Sapere Aude: Vicenç Villatoro, el Canal d’Urgell i la metàfora del progrés; Sant Vicent Ferrer, Horaci, Ramsès II i la nissaga Girona; tancament musical i apèndix Bits 40.0 (Primavera a la Ciutat, Men I Trust)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vicenç Villatorro i la Moya, benvingut, com estàs? Molt bé, moltes gràcies després d'aquesta presentació, només puc estar bé, diguem-ne! He dit alguna cosa que no tocava? No, no, no, no, al contrari, n'estic afalagat, diguem-ne, no, no... Allò, amb vermellit! Et dic el que penso, primer, com, entre cometes, ser humà, però sobretot, com el que sóc, i ho dic públicament, admirador teu. Fins demà! Aviam, entre moltes coses que admiro. Un admira el que no és capaç d'aconseguir i li agradaria aconseguir-ho, o fer-ho. Vicenç, et continua relacionant amb la vida, pensant i dient, viuré escrivint i escriuré vivint, correcte? Sí, sí, sí, per dir-ho així, és un lema esquematitzat, perquè té més complexitat, però sí, sí, és un lema vital, que jo crec que vaig a dubtar, no sé el moment, eh? Perquè no et reuneixes amb tu mateix i dius, mira, a partir d'ara farem això, però sí que marca una mica la vida, i fins i tot marca professionalment, perquè, per exemple, jo crec que el periodisme és un accelerador de la vida, no? És una atalaia davant de la vida, et permet viure coses que per tu mateix, si no anessis amb una feina de periodista, no hi tindries accés, és a dir, conèixer un determinat tipus de gent, veure un determinat tipus d'esdeveniment, i per tant aquest joc doble d'això, de viure i d'escriure, per mi és fundacional. Avui és el teu sant, i públicament et diem moltes felicitats. Moltes gràcies, amb vida vostra. Vicenç, avui aprofitaré la teva presència per dir una locució llatina d'Horàssim, que sempre m'ha provocat. Sapere Audi. En català és Atreveixet a Saber. Amb tu és fantàstic. Doncs mira, aprofitant la teva onomàstica, t'explicaré anèndotes ad hoc, anirem jugant amb les... Del teu patró, que té una certa referència amb els teus protagonistes de Massa Foc. Mira, Vicenç Ferrer. Sempre he trobat Vicent Ferrer, eh? No Vicenç. Vicenç és el màrtir, el paul, que va néixer a València i va munir a la Bretanya. Va néixer a València el 2350, eh? Sí, sí, sí. Que va ser un Dominic, un Dominic valencià, que recorregueix mitja Europa predicant la seva moral i visió del cristianisme, d'elevada formació intel·lectual, influï marcadament a l'acord del papa Benet XIII de Vinyó i en l'elecció de la dinastia castellana del Trestàmara per arreglar a la corona d'Aragó. Després en parlarem del compromís de cas. És curiós que sigui venerat com a sant per diferents confessions cristianes, eh? No només la catòlica, sinó... Tenia un caràcter... Bé, sobre el seu caràcter, l'investigador Joan Francesc mira explica que se sap, per fons sòbries, que era una persona eixuta e irada. Tot el contrari del que en sa el Vicenç, un viató. Gràcies a la seva capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i de la seva fama de traumatur, va obtindre nombroses conversions tant de cristians com de jueus i musulmans. Va voler acabar amb el sisme d'Occident, intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII. I en no assolir-ho, li va demanar a Benet que renuncies al papat. Com aquest s'hi va negar, Vicent treballà perquè les corones de Castellà i Aragó no li donaran suport. I és així com en el 1412, el compromís de cas, que havia de solucionar la qüestió successòria a la corona d'Aragó, Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran I d'Aragó, que propognava la fidelcisme i donava suport a Martí Cinquè en front de Benet XIII. Moria el 1419 mentre es predicava en Terres de Bretanya. Curiosament, curiosament, Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en Valencià, perdó, en català que es parla al sur del que en tenen Catalunya. Encara que el públic, perquè si en Valencià ens diran que nosaltres mateixos agregarem la nostra llengua. Un dia parlarem, o si vols després parlarem del Manifest Coyne, que ara em ve a la memòria, no ho tenia aquí, que tu vas ser i que ens expliquis els efectes. Doncs el teu sant, Patró, encara que el públic fora d'una altra llengua, l'entenia i la s'exaltava. Això ho he interpretat com un mirable del teu sant, de Sant Vicent, no? Huit dies s'interpreta més com un exemple que el català marca clarament totes les vocals i les consonants i pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques. Total, curiositat, Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià, malgrat no ser un dia festiu en tot el territori. I cal no confondre amb Sant Vicent Màrtir, patró de València i ciutat. O sigui, Sant Vicent Ferrer no és el mateix que Sant Vicent Màrtir. Un és el patró de la ciutat de València i l'altre del País Valencià. Com a anèndote, per fer-te una mica l'explicació del teu sant, m'he trobat 12 Sant Vicents. El més, d'alguna manera, conegut fora del Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent Màrtir, el Sant Vicent de Pau. Total, 12, ja ho veus, el dia del teu sant, que comparteixes a Ràdio d'Esver el dia del teu sant patró. Aviam, 36 llibres, no? Ai, no ho sé. Vull dir, no els he acutat mai. Jo sí, jo t'ho soc d'oblitz. Vull dir, tens algun més d'amagat, però diria que són 30. Aviam, comencem pel que passarà d'aquí a 18 dies. Aprofitant que 18 dies és Sant Jordi, avui parlarem amb tu, bàsicament de literatura, per això he fet tota l'explicació de que els inventors de l'alfabet, que era l'escritura, la literatura, i sobretot de dos llibres teus. tots dos en referències històriques. Un, que és l'últim llibre teu publicat, tot just fa un mes, no? Amb una descripció extensa d'una infraestructura hidràulica començada en el segle XIX, però que ja se n'havia parlat el 1500, eh? I l'altre, una interpretació dels pensaments i actuacions en el segle XV, però que va ser publicat en el 2018. A veure, comencem. En tots dos llibres s'ha de tenir en compte el test i el context. Estàs d'acord? Sí, sí. Una cosa és el test, i una altra cosa no. Hi ha vegades que no... És aquella història que, jo dic, entre quatre amics que un encara té a la vida, fets i resultats. No n'hi ha prou amb el fet si no hi ha un resultat. i no n'hi ha prou amb el resultat si obvies els fets, no? Comencem. Ugell, La ferra de l'aigua. Vicenç Villatoro, Editorial, Edicions Prova. Temàtica, Novel·la contemporània històrica. Col·lecció, a tot ben. Nombre de pàgina, 608. 608. Sí, sí, sí. Mira. Després en parlem. Aviam, faig un petit sinopsi perquè tu ens expliquis la veritat. La sinopsi que jo trec després d'haver citat el teu llibre. Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal d'Ugell. Una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur a l'aigua el desert d'Ugell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, en capitals catalanes i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. L'obra era alhora un prodigi tècnic i un dramoma. L'endemà de l'obra els resultats no van ser els esperats. Un fracàs, una derrota. Només un segle més tard. L'efecte del canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana que es transformarà en verda i fàcil. Déu-n'hi-do, 608 pàgines. No t'has deixat res, eh? Segur que me n'has deixat coses. No, i els mateixos fets es poden explicar d'una altra manera i tenir una altra, per dir-ho així, una altra motivació i una altra intencionalitat. Però és el que deies. Sempre hi ha un text i un context. I sempre escrivim des del present. Això és una mena de, diguem-ne, és una redundància, però és una obvietat, però és una... És a dir, ningú escriu sobre el segle XIX des del segle XIX, ara. Escriu des d'ara pensant en el segle XIX. O pensant en el segle XV, eh? Per tant, sempre hi ha, quan hi ha una mirada cap al passat, unes ulleres del present i un intent de trobar en aquest passat uns paral·lelismes, unes metàfores, unes il·luminacions que ens ajudin a entendre el present. Això funciona quan mires cap al passat i funciona quan mires cap al futur. És a dir, el novel·lista que fa ciència-ficció està escrivint des del seu present. No, no està dient com serà el món al segle XXV. Està... És a dir, quan George Orwell escriu 1984, que és l'any 1948, i per tant fa un joc amb els dos números, no està pensant, no està fent profecia sobre el 1984. Està parlant de com està veient ell el món en el 1948. I jo crec que el canal d'Urgell, en ell mateix, és un fet important, interessant, rellevant, significatiu, significatiu històricament, significatiu geogràficament, però és també un... diguem-ne... un exemple situat en la història de coses que poden ser d'avui, que poden ser de demà, i que poden ser d'ahir i d'abans d'ahir. I aquest és l'intent sempre de... crec que jo, del novel·lista. No és fer divulgació històrica, sinó mirar inevitablement. És a dir, a mi em sobta que en alguns àmbits de la cultura la paraula contemporani s'hagi convertit en una marca estètica en comptes d'una marca cronològica. No, això és art contemporani. Diu, home, és que tot és contemporani. Tot art és contemporani d'ell mateix. Vull dir, no hi ha art no contemporani. Música contemporània, sí, evidentment, i els Beatles fan música contemporània quan fan música els Beatles. I, per tant, diguem-ne... el pes i l'arrelament al present és inevitable. Vicenç, jo t'he presentat el teu llibre com novel·la contemporània i històrica. Sí, sí, sí. Ho he fet bé? No, no, no, no, em trobo fantàstic, és contemporània. Però contemporània i històrica, eh? Sí. És una contradicció, no? No, jo crec que és... Espero que no ho sigui. És a dir, el meu exemple en això, per no fer-me servir a mi mateix que no hagués llets... No, no, no. Però faig un exemple que per mi encara és més obvi, i l'he fet servir més una vegada, que és Les Bruxes de Salem, del Miller. És a dir, Miller explica una història de bruixes del segle XVII molt ben explicada, extraordinàriament ben explicada, i tu vas a veure l'obra de teatre i, ostres, és apassionant. Per què està escrivint Miller a Les Bruxes de Salem? Perquè està preocupat per, diguem-ne, les onades d'histèria que provoquen que s'acabin, diguem-ne, denunciant i executant innocents per càrrecs inventats. I per què hi pensa això Miller? Perquè està vivint la cassera de bruixes de l'alçador McCarthy en plena Guerra Freda perseguint intel·lectuals comunistes. Per tant, aquella seria una obra històrica contemporània. És a dir, no surt McCarthy, no surten els comunistes, no surt la Guerra Freda, surten les bruixes de Salem, però les ulleres que porta ells... Però aquestes ulleres, a més a més, són... i per això fa literatura i això no és purament un, diguem-ne, un joc per estalviar-se la censura, agafant les bruixes de Salem i agafant-les des del macartisme serveix per parlar de qualsevol procés que en el llarg de la història s'hagi produït que hagi donat aquests efectes. Allò acusar de bruixeria o d'alguna cosa semblant a bruixeria a unes persones, crear un ambient d'histèria en què aquesta acusació sigui versemblant i acabar ejecutant-les i, per tant, això pot servir per explicar els processos de Moscú a l'època de Stalin o per explicar altres coses que no cal ni que subratllin aquests moments perquè tots tenim al cap. A veure, Vicenç, més enllà de la història com queda, és a dir, de la febre de l'aigua, concretament a la part d'Urgell, no només a la comarca, sinó a tot el que ha fet, la novel·la esdevé una metàfora de tots aquests episodis històrics, alguns de ben pròxims, en què la gent es revolta espontànament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Correcte, això? Sí, però té continuació. És a dir, això és la primera estació. Això és el que tens d'explicar, perquè jo diria que, d'estil, la teva novel·la, que amb esperances i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroïsme, i una sensació de decepció i fracàs, només després de molt temps sabrem si aquesta gesta que semblava fracassada, és a dir, el canal, és o no la llavor d'un canvi positiu. no pas d'un paradís a la terra, però sí d'un món millor. Sí. Explica'm la història. No, exacte, vull dir, el canal d'Urgell, primer, dos segons de, diguem-ne, què té a veure amb el que has dit i tot el programa és teu. Home, moltes gràcies. Home, és veritat. No, és a dir, això s'havia somiat tota la vida. Hi ha un tros de monegros enmig de Catalunya, per entendre'ns, perquè és això, és literalment això, la plana d'Urgell, i que té una producció escassa, té una producció bona quan plou, però quan no plou gaire i sempre es pensa, si vingués aigua, això aniria bé. Però només es fa el 19. I es fa el 19 perquè jo crec que conflueixen diverses coses. Una, la possibilitat tècnica de fer-ho. Tu pots tenir un somni, però si no pots, dir, estic molt bé fer un túnel, però com foten un túnel al segle XII? És a dir, per fer el canal s'ha de fer una mina per sota de la serra Montclar. Hi ha un moment en què això és tècnicament possible i uns moments en què no era tècnicament possible. Però, diem-ne, la construcció del canal d'Urgell no neix de la misèria i de la desesperació, neix de l'esperança. És a dir, per què es fa el 19? Perquè el XVIII ha sigut un segle espectacular a Catalunya, des del punt de vista agrari. El XVIII és el gran segle de la vinya a Catalunya i d'exportacions d'aigua ardent i, per tant, és un segle en què l'agricultura està demanant més terra, vol més terra perquè té maneres de produir-ho i, a més a més, té mercats. Té mercats. És a dir, per què fas un canal baixant aigua per enmig dels camps? Per produir més. Si tu fas una botiga o una fàbrica, dius, jo vull produir més. La primera que preguntarà algú, diu, i sap a qui ho vendrà, això? Saps a qui ho vendrà? Diu, molt bé, eh, vostè, en comptes de fer set bombetes en farà dues set de cinquanta. Qui t'ho compra? Què passa el 19? Ostres, que Barcelona està creixent com una mala cosa, que Lleida està creixent. Llavors, va, farem un canal, primer, perquè podem fer-lo, perquè portem empenta i, per tant, necessitem més terra perquè sabem què fer-ne i, a més a més, perquè saps, diem-ne, que hi haurà un ús d'això, una clientela. Llavors, fan això, aquest somni, i això és la primera part que és definit absolutament bé i perfecte, però la segona és després de fer això i mentre ho fas ja és menys xulo que quan ho imaginaves, quan ho imaginaves és fantàstic, ara baixarà l'aigua, això serà... però, per exemple, s'ha de fer un túnel i fer un túnel vol dir picar sota terra i picar sota terra vol dir no saber què hi trobaràs. Ara potser ho sabríem i llavors no ho sabien. Vol dir fer-ho amb presos. Tot es fan presos. És a dir, el canal d'Issabella II també es fan presos, eh? I el canal de Castilla es fan presos i el tren de Terrassa a Manresa es fan presos, tot es fan presos. Però, fer una mina sota terra amb presos no és igual que fer un tren a ras de terra. És a dir, posar la gent 150 metres sota terra i que no vagin el sol en tot el dia no és igual. Per tant, el grau de dramatisme és molt més gran. I quan s'acaba de fer van notant que no funciona. I a mi el que... de l'exemple del canal d'Urgell el que més m'impressiona perquè exemples d'això estava malament vam fer això i ara estem bé en trobaríem bastants. Però un exemple d'una cosa que tu somies la fas i mentre la fas ja no t'acaba d'agradar tant com quan l'imaginaves. Et porta un gran cost humà i un cost econòmic i l'endemà no he donat el resultat. D'això també n'hi ha molts exemples però un exemple que passi això però que després de gairebé 100 anys diguis ei, durant 100 anys no ha funcionat però ara funciona això que no vol dir que no deixi de funcionar aquí 50 anys. aquest és el que m'interessava és a dir l'esperança l'esperança dins de la decepció la possibilitat d'aquelloc que en la primera diguem en el primer judici de la història és descartat com equivocat 100 anys després sigui exaltat com encertat i potser 200 anys després torna a ser considerat equivocat vull dir aquesta provisionalitat dels judicis de la història i llavors he intentat també una altra cosa que és dir ei hi ha coses que l'endemà de fer-se no van bé i 100 anys després sí però no totes hi ha coses que no van bé l'endemà i continuen sense anar bé 100 anys després perquè en algun lloc m'aproca això és un llibre d'autoajuda estàs dient a la gent vostè ha fet una botiga i ara no ven res però no es preocupi que d'aquí 10 anys segur que vendrà segurament no però a vegades sí i aquesta vegada sí dona una esperança quantes possibilitats tinc doncs miri potser és una entre mil però hi ha una entre mil no zero entre mil i el canal d'Urgell per mi és aquesta això que quan tu creus que has fet el que havies de fer però et diuen l'has cagat dius potser d'aquí 100 anys potser algú dirà sort que ho va fer ara que em dius això dos preguntes la primera avui funciona eh el canal d'Urgell que avui va abans d'ahir per entendre't fa dos anys més que més cara i la segona Vicenç avui es faria un canal d'Urgell avui jo crec que tècnicament per descomptat sí sí hi ha més possibilitat i a més no s'utilitzarien els presidiaris tindríem el tramat d'obra que bueno també hi havia més possibilitats també n'hi havia corant però avui jo crec que els ecologistes ho deixarien fer bueno no només els ecologistes jo crec i això va més enllà jo crec que el 19 estem parlant del 21 sí sí sí jo crec que el segle 19 era un segle molt esperançat era un segle que creia que tenia que tenia la fórmula escolti el món no està bé però jo sé com arreglar-lo la ciència la tècnica la raó la civilització ho arregla sobretot la segona part la segona part la segona part però vull dir però això és fruit de l'esperit il·lustrat que ja ve del 18 aquesta és a dir la il·lustració creu que té que té una fórmula jo crec que el 20 posa en diguem-ne posa en qüestió aquesta fórmula i el 21 allò que aquell optimisme del 19 ja no el tenim i per tant l'optisme del 19 que diu fem coses ara és parem, parem, parem a veure, a veure, a veure a veure quins efectes té això i aquest és un segle diguem-ne que va amb el freno de mà posat i el freno de mà posat bé, fem coses però veiem quines el canvi climàtic quines conseqüències té jo crec que això té a veure amb la gran decepció del 20 és a dir el 20 és un segle o és un segle fatal és un molt mal segle sobretot té un tros al mig entre els 30 i els 40 que té prorro, eh però què és diu què pot passar al món diu doncs miri farem el catàleg allò dues ciutats arrasades per la bomba atòmica Auschwitz dues guerres mundials amb unes mortandats civils dius ostres diu i això passa a un lloc per civilitzar això passa on a la civilització i la tècnica no ha arribat no, no diu això passa al mig de la civilització i per entendre'ns la metàfora és dramàtica si es vol però no exagerada el tio que engega la càmera de gas el vespre s'ha llevat escoltant Mozart i Lleginguete dius hòstia doncs potser això que el 19 teníem aquest va fotem canals fotem ponts fotem trens perquè amb això arreglarem el món el 20 tampoc vull forçar més la metàfora perquè les metàfores quan les forces es trenquen però el tren que diem que és l'eina d'emancipació del 19 el 20 la imatge del per exemple les pel·lícules sobre l'Holocaust utilitzen el tren com a metàfora perdó eh em vaig passant d'una cosa a l'altra però quan vam fer un llibre sobre la família de Lluís Bassat vaig fer un llibre de les retons dels Bassat pensàvem una família viatgera una viatgera ells venen de Bulgària d'Estanbul li posem a la portada una una una imatge una icona del viatge que es vegi que són viatgers llavors el el dissenyó ens porta una foto amb un tren dius posi un vaixell posi un vaixell perquè el tren en la iconografia del 20 són els trens que Stalin fa servir per agafar els dades dels de Crimea i enviar-los o el que fa servir per tant el 20 és un segle que ens que ens converteix a tots en molt escèptics en molt més escèptics i per tant si la pregunta era la faríem avui doncs costaria molt més fer-ho és a dir l'entusiasme que va provocar això el 19 és un entusiasme que no es produiria el 20 en alguns casos per raons exagerades n'estic convençut però en altres per raons per fer que no explicables i per què t'interessa aquest tema i aquest canal en concret? perquè me l'expliquen és a dir tu sí com n'és? bé això jo hi vaig per la zona parlo amb gent i gent em diu escolta això això va ser molt gros no en tinc ni idea i m'ho expliquen i m'expliquen la iconografia la iconografia és molt cinematogràfica en una plana avui buida hi ha un hi ha els barragons els treballadors hi ha un presidi pels presidiaris hi ha una caserna per per visitar els presidiaris hi ha uns uns carretons amb putes per pels soldats de la caserna això és és una iconografia que a nosaltres ens remet a la gran iconografia del XIX que és el western americà per tant m'ho expliquen però llavors perquè aquesta idea per mi aquesta idea de les coses que comencen malament no sempre acaben malament les coses que comencen bé no sempre acaben bé i en el fons la idea que a mi m'obsessiona és que alguns creients en religions diverses creuen que la història té una direcció i la història sempre va cap a millor n'hi ha creients de diverses regions que pensen el contrari que la història sempre va cap a pitjor i per tant que més abans no fotem res perquè si fem alguna cosa més aviat ho empitjorarem doncs el canal seria un d'aquests casos que jo crec que n'hi ha piles que que la història no no no no ens demostra que tenia una una direcció no és anar del bé al malament ni del malament al bé és fer meandres i ara vas amunt i ara vas avall si a un alemany de l'any 38 li dius no la història sempre va millor escolti doncs deu ser un altre lloc perquè jo no ho veig i per mi aquesta aquesta i això és una cosa és una novel·la escrita amb 60 i bastants anys aquesta sensació de ostres tu ens pensàvem que els nostres fills viurien millor que nosaltres que els nostres nens viurien millor que els nostres fills que nosaltres i sí hi ha moltes coses sí i hi ha aspectes de la vida que són acumulatius la ciència avança la tecnologia avança però altres aspectes més vinculats amb això amb la moral amb l'art no són acumulatius es pot anar endavant i es pot anar endarrere es pot i no i no i no hi ha per dir-ho així un guió preescrit que et porta cap a l'era messiànica dels uns dels altres o dels més enllà tampoc al contrari eh tampoc a la a la decadència inevitable i quan m'explicaven la història aquesta doncs mira lliga amb les coses que m'interessen i em preocupen per tant explico aquesta història i però per què entre totes les històries del món aquesta perquè és interessant crec jo i l'altre perquè lliga amb les coses que em preocupen que jo crec que això ja és sempre és a dir això Orwell quan escriu 1984 és perquè hi ha coses que el preocupen el 48 la boca oberta quant temps vas estar 3 anys i escaig 3 anys i mig 3 anys i mig però esclar diguem-ne dit així sembla és una mica trampa perquè home 608 pàgines no no 608 pàgines no no feina feina molt ja un idó que diguem els catalans ja un idó perquè diguem-ne ara no porto sí porto aquí el pendrive però amb aquesta ja la vaig treure perquè si no hi ha una mica cap vull dir que no és la primera versió 5-6 versions i sobretot hi ha també una feina de documentació és a dir si tu agafes un diguem-ne en una novel·la històrica agafes un període històric no el pots trair tu no l'has triat per explicar-lo tu no fas una classe sobre el 19 a través d'això però si l'has triat ostres que les coses que posis siguin històricament versemblants llavors aquí hi ha una feina de documentació important no hi ha no hi ha cap topònim en el llibre que no hagi visitat vull dir això parla de Vilanova del Puig és que vaig anar a Vilanova del Puig i ho vaig mirar hi ha molta feina d'això però sobretot hi ha una feina això d'immersió d'immersió en en el tema concret que seria el canal però d'immersió respirant és a dir recordant que tu estàs sota l'aigua perquè tens al cap una cosa i que no que la història del que estàs explicant no es mengi el motiu pel que estàs explicant i que les dues coses sobrevisquin juntes un petit una petita sinopsis ara ja no sé si és masculí o femení la sinopsi o el sinopsi bueno el canal d'Urgell el canal d'Urgell recordem els ullens és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al rec que porta l'aigua des del riu Segre els camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell el pla d'Urgell i la Noguera i la Noguera el Sagrià i les Garrigues una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants són dades que he anat traient aquesta infraestructura és el marge esquerre del riu Segre i el seu punt d'inici és el riu Segre a Aigua Savall de la localitat de Pons i després de recórrer 144 quilòmetres finalitza el seu recorgut a la localitat de Montoliu de Lleida una mica de recordatori Clàrrega Mollerussa les Borges Blanques Balaguer Lleida són les hi ha moltes més poblacions però aquestes poders són les més importants tu amb la història has trobat que els hi ha canviat molt la via absolutament home però pensa que tu és el primer que deies que s'hi ha passat que s'hi ve no sé 100 o 80 anys que allò no funcionava no funcionava no funcionava en la mesura que creiem que funcionaria però els hi ha canviat la vida i a més a més els hi ha canviat la vida perquè en el fons estava ben pensat és a dir està mal acabat perquè això era una concessió això es fa amb diner privat però amb una concessió pública aquesta concessió pública si tu no compleixes els terminis te la treuen per tant acaben una mica barri per rap allò no diem-ne els acabats no són bons hi ha errors d'acabats sobretot per dir-ho així de què passa amb l'aigua quan hi ha la repartida és a dir de com se'n va no de com ve sinó de com se'n va hi ha errors importants però si se'ls canvia la vida comptant coses el poal hi havia una mica d'aigua no potable que es feia servir pel bestiar anaven a buscar l'aigua al segre i eren quatre hores el canal el canal no es fa per portar aigua de boca el canal no es fa per portar aigua de boca després s'aprofita per això però no es fa per portar aigua de boca i es fa només per regar i això quan es fa és menyspreat és menyspreat diguem-ne els il·lustrats espanyols a Madrid amb uns mapes fantàstics sobre la taula diuen hosti diuen literalment un informe del ministeri diu a Catalunya el capital especulatiu està fent una cosa això al canal d'Urgell diu que em sembla absolutament desproporcionada el que els costa amb el benefici que em donarà per què? diu l'han pensat només per a reg i servirà només literal per a regar quatre pobles miserables ho diuen així quin és el projecte il·lustrat? el projecte il·lustrat és el canal de navegació i quin és el gran projecte il·lustrat de canal de navegació? el canal de Castilla que és per agafar el blat de Castella i portar-lo fins a Cantàbria fins a Castella i per tant fins al Cantàbric llavors diuen no té sentit fer un canal només per regar l'important és fer la navegació com el canal d'Imidí com els francesos què passa? la realització d'aquests dos canals que no és que és posterior a la dels francesos coincideix amb l'arribada del tren el canal de Castilla s'enfonsa quan té la competència del tren diu no hem fet una cosa de navegar perquè així anirem no però ara tenim un tren al costat que ja ho farà mentre que el canal d'Urgell s'ura perquè és perpendicular al tren i mentre estan fent el canal d'Urgell estan fent el tren de Terrassa a Manresa de Manresa a Lleida i que serà de Lleida a Saragossa i tal i es troben entorn de Mollerussa que és la principal ciutat que es diguem-ne que es beneficia de la nova situació perquè està pensat ja en una clau de futur amb el tren mentre que el que està pensat sense pensar en el tren ara el canal de Castilla rega com a obra és més ambiciós que el canal d'Urgell però com a realitat serveix per regar pobles no diré miserables perquè són preciosos són preciosos vaig anar a un d'ells i posava a l'entrada en 2004 elegido el pueblo más bonito d'Espanya i bueno pot ser más bonito o no però això pot jugar aquest poble que ara no recordo és de la comarca de Campos tenia quan vam fer el canal 1.700 habitants 2.000 ara en té 400 Mollerussa en aquell mateix període tenia 500 habitants i ara en té 15.000 no és el pueblo más bonito d'Espanya no és el pueblo más bonito d'Espanya ni de Catalunya però un estava fet amb una perspectiva de futur i un altre estava fet amb una perspectiva de passat jo crec que això parla de moltes coses parla del segle XIX parla d'aquest país és a dir el canal d'Urgell i això és un error metropolità ah el canal d'Urgell això que tenen allà diu no però això que tenen allà és perquè vostè està aquí si vostè no estigués aquí allò no estaria allà allò neix en capitals barcelonins i perquè hi ha un mercat barceloní però ha de neixer allà modifica aquell terreny i diem-ne tornant a la pregunta inicial de la que hem de haver allunyat quilòmetres i quilòmetres ha transformat la vida ha transformat la vida ha transformat la vida quotidiana en coses com aquest és a dir gairebé una de les primeres coses que hi ha després del canal a molts pobles són els safarejos bueno hi ha aigua però es pot haver-hi safarejos abans no hi havia safarejos perquè havies d'anar a rentar a la Quinta Forca i ara quan això passa tres anys després ja no te'n recordes és com si hi hagués hagut safarejos tota la vida però no però cinc anys abans no hi havia safarejos i això ens passa a la nostra generació també oh no home això abans no hi havia mòbils abans no hi havia internet però t'acostumes a tot i els ha canviat la vida i bueno això tu agafes el Google Maps i obres i poses Mollerussa posen per cas o Gramunt i llavors fas allò de menys més que no sé com funciona però dius hòstia hi ha un quadre verd a costat d'un quadre marró ai carai i llavors vas buscant i baixes tal i la ratlla entre el verd i el marró és és com aquelles fronteres de l'Àfrica allò que xic és una ratlla recta dius què és això ostres és el canal a una el canal distribueix aigua ajudat per la força de la gravetat per tant diem l'aigua baixa cap a una banda però no puja cap a l'altra i per tant del canal cap a una banda tot és verd del canal cap a una altra banda tot és marró i això vol dir alguna cosa això curiosament el projecte de regar tota la plana de l'Ugell Vicent de temps immemorials la dominació musulmana de Catalunya i en aquell temps els àrabs constituïen sèquies derivades tant del Segre com del riu Corp els primers estudis seriosos per la construcció del canal ja van ser ordenats pels reis Carles el primer el 1506 i el seu fill el Felip I d'Aragó fins al 1577 projectes que per diferents motius no van prosperar però fixa't estem parlant del 1800 i posteriorment al segle XVII 1614 en Pere Ripoll etc però al final només es fa a començament del segle XIX o en 1815 1820 quan l'arquitecte l'Antoni Sellers va fer un altre projecte que fixa més acudadament el traçat del canal i fixa la pressa d'aigua a prop de Pons que és on comença que les coses passen és a dir les coses somien sempre tu pots somiar però les coses passen quan poden passar quan és diguem-ne quan hi ha les condicions objectives les subjectives hi són sempre que bé que aniríem si hi hagués aigua però hi ha un altre subjectives que tenen a veure amb la tecnologia ara ho podem fer i unes altres amb les expectatives amb les expectatives reals que allò tingui que funcioni jo crec que això per la novel·la històrica com a gènere és molt important i ho deies tu molt al començament el text i el context és molt important situar cada cosa en l'ànim del seu propi temps és a dir si tu fas una història dels anys 30 una novel·la que passi als anys 30 els anys 30 són del segle XX són uns anys on la vida humana té un valor escàs al costat de les grans paraules en majúscula tu no pots mirar-te'l com tu mires ara tu has mirat llavors i llavors per exemple tu parlaves de Sant Vicenç Ferrer Sant Vicenç Ferrer és final del XIV el XIV és un segle dolent és un segle profundament dolent és un segle agràriament dolent el 1333 comencen les males collites l'humà l'any primer el 1348 arriba la Pesta Negra l'efecte de la Pesta Negra demogràfic és espectacularment nefast i és un segle apocalíptic llavors Sant Vicenç Ferrer al segle XIII no hauria triomfat triomfa el XIV que hi ha una demanda d'apocalipsi Manuel Chaves Nogales el periodista escrivia d'unes cròniques a Berlín diu no és que Hitler hagi injectat desig de guerra als alemanys és que el desig de guerra dels alemanys ha anat a buscar Hitler quan hi ha un clima quan hi ha una situació es produeixen d'una manera no automàtica i demana una certa mediació però es produeixen els efectes per exemple això aquests aquests miracles apocalíptics de Sant Vicenç Ferrer i diem la posició dominica en el XIV no s'expliquen sense nosaltres semblarem d'una pandèmia que ens ha afectat bastant a la nostra mirada al món jo crec que encara no la tenim païda del tot imaginem la Pesta Negra imaginem hi ha poblacions a Catalunya que perden dos terços de la població el gran tema del segle XIV i el segle XV són els masos rònacs és a dir els masos que s'han abandonat perquè ja no hi ha prou població per diguem-ne per conrear tanta terra si tu si tu és a dir la població que devia tenir Catalunya al segle XIII no es deu recuperar del tot fins al XVI o el XVII o probablement el XVII imagina què vol dir viure en un poble on dos terços de la població ha mort en una epidèmia quina és la presència de la mort en la vida quotidiana quina és quina és la desesperació de la gent jo crec que això que aquests contextos s'hi han de posar tu és que us és el present però has d'imaginar el context en el que en el que passen les coses Miller devia imaginar en quin context hi ha les bruixes de Salem perquè encara que ell tingués Macarty el cap però inevitablement però ha de pensar en el context del seu moment veus Vicenç ja veus que no tinc escrit però surt el Vicenç periodista escriptor professor portem i no he fet cap interrupció 50 minuts escoltant-te m'agrada t'has entre cometes carregat la segona part ja te l'explicaré ara farem una petita pausa perquè hi ha una pregunta que com ens reprendrem la segona part tu que coneixes bé la comunitat general d'arregants del canal d'Urrell d'organització ens explicaràs com va com funciona quines baralles tenen perquè m'han explicat de tots de tots sóc una mala font però bueno i see trees of green and red roses too i see them bloom for me and you and i think to myself what a wonderful world i see skies of blue and clouds of white the bright the bright blessed days and the dark sacred nights and i think to myself what a wonderful world the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people passing by i see friends shaking hands saying how do you do they're really saying i love you i hear babies cry and i watch them grow they'll learn much more than i'll ever know and i think to myself what a wonderful world i think to myself what a wonderful world oh yeah orquestra filarmònica de Malàcia és una orquestra amb seu a Kuala Lumpur resident a la sala filarmònica Petrones i és una de les orquestres més important no tan sols d'Àsia sinó del món que és al·lugiada per les seves qualitats musicals una orquestra a més problemàtica perquè ha sortit moltes vegades als diaris explicant problemes amb els seus músics en tema de contractes incomplerts però bé el que és important és que aquesta orquestra filarmònica de Malàcia una de les orquestres més importants del món i per descomptat d'Àsia ens ha interpretat la nostra melodia però vull fer especial atenció amb el convidat d'aquesta de la nostra sintonia el Byron Stripling Byron Stripling és un trompetista de jazz que ha estat sempre membre de la va començar amb la convasi la convasi d'orquestra Lloyd Byron Stripling que va néixer un 20 d'agost del 1961 a Atlanta a Georgia va assistir a l'Eisman School de Música a Rochester va ser company admirat i reconegut músic juntament amb una convidada que vam tenir en aquest programa farà tres mesos al començament de gener la nostra amiga Mònica Green després dels seus estudis Byron Stripling ja va destacar com a trompetista principal i solista en la convasi orquestra jo que sóc un gran amant del jazz la convasi ha sigut una de les orquestres top era l'època de les grans orquestres tocar l'intent d'una manera convasi d'una altra si el primer trompetista de la convasi és cosa sària bé aquest individu el Byron Stripling va ser un intèrpret destacat anual al Ball Jazz Festival durant el cap de setmana de la Bordea a Colorado amb fundador del Columbus Orquestra moltes històries el resum trompetista i una veu que no s'assembla a la del creador que no va ser el compositor de la nostra sintonia que la Louis Armstrong però que ens ha deixat la interpretació de la nostra sintonia el dia que el Vicenç Villatoro estava al nostre programa ho havia dit abans a mig al formular t'hi tinc que acabar-ho d'explicar Vicenç avui continuarem parlant del llibre però hi ha un altre tema que m'agradaria que el mes que ve et costarà venir a esmorzar amb nosaltres i aguantant-nos però és que és un tema per mi tan apassionant que per mencionar-lo aquí en de minuts preferir això no tocar-lo el deixarem així entre incògnit encara que segur que oients nostres ja sabran de quin tema es tracta i si no que prestin atenció que d'aquí a 3, 4, 5 programes espero i desitjo que el senyor Vicenç Villatorro torni a estar assegut en aquesta cadira però ara continuem amb el teu aviam estàvem al canal d'Urgell jo t'havia fet la pregunta de l'organització que mana avui al canal d'Urgell com funciona? a veure el canal sempre ha estat problemàtic perquè el país és problemàtic i perquè conflueixen en el canal interessos contradictoris que es poden ajuntar perquè són contradictoris hi ha una empresa que porta l'aigua i una gent que consumeix l'aigua llavors qui consumeix sempre pensa que li cobren massa cara i el que la subministra sempre pensa que la ven massa barata i per tant hi ha hagut sempre uns problemes considerables que s'han agreujat en els últims anys en aquests moments la companyia ja és la societat d'arregants és a dir la concessió en el que l'empresa Canal d'Urgell que fan al Girona caduca amb el temps i passa al que anomenen el país regant llavors els regants s'organitzen i té una societat de regants la vida és tan complexa en aquesta societat com a qualsevol societat de l'univers diguem-ne però el que la greuja és diguem-ne els efectes del canvi climàtic no tant els efectes els efectes presents sinó la perspectiva que aquests efectes presents es converteixin en crònics és a dir sequeres negut sempre anys en què el canal ara el canal baixava sempre perquè hi ha pantans per damunt que regulen l'aigua i que permeten que sempre hi hagi el cabal necessari perquè entri dintre el canal però quan el vam fer si el riu no arribava a la porta del canal doncs no baixava això ha passat sempre ara el problema ara és que anem a un horitzó desconegut però no del tot imprevisible i en aquest la manera de gestionar l'aigua no el canal d'Urgell en el món mundial haurà de canviar i tot canvi té per dir-ho així té damnificats tot també damnificats més enllà d'això jo he assistit a moltes a moltes disputes de bar sobre el canal en aquests dos últims anys per això t'he preguntat però també he assistit a disputes de partits de futbol i no dic que sigui el mateix perquè el grau de dramatisme és diferent però tot i que a vegades el que a mi em sembla rellevant és que el canal és una infraestructura que es crea en un moment en què l'aigua és un bé més o menys accessible i anem a una època en què l'aigua és un bé que serà més escàs i a més a més l'idea aquella que l'aigua és de tothom és com l'aire que ve que si tot se continua tengo a recelar que echarán gabela sobre el respirar és a dir l'abarració és que una cosa que és pública i no té valor com l'aire o l'aigua facin pagar no estem fent pagar per l'aigua estem fent pagar per haver portat l'aigua que és diferent no per l'existència de l'aigua sinó perquè l'aigua que estava a l'altra banda s'ha hagut de fer un forat i s'ha hagut de fer una canalització perquè arribi però aquesta relació molt emocional amb l'aigua que es produeix l'aigua és molt emotiva és extremadament emotiva l'aigua meva i l'aigua teva i t'emportes l'aigua i això té una potència extraordinària i jo crec que això s'ha dramatitzat per la nova situació ja veurem per on passarà si fem una mica d'història actualment la seu administrativa de la comunitat general d'arregants dels canals d'Urgell es troba a la casa general la agencia mollarussa però històricament diuen que la comunitat general es va constituir el 24 de desembre del 64 perquè abans del 64 era el Ministeri d'Obres Públiques que va ser el que li va instruir a l'expedient per determinar si el canal d'Urgell havia de revertir l'Estat o bé els regants que ho portaven entre ells hi ha un pacte que porta però fins a des que es construeix el canal d'Urgell fins al 1964 no, és quan reverteix és quan reverteix abans era sí, però els que van fer el canal es van picar als dits no era la seva intenció la seva intenció era guanyar-se la vida però s'hi van picar als dits i la frase Manel Girona que quan ho fa diu per què has fet aquest canal perquè mon pare era d'allà i volia que es fes però no fa una memòria que una mica diu no, perquè amb això pensàvem fer una calerada va al Senat i li pregunta i diu si vostès volen fer una empresa per això jo els hi desaconsello aquestes empreses no funcionen ell tenia l'essència que no funcionava durant un temps no va funcionar i, bueno per tant l'empresa que ho va fer no va complir les seves expectatives en tant que empresa ara les expectatives en quant a transformació del territori sí que es produeixen sí que es produeixen d'una manera tardana però es produeixen pinça't amb la resolució del 2 de setembre del 1991 el Ministeri d'Obres Públiques declara constituïda la concessió d'aigua del riu Segre a favor de la comunitat general d'arregants dels canals d'Urgell imagina't estem parlant del 91 1991 això fa 30 anys 33 anys imagina't o sigui que els drets d'aquesta concessió es mantindran fins al 1 de gener del 2061 tant de bo però no crec que hi siguem cap dels quatre aquí però d'acord amb allò que disposa la llei d'aigües del 2 d'agost del 1985 és a dir el canal d'Urgell de moment està concedit per la comunitat general d'arregants etc. fins al 2061 per realitzar una gestió eficient de l'aigua aquesta comunitat general d'arregants dels canals d'Urgell té un reglament d'usos com a punt destacat aquest reglament que el feies ment que la causa de la gran extensió de l'àrea regable aquesta s'ha dividit en 21 col·lectivitats o comunitats ordinàries que estan distribuïdes en tres zones alta mitjana i baixa total que aquestes col·lectivitats gaudeixen de plena personalitat jurídica pròpia en l'àmbit de les seves competències ja regeixen per les seves respectives ordenances i reglaments sempre que no vagin en contradició amb els de la comunitat general tal 21 home 21 opinions que tothom vol tenir la seva part de l'aigua que crec que tu us expliques molt bé avui i tal com anem l'aigua serà el petroli és a dir qui tingui l'aigua no només és un bé és una imprescindibilitat pel ser humà mira podíem passar sense patroli hem viscut però sense aigua difícil no? per acabar la teva part històrica del llibre vull dir moltes més coses recordem els oients que com a curiositat situades en el canal principal té tota una sèrie de sèquies la presa del Tossal a Pons la casa de les comportes l'aquaducte del Senill la mina de Montclar l'aquaducte del Sió la trinxera de la caserna el terraple de Calltall la forestal de Mollerussa els nous salts de Juneda tot això que ens sona a xino però a xino em perdó però això el canal principal però és que el canal auxiliar hi ha una captació de la presa de Sant Llorenç de Montgai l'aquaducte de Salat el sifo del Sió de Balaguer el túnel de Sidamont el túnel del Salamús clar s'ha posat molt dretos d'això és això davant d'un fet o d'un tema la paraula no és bona però d'un fet cadascú no dicta una manera de mirar-se'l cadascú porta les seves primeres ulleres i per tant si un enginyer es mira el canal d'Urgell començarà a veure com es fan els forats i tal si se'l mira un jurista dirà bueno com què passa quan se'l mira un novelista que el que li interessa fonamentalment són les emocions per tant si has d'explicar alguna cosa sobre com es va fer ho expliques i intentes explicar-ho el millor que saps però no és el teu objectiu ostres allò va ser una gran una gran proessa tecnològica no ho sé no en tinc idea però si intento explicar com es va fer però no no és el meu subratllat ni el meu subratllat és el jurídic ni tan sols un sociòleg diria no no ostres això va ser un un conflicte entre regants i tal bé fantàstic però jo m'hi acosto fonamentalment des del punt de vista de les emocions i de les diguem-ne de les percepcions i per mi per mi el joc les paroles claus de la meva aproximació al canal són esperança decepció diem-ne esperança dins de la decepció esperança decebuda i aquests són els meus diem-ne aquestes són les meves ulleres evidentment no esgoto el tema del canal ni pel forno diem-ne però és que ningú esgota ningun tema del canal algú ha dit si els americans estiguessin el canal d'Ursia ja no n'he fet no n'he fet 50 pel·lícules sí segurament però per explicar coses diferents perquè si les 50 és per explicar el mateix amb una passaran té totes aquestes possibilitats la resposta era cert el tiroteig d'Ok Corral que dura aproximadament 23 segons 34 i hi ha dos bords em sembla i 400 tiros o una cosa així ha donat per setat de pel·lícules i duran 24 segons per tant el canal els ha podido donar més sempre i quan tu puguis mirar des de maneres diferents i aquestes maneres diferents puguin connectar amb temes no d'interès de preocupació general hosti quantes balanes va fer a l'Ok Corral és igual ara la violència la violència com a fórmula de de negociació quan l'home que va matar la llibert i balanes quan la llei encara no ha arribat doncs això sí que és un tema és un tema perquè jo crec que diguem-ne això pot ser que torni a passar vull dir que hem viscut un temps en què la llei ha anat diguem-ne reduint l'espai de l'arbitratge de la violència però i per això et dir que a vegades les discussions de futbol no són irrellevants jo crec que estem en un altre moment en què com la veritat és un terme de poc prestigi i el que mana són les opinions però també totes les opinions són iguals i per tant és igual si tu has estat 50 anys estudiant allò com si ho llegessis per primera vegada la teva opinió val com el de l'altra si això passa si la veritat no existeix i les opinions són totes iguals com arbitrarem entre les opinions com arbitrarem entre els interessos ah no buscarem algú i convencionalment el numerem àrbit sí però en els camps de futbol els peguen els àrbits per tant jo crec que tenim un problema de fons i pot ser que algú amb una novel·la sobre l'Hockey Corral estigui parlant del que ha vist en un camp de futbol d'infantils la setmana passada pot ser i per tant algú farà una altra novel·la sobre el canal un dia segurament amb unes ulleres de present diferents i tindrà tot el debat del món sí però alguna cosa deu tenir aquesta obra hem recordat històricament que ja van ser els musulmans els 700 que se la van plantejar amb el de les àquies l'any 700 700 anys més tard o 800 el 1500 com hem recordat s'ho plantegen es comença a fer a finals del segle XIX i encara avui es planteja com tu has dit tecnològicament s'hauria fet molt millor del que es va fer però funciona funcionar però diem 144 quilòmetres sí però probablement el problema hi ha estat sempre el dramatisme del problema és variable i el que canvia és això és les possibilitats i la necessitat de fer-ho i les expectatives positives que van a fer-ho és a dir el que és important jo crec dir també és que el beneficiari del canal d'Urgell no és només el pla d'Urgell és el conjunt del país sí bueno actualment ho hem parlat els beneficiari són els caterins i els àrabs que són els que s'emporten les collites dels cereals i toquem el ferratge més aviat però sí el ferratge home avui pròximament a l'esmorzar sí però probablement en aquests moments per exemple el canal d'Urgell i en general el rec serveix més per l'alimentació del bestiar que de les persones és a dir el panís és fonamentalment per ferratge és a dir la ramaderia ha guanyat una mica en l'agricultura aviam per finalitzar aquest tema i que el Josep i el Joan ens expliquen històries ben trobats soients recomanació imprescindible o imprescindible molt molt adient per aquest Sant Jordi Vicenç Villatoro Urgell la febre de l'aigua no us avorrireu teniu llibre per ben bé fins a l'estiu 608 pàgines els oients els lectors del teu llibre segur que s'ho passaran com a mínim tan bé com ens estem passant nosaltres estan amb tu com a mínim el llibre I see skies of blue And clouds of white The bright blessed day The dogs say goodnight And I think to myself What a wonderful world Vicenç, hem començat amb el Sapere Aude, eh? Te'n recordes, eh? Aquella locució llatina d'un individu, l'Horaci Saps qui era aquest individu? Era el Quint Horaci Flac En llatí Quintus Horacius Flacus Simplement conegut com a Horaci Un italià 8 de desembre del 65 abans de Cris Venècia i va morir un 27 de novembre a Roma de l'any 8 després de Crist Filòsof, poeta líric i satíric i atí Era fill d'un esclau alliberat Molt intel·ligent Va tenir l'oportunitat de seguir estudis a Roma i posteriorment a Atenes I fou molt respectat Era una espècie de Vicenç Viatoro En els segles romans tant literaris com polítics Es va mantenir sempre sota la protecció important Cosa que no t'ha passat amb tu O almenys només D'un tal Mecenas No el vaig conèixer Però saps? Fixa't la referència que era un mecenèric Fixa't si estava unit i al Mecenas li patrocinava tot que els van enterrar junts Mecenas i Horaci estan juntament enterrats Fixa't la poesia oraciana Amb la seva varietat de temes nacionals i sobretot la seva perfecció formal signe d'equilibri i serenitat va ser identificada en el Renaixement Imagina't-ho com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques Ja veus aquest home el Quintus Horacius Flacus Horaci Sapere Aude Doncs mira ara continuarem amb un Sapere Aude amb aquests dos senyors I see skies of blue And clouds of white The bright blessed day The dark say goodnight And I think to myself What a wonderful world The colors of the rainbow So pretty in the sky Are also on the faces Of people going by I see friends shaking hands Saying how do you do They really say I love you I hear makers cry I watch them grow Joan, Josep, Sapere Aude, eh? Ja veus, eh? Sapere Aude Atreveix-te Bona, va, intentarem alguna cosa, no? Mira, abans de dir això Aprofitant que avui és el Sant Vicenç vull deixar constància que just abans, a l'últim programa abans de Setmana Santa va ser el dia del nostre patró Sant Benvingut Ah, teniu patró, eh? Home, benvenut-vos Scotiboli mort el 22 de març del 1282 que va ser un prenat catòlic italià i que Sant Benvingut benvolgut i ben trobat és el nom d'aquest programa Benveni Veus? Sapere Aude Sapere Aude Bé, en principi com sempre vull posar una cançó sempre la dedico normalment a algú aquesta vegada és el cantant doncs per tant endavant, Carles La terra, la terra, la terra de España las grande, la sola desiertas llanura galopar, a galopar, a galopar galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar a corazón suena, suena, suena, suena, suena, resuenan las tierras de España la serradura galopa, caballo, cuatralbo, jinete del pueblo que la tierra es tuya A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar. A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar. Agabo par, poema homònim d'Arfadeu Alberti. Canta Paco Ibáñez. Més un petit homenatge a aquest cautentor valencià, de 89 anys, que encara abans d'ahir es va atrevir a sortir el pobleu de la música. Francisco José Gorostiri. Ja ho he dit, cantautor valencià, que ha medicat problemes de Góngora, Quevedo, Miguel Hernández, Leon Felipe, Gabriel Ceballa, García Borca, Pablo Neluda, Goitizobo, i també, lògicament, en Rafael Albert. Va ser un símbol de la lluita antifranquista. I avui, com ja he dit abans, amb quasi 40 anys, encara s'atreveix a fer un recital 90, però dic 40 en 90, pobra broma. Bé, pobra broma no sé si en tingués 40. El pobleu de la música, per cert, amb molta gent. Aquí queda. Continuarà amb història. Història... El Vicenç, moltes gràcies, com sempre, per estar aquí. M'encanta sentir-te, m'encanta els teus llibres, i per descomptat, aquest últim que hem comentat, no ho he llegit encara, però per descomptat, 600 pàgines a mi em poden durar tres setmanes, però me'l llegiré. Bé, doncs parlarem, ens n'anirem molt més lluny que tot això, i una mica el títol d'aquesta petita dissertació històrica es diu Ramcès segon l'excessiu. Més de 150 fills, quasi 70 anys de regnat, 90 de vida, i una llista molt llarga de fites de guerra i edificacions que avui són la joia de l'arquitectura universal. Tot en la figura d'aquest rei, és aclaparador, incluent el seu amor per Nefertiti. Aquest va ser Ramcès segon, el tercer farol de la XIX dinastia. Aquest rei va governar més de 77 anys, 30 anys més que en Franco, per dir alguna cosa, i va viure quasi 90 anys, més del doble del que era habitual al seu temps. El seu regnat es va estendre sobre tres generacions de subtits. tant l'avi com el net van obeir el mateix farol. El seu regnat era un tipus desmesurat, tenia un lloc ensinistrat que el seguia allà on anés. Un gran també en pau combat, i el seu millor plaer era visitar els camps de batalla després d'una gran victòria. De fet, durant els cinc anys posteriors a la seva investidura, va anar a lluitar amb cinc guerres diferents. No ens ha d'estranyar, doncs, que tot el que va fer, va manar a construir, tot estigués farcit de logis a la seva grandesa, a la seva saviesa, el seu geni militar, i cap crític als seus errors que en va tenir. Rancès II va ser un paradigma de la superbia del poder. Tenim molta informació sobre ell i el seu regnat, i disposem del seu cos. Mumificat, però amb un treball tan acurat que el seu cabell conserva un aspecte sual i sedós. La mòmia està dipositada al Museu d'Alcaire. Les investigacions forenses modernes han demostrat que era pèl roig i molt alt per la seva època, el que segurament devia contribuir a la seva major hosticitat. Potser faltava un farol d'aquests tipus. La dinastia anterior, la XVIII, havia començat a enfonsar-se 40 anys abans, en la fi del regnat d'Amenhop i IV, o Akenatón per nosaltres. Aquest segon rei rebel, que va voler trencar amb les sacrosantes tradicions, promoure una revolució que va intentar canviar les bases de la religió en contra de la casta sacerdotal, que, havien acumulat poders i riqueses, havien convertit els faraons en titelles dels seus designis. Akenatón va perdre la seva batalla amb els sacerdots i la seva dinastia va anar morint. El seu net, Tutankamón, era pràcticament un nen quan va ser enterrat, i només conegut pel descobriment de la seva tomba encara tancada. Després va arribar Oremep, que va morir sense descendència, cosa rara en aquell temps, entre els farons egipcis, però aquest va ser un cas. Cosa que va permetre que el seu braç dret, el general, pare a Mesos, després Ramsès I, fundés la seva pròpia dinastia. Ramsès I no va viure més d'un any i fó succeït per Setí I, pare de Ramsès II. Aquesta nova dinastia tenia molt clar que no volia conflictes amb els sacerdots i va enfocar tots els projectes de govern cap al pla militar, on tots els enemics eren externs i tota victòria el mou celebrada. Setí I va competre contra Cananeus i Ititas durant el seu regnat de 15 anys i sembra que va saber posar un cert ordre entre els seus servets. Setí I va morir jove, amb 40 anys, i Ramsès II coronat. El jove faraó, que no arribava als 20 anys per seguir la tradició del seu pare, va pujar a una quàdriga i se'n van lluitar contra els Ititas, la gran amenaça de l'imperi. Vuit anys més tard, va tenir lloc la batalla de Kadesh, a l'actual Íban. Va ser el primer enfrontament armat de la història del que tenim notícia, motiu pel que s'estudia a totes les escoles militars del món. Els egipcis es van voler baler de baduïns per informar-se de la situació de l'exèrcit Itita, però aquells els van dirigir cap a una temple mortal. La maquinària de guerra Itita, que disposava en uns carros de combat extremadament moderns per a l'època, es va concentrar sobre l'exèrcit enemic i el va destrossar. Ramsès II li havia deixat al campament un important botí, i això va fer que els Ititas es dediquessin a saquejar-lo al que va permetre el farol huir i després contraatacar. Faig un parèntesi per situar els Ititas. Si no, potser ens quedaríem curts perquè tots no sabem qui són, o quasi tots. Bé, els Ititas, amb una aproximació històrica molt ràpida, eren un poble indo-europeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, el segon mil·lenni abans de Crist. Van fundar un gran imperi, en llengua pròpia i una capital, Atussa. Van ser els descobridors de la tècnica de la forja i del treball del ferro i això els va donar un gran poder militar i comercial. Quan he parlat dels carros de combat i Ititas, venen, sobretot, de la seva facilitat en treballar el ferro i la forja. Van conquerir Babilònia, tota la Cappadocia, part de l'actual Síria i la Cilícia. No estan clares les causes de la desaparició d'aquest imperi. Potser un conjunt de circumstàncies, fragmentació en diferents regnes, com sempre, carestria d'aliments per la sequera de la zona que dominàvem, abans hem parlat de la sequera, era zona mediterrània també, disminució de soldats en campanya, fruit de les llargues llarres dels últims reis Ititas i moltes més. La signatura d'una pau, que en parlarem un peu després, o que es va dir pau perpètua amb Rancès II, va provocar que Atussa depengués del blat egipci per sobreviure. La legalència va ser imparable. L'aparició dels anomenats pobles del mar, homes hostils de l'imperi, van ocupar bona part del Pròxim Orient, Xipre, les costes de Palestina, Egipte i Síria. Tot va contribuir a l'esquera de la taiguda. Va ser un gran imperi, amb restes escultòrics, peces de plat i brons de relleus, però que encara queda molt per explorar. La seva capital, Atussa, estava situada al centre d'Anetòlia, on avui hi ha la ciutat de Bogans, Coy, al norest de Ankara. Bé, havent fet aquest parèntesi sobre els hitites, continuem amb la història del nostre amic Rancès. Ho hem deixat a la batalla de Kadaj, una batalla que va tindre un resultat bastant confós. La historiografia considera que guanyaren els hitites i que això va provocar que Rancès els histadis veia de Xipre. Però el mateix Rancès, amb la seva magalomania, va fer un composar una crònica en vers anomenada Poema de Pentaur, on declarava la seva victòria indiscutible. El tractat de Pau Posterior, al que ens hem referit abans, parla de que tant el faró com el sobirà hitita es reconeixien com a germans per tota l'eternitat. I alguna cosa devia passar. Tres dècades més tard, Rancès es casa amb la filla del monarca hitita a celebrar una gran cerimònia anupcial i sembla que van passar assiliats per un temps. I han parlat també de la necessitat dels hitites del blat egipcè. El faró era per ell més que un home, la seva essència era divina, però els seus gustos molt humans. ja el seu pare setí primer li va regalar només amb 15 anys un immens harem quan ja estava casat amb una de les moltes dones que va tenir i sis nefert. Cada harem era un univers en si mateix, un àmbit tancat, ple de rancúnies i trames mortals. Rancès III, que va governar 15 anys més tard que el nostre, va ser assassinat en una conspiració a l'interior d'un d'aquests. El provífic en Rancès II li van fer inscriure als nombrosos tempres construits a la seva època més de 150 inscripcions amb els noms dels seus descendants. i aquests els reconeguts. Considerant això, no sembla que aquesta xifra es pugui dir que sigui massa alta. A part d'esposes oficials, germanes, filles, princeses estrangeres i súbdites, l'home es va mantenir eròticament actiu per espai de 70 anys i prenia la dona que desitjava. Ah, però aquest mascle alfa també va tenir la seva debilitat, la villa Nefertiti, aquella per la que sempre brilla el sol. D'orígens desconeguts ho han coberts, potser una germana estrangeres va ser el seu gran amor. Mort abans de complir els 50 anys, les seves mencions es troben en molts dels monuments construïts a posteriori. Es conserva un vers atribuït al faraó. El meu amor va ser únic i ningú va poder realitzar amb ell. Al morir em va robar el cord. A ella va dedicat el temple de Bussimbel i la tomba de Nefertiti a la vall de les Reines és la més bonica de tot el conjunt foradari. Quan va ser descoberta l'any 1904 per l'arquera va quittaviar Ernesto Esquia Parelli es va poder constatar que el seu esplendor no va desaparèixer malgrat els lladres de tombes. El res Rancès II va continuar amb la seva activitat constructora. Es diu que les seves construccions són superiors a les de tot el conjunt de les piràmies de Gisà. Rancès II estava convençut que era fill del reu del Déu Amunt i com a fill d'un Déu mai es podia equivocar mai mai. Mai podia admetre errors tot venia dictat per amunt la seva crueltat els seus capritxos la seva superbia no s'han trobat massa mostres de voluntat que permetessin pensar en que va al benestar del seu poble però inclús Rancès II amb tot el seu poder no va ser capaç de fer retrocedir el temps. Gràcies. Carai, Joan mira allò del Sapere Aude m'has fet descobrir que el Rancès era pell roig i la meva imatge del Rancès era el Jules Briner totalment descapotat ho entens? I ara el Sapere Aude metro 90 metro 90 ho entens? I la meva versió del Rancès torno a repetir descapotat total i avui descobrim amb el Sapere Aude que era pell roig els feixinicus de l'espoi com estan bé que ens ho van fer creure Sembla molt vergonyós que l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera que fins que no ho desmenteixin estan cobrant de Junts muntin la seva candidatura alhora contra els que fins avui els han estat pagant el sou en fi la realitat supera la ficció Josep què? Sapere Aude no? Molt bé doncs em sumo a la facilitació amb en Vicenç Villatoro que Sant Vicenç Ferrer també és un sant com com el mareu dels dolors o com l'acció de gràcies és el primer dilluns després del dilluns de Pasqua no tenia un dia fixe molt interessant tot el del canal d'Urgell a mi també me l'havien explicat recordo un programa d'en Guàrdia i el llibre Aigua a les venes d'en Francesc Anosa que explica tot això que era realment una pel·lícula de l'Oeste va ser molt interessant i ara ja estic esperant tenir el teu llibre a les mans per gaudir-ne Bé, jo seguirem-lo la setmana passada que parlàvem de la Cecília i l'Amèlia dues noies de Casabona havíem parlat de la Cecília Cecília Gómez de l'Olmo Saavedra que va ser la dona del conde del el propietari dels magatzems del Siglo i avui parlarem d'una altra Amèlia de Vilanova i Llinadal vam acabar amb l'enterrament de la de la Cecília en tota aquella parafernalia totes aquelles mostres de dol tan increïbles i bueno aquí és desaparegut ella però com el Cid apareix un cop morta perquè Eduard de Conde el 1909 va comprar una finca situada al carrer de l'Estrella actualment carrer Eduard de Conde per 83.500 pesetes i va fer enderrocar doncs la casa que hi havia per convertir-la en una de nova projectada pel seu gendre l'arquitecte l'Eucàdio o la barria d'aquesta manera va passar de finca rural a la finca d'Esbarjo en aquest cas d'Estiuets i la va anomenar Quinta Amèlia Vila i Quinta Amèlia Quinta Cecília perdó Vila Cecília en català ens recorda la seva difunta dona cinc anys i la seva filla el mateix anys afegeix un segon pis aprofitant que el seu marit era l'arquitecte i que ja devia tenir pensada la reforma quan se'n vagi el pare jo això m'ho arreglo com vull i aquests terrenys tenien al costat els de la Quinta Amèlia l'altra dona que ha inspirat el tema d'avui o sigui que la curiositat per saber el perquè d'aquests dos noms d'aquests jardins doncs m'ha portat a conèixer aquestes dues dones i aprofitar per parlar dels marits i així doncs parlar una mica més de la història de Barcelona l'any 69 l'Ajuntament va adquirir totes aquestes finques els dos terrenys estaven pràcticament junts es va crear el carrer de Santa Amèlia que separava les dues finques i tota la superfície estava declarada com a zona verda malgrat tot això la part superior es va requalificar com a urbanitzable i gràcies a la lluita veïnal de l'any 70 van aconseguir que s'edifiqués només la part de dalt del carrer del carrer del riu d'Or que era una colònia espanyola del nord d'Àfrica que tenia com a ciutat principal Villa Cisneros tot això ja ens queda molt lluny però els que tenim una certa edat ho recordem encara era exacte la vila Amèlia va ser enderrocada i el terreny va ser enjardinat l'esmentada Amèlia era Amèlia de Vilanova i Nadal que es va casar amb Ignasi Girona i Agrafel hem parlat del Girona hem parlat del canal d'Urgell també en parlaré un moment jo perquè és una cosa així però vull dir de pitzellada ella sí que va gaudir de la finca no sé si molt o poc ja que només hem trobat que va sobreviure del seu marit el qual entre 1861 i 1862 va comprar dos terrenys i una part segregada d'una altra finca van derrocar les construccions rurals preferir la seva casa d'estiuets amb edificis anexos que va estar enllestida el 1864 i la va dedicar a la seva esposa i era a la Quinta Amèlia a la Vila Amèlia Ignasi Girona mor el 1889 queda a la vídua com a usufructuària i els fills com a mereus i quan ella mor els germans recorden que la propietat passi a la germana Helena Girona les dues propietats estaven juntes tant és així que l'Helena Girona i l'altra hereva Pepa Conde van demanar conjuntament un permís de l'Ajuntament per refer una tanca que hi havia que comunar les dues propietats aquí ja perdem la pista dels Conde no sabem si la família va seguir com a propietat o no en canvi els Girona sabem que van ser propietaris fins a la mort de l'Helena el 1963 que la finca es va subastar i que va ser adquirida per Josep Fradera i Camps fundador de l'empresa Cementos Fradera que va passar als seus fills fins que va ser expropiat per l'Ajuntament el 1968 la Vila Amèlia la Vila Amèlia va ser inderrocada i l'altra l'altra Vila vas venir al centre cívic i els dos jardins van ser reformats ara no m'entendria explicant-los que són macos val la pena anar-hi anar-hi a passejar nosaltres molts anys havíem anat per aquells jardins a fer fotografies després de venir a la Palma amb els fillols si recordes doncs i encara jo encara hi vaig doncs Amèlia de Vilanova i Nadal no en sabem gaire cosa com el que dèiem l'altre dia sabem doncs perquè són filles d'esposes d'ona ell era filla d'una important i rica família barcelonina no en sabem ni quan manéixen ni quan es va casar sabem que el seu primer marit era Antoni Bruguera i Martí fill també d'una rica família de Mataró que va morir el 1846 els 24 anys deixant la vídua amb una filla i amb una immensa fortuna a més d'immensament rica tenia fama de ser molt guapa una mirada dolça i delicada i fama de dona culta són aquelles coses que sortien als ecos de societat i tal de brudar i tocar el piano o l'arpa no té sentit res suposem que alguna d'aquestes coses devia fer l'any 1850 es va fer digir un templet neoclàsic al cementiri del Poble Nou on reposa en les restes d'Antoni Bruguera i té una inscripció on es llegeix la muerte que todo lo destruye no podrá borrar oh sombra querida el recuerdo del cariño de una esposa que te ha ido la traba diuen que aquesta frase podria ser d'en Zorrilla però Déu-n'hi-do es va tornar a casar amb Ignasi Girona i Agrafel amb qui va tenir un fill Ignasi Girona era de la Nisaga del Girona una important família catalana que van fer tantes coses que en farem un repàs més o menys ràpid depèn del temps que quedi perquè van fer moltes, moltes, moltes coses entre elles del Canal d'Urgell que n'hem parlat abastament bé, n'hem parlat n'hem parlat qui en sap l'Ignasi com tota la família no va parar de fer coses va entrar com tots els germans a l'empresa familiar en arribar a la majoria d'edat l'arrencada de la mineria de carbó del Baix Ebre va esdevenir una realitat gràcies a ell a les mines de la Granja d'Escarpe la Granja d'Escarpe que proporcionava combustible per a la moderna fàbrica de ciment que va ser construït en 1879 i l'Indret es va convertir en un potent complex industrial que a més de la mina i la fàbrica de ciment comptaven amb un embarcador al peu del Segre des del qual els lleuts i els carros portaven els sacs de ciment a Maquinensa i a altres llocs cal pensar que en aquella època no existien carreteres a la zona i el transport fluvial era l'única possibilitat de fer rendible l'exportació també va ser durant uns mesos el primer director del Banc d'Espanya a Barcelona Carles que va deixar però no aixocar amb el seu germà Manuel que dirigia el Banc de Barcelona Manuel el famós Manuel Girona que és el més conegut de la Nisaga va ratar juntament amb el seu germà Jaume qui després li va adquirir la seva part el 1892 la finca del Castell del Remei situada a la Plana d'Urgill a més de vins el se li elaborava un brandi un licor de camamilla molt popular en tota la zona amb esteles un vinagre molt original tots de gran qualitat no faré una llista exhaustiva dels seus negocis perquè no acabaríem però la seva capacitat com a comerciant negociant i empresari doncs era gran com tota la família malgrat tot els últims anys del seu punt de vista econòmic doncs van ser més aviat fumuts més tristos els negocis no acabaven de rutllar tenien gran deute amb el seu germà Manuel el qual va fer front a la seva esposa amb l'ajud de tota la família i això que l'esposa era immensament rica com ens han dit les cròniques l'Amèlia Vilanova va morir el 20 d'abril de 1904 i està enterrada en aquell temperament neoclàssic que va ser construït el 1850 pel seu idolatrat espós on també l'acompanya el nom menys idolatrat Ignasi Girona o sigui estan tots tres juntets al cementiri del poble nou com el mecenas i l'horací bueno doncs aquí ens acomiadarem d'aquesta negada esposa extraordinàriament vella de mirada dulce i delicada i ademà és com fama de mujer culta que hem dit al començament traduït al català a les cròniques de l'època doncs aquí acabaríem si no fos que el 5 de juliol del 2013 va tornar a ser notícia per la donació d'un altre personatge a seus el menac d'una pintura a l'oli feta per Federico Madrazo el 1853 aquest Federico Madrazo per una nissaga de pintors del 19 la premsa se'n va fer ressò i se n'ha parlat molt oi sí i tal però només del nom i això sí explica les mides de la pintura qui era en Madrazo i tota la cosa aquesta i poca cosa més d'ella doncs tot això m'ha fet saber doncs que això que havia estat enterrada al templet aquest juntament amb els seus dos marits i en un altre lloc que posa el nom de la filla aquella filla que va tenir amb el primer matrimoni que no ho diu enlloc i aquí sí que es posa que la seva filla Anna la Serendípia sí perquè l'esquerra de la de la Vanguardia és molt genèrica sus afligidos hijos nietos nietos familia toda allegados i aquestes coses però ni un sol nom ni una sola data parlem ara doncs una mica de la família Girona ja que allò ens va donar peu l'anterior per parlar del conde i el cicle doncs aquí parlarem de la família Girona una miqueta podem afirmar que al Girona no només van atresurar una gran de les fortunes dels païs una de les més grans sinó que van formar part al primer gran grup inversor de l'època seguit de lluny pels Güell passa que els Güell són més coneguts suposo que gràcies al mecenatge que van fer de l'inrepetible Gaudí però Déu n'hi do al Girona em sembla que els passa una mica la mà per la cara van impulsar i van participar en la creació de més de 70 empreses els més actius de l'espai comercial financer i industrial i més decisius del procés d'industrialització i solament són recordats perquè un dels seus membres Manuel Girona i Agraafel va apagar de la seva butxaca la façana de la catedral de Barcelona aquella façana que hem dit moltes vegades en broma que és un gòtic tardà bastant tardà possiblement el meu intent de repassar el que van fer tota aquella família semblarà que faig un llistat potser sí per si algú s'adorm només vull deixar clar que la fortuna no està tacada per la vergonya del comerç d'esclaus sobretot en un moment que aquesta aberració semblava bastant normal que veiem que hem de mirar com són els contextos de les coses així era una cosa molt normalitzada tothom parla ara sí hi ha gent que s'esguerra les vestidures oi sí aquests esclavistes i tal però hi ha altres esclavistes a la península que són tinguts vaja com a grans com a grans patriotes i benefactors i tal que no vol dir que no fossin en el fons el que deia el text i el context exacte com ho deien jo soy yo i mi circunstancia i mi circunstancia i mi circunstancia perdó el Girona mai van entrar en això vull dir que aquella idea que la industrialització es fa a Catalunya amb capitals que venen del tràfic d'esclaus queda desmentida perquè la primera família en impuls de la industrialització no tràfica mai en res en Amèrica per això m'ho he volgut deixar-ho clar perquè és això que tothom parla d'aquestes coses i aquí d'altres també nosaltres volem ser tan més papistes que el papa i ens volem avercunyir de tot doncs que quedi clar que aquí no hi ha res en aquest aspecte parlem una mica de l'origen de la família quan Catalunya sortia de la guerra de cessació em pre-desembolament del decret de nova planta Gaspar, Girona i Magrinyà natural de la selva del camp que era fill d'un pagès se'n va cap a Tàrrega que en aquell moment vivia un gran moment econòmic allò que ens ha explicat que Lleida va fer doncs una gran han crescut un gran ressorgiment i Tàrrega doncs va ser un d'aquells llocs i llavors ell va muntar una botiga de teixits i com si es tractés d'un argument de Hollywood les coses li venen de cara coneix i es casa amb Maria Antònia Castelltort que hi ha el segon cognom ja no ja no apareix Castelltort que era hereva d'un propietari d'una botiga de teles a la plaça Major llavors soc les gendres congenien molt bé i van ampliar el negoci passen els anys i el fill de la parella Josep Antoni Girona i Castelltort es casa amb Antoni a Tàrrega altre cop el segon cognom no sabem d'aquesta dona senyora que és filla d'un ric comerciant de la vila i el primogènit d'aquesta unió va ser Ignasi Girona i Tàrrega aquest és el diguéssim el pal de Paller que després doncs pengen tots aquests ells el mana el Girona fa molt aquest Ignasi Girona i Tàrrega nascut el 1871 va heretar els gens emprenedors de la família i els diners per expandir doncs aquestes capacitats des del començament el Girona compadalitzen activitats comercials i agràries els comerciants generaven calés tot l'any els agricultors doncs havien d'esperar les collites i llavors quan no tenien calés els comerciants els hi posaven ells els hi deixaven el que fos finançaven en una paraula Ignasi Girona convertit en la primera fortuna de Tàrrega va a Barcelona seguir estudis de comerç amb el seu germà Ramon i un tercer germà es queda a Tàrrega que després seguirà la carrera militar i morirà i morirà a Sultí en Ignasi Girona comença la nissaga del Girona a la ciutat com tal ell és el patriarca el veritable pal de Pallè que hem dit que aguantarà tot el teixit familiar fins al dia de la seva mort després tot serà diferent però Déu n'hi do hi ha tota la feina feta i tot el que segueixen fent els germanets és a dir que hi ha molta cosa al cap dels 3 anys de 3 anys a Barcelona el 1806 es casa amb Antonia Grafel i Obrador ara sí que sabem el segon cognom però no ens sabeix de res perquè no sabem res més era filla d'un rellutger suïs té 25 anys viuen amb els seus sogres i cunyats cosa molt natural en una ciutat emmorallada i atapeïda com era Barcelona tenen 3 fills Joan, Mercè i Antonia moren els sogres els cunyats i també la dona i queda a casa una germana més petita no sabem la diferència d'edat no sabem que es deia Rita es van casar i van tenir 5 fills Manuel, Ignasi, Jaume, Esperança i Casimir no és el primer cop que expliquem convidus a casa amb una cunyada ho hem explicat que era una cosa també molt normal en aquelles èpoques ara he pensat que en aquest cas els germanastres tenen tots els mateixos noms i cognoms perquè les mares eren germanes a Tàrrega hem dit que era la primera fortuna però Barcelona era una mitgenia hi havia gent molt més rica que ell quan va arribar aquí pel seu caràcter d'emprenedor es va mantenir intacte tot i que amb la queda de Francesc va tornar a Tàrrega durant 4 anys fins al 12 i després torna a Barcelona reprèn les seves activitats comercials financeres durant 20 anys feia préstecs a particulars a l'Estat comprant deute públic comercialitzava productes que hi havia vents desamortitzats per el Mendizabal etcètera etcètera operacions d'embargadura buscava socis va tenir una fàbrica d'indianes el 1812 només tornar a fundar l'empresa Girona i companyia amb el seu germà Ramon i 3 socis més empreses dedica a activitats més diverses banca finances obres públiques indústries drets de consum d'aigua ardent participació a la xarxa d'hospitals públics administració de tabac i moltes altres coses més tot el que era negoci doncs no es dedicava en una cosa en particular no com en català la pela és la pela i ho feia força bé es va adaptar també a les circumstàncies compra vents desamortitzats participa en la venda de vents subestats el procés de la desamortització etcètera etcètera el 1839 amb els seus dos fills majors d'edat Joan i Manuel i un soci targarí constituirà la societat mercantil Girona Germans Claver i companyia que es convertirà en un procés de constitució de companyies d'altres companyies amb capital exclusivament familiar els altres fills mascles mascles naturalment es van incorporar a la societat a mesura que es feien majors d'edat en Manuel i l'Ignasi que són els dos que hem parlat més són els que seran administradors d'aquesta d'aquesta companyia l'any 39 també envia el seu fill Gran Lleida a comprar terres que es veiessin beneficiades per la construcció del futur canal d'Urgent que acabaria construint la seva empresa compra el castell del Remei que ens trobeix carreteres dues línies de ferrocarril de Barcelona Granollers i Saragossa Barcelona tot això doncs estic repetint el que ens ha explicat fa un moment tot i que ho t'havia apuntat ha sigut casualitat que hem coincidit amb això des de 189 a 1867 que es va liquidar l'empresa tots els cinc fills van mantenir el peu del canó van tocar els negocis més diversos construcció per les públiques assegurances finances i indústries i sempre ell el pare va mantenir un paper molt actiu en l'organització dels negocis familiars tenia una visió global de transformació dels sectors econòmics i això doncs feia que tot li funcionés força bé diguéssim entre 1839 i 1867 la seva fortuna personal va tenir un creixement espectacular es va multiplicar el seu capital per 125 només i tot i que venia d'una època que la figura de l'hereu era molt important i amb la seva família particularment doncs havia sigut importantíssim doncs en sortir de la societat divideix el seu capital en 8 parts iguals incluent el vidro de la seva filla petita suposo que hi havia tants calés d'entremig que va pensar així no ve d'aquí n'hi ha per tots no es barallaran i n'aniran tirant endavant i li sembla que li va sortir força bé i per conservar d'alguna forma la tradició va passar a les finques que havia heretat dels seus pares el seu fill gran Joan i els fills van rebre així en vida del pare una part important de la fortuna familiar segon la seva biografia en morir a Barcelona el 19 de gener de 1867 va deixar una herència de 350.000 duros que sumat els 225.000 que ja havia repartit el 1856 entre els seus descendants constitueixen una xifra extraordinària sobretot si es considera que cap dels béns valorats en l'herència no l'havia heretat dels seus avantpassats i tot això l'havia fet ell que Déu-n'hi-do quan va morir era el primer contribuent de Catalunya i tenia la primera fortuna del país no obstant el repartiment que havia fet ja als seus fills anys abans era una persona era una persona creient i poca amiga del luxe per la qual cosa va demanar ser enterrat a terra i no en un nínxol o penteó com es començava a fer i va demanar que les seves exèquies s'evités tot tipus d'obstentació i als seus fills els va donar una educació espartana característica que van conservar ells tot al llarg de la seva vida a la seva mort els fills van seguir van seguir la seva vida fent negocis ara amb uns ara amb altres ara junts ara sols però sembla que no hi van haver baralles familiars és una cosa molt que trascendís quan hi ha tant diners pel mig és bastant difícil fins i tot hem dit abans que l'Ignasi va deixar de ser director del Banc d'Espanya per no interferir amb son germà que era director del Banc de Barcelona en Manel Girona era el fill gran de la segona esposa va ser designat pel pare com el que podríem dir el cap del clan del Girona per dir-ho d'alguna manera la crisi del 1876 els va afectar molt era una crisi de tota Europa però ells se'n van anar sortint hi ha la historiadora Lluïsa Plà que va publicar una investigació exhaustiva sobre el Girona basant-se amb l'arxiu familiar i l'anàlisi de document diu van ser el grup inversor més gran del país un exemple les quatre primeres firmes inversores a Catalunya entre el 1815 i 1866 pertanyien a la família Girona amb un total de 20.289.240 pessetes el doble que el grup següent que era Catalana General de Crèdit i el nom propi següent a la llista és Joan Goell i Ferrer amb un capital inversor de 3.576.150 com 7 vegades bàsicament quasi 7 vegades la fortuna dels Goell tornant a Manuel Girona sabent que amb 16 anys va aconseguir la representació d'una empresa del Maria que fabricava canonades de plom que aleshores era una novetat i que el nen ja despuntava ja tenia maneres el noi es va casar amb Carolina Vidal Quadres Ramon filla de Manuel Vidal Quadres que fundava la banca Vidal Quadres absorbida més endavant pel banc de Barcelona el primer ampliat espanyol i del qual el 1844 Manuel Girona va ser el fundador o sigui que es va menjar el banc del sogre també va ser un dels fundadors del banc hispano-colonial que va intervenir també amb la construcció de la via laietana el 1886 va ser escollit com a primer president de la Cambre Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona va fundar la companyia general de tabac de Filipines amb el marquès de Comillas l'any 1876 va ser nomenat alcalde de Barcelona a ser diputat de la Seu Durs i ell senador vitalici pel partit conservador i va rebutjar fins a tres vegades el nomenament de ministre d'Hisenda amb motiu de l'exposició universal del 1898 va donar un milió de pessetes per poder acabar la façana i el simbòli de la catedral com hem dit abans aquell gòtic tardà que això seria uns quants milions d'euros actualment un milió de pessetes del 1888 era molta pela l'altre germà que hem parlat també va fer negocis amb altres germans la Torre del Remei amb el seu germà Joan Can Girona a les forges de Can Girona que era una empresa meteorògica de construcció de material ferroviari situada al Poble Nou al costat de la Torre del Besòs que vam parlar també fa uns quants programes i que se la van acabar comprant ells o els successors per tenir aigua per la indústria l'origen de les forges aquestes es remunta a l'any 1859 els germans Ignasi Casim i Girona explotaven tres ferreries de Barcelona la barcelonesa que estava més o menys on hi ha el Diagonal Mar la ferreria del Clot i ferreria de Sants es van ampliar es van fusionar van canviar de nom diverses vegades no cal entrar amb més detall i els dos germans d'Ignasi i els dos germans Ignasi Casimiro Girona Societat Encomandita amb aquesta raó social van participar en la construcció de la fàbrica de Can Batlló del carrer Ugell que es transforma el 1906 en l'escola industrial i la família Girona va tenir una llarga relació amb la indústria metal·lúrgica Jaume Girona el germà petit va ser entre el tres fundador el 1882 altos hornos i fàbriques de Lerra i Acero de Bilbao altos hornos de Vizcalla etcè etcè ja és a dir Vicenç si tu tinguessis que escriure La vida dels Girona les 608 pàgines és un llibre de butxaca eh el llibre pel que explica el Josep Vicenç ho ha escrit molt bé la Lluís Aplà i és un llibre absolutament recomanable i si puc fer una falca publicitària el dia 14 d'abril dia de diguem-ne interessant en moltes coses fem una proclamació de la república ja dic jo tenim una conversa amb la Lluís Aplà en el Castell del Remei sobre Castell del Remei Família Girona Canal d'Urgell que és un triangle un triangle de rell Castell del Remei que no se'n deia es deia Torre del Bisbe i ells en diuen Remei perquè l'Ignasi Girona es va protegir durant la guerra del francès i va quedar amb un amb un deute perdó tan agraït a la Madeu del Remei que un dels ferreries també es va dir finalment ferreria del Remei perdó però Vicenç et dones compte que alguna cosa passa passa sense tenir-ho preparat la relació la intercomunicació que puguin dir-ne una altra sense allargar-me més del temps això del Remei m'ho havia saltat perquè anàvem una mica malament de temps però estic content que ho diguis perquè trobo que era una cosa bastant interessant i tothom van dient que és de l'anterior diem-ne mentre parlaves de Canetó i de Ramsès II i de diem-ne Menjotab IV que serà Canetó només subratllar que hi ha un text molt divertit i molt interessant de Freud que es titula Moisès i la religió monoteïsta que la tesi fonamental és que Moisès és un sacerdot d'ató i per tant que el monoteïsme atonià el monoteïsme de Menjotab de Tella la Marna és el el ferment del que Moisès tremet a una colla que hi havia per allà que treballaven des claus amb les taules i els hi tremet i per tant que el nostre déu monoteïsta occidental és de fet per la via de Moisès això és una tesi de Freud si fos d'una altra ni les mentaríem però Freud home té un cert prestigi i per tant és un llibre bastant bastant recomanable perdó eh perquè és que això quan sents aquestes coses et venen ganes de aquí si vingués algú que tractés amb els esperits i les energies i no sé què us dónau que alguna cosa passa no només avui ha sigut un altre dia passem un altre i a més a vegades el que va venir ell a micròfon tancat vam comentar una cosa de jueus que havien vingut al barri de Sant Antoni jo en tenia una certa però no sabia que havia sigut una cosa més resenya pensava que era més antiga aquella tarda doncs buscant coses trobo que l'endemà hi havia una visita guiada al voltant del mercat de Sant Antoni que m'hi vaig poder afegir després li vaig enviar el que vaig trobar són aquelles personalitats vaig aprofitant jo vaig aprofitant bé doncs mira jo precisament estava acabant amb això fundador dels altres honors de Vizcaya juntament amb Jaume i president de la companyia dels caminos de hierro del nord d'Espanya la línia Barcelona Granollers i promotor el 1852 del ferrocarril de Saragossa a Barcelona aquesta última circunstància va fer que els germans Ignasi Casimiro orientessin la ferreria de Sant Josep i la de Nostra Senyora del Remei com acabes de dir cap a la construcció de material ferroviari i com que podríem omplir moltes pàgines més però ja no cal ja ho deixem aquí Déu-n'hi-do el que ha donat l'intent per saber que hi ha aquelles dues dones i els seus marits que van dedicar a aquelles cases Tornem-hi un life motive que no estava gens preparat però que és totalment avui en l'entrevista el Sapere Aude el Sapere Aude se l'endipia el que vulguis però ha begut la pena jo m'he passat molt bé buscant i tal i escoltant amb en Vicenç encara més Vicenç 5 d'abril 5 d'abril el dia del teu Sant Patre avui queden és el 96è dia queden 276 dies per finalitzar l'any o està el dia com avui que vens per tercera vegada amb el entre cometes compromís que vindràs una quarta mira van passar totes unes sèries d'aveniments un 5 d'abril mira Vilamajor Vallès esclata l'aixecament dels barretines contra els terços castellans no sé ben bé de què es tracta el 1688 Vilamajor el Vallès esclata l'aixecament dels barretines contra els terços castellans una part de la història com hi ha moltes que no en tinc ni idea però em va fer gràcia saber que un 5 d'abril el dia que el Vicenç ve aquí o es passa això i a Barcelona el 1904 a instàncies d'entitats com l'Ateneu barcelonès i el foment del treball Francesc de Moragues i Barret funda la caixa de pensions per la bellesa i d'estalvis de Catalunya i Balears a València apareix la capçalera del diari La Veu el 2017 que succedeix La Veu del País Valencià un diari digital editat a València però la resta del món el 1722 el navegant neusalandès Jacob Raogepen arriba a l'illa de Pàscola descobrint-la pel món occidental fins al 1722 un lloc del món que encara no s'havia descobert a Segòvia el 1976 d'això ja ens en recordarem un grup de 29 presos catalans i bascos d'etal FRAP el FAC del moviment ibèric d'alliberament organitzen la massiva fuga de Segòvia el 1992 el 1992 Sarajevo Bosnia de Segòvia comença el 16 de comença el 16 de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats servis durant la guerra de Bosnia el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna va durar gairebé 4 anys fins al 29 de febril del 1996 això són sexes si no els de Massala i què sé naçaments mira curiós un segur que el coneixis d'un company teu avui el un 5 d'abril del 1943 a Rocafort de Vallbona Lleida Lluís Foix per a llistre escriptor va néixer i mira per parlar un altre dia el 1472 a Pavia Milà va néixer Blanca Maria esforça la princesa de Milà que fou emperadriu consort del Sacre Imperi Romano Germànic que va morir el 1610 el 1875 jo recordo que el meu avi me'n parlava una francesa Mestinget cantant actriu i vedet francesa la Mestinget el 1908 un 5 d'abril va néixer un dels meus ídols Herbert von Karechan a Salzburg director d'orquestra austríac va néixer una actriu també icona Beth Davis eh a Massa Jussets eh va néixer el 1909 un individu que ha tingut eh una gran història amb el cinema com a productor eh de cinema Albert Broccoli productor de totes les pel·lícules gens bon el 1916 una altra icona una altra una altra icona Gregory Peck un actor de cinema i de teatre que va morir el 2003 una una icona eh la primera presidenta de Filipines una dona el 1947 la Gloria Macapagal Arroyo eh mira el 1950 la cantant va néixer la cantant de l'Ava la caia rosa l'Agneta Falswok i el 1955 curiosament a Nagoya al Japó va néixer Akira Toriyama ningú sabrà qui és però és conegut com el millor mangaka i dissenyador personatge japonès a l'autor de la bola del drac però també va morir gent un 5 d'abril i va morir el teu sant patró Sant Vicenç Ferrer el 1419 a la Bretanya i va morir avui a Mallorca moltes moltes aldotes que en diuen allà moltes dones celebren el seu sant perquè és Santa Catalina Tomàs i de Cates que és curiós jo quan vivia a Mallorca o Catalina o Caterina encara no és el mateix però uns en diuen Caterina i uns altres Catalina però és Catalina Tomàs i la resta del món va morir en Danton de vegades aquell polític francès dirigent de la Revolució francesa que va ser ejecutat el 1759 gràcies a en Danton en Marat i en Robespierre el temps que deia la trinca curiosament un 5 d'abril també a Washington va morir un militar que es deia Douglas MacArthur aquell de Volverer que els hi va dir als japonesos tonteries o no tonteries perdó molt respectable s'ho retiro en Carles Sánchez va morir en Salton Heston tal dia com el que el Vicenç va venir i no vull acabar sense recordar pel Vicenç una història que et trobo tan ben representat i diu que la cara de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya en la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o més generalment en el pla cívic i cultural tu mereixes la creu de Sant Jordi bons en Jordi compreu el llibre que val la pena a l'Ugell tinc moltes coses per explicar l'Horaci que el proper dia em servirà a puntat perquè és tot un personatge el Quintus Horacius Flacus salut i bona ràdio ens la trobem en el proper benvinguts benvolguts i ben trobats ara escoltes Ràdio d'Esfern sintonitzes Ràdio d'Esfern la ràdio de Sant Just 98.1 de Sant Jordi de Sant Jordi de Sant Jordi Bona nit, Bits 40.0 Bona nit i benvinguts Bona nit, bona nit a tot i sobretot a la peça que ens falta Sí, avui serà un programa pitjor ja ho podem dir, perquè no hi és el Rubén La setmana passada no, l'última grabació ens ho falla el Lluís i va ser una baixa molt important No, però no ho vas dir jo la setmana passada Us vaig jugar una mica la setmana, el mes passat Us vaig jugar com quasi contents Tu no saps de festa que veig aquí Ja m'ho he dit, m'ho he dit el Carlos Increïble Però sí, efectivament va fallar el González la setmana passada que diu el Lluís que no és la setmana passada sinó l'anterior programa i avui ens falla la garantia, una baixa notable perquè a més a més va fer un amago i a priori ahir va confirmar que sí, que sí finalment ho podia arreglar i la realitat és A su flesta ja és un mentidor És un mentidor, però és un mentidor Ens tenia emocionats allò de dir Rubén, gràcies La teva secció plasta de los discos que se'm mentira Exacte Que tenia una altra preparat, eh? No, si es veu que té un món Té una narrativa espectacular, el Rubén És el que... Cuenta cuentos Sí És fantàstic Jo crec que ara mateix és una secció top Sí, sí Bueno, avui crec que ho pot superar Però no tenim la garantia, com acabem de dir però crec que és un programa molt complet potser dels millors a priori de contingut dels que hem tingut perquè tenim bastants especials un especial clàssic de l'SAU que ja ens va també il·luminant en els últims programes Tenim un convidat especialíssim via trucada telefònica Tenim aquí en Wade Tom York? No, no és Tom York És bastant millor que Tom York Oh, tu meu penya, tu meu penya És l'Ede Helquist que és familiar meu, indirecte és nebot, és nebot meu Nebot, molt bé Però és un tio que, bueno, a Suècia ja es va mostrar molt interessat per la música electrònica i per punxar i durant una estada que va fer universitària a Kenia, Nairobi va descobrir tot el món de l'electrònica Conyo, sembla el Marvin Ponti, actiu, aquest de la setmana passada No, però aquest és real Hòstia Aquest és real Se'n van a l'Àfrica se'n van a Kenia va descobrir la moguda electrònica d'A Nairobi que jo desconeixia però es veu que és l'hòstia i ha portat un munt de referències i tal i avui se li va suggerir en plan Home, això és d'un nivell molt alt Molt alt I ens ha portat referències de coses molt xules que després comentarem amb ell Papa Uemba Papa Uemba No sé què és Papa Uemba Papa Uemba i l'orquestra Baobab Han sigut portada de Rock Deluxe Respecte Papa Uemba Segur que no és un restaurant de... No, no, no Etiope I, un moment, Luigi I a més, diré més l'S1 no ho coneix, Papa Uemba És una cosa extraordinària Jo crec que has de buscar algun tema de Papa Uemba i l'orquestra Baobab D'acord Han sigut portada de Rock Deluxe i això, per tocar els collons són capaços de fotre el que sigui però, bueno a Fix Twin i Papa Uemba Després se'n tirem Hem fet servir moltes vegades com a broma allò de Papa Uemba però, bueno, és igual Papa Uemba I diria... Han sigut portada de Rock Deluxe No? Vull dir que... Han sigut portada de Rock Deluxe Sí, sí, sí No, no I diria que han estat el Primavera Sauna Ara això ja m'estic aquí tirant Sí, sí, home, sí El Sònar també n'ha estat Papa Uemba El Sònar no però el Primavera Sauna Jo crec que sí Mira, vaig Buscarem, buscarem Per tant, tenim novetats Ara, per començar si us sembla fem un petit repàs fem l'especial del nebot del Ceblur i no sé si... Tenim moltes coses Jo també m'agradaria comentar un parell de coses de sèries documentals Sèries documentals? Sí Sèries barra documentals Sèrio Sí, sí, sí Carai, que profund La reproducció de l'escarabajo Pelotero Però i per últim no sé si entre el teu especial del Primavera també tenies una cosa No, a veure jo el que volia era de les novetats Vale Per il·vanar les novetats jo algunes de les novetats són coses que venen a la primavera a la ciutat És a dir A part de tot el que ve com a Primavera Sound el propi programa dintre del fòrum a la primavera la ciutat ha anat creixent tant en número com en varietat com en qualitat jo crec i realment hi ha propostes molt interessants que potser poden passar desapercebudes per el volum de grups i de propostes que hi ha però que jo he intentat donar-li una escolta a cada cosa que he vist Però perdona la meva ignorància el primer a la ciutat és aquell que has de treure les entrades prèviament o són escenaris que estan No, no has de treure Bueno, això teoricament Perquè clar això té trampa perquè jo vaig veure que hi havia Interpol i això d'altres anys hi havia BEC hi havia coses molt interessants altres llups menys coneguts però sé que vau fer vau lluitar molt fort per aconseguir entrades o sigui són concerts fàcils Són locales són locales més petits És a dir Sala Polo Polo És un luxe no? Són sales més petites i per això mateix teòricament amb l'abonament de Primavera Sound tu pots entrar en aquests concerts de forma gratuïta Si et baralles amb els 5.000 tios què volen entrar? Però t'has de barallar amb els 5.000 tios aquelles cues que es muntaven això ho hem viscut Llavors el que et permeten és fer una reserva d'allò com si diguéssim les VIPs trien primer els abonaments trien després i després oberta al públic en general Llavors realment al final acabes pagant una miqueta més per aquestes entrades però és que hi ha propostes que són xules realment i que estan bé Llavors jo la meva línia de novetats va una mica amb això Perfecte i tu també González que no ho hem dit també haverà amb tot el que has explicat ja quedarà però bueno parlem de supergrups del món indie Vale doncs si us sembla fem un parell de temes cadascú així que tingui en cartera de novetats jo en tinc algunes González si tu tens alguna cosa ve si no tirem cap problema Tu ho passis abans Exacte això que tenia ara ho passo guai Mira començo jo sempre tiro una mica milles amb un grup que es diu el Saúl del Malconeixer m'imagino crec que són canadenques tu segurament no són canadenques diré del Quebec que es diuen Men I Trust No, és molt bé no els conec no les conec tenen un disc que ha acabat de sortir del forn Ecos Asinus i vull dir no l'he sigut mai un superseguidor del grup però he escut de temes i penso que aquest inici d'àlbum que és el que sonarà de fons que es diu I Come With Matt és un corro molt mat sí o com perdoni però que és com una cançó molt de BPM és molt lenta no sé però em recorda la guitarra també és com totes les coses clàssiques de l'indi que m'agraden aquesta veu afònica que tens una miqueta post-bronquítica m'està bueno m'estigui sí bravo doncs aprofitaré i no la canviaré mai més així serà sempre doncs això no de fons encara no però Men I Trust l'Handero an L'Handero Gràcies.