Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/2/2025 — Vicenç Villatoro: comunicació vital i literatura, memòria familiar i Guerra Civil; Sanz Briz i Perlasca; epidèmies a Barcelona; i debat final sobre Bad Bunny i rock actual

Resum general

Episodi coral que combina una conversa en profunditat amb Vicenç Villatoro sobre comunicació, literatura i memòria familiar; una secció històrica sobre diplomàcia i salvament de jueus a Budapest (Sanz Briz i Perlasca); una panoràmica d’epidèmies històriques a Barcelona; una píndola editorial sobre justícia; i un tram final musical amb debat contemporani sobre Bad Bunny i Carolina Durante.

"Escrivim i llegim per viure més." — Vicenç Villatoro

Punts clau

• Comunicació i vitalisme: diferència entre ser vital (energia per actuar) i vitalista (creure en la força de la vida). La comunicació inclou paraula, gest i context.
• Ofici i estil: la literatura neix de la vida; la importància dels títols, començaments i finals com a "pacte" amb el lector/oient.
• Memòria familiar i Guerra Civil: la guerra com a punt d’inflexió; migració de Castro del Río a Terrassa; el dilema "anar-se’n o quedar-se" inspira la trilogia de Villatoro.
• Diplomàcia i Holocaust: Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca, Justos entre les Nacions, salvant milers de jueus a Budapest; debat sobre memòria i reconeixement.
• Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra a la febre groga i el tifus; impacte urbà i respostes sanitàries (Casa de l’Aigua, Hospital del Mar).
• Editorial: apunt crític sobre justícia (UE/exiliats, caixa B del PP) i ús pervers de les lleis.
• Música: Willie Nelson a la sintonia; "Fugir" (Villatoro + Ramon Montaner) com a co-creació; debat final sobre Bad Bunny (hibridació i mainstream) i Carolina Durante (escena de guitarres actual).

Conversa amb Vicenç Villatoro

Comunicació, vitalisme i literatura (164–873)

• Diferència entre vital i vitalista: energia per actuar vs. fe en la vida.

• La comunicació és arreu: paraules, gestos, roba, fotos; lectura del context i dels detalls.

• La literatura sense vida és només "joc amb paraules"; amb vida, arriba al lector.

"La literatura neix de la vida; sense la vida, és un mots encreuats."

Ciències de la informació, lletres i com s’ensenya (874–1254)

• Crítica al terme "ciències" aplicat a la comunicació: és ofici i coneixement experiencial, no ciència dura.

• Defensa d’una cultura general mixta (ciències i lletres).

• Diferència entre història de la literatura i aprendre a llegir literatura; analogia amb la història de l’art i la cronologia.

Títols, començaments i finals (1296–1513)

• Els començaments donen el “manual d’instruccions” (to, registre, pacte de lectura).

• Els finals demanen signes de puntuació clars per tancar i permetre l’aplaudiment.

Memòria familiar, Guerra Civil i migració

Punt d’inflexió: la guerra (1547–1728)

• La Guerra Civil i la postguerra reconfiguren la vida dels avis i dels pares; exili, presó, reconstrucció.

"Anar-se’n o quedar-se"; Castro del Río–Terrassa (1731–2033)

• L’anècdota del barber de Castro del Río inspira el mirall entre marxar i quedar-se.

• Trilogia: els que se’n van, els que es queden, els que tornen; i eixos identitaris (sang, terra, cultura).

"Anar-se’n és molt important, però quedar-se també."

Tornada a l’avi i sociologies contrastades (2241–2521)

• Emigració a 60 anys per donar futur al fill; blanc i negre a Castro del Río vs. grisos a Catalunya.

• A Catalunya, els “grisos” faciliten ponts i reconstrucció social a la postguerra.

Ponts, parròquies i memòria compartida (2521–3050)

• Paper de mossèn Pere Ribot i xarxa parroquial; teixit social que teixeix complicitats.

• Les vides dels avis no són excepcionals: són mirall d’una generació i permeten tractar temes universals.

El pare: curiositat com a motor (3052–3540)

• Mestre sense haver anat a escola; curiositat i autoaprenentatge com a ascensor social.

• Fotografia, docència, comptabilitat: "fer un full d’assos amb les cartes rebudes".

Històries de memòria i Holocaust (Joan + Villatoro)

El Diluvi i feminisme; Sanz Briz i Perlasca (3560–4560)

• Cançó "I tu sols tu" (El Diluvi) per tancar tema futbol femení/feminisme.

• Ángel Sanz Briz (Espanya) i Giorgio Perlasca (Itàlia): salvament de milers de jueus a Budapest (cases protegides, documentació), Justos entre les Nacions.

• Matís de Villatoro: decisions personals, no tant de règim; reconeixement desigual (Itàlia vs. Espanya).

Silencis i transmissió del patiment (4564–5060)

• El silenci generacional (vençuts, vencedors i supervivents) i la tardança a explicar.

• Protegir els fills/nets del patiment; memòria retocada per poder viure amb el passat.

Epidèmies a Barcelona (Pep)

De la Pesta de Justinià a la Pesta Negra (5073–5369)

• Gran mortalitat i rebrot durant segles; culpes infundades (jueus), processons que augmentaven contagis.

• Fossa comuna a Sant Just i Pastor (s. XIV) amb ADN de Yersinia pestis.

Febre groga, tifus i respostes modernes (5692–6363)

• Febre groga (1821) i tifus (1914): impacte social i urbanístic.

• Casa de l’Aigua (Trinitat) i Hospital del Mar: tractament d’aigües (cloració), quarantena, modernització sanitària.

"Barcelona, sovint adobada per a les epidèmies, també va ser laboratori de solucions."

Píndola editorial: justícia (6400–6460)

• Contrapunt sobre la sentència del TJUE (exiliats catalans) i silenci sobre la caixa B del PP.

"L’últim grau de perversitat és servir-se de les lleis per a la injustícia." — (Atribuït a) Voltaire

Música: Willie Nelson, "Fugir" i procés creatiu

Pausa musical i perfil (2033–2231)

• "What a Wonderful World" i breu retrat de Willie Nelson: trajectòria, activisme, cinema i llibres.

"Fugir" — co-creació Villatoro + Ramon Montaner (6460–6665)

• Cançons concebudes juntament (idea, concepte, lletra i música en diàleg).

"I jo estaré ben quiet a l’últim tren." — "Fugir"

L’ofici d’escriure (6665–7130)

• Article vs. novel·la: velocitat i termini vs. tria lenta de paraules.

• Dietaris i poesia en etapes diferents; disciplina vs. son: escriure a hores no laborals.

Debat final: reggaeton i rock actual (Bits)

Bad Bunny i la hibridació mainstream (7287–7666)

• Disc nou: barreja de gèneres (salsa, tradició), empaquetat global; debat sobre qualitat vs. màrqueting.

• Mirada crítica a l’estètica, lletres i ús d’efectes; reconeixement de moments musicalment interessants dins el seu nínxol.

Carolina Durante i l’escena de guitarres (7668–7706)

• Bones produccions, maduresa i col·laboració amb Rosalía; el vibe de l’escena jove i el retorn d’un cert compromís social.

Tancament

• Reivindicació d’un museu per Sant Just, agraïments i compromís de continuïtat de la conversa amb Villatoro.