Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/3/2025 — Santa Joaquima de Badruna i l'Institut Badruna: fundació, persecucions i pedagogia del segle XXI (amb Àngel Maurell)
Salutació inicial i breu fragment musical abans d’entrar en continguts.
Presentació de Joaquima de Badruna, família, lloc de naixement i primer intent d’entrar al monestir.
Casament amb Teodor de Mas, naixement de nou fills, guerra del Francès, pèrdua de tres fills i mort del marit (1816).
Com a vídua amb sis fills, Joaquima es trasllada al Mas Escorial (Vic). S’explica el camí vital dels fills (vida familiar i vocacional).
Orientació cap a un institut per a malalts i educació de noies; aprovació episcopal; vots (6 de gener) i constitució oficial (26 de febrer).
El Mas Escorial com a origen simbòlic; primers centres i ampliació de la xarxa Badruna a Catalunya i a l’exterior.
Detenció (1837), clausura del noviciat (1840) i exili per seguretat fins al retorn.
Reobertura del noviciat, concessió de l’hàbit definitiu; col·laboració del Pare Claret i redacció de les constitucions (1845).
Primer atac d’apoplexia (1849) i retir progressiu per malaltia.
Defunció per còlera a la Casa de la Caritat i enterrament al cementiri del Poblenou.
Trasllat de les restes a Vic; descripció de l’urna i de l’oratori on reposen les relíquies.
Beatificació (1940), canonització (1959), festa litúrgica al Carmel (22 de maig) i memòria al martirologi (28 d’agost).
Col·locació (1959) d’una placa al carrer Hospital, 139, lloc de naixement de la santa segons tradició familiar.
Panoràmica de la xarxa Badruna a Catalunya: 37 escoles, més de 20.000 alumnes i 2.000 treballadors.
Introducció biogràfica i professional del convidat, responsable de proveïdors i gestió escolar a Badruna Catalunya.
Vocació per estudiar i educar; canvi de la vida rural als estudis a Barcelona i inici de la trajectòria docent.
Records de l’etapa d’estudis a Barcelona i decisió de tornar a la comarca per exercir de mestre.
L’acompanyament com a eix: educar és tracte i servei, més enllà de la simple transmissió i avaluació.
Director pedagògic a Puigcerdà (1995–2012) i director general a Ripoll (2012–2021).
Diferències socioculturals i lingüístiques; adaptació de l’escola a les necessitats de cada barri o poble.
Escola al Raval amb 28 nacionalitats; bons resultats en llengua catalana i competències bàsiques; diversitat com a riquesa.
Escoles de poble i de país, no elitistes, amb atenció a la vulnerabilitat i el compromís social.
Comiat del programa abans del bucle final de salutacions.
Panorama general
- Episodi que combina la biografia de Santa Joaquima de Badruna (1783–1854) —fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat (Badrunes)— amb l’evolució i el sentit de l’actual xarxa educativa Badruna a Catalunya i al món.
- Inclou el context històric (guerres, exilis, consolidació canònica), el culte (beatificació, canonització, festes) i una entrevista amb Àngel Maurell, docent i directiu, sobre pedagogia, diversitat cultural i lingüística, i l’adaptació de les escoles al segle XXI.
Biografia i fundació de l’Institut
Orígens i vocació primerenca
- Naixement a Barcelona (1783) i mort (1854). Vida familiar nombrosa al carrer Hospital.
- Vocació religiosa des de jove; l’ingrés al monestir s’ajorna per edat.
Matrimonio, família i trasbalsos
- Casament amb Teodor de Mas i Solà (1799) i nou fills.
- Etapa marcada per: rebuig inicial familiar, Guerra del Francès (1808–1814) i mort de tres fills.
- Mort de Teodor el 1816; Joaquima, vídua amb 33 anys i 6 fills, es trasllada al Mas Escorial (Vic).
El gir decisiu i la fundació (1826)
- Trobada amb fra Esteve d’Olot (1819) i orientació a un institut dedicat a malalts i educació de noies humils.
- Aprovació del bisbe de Vic i vinculació al Carme.
- El 6 de gener de 1826, Joaquima professa vots (obediència, pobresa i castedat) i inicia la comunitat; el 26 de febrer de 1826 es constitueix oficialment l’institut.
"Tenia 42 anys" — i renuncia als béns per lliurar-se plenament a l’obra.
Persecucions, exili i consolidació
Primera Guerra Carlina (1833–1839)
- Persecució ideològica i política; detenció i empresonament (1837). Exilis i clausura del noviciat a Vic (1840).
Retorn i impuls canònic
- Retorn a Vic (1843) i reobertura del noviciat; concessió de l’hàbit carmelità definitiu.
- Col·laboració del pare Claret en la formació i en la redacció de constitucions (1845), pas clau per a la consolidació canònica.
Últims anys, relíquies i culte
Malaltia, mort i trasllats
- Primer atac d’apoplexia (1849) i retir a la Casa de la Caritat (Barcelona).
- Mort per còlera el 28 d’agost de 1854; enterrada al cementiri vell del Poblenou.
- Trasllat de les relíquies (1983) a l’oratori del Mas Escorial de Vic; urna visible i culte estable.
Beatificació, canonització i festes
- Beatificada (1940, Pius XII) com a model d’esposa, mare, vídua, religiosa i educadora.
- Canonitzada (1959, Joan XXIII). Festa del Carmel: 22 de maig; memòria al martirologi: 28 d’agost.
- Placa commemorativa (1959) al carrer Hospital, 139 (Barcelona).
La xarxa educativa Badruna
- Vic, bressol de la institució; el Mas Escorial dona nom a l’escola més antiga vinculada a l’obra.
- Xarxa amb presència a Catalunya i altres països; avui, 37 escoles a Catalunya, moltes centenàries, amb >20.000 alumnes i >2.000 professionals.
- Filosofia compartida: servei a la cultura i al país, estil pedagògic propi i compromís social.
Entrevista a Àngel Maurell: trajectòria i pedagogia
De la pagesia al magisteri
- Vocació per l’educació i el tracte amb infants i joves. Estudis a Barcelona i retorn a la Cerdanya per fer de mestre i després de directiu a Puigcerdà i Ripoll.
Mestre vs professor: l’acompanyament
- Diferència clau: el professor “transmet i avalua”; el mestre “acompanya i ajuda”.
"Els nostres alumnes no ens recorden perquè els hem ensenyat; ens recorden per com els hem tractat."
"Nosaltres estem per servir la societat… no per avaluar-la i adoctrinar-la."
- Èmfasi en la vocació i el servei: educació com a treball amb i per a persones.
Diversitat, llengua i contextos (Ripoll vs Puigcerdà)
- Diferències de procedència migratòria (Magrib vs. Sud-amèrica) i impacte lingüístic.
- La pedagogia manté el fons, però s’adapta al barri/poble: l’escola respon a les necessitats locals, no a l’inrevés.
Cas Badruna Àngels (Raval, BCN) i resultats
- Escola amb prop de 28 nacionalitats que ha assolit bons resultats en llengua catalana i competències bàsiques (relacionables amb l’informe PISA), convertint la diversitat en riquesa.
Missió i identitat
- Escoles de poble i de país, no elitistes; obertes a tothom, amb especial atenció a la vulnerabilitat.
- Continuïtat del carisma fundacional: educar, cuidar i servir amb arrel comunitària.

