Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril
Benvinguda i contextualització: del transformisme biològic al transformisme escènic com a disfressa i performance (autoexpressió, comèdia, cultura).
Entrada de David Cano (Brigitte d’Amour): to emotiu i proper, posant en valor el seu caràcter afable i resilients.
Caracterització de Brigitte: senyora de dretes, 117 anys, vermut de Reus, activista i ‘devoradora’ d’escena; el personatge dona llibertat artística a David.
Origen casual en un aniversari familiar; el personatge creix fins a ‘anar sol’; reflexió sobre el pas del temps i la maduresa artística.
Relat honest d’una infància sense afecte i amb maltractaments (inclòs un intent d’escanyament); expulsió de casa d’adolescent; sentit de l’humor com a escut i naixement de la voluntat d’ajudar.
Ètica de la gratitud i l’ajuda; límits personals per poder ajudar; la parella (Pere) com a ‘terra’ i David com ‘aire’; aprendre a deixar-se estimar.
De Barberà a Barcelona a peu; Càritas, cases d’acollida, feines de neteja; trobada amb amics a Badia i el padrí Santi: **viratge vital** cap a l’estabilitat.
Feines (venda de llibres i carn), enginy comercial i empatia; anècdota venent pit de gall d’indi a una clienta vegetariana amb persuasió i coneixement.
Presentació d’Inara George (The Bird and the Bee): pop futurista amb to dolç; versió de la sintonia del programa.
Carpe diem: la vida és per viure-la; la mort com a alliberament en contextos; **rituals** funeraris i bodes com a espais estètics i socials; menció a Eduard Punset.
Transformisme ‘de dia’, normalització i **visibilitat**; Brigitte intervé davant injustícies; defensa d’un transformisme amb lluita social.
Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; evolució de termes (cross-dressing vs. transvestit) i **referents** (Fregoli, Brossa).
Homes disfressats de dona contra peatges injustos; context de la revolució industrial i **Turnpike Trusts** (concessions de peatge).
Dones que es travesteixen per estudiar/treballar i protegir-se; cas **Nàdia Ghulam** (Bacha Posh), la novel·la ‘El secret del meu turbant’, i referents al cinema (Ossama).
Producció pròpia amb el Pere; primícia: **estrena 14/09 al Casino de l’Aliança**; interacció amb el públic, activisme i cançons (sense spoilers).
Canvi de rols de gènere i dobles rases (Dietrich amb esmòquin vs. Jack Lemmon travestit); normalització progressiva però **prejudicis persistents**.
Procés ràpid de caracterització; **inspiració anys 40–50** (curves, genoll, taló petit); vestuari cuidat i a mida.
Història del **cuplet** a Catalunya (principis s. XX) i arrel de Brigitte en **Guillermina Motta** i ‘Remena, nena’; projecte de repertori cupletista.
Actuació al Memorial (30è aniversari); duet amb **Monet** i curistes de luxe (Laura Simó, Carme Canela): pont entre memòria, art i comunitat.
Debut a ‘Reina Hormona’ (Enzo Monzón) i **nou rodatge a l’Argentina** (Santa Fe i Rosario) amb Brigitte protagonista; trencar sostres amb humor.
Del feixisme a la reconfiguració de la màfia: pactes tàcits (Lucky Luciano) i **paper clau a Sicília (1943)**; el port de Nova York i l’‘Operació Husky’.
Debat sobre trasllat fiscal per pagar menys impostos i l’oblit dels **contractes públics**; crítica a la incoherència patriòtica.
Entre propaganda i política: matrimoni lliure, infidelitats, coronació, **divorci d’estat** i hereus; el relat que matisa el mite romàntic.
Primer homenatge governamental a un **general republicà** afusellat; reivindicació del 14 d’abril com a data oblidada massa temps.
Contraposició de xifres (atemptats, morts, ferits) i crítica a la **criminalització** política.
De Massada al **Titanic**, passant per la **II República** i altres fets remarcables; mosaic històric i cultural.
Brigitte es declara ‘monàrquica i republicana’ (animalisme a la Bardot vs. cacera d’elefants); joc irònic amb l’‘emperadriu de Catalunya’.
Rutes de cementiris (Poblenou, Montjuïc, Mòdena, Granada); **exhumacions** i pudor familiar; reflexió cultural i empatia fins i tot amb els ‘Soprano’.
8 anys a **BTV**, col·laboracions a TV3 i ràdio; política cultural i comiats sobtats; gratitud pels **73 barris** recorreguts i el punt d’inflexió al Carmel.
Enfrontaments puntuals desactivats amb humor i fermesa (Plaça de la Revolució i jardí del Clot); **diàleg** per davant del conflicte.
Evitar la ridiculització i cuidar el llenguatge; **autocura** en xarxes per la violència verbal; apunt d’Almodóvar sobre llibertats perdudes.
Contrapunt entre humoristes (Òscar Andreu vs. Jordi L.P.); **autocensura** i perill de pensament únic; cal context i empatia.
El valor de les persones per sobre de sigles; reconeixement a qui es presenta a llistes locals i alerta sobre l’extrema dreta.
22/04 El Molino (21h); 13/05 Memorial de la Sida (Montjuïc); 30/06 Pregó a l’Espluga; 14/09 Estrena al Casino de l’Aliança del Poblenou; crida a seguir-la a xarxes.
Comiat amb idea-força: **riure sense temps, imaginació sense edat, somnis per sempre**; agraïment i cloenda del magazine.
Resum general del programa
Episodi coral que combina una entrevista vital i artística a David Cano (Brigitte d’Amour) amb seccions d’història i efemèrides. El fil conductor és el transformisme com a art, activisme i eina de visibilitat, entreteixit amb la resiliència personal, la cultura del cuplet i una mirada lúcida sobre mort, memòria i límits de l’humor.
"La meva obligació és fer feliç a la gent i donar veu als que no en tenen."
Punts clau
- Transformisme i activisme: Brigitte defensa un transformisme de proximitat ("de dia"), amb mirada social, pedagògica i intergeneracional (taller LGTBI per a gent gran).
- Biografia i resiliència: Infància dura, expulsió de casa d’adolescent i una trajectòria de supervivència fins construir família i xarxa (parella, amics, padrí) i carrera artística.
- Cultura i arrel: Reivindicació del cuplet català ("Remena, nena") i la tradició escènica del Paral·lel; Brigitte, estètica anys 40–50, humor fi i respecte al públic.
- Mort i rituals: Fascinació sana pel ritual funerari i crítica a la negació social de la mort; la consciència de finalitat com a motor de vida.
- Debat obert: Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; percepcions socials canviants i límits de l’humor en temps de xarxes.
- Projectes i agenda: Producció pròpia d’espectacles (estrena al Casino de l’Aliança) i participació en cinema (en rodatge a l’Argentina).
Temes principals de l’entrevista a David Cano / Brigitte d’Amour
1) Alter ego i llibertat creativa
- La Brigitte com a via per fer allò que David no faria, amb humor, sensibilitat i activisme.
- Transformisme entès com a autoexpressió, comèdia i denúncia de desigualtats.
2) Infància, ruptura i supervivència
- Relat cru i honest d’una infància sense afecte i amb maltractament; expulsió de casa d’adolescent.
- Barcelona, Càritas i xarxa comunitària fins trobar amics i un padrí de vida (Santi).
- Gratitud i missió: ajudar qui ho necessita, sense perdre els peus a terra (teranyina afectiva amb el marit, Pere: “ell és terra, jo sóc aire”).
3) Carrer, oficis i taules d’escena
- Feines variades (venda de llibres i carn) i habilitat comercial amb empatia i memòria.
- De la casualitat neix la Brigitte, després consolidada a BTV (8 anys) i col·laboracions a TV3 i ràdios.
4) Transformisme, llenguatge i història
- Distincions clares entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag queen.
- Recorregut històric (del teatre clàssic a Fregoli; del cross-dressing utilitari a casos actuals) i taller LGTBI per desfer confusions.
5) Cultura popular: el cuplet
- Reivindicació del cuplet català i de figures com Guillermina Motta (arrel de la seva vocació).
- Brigitte estrena “Jo soc Brigitte” (Òscar Constantí) i manté l’ADN del Paral·lel.
6) Mort, ritual i humor amb respecte
- La mort com a part de la vida i rituals (tanatori, cementiris) com a espai cultural i d’aprenentatge.
- Límits de l’humor: línia fina entre sàtira i ferir; importància del context i l’escolta.
Altres seccions del programa
Història i memòria (Joan Mateu)
- La màfia siciliana i l’Operació Husky (WWII): pacte tàcit aliats–màfia (Lucky Luciano) i el desembarcament a Sicília.
- Napoleó i Josefina: amor i política, propaganda i divorci d’estat per assegurar hereu.
- Efemèrides del 14 d’abril i memòria històrica: homenatge al general republicà Antonio Escobar; reflexions sobre independentisme i tergiversacions.
Agenda destacada de Brigitte d’Amour
- 22 d’abril – Reobertura d’El Molino: actuació a les 21.00.
- 13 de maig – Memorial de la Sida (Jardins d’Aclimatació, Montjuïc): cuplet amb convidades de luxe.
- 30 de juny – Pregó a l’Espluga de Francolí (Orgull LGTBI en l’àmbit rural).
- 14 de setembre – Estrena espectacle al Casino de l’Aliança del Poblenou.
Idees força
- Visibilitat i normalització del transformisme en horari diürn i amb respecte.
- Cultura i memòria com a eines de cohesió i justícia.
- Humor sí, però amb responsabilitat empàtica i consciència del context.

