Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/4/2025 — Sapere Aude: Vicenç Villatoro, el Canal d’Urgell i la metàfora del progrés; Sant Vicent Ferrer, Horaci, Ramsès II i la nissaga Girona; tancament musical i apèndix Bits 40.0 (Primavera a la Ciutat, Men I Trust)
Benvinguda a Vicenç Villatoro; el seu lema "viuré escrivint i escriuré vivint" com a programa vital i literari. Felicitació pel sant i obertura del fil Sapere Aude.
Retrat del sant dominic valencià (predicació en català/valencià, influència al Compromís de Casp) i distinció amb Sant Vicent Màrtir. Nota sociolingüística i referència al Manifest Koiné.
Sinopsi: epopeia de la construcció del Canal d’Urgell (presidiaris, mina de Montclar), fracàs immediat i èxit retardat que transforma la plana. Una novel·la històrica escrita des del present.
El canal com a exemple de projectes que costen, deceben primer i poden reeixir després. Escriure el passat amb ulleres del present (paral·lel amb Miller i el McCarthyisme).
De la fe en la tècnica (canals, trens, ponts) a la decepció per les atrocitats del segle XX. Avui el canvi climàtic imposa prudència: "freno de mà".
Iconografia "western" a la plana; 3,5 anys d’escriptura, 5–6 versions, treball de camp. Objectiu: emocions i percepcions, més que un manual tècnic.
Què és el Canal d’Urgell, extensió i poblacions; comparació amb el Canal de Castella i l’arribada del tren; creixement de Mollerussa; evidència visual al mapa (verd/marró) i usos (reg, safareigs, ramaderia).
Com els contextos (pestes, males collites, apocalipsi) expliquen figures com Sant Vicent Ferrer; analogies amb la pandèmia actual; la necessitat d’evitar anacronismes.
Interludi amb l’Orquestra Filharmònica de Malàisia i Byron Stripling. Presentació de l’orquestra i del solista.
De la companyia concessionària a la Comunitat General de Regants; concessions (1964, 1991) i 21 col·lectivitats. Conflictes de preu i subministrament; sequera i canvi climàtic com a reptes estructurals.
Llistat d’infraestructures (preses, aqüeductes, mines). L’autor explicita la seva mirada: emocions (esperança, decepció), no tècnica ni jurídica.
Reflexió sobre l’erosió del prestigi de la veritat i la inflació d’opinions; metàfores (OK Corral, àrbitres). Necessitat de criteris per arbitrar discrepàncies.
Trajecte històric del projecte (de l’època andalusina al XIX), funcionalitat actual i benefici país. Recomanació de lectura de la novel·la per Sant Jordi.
Breu perfil d’Horaci, el seu mecenatge i la recepció renaixentista; el lema com a fil de l’episodi.
Escolta d’“A galopar” i reconeixement a Paco Ibáñez com a veu de resistència cultural.
Vida, guerres i propaganda de Ramsès II; Batalla de Kadesh contra els hitites; tractat de pau i aliança; mòmia i iconografia; dedicatòries a Nefertiti/Nefertari i grans obres (Abu Simbel).
Apunt sobre Clara Ponsatí i Jordi Graupera; transició cap a la secció històrica local.
Biografies d’Amèlia de Vilanova i Nadal i Cecília Gómez; evolució urbana de les finques a parcs; nissaga Girona (canals, banca, ferrocarrils, metal·lúrgia, Castell del Remei). Matís sobre finançament de la industrialització.
Esdeveniments, naixements i defuncions (entre d’altres: Sant Vicent Ferrer, Lluís Foix, Herbert von Karajan, Bette Davis, Gregory Peck, MacArthur).
Nou programa: baixes, convidat Ede Helquist i descoberta de l’escena electrònica de Nairobi; dinàmica d’entrades a Primavera a la Ciutat; novetats amb Men I Trust i referències a Papa Wemba i Orchestra Baobab.
Visió general de l’episodi
Un episodi polièdric que enllaça literatura, història, música i actualitat:
- Conversa central amb Vicenç Villatoro a propòsit del seu llibre “Urgell. La febre de l’aigua” i del paper del Canal d’Urgell com a metàfora d’esperança, decepció i redempció amb el pas del temps.
- Fil conductor “Sapere Aude” (Horaci): atrevir-se a saber per mirar el passat amb ulleres del present i entendre el futur.
- Capsules històriques: Sant Vicent Ferrer (i la distinció amb Sant Vicent Màrtir), Ramsès II i la Batalla de Kadesh (hitites), i una crònica urbana sobre la Vila Amèlia/Vila Cecília i la nissaga Girona (canals, banca, industrialització).
- Interludis musicals: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia, Byron Stripling) i Paco Ibáñez cantant Alberti.
- Tram final amb un segon programa (“Bits 40.0”): Primavera a la Ciutat/Primavera Sound, escena electrònica de Nairobi i novetat de Men I Trust.
"viuré escrivint i escriuré vivint" (lema vital de Vicenç Villatoro)
"Sapere Aude" — Atreveix-te a saber
1) Literatura, història i el Canal d’Urgell (Vicenç Villatoro)
Clau de lectura
- Novel·la històrica contemporània: s’escriu des del present, amb ulleres actuals que busquen paral·lelismes (Miller a “Les bruixes de Salem” vs. McCarthyisme).
- El Canal d’Urgell (segles XIX–XX) com a relat de:
- -
- Somni il·lustrat (ciència, tècnica, raó) i optimisme del XIX.
- -
- Cost humà i decepció immediata (errors, presidiaris, mina sota la serra de Montclar, acabats precaris per la pressa de la concessió).
- -
- Efecte retardat: el que ahir semblava fracàs, un segle després transforma la plana (mapa verd/marró literal al costat del traçat del canal).
- -
- Provisionalitat del judici històric: el que avui descartem demà pot revalorar-se.
"Esperança dins de la decepció: hi ha coses que no funcionen l’endemà de fer-se i, tanmateix, acaben funcionant (no sempre, però de vegades sí)."
Aprofundiment
- Text i context: per entendre el S. XIX cal el marc econòmic (demanda urbana, mercats, tècnica disponible). I per entendre el XIV–XV (Sant Vicent Ferrer), cal la pestilència, apocalipsi i demografia.
- XIX vs XX: del canvi tecnològic com a promesa (canals, trens, ponts) a la descreença (Auschwitz, bombes atòmiques, trens com a símbol de deportació): el XX esdevé un segle escèptic que avui —amb el canvi climàtic— posa el fre de mà: “parem, quins efectes té?”
- Comparativa: Canal de Castella (navegable) vs Canal d’Urgell (regadiu). Amb l’arribada del tren, el primer queda desplaçat; l’Urgell perviu perquè és perpendicular al tren i impulsa nodes com Mollerussa.
- Transformació social: de safareigs a aigua de boca, de bestiar a ramaderia intensiva (panís/farratge). El benefici supera la comarca: és del país.
- Governança: de concessió privada a Comunitat General de Regants (1964/1991), 21 col·lectivitats (zones alta, mitjana, baixa). Conflicte estructural: qui porta l’aigua vs qui la paga. I nova tensió per sequeres i escassetat.
Metodologia de l’autor
- 3,5 anys d’escriptura, 5–6 versions i documentació rigorosa: cap topònim sense ser visitat.
- Mirada emocional del novel·lista (no jurídica ni d’enginyeria):
- -
- Paraules clau: esperança, decepció, esperança decebuda.
- -
- El canal com a western a la plana: presidi, caserna, barraques, carretons… iconografia potent.
2) Sapere Aude: Sant Vicent Ferrer i Horaci
Sant Vicent Ferrer (i no confondre amb Sant Vicent Màrtir)
- Dominic valencià (S. XIV–XV), predicador en català (valencià), influent al Compromís de Casp i en la crisi d’Occident; venerat en diverses confessions.
- Patró del País Valencià, diferent de Sant Vicent Màrtir (patró de la ciutat de València).
- Nota sociolingüística: la intel·ligibilitat del català en oralitat; esment del Manifest Koiné.
Horaci i el “Sapere Aude”
- Quintus Horatius Flaccus: poeta llatí, protegit per Mecenes; el Renaixement el llegeix com a clàssic de mesura i perfecció formal.
- El lema "Sapere Aude" guia l’episodi: atrevir-se a saber i a contextualitzar.
3) Història en càpsules: Ramsès II i la nissaga Girona
Ramsès II, “l’excessiu”
- Rei llarguíssim (≈77 anys de regnat), més de 150 fills, grans obres (Abu Simbel) i propaganda (Poema de Pentaur).
- Batalla de Kadesh (S. XIII aC):
- -
- Hitites (poble indoeuropeu d’Anatòlia, forja del ferro); carros de combat avançats.
- -
- Resultat ambigü i posterior tractat de pau (germen del dret internacional); aliança (matrimoni amb princesa hitita).
- Iconografia: mòmia (cabell rogenc), estatura alta, cult a la pròpia imatge; gran activitat constructora.
Barcelona burgesa: Vila Amèlia, Vila Cecília i la família Girona
- Biografies creuades (Amèlia de Vilanova i Nadal, Cecília Gómez, Ignasi i Manuel Girona).
- Nissaga Girona: primer grup inversor del país al XIX (més de 70 empreses: banca, ferrocarril, metal·lúrgia, canals, ciment).
- -
- Canal d’Urgell (capital barceloní), Castell del Remei, Banc de Barcelona, Via Laietana, forges del Poblenou.
- -
- Aclariment historiogràfic: industrialització catalana no necessàriament finançada per tràfic d’esclaus en aquest cas.
- Urbanisme: Vila Amèlia i Vila Cecília (Sant Gervasi-Sarrià), evolució a parcs i equipaments; memòria local preservada.
4) Música i cultura
- Interludi: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia) amb Byron Stripling (trompeta i veu).
- Homenatge a Paco Ibáñez cantant “A galopar” (poema de Rafael Alberti): veu de resistència i memòria cultural.
5) Apèndix final: Bits 40.0 (música, novetats i festivals)
- Presentació del programa “Bits 40.0”: baixes i convidat Ede Helquist (relat de l’escena electrònica de Nairobi).
- Primavera a la Ciutat/Primavera Sound:
- -
- Format i logística d’entrades (prioritats VIP/abonats, sales petites – Apolo, etc.).
- -
- Valor de les propostes paral·leles i descobertes.
- Novetats: Men I Trust (Quebec; guitarreria vaporosa i veu afònica), guiños a Papa Wemba i Orchestra Baobab.
Idees-força (takeaways)
- No hi ha història sense context: explicar els fets requereix entendre’n la circumstància.
- El progrés és meandriforme: la línia entre fracàs i encert es pot invertir amb el temps.
- L’aigua, bé emocional i estratègic: del regadiu a l’era de l’escassetat i el canvi climàtic.
- Sapere Aude: cal atrevir-se a saber, a matisar i a mirar el passat sense anacronismes.

