1948 va néixer un altre compositor i eteixista aquest cas anglès que es diu Andrew Lloyd Webber Baró hi van fer Baró més que ser Baró Lloyd Webber compositor del Teatre Musical Bitànic i el 1993 i aquí faig referència entre altres a la meva dona va néixer Enzo Bogrínzik un actor uruguayà conegut per interpretar en un maturcati en la pel·lícula Societat de la neu molt guapo molt guapo Necrològiques també va morir gent als països catalans va morir una col·lega teva perquè va ser creu de Sant Jordi una pianista i promotora musical catalana Maria Vilardell i Vinyes i va morir el 2017 a Barcelona va morir un economista i empresari català president del Barça entre 1969 i 1977 es deia Agustí Montal i Costa fill d'Agustí Montal i Golubart altre president del Barça i a la resta del món també també moria gent a Torinja a Alemanya bueno a Weimar que Torinja és la regió Johann Wolfgang Von Goethe escriptor alemany pensador poeta novelista pintor i creador d'una teoria del color que a mi quan la vaig llegir em va sorprendre moltíssim a Moscú a la gent que legava el futbol un porter de futbol que ha sigut referència que es deia Lev i així el 2001 va morir un dels creadors dibuixant director productor de cinema animat William Hanna confundador conjuntament amb Josep Barbera dels estudis Hanna i Barbera el 2004 a Gaza a Gaza Palestina Hamet i Yassin possiblement no digui res polític palestí però va ser cap de Hamas que va ser assassinat ja el 2004 per l'assassit israeliar amb tres missis alçats des d'un helicòpter de combat i el 2013 un músic cubà de jazz pianista un positor arranjador musical director d'orquestra que per mi també m'ha agradat sempre molt i per mi un dels grans músics cubans Bebo Valdés i avui com a festa com a memoració el dia que Ignasi García Clabel ve aquests estudis avui és el dia internacional de l'aigua dia internacional de l'aigua imagines amb la sequera que tenim ja va bé un bé escàs un bé escàs que hem de protegir i valorar com anèndote que tu amb això estàs molt ficat de Sant Ural ho dic perquè són uns sants increïbles increïbles perquè Epafrodit de Filipos de Xepla de Sant Pau i Esandari Bisbe de Tarragona Sant Vassili d'Anzira un prevera Déu gràcies de Cartago un bisbe Benvingut Docimo un franciscà Lea de Roma una viuda però és que el luteranisme ja saps que no tenen però que també recorden un individu que sembla ser que en la seva religió és una referència Jonathan Edwards un missió doncs tot això entre altres moltes altres coses que jo he fet una petita selecció l'any 45 me nèix l'Enric Major ah molt bé tal dia que m'ho vull i demà Sant Josep Oriol abans parlàvem del col·le i tenim que dir nascint demà un dels col·legis que tu demà demà va néixer el patró veus i tenim que dir no ho ha dit que un sant Sant Ferran té que sortir del Sant Ural perquè no era sant tu ho has dit ja ho veieu cada vegada se'n d'agrada més ara què dius això Ignasi i tu digue'm el 2009 fundes o ets un dels fundadors de Catalunya Religió sí en què consisteix aquest mitjà de comunicació bueno és un portal d'actualitat religiosa en l'àmbit de Catalunya i ho vam cofundar Josep Maria Carbonell actualment president de el patronat Blanquerna que tenen diversos estudis universitaris i formen part de la Universitat Ramon Llull ell i un servidor acompanyats d'en Jordi Llisterri que en va ser el primer director vam tirar endavant aquesta iniciativa amb el recolzament sobretot de diverses congregacions religioses que tenen una sensibilitat pel país i per casa nostra i que per tant vam creure que havia d'haver-hi un portal que tractés el fet religiós d'una manera moderna i d'una manera posada al dia en el 2023 reps el reconeixement del govern de Catalunya llorant a la creu de Sant Jordi per la teva gran convicció en construir des de l'escolta i el diàleg una societat més empàtica i tolerant on la tens guardada jo crec que són molt generosos els que van redactar aquest text però no m'inventa res no, no, ja ho sé ja ho sé si ho tinc en el diploma que et donen quan et donen la creu de Sant Jordi posa aquest text i per tant és el motiu per qual diríem que te la donen va ser home em va impressionar em va agradar jo sé que la creu de Sant Jordi la té molta gent però quan et truquen i et diuen que te la donen doncs penses sempre que hi ha molta més gent que la podria tenir que ha fet més coses que tu i això segur que és veritat però bueno d'això a no acceptar-la no em va semblar i la vaig acceptar molt honorat i amb molta il·lusió i me la van lliurar el 4 de juliol en el el Teatre Joventut de l'Ospiralet de Llobregat on la tens guardada? no la llueixo poc perquè no, avui no l'has portat no, no l'he portat no la tinc guardada de les tots que em van donar amb una amb un amb el pin i la creu que la creu és un quadrat potent amb un cordó i esclar la creu no me la posaré mai però el pin sí que a vegades me'l poso me l'he posat dos vegades des del 4 de juliol sobretot quan ara que vaig fer això del 40è aniversari de les presons hi havia aquesta taula rodona en el Palau de la Generalitat aquell dia me la vaig posar i en fi i l'altre dia no ho recordo l'he portat un parell de vegades mira has dit una de les coses de tant en quant discrepo que t'ho has dit hi ha hagut molta més gent que ha fet més coses que jo però sí jo diria que l'important a la vida no és fer moltes coses és fer-les bé si te l'han donat nene com ho deia aquell vol dir que tinc molts amics perquè això no, no això no es dona per amistat no comences amb la falsa humilitat no, però això requereix de moltes cartes de gent que recolzi i tant la teva candidatura i jo que he estat a dintre d'alguna manera col·laborant que al pare Manel li donessin bueno, amb ell a la fundació però era ell t'hi van donar i tant no és fàcil a mi em consta que ho havíem provat jo t'ho dic que ja he estat aquí hem tingut per sort convidats que han tingut la creació de Sant Jordi i no és perquè un conseller s'inspiri té que anar al darrere d'una base base de gent i no és que et manca per fer que et manca per millorar la convivència uf bona pregunta no, jo crec que per millorar la convivència és una pregunta molt solemne però jo crec que hem d'anar visquent el dia a dia amb onradesa d'acord i amb ganes de posar pau i no guerra arreu això jo crec que el que em manca és això però això em manca a mi em manca a la societat i ens seguirà mancant sempre però jo crec que hem de ser capaços de vestir un món diferent ahir tenia ahir no el dimecres vaig tenir l'ocasió de fer una una conferència amb nois i noies de segon de batxillerat d'una de les escoles i bueno jo els hi deia que una de les coses que m'omple de satisfacció tenint un auditori jo a davant és veure que la vida continua i que espero que la millorin respecte al món mal girbat que els hi deixem que penso que deixem un món una mica complicat encès amb guerres amb una economia de l'armamentisme molt potent denunciada per l'Arcadi Oliveres economista en moltíssimes ocasions i en una societat de consum que no acabem d'encertar com podem fer-ho bé per repartir la riquesa i per treballar en la pau segurament els creients diem que això és el cel nou i la terra nova que en aquest món no es pot aconseguir però hi hem de lluitar per aconseguir-lo mira finiquet acabarem el programa amb una frase amb una teoria amb una dita de Lucius Aneus Seneca que va anir a Còrdoba 4 l'any 4 abans de Gero Crist que era un escriptor romà filòsof polític de madur però va dir una frase que que eres que quadra amb tu i quadra amb mi ho intento mentre visquis segueix aprenent a viure Salut i ràdio ens retrobem en el proper programa Adiós Bona nit benvinguts a bits 40.0 amics S1 amic rogarantia i no amic lo González ho l'ha aconseguit ho l'ha aconseguit ho l'ha aconseguit que no vingui a la sisena ha fallat i ens falta el Pierluigi ningú ho entén encara han passat un minut i encara no he entendut què està passant però aplaudiments crits ara en sèrio el trobeu a faltar Lluís sí el trobeu a faltar perquè el González el Pierluigi no ha pogut venir avui estava curant evitant segurament que algú quedi en cadira de rodes sona molt remontant però és cert és cert és cert així de importants són les vides d'alguns mentre jo em preocupo de pujar els volums hi ha una persona el mateix està salvant està salvant la mobilitat d'una persona i pujar els humors de la gent a mi em poses de bon humor que puges el volum a mi em puja una altra cosa I love you xaval s'està fent un cor s'està fent un cor amb les mans sí sí sí doncs això bona nit a tots els ullets de nou aquí un nou divendres perquè se m'entra el divendres i avui ja hem acabat el repàs el 24 finalment gràcies a Déu perquè ja s'estava fent cancino una mica després de dos mesos i mig s'ha acabat el 24 que no segurament encara treurem alguna cosa però bueno jo n'he portat una no serà l'Oidis l'Oidis hem de mirar la de les entrades aquelles després tu ve l'Oidis a Barcelona per els que no ho sàpiguen exacte i si hi haurà hi haurà baralles per anar a veure l'Oidis masses coses venen ja una mica prou jo estic patint ja molt no home no el que s'ha d'aconseguir permís per poder aconseguir totes aquestes coses però mai està malament que hi hagi oferta sí sí d'acord i avui parlàvem fora d'antena fa uns minuts que quina és una mica l'estructura del programa d'avui sí que tenim algun especial tenim de fet preparats un especial del mític S1 i també tenim una continuació de l'especial del Rubén per si se tercia i cap eh cuidado veurem coses molt interessants per tant pel programa d'avui i doncs si us sembla fem comencem amb el que hem dit novetats que cadascú portem unes quantes o sigui que no sé per exemple S1 per ordre d'arribada al local jo que he sigut el primer avui i sense que serveixi de precedent sí en l'apartat de novetats la veritat és que m'he tirat bastant la guitarra ja que partaven dos dies de tecno i tal i us he portat algunes cosetes exceptuant un tema més aviat el que és una mena rock entre cometes i la veritat és que la primera referència que us he portat que és una banda que es diu MoMA amb O i dos i més ja que no aviam en l'edat en debat sobre si són novetats o no són novetats o són originals no són originals gens originals però m'encanten exacte són unes ties són unes ties de Brooklyn que foten indie rock de tota la vida guitarrers afiladetes i veus melòdiques i em flipa estan a la primavera i jo seré el primer a la llista venen venen quin dia ho sabem o no el dia que el dia que toquen el dia que jo estaré de primera fira vaja merda de preparació eh tio això no és digne de tu segur venen venen el divendres divendres ja estarem destruïts però hi serem perquè el primer dia ja acabarem mortimers és molt probable hem de fer una dosificació com mai de forces perquè tots tres dies els que anem bueno aquí tots tres venen el dijous perdó dijous bravo vinga estarem perfectes perfectes perfectes anirem molt forts a veure molt mal sona així de bé aquest tema I want you I want you fever molt bé pick up and lever pick up and lever pick up and lever I want you fever pick up and lever I want you tear her to shreds I'm right on it you can't play it off you can't play pretend I'm right on it really can't believe she doesn't feel it even I can see that you don't mean it everybody knows that this is going down we're the talking itself well ja veia el rotllo poca novetat però ens agrada sí molt ens agrada molt sí sí tio al final sempre ho intento explicar de males perquè no em surt prou també el meu cervell està molt clar locutat les paraules no em segueixen però al final tio la música és això tio vull dir que transmetin i que facin disfrutar vull dir pot ser algo absolutament trilladíssim però si mola pues palante i disfrutarem el primer suposo que serà un concert de tarda m'imagino de pinta de pinta té pinta el concert de la set i pico perquè comencis a animar una miqueta ens abraçarem tots ara ara que gran el primer dia quan entres allà al primavera tio és una sensació meravellosa hòstia tio una sensació de frescura sí és com un dos adorantes sí sí sí sí bueno seguim i si us sembla ja que tinc aquí el mando passem a la meva novetat baixo una mica el volum aquí dels moma que encara sonen no sé si coneixereu el segur segur un artista que es diu segur coneix tot Ljuz Lagun us sona bé aquest artista que té un nom de Trevor em sembla Trevor alguna cosa Powers Trevor Powers és inventat és inventat no pots dir Trevor Powers no no doncs es diu que és així vull dir el power del 89 es diu Trevor Powers aparentment semblava mentida però sí és un nom de superheroi la seva personalitat A és Trevor Powers exacte i el B és Power Trevor no Power Trevor hòstia Power Trevor pues aquest senyor té un disc acabat de sortir dalt del font que es diu Rarely Do I Dream i l'anterior no sé si el vau escoltar jo el vaig escoltar bastant crec que va estar ben considerat és el 23 23 23 va estar ben considerat a llistats així de finals d'any i tal i el vaig escoltar bastant com hem cabit amb l'etiqueta una mica dura del Dream Pop no? és una mica durillo però penso que l'etiqueta dura del Dream Pop eh això seria un estic pensant encara un oxímoron del puta mare sí, sí, sí però bueno eh