Santa Joaquima de Badruna i l'Institut Badruna: fundació, persecucions i pedagogia del segle XXI (amb Àngel Maurell)

Bona nit Bona nit And I think to myself What a wonderful world Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Joaquima de Badruna i Vidal. Va néixer a Barcelona un 17 d'abril de 1783 i va morir a Barcelona un 28 d'agost de 1854. Va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanetes Carmelites de la Caritat, o també dites, Badrunes. És venerada com a santa per l'Esclésia Catòlica. Va néixer al carrer Hospital de Barcelona, fou la cinquena de vuit fills, i als 12 anys sol·licitar ser admès del monestir de monges carmelites de l'encarnació, al carrer de l'Hospital, a poques passes de casa seva. Però la priora, ajornar l'ingrés a causa dels seus pocs anys. Aleshores, es va casar amb el bigatà, Todor, de Mas i Solar, jove advocat de 24 anys, que exercia el seu ofici a Barcelona, primogènit de nous germans en una família de terratinents pertanyent a la noblesa rural de Vic i que a més eren propietaris d'un extens patrimoni amenaçat aleshores per diversos plaids. Joaquima i Teodor es casaren a l'Esclésia de Santa Maria del Pi, la mateixa on havia estat batejada el diumenge de Pasqua d'un 24 de març de 1799. Del matrimoni nasqueren nous fills, la seva fecunda vida matrimonial estigui marcada per tres fets negatius crucials. El rebuig inicial de la núvia per part dels pares de Todor a Vic. La guerra del francès, entre el 1808 i 1814, en la qual el seu marit, patriota convençut, participa activament i la mort prematura de tres dels seus fills. Todor, el seu marit, contravia una tuberculosis i moria el 6 de març de 1816 a Barcelona. Joaquima, vídua, amb 33 anys i 6 fills, abandonar Barcelona i s'instal·lar al Mas Escorial de Vic, la casa pairal de la família del seu marit, que ara li pertanyia i on ja havia viscut els difícils anys de la guerra del francès. dels sis fills supervivents, Josep, Joaquim i Ernest, formaren una família. Anna i Teresa abraçaren la vida religiosa al monestir de Clarisses de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona. I Maria del Carme i Teodora professaren la vida monàstica al Sanòvio Cistercenc de Santa Maria de Vallbona. El trobament casual, l'any 1819, amb el caputxí fra Esteve d'Olot, es deia Esteve Fàbregas i Sala, a l'església dels caputxins de Vic, va marcar un canvi de rumb decisiu en el seu projecte de vida religiosa. El caputxí, l'orientar cap a la fundació d'un nou institut religiós dedicat a la cura dels malalts i a l'educació de les noies d'extracció social humil, en uns moments en què la formació integral de la dona era encara molt menys tinguda. El projecte comptava amb el suport de l'aprovació del bisbe de Vic, Pau de Jesús Corcuàrica Certa, i que en un principi el pare Esteve, aquell caputxí que havia parlat abans, i la mare Joaquima, havien pensat afiliar el nou institut a la família franciscana com a germandat de penitents menors, però el bisbe Corcuera preferia posar-lo sota l'advocació del Carme, i passant així anomenar-se Germanes Terciàries de Maria Santíssima del Carme. El nom de Germanes Carmelites de la Caritat, que és l'oficial de l'institució, començava a utilitzar-se a partir de 1866, i el 6 de gener de 1826, festivitat de l'Epifania del Senyor, a l'oratori del Palau Episcopal de Vic i en presència del bisbe, Joaquim Badruna va pronunciar els seus vots religiosos d'obediència a altíssima pobresa i perfecta castedat, signant la cèdula de professió amb el nom de germana Joaquima del Pare Sant Francesc. Tenia 42 anys. L'endemà renuncià als seus béns davant notari en favor del seu fill Josep Joaquim, i el dia 2 de febrer, festivitat de la purificació de la Mare de Déu, començar a reunir les primeres noies al Mas Escorial, per tal de preparar-les per la vida de la comunitat i el treball apostòlic de l'Institut Naixer. El nou institut es constituï oficialment el dia 26 de febrer, que aquell any de 1826 va coincidir amb el tercer diumenge de Pasqua. Uf, he d'explicar moltes més coses. Faig una petita pausa i dic que la ciutat de Vic va ser el bressol de l'institució Badruna. L'Escorial és l'escola més antiga fundada per Joaquima de Badruna el 1863, el nom del qual fa referència a la llar familiar de Joaquima a la ciutat, el Mas Escorial, tal com havia dit. L'escola és una peça significativa de tota una xarxa escolar amb implantació a tot Catalunya, concretament a 75 poblacions. I més enllà, hi ha certs parts de la resta del món, ja que les escoles Badruna són presents a molts països. Avui, la xarxa escolar Badruna a Catalunya la formen 37 escoles, la majoria centenàries i més. Totes comparteixen no només una història, sinó sobretot una filosofia educativa, un estil pedagògic i un compromís de servei a la cultura i al desenvolupament del país. Aviam, què més explicaré? Explicaré que, sent com era la mare de Josep Joaquim de Mas, un famós partidari de la causa carlina, la mare Joaquima de Badruna, sofrut també persecució ideològica i política, mentre el país patia les convulsions de la primera guerra carlina, entre el 1833 i 1839. El 12 d'abril de 1837, fou detinguda i empresonada durant cinc dies a Vic, però sembla que no se l'arriba a processar. Per raons de seguretat, estragadà a la Casa de la Calitat de Barcelona, regentada per germanes del seu institut i després a Berga, a l'Hospital Militar que hi mantenien els carrins. El noviciat de Vic fou clausurat un 3 de juliol de 1840. A punt de rendir-se a Berga els liberals, les germanes s'emprongueren el camí de l'exili per por a les repressàlies. La mare Joaquima de Badruna retornada a l'exili la primavera de 1843 i el 16 de setembre arribava a Vic després de 6 anys d'absència. Havia visitat i a les restants comunitats fundades abans de la guerra fou reobert el noviciat i van obtenir la concessió de l'hàbit carmelità definitiu. El pare Claret, el futur Sant Antoni Mallerí a Claret, col·laborava en aquests projectes i en la formació de les germanes al noviciat. Joaquima de Badruna li confia a la redacció d'unes constitucions a partir de la regla inicial del pare Esteve, aquell que havíem parlat, el Dolor, i de les seves pròpies addiccions de l'any 1845. Eren els primers passos seriosos per a la consolidació canònica de la congregació. L'any 1849 la mare Joaquima de Badruna havia sofert un primer atac de populèxia feridura en català trobant-se de visita a Vallbona de les Monges on tenia les dues filles monges Maria del Carme i Teodora tal com havia també comentat abans. Quan la seva obra solia maduresa i estabilitat la fundadora començava la seva tenta però indefectible de Vallada. Als durs darrers anys de la seva vida minada progressivament per la malaltia la mare Joaquima els passava retirada a la Casa de la Caritat de Barcelona ciutat on el clima era més benigne que Vic sota la cura matent de la mare venenant de font i el caliu de la seva filla Agnès i a Bídua que la visitava sovint i les seves dues filles clarisses de Pedrales. Joaquima de Madruna moria víctima del còlera a la Casa de la Caritat de Barcelona un 28 d'agost de 1854 als 71 anys i fou enterrada el dia 31 d'agost en el cementiri vell seria el cementiri del Poblenou. Des del 28 de març de 1983 els seus restes van ser traslladats a l'olatori del mas escorial de Vic bressol de l'institut en una vella urna de lleutor repujat sostinguda per unes tortugues. Les seves despulles estan amortallades en l'àvit propi de l'institut i la cara i les mans cobertes per una màscara de cera. Les seves relíquies són perfectament visibles per la part del davant de la urna que és de vidre i l'oratori ocupa l'espai de l'antiga sala del mas escorial escorial on on tantes joaquina de badruna hauria presidit la comunitat familiar dels fills i després la de les germanes. Joaquima de badruna va ser beatificada el 19 de maig de 1940 festivitat de la Santíssima Trinitat pel papa Pius XII com a model d'esposa de mare de vídua de religiosa i d'educadora. Fou canonitzada un 12 d'abril del 1959 pel papa Joan XXIII i és considerada patrona de vídues víctimes d'abusos exiliats i protectora dels nens contra la mort. El Carmel celebra festa litúrgia festa litúrgica el 22 de maig ja que el 28 d'agost veient en què consta inscrita en el martirologi romà el martirologi és aquell llibre o l'agenda on estan inscrits tots els sants i el dia que se'ls venera. Se celebra la memòria obligada de Sant Agustí el 28 d'agost Sant Agustí aquell sant bisbe i doctor de l'Església. L'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat comemora també cada any la data del 26 de febrer com a aniversari de la Fundació. El 1959 els veïns del carrer de l'Hospital a Barcelona van col·locar una placa comemorativa en el número 139 d'aquest carrer que és segons fons familiars on havia nascut la Santa. A veure després parlarem més coses d'aquesta Santa aquesta persona i aquest personatge fundadora de l'Institut Badruna doncs actualment a Catalunya la part educativa està formada per una quarantena d'escoles en l'institució jo diria que és la institució amb més escoles de Catalunya amb més de 20.000 alumnes i amb més de 2.000 treballadors. Per parlar d'aquesta institució de l'adaptació del món pedagògic a les demandes socials en el segle XXI de com es gestiona en l'escola en els meus centres de Catalunya ai tinc al meu costat en el programa número 109 dels benvinguts benvolguts i ben trobats a la persona més sedient perquè ens desenvolupi els temes anunciats. Nascut a la Cerdanya vinculat a Sant Just d'Esbert per matrimoni diplomat en magisteri i llicenciat en geografia i història ens explicarà com es reconverteix un pagès fill de pagesos en el responsable dels proveïdors i de gestió escolar de Badruna, Catalunya totalment implicat en la vida social cultural i esportiva saletana té tanta humanitat com la seva figura un 94 metres d'alçada 124 quilos de pes és a dir un armari de tres cossos d'abonomia Àngel Maurell i Bonet benvingut com estàs? Bon dia a tothom i molt content d'estar aquí amb vosaltres un plaer un honor l'honor és nostre Àngel de cuidar-se del bestiar estudiar magisteri com va anar? Són coses que passen en la vida i que a mi sempre em havia agradat estudiar i el meu pare el descansi en el seu moment no em va orientar mai en el món de la pagesia si bé me'n va ensenyar i he tingut la sort de poder cuidar bestiar de poder lleure camps de poder segablat doncs sí que sempre doncs m'ha tentat més l'estudiar i sobretot el món del magisteri el món de l'educació per mi sempre ha sigut un món que que m'ha encantat el tracte amb els nens el tracte amb els joves i el poder incidir en el en el futur de de la gent poder-los ajudar a acompanyar més que res més que educar doncs acompanyar-los en la seva formació i per això em vaig decidir estudiar quan tenia 18 anys em vaig decidir a Barcelona i de Montros era com ara ara la gent dels pobles doncs cada vegada més per sort tenen la possibilitat tan econòmica com a nivell logístic de trecidar-se a la ciutat però en una tessera molt complexa jo recordo la meva promoció que vam baixar relativament pocs em sembla que érem 18 de tota la comarca i bueno vaig baixar a estudiar a Barcelona amb 18 anys canvies els teus signos pels llibres canvies tu si no els pels llibres sí, sí correcte canvio canvio el bestiar canvio el camp per seguir estudiant i per formar-ho en el 1994 amb 28 anys després dels teus estudis i la teva experiència com a mestre a Barcelona tornes a la Cerdanya i comences a treballar a l'escola Badruna a Puigcerdà quins records tens d'aquells anys? bé, jo sempre dic que els millors anys de la meva vida els he passat a Barcelona quan estudiava jo penso que van ser uns anys pel que significava el canvi jo sempre dic que tenim la sort la gent de comarques per la gent de ciutat moltes vegades anar a estudiar a la universitat és canviar de línia de metro canviar de número d'autobús per la gent de comarques és canviar d'estil de vida deixar la família començar a agafar una autonomia i començar a gestionar-te el teu temps la teva manera de fer i començar a espavilar-te jo penso que és un previ a marxar de casa i realment va ser una sort molt gran vaig estar 10 anys vivint estudiant i treballant a Barcelona i sempre tenia clar que volia tornar perquè jo soc un seretà de cor i d'ànima i tenia molt clar que volia tornar a Cerdanya i per tant quan vaig acabar com has dit tu en magisteri després vaig fer una licenciatura i vaig fer el doctorat ja em vaig decidir que em semblava que el meu període a Barcelona tot i que me lligava la parella però la meva etapa a Barcelona estava finiquitada i per tant m'havia de tornar a la comarca a exercir la meva professió Àngel tu has donat classes des de nens de 7 anys fins a universitaris correcte què? com afrontaves aquestes diferències? jo penso que el cap i a la fi sempre és penso que el primer que s'ha de fer per poder ensenyar en algú és estimar-te'l o estimar-te'l que fas i estimar-te'aquelles persones a saber que vas senzillament a col·laborar amb ells a formar part una mica un granet de sorra en la seva vida formativa i si a partir d'aquí ets capaç de fer-ho i aconseguir-ho doncs jo penso que l'èxit està solit no és una transferència moltes vegades com es pensa només de coneixements jo sempre dic que els nostres alumnes no ens recorden perquè els hem ensenyat ens recorden per com els hem tractat i al final és el tracte el tracte cap a les persones el treball amb les persones i el treball entre persones i això ens fa que les nostres feines siguin vocacionals i detectes malauradament de vegades quan no és vocacional detectes que és professional i no només ha de ser professional sinó que ha de ser molt, molt vocacional Estic escoltant i és que realment és una lliçó d'un mestre el faig tan ben dit tot i que malauradament ara no n'exerceixo de mestre segueixo lligat a l'educació però n'exerceixo però realment ja pararem recordo els meus anys tots els meus anys de magisteri doncs com uns anys de fer de mestre sobretot aquesta paraula que dius tu mestre més que professor mestre que això és jo penso que és diferent tot i que de vegades es barreja explica explica els suïens per tu bé jo crec que un professor és una persona que va a fer una feina fer una tasca transmetre uns coneixements explicar-los tan bé com sap i després avalua si els has après i penso que un mestre està al costat de l'alumne està per ajudar està per transmetre i penso que en aquest aspecte em sento molt orgullós de treballar a Badruna perquè una de les filosofies que implantem molt i intentem que els nostres docents és allò de l'acompanyar de l'acompanyar del servir nosaltres estem per servir la societat per acompanyar-la per col·laborar en el nostre espai no estem per avaluar-la i adoctrinar-la en el contrari penso que l'acompanyament en tots els aspectes sobretot per a la gent que més falta li fa doncs això ens fa diferents i això penso que és molt important Fantàstic Àngel director pedagòsic a Puigcerdà durant 17 anys entre el 1995 i el 2012 director general a Ripoll durant 9 anys del 2012 al 2021 quines diferències vas trobar amb l'alumnat perquè no és el mateix i després en parlarem Puigcerdà a Ripoll Bé a Puigcerdà doncs era una escola que era casa i que coneixies de totes les famílies i que tenies també un tipus de de de famílies que quan baixes a Ripoll doncs ja hi havia doncs hi havia començat inicial el període de l'arribada important d'immigració i aquí sí que notes hi ha una diferència doncs per la manera de que tens per les necessitats de les famílies que formen part també de l'escola això va ser una diferència important i evidentment l'altre que comentava en principi t'has d'acostumar amb un poble a conèixer la gent o conèixer el tarannà nosaltres tenim escoles com has dit tu arreu de tot Catalunya i si bé totes les escoles són de la mateixa fundació i tenen el mateix arrel i venen de la mateixa manera de pensar sí que el que penso que ens fa que intentem molt és que hi hagi una autonomia de l'espai que les nostres escoles responguin a la necessitat del poble a la necessitat del barri a Barcelona aquí a la vora tenim tres escoles amb tres barris ben diferents i han de respondre a la necessitat del barri no el barri s'adapta a nosaltres nosaltres estem per servir i per ajudar i per col·laborar i per formar part d'aquest entramat jo t'ho deia i és important el missatge i les explicacions que dones els oients que no sabien i si saben de l'institució padrona saben o tenen una imatge per la part frontal i tu expliques la imatge interior de la institució i per què jo et deia abans les diferències en l'alumnat perquè és segur de la diferència d'immigrants que hi ha entre Ripoll que bàsicament són magaroïns i Puigcerdà que bàsicament són sud-americans correcte la pedagogia també és diferent sí la pedagogia en si el que seria el fons no però sí que és diferent perquè per el mateix un alumne que de sortida comparteix part de la teva mateixa cultura i sobretot de l'idioma de gent que té inicialment uns problemes d'idioma i una cultura ben diferent de la nostra sí perquè és això i ara és obert també com diem aquí en aquest programa amb albons diferents és conegut a Ripoll el problema que tenen els magarvins malauradament li ha caigut el Sant Benet però fets els resultats els cimants de Catalunya surten de Ripoll és que després surt també la Silvia Oriol i vol l'Andrés que aviam no sé si és lògic o s'entén però és una acció i reacció davant de tot això té que sortir un mur per defensar-se la societat pròpia dels Ripollans davant d'aquest fet jo amb això penso que no tocaria però sí que crec que tots i cadascú de nosaltres al final som fruits o víctimes de la nostra experiència i actuem pensem i decidim i opinem en funció de les experiències que vivim o que i tal com les interpretem i a partir d'aquí clar això ens fa diferents per suposat t'ho deia perquè a la terra que tu has nascut i jo soc adoptiu que és la Cerdanya hi ha la problemàtica que som els sudamericans catedratis amics meus de la meva promoció de l'institut em diuen clar és que aquí ens venen els sudamericans nosaltres fem classe en català i quan ens venen els pares diuen oi va que escolti vi vostè aquí el nen és el que té d'aprendre català no sóc jo el professor l'ajudarem tot el que vulgui però no em canviarà perquè ens venen a meitat de curs i ens venen sudamericans i tu coneixes perfectament aquesta problemàtica a l'idioma propi a l'idioma nostre per això et dic que no és el mateix la problemàtica de les escoles Badruna al Ripollès que a la Cerdanya és correcte això jo no parlaria de problemàtiques parlaria de les necessitats la manera de gestionar-ho ha de ser diferent per suposat que sí nosaltres torno a posar l'exemple permeteu-me per proximitat de Barcelona nosaltres tenim una escola a Barcelona que està en un barri en el qual em sembla que aquest dia deia el director que tenien 28 nacionalitats esperi que explica el que és la situació sí és Badruna Àngels a la vora al MACBA allà al Raval l'escola Badruna Àngels doncs és una escola que té moltes nacionalitats i jo penso que han sigut capaços d'enriquir aquesta varietat i nosaltres estem molt orgullosos perquè per exemple amb el que són les famoses ara competències bàsiques que també tenen relació amb l'informe PISA i tot això doncs ha sigut de les escoles que ha tret millors resultats en llengua catalana i això sorprèn a molta gent dius com? bueno de vegades aquesta varietat si la saps treballar jo penso que pot arribar a ser una riquesa costa implica molts esforços i s'hi ha de posar moltes ganes i això de vegades també ens fa falta no de vegades no anem sobrats ni de ganes ni de ganes d'esforçar-nos parlo a un nivell social sí deies 28 nacionalitats jo et sembla que sí 28 m'imagino on està ubicada i les 28 nacionalitats i sabent el personal que transita i habita en aquesta part en aquests barris de Barcelona allà deus trobar des de Filipins fins a pacistanís des de xinos fins a paraguayos per entendre d'alguna manera o bolivians correcte 28 nacionalitats com ho diuen jo déu-n'hi-do és bueno però ja et dic que és una escola de les quines amb tot el problema i amb tot el moviment que hi ha hagut amb els famosos informes PISA i els resultats que hem tingut aquí a Catalunya doncs és un tema que és una escola que han agafat com a referent perquè sorprenia aquests bons resultats perquè clar aquí tothom ha opinat els que en saben i fins i tot els que no en saben tothom n'opina d'educació educació és una mica com el futbol tothom n'opina i tothom en sap molt tothom ha opinat de quina és la culpa si eren les tecnologies si eren la immigració si eren les profes si eren les hores si era potser les coses i més una educació que és el futur d'un país potser a vegades convé unes reflexions més profundes que les banals o les fàcils i aquesta escola doncs jo penso que estem molt orgullosos dins de la fundació i hi ha una gent fan un fabulós equip un fabulós equip educatiu i que hi treballen molt i per això doncs obtén aquesta són capaços d'aquests entrebancs que potser que semblaria doncs aquest munt de nacionalitats de convertir-ho en una riquesa i això és molt molt important penso i això és el repte nosaltres les escoles Badruna no som escoles elitistes no som escoles conegudes conegudes doncs perquè estem en zones magnífiques amb estudiants magnífics sinó som escoles de poble som escoles de país i som escoles que bueno seguint una mica el que comentaves de Joaquim Badruna doncs per ajudar doncs a educar la gent necessitada tothom qui vol venir però també la gent vegades més vulnerable que n'hi ha molta malauradament cada vegada més Déu-li-do sobre x Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit