Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana

Resum general

Episodi polièdric que combina una conversa profunda i propera amb el músic santjustenc Santos Puertas sobre el blues de Texas (vida a Austin i Dallas, el duet Suitcase Brothers, ofici i cultura), amb una segona part de viatge cultural per la Gran Bretanya, una secció d’història urbana sobre la “Barcelona no apareguda” (projectes no construïts) i un tast de llengua catalana amb falsos amics i expressions.

"Si a la música moderna no hi ha el blues, no hi ha l’essència ni l’emoció" (parafrasejant Wynton Marsalis)

"El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" (Jerry Portnoy)

1) Entrevista amb Santos Puertas: el blues, l’ofici i la cultura

Origen del nom i trajecte als EUA

• De Pere/Pedro/Peter a Santos: un nom artístic pensat per ser entenedor i recordable als EUA, batejat amistosament per Dani Nel·lo.

• Arribada a Austin (2000): xoc cultural, humilitat i aprenentatge fora de la zona de confort. Austin, capital musical oberta i eclèctica.

• Trasllat a Dallas: descobriment d’una escena blues molt arrelada (Elm Street, KNON), acollida comunitària i sentiment d’integració.

Per què el blues? Essència i estils

• Aha moment adolescent (Hendrix, clàssica, Mozart) i descobriment del moll de l’os: el blues com a base de la música moderna americana (jazz, r&b, rock & roll).

• Debat estilístic: tècnica dels overblows a l’armònica vs. to, fraseig i toanitat; anècdota de Jerry Portnoy per il·lustrar el valor de dir molt amb poques notes.

• El rock & roll com a variació accelerada del blues.

Família, instruments i Suitcase Brothers

• Tria d’instruments: guitarra per accessibilitat; el germà Víctor s’enamora de l’armònica (influència de Gary Primich) i esdevé un intèrpret mimètic de referents com Sonny Boy Williamson.

• Naixement de Suitcase Brothers: estètica minimalista, maleta com a bombo, caràcter escènic complementari.

L’ofici i la cultura com a teixit

• L’ofici de músic: comparativa entre EUA (fiscalitat clara, circuits estables) i casa nostra (traves administratives); defensa del músic propera a l’ofici.

• Reciprocitat amb el públic: l’artista com a canal d’energia; importància de la cultura de proximitat com a comunió social.

• Crida a “aixecar el cul del sofà” i generar cultura des de baix: cicles com el de Palau Tordera (Lucia Fumero, Andreu Zaragoza & convidada, Christian Dossler...).

Projectes i actuacions

• Actuacions en directe: cançó dedicada a Sant Just (“Sant Just d’Esvern”) i “La pluja” (tema trilingüe inspirat en la filla i la pluja texana).

• Projectes actius: Flamingo Tours (amb Miriam Swanson), Suitcase Brothers (homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee), Triple Santos (format banda amb Joan Urpinell i Miguel Ballester).

• Sintonies del programa: Sawyer Fredericks (versió de “What a Wonderful World”); Santos es compromet a fer-ne una versió pròpia en directe.

2) Debat musical: ahir i avui

• Pregunta: "La música dels 70-80 no es farà mai més?"
• Resposta matisada: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el hip-hop/rap com a evolució del blues; cal revisar el prisma i el context.

3) Ruta per la Gran Bretanya (viatge cultural)

Parades clau

• Castell de Windsor: història, incendi (1992), annus horribilis, dinastia Windsor.

• Chester: llegat romà i medieval, arquitectura black-and-white (Chester Rows).

• Penzance i Land’s End: pirates, clima suau (corrents del Golf), St. Michael’s Mount.

• Illa de Wight: paradís hippie 70s, la Reina Victòria i Osborne House.

• Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket, vidrieres i Chaucer.

• Bath: termes romanes, esplendor georgià, Royal Crescent i Pump Room (cerimònia del te).

• Stratford-upon-Avon: Shakespeare, teatre i patrimoni.

• Queen Elizabeth 2 i Queen Mary 2: del transatlàntic clàssic al creuer modern; amor britànic pels vaixells.

• Afternoon tea al Ritz: ritual, scones i clotted cream.

4) Barcelona no apareguda (projectes no construïts)

• Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, 1983): projecte làser guanyador per vot popular que no es va executar; polèmiques institucionals; solució final (1991) de J. M. Subirachs.

• Torres per l’Exposició de 1888:

- Torre Lapierre (fusta, 200 m, ascensors, miradors) – no prospera. - Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i mosaic) – tampoc. - Torre Carbonell (350 m en 3 mesos) – inversemblant.

• I si Barcelona hagués alçat gratacels al XIX? Impacte urbanístic, llum i alçades a l’Eixample (Sardà), comparatives (Campanar del Pi, Colom), límit simbòlic de la Sagrada Família (172,5 m) i decisions posteriors (Porcioles: àtics/sobreàtics, Vila Olímpica i “quatre barres”).

• Curiositat: globus captiu a 200 m durant l’Exposició del 1888.

5) Llengua catalana: falsos amics i expressions

• Falsos amics: terrific (anglès) = fantàstic; alt (alemany) = vell.

• Pròxim/pròxims vs. proïsme (semblants); bitxo (guindilla) vs. bitxo (cast. “bicho”).

• Fer un torcebràs (echar un pulso); en sentit figurat, estira-i-arronsa.

• Camada en català (pasta) vs. castellà (ventrada).

Cites i moments destacats

• «Jo em vaig quedar al “moll de l’os” del blues.»

• «El músic com a ofici i la cultura com a comunitat.»

• «Hem d’aixecar el cul del sofà i generar cultura des dels barris.»

Temes principals

• Blues de Texas, trajectes vitals (Austin/Dallas) i Suitcase Brothers.
• L’ofici i la cultura de proximitat com a motor social.
• Viatge per la Gran Bretanya: història, patrimoni i rituals.
• Barcelona no apareguda: projectes no construïts i ucronies urbanes.
• Llengua catalana: paraules, falsos amics i bones pràctiques.