Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/4/2025 — Sapere Aude: Vicenç Villatoro, el Canal d’Urgell i la metàfora del progrés; Sant Vicent Ferrer, Horaci, Ramsès II i la nissaga Girona; tancament musical i apèndix Bits 40.0 (Primavera a la Ciutat, Men I Trust)

Visió general de l’episodi

Un episodi polièdric que enllaça literatura, història, música i actualitat:

• Conversa central amb Vicenç Villatoro a propòsit del seu llibre “Urgell. La febre de l’aigua” i del paper del Canal d’Urgell com a metàfora d’esperança, decepció i redempció amb el pas del temps.
• Fil conductor “Sapere Aude” (Horaci): atrevir-se a saber per mirar el passat amb ulleres del present i entendre el futur.
• Capsules històriques: Sant Vicent Ferrer (i la distinció amb Sant Vicent Màrtir), Ramsès II i la Batalla de Kadesh (hitites), i una crònica urbana sobre la Vila Amèlia/Vila Cecília i la nissaga Girona (canals, banca, industrialització).
• Interludis musicals: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia, Byron Stripling) i Paco Ibáñez cantant Alberti.
• Tram final amb un segon programa (“Bits 40.0”): Primavera a la Ciutat/Primavera Sound, escena electrònica de Nairobi i novetat de Men I Trust.

"viuré escrivint i escriuré vivint" (lema vital de Vicenç Villatoro)

"Sapere Aude" — Atreveix-te a saber

1) Literatura, història i el Canal d’Urgell (Vicenç Villatoro)

Clau de lectura

• Novel·la històrica contemporània: s’escriu des del present, amb ulleres actuals que busquen paral·lelismes (Miller a “Les bruixes de Salem” vs. McCarthyisme).
• El Canal d’Urgell (segles XIX–XX) com a relat de:
• -
• Somni il·lustrat (ciència, tècnica, raó) i optimisme del XIX.
• -
• Cost humà i decepció immediata (errors, presidiaris, mina sota la serra de Montclar, acabats precaris per la pressa de la concessió).
• -
• Efecte retardat: el que ahir semblava fracàs, un segle després transforma la plana (mapa verd/marró literal al costat del traçat del canal).
• -
• Provisionalitat del judici històric: el que avui descartem demà pot revalorar-se.

"Esperança dins de la decepció: hi ha coses que no funcionen l’endemà de fer-se i, tanmateix, acaben funcionant (no sempre, però de vegades sí)."

Aprofundiment

• Text i context: per entendre el S. XIX cal el marc econòmic (demanda urbana, mercats, tècnica disponible). I per entendre el XIV–XV (Sant Vicent Ferrer), cal la pestilència, apocalipsi i demografia.
• XIX vs XX: del canvi tecnològic com a promesa (canals, trens, ponts) a la descreença (Auschwitz, bombes atòmiques, trens com a símbol de deportació): el XX esdevé un segle escèptic que avui —amb el canvi climàtic— posa el fre de mà: “parem, quins efectes té?”
• Comparativa: Canal de Castella (navegable) vs Canal d’Urgell (regadiu). Amb l’arribada del tren, el primer queda desplaçat; l’Urgell perviu perquè és perpendicular al tren i impulsa nodes com Mollerussa.
• Transformació social: de safareigs a aigua de boca, de bestiar a ramaderia intensiva (panís/farratge). El benefici supera la comarca: és del país.
• Governança: de concessió privada a Comunitat General de Regants (1964/1991), 21 col·lectivitats (zones alta, mitjana, baixa). Conflicte estructural: qui porta l’aigua vs qui la paga. I nova tensió per sequeres i escassetat.

Metodologia de l’autor

• 3,5 anys d’escriptura, 5–6 versions i documentació rigorosa: cap topònim sense ser visitat.
• Mirada emocional del novel·lista (no jurídica ni d’enginyeria):
• -
• Paraules clau: esperança, decepció, esperança decebuda.
• -
• El canal com a western a la plana: presidi, caserna, barraques, carretons… iconografia potent.

2) Sapere Aude: Sant Vicent Ferrer i Horaci

Sant Vicent Ferrer (i no confondre amb Sant Vicent Màrtir)

• Dominic valencià (S. XIV–XV), predicador en català (valencià), influent al Compromís de Casp i en la crisi d’Occident; venerat en diverses confessions.
• Patró del País Valencià, diferent de Sant Vicent Màrtir (patró de la ciutat de València).
• Nota sociolingüística: la intel·ligibilitat del català en oralitat; esment del Manifest Koiné.

Horaci i el “Sapere Aude”

• Quintus Horatius Flaccus: poeta llatí, protegit per Mecenes; el Renaixement el llegeix com a clàssic de mesura i perfecció formal.
• El lema "Sapere Aude" guia l’episodi: atrevir-se a saber i a contextualitzar.

3) Història en càpsules: Ramsès II i la nissaga Girona

Ramsès II, “l’excessiu”

• Rei llarguíssim (≈77 anys de regnat), més de 150 fills, grans obres (Abu Simbel) i propaganda (Poema de Pentaur).
• Batalla de Kadesh (S. XIII aC):
• -
• Hitites (poble indoeuropeu d’Anatòlia, forja del ferro); carros de combat avançats.
• -
• Resultat ambigü i posterior tractat de pau (germen del dret internacional); aliança (matrimoni amb princesa hitita).
• Iconografia: mòmia (cabell rogenc), estatura alta, cult a la pròpia imatge; gran activitat constructora.

Barcelona burgesa: Vila Amèlia, Vila Cecília i la família Girona

• Biografies creuades (Amèlia de Vilanova i Nadal, Cecília Gómez, Ignasi i Manuel Girona).
• Nissaga Girona: primer grup inversor del país al XIX (més de 70 empreses: banca, ferrocarril, metal·lúrgia, canals, ciment).
• -
• Canal d’Urgell (capital barceloní), Castell del Remei, Banc de Barcelona, Via Laietana, forges del Poblenou.
• -
• Aclariment historiogràfic: industrialització catalana no necessàriament finançada per tràfic d’esclaus en aquest cas.
• Urbanisme: Vila Amèlia i Vila Cecília (Sant Gervasi-Sarrià), evolució a parcs i equipaments; memòria local preservada.

4) Música i cultura

• Interludi: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia) amb Byron Stripling (trompeta i veu).
• Homenatge a Paco Ibáñez cantant “A galopar” (poema de Rafael Alberti): veu de resistència i memòria cultural.

5) Apèndix final: Bits 40.0 (música, novetats i festivals)

• Presentació del programa “Bits 40.0”: baixes i convidat Ede Helquist (relat de l’escena electrònica de Nairobi).
• Primavera a la Ciutat/Primavera Sound:
• -
• Format i logística d’entrades (prioritats VIP/abonats, sales petites – Apolo, etc.).
• -
• Valor de les propostes paral·leles i descobertes.
• Novetats: Men I Trust (Quebec; guitarreria vaporosa i veu afònica), guiños a Papa Wemba i Orchestra Baobab.

Idees-força (takeaways)

• No hi ha història sense context: explicar els fets requereix entendre’n la circumstància.
• El progrés és meandriforme: la línia entre fracàs i encert es pot invertir amb el temps.
• L’aigua, bé emocional i estratègic: del regadiu a l’era de l’escassetat i el canvi climàtic.
• Sapere Aude: cal atrevir-se a saber, a matisar i a mirar el passat sense anacronismes.