Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te al podcast
Ramon Moragas: trajectòria pública i cant gregorià; debat educatiu i llengua; llocs misteriosos de Catalunya; Joan Pau II i la geopolítica vaticana
Panorama del programa
"Intentem fer un programa intemporal." Un episodi coral que combina memòria personal, debat educatiu, patrimoni musical i cultural, i crònica històrica.
- Convidats: Ramon Moragas i Badia (98 anys), exmonjo de Montserrat, pedagog i impulsor de cooperatives culturals; Rosa Maria Pujador i Polo, mestra, pedagoga i narradora de contes.
- Eixos del programa:
- Trajectòria de Ramon a l’administració educativa i el Conservatori, i la seva jubilació amb el reconeixement de la cotització com a monjo. - Debat educatiu a Catalunya: reformes, vaga, calendari, recursos, inclusió, i la llengua i cultura catalanes a l’escola. - Formació musical de Ramon i la vigència del cant gregorià, amb el relat del naixement del grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just. - Ruta per llocs misteriosos de Catalunya (Peguera, Vulpellac, Peratallada, Montclús, la Mussara, Tivissa). - Vaticà i geopolítica: Joan Pau II, Reagan i la denominada Santa Aliança contra el comunisme.
1) Trajectòria pública de Ramon Moragas
Moments clau
- -
- Passa de Rosa Sensat a impulsar la cooperativa Bacus i, després, a sostenir el moviment pedagògic via Fundació Artur Martorell.
- -
- A la Generalitat crea el sistema del Registre de Centres (recollida de dades per a control i sobretot per a l’ajuda als centres).
- -
- S’incorpora al Conservatori de Música (Ajuntament de Barcelona) per ordenar dades i sistemes d’informació.
- -
- Es retira als 65 anys, amb la pensió consolidada també pels 24 anys com a monjo (tasques com a sacristà i docència musical a Montserrat, entre d’altres).
Idees destacades
- -
- La feina de Ramon al sector públic va ser estructuradora: posar ordre, sistemes i dades al servei de l’ajuda als centres.
- -
- La cotització monàstica va requerir acreditar feines concretes; finalment li permet una jubilació digna.
2) Debat educatiu: reformes, vaga, calendari i llengua
Diagnosi de Rosa Maria Pujador
- -
- L’escola necessita renovació amb estabilitat temporal: períodes llargs per provar, avaluar i ajustar (exemple d’Islàndia: 10 anys per cicle de reforma).
- -
- Procés i governança: han faltat consulta i temps (consell escolar, sindicats). El ritme i l’estratègia han generat tensió i vaga.
- -
- Calendari i plantilles: avançar el curs sense tenir docents nomenats amb temps dificulta la planificació pedagògica d’equip.
- -
- Juliol no és només vacances: és formació i tasques del centre.
- -
- Inclusió i pressió: aules d’acollida, refugiats d’Ucraïna, alumnat amb necessitats diverses; manca de personal suficient i especialitzat.
Llengua i cultura
- -
- El debat del 25% i el nivell C de català per al professorat: importància de garantir competència lingüística i cultura catalana a l’escola.
- -
- Reivindica la literatura infantil (sovint optativa) i un repertori bàsic de contes i cançons per cohesionar llengua i cultura.
Frases clau
- > "L’escola necessitaria, jo diria, tranquil·litat per acabar el curs."
- > "Crec que el camí [de la reforma] no ha anat prou bé."
3) Formació musical i el cant gregorià
Records d’estudi i mestres
- -
- Orígens en una escola amb bons professors i cor; primers repertoris bàsics catalans.
- -
- Figura clau: Mons. Higini Anglès, musicòleg, que dirigeix l’escola on Ramon cursa musicologia a Roma.
- -
- Connexió amb Solesmes: professorat d’alta volada i mètode d’anàlisi del gregorià (melodia, neumes, paraula i música).
Claus del cant gregorià
- -
- Cant monòdic, a capella, en llatí (excepció: “Kyrie eleison” en grec), escrit inicialment en tetragrama.
- -
- El gregorià inicia la tradició escrita del cant occidental i evoluciona cap a la polifonia.
4) El grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just
Naixement i trajecte
- -
- Fundat a inicis de 1983 (inspirat arran de les Festes de Tardor del 82/83) amb 6 veus, creix fins a la vintena.
- -
- Més de 200 actuacions (Catalunya, Andorra, Mallorca, País Basc), presència en TV, concerts especials al Petit Palau i al Foyer del Liceu.
- -
- Qualitat interpretativa basada en el coneixement de variants de misses i repertoris diversos; evolució constant del programa.
- -
- Ramon es retira per esgotament; el grup hi posa punt final amb homenatge.
"Se m’estaven acabant l’esforç..." —Ramon
5) Goliards, vigència i influències del gregorià
Goliards i secularització
- -
- Els goliards, exmonjos culte, desacralitzen i popularitzen la música (ex. Carmina Burana), separant-la de la funció litúrgica.
Vigència avui
- -
- Relleu difícil: el llatí i l’estètica allunyen part del públic actual.
- -
- Malgrat això, el gregorià manté influència perdurable i inspira noves propostes.
"Ho veig difícil [que torni fort], però en surten grups que el recuperen."
Adaptacions modernes
- -
- Exemple: Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (Flemish Radio Choir) — mostra com la sonoritat sacra pot transitar a nous contextos.
6) Llocs misteriosos de Catalunya (segment de Joan)
- -
- Peguera (Berguedà): antic poble miner, festa d’antics veïns (28/04); bressol del maqui Ramon Vila “Caracremada”.
- -
- Vulpellac i Peratallada (Empordanet): castell-palau de Vulpellac (llegenda d’en Miquel de los Serrièra); Peratallada, recinte medieval fortificat excepcional.
- -
- Montclús (Noguera): “Sodoma i Gomorra” catalana; terratrèmol (1373) i ermita de Sant Urbà dempeus.
- -
- La Mussara (Baix Camp): poble fantasma, boires, llegendes de portes dimensionals i fenòmens paranormals.
- -
- Tivissa (Ribera d’Ebre): relats d’OVNIs, església de Sant Jaume (temple dins temple), ermita de Sant Blai (efectes lluminosos) i el valuós jaciment ibèric del Castellet de Banyoles.
7) Llengua i política: pacte i Vaticà
Pacte unitari pel català a l’escola
- -
- Signatura recent d’un pacte pel català: recepció amb incertesa sobre si serà salvació o retrocés de la llengua a l’escola.
"Què serà? La salvació o la defunció de la nostra llengua?"
Vaticà i geopolítica (Joan Pau II)
- -
- Elecció d’un papa no italià (Karol Wojtyła, 1978): projecció mediàtica i gir conservador.
- -
- Aliança amb Reagan (“Santa Aliança”, 1982) per erosionar el comunisme a l’Est d’Europa i frenar l’esquerra a Llatinoamèrica (contra la teologia de l’alliberament).
- -
- Suport a Solidaritat (Polònia) amb fons i logística; anècdota de les fotocopiadores arribant en massa a Gdansk.
- -
- Es descriu la benedicció tàcita a dictadures (Pinochet, Junta Argentina) i la Contra a Nicaragua, amb paper clau del nunci Pio Baki.
8) Tancament
- -
- Acomiadament amb agraïment als convidats i als oients.
- -
- Es prometen futurs programes per aprofundir en llengua i història vaticana (màfies i finances).
Seccions de l'episodi

Trajectòria de Ramon a l’administració i jubilació
Ramon explica l’etapa al Departament d’Ensenyament (creació del Registre de Centres), el pas al Conservatori de Música per ordenar dades i la decisió de retirar-se als 65 anys. Detalla com es van reconèixer les feines a Montserrat (sacristà, docència musical) per a la cotització de la pensió.

Debat educatiu: reformes, vaga, calendari i llengua
Rosa Maria argumenta la necessitat d’estabilitat en les reformes (terminis llargs), crítica la manca de consulta i de calendarització, i aborda plantilles, pressió docent, inclusió (aules d’acollida, refugiats) i el debat sobre català (nivell C, 25%). Reivindica la cultura catalana i la literatura infantil com a eixos bàsics.

Formació musical i musicologia: Roma, Higini Anglès i Solesmes
Ramon rememora els inicis musicals, l’impacte de Mons. Higini Anglès, els estudis de musicologia a Roma i la influència pedagògica de Solesmes: anàlisi de melodies i escriptura gregoriana i la seva interpretació.

Naixement i recorregut del grup de Can Gregorià (Ateneu de Sant Just)
Relat de la fundació (1982/83), de 6 a 20 cantaires, més de 200 actuacions (Catalunya, Andorra, Mallorca, País Basc), concerts al Petit Palau i Foyer del Liceu. Tancament per esgotament amb homenatge a Ramon.

Goliards, vigència del gregorià i influències actuals
Es descriu la figura dels goliards i la secularització de la música. Ramon valora com a difícil la plena vigència del gregorià avui (barrera del llatí i estètica), tot i la seva influència persistent i grups que el recuperen.

Adaptacions modernes: Agnus Dei sobre l’Adagio de Barber
Exemple de reinterpretació contemporània: el Flemish Radio Choir canta l’Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber, mostrant com la sonoritat sacra pot traslladar-se fora de la litúrgia.

Llocs misteriosos i patrimonials de Catalunya
Joan guia per Peguera (mines, Caracremada), Vulpellac i Peratallada (Empordanet), Montclús (llegenda sismològica medieval), la Mussara (paranormal) i Tivissa (OVNIs, temples i jaciment ibèric del Castellet de Banyoles).

Pacte unitari sobre el català a l’escola
Apunt sobre el pacte recent pel català a l’escola: reacció amb dubtes sobre si serà una oportunitat o un retrocés per a la llengua.

Vaticà i geopolítica: Joan Pau II, Reagan i la “Santa Aliança”
Crònica del gir conservador amb Joan Pau II i l’aliança amb Reagan per debilitar el comunisme i l’esquerra a Llatinoamèrica. Suport a Solidaritat (Polònia), accions contra la teologia de l’alliberament i beneplàcit a dictadures; anècdotes logístiques i promesa de futurs capítols sobre trames vaticanes.

Cloenda i comiat
Agradiments als convidats i als oients; avanç de futures temàtiques sobre llengua i el Vaticà.
Fins demà! Fins demà! Els convidats d'avui, fa dos mesos, vam tenir de conversadors en aquest estudi de Ràdio d'Esbert. Ell ens va explicar des de la seva experiència durant 24 anys com a menjor de Montserrat, fins a la creació d'Avacus, la cooperativa creada per facilitar productes i serveis culturals i educatius. Fa un mes complia 98 anys, el 3 de març. Fill d'Emili Moragas, metge que està considerat com el pioner de la medicina esportiva en l'estat espanyol, i a més va ser el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona. Germà de l'Essa Moragas, pedagoga i cofundadora de l'Escola Naví, era i és un referent com a escola coeducativa catalana i laica. Avui, el nostre interlocutor ens continuarà explicant experiències i històries de gairebé un segle de vida. I ella ens va explicar la seva experiència com mestre i pedagoga, fins i tot com narradora de contes. Deixar la seva empremta des de l'Escola Talita fins a diferents centres educatius en Esplugues, i Cornellà, i Sant Just. Ramon Moragas i Badia, Rosa Maria, Pujador i Polo, benvinguts. Com esteu? Bon dia. Bon dia. O bon dia, bona tarda, bona nit, depèn de quan escoltin el programa els nostres oients. perquè intentem fer un programa intemporal. Una cosa és que ara l'estem gravant, que hi ha llum, i l'altra cosa és que l'escoltem per les tardes o per la nit, que ja és fosc. Comencem amb el Ramon. Explica'ns el teu període breu dins la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat. Jo vaig entrar a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat. Després d'haver estat a Rosa Sensat, on vaig muntar la cooperativa Bacus. i un cop muntat la cooperativa Bacus, vaig haver de deixar la cooperativa Bacus, perquè es van quedar en Rosa Sensat, sense subvenció de ningú, i vam decidir que jo deixés de moment la cooperativa Bacus per dedicar-me a buscar diners per a Rosa Sensat, per poder fer les feines pedagòtiques. Després d'un període d'uns 10 anys, en el qual vaig muntar la cooperativa Bacus al començament, després vam passar a la Fundació Artur Martorell per poder trobar un sistema per sobreviure a tot el moviment de Rosa Sensat, l'enorme moviment que tenia llavors en Rosa Sensat. Em vaig acabar, cap de 10 anys, em va semblar que ja la cosa ja estava tota engegada, tota encaminada, i em va fer gràcia de poder col·laborar directament amb la Generalitat. I per fer això, em vaig buscar a veure si podia entrar en el Departament d'Ensenyament. I em van concedir un petit càrrec, molt petit, que se'n deia el registre de centres que s'havia de muntar, perquè el registre de centres que era no només un control, sinó que era tenir tots els centres amb totes les seves activitats més que controlades, doncs en relació a la Generalitat, perquè es veiés aquest moviment, no només per controlar-lo, sinó per ajudar. i el registre de centres tenia una funció molt senzilla, cosa que es fes especial als centres s'apuntava. Bé, això, jo vaig estar en aquest departament, dintre del Departament d'Ensenyament, a la Conselleria. en la direcció aquesta del registre de centres, hi vaig estar molt poc temps. Hi vaig estar només un any. I acabat l'any, em va semblar que ja vaig deixar muntat el sistema de recollir de dades i vaig deixar muntat tot el sistema i vaig dir que ja en tenia prou. I aprofitant que tigui una bona amistat amb la Lali Vinteró, que estava llavors a l'Ajuntament com a secretària de l'Ajuntament de Barcelona, i era molt bona amica meva, que l'havia trobat a dintre de Rosa Sensat. Ens havíem conegut molt, l'havíem col·laborat amb fer les escoles d'estiu de Rosa Sensat. Vaig parlar amb la Lali, i mira, això del Departament, aquest ensenyament del registre de centres, ja està muntat i no em fa gaire gràcia de quedar-me tota la vida aquí. Tindries alguna cosa per fer? I em va dir, jo sí, tinc una cosa per fer. Hi ha un problema en el departament de l'Ajuntament, a la Diputació. No, a l'Ajuntament, en el... No, al Conservatori de Música. Ara. a la Conservatori de Música, hi havia un problema amb la direcció, i... em van dir, a veure si podia entrar, ajudar, a fer una mica d'ajudant del director, de tot el departament, i vaig entrar-hi. I allà, la meva família, va ser també, altra vegada, fer, recollir totes les dades i deixar, engegat, tot el sistema d'informació. d'informació, i això, ho vaig fer durant un parell d'anys, i també, me'n vaig... em vaig cansar del departament d'ensenyament, i llavors, no sé quan vaig entrar, al Conservatori. I al Conservatori, un cop vaig fer tota aquesta feina, també, de recollir, de dades, i de... i de deixar... això ordenat, em va semblar que ja no tenia sentit. Per altra banda, vaig... era l'any 89, i complia els 65 anys, i vaig dir que... que em... que ho deixava, que plegava, de la meva vida, de la meva vida de treball, i em retirava. És a dir, aviam, dues coses. Una, una mica, o les dues, amb una mica de vis, de somriure. Els tres últims anys de la teva vida laboral, t'has dedicat a fer d'arxiver, entre cometes, un arxiver qualificat, un any a la Conselleria, o al Departament d'Ensenyament de la Conselleria d'Educació de la Generalitat, i dos anys al Conservatori. És correcte, això? Sí. I l'altra, curiositat, als 20... no sé, 28 anys de monjo, no? T'hi vas passar a Montserrat, et cotitzaven a la Seguretat Social, et van comptar. És curiositat, eh? Sí, per resultat que sí. Home, t'ho dic perquè tu estàs dient que als 65 anys decideixes s'acabar de tenir una feina remunerada per poder cobrar la pensió amb una mica de garanties econòmiques, amb enziuts, els anys de monjo durien cotitzar. sí. I estava assegurat i per tant podia ja retirar-me i tenir una pensió. Però em vaig treure en un moment en què hi havia tot un moviment dels que treballaven, dels catalans que treballaven en l'administració en general. d'aquest cobrava massa que se'ls havia de provar de pujar els sous i o les cotitzacions i curiosament em van aconseguir que jo mateix que vaig començar amb una jubilació molt senzilleta me la van pujar una miqueta més de manera que em vaig retirar amb una jubilació diguem justeta. 24 anys de monjo? Sí. Però la meitat de la cotització de la teva vida laboral. Però esclar, primer van tenir d'admetre que l'habitat de monjo havia treballat i em mereixia pel treball que havia fet i van tenir de justificar que jo havia fet treballs com a monjo i jo havia estat per exemple a la sacristia jo havia estat el sacristà de Montserrat. I altres coses que vaig fer a Montserrat a més perquè la direcció del cor no cotitzava. Però... A part de de sacristà si no recordo malament tu m'expliquaves que a Montserrat també feies de professor, no? Com a professor a Montserrat. a Montserrat feia de música. Després en parlem, després quan entrem al tema del Can Gregoria i els teus coneixements, però acabem aquest període que ens sembla molt interessant, al fi i al cap l'has descrit molt bé, els tres últims anys de la teva vida laboral i jo t'he afegit la pinçallada dient que feies d'Arcibe, però tu ja estaves intranquil. La prova és que en un any a la conselleria vas dir això ja crec que hi fer la meva feina, això ja no és el meu i després als dos anys al conservatori que jo ja podia ser més el teu per dir-ho d'alguna manera a nivell musical però vas fer també d'Arxiver. Jo no sé com van fer els comptes al Seguretat Social. Jo de fet em vaig jubilar perquè tenia 65 anys i em van poder justificar que jo havia estat treballant a Montserrat coses a Montserrat i després amb els quatre anys de recensat a la creació de Bacus i després sobretot els deu anys que vaig passar buscant diners a la Fundació Artur Bertorell que em vaig patejar tot Catalunya i fins i tot vaig arribar a anar a veure un ministre perquè per les feines que jo feia per aconseguir fons. Ara entenc Ramon Sant Benet quan deia hora elabora elabora teu t'ha servit per cotitzar 24 anys de monjo i poder cobrar aquesta pensió digna. Sí, sí, sí. Votr que no era nà o nà em l'art Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! D'ங! Fins demà! Això perquè, esclar, és molt diferent valorar la situació actual, si ets a l'escola, si fa poc que n'has sortit o si fa 20 anys que no hi ets. Estic una mica en contacte amb les escoles perquè ja ho vam explicar, anem a explicar contes a escoles, però entrem, sortim, les escoles ens són molt amables, expliquem els contes i ens n'anem perquè prou feina tenen. Llavors, jo la meva valoració és més de carrer, potser una mica de mestra. A veure, jo penso que és un moment important. A veure, com ho diré, això? L'escola ha de portar una renovació. El que passa és que s'estan fent renovacions constantment i no hi ha manera que l'escola pugui pair una renovació. Pugui intentar fer-ho i valorar el que va bé i el que no va bé. I llavors, el que no va bé, ho canviarem. O entremig del temps per donar un termini, si no està mal informada. Penso que a Islàndia aquest termini és de 10 anys. fan un programa, la gent els segueix, van fent la valoració, sigui el govern que sigui, sigui el ministre que sigui. I, a l'acabar, modifiquen el que creuen que han de modificar. Entremig segur que han fet variacions, modificacions petites, però aquí cada ministre porta el seu programa, els mestres hi han de correspondre i volen millorar-ho. Jo no diré que tothom, com a totes les feines, al 100% estigui... No, però bueno, un gruix molt important dels mestres volen valorar l'escola, volen millorar-la. I això és un entrebanc. Llavors, en aquest moment, jo crec que el conseller ha volgut influir aquesta... començar a entrar aquesta modificació. hi ha escoles que estan fent proves en diferents programes. I ara hi ha un embolic entre les escoles que són d'un grup i fan i noven programes, les escoles públiques que són d'una altra... Vull dir, tothom està fent diferents... o molta gent està fent diferents experiències. Llavors, recollir-les totes i intentar portar-ho a dur a terme per a tothom, jo crec que és una bona cosa. Però em sembla que ha fallat potser l'estratègia i la temporalització. L'estratègia, el conseller diu és que si hem de preguntar massa no tirarem el dret. És veritat, però esclar, hi ha un consell consultiu que no és decisori, però és consultiu. I pel motiu que sigui... A veure, jo respecto la feina del conseller amb l'objectiu final, però crec que el camí no ha anat prou bé. No es fa consultar el consell escolar. Els sindicats s'enfaden o es molesten o pensen que no està bé. No sé quina és la paraula més adequada. No voldria molestar ningú. Però realment les modificacions, en principi, són poc laborals. Esclar que el dret del treballador és treballar bé i és poder tenir un programa de continuïtat, poder estar bé a la feina. Tot això és veritat. Però l'escola ha passat èpoques molt dolentes aquests dos anys. Encara tenen els cursos dividits, no tenen els nens iguals. Hi ha escoles que sí, escoles que no, segons les edats, els instituts. I potser s'havia d'anar a poc a poc, que no vas enlloc a poc a poc també. Jo no sé ben bé com definir-me. Si s'havia de fer aquesta vaga o no s'havia de fer, el problema per mi no és aquest. El problema s'ha fet al que els mestres han cregut convenient i jo no soc ningú per criticar-ho o per qüestionar-ho. Però s'hauria d'arrelar una mica més i trobar una manera entreconsensuada i fer avançar, perquè és veritat que tots els funcionaris o totes les persones, hi ha un moment que tens drets adquirits i que tens costums i s'han anat modificant moltíssim. Jo no sé, no puc dir quina és la manera pel temps que fa que no estic a l'escola, però no sé si ho porto aquests dies en què l'escola necessitaria, jo diria, tranquil·litat per acabar el curs. Clar, també em direu, tranquil·litat quan et diuen que al setembre has de fer un altre currículum. És veritat, és veritat. I llavors em quedo amb l'interrogant de dir què seria millor. Clar, s'ha donat d'entrada la idea de dir que es comença una setmana abans i s'ha començat per aquí. Almenys a mi m'ha arribat o jo he entès que s'ha començat per aquí a la gent del carrer, a les escoles segurament que no. Llavors, esclar, s'ha començat el problema que em dic és que no volen treballar una setmana menys o una setmana més, una setmana més i que no poden preparar el curs. A veure, això també penso que s'ha d'entendre. Fins aquest curs passat, em sembla a mi, hi havia escoles que començaven sense tenir tots els mestres nomenats a l'aula. Llavors, això és una crítica important perquè començar que el mestre et vingui o el dia abans o a vegades al mateix dia i aquesta és la teva classe, primer que no pots programar entre els mestres qui agafa cada classe i has de fer una estratègia de dir, bueno, doncs la persona que vindrà ara quina classe és la més adequada que agafi perquè és nova a l'escola. Això no és manera. La manera és entre tots de l'escola decidir qui val més per un lloc, qui li agrada més, qui fa l'altre, però es fa el que es pot i a veure, si no tens la gent te'ns has de dir quin curs és el més fàcil per adaptar-te. El conseller ara ha jurat i per jurat que això no passarà, que el juliol es tindrà. El juliol no és un mes de vacances, tothom pensa que sí, però hi ha hagut falta de personal, tot i que hi ha altres coses a fer. I després, és veritat que molta gent ha dedicat un temps del juliol a la formació personal. Treballar no vol dir només estar a l'escola quan no hi ha els nens. I justificant cursos que és fer feina de formació, això millora l'escola i millora la formació de cadascú i de l'àmbit escolar. Per tant, no eren vacances que com a tot arreu hi ha gent que no sé què, sí, mira, escolta'm, això passa a tot arreu, no? Hi ha gent que sí, hi ha gent que no, hi ha que molt bé i no cal fer pagar tampoc uns pels altres. Jo diria que, bueno, ja veieu com tot el no dic res, diria que caldria un acord i un... trobar entre la manera de com avançar i com la manera com renovem però tot, no només el currículum. Perquè últimament s'ha estat avançant amb el currículum, però no s'ha avançat amb com es treballava. Hi ha escoles que sí, però jo penso des de la Generalitat. Ha fet intents, han fet mostres, per exemple, les escoles que han fet ja estudis, doncs en lloc d'agafar tots a l'hora, passem-nos l'experiència i ajudem a passar-la. És un moment en què també els mestres diuen que hi ha poc personal i és veritat. Ara imagineu-vos i no estava previst. Els nens que han arribat d'Ucraïna arriben avui i demà passen a l'escola. Bueno, Déu-n'hi-do, per l'escola. Clar que l'escola té una aula d'acollida, d'acord? Però l'aula d'acollida agafada al mes de març no és el mateix que l'aula d'acollida agafada al mes de setembre. que les escoles han fet mans i mànigues i em consta i l'altre dia la quantitat de nens que s'havien escolaritzat i no la vull dir malament però era molt important i segur que les escoles han fet mans i mànigues i ho han acceptat bé i estan ajutant aquests nens i aquests nens s'hi troben bé. Però bé, tot això demana molt i molt esforç que a vegades això no es veu i només es veuen vacances. És veritat que tothom treballa molt avui dia. Jo puc parlar la meva petita d'experiència de dues filles que treballen moltíssim i estan molt pressionades. Vull dir, és veritat però és veritat que el mestre es va trobant amb pressions, o sigui, nanos amb dificultat que s'han integrat a l'escola que alguns tenen una persona tot el dia però d'altres no. I... A veure, jo m'hi trobaran a explicar contes. Bans en una escola hi tenen un nen integrat. Jo m'hi vaig trobar amb una classe de tres anys. Un nen que, bueno, havia començat a l'escola llavors i feia fotografies. I mentre jo estava a la classe m'ho van dir tiuturo, si fa fotografies no t'amoïnis. Doncs tots els nens ja sabien que aquell nen feia fotografies, els nens s'aixecaven, feia fotografies amb una màquina, passava per davant que jo explicava amb una màquina, els nens com si no el veiessin i va acabar tota la història i tothom es va enterar del conte. Però aquest nen ha de tenir una persona que estigui per ella. Clar, una, mitja, no ho saps i aquesta setmana m'ho explicaven això mateix d'una altra escola. Vull dir que el mestre treballa de mi il·lusió i amb ganes però s'hauria de no sé, reformar tot ja sé que no es pot però sí parlar i no sé com acabar. És com un rodolí. No, no, primer ja veus aquí l'expectació que ens aixeca la teva la teva conversa la teva explicació que és fantàstica i a més jo a nivell familiar la meva consobra directora de l'Institut d'Ensenyança Mitxa de Palafrugell doncs m'ha explicat i m'ha explicat més o menys el que tu dius pensa que Palafrugell ja ho ha hagut ara ja no tant una immigració forta del Magreb del nord d'Àfrica integrar ara va passar el boom ara hi ha ben menys per entendre'ns però integrar una cultura diferent amb un idioma diferent no és fàcil sobretot perquè tens que tenir els medis per poder-ho fer tens que tenir com tu deies els mestres amb número suficient amb una preparació adient encara que hi ha les aules d'acollida no tothom serveix per portar una classe d'aules d'acollida i això tu ho saps en fi que si no hi hagués problemes també la vida seria massa massa fàcil i la vida no és fàcil que sí que sí aviam el Joan em deia que volia fer-li una pregunta a la Rosa Maria bon dia Rosa Maria aviam aquest tema lògicament també com a avi de nens i pare de mestres és un tema que m'agrada molt i que m'interessa jo d'aquesta vaga tu ho has dit jo penso que és una vaga que s'ha fet fora de temps fora de context i que segurament no era el moment més oportú suposo que per pressions sindicals per moltes coses i per desgràcia a l'opinió pública i els que tenen poca revació directa amb mestres i catedràtics bueno sembra una mica el que has dit que volen treballar menys que volen començar abans quan tothom sap que no treballen menys que no els hi donen més vacances simplement és la preparació de les classes això no s'ha vengut bé tampoc crec que s'hagi vengut bé el fet que sembrava que no volien que quan s'ha d'un mestre tingués el nivell C de català cosa que per mi és una exigència tot i l'absoluta com es pot ser mestre d'una escola catalana sense tindre la escola mínima el nivell C ho hem vist i al final han canviat han parlat de currículum han s'ha enviat de carreres professionals és igual la primera idea era aquesta penso que realment és una vaga que s'ha fet fora de temps i que ha estat molt mal planejada i per altra banda no és una crítica ara sobretot el que vaig dir que ningú que m'estigui escoltant s'ho prengui malament perquè no és així penso que ha afectat amb un sector del professorat que no pas des del punt de vista salarial ni de condicions laborals però sí de la seva com ho diríem bueno de que tenen un contracte fix és una vaga una mica de privilegiats els mestres de les escoles concertades sabien que se la jugaven no que els descontessin el sol com fan en tothom sinó que potser a la llista aquell contracte no es renovava per tant considerant que segurament era molt dret a fer no segur perquè en parlo molt també amb els meus fills crec que ha sigut una vaga una mica fora de to i fora de context simplement ja ho has dit contesta'm si vols però seguit una mica la teva intervenció no no a veure llavors si t'acordi encara diria una altra cosa jo s'ha afegit que els pares què faran amb els nens aquests dies tot això és una mala organització de tot plegat perquè esclar al setembre hi haurà tal com es planteja al matí hi haurà escola però a la tarda hi haurà activitats gratuïtes per tots els nens gratuïtes vol dir com si fos d'hora d'escola però esclar aquí estem és el dels costums també direm a veure entre la zona mediterrània i el centre d'Europa quedem-nos en França però l'altre dia m'ho deien uns pares uns avis de Berlín aquests avis els han vingut els nens ara 10 dies perquè allà feien 10 dies de vacances ara la setmana blanca i la part del sur del Pirineu fan el mateix o sigui distribueixen el curs comencen una mica abans clar aquí si ara diguéssim 10 dies els nens de vacances bueno seríem d'alta i baix els pares els avis protestant però tot plegat penso que és una que s'ha de renovar molt de fons no només perquè això comporta un ritme més lògic esclar aquí diuen és que el clima mediterrani tens calor l'estiu necessitem aire condicionat a les escoles perquè és veritat a les escoles si és un mes de juny que fa molta calor quan tornes del pati calça't perquè tots suats mullats plens de sorra els petits barallats els grans i abans no poses ordre la calor això és veritat és veritat el clima influeix moltíssim no hi ha dubte però tot plegat jo crec que es podria clar que encara ho complico més les coses els problemes s'han d'afrontar i el que tu dius entraria en un altre punt si em deixes el de la llengua a veure aquest és que esclar jo dic ara el que penso però el que penso sóc jo a veure la llengua per mi s'ha fet tard no s'ha no s'ha no s'ha vist els mestres ho vèiem i no s'ha vist que des de l'escola socialment jo no sé com s'ha de fer però l'escola i després esclar aquest 25% molta gent diu tant de bola fessin els instituts perquè els instituts no s'ha complert la llei i ara ho estan dient per tant esclar bueno correm-hi tots ara sí i ho hem de fer no no ho hem de fer però correm-hi tots escoltes si fa molt temps que la llengua té dificultats jo hi afegiria la llengua i la cultura perquè esclar a veure una cosa és saber parlar català anglès francès tot el que vulguis però si aquesta persona s'ha de quedar aquí també ha d'entrar en la cultura i amb aquesta mica de cultura que nosaltres fem a les escoles doncs ens trobem que hi ha mestres que parlen català però que no tenen cultura catalana no l'han pogut adquirir llavors amb tot no tenen cap culpa jo no puc la persona s'ha tret el títol treballa molt bé està el cas del que l'escola proposa de cultura però però una mica falla clar jo si encara és així aquest any jo sabia que la la literatura infantil era una optativa a la universitat llavors esclar la literatura infantil va lligada amb la llengua o sigui tu un nen el socialitzes o l'entres ara a l'escola no amb discursos sinó amb coses pròpies cançons de l'escola les pots aprendre i moltes mestres ho fan però que d'entrada em sembla que no està ben muntat que no facilites a la mestra que tingui aquesta mínima cultura bàsica nosaltres diem que amb una mena de xarxa bàsica que haurien de saber tots els nens de Catalunya de contes i de cançons i després totes les que vulguis bueno ja està prou no fantàstic Rosa mira d'aquí a dos programes o sigui el que ve no l'altre si tot va bé vindrà una referència en temes lingüístics que hi ha a Catalunya escolta no diré el nom ahí lo dejo i tot el que tu estàs explicant ell ho explicarà i ho ampliarà perquè està a peu de del treball amb la llengua catalana i penso que pot ser interessant el corroborar les teves paraules o posar-les fixo el que et dic no sé en quarantena en qüestionar-les posar-les en quarantena perquè els esdeveniments possiblement no aniran com nosaltres pensem sinó aniran d'una altra manera en qualsevol cas d'aquí 15 dies ja l'escoltarem l'escoltareu i aviam què opineu i ara tornem al Ramon Ramon ja veus aquí passem el que passa és que tu has tingut una vida tan plena i has tocat tant el tema pedagògic com el tema espiritual i a més de tonto no tens un pèl vas buscar una senyora 18 anys més jove que tu guapa de primera és que el que et va fer l'Esperitjana allà al monestir inspirant-te tremendo perdona tant monestir però a vegades a mi em pregunten quina edat tinc i es pensen que sóc un líder un de gran s'acabarà aviat i ja està molt bé has estat molt bé una amiga meva això al revés també quan em anava a casa em va dir escolta vols dir que no et deixarà i tant de bo no i tant de bo 18 anys 18 anys més gran que tu Ramon com va ser el procés de la teva formació musical? bé jo vaig anar a una escola on molt culta amb la guerra i de grans grans professors i també de grans músics entre ells doncs un un dels directors de l'Oscol Català era professor el mestre Tomàs i allà a l'escola van fer alguna cosa poca eh de música directament però sí que ens van ensenyar unes quantes cançons d'aquestes bàsiques catalanes i i va quedar i després vam fer fora d'edat d'edat escolar també vam fer una mica de cor un cor durant una temporada i a mi jo m'hi vaig apuntar en aquest cor però sí i de música hi havia les cançons a més teníem com a capellà de l'escola el musicòleg més important d'Espanya i de Catalunya que era era el el musicòleg aquest Monsenyor com es deia Igini Anglès Igini Anglès Igini Anglès Monsenyor Monsenyor Anglès i i aquest aquest que va ser professor és el que no el vaig trobar jo després quan jo vaig anar a fer la llicenciatura de musicologia a Roma ell ell era el director de la de la de la no sé com en dèiem de l'escola de l'escola de formació musical ara no em surt no em surt no em surt la paraula era de la mena de oi ja no et preocupis ja et sortirà ja que ho has anomenat tu que ets i és essenciat en musicologia i can gregorià quins records tens del teu període acadèmic quins records tens del teu període acadèmic de l'acadèmic sí home clar quan vas estudiar musicologia i can gregorià recordo que tu em vas dir tot això me'n vaig anar a Roma o em van enviar a Roma a fer la licenciatura i allà duries tenir impressions emocions anècdotes segur d'aquest període de la teva vida que eres monjo sí sobretot vaig tenir un professor aquest senyor anglès que en aquell moment sí l'egini anglès que tu has dit l'egini anglès aquest era el president del patronat de l'escola aquesta de música de formació en un moment que se li va morir un un un dels professors precisament el que feia que feia sobretot pedagogia no es va morir ara no sé com dir-ho es va morir un professor llavors se'n va anar a Solesmes i va dir vull un professor i va triar la persona més important de Solesmes el que dirigia tot l'estudi de Solesmes musical el pare a veure si no en sortirà el vam és igual Ramon no no és igual no no és igual d'acord però vull dir que ja va fer venir el va fer el va fer venir el va treure de Solesmes i el va portar com a professor o sigui que era una escola d'altos vuelos d'alta volada no sí i aquest em va marcar molt perquè aquest era un bon professor coneixia Gregorià perfectament jo també coneixia molt tenen molta memòria això que em falta ara que demostro ja ens agradaria diria a tots els Ullens a tots i els que estem aquí al teu costat poder arribar amb 98 anys sense un paper que te'n recordis evidentment ja seria bastant d'estudir el que tu te'n recordessis de tot fins i tot de noms dades i mira que te'n recordes de coses però és que 98 anys que més vols en cap hi ha moments que sí que recordo moltes coses i bueno d'allà en tinc molt bons records però sobretot perquè el professor perquè ens va marcar a mi em va marcar molt i vaig fer no només va ser professor meu sinó que vaig fer amistat amb ell i em va marcar sobretot el saber analitzar les melodies i l'escriptura del Gregorià i veure com l'escriptura es pot interpretar i ell sabia interpretar perquè coneixia molt a fons tot el repertori gregorià i ensenyava a analitzar peça per peça i paraula per paraula com havia tractat la música una lletra o sigui que la influència la influència del mestre amb tu va ser directa i va ser imprescindible ja veuràs com abans ara farem una petita pausa parlaré jo i explicaré perquè tu agafis aire i et vingui a la memòria segur el nom d'aquest mestre i explicaré als soigents que molts ja ho deuen saber que el terme de cant Gregorià es refereix en general a un tipus de cant pla simple monòdic i amb una música subeditada bàsicament el text utilitzat a la liturgia de l'esclésia catòlica tu deies que Montserrat amb algunes pregàries es feia el cant Gregorià i evidentment el cant Gregorià s'utilitza el llatí i que cada dia utilitzava el monestir de Silo és el que s'ha posat més de moda com a cant Gregorià però estic convençut de que Montserrat també cantava i canten en Gregorià encara que de vegades s'usa en un sentit ampli o fins i tot com un sinònim de cant pla amb tot això el cant Gregorià que després en parlarem les variacions que té les característiques bàsiques i corregeixem que és un cant escrit en tetragrama en quatre línies després ens explicaràs aquell itàlia com el va passar del tetragrama al pentagrama que el cant Gregorià és la paraula cantada que el cant Gregorià és una pregària cantada i a més és una religiositat el que estàvem parlant que és un cant monòdic a capela i que la seva llengua és la llengua llatí és el llatí no? exceptuant pel que he llegit la peça de l'ordinari de la missa Kirileison que és en grec és l'única excepció del cant Gregorià que no es canta en llatí sinó que es canta en grec és un un petit comentari sobre el cant Gregorià que que a més és a capela perquè l'església a l'edat mitjana considerava els instruments musicals com a luxusos i profans ja ho veus l'església les coses que té diu per això el cant Gregorià era només veu d'homes que ara hem escoltat i ara escoltarem els cors de cant Gregorià que les dones tenen un paper tan important com poden ser els homes i sense acompanyament instrumental el teleum per exemple que hem posat allò que t'ha explicat l'Enrico de Capitani aquest ha sigut un dels primers introductors de la veu femenina dintre del cant Gregorià en fi que el cant Gregorià des d'alguna cosa deu tenir el primer que va ser l'any 600 amb el papa Gregori fins avui se suposa se suposa porta el nom de Gregorià sí, sí amb honor del papa Gregori però el primer no no, perquè el sant Gregori allò del segle VII sisè sí, sí doncs va fer una reestructuració litúrgica ja, ja, ja i li han aplicat a ell tota la restauració de la música o tant de l'estructura de la litúrgia com del cant i li han penjat tot tot el que fa referència en els textos diríem litúrgics però el resum és que el cant Gregorià que té és un cant que té ritme lliure no i propi de la litúrgia cristiana i que s'origina a l'alta del mitján etcètera etcètera és el que marca la pauta possiblement perquè és el primer cant que es pot escriure i jo recordo que tu m'explicaves tu que penses que els egipsis els egipsis eh 600 ai 6.000 7.000 anys abans de el que diguis no teníem música clar que la tenia el que passa que com no va poder ser enregistrat de cap manera sigui a nivell visual mitjançant un pentagrama o tetagrama sigui a nivell sonor perquè no hi havia enregistres en forma ni de dis ni de CDs ni però segur que teníem música segur que tenien melodies que cantaven parlo dels egipsis com podria dir els caldeus la primera civilització coneguda en fi el resum tornem-hi Ramon explica'ns sí, sí el que el que Gregorià és el primer que va que es va transcriure que és l'important i però es va transcriure d'una manera molt senzilla primer i la gràcia està en trobar la interpretació d'una cosa escrita que diria és molt ràpidament escrita perquè perquè tothom el pogués cantar llegint llegint llegint d'aquella manera però la veritat és que sí s'ha de penjar en el cang Gregorià l'inici de tot el cant de tot el cant diguem occidental de tot bé del Gregorià que primer va ser un monòdic d'una sola veu i després a poc a poc es van afegint altres veus i fer-lo pelifònic ara escoltarem també el cant Gregorià amb altres veus com tu dius i fer-lo i fer-lo o Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ja! Fins demà! Per això et dic, valorem la importància d'aquest tipus de música que després de més de 1.400 anys, que es diu aviat, continua a estar vigint. Aviam, Ramon, tu a primers de gener del 1983 crees el grup de Can Gregorià de l'Ateneu, d'aquí de Sant Just. Com va anar? Segur que ho deu saber explicant en molts altres programes, però ara que estem fent el programa Ramon Moraga i Rosa Maria Pujador crec que val la pena que s'expliquis com va anar. Situat a les festes de tardor de l'any 83, penso que... No, 82. O 82. Perquè tu crees el dia, per el que diuen els estatuts, a l'1 de gener. Parlo una mica de memòria, però a l'1 de gener del 83, Ramon Moragas... que de palès que funda el grup de Can Gregorià. Doncs, curiosament, se'n presenten tres joves. Alguns havien vingut a Montserrat i ho coneixien. i jo van a mig, entre mig dels ball, del ball, perquè era el ball de la festa de tardor, em van venir i diuen, escolta, si trobem un grup en... ens dirigiries per fer Gregorià, digueu, som-hi. I vam trobar un grup de sis persones i ja de cap a poc ens vam trobar i vam crear aquest grup de Can Gregorià de... Ja ho veus, en dos mesos, les festes de tardor són el mes, a finals d'octubre, primers de novembre, i el dia del gener. I el dia de vosaltres, imagina't, en dos mesos creu el grup de Can Gregorià, no? I, curiosament, vam venir a casa per provar, per crear i fer el primer assaig i havia encesa la televisió a casa i hi havia aquella pel·lícula de Solo ante el peligro. Ai! Va fer... Para recuperar la gran escali. Ens ha quedat molt gravat, va dir, nosaltres vam crear, davant, Solo ante el peligro, i jo vaig crear, en aquell moment, amb aquest grupet, el grup de Can Gregorià de la Teneu. La Rosa Maria feia de Grès Cali i tu de Garicó. Aviam, com a referència, aquest grup de Can Gregorià de la Teneu, Sánchez d'Esbert, hagueu participat en programes de televisió o en trobades de corals gregorianes. Heu fet més de 200 actuacions per tot Catalunya, i Andorra, i Mallorca, i el País Basc. Vau celebrar un concert extraordinari al Follà de l'Iceu, en 20 anys, no?, de la Fundació, i en 25 un concert del Palau de la Música. Poca broma, això. El Palau petit. Bueno, petit Palau, petit Palau, bueno, però era dintre el Palau de la Música, no? Sí, sí, sí. Heu fet coses, heu fet coses. Heu, juntament amb... Formeu, juntament amb els antics escolans de Mosserrat, companys teus, no?, formeu la Coral Escola Gregoriana de Barcelona, no? I important, no?, que vau fer concerts i CDs i... I avui, i avui continua funcionant, no? El grup no. No, home, el vostre no, el del Can Gregorià de la Taneuja, no? El Can Gregorià continua. Jo vaig estar a l'últim concert vostre, que recordo, i recordo que et vaig dir, Ramon, i em vas mirar amb aquesta mirada sorneguera que tens, i em vas dir, és que em faig gran, ja no puc més. i que em van fer tot un homenatge a la Taneu, el dia de la teva de la Cluenda. Bueno, jo ja estava vorejant els nors de l'any, no recordo quin any era, 89? No, bé, és tard. Home, això farà set, no arribarà als deu anys, que vau deixar el grup de... No, el 2006, el 2006 ho vas deixar. Segur? No ho crec, jo crec que més tard. En fi, no discutim, ja ho mirarem. En qualsevol cas, el que estàvem parlant del grup de Can Gregorià de la Taneu, l'experiència que, increïble, no? Molt. Et vas trobar amb un grup i la possibilitat de poder trajadar els teus ensenyaments i coneixements del Can Gregorià. A més, un grup, hi havia gent que cantava amb altres llocs i que havien cantat molt a l'església i es feia molta gràcia de poder cantar, però cantava bé, perquè ells tenien la consciència que cantaven a l'església, bé, tan bé com podíem, però no hi havia direcció o no hi havia prou coneixement. Jo, esclar, tenia molt coneixement d'interpretació i de diversitat de totes les misses i vam poder fer molts concerts amb peces diferents. Evidentment, no repetíem pas sempre el mateix, al contrari. anàvem amuntant i vas-me ampliar el grup, que va començar sis i vas-me acabar amb una vintena. I hem passat, i alguns ja fins i tot ja s'havien mort, però continuàvem fent fins que jo vaig dir prou, perquè se m'estaven acabant l'esforç. Com ara podeu comprendre que a mi em costa una mica d'expressar-me, perquè és una de les dificultats que tinc per la meva edat d'expressar-me bé, quan mai m'havia passat, que em costés expressar-me en públic. Escolta, la memòria que tens, la facilitat de tragediar aquesta memòria en paraules, encara que, degut a l'edat, com tu dius, hi ha un procés intermental que necessita temps. Escolta, repeteixo, tots els oients, els que estem aquí a l'estudi, i segur que els que no escoltin el programa, quan se'ls explica aquesta història, voldran arribar a ser un Ramon Morales amb 98 anys. Mira, ara, aprofitant la teva presència, ja estava preparant l'entrevista amb tu, i em va venir a la memòria la figura, no t'enfadis amb mi, que no es refereix en absolut a tu, la figura del Goliart. El Goliart, que era aquella persona que havia deixat de ser monjo, que es dedicava a cantar i recitar poemes Sant Llatí. És curiós perquè el Goliart era una persona culta, dotat d'una formació humanística, que l'havia pres al convent i que posseia la tècnica musical i l'essència de la modulació. Van formar, per mi, la primera contracultura del seu temps. És a dir, la cultura underground, avant la letra, que diuen els francesos, del seu temps, tant pel que refereix a les seves creacions com al lliure estil de vida. Avui encara se'l recorda com un claritzi vagante, que és el nom en què es distingeixen aquests agents de la provocació de la cultura, i ells foren els primers que independitzaren la música de les funcions litúrgiques. Aquí és on jo volia arribar. És a dir, la figura del Goliart, que és un ex-monjo i que va tragedar la música que abans escoltàvem, que tu deies que no era la pura de Can Gregorià, sense funcions litúrgiques. I mira, com a exemple, l'obra dels Goliarts es concreta principalment amb uns gèneres de regust, a la vegada erudit i popularista. el seu màxim exponent és el Carmina Morana. El Carmina Morana és el text dels Goliarts i en el qual aquests són els protagonistes. A Catalunya, a Catalunya. La mostra de poesia Goliarda, en català, és el Cançoner de Ripoll. El Cançoner de Ripoll, que data del segle XII. Bé, tu no és un Goliart, eh? Ara que siguis un ex-monjo. Ramon, la pregunta que abans li feia a la Rosa Maria, i ara te l'ha trejat a tu, com veus avui la salut musical d'aquest tipus de música, música cantada, més de 1.400 anys d'història? Com veus avui el Can Gregorià? I mira que hem fet moltes referències entre el que era litúrgic, el que no era pur, avui, segle XXI, 2022. Ho veig difícil. Difícil que pugui... Només sortir de tant en algun beneit que vulgui restablir-ho o recuperar-ho i fer un grupet i cantar, però en si no és del nostre... A veure, primer que és amb llatí, i això ja és molt important, i són unes melodies molt interessants, però no del gust de la gent, ni segons els cànons de la música actual. Per mi, la gran diferència entre cometes, jo miro les coses amb un coneixement mínim musical i del Can Gregorià, però alguna cosa deu tenir, repeteixo el que et deia abans, una música que després de 1.400 anys, evolucionada o no evolucionada, es manté. Llavors, per exemple, t'hi hem parlat i hem posat la música de dues referències d'aquest Can Gregorià. Havien modificat, com han sigut l'Enrico di Capitani a l'Italià i a l'Anglès a l'Aigua del Sort, que estan ahir, i els continuen sentint, i els continuen gravant discos, i continuen fent actuacions. Mira, ara escoltarem, per finalitzar, i en un piparata més, una peça musical i després la comencem. a l'Aigua del Sort. i després la comencem. A l'Aigua del Sort. A l'Aigua del Sort. A l'Aigua del Sort. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Aquesta composició es diu Agnus Dei i està posada a la lletra damunt d'una partitura d'un compositor americà, Samuel Barber, un gran compositor de referència a la música de cambra i orquestral. Aquest senyor, el Samuel Barber, està considerat com un dels genis de la música clàssica del segle XX. Li van posar, li va agradar tant aquesta cançó que el Flemish Radio Choir, el cor de la música flamenca, li va posar la lletra per, d'alguna manera, ensenyar com es pot, sense ser música litúrgica, traslladar la música clàssica a una cantata com a referència del que era el cant Gregoriano. Ja veus la quantitat, el que jo et deia de la salut musical, la quantitat de variacions entre cometes o interpretacions que pot arribar a donar això que es coneix com a cant Gregoriano. Sí, sí, es pot dir que hi ha alguna cosa que és, no diré còpia, sinó que és inspirat en peces de cant Gregoriano, però no és Gregoriano, sí, perquè a part que el Gregoriano sempre l'interessant és que és sobre un text sagrat. Sí, clar, aquell no és veritat. I el text és el de menys, però és molt bonic, és molt bonic. Mira, la peça en si es diu Adagio for strings, és a dir, Adagio per cordes, no? I la va escriure perquè ell era molt amic d'Arturo Toscanini, una referència, no? I li va dir que aquesta peça era fantàstica i que, a més, tindria que valorar-se més si algun dia la cantessin. I d'aquí va... Doncs aquest compositor que es diu Samuel Barber, americà, que va néixer el 1910 i va morir el 1981, tenia com a parella un altre gran intèrpret, i vam compartir la vida junts, que era Jean-Carlo Menotti, i que van escriure llibrets d'òpera plegats. i era contemporani d'un altre gran compositor, que tampoc s'ha elaborat, però tampoc tan americà, que era Leonard Bernstein. Oh, there you go. Oh, there you go. Avui, avui, avui, tota la segona part del programa la tindrà el Joan, perquè, malauradament, el nostre narrador d'Històries de Barcelona, el Josep Pepellades, està malalt, amb una grip amb forta tos, i no es trobava bé, i l'està, suposo, posant-se en forma i l'està incubant, que es diu, a la Garrotxa. Des d'aquí, Josep, t'enviem una forta abraçada, et trobem a faltar, i recupera't ràpid. Aviam si al proper programa pots estar amb nosaltres. Joan, avui, no et caixaràs de temps, tot teu. Era el segle XIX, el seu nom, Joan Serra, mandolet per vocació. El seu mot a la pera, t'agradava l'açà ben fresca i ben nova, per ferides brullant i embrotent. La roba se sentien cridant... Benvinguts, soients. Em fa molta gràcia presentar la part d'avui del programa amb aquesta cançó tan històrica, que la primera placa del llac és preciosa, el bandolet. I per què? Bueno, perquè parlarem avui de llocs interessants al nostre país, i no hi ha dubte que Catalunya és terra de bandolets, és terra de maquis, és terra de bruixes, és terra d'aracs. Si us sembla, continuem buscant llocs propers, estimulants, misteriosos, plens de llegendes, imaginatius. En parlarem de 3 o 4. Coneixeu Peguera? Avui dia és una petita vall que descansa a una alçada de 1.700 metres, esquitxada per un grapat de cases disperses, i esmicolades pels anys. Però havia estat un poble i encara es poden seguir els marges dels vells camins d'aquest esbropet. Pertenyent al municipi de Figus, Peguera forma part de la ruta del Camí dels Bons Homes, més exactament del tram que va de Caraut a Gosol. A prop trobarem les ruïnes de la colònia minera de Sant Cornevi, d'extraordinària importància econòmica en el moment de la seva història. Els comptes de Figus, propietaris de la demarcació, van fer obrir tres mines per extreure en carbó i van instal·lar un conjunt de serveis que provocaren un gran increment de la població. Però, per desgràcia, es va deixar d'invertir i el 1968 van marxar als seus darrers habitants. Peguera és, entre els pobles abandonats de Catalunya, un dels pocs que encara conserva les seves festes. Cada 28 d'abril, antics veïns i llorsdescendents s'hi reuneixen. I ja de tot. Ballni, jocs, rifes, dinars de germanor i fins i tot la presència d'un pregoner. Ja va néixer en Ramon Vila Capdevila, àvia Escaracremada, van durer, coneixedor profund d'aquests cindrets que li permetia viure una clandestinitat i provocar contínu sabotatges a la dictadora en Franco. Mor el 1963 amb una emboscada preparada per la Guàrdia Civil, però el seu fantasma solitari encara ronda per les crestes del roc de Peguera. Josep Pla va batejar una part del Baix Empordà com l'Empordanet. I allà trobarem el Castell Palau de Bulpallac, del segle XIV. Durant la propietat de la família Serriera i en temps d'en Miquel, un dels principals habitants del castell, aquest arriba al seu màxim esplendor i també al seu màxim horror. Es diu d'aquests personatges que va cometre assassinats i amb molts recons trobarem una inscripció en llatí que s'atribueix al mateix Miquel. Ego sum ki pecavi. Jo sóc qui va pecar. La tradició diu que en Serriera va matar la seva mujer violant per sospitar d'una infidelitat amb el seu veí, el senyor de Croïlles. La va enterrar a prop de la Torre del Castell i després va ser excomunicat. No va sortir mai més de casa seva, acabant vell i boig amb la mania d'agratar per tot arreu. I ja de pas arribem-nos a Paratellada, el conjunt mariaval fortificat més important de Vampurba. No us defraudarà. A Catalunya tenim una sodoma i la morra. Només que va acostar-se a les restes d'abantic poble medieval de Montclús, a la Noguera, a prop del monestir de les Avellanes. Un poble insòbit, on d'au d'unes escarpades a gruies carcàries, es va assentar un castell, una església romànica i una població fragmentada en tres nuclis. Les diferents sengleres quedaven unides mitjançant passareles mòbils de troncs, que es podien retirar en cas d'atacs. Segons la tradició, Montclús va extinguir-se de manera semblant a com va succeir a la Sodoma bíblica. Els habitants eren uns pecadors impenitents i per això Déu va infringir-vos un càstig severíssim, provocant un intens moviment de terra que comportava esfondrament i la mort del poble. Ah, però també hi havia el Bot de Torn, una devota velleta que en aquell moment es trobava plegant a la església. Per aquest motiu, l'únic edifici que va arrestar dret i encara hi arresta fou la petita ermita de Sant Urbà, del segle XI. El terratrèmol es va produir el 3 de març del 1373. El que no sabem era la mena de pecats dels que s'acusava els Montclús. Al Baix Camp també tenim el nostre poble fantasma. Es tracta de la Musara, abandonat el 1959. Allò que resta de l'antic poblet es concentra a l'església de Sant Salvador, que aguanta amb el seu malmès campanar juntament amb la bassa dicta de les granotes i una dotzena de cases enronades. La Musara és un racó per amants del paranormal, sempre intervoïda per una boira molt espesa. La mala fama l'hi ve a dilluny i una antiga cançó ens ho enverteix. Mare, si marit em dau, no m'aldeu de la Musara, que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada. Encara que el seu despoblament es va produir pel fenomen de la migració de la pagesia cap a les ciutats, amb el temps, la Musara s'ha anat guanyant la fama de poble maleït. Desaparicions, sorolls estranys, anomalies magnètiques, espectres rodant entre les ruïnes, psicofonies que posen els peus de punta, presències ectoplasmàtiques, inclús una porta dimensional que mitjançant una determinada pedra ens transportaria a una dimensió paral·lela, cosa que explicaria les desaparicions. Vaja, un lloc que hi ha per anar a passar-hi la nit. Però, amb compte que això és història, el cementiri caralí que contenia les restes del guerriller als Cercós va ser profanat pels seus enemics liberals. Ànimes vagant. Mentre que el 1968 a Occident tothom s'apuntava a la revolució del maig francès, a l'Espanya franquista ens dedicàvem a parlar d'ovnis. I és a Tivissa on un pagès de Ventor va veure un suposat aterratge, seqüenciat per gent abduïda, bases extraterrestres, rellotges que s'aturaven, estranyes boires, coves dimensionades, tot d'agudament esbombat per les revistes expressament de l'època. Però Tivissa té dos monuments perfectament associats al món paranormal que ha donat que ha donat certa fam a aquesta població. L'església de Sant Jaume epicentre de llums interestelars durant algunes dits de l'estiu i temple que s'amaga un altre a l'interior. O sigui, hi havia una església antiga i a sobre es va fer aquest temple. Lloc de reunió també de gent que busca aquest tipus de fenòmens paranormals. I l'ermita de Sant Blai que es diu que es veu afectada per estranys efectes lluminosos. Ara bé, Tivissa el més important és el jesiment ibèric de Castellà de Banyoles del segle sisè a anys de Crist. Aquest sí que realment és història i aquest sí que realment val la pena. Ja veieu que podem trobar visitar gaudir experimentar tocar xabar sense pràcticament moure'ns de casa. Gràcies. I hem parlat abans de l'ensenyament i del que Rosa Maria creia que podria ser el futur de l'ensenyament a Catalunya. Bé, jo ho he apuntat simplement perquè va passar ahir i és un tema que no m'agradaria tocar massa perquè no ho conec amb profunditat i em declaro doncs bastant eh poc conèixer del tema. Com recordeu els que ho veu sentir ja he llegit els diaris d'avui ahir va firmar un pacte unitari sobre el català a l'escola. Difícil d'entendre en aquests moments la banda de la meva ignorància. Potser a poc a poc ho anem entenent i anem parlant d'ell. Què serà? La salvació o la defunció de la nostra llengua? Jo aposto per la segona i serà per culpa de tots. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Canviem de tema. Ja fa tres o quatre dies vaig estar parlant del Vaticà de les històries íntimes i últimes del Vaticà. Bé del Vaticà podríem parlar anys i anys i podríem remuntar-nos a molt lluny. Els dos programes que hem dedicat a la Santa Ceu han sigut del Vaticà moderne el Vaticà que coneixem. I avui m'agradaria ja tancar aquesta sèrie de programes amb una altra cosa que molt recient que coneixem però que potser no coneixem profundament. I jo dono les gràcies a la gent que ha escrit allà dins i que ens ha fet arribar coses que tenint en compte que la Santa Ceu és un estat en què surt molt poca informació és sempre brevet. Centrem-nos avui en el pontificat de Joan Pau II. és una aberració que en tinguem un papa no itabellà al Vaticà deien els membres de la cúria més conservadors que no en tenien una església fora del control dels italiens. Julio Andreati amic personal de tots els papes i íntim també de mig col·legi de cardenals un personatge que podríem definir com una mena de purpurat vaic va comentar gent molt il·lustrada no només cardenals van saber triar entre una insulsa amanida italiana i un gootka un braó de porc polonès. L'objectiu estava clar acabar amb el comunisme. L'ascença del pontificat del papa polonès Karol Boitiwa el 16 d'octubre del 1978 obre una etapa de l'església amb una gran presència mediàtica d'un papa jove esportista i viatger. Dóna també el tren de sortida a un llarg període d'impregnant de conservadorisme en consonància amb els vides del moment Ronald Reagan o Margaret Thatcher. Els poders religiosos econòmics i polítics buscaven una figura dient per liquidar comunistes de l'Europa de l'Est capaç de transformar un món dividit en dos blocs. El seu objectiu era trobar un líder religiós que pogués fer retrocedir i aniquilar també les forces d'esquerra llatinoamericanes que, com a seva teologia de belliberament, posaven dificultats en les dictadures de caràcter ultradedat. I ho tenien a prop. Boitiu provenia de Polònia, l'únic país amb una població majoritàriament catòlica, gairebé un 98% en aquells moments, dels que formaven part del Pacte de Varsovia. El pacte secret per destruir el comunisme, anomenat Santa Aliança, entre Reagan i Joan Pau II, es va firmar a la Biblioteca Vaticana el 7 de juny del 1982. Un personatge molt fosc, Pio Baki, l'exnunci de la Santa Cella a l'Argentina, amic i protector de la Junta Militar va redactar el protocol, on quedava molt clar que el pacte per propiciar la destrucció del socialisme al Con Sud passava per la benedicció vaticana de les sagnants dictadures de Pinochet a Xile i de la Junta Militar a l'Argentina. L'acord també incluïa ajut amb assessorament, diners i armes als antisendinistes de la Contra Nicaragua i a condemnar i a eliminar físicament si cabia els principals sacerdots defensors de la teoria de l'alliberament. Però per arricar el comunisme a l'Europa de l'Est l'aliança Guasinto en Vaticà passava per povenir. Es va acordar incloure en el document sumes esparva de 500 milions de dòlars de l'època per ajudar a l'exvalesa al líder del sindicat Solidaritat, amic personal de John Pau I i principal opositor al règim comunista povenès del general Jeruzelski. Reagan i Boitiu compartien la mateixa obsessió contra l'imperi del mal. L'història ja la coneixem. Com a anècdota, els diners i l'ajut entre els Estats Units i el Vaticà van arribar a extrems força ridículs. Durant tres mesos es va rebre a les dresanes de tanks setmana darrere setmana unes 60 fotocopiadores. Al final els polonesos ja no sabien què fer-ne i van muntar una botiga. va ser a arribar president de la República de Polònia Premi Unòbil de la Pau i reconeixement internacional quan era un home de poques llums. Ell va dir que el vostre papa Joan Pau II i jo necessitàvem ajut per derrotar els criminals comunistes. Reagan va ser un bon noi. Ens queda una altra part de Joan Pau II i la seva connotació amb màfies que en parlarem un altre dia. Moltes gràcies. Rosa Maria Ramon moltes gràcies. Haver compartit amb vosaltres un altre programa del Benvinguts és un luxe. Tinc la sensació de qui he fet el ridícul però bé. Escolta, aquesta sensació... Sí, és que avui no soc bé. Tu sempre estàs bé. Ben trobats, oients. Ens retrobarem en el proper programa. Adéu-siau. Ràdio Tosbert 98.1 Radio Tosbert 98.1 Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit