Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/3/2025 — Ramon Moragas: trajectòria pública i cant gregorià; debat educatiu i llengua; llocs misteriosos de Catalunya; Joan Pau II i la geopolítica vaticana

Panorama del programa

"Intentem fer un programa intemporal." Un episodi coral que combina memòria personal, debat educatiu, patrimoni musical i cultural, i crònica històrica.

• Convidats: Ramon Moragas i Badia (98 anys), exmonjo de Montserrat, pedagog i impulsor de cooperatives culturals; Rosa Maria Pujador i Polo, mestra, pedagoga i narradora de contes.
• Eixos del programa:

- Trajectòria de Ramon a l’administració educativa i el Conservatori, i la seva jubilació amb el reconeixement de la cotització com a monjo. - Debat educatiu a Catalunya: reformes, vaga, calendari, recursos, inclusió, i la llengua i cultura catalanes a l’escola. - Formació musical de Ramon i la vigència del cant gregorià, amb el relat del naixement del grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just. - Ruta per llocs misteriosos de Catalunya (Peguera, Vulpellac, Peratallada, Montclús, la Mussara, Tivissa). - Vaticà i geopolítica: Joan Pau II, Reagan i la denominada Santa Aliança contra el comunisme.

1) Trajectòria pública de Ramon Moragas

Moments clau

• -
• Passa de Rosa Sensat a impulsar la cooperativa Bacus i, després, a sostenir el moviment pedagògic via Fundació Artur Martorell.
• -
• A la Generalitat crea el sistema del Registre de Centres (recollida de dades per a control i sobretot per a l’ajuda als centres).
• -
• S’incorpora al Conservatori de Música (Ajuntament de Barcelona) per ordenar dades i sistemes d’informació.
• -
• Es retira als 65 anys, amb la pensió consolidada també pels 24 anys com a monjo (tasques com a sacristà i docència musical a Montserrat, entre d’altres).

Idees destacades

• -
• La feina de Ramon al sector públic va ser estructuradora: posar ordre, sistemes i dades al servei de l’ajuda als centres.
• -
• La cotització monàstica va requerir acreditar feines concretes; finalment li permet una jubilació digna.

2) Debat educatiu: reformes, vaga, calendari i llengua

Diagnosi de Rosa Maria Pujador

• -
• L’escola necessita renovació amb estabilitat temporal: períodes llargs per provar, avaluar i ajustar (exemple d’Islàndia: 10 anys per cicle de reforma).
• -
• Procés i governança: han faltat consulta i temps (consell escolar, sindicats). El ritme i l’estratègia han generat tensió i vaga.
• -
• Calendari i plantilles: avançar el curs sense tenir docents nomenats amb temps dificulta la planificació pedagògica d’equip.
• -
• Juliol no és només vacances: és formació i tasques del centre.
• -
• Inclusió i pressió: aules d’acollida, refugiats d’Ucraïna, alumnat amb necessitats diverses; manca de personal suficient i especialitzat.

Llengua i cultura

• -
• El debat del 25% i el nivell C de català per al professorat: importància de garantir competència lingüística i cultura catalana a l’escola.
• -
• Reivindica la literatura infantil (sovint optativa) i un repertori bàsic de contes i cançons per cohesionar llengua i cultura.

Frases clau

• > "L’escola necessitaria, jo diria, tranquil·litat per acabar el curs."
• > "Crec que el camí [de la reforma] no ha anat prou bé."

3) Formació musical i el cant gregorià

Records d’estudi i mestres

• -
• Orígens en una escola amb bons professors i cor; primers repertoris bàsics catalans.
• -
• Figura clau: Mons. Higini Anglès, musicòleg, que dirigeix l’escola on Ramon cursa musicologia a Roma.
• -
• Connexió amb Solesmes: professorat d’alta volada i mètode d’anàlisi del gregorià (melodia, neumes, paraula i música).

Claus del cant gregorià

• -
• Cant monòdic, a capella, en llatí (excepció: “Kyrie eleison” en grec), escrit inicialment en tetragrama.
• -
• El gregorià inicia la tradició escrita del cant occidental i evoluciona cap a la polifonia.

4) El grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just

Naixement i trajecte

• -
• Fundat a inicis de 1983 (inspirat arran de les Festes de Tardor del 82/83) amb 6 veus, creix fins a la vintena.
• -
• Més de 200 actuacions (Catalunya, Andorra, Mallorca, País Basc), presència en TV, concerts especials al Petit Palau i al Foyer del Liceu.
• -
• Qualitat interpretativa basada en el coneixement de variants de misses i repertoris diversos; evolució constant del programa.
• -
• Ramon es retira per esgotament; el grup hi posa punt final amb homenatge.

"Se m’estaven acabant l’esforç..." —Ramon

5) Goliards, vigència i influències del gregorià

Goliards i secularització

• -
• Els goliards, exmonjos culte, desacralitzen i popularitzen la música (ex. Carmina Burana), separant-la de la funció litúrgica.

Vigència avui

• -
• Relleu difícil: el llatí i l’estètica allunyen part del públic actual.
• -
• Malgrat això, el gregorià manté influència perdurable i inspira noves propostes.

"Ho veig difícil [que torni fort], però en surten grups que el recuperen."

Adaptacions modernes

• -
• Exemple: Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (Flemish Radio Choir) — mostra com la sonoritat sacra pot transitar a nous contextos.

6) Llocs misteriosos de Catalunya (segment de Joan)

• -
• Peguera (Berguedà): antic poble miner, festa d’antics veïns (28/04); bressol del maqui Ramon Vila “Caracremada”.
• -
• Vulpellac i Peratallada (Empordanet): castell-palau de Vulpellac (llegenda d’en Miquel de los Serrièra); Peratallada, recinte medieval fortificat excepcional.
• -
• Montclús (Noguera): “Sodoma i Gomorra” catalana; terratrèmol (1373) i ermita de Sant Urbà dempeus.
• -
• La Mussara (Baix Camp): poble fantasma, boires, llegendes de portes dimensionals i fenòmens paranormals.
• -
• Tivissa (Ribera d’Ebre): relats d’OVNIs, església de Sant Jaume (temple dins temple), ermita de Sant Blai (efectes lluminosos) i el valuós jaciment ibèric del Castellet de Banyoles.

7) Llengua i política: pacte i Vaticà

Pacte unitari pel català a l’escola

• -
• Signatura recent d’un pacte pel català: recepció amb incertesa sobre si serà salvació o retrocés de la llengua a l’escola.

"Què serà? La salvació o la defunció de la nostra llengua?"

Vaticà i geopolítica (Joan Pau II)

• -
• Elecció d’un papa no italià (Karol Wojtyła, 1978): projecció mediàtica i gir conservador.
• -
• Aliança amb Reagan (“Santa Aliança”, 1982) per erosionar el comunisme a l’Est d’Europa i frenar l’esquerra a Llatinoamèrica (contra la teologia de l’alliberament).
• -
• Suport a Solidaritat (Polònia) amb fons i logística; anècdota de les fotocopiadores arribant en massa a Gdansk.
• -
• Es descriu la benedicció tàcita a dictadures (Pinochet, Junta Argentina) i la Contra a Nicaragua, amb paper clau del nunci Pio Baki.

8) Tancament

• -
• Acomiadament amb agraïment als convidats i als oients.
• -
• Es prometen futurs programes per aprofundir en llengua i història vaticana (màfies i finances).