Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro; Maquiavel vs Savonarola; genocidi de Rwanda; història del transport públic de Barcelona; i tertúlia musical (Arcade Fire)

Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Comença amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Ho hem estat meditant molt. I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes. El refugi, el magatzin de tardes de Ràdio d'Esvern. Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern 98.1 Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Un escriptor és una persona que escriu i que utilitza paraules escrites en diversos estils i tècniques per comunicar idees. Els escriptors produeixen diverses formes d'art literari i escriptura creativa com ara novel·les, contes, poesia, obres de teatre, articles periodístics i ons o assajos. Des de l'alfabetització es pot considerar qualsevol persona com un escritor però el terme sol restringir-se als que desenvolupen una activitat professional amb aquesta activitat, ofici. Encara que aquest terme sol restringeix als que desenvolupen aquesta activitat professional no cal adoptar un punt de vista mercantilista. Qualsevol que desitzi ser-ho pot convertir-se en escriptor malgrat que el seu treball no arribi a publicar-se sota cap format. Per ser escriptor cal un bon coneixement del llenguatge, la síntaxi i la gramàtica capacitat per escriure creativament i amb imaginació coneixements de diferents estils literaris bons dots organitzatius amb capacitat per complir els terminis aptituds per la negociació, el màrqueting i la promoció aptituds per investigar i parar atenció als detalls encaixar les crítiques, ja que haurà d'alterar les obres per satisfer les decisències de l'editor motivació, autodisciplina, paciència i decisió coneixements d'etic el tic són les tecnologies de la informació i comunicació i de mecanografia pocs escriuen a mà sentir-se gust treballant només sovint ja que escriure sol ser una actitud que es fa en solitari els escriptors han de ser bons lectors des del començament per arribar a escriure bé és gairebé un fet que tots els grans escriptors van començar llegint molt des de poca edat és molt important llegir allò que ens agrada i apassiona i si no ens agrada no forçar-ho canviar de gènere, escriptor o estil literari quines habilitats ha de tenir o ha d'atindre un escriptor? creativitat, curiositat, organització i planificació atenció al detall, constància, paciència habilitats comunicatives escrites i capacitat analítica doncs, totes aquestes qualitats les té el nostre convidat és la quarta vegada que ens visita és la quarta vegada que s'asseu en aquest petit estudi Ràdio Sber és la quarta vegada que gaudirem de les seves ensenyances explicades amb sensibilitat i criteri és un privilegi, és un privilegi tenir en directe un comunicador vital dotat d'un enorme enginy un mestre exquisitament educat i respectuós Vicenç Villatoro i la Moia benvingut, com estàs? Molt bé, moltes gràcies content de ser aquí no, de tornar-hi no, perquè anar als llocs està molt bé però tornar-hi vol dir una cosa vol dir que, i sobretot quan més d'un acord entre diversos vol dir que hi ha una experiència satisfactòria anterior és a dir, quan vas a un restaurant i segons què et porten aquí no hi tornarem més és a dir, quan tornes als llocs vol dir dues coses que tens ganes de tornar-hi i que els que t'han convidat tenen ganes que tornis per tant, és una satisfacció bastant al quadrat saps què et dic escolti, t'han d'obrir la porta perquè aquí ja no hi acabem per metro no, no, no és una evitat i acabem amb tota l'aire de la boca oberta que ens has deixat Vicenç, la teva relació amb la vida és vivint, escrivint i escrivint, vivint la pregunta és a mà o a màquina o amb PC no, més a començar a mà i diguem-ne d'una manera clara vaig mantenir molt temps a mà contra la màquina d'escriure però la mà ha perdut no del tot però ha perdut en un percentatge rellevant contra diguem-ne contra l'ordinador és a dir, la màquina d'escriure és una tecnologia és com el FAQs és d'aquelles tecnologies que són superades per una cosa que és millor en tot hi ha altres tecnologies que sembla que són superades és una cosa que sembla millor però com no són superades en tot es mantenen una és la ràdio és a dir, quan va sortir la ràdio la ràdio només parla la tele parla i ensenya a la vegada i diu, home, s'ho menjarà diu, no, però la ràdio té un avantatge competitiu que és compatible amb la vida que és compatible amb la vida és a dir, tu pots conduir sentint la ràdio i com condueixis mirant-te a la tele la cosa acabarà bastant fatal per tant, les tecnologies i a mà escriure a mà té virtuts respecte a escriure a m'ordinador però escriure a m'ordinador té virtuts respecte a escriure a mà i per tant acaba repartint-se mentre que per mi entre escriure a mà i escriure a màquina les virtuts estaven en escriure a mà una d'elles que no passa amb l'ordinador que pots escriure a qualsevol lloc i jo a mi m'agrada escriure a llocs on on es mogui alguna cosa vull dir que no no en una habitació tancada i a les fosques sinó en un bar en una biblioteca en llocs on hi hagi vida al voltant mira com anècdota veig així farà relativament poc quan dic relativament poc la meva memòria significa fer dos o tres mesos amb els últims vint anys a Catalunya més de doscientes emisores de ràdio s'han creat o sigui de vials avui qualsevol poble jo no sé quina és la diferència entre poble vila ciutat no sé passa com amb els poliesportius avui és difícil a Catalunya que trobés un poble de més de dos mil habitants que no tingui una pista poliesportiva exacte o tingui una piscina o bé tingui una ràdio una ràdio primer perquè la tecnologia s'ha baratit però també per això perquè hi ha uns avantatges ahir feia una conferència a Sabadell i em van trucar diuen escolta necessitaràs projectar un powerpoint dic no jo porto una tecnologia més sofisticada la pissarra dic la pissarra és una evolució positiva del powerpoint és a dir el que fa el powerpoint la pissarra és una tecnologia més sofisticada la pissarra per exemple permet que no el powerpoint que en un sol punt concentris la mirada i vegis el diguem-ne l'agrafisme el gest de qui parla la veu de qui parla tot en el mateix lloc mentre que quan vas a una conferència en powerpoint has de decidir cap on mires cap al o el ponent o la pantalla la pissarra és un powerpoint work in progress que es va fent mentre tal i en funció de la gent que hi ha la pissarra no es penja i no depèn que aquell dia no funcioni la màquina això el powerpoint és una mica el paleolític de la pissarra que és diguem-ne el neolític ja és la tecnologia avançada i la ràdio en aquest sentit no és el paleolític de la televisió és una realitat que té uns costos que té una agilitat perquè no hi havia estat corresponsal o enviat especial com a periodista a llocs per exemple arribo a Praga i hi ha les manifestacions a favor del del Havel doncs amb un telèfon entro a Catalunya Ràdio si jo vull entrar a TV3 necessito ara sí ara tindríem sistemes però en aquells moments necessitaria llogar un equip un enllaç la ràdio té una diguem-ne una agilitat té una calidesa i això i és compatible amb la vida tu pots rentar els plats i escoltar la ràdio tu pots viure i escoltar la ràdio però dius no ara vaig a mirar la tele doncs mires la tele i prou no pots fer res més i si fas alguna altra cosa no estàs mirant la tele ja estàs allò fent canxet però no mires la tele veus parlem de comunicació i tu com a comunicador que ets escriptor periodista professor de tertulia on et trobes millor? és a dir on creus que és més ve baixa del quadrat a mi m'agrada probablement on jo em trobo millor és escrivint és a dir trobar jo i a mi mateix i això tinc una prova física que és que quan no estic escrivint no em trobo gaire bé no que no estic escrivint físicament sinó que no tinc un projecte d'escriptura vostè és feliç escrivint diu no ho sé però sóc molt poc feliç no escrivint però jo crec que si em diguem-ne si em jutgés a mi mateix com a producte no com a benestar personal si com a producte jo crec que en aquells que en aquells gèneres de la paraula on a més a més és possible aportar l'entonació la gesticulació és a dir que són gèneres de paraula presencial i i viva jo crec que en aquests diguem-ne sóc més resulton no sé si millor però més resulton i per tant m'agraden m'agraden particularment i això diguem-ne la convicció que la comunicació es pot fer per canals diversos però que quan aquests canals conflueixen es multiplica i per tant quan tu és a dir per exemple perdó molt rotllero però el whatsapp és criminal perquè com no té to de veu acabem posant emoticons per substituir el to de veu i no té gesticulació la possibilitat de malentès es multiplica d'una manera exposicada però el whatsapp ja tens comunicació oral sí sí no no però vull dir el missatge prescrit de whatsapp és un missatge que és a dir com que la mateixa frase no m'emprenyis més la mateixa frase com l'has dit amb quin to de veu i amb quin gest és que al final de les coses i tu d'això en saps és això no són el que diuen sinó de la manera com es diuen diem-me el mateix puc saltar el teu coll o puc somriure exacte la mateixa frase doncs en el missatge doncs en el missatge de whatsapp posa no m'emprenyis més i dius això m'ho està dient perquè està molt enfadat és de conya ho està dient com s'està movent com mou vos mans exacte i llavors la quantitat de mals entesos que ha generat a la vida al whatsapp podrien omplir llibres com la carta perquè és perquè diguem-ne perds claus d'interpretació del que t'estan dient quan hi som tots que té està cara a cara exacte exacte això la gestualitat el to de veu totes aquestes coses resumint Vicenç comunicador Vicenç escriptor les dues coses que d'alguna manera són la mateixa sí el que passa és que un és comunicador que pot ser auditiu i l'altre la teva faceta de tertúlia de professor de presentador de programes de televisió etc i mentre s'ha d'escriptor però el fet de la comunicació és el mateix el que són diferents són la quantitat d'eines que utilitzes en cada ocasió no les eines que en el fons sempre és la paraula sinó les eines confluents que fa servir en cada cas t'estim mirant i penso la pissarra fantàstica és com les rodes i com tu dius i la llibreta i boli per a la escena amà sí això és el que t'he preguntat que et deia si amà o ordinador ja amà et estàvem dient facetes teves escriptor i comunicador per cert en les teves referències biogràfiques no recordo haver llegit una faceta metier que era més intel·lectual del mestre i que per a mi és destacadíssima en el teu currículum i és historiador t'agrada i utilitzes molt sovint la història en les teves publicacions i converses correcte sí però no sóc historiador no sóc això t'ho dic però t'ho dic que no he llegit però per mi una de les multitasques que ets perquè per mi el present no és interpretable sense el passat jo en un vaig fent dietaris i aforismes en els meus dietaris i un darrer relativament recent és el més interessant del present és la quantitat de passat que incorpora que conté però és veritat diguem-ne no ostres tu algú vol interpretar qualsevol cosa que passi ara a qualsevol lloc del món i si ho fa com si el món hagués començat abans d'ell no entendrà res i per tant saber els precedents de les coses saber diguem-ne la tossuderia de la història allò i que té a veure amb una altra tossuderia que també a vegades oblidem que és la tossuderia de la geografia però jo fes molt tossuda els dius ostres tu agafes un mapa del món i resulta que les grans batalles totes han passat en relativament pocs llocs i bueno per què? doncs perquè la història ha portat aquí però també ha portat la geografia aquests són llocs de pas són llocs de i aquest coneixement jo crec que per aquest ordre primer de la geografia damunt de la història Pierre Vilar arriba a Catalunya com a geògraf i fa diguem-ne una aportació d'una rellevància extraordinària a la història però ve de geògraf perquè no s'entén la geografia sense la història i la història sense la geografia però és que no s'entén el present sense la història i sense la geografia i per tant un periodista que és algú obsessionat pel present necessita i jo crec que diguem-ne que és una eina imprescindible l'interès per la història i l'interès si tens uns quants anys i t'hi has posat et porta un cert coneixement el Joan Culla era profe d'història a periodisme a periodisme el Joan Culla amic de l'ànima diguem-ne i tant per tant aquesta relació diguem-ne aquesta obsessió per la història des del present per mi diguem-ne és gairebé una derivada de la vocació periodística t'estic mirant i saps què? gràcies m'has fet treure 50 anys de quan era 50 anys a la meva vida enrere quan tenia 20 anys un dels llibres que més em va impressionar va ser la història d'Espanya del Pierre Vilar un llibre de 100 pàgines o 110 petitíssim que llegia en menys d'una hora tan condensat tan ben escrit i clar des de quan era jove i tenia pel·le i quan anava al començament recordo la data perquè era el començament de la universitat i era un llibre que em va impressionar el Pierre Vilar amb aquella història d'Espanya tan condensada ensenya escraig pàgines Catalunya és l'Espanya moderna és és un monument però llegir només la introducció de Catalunya és l'Espanya moderna que és la seva síntesi en un cert sentit és absolutament il·luminador és brutal perquè et pots mirar les coses d'una altra manera és a dir és allò i en part a partir de la geografia escolti Catalunya què és una façana litoral una muntanya una muntanya alta diguem-ne uns Pirineus potents i un corredor un corredor que és el Vallès i un lloc de pas és a dir l'alcalde Martorell l'alcalde Martorell que era diputat quan era jo després va ser present de la diputació deia Martorell és el lloc de pas inevitable entre Àfrica i Europa i dius hòstia Salvador no ho és i per això vas a Martorell i hi ha 300.000 ponts des del pont del Diable fins al del TGV perquè és el pas natural i aquest país que és mar que t'obre a la Mediterrània muntanya refugi i un corredor que ha fet que per anar de molt al sud fins a molt al nord s'hi hagi de passar i allò és que és un país on la gent ha passat per tant on la gent també s'ha quedat perquè quan passes a vegades et quedes un país que ha tingut una projecció cap a l'exterior brutal a través de la seva potència marítima però un país que ha tingut un rerepaís perquè diguem-ne les muntanyes no són ben bé sempre una frontera però són una cosa molt important que és font de rius i per tant on hi ha muntanyes hi ha rius i on hi ha rius hi ha territoris irrigats ostres doncs això que et mires un mapa i dius ostres és veritat això no dic determina però la història que passa s'entén a partir d'això per què això passa aquí i no allà doncs miri perquè hi ha un riu perquè hi ha una muntanya perquè la civilització està al Nil i al Ganges i al tal perquè hi ha aigua diguem-ne Josep, jo en sapere Aude amb el mestre Villatoro sapere Aude després en parlarem d'això aviam ara que tu deies els llibres de comunicació Sant Jordi molts llibres publicats i jo que vaig estar amb tu la gent llegeix tant bé Sant Jordi és bonic és molt bonic i per tant allò a peu i a caball escolta a peu sí però hi ha tants lectors com tanta literatura publicada jo crec que hi ha més lectors que mai i més literatura publicada que mai sí això el segon sí el primer és com quan vas a Venècia aquí hi ha masses turistes però també ets tu també ets tu no es publica massa llibres no publicaràs el teu tothom pensa que és l'altre el que porta el massa jo crec que Sant Jordi té una característica que el fa molt diferencial en el mercat de llibre que és que la gent no es compra un llibre per ell compra un llibre per un altre i llavors això porta això que deies es llegeixen tant no perquè molts d'aquests llibres són per regalar i si tu compres un llibre per tu creus saber tens decepcions i tens sorpreses positives però creus saber que t'agradarà quan tu compres un llibre per un altre agafes una característica que és molt del Barça doncs mira n'ha sortit un que sembla acabar-lo al Barça doncs aquest li agradarà potser no li interessa per res és a dir Sant Jordi és una interpretació del gust aliè o dels interessos aliens i això porta que molts llibres regalats no siguin llegit però fins i tot això té una certa bellesa aquest posar-se és com comprar roba per algú altre ostres a mi potser no m'agradaria però ell suposarà o ella suposarà jo crec que això té una calidesa que ho fa bonic i que supera diguem-ne el caràcter mercantil de la festa que el té també doncs mira això em serveix com a entrada com a entrada de dir-te que jo a la dia de Sant Jordi quan signaves al costat de l'Eduard Mendoza vaig pensar en un hipotètic paral·lelisme entre els dos llibres m'explico l'Eduard Mendoza la ciutat dels prodigis que és una novel·la que fa un retrat viu de l'evolució de la ciutat de Barcelona entre les exposicions universals entre el 1888 i el 1929 no es tracta d'una novel·la històrica l'ús com ja adverteix el seu autor a l'Eduard sinó d'una transcripció de la memòria col·lectiva d'una generació de barcelonins prenent-se les llissències literàries necessàries per forjar una història novel·lada l'Eduard Mendoza mostra l'evolució d'una societat completa des del seu estancament inicial fins al seu desenvolupament industrial, econòmic i social Urgell la feba de l'aigua fa també una transcripció de la memòria col·lectiva del segle XIX i el primer terç del segle XX i tu també mostres l'evolució d'una societat des del seu estancament inicial fins al seu desenvolupament industrial, econòmic i social saps què tinc Vicenç? que jo vaig pensar dic mira el destí fa que estiguin junts signant els seus llibres ja veus el que relaciona un lector amb els dos llibres encara et donaré una altra relació però al costat eh jo tinc un gran apreci per l'Eduard Mendoza i 15 anys 15 anys més gran que tu i es conserva bé com tu una altra una altra possible llaç com es diu el protagonista de la ciutat del fum del segle dels prodigis una ofre Bouvila traduïu Bouvila al català Bouvila Pep Vietorio Vietorio eh oi diem oi no sé si és si és volgut no és volgut però és eh diem Bouvila que més rodes em fas feliç imagina't un lector humà com jo que t'hagi fet aquesta relació i que tu diguis és que encara hi ha més és bona que ser no sé si amb l'Eduard no n'ha parlat mai però jo crec que que l'Eduard fa una cosa diferent que a mi em sembla admirable que no crec que fa una novel·la historicista ni sociologista jo crec que ell fa amb la ciutat dels prodigios una novel·la de diem-ne de gànsters a Barcelona sí i agafa el que és clau en la novel·la de gànsters o en la pel·lícula de gànsters que és com una generació jove vinguda de fora de fora de la ciutat des del Bouvila ve de del món rural però el Don Vito Corleone ve de Sicília com la primera generació que ja no és d'on venia però encara no és d'on ha arribat el sistema que té de fer-se un lloc en el món nou és la violència i això que dir-ho en termes polítics i sociològics porta equívocs i coses dolentes dir-ho en termes literaris com una constatació quan parles dels ganges de Nova York o quan parles de la ciutat dels prodigis veus que és que és barsemblant i ell jo crec que fa una gran novel·la d'això diguem-ne de qui com qui es fa un lloc sota el sol venint de fora i llavors com per exemple com són d'importants les diguem-ne les afinitats de lloc de procedència els ganges de Nova York són ganges d'origen els irlandesos i els jueus i els italians com això jo crec que fa una novel·la a mi m'agrada molt molt diguem-ne Eduardo Mendoza d'abans de la ciutat de los prodigios de la veritat sobre el que se volta o tot aquell aquell del seu detectiu diguem-ne sonat les aceitunes que trobo que són extraordinaris tu tens una memòria fantàstica doncs mira parlant-lo de Eduardo Mendoza ell no ho reconeixerà mai és un tema de sensibilitat que no és el que jo desitjo però tinc la sensació la sensibilitat que ha escrit la seva última novel·la mai se sabrà però jo diria que el transbord a Moscú que forma part d'aquesta última trilogia tinc la sensació que ha escrit la seva última novel·la tant de bo que continuï jo crec que tot tot escriptor té 81 anys però és que encara que tens tot escriptor quan està escrivint aquella novel·la pensa que pot ser tot eh però jo te dius però jo te dius tinc la sensació que si tens més números tens més números per això dic tens més números però jo crec que passa sempre 13 de març 1862 dia que va arribar l'aigua a Gramunt Urgell la febre d'aigua Vicenç explica'ns aquesta apassionant epopeia no és és és l'epopeia d'un territori d'una època sobretot una època que creu que que per fer fora el mal del món que el mal és la pobresa que el mal és la guerra però per fer fora el mal del món hi ha una hi ha una una eina infal·lible que és la ciència la tècnica fer coses i per tant fer ponts fer canals fer trens fer ports i llavors hi ha un moment és dir què tenim tenim un tros de l'Urgell que alguns anomenen en alguns moments el Clot del Dimoni però que en qualsevol cas és una terra desaprofitada i és desaprofitada perquè no hi ha aigua i hi ha un moment determinat que dius ara primer l'aprofitaríem i segon tenim els mitjans tècnics per primera vegada en la història per portar-li l'aigua i ho van fer i llavors van canviar l'aigua va canviar un territori perquè l'aigua té una capacitat de transformació de la terra i de la gent extraordinària la gent de secar no és igual que la gent de regadiu la gent i no és que els reïn però la visió del futur la visió del món és radicalment diferent el de secar diu vés a saber l'any que ve el de regadiu en general fins ara ha pensat l'any que ve serà com aquest no és el mateix un pescador que un pagès no no no no no però tots tots dos sobretot el pagès però també el pescador estan amb la natura lligats sí però té una una dependència de l'atzar el pagès de regadiu no mira cada matí si plou o no és a dir un un terrasenc que estava en una agència de la caixa de terrassa en zona de regadiu amb ullarús un dia que plou a bots i barrals i entra un pagès i diu els pagès els agrada que plogui ara diré quin bon temps que fa bon temps és de plouent però això és bo diu no l'aigua no ha de venir de dalt la dona del costat si depèn que l'aigua vingui de dalt i que Sant Pere obre la xeta sempre estàs patint mentre que el pagès de regadiu si el regadiu es consolida és un pagès que creu que l'any que ve l'aigua tornara a baixar quan toca i podrem fer el que toca i per tant té una expectativa respecte al futur té menys conservadurisme respecte al passat jo quan vaig començar la novel·la sobre el canal d'Urgell sabent que el canal d'Urgell havia transformat aquell territori i aprofitant un comentari del mateix delegat de l'agència de la caixa de terrassa diu no he vist mai moure tanta pasta com a Mollerussa li agafo un ric de Mollerussa i dic em van dit això si em queda mirant diu a Cervera els fan a Mollerussa els gasten a Cervera que és agarra i és diu allà fan amb el blat fan que l'és diu ara sota la rajola perquè vés a saber l'any que ve i per tant la casa de pedra que ha de durar a Mollerussa l'any que ve també n'hi haurà no? ens va tu quin cotxe diu que ens comprem quina casa diu que ens fem el Big Ben mític era gulmés i ara tornarà a ser gulmés però és a Mollerussa és en el regadiu la joia de viure la paella valenciana l'horta de València on hi ha aigua hi ha aquest barroc festiu i on no hi ha aigua hi ha aquesta austeritat racelosa conservadora tornem a Pierre Vilar la geografia no només marca la història sinó que fins i tot marca el caràcter de les persones Pep bona aquesta a Cervera ja m'ho he apuntat a Cervera els fan i a Mollerussa els gastes molt ben dit els escriptors Vicenç produïu diverses formes de literària i escultura creativa alguna de les nombroses formes en què un escriptor pot exercitar-se la prossa l'assaig el text teatral el dramaturg la poesia el poeta periodisme guionista o qualsevol dels gèneres literaris existents tu has tocat bastantes tecles d'aquest piano que es diu formes d'art literari on et trobes millor és a dir on creus que ets més B baixa al quadrat no ho sé perquè jo crec que els gèneres són en un cert sentit regles del joc però els gèneres són fonamentalment contractes entre l'escriptor i el lector és a dir tu quan tu comences a llegir una cosa la que sigui estàs rebent una proposta de contracte una proposta de pacte que pots agafar o no un comentari típic d'una persona que ha llegit no hi ha entrat no hi ha entrat no diuen no m'ha agradat no hi ha entrat hi ha un per exemple si jo subeixo un gènere literari sigui la poesia o sigui dintre de la narrativa el gènere negre o el gènere fantàstic estic proposant-li al lector una manera de llegir-la si jo li faig una proposta al meu lector de novel·la realista a la pàgina 150 no pot sortir un mag que canvia el món de dalt a baix el dimoni que mata no pot ser perquè jo li he donat unes claus de lectura vol dir que no pot haver-hi fantasia a la novel·la i tant però l'has de pactar des del bon començament si no fas una bona proposta de pacte comprensible quan et treus de la de la xistera el conell pam pam el conell escolti tornem als calés vostè m'ha estat enredant és a dir aquest per exemple això és molt obvi en la frontera entre la comèdia i la tragèdia un mateix fet és a dir hi ha comèdies on hi ha esdeveniments dintre de la comèdia que s'estreguessis d'allà i els posessis en un altre context farien plorar és a dir per exemple una tonteria quantes vegades hem dit tu i jo el text i el context el context i el pacte no? diguem-ne en el em sembla que és a Tobias no Tobias l'Ubitz que fugen de Barçòvia i s'han colat dos nazis a l'avió i llavors el que va disfressat de Führer li diu tiris de l'avió i els altres veuen Hegelhilder es tira de l'avió que un tio es tiri d'un avió és tràgic si aquella seqüència si aquella seqüència la poses una pel·lícula dramàtica hòstia trasbalsa però tu saps que les regles dels jocs són la comèdia i això passa pel dret i pel revés no sé si treureu una pel·lícula La vaquilla que era una comèdia en torn de la guerra del Bernanga no? no ho sabria dir sí que la vaca de les dos van dur en aquella pel·lícula se'ls escapa un tiro i mor algú i la pel·lícula s'ensorra és a dir és una pel·lícula en la guerra hi ha dos bàndols hi ha una vaquilla hi ha els uns i els altres però pot funcionar com a comèdia perquè en cap moment hi ha un tret si en un moment hi ha un tret i un mort diem-ne la força dramàtica d'una mort trencaria el pacte de la comèdia per tant els gèneres per mi són sobretot dir escolti ens posem d'acord sobre com s'ha de llegir això meu i una cosa es pot llegir com a poesia una altra es pot llegir com a però fins i tot dintre de la narrativa això té una clau de comèdia això té una clau de tragèdia això té una clau de fantasia això té una clau de realisme perquè si el pacte no és signat el lector l'estàs enredant el lector té drets el lector té drets i el lector té obligacions i és curiós ja que un petit incís Albert Langa aquesta situació que dius de dualisme ho té amb el seu cini ara quan te ho estaves parlant recordo aquella de americanos nos lleguen nos lleguen aquí ricos y sanos viva el tronío d'un pueblo que no sé com su poderío i al final les quedan que els americans no arriben però està en clau d'humor si arriba a ser en plan drama aquell poble que s'ensorra podria ser molt dramàtic la vaquilla del mateix Berlanga fixa't que el cine de Berlanga tenia aquesta la dicotomia aquesta ell situa i això crec que tècnicament és molt interessant ell situa diguem-ne la frontera en un lloc molt extrem és a dir el poble dels americanos no és hollywood és xungo la guerra és la guerra meseta meseta pura està en el límit però no passa el límit no passa el límit no hi ha no hi ha un nen que es mor de gana perquè els americans no han tirat llet en pols no n'hi ha si tu hi fots un nen que es mor de gana per això has matat has matat benvenido Mr. Marshall vull dir quan tu deies al començament què és ser escriptor en concepte és relacionar-te amb la vida també a través de l'escriptura però després és una altra cosa que és un ofici que t'he dit el volmetier i llavors l'ofici obliga a pensar coses com aquestes els genis no les pensen els hi surten sols els que no som genis el que fem és pensar-hi ostres tu ser-ne conscient el geni ja ho fa sense consciència perquè té aquest do però els que piquem pedra el que fem és haver-hi de pensar i dius ostres tu si estic escrivint la vaquilla que no hi hagi cap mort perquè la mata no mata un mort només mata l'obra i i prens moltes decisions d'escriptura que a vegades al lector li sembla per raons metafísiques o per raons ideològiques i són per raons de cuina perquè necessites més sal perquè necessites més sucre perquè necessites que s'espasseixi o necessites que s'igualeixi hi ha moltes moltes decisions d'escriptura que són literalment de cuina d'ofici això no ho pots és a dir la gran decisió d'algú que escriu narrativa la primera si algú ho ha fet i ho fa ho sap que és la primera quan tu escrius un text narratiu la primera pregunta que fas és qui ho està explicant no no la primera jo he après de tu el més important el títol això m'ho has ensenyat el títol el títol m'ho has ensenyat tu el títol el títol és fondamental pel títol arriba al final arriba al final tu en tens un i després va canviant però tu tens un full en blanc dius començo a explicar diu molt bé qui ho està explicant ho està explicant un narrador omniscent Déu ho sap tot ho està explicant un dels personatges quin dels personatges us ho explica els fets són els mateixos perquè això és una decisió que dius jo vaig tirant i quan arribi a la pàgina 23 ja ho veurem no amb la primera lletra que poses ja estàs dint vaig entrar a la ràdio o el dia que va entrar el billador o la ràdio l'has de prendre ja i aquesta és clau però aquesta i és una decisió que té a veure amb raons estètiques o metafísiques o ideològiques però que té a veure fonamentalment amb raons d'ofici si tu tries la primera persona la narració serà més càlida és més càlida el dia que vaig entrar però només saps el que sap el personatge si tries la tercera persona el billador o va entrar pots dir mentre el billador o entrava tots els altres deien hosti tu ho ia tornar a ser aquí aquest pesat si jo dic mentre jo entrava ells pensaven el meu lòctub em dirà i com saps què pensaven això tu saps què penses tu no saps què pensen els altres però el narrador omnisent sap el que pensa tothom i el que pensarà i el que passarà és més informat però menys càlid la decisió ho dic gairebé com un consell de l'escriptura la decisió és d'ofici és què m'interessa què va bé allò que vull explicar ja està ple un petit resum la teva novel·la sobre l'apassionant epopeia humana de la construcció del Canal Llugell per mi més enllà de la història concreta és una novel·la que és una metàfora de tots aquells episodis històrics alguns de ben pròxims en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la amb esperança i sacrificis amb errors contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs entenc que només després de molt de temps sabrem si aquesta gesta que semblava fracassada és o no la llavor d'un canvi positiu no pas d'un paradís a la terra però sí d'un món millor és correcte això és absolutament d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món d'un món de fàcil o no d'un món d'un món What a wonderful world. Sherry Ann Lins és una artista cantant i compositora nord-americana, va néixer a Útica, a New York, 36 anys, guanyadora i nominada a diversos premis musicals de premsa i de ràdio, pastor de l'Esclésia Baptista, comunicadora eficaç, que serveix com a ponent inspiradora en conferències, ja que va néixer parcialment sorda i amb problemes de parla, i va portar i porta la seva experiència i la seva història de vida sobre la superació de l'adversitat i altres obstacles a les xarxes socials. Jo penso que qualsevol del camp de la música sap això, que per cantar has de ser capaç d'escoltar, i com ho fa la Sherry Ann no ho sé, però té una veu fantàstica. Ella va gravar la nostra sintonia el 10 de febrer del 2019 amb la seva neboda de quatre anys. Aquesta ha sigut l'intèrpret de la nostra sintonia el dia que el Vicenç ens visitava per quarta vegada als estudis. Vicenç, ja que avui, 10 de maig, és la quarta vegada, malauradament serà l'última amb aquest format del benvinguts, jo no dic que algun any tornem a fer ràdio... Un altre, i tant. ...i tornaràs. Però mira, tal dia com el 10 de maig, avui queden 235 dies per finalitzar l'any, l'any de traspàs. Però mira si van passar coses el dia que tu vas venir aquí. Com esdeveniments, el 1330, a Castella, la Càmera del Consejo de Castella acorda que s'ha procedit sempre, com a reflexió que sempre sigui major, el número de castellanos en cada sala que el de naturales i los fiscales que han de ser siempre castellanos en los órganos de representación catalana. Això al 1330. 2024, dos anys després, o 300 anys més tard, tela, eh? Doncs mira, tal dia com avui, a Barcelona es va fer la primera representació de Terra Baixa, de l'Àngel Guimarà, al Teatre Romea. Però el 2005, per mi, un fet representatiu a Barcelona, es va inaugurar la rehabilitació del Mercat de Santa Caterina pels arquitectes Miralles i la seva senyora, la seva dona, la Benedetta Tacle i Berló. I a la resta del món, avui, tal dia, el 1508, al Vaticà, Miquel Àngel, sinó el contracte per a la decoració del fresc de la volta de la capella Sistina. I avui, parlaven de llibres, i esperava que tu vinguessis, tal dia com avui, per recordar que el 1933, a Berlín, els nazis cremen milers de llibres d'autors jueus, comunistes, etcètera, a la Bebelplatz i al de la Jòs d'Alemanya. Ja ho veus, eh? Un escriptor, el dia que... I el 1940, Europa, Alemanya, comença l'atac contra França, Bèlgica, els Països Baixos, l'Ulçamburg, comença tal dia com avui, la Segona Guerra Mundial. Naçaments. Mira, una persona que coneix poquíssima gent, però jo a Girona, li tenen molt, molt respecte. El 1878 va néixer Celestina Vignó, Vigneaux, eh? I Zibilis, eh? Mestra i pedagoga catalana. Va ser la pionera de l'avantguarda educativa a Catalunya. I va morir en 1964. Doncs la gent de pedagogia a Girona tenen a la Celestina Vignó, Vigneaux, eh? La tenen en record. I el 1966 va néixer una metgessa teòloga i monja benedictina catalana de referència, la Teresa Forcades. I a la resta del món va néixer Alfred Ester, aquell actor que cantava i va bailar-hi estodonyant. El 1899, eh? Imagina't. I va néixer una persona que ha tingut una influència i que també es parla de referències, no? A Milà, la Miuccia Prada és la dissenyadora italiana de moda i empresària de Prada. I també de Miu Miu, eh? I en canvi del Versace, de la Nolotela i dels seus germans parla molt més. En canvi, la Prada és un imperi tremendo, no? Però també va morir gent. I va morir gent. I estem a la ràdio el dia que tu vens. El 1937 va morir a Barcelona el Josep Torra Civil Alta, més conegut per Toreschi, el locutor de ràdio transformista i ventril·loc català que va donar nom a un estudi de ràdio a Ràdio Barcelona, l'estudi Toreschi. I, ui, a la resta del món, a la resta del món també es va morir gent, eh? I va morir el Lluís XV, aquest rei de França, membre de la Casa dels Borbons, el 1615. Ja hi ha el Lluís XV, també és... I van passar coses, van passar coses. El 1904 va morir un a Londres, Sir Henry Morton Stanley, de nom i naixement Joan Rowlands. L'explorador, aquell famós, de... quan va trobar el doctor Livingstone, I presume, eh? El doctor Livingstone, suposo, eh? Tot que s'ha discutit en nombroses ocasions, l'autonticitat d'aquesta expressió, no? perquè li van encarregar el David Livingstone, o sigui, va trobar el David Livingstone, que era un explorador escoçès, aquest home que era de Galis, o sigui, un galès, trobar un escoçès, no? Que havia desaparegut i el va trobar el 10 de novembre de... un altre veu, però de novembre del 1971 amb aquesta famosa frase, el doctor Livingstone, I presume, no? Bueno, oui, mira si hi ha coses i aquí és també per fer un altre programa, eh? Vull dir, amb aquests dos individus, el Livingstone i el... i el... com es diu? i el... i el... el Henry Morton Stanley, de la marinera, la vida d'aquests dos individus, que el test i el context i el... el jo soy yo mi circunstancia, això avui no tindria sentit, fa cent i escaig anys va tenir molt sentit, no? Aviam, recordem l'Horasi, ara torno, perquè és que amb tu és el sapereaude, no? I amb el senyor Horasi, eh... el poeta tranquil, com tu. Quin Horasi flac? Va néixer flaco, eh? Però el traduixen... No, no prim, no. El quinto Horacio flaco, en castellà és el quinto Horaci flac, en català. va néixer l'any 65 abans de Crist i va morir l'any 8 abans de Crist. Va néixer a Venúcia, al sud d'Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va forçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la república amb el bànol dels assassins de Julio César, contra August i a Filipos, després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van fer o li van ser confiscat de les terres de la seva família. Va escapar de la polvessa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar a Mecenas. D'aquí ve, ser un Mecenas, no? A més d'una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp, on va retirar-se sovint per poder escriure. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August. L'Horasi va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat. Però aquest individu, l'Horasi, ens ha deixat era un gran divulgador i creador de locucions llatines d'aquelles tan famoses com aiguans servare mentem mantenir la mente tranquil·la. El Beato Xile el ditxoso aquell el Carpe Diem que el Carpe Diem no l'utilitzem el Carpe Diem sol però la frase és Carpe Diem quan mínim un Crédula Postero que significa captura el dia i no tinguis segur que un altre igual vindrà després. El dirà necessites que és el que l'ha necessitat bueno i amb moltes totes dissipar in loco és bueno per dir el juicio alguna vez. El nàstit Vox mi se reverti que la paraula pronunciada no té retorn. Bueno i moltes més. He fet un resum per dir-te amb tu sapere Aude. Aviam tercera història amb el mestre que és el que havíem parlat Marquiavel versus Sabon Arola Aviam jo podria explicar moltes coses però l'important és tu tu ets el que ens tens que explicar històries. Què? Qui era Marquiavel? Marquiavel que diem que ha quedat mal vist en la història perquè diem ser maquiavel ara ho tinc apuntat és una cosa bastant negativa i per exemple a Can Balatxe el tango es diu que sempre ha habido xorros maquiavelos un gran tango per mi és un dels tangos que sí Can Balatxe n'hi ha molts però aquest no vull dir que a Can Balatxe és probablement la primera persona que pensa la política en termes moderns i escriu un llibre extraordinari que és el Príncep que no és per dir-ho així una una prescripció moral sobre com ha de ser el polític sinó que expliquen el polític com ho ha de fer per sortir-se és a dir tots nosaltres tenim els nostres principis però si el nostre fill un dia ens pregunta i diu molt bé els principis aquí però tu que m'aconselles és molt lleig fer-li la pelota al jefe però si vols pujar més aviat que fes-li la pelota al jefe i el Príncep és més això més uns consells a un príncep per mantenir i incrementar el seu poder que no una guia moral però Machiavel és algú que creu fonamentalment en la negociació que creu que creu en diguem-ne és un racionalista ell és un admirador curiosament parlant d'Uràs és un admirador del període republicà romà és a dir del preimperial del model de la república de les virtuts republicanes i és per dir-ho així jo diria que seria un reformista i Sabonarola és un fanàtic religiós és un fanàtic religiós i tots dos conviuen en el final i en algun moment mentre dura de l'època dels Medici i els Medici que són un període extraordinari de la història d'Itàlia i de la història de Florència són també uns tirans i diguem-ne i una gent que era capaç d'una crueltat infinita amb els que van fer la construcció dels Pazzi i llavors aquest joc a tres entre els el món el món corrupte però brillant dels Medici un un Sabonarola que diu ni corrupte ni brillant Déu és el president de la república i un Maquiavel que diu bueno a veure com on drecem això i bueno i van escriure un llibre impossible que són els diàlegs entre personatges que eren a la mateixa ciutat en el mateix moment que no sabem ni si es van conèixer és a dir Maquiavel que era més jove va veure Sabonarola però no tenim cap constància que és unerol saber res de Maquiavel però que però que representen concepcions del món oposades que encara trobaríem avui i no ensenem en forma de fanàtic religiós però de fanàtic d'una altra cosa és a dir d'aquesta gent que creu que té la veritat revelada i que per tant l'ha d'imposar perquè és veritat i l'altre els que creu que això de la veritat és una cosa que es pacta i que bueno set de meves i tres de teves i jo crec que això per exemple en el segle XIX en torn de la guerra de Cuba en 1998 la poesia patriòtica espanyola deia aquesta guerra no és entre dos països no és entre dos imperis un que puja un que baix aquesta guerra és citó literalment entre un poble de soldats caballeros i una turbabil de mercaderes i la moral del del cavaller o la moral del fanàtic religiós o la moral del mercader el mercader tu dius 10 jo dic 7 doncs 8 i mig o la moral del del cavaller que és això és 10 i és 10 ja està s'ha acabat jo crec que es pot projectar sobre la Floriança dels Medici o es pot projectar sobre el diari d'avui ben trobats oients una migrera història un matí el nostre convidat segut al meu costat Vicenç Viatoro va llegir en un diari de Madrid la unitat d'Espanya ni es vota ni es negocia i va llegir en un altre diari de Barcelona el mateix dia la independència de Catalunya ni es vota ni es negocia va obrir aquesta llibreta que sempre porta al damunt de notes sobre la versió a la negociació pròpia de Sabonarola d'allà surt el llibre Massafoc apassionant viatge a la Florència del segle XV subtitulat Diàlegs extremadament apòclifs què? anoto a la meva llibreta una frase del Vicenç les CUP i VOX disparen des de llocs diferents a la mateixa Diana la democràcia liberal el foc què? per cert van cremar Sabonarola un lleidatà i un valencià sí sí exacte un lleidatà per encàrrec d'un valencià un valencià que quan arriba al papat la frase que diu oh déu meu l'església en mans els catalans sí fort això eh però és a dir el valencià de la CUP és una manera de recordar que això no és que no és historicisme que és allò que el present està carregat de passat però per mi són això és a dir qui creu que les coses només poden ser d'una manera hi ha una pel·li no molt especialment bona en què quan entren els alemanys a París dues persones conceixen en el mateix taxi fugint i un és un comerciant jueu polonès i un altre és un militar polonès i fugen dels alemanys tots dos per raons òbvies diguem-ne i en un moment determinat el jueu que és el Dani Key diria la meva mare em va ensenyar que davant de qualsevol cosa a la vida sempre hi ha dues possibilitats o agafes o no agafes o vas o no vas i el militar li contesta per l'home d'honor només hi ha una possibilitat i jo em sento més a prop del mercader que de l'heroi no? però això la meva àvia deia nen paga perquè és norma d'aquesta casa no deure res no sé parent de ningú en aquest sentit que amb aquest som parents i llavors el meu avi em va ensenyar que no el practicava però el meu avi i andalus em va ensenyar una altra frase que és haz lo que debes aunque debes lo que haces i en aquesta en el en el contrast entre aquestes dues frases hi ha contrastos polítics hi ha contrastos econòmics hi ha contrastos emocionals que en el fons són aquest la turbabil de mercaderes o el pueblo de soldados caballeros que en contra de soldados caballeros també poden ser monjes monjes soldados normalment doncs mira he aprofitat la teva vinguda per parlar de Maquiavel i a segona rola per dir o per intentar desfer alguns mites de Maquiavel que tu ja has fet un petit espòiler Maquiavel que durant la seva carrera com a funcionari va exercer importants llocs a la Florència que va ser un territori lliure sota el govern d'una república que va durar fins a 1512 quan els Medici van tornar al poder Maquiavel va perdre el seu lloc els Medici van governar a Florència del 1512 al 1527 i quan els van fotre fora una altra vegada del poder però el 1532 Maquiavel va publicar el que seria el seu treball més reconegut del príncep es diu que és una de les primeres obres de la filosofia moderna especialment de filosofia política i en què considera que la veritat efectiva és més important que qualsevol acte ideal es tracta també estava en conflicte directe amb les doctrines dominants catòliques i escolàstiques de l'època pel que fa a la política i a l'ètica tot i que és relativament curt el tractat el príncep és el més recordat de les ordres de Maquiavel i el responsable de posar la paraula maquiavèlic com a sinònim de perfidia i d'astúcia maligna va ser el primer Maquiavel a engegar una ciència del que és social exclusivament des de l'àmbit humà i sense ingerències de qüestions morals o religioses va crear i d'esmetre el racionalisme pràctic doncs mira alguna de les frases més reconegudes de Maquiavel la naturalesa dels pobles és molt poc constant és fàcil convencer-los d'una cosa però és difícil mantenir-los convençuts és bona aquesta de Maquiavel Maquiavel sempre és descriptiu no diu que això estigui bé diu sàpiga vostè que això va així després espavilis vostè faci el que toqui però va així i va així i va així i l'altre l'altre que a mi i fixa't ja parlem de fa 500 anys va dir les injustícies s'han de fer totes a l'hora per tal que per provar-les menys facin menys mal mentre que els favors s'han de fer a poc a poc amb l'objectiu que s'apreccin millor és veritat quan tu en canvi la clatellada que te'n fotin una i ja està ja bom en canvi l'altre poquet a poquet i llavors s'ho valoraràs maquiavelic eh em propens a fer una tercera i tant el príncep per mantenir-se en el poder ha d'aspirar ser estimat però si no aconsegueix ha de ser temut ara es pot combinar i diu es pot combinar perfectament el ser temut i el no ser odiat el no ser odiat però l'aspiració ha de ser estimat però si no però es diu que es pot combinar el ser temut i no ser odiat que no és el mateix que s'estimat que li tinguis por però que no l'odis tampoc cal que l'estimis no no mira que era bé que Màquiavelica deia cal fer comprendre els homes que no t'ofenen si et diuen la veritat però quan tothom pot dir-te-la et falta en el respecte és una descripció real en canvi se li atrobeix se li atribueix una frase molt famosa que no va dir el fi justifica els mitjans ja que resumeix moltes de les seves idees és veritat o no però em sembla que mai va dir aquesta frase no hi ha cap constància jo crec que és més maquiòlic Sabonarola Sabonarola sí que creu que la fi que és la pot cremar les fogueres de les manietats perquè la fi que és divina ho aguanta tot Màquiavel però fixa 150 anys més tard un jesuïta un escriptor espanyol Baltasar Graciel afegint aquesta frase va agafar la frase de Màquiavel 150 anys més tard i va dir quan la fi és lícita també ho són els mitjans bona aquesta bona però porta el desastre porta el desastre perquè tothom creu que la fi és lícita i per tant diu escolti a quant s'han d'afusellar per això? ho veus no? a l'altre el fi justifica els mitjans i a l'altre no quan la fi és lícita també ho són els mitjans Màquiavel que té aquesta malafama i que genera una paraula negativa Màquiavel va ser acusat de corrupció va ser torturat per sota aquesta acusació que és una acusació ara en diríem de l'oufer o com que ara hi se'n digui i el van perquè mai es va provar que hi hagués cap corrupció i en una novel·la de Somerset Maughan que parla de Màquiavel Màquiavel no és un cínic però és algú que ho relativitza tot però hi ha una cosa hi ha una virtut republicana que a la que mai traeix és a dir ell pot mirar per l'interès però hi ha una virtut republicana a la que mai traeix que és l'amor a la pàtria l'amor a la pàtria en el seu cas a Florència diu escolta jo faré el que calgui maniobraré i tal diu però hi ha una cosa que jo no faré mai que és fer una cosa que perjudiqui Florència Florència no els Medici ni els nostres a Florència hòstia és poc maquiavel·lic en el mal sentit de la paraula i per tant el personatge és més amable i més més horacià més horacià del que pot semblar i no és estrany que això que els seus llibres de teoria són entorn a Titus Livi i són molt entorn a això abans que aquest personatge quan deies Horaci no va voler ser secretari d'Octavi d'August lògicament perquè quan ser secretari d'August era el primer pas perquè August després et manés decapitar 15 dies després és a dir de les personalitats egocèntriques i tiràniques més val no estar-hi mai massa a prop perquè és el pas anterior estar-hi molt lluny però tampoc està amb ales no no ni en vidià donem vídeos aclarim que els nostres ben trobats oients que són intel·ligents ho deuen saber però per si de cas hi ha algú que s'incorpora a última hora i no sap el que és l'offer l'offer és l'ús d'accions legals per causar problemes a un oponent això està tret a un oponent no no polític o que sigui o econòmic o comercial en fi de l'offer en comencem a saber bastant ja en aquest país concretament a nivell polític i probablement a altres però sí sí i després el poder econòmic aviam abans de donar pas al Joan i al Josep m'agradaria fer un petit resum Sabonarola el que practicava i tu ho col·legeixem eh practicava denunciar la corrupció els abusos del poder les injustícies les qualitats els assajos els pecats i va ser la seva màxima exigir per estirpar aquells mals les fogueres que hem parlat també de les nazis eh que avui és com a mora eh avui les novel·les eh del Bebel Platz eh crema llibres crema llibres Sabonarola no només crema quadres per això et dic Botticelli es diu que porta que porta ell mateix quadres no no i la la foguer de les vanitats és que dient a tothom escolti porti les seves riqueses aquí que s'incremarem la seva vanitat eh sí les riqueses és a dir tot jo en diria més les frivolitats no no no vull dir que la riquesa la riquesa no és no és pecaminosa no la riquesa cultural sí bueno sí sí no no això un quadre en ell això venim dels Medici que que diem-ne són de mànica molt ample molt ample i per tant la reacció puritana contra la corrupció necessita que hi hagi corrupció abans si no no funciona però el que porta és un cop de pèndol i llavors Sabonarola en aquest sentit és un però Maquiavel es carrega Sabonarola en unes cartes per on cauen els sabonaroles del món diu són molt puritans menys quan els toquen ells home el Llorenç i llavors aquí és on es lia la cosa el Llorenç de Medici el Llorenç de Medici és el que va portar el sabonarola sí perquè convenia després li crema els quadres els llibres els versos de Pedrarca teles disfreses cosmètics boticeli però en un moment determinat en què ell Sabonarola ja hem denunciat alguns tipus de comportament dels Medici per nepotisme per afavorir uns per ser injust en un conflicte que se li presenta Sabonarola fa en sector el mateix i llavors és quan Maquiavel diu ei això no s'hi val això no s'hi val és a dir el purità el seu risc és que predica la puresa dels altres però llavors ha d'acreditar la seva perquè si no acredita la seva l'hem parida és a dir un predecessor de l'estat islàmic en coses en coses de Khomeini sí és a dir en aquesta idea que el poder polític és d'origen religiós religiós i d'objectius religiós ell diu no continuem ser una república i tant però república de Déu i qui és el president de la república que no és el terme que existiria qui és el... Jesús Crist ei el 1714 a Barcelona quan diem-ne queda vacant el lloc de capità general de la defensa barcelonina perquè ara no em surt el nom perquè de nom de carrer diem-ne en Villarroel bueno en Villarroel exacte en Villarroel el Consell de Cent nomena capitana general de la defensa de Barcelona la mara de Déu de la Mercè sí diguem-ne que de mèrits militars tots en tenien diguem-ne discutibles Saperé Saperé Aude Saperé I see trees of green Red roses too I see them blue For me and you And I think to myself Proper diumenge 12 de maig 2024 Eleccions al Parlament de Catalunya Imprescindible portar el DNI i memòria La llengua La cultura El 155 El dèficit fiscal De vegades on sap de quin costat està simplement veient els que estan a l'altra banda Ni oblit ni perdó La realitat supera la ficció I think to myself What a wonderful world Joan, què? Saperé Aude avui, eh? Saperé Aude Jo, ja que per continuar el que ha dit el Ferran però sense buscar-ho tan complicat només demano que vagin voti que no es quedi a casa simplement Bé, continuem Que votin DNI i memòria, eh? Val, de cor amb DNI i memòria Això ja s'entén que sigui així però a més que votin Bé, avui anem a fer història fer una història recient i molt trista o sigui, avui no farem ni coses a vegres ni ironies ni res Abans vull començar amb una cançó no he trobat exactament una cançó referenciada en aquest moment històric però sí que posaré una cançó d'una lluitadora sud-africana la Miriam Makeba que en principi va tindre una cançó que no tenia res a veure amb lluita que era molt divertida que era el pata-pata endavant amb el pata-pata Kaiponga Sakubuga Satipega Natsipa Tatapat Sakubuga Satipega Natsipa Нatsipa Ja Natsipa Ai Baponga Natsipa I태 I Pard Ai I I I Míriam Maqueva, també coneguda com Mamà Àfrica. Va ser una cantant sud-africana i activista dels drets civils. I una persona que va lluitar contra el racisme durant tota la seva vida. L'Apartheid era el seu objectiu màxim. Va morir als 76 anys. Bé, 7 d'abril de 1994, 15 de juliol de 1994, el genocidi rolandès. 800.000 víctimes, en tres mesos, que es diu aviat. Entre 100 i 250.000 dones i nenes violades. D'aquelles violacions, segons Nacions Unides, van néixer més de 20.000 infants. Dos milions d'exiliats. 93 persones encausades pel Tribunal Penal Institut Internacional. 62 d'elles amb sentència condenatòria. 850.000 persones jutjades pels tribunals del seu país. 430.000 acusades per haver comès assassinats, tortures o actes desionalitzats contra cadàvers. Fa 30 anys, total 30 anys, d'aquest genocidi. Sí, l'abril del 1994, ara fa 30 anys, una onada de violència va esclatar a Rolanda. En només tres mesos, quasi un 80% de la població tutsi i milers de ciutadans hutus moderats van ser exterminats. representaven l'11% del total de la població i quasi 4 de 5 tutsis que vivien al país. Una altra minoria, els tuars, uns pigmeus caçadors, van perdre 10.000 dels seus 30.000 habitants. I uns altres 10.000 van tenir que abandonar el país. Els exiliats, tutsis, uars i hutus es van refugiar al Zaire, a Tanzània, a Burundé. Però, què va passar per arribar a aquesta matança? Escoltem alguns protagonistes. Ara parlo, com el meu admirat Vicenç, ara parlaré en primera persona de la persona que ha relat els fets. Són les tres de la matinada. El meu nom és Júlia i dormo sempre amb un ull obert i la meva filla, de tan sols un any, arrapada al meu cos. El marit i els meus altres dos fills, però van de descansar al costat meu. Som en una ulla de l'escola tècnica Jikongoro. De sobte, sentim un remol de cotxes i cops secs, trets i explosions. Ens havien dit que l'escola era un refugi. I ara ens trobem exposats a les mil·lícies extremistes hutus que fa dies que sembren la mort i la violència per tot Rwanda. El soroll dels vehicles, els cops de porta i els crits desperten els centenars de famílies tutsis que ens amuntem a l'escola. Ja fa dies que ens hem deixat sense aigua i qui s'arrisca sortir és assassinat. Un grup decideix sortir per prendre cara i els atacants agafant pedres i paus que troben pel camí els deixen sense vida. Però no hi ha res pitjor que les bales o les granades i els matxets dels militants. Tots aquests aconsegueixen esponsar la porta. Comença el bany de sang. Amb una brutalitat maticuosa es cometen cada recor de l'edifici. Maten joves, nens i vells. No hi ha cap tipus de concessió. Quan els militants entren a la nostra part del refugi entren decidits a executar-nos. El meu marit crida que jo sóc Hutu i implora que a mi no em matin. Sí, sóc Hutu, però em vaig casar amb un tutsi. I aquest era un dels pitjors dos pecats que es podia cometre. S'inicia una discussió entre els atacants. Ens treuen de l'alba. El passadís és ple de morts i homes armats brandant metxets. Porto la meva filla embolicada al cos. Ens ordenen que us hi donem la nena perquè és filla d'un pare a tutsi. Mentre reso per la meva vida, un jove entre els assassins aixeca el metxet i adverteix que matarà a qualsevol que gosi tocar-me. Un desconegut m'ha salvat, però m'atac i perdut als meus altres dos fills i al meu marit. El meu salvador assassí em porta lluny de l'escola. La Juliet, que així ens es deia el nostre protagonista, es va salvar de la matança de Murambi, una de les més mortíferes del genocidi de Rwanda. Aquella escola tècnica és avui un dels espais principals de records dels 100 dies més cruels i tràgics de la història del país i del continent africà. A aquella matança s'hi van assassinar unes 50.000 persones, majoritàriament tutsis, però també hutus opositors. Es creia que les escoles i les esglésies eren un lloc on en principi no es cometien matances. No va ser així. Avui, la Juliet Mukaka Banda, la nostra protagonista i supervivent de la matança de l'escola d'Hadji Konkoro, és una de les guies del memorial que recorda aquells trets. Però què passava a Rwanda? El bucà, de bo diècnic, sempre el mateix, fins llavors amagat, va esclatar el 6 d'abril del 1994 amb l'assassinat del president hutú, Juvenau Ha'aviarimana. Centenars d'anys enrere, els tuars, aquests pigmeus dels que hem parlat, van començar a poblar aquestes terres. Després van arribar els hutus, majoritàriament pagesos, i finalment els tutsis, que es dedicaven a la ramaderia i a les pastures. Far-ho est? La convivència entre ells es va trencar al segle XVI, quan els uïdors tutsis van emprendre unes violentes campanyes contra els hutus per sometre'ls i convertir-los en subtits del Moana, el seu rei, i de la noblesa tutsi. Els tutsis eren minoritaris, però sempre havien acaparat el màxim de poder. Per tal de poder conregar les terres i pasturar, els hutus havien de subscriure l'anomenat ubujaic, un contracte que els obligava a servir els senyors faudaus tutsis durant generacions i generacions. D'aleshores, en Sa, la minoria tutsi, aproximadament un 14% de la població, va anar conquerint totes les esferes de poder i els millors llocs de feina. Veiem que ara, des d'un punt marxista, la història es va repetint, no? Ara podríem parlar de moltes d'aquestes coses, també. Bé, arriben els europeus. Arreglar-ho tot. La primera potència que va trepitjar el país va ser la Imània, 1897-1916. Però després de la Primera Guerra Mundial, per mandat de la Societat de les Nacions, va donar el control del país a Bèlgica. Gairebé 20 anys després, el 1934, els colons belgues van agrojar el recel entre ruandesos imposant-los un carnet ècnic i consolidant el privilegi dels tutsis, que ocupaven les millors posicions en l'administració colonial i oferien un relatiu bon tracte als pigmeus caçadors, mentre continuaven considerant total i absolutament súbdits els hutus. A mitjan segle XX, l'administració belga va començar a virar la mirada sobre els tutsis a favor dels hutus, per equilibris i, sobretot, per interessos en els països veïns. I perquè l'havid tutsi resistia el domini colonial i l'assimilació cultural i religiosa. A partir d'aquí, la disputa pel poder i el control dels recursos i els territoris entre hutus i tutsis van propiciar diverses revoltes i conflictes violents, fins i tot després d'haver subit la independència el 1961. Les Nacions Unides van exigir que es convoqués un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia tutsi. El resultat va ser rotund i va conduir el país cap a la república, ara controlada per els hutus. Centenars d'amivets de tutsis van abandonar el país i van crear el front patriòtic ruandès, el FPR, més tard protagonista de les revoltes. Passaven els anys i les ferides entre uns i altres s'agraejaven amb episodis constants de violència i venjances. A l'any 1972, a la veïna Burundi hi van morir més de 200.000 persones. majoritàriament hutis a mans de tutsis. Tot es va donar la volta en tot això. El ressentiment contra la minoria tutsi va créixer de forma exponencial, exigint una reacció contundent al llavors president Gregoire Callibamba. Això va portar un cop d'estat per part del general juvenal Javi Arimana. L'any 1990, dins d'una forta crisi econòmica que va deixar sota mínims el preu del cafè, la gran matèria prima que tenia Rwanda. El FPR va iniciar una invasió de Rwanda des d'Hoganda. No va ser fins tres anys després que es va signar un acord de pau, l'acord de Ruxa, que va propiciar un govern de transició compost per hutus i tutsis. Una pau circumstancial. Les milices radicals hutus, anomenades Interawame, s'anaven organitzant. Es van armar i seguint les crides de la ràdio-televisió en lliure dels mil turons, tal com es donaven a Rwanda, el país dels mil turons, van iniciar la caça del tot ser. El detonant, abril del 1994, l'avió que transportava el president Javi Ramina, juntament amb el president de Burundi, Ciprient Llartamina, va estar allà, quan va ser batut en un atemptat d'auditoria, no reivindicat i encara qüestionat. Però davant de l'abans de les forces tutsis, les milices hutus van trobar el moment ideal per emprendre una repressària. Els 100 dies més tenebrosos de la història del país dels mil turons. El desplegament d'aquestes milícies, que controlaven, a més, la policia i l'exercit, va ser ràpid i minuciós. A les grans ciutats es van imposar controls a tots els carrers. Als mercats i a les zones més freqüentades es demanava el famós carrer d'identitat que havien ideat els belgues. L'aspecte físic era més inqüestionable. Els hutus, generalment, eren de mena robusta i encara molt rodona i pell molt fosca, mentre que els tutsis tenien una pell molt clara i el nas i els llavis més fins. Els controls hutus atacaven certes persones simplement pel seu físic. En aquests controls, els tutsis eren executats sense vacilacions. Al camp, les milícies anaven poble per poble, a caçar, ben bé a caçar, els famílies tutsis que intentaven esquivar les ràzies refugiants a les esglésies, considerades com a llocs segurs. No hem d'oblidar que més del 90% dels ruandesos són cristians. Però aquests llocs sagrats tampoc van ser segurs. La matança de l'escola de Morambi, explicada en primera persona, ens ho demostra. així com l'acumulació de població tutsi en estadis de futbol i grans edificis, ideals per poder perpetrar execucions en massa i en poc temps. Mentrestant, el front patriarctic tutsi també responia en violència, però potser de forma menys sistemàtica. En definitiva, morts per totes les bandes. No va ser fins al 22 de juny, quan ja feia tres mesos i mig que havia començat el genocidi, que l'ANU va autoritzar França a desplegar una missió de 2.500 soldats per restablir l'ordre de la Rwanda. La presència d'aquestes tropes va evitar, no va evitar, al contrari, perdó, va evitar que el govern francès fos acusat d'haver intervingut en defensa dels jututs. Si no recordo malament, fins al... No sé si va ser el Pompidou per reconèixer que tot això havia estat d'una salvatgeada. Per què? Qüestions econòmiques. Al final, tutsis i jututs moderats van formar un govern provisional d'unitat nacional. Però els diferents camps refugiats morien per les malalties i els assassinats van continuar. Es van celebrar judicis davant del Tribunal Penal Institucional Internacional que es va crear amb la resolució 955 del Consell de Seguretat de les Dacions Unides. Aquest tribunal va condemnar 62 persones i va absolve 14 durant els 21 anys que van estar en funcionament. va ser molt criticat i acusat d'aplicar la justícia dels vencedors per no haver perseguit el vida principal del front patriòtic, Pau Kagame, avui president del país. i president del país. Què dir, en mig de les matances, el juny i juliol del 1994, l'interès de bona part de la societat es centrava en el Mundial de Futbol dels Estats Units, que acabaria guanyant el Brasil de Romàrio en la final disputat el 17 de juliol. Justament quan es posava fi als cèndies més salvatges i inhumans que han viscut els adormits volcans de Rwanda. Però, una cosa positiva, per primera vegada el Tribunal Penal va considerar genocidi la violència èclica. A més, va complir dues fites més. La primera acceptació de culpabilitat entre crims de genocidi de la història, en missió feta pel exprimer ministre d'interí del govern rolandès Jan Kambamba, condemnat a cadena perpètua i la creació d'una unitat per estudiar els crims amb implicacions de gènere comerços durant el genocidi de Rwanda. Recordem la definició de genocidi segons la Convenció de l'Ànul article número 2. Soc de vita perpedrat amb la intenció de destruir total o perxalment un grup nacional, ètnic, racial o religiós. Gràcies. Violència ètnica, violència religiosa, violència cultural... Pep, tu què? Violència què? Avui jo ja vaig fer el meu cup de violència amb el meu dos de vaques, tota l'explicació dels botjins i això que no vaig fer massa... No m'hi vaig, no m'hi vaig... Fins i tot el Vicenç, que és una persona pacífica, amb el Sabonarola s'ha lluit també. Bé, doncs jo parlaré avui del transport públic a Barcelona. Una altra forma de violència. Sí, però és diferent, sí. Amb la Rodalia, ja m'ho explicaràs. Bé, a dintre de la ciutat. Amb el tramvia, l'autobús i el taxi, em te quedaré jo. Déu-n'hi-do. Bé, la nova Barcelona que va sortir després de l'enterroc de les muralles necessitava un transport públic eficient i el necessitava de manera urgent. Calia establir uns itineraris, una freqüència de pas, uns volums de passatgers, una cosa que el fes útil. Estalçament Urgell ja ho era, però necessitava que a més a més fos útil. I tot això no va sortir de cop. Però l'aparició dels vehicles de motor, fossin de vapor, de benzina, de gasolina o elèctrics, van anar doncs arrecurant els vehicles de tracció animal fins que aquests van desaparèixer. Sembla que el primer tramvia va néixer a Gales, al poble d'Oistermoth, el 25 de març de 1807. Els primers serveis van ser amb cavalls i l'aspecte era el d'una diligència amb rodes de vagó de tren, aproximadament. I en lloc d'estendres per Europa, primer va ser adoptat per Amèrica. El 1832 s'inaugura el tramvia a Nova York i el 1858 ja el trobem a la ciutat de Mèxic, a l'Habana, a Santiago de Xile i entre el 59 i el 68 a Rio de Janeiro, a Buenos Aires, Callao, Lima, a Montevideo i a Europa el 1854 a París i a Dusseldorf el 1876. El tramvia a Barcelona arriba el 27 de juny de 1872 amb la inauguració de la primera línia entre el Pla de la Boqueria i el Josepet, la actual plaça de les Eps. Si ho mirem des de la nostra perspectiva potser no li veiem tanta utilitat, és més aviat lent, les vies ocupen un lloc a la calçada, la tracció animal era comuna a tot arreu en aquella època. Cavalls i mules tenien molta força i són perfectes per arossegar grans pesos. I el que ara, com que no hi estem acostumats i ens ho hem mirat d'una altra manera, les vies eren un avantatge. El baix coeficient de fregament entre el carril i la roda permetia menors força i els animals i un consum energètic molt menor respecte als transports sobre paviment amb rodes de fusta o de ferro. El no circular a l'amunt de les llambordes també era més còmode pel passatger. No vibrava, diguéssim, el vehicle. El 1879, la línia Madrid-Aleganés, va ser la primera de l'estat que va utilitzar la tracció a vapor. El fum i el soroll van fer que aquest sistema no fes fortuna com a transport a dintre de les ciutats. El tramvia Barcelona sí, va tenir èxit i va comptar amb una de les xarxes més grans i eficients d'Europa. La primera línia que feia servir vehicles de dos pisos va ser construïda i explotada per l'empresa de Barcelona Tramways Company Limited, que era de capital britànic. I l'any següent una nova línia comunicava a la Boqueria amb la Barceloneta i el 1884 una tercera línia anava fins al Poble Nou. Davant de l'èxit altres empreses van provar sol i van aparèixer a Tramways de Barcelona Sants i a Sant Andreu de Palomar, la línia de Circunvalació impulsada per la Societat Catalana de Tramways el 1837 i algunes més. En conjunt tot era una mica caòtic. Alguns dinàries es duplicaven i no hi havia un criteri unificat amb l'ample de vies. També va tenir un cert èxit de vapor primer en màquines importades d'Anglaterra Suïssa i després en el 1884 la maquillista terrestre i marítima va fabricar dues màquines de vapor per al tramvia de Sant Andreu. Algun accident a Berries i el ja esmentat soroll i fum van fer que l'Ajuntament posés limitacions per circular per certes zones més residencials. La petició de l'altramvia elèctric va posar fi a aquests problemes. Vilov i Sant Sebastià el 1896 i el 1897 van ser els primers de les ciutats a electrificar els seus tramvies a la península. Madrid i Barcelona s'hi van posar a l'hora però aquest cop Madrid va passar davant i va inaugurar els nous tramvies el 3 d'octubre del 1898 mentre que Barcelona la primera línia electrificada de la circunvalació va iniciar el seu camí el 26 de gener de 1899. El canvi ja va ser irrevencible i el 1907 tota la xarxa de Barcelona ja era elèctrica. El servei va millorar molt, la possibilitat comercial i la fiabilitat dels cotxes van augmentar però tot això va exigir fer una notable inversió de capital que a l'edat va afavorir l'inici d'un procés de concentració empresarial. De la dotzena d'operadores que hi havia al començament de segle es va passar a la pràctica d'iconificació d'una sola empresa a partir de 1911. El 10 d'agost de 1905 es constitueix a Brussel·les l'empresa de la Tranways de Barcelona S.A. amb un capital belga i alemany d'11 milions de francs. Ràpidament la nova societat va anar absorbint les altres que operaven a la ciutat i tot va culminar el 1911 amb l'adquisició de la Societat de Tranways de Barcelona de Sant Andreu i Extensions. La xarxa de la ciutat arribava a 125 quilòmetres de vies i es van unificar en la seva amplada a l'ample internacional. Les xarxes van ampliar i modernitzar progressivament en règim de monopoli i aquí apareix un altre mitjà de transport que vol fer la competència al tramvia l'autobús. Podríem dir que els autobusos són una mena d'evolució natural de la dirigència que va passar de la tracció animal al motor de vapor i al de gasolina. Tothom tirarà igual al seu molí i aquí és difícil dir quin és el primer autobús. Segons uns el primer sistema de transport públic organitzat apareixen antes el 1826. El primer ômnibus d'atracció mecànica va aparèixer el 22 de avril del 1833 a Londres. Els carruatges de vapor eren menys propensos a volcar, viatjaven més de pressa que els de tracció animal, eren més econòmics de conduir i causaven menys desperfectes a la superfície de la carretera a causa dels seus neumàtics amples. I a Barcelona, què va passar amb els autobusos? Primer fareu-n'incís per dir que parlar únicament del transport de superfície del metro i en van parlar amb altres programes. Deixem-me recordar un parell de Londres. Després del de Londres, el metro de Sarrià és el segon més antic del món, que es va inaugurar el 1863 i les locomotores eren de vapor. Sis mesos abans ho havia fet el de Londres. I en un inici no estava pensat com a tren urmà, sinó de rodalia, però l'absorció de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi va canviar la seva naturalesa i es va convertir en el primer ferrocarril urbà de l'Estat. Es va certificar el 1915 els impulsors de la Canarenca van crear la companyia de ferrocarrils de Catalunya van aconseguir el control del tren de Sarrià, el van modernitzar i l'any 1929 el van soterrar coincidint amb l'exposició. A la vigila de la inauguració els responsables van anar que els trens no podien entrar a les estacions ja que havien fet les andanes massa amples. Durant tota la nit van estar treballant en equips d'obrers i l'endemà es va fer la inauguració com si no hagués passat res. També van parlar de línies de metro amb les seves vicissituds amb les seves estacions fantasma etc. Tornem a la superfície i parlem d'autobusos. La Catalana era una empresa especialitzada en rípers. Els rípers eren diligències col·lectives sense vies que circulaven estirades per dues o quatre mules. I els responsables de la Catalana van veure la possibilitat de competir amb els trenvies quan van descobrir una novetat que circulava per París del 1905. Uns vehicles de dos pisos amb motors de gasolina. Dit i fet. Van obtenir el permís de l'Ajuntament per canviar els rípers que feien el trajecte de la plaça Catalunya a la plaça Trilla de Gràcia passant per la Rambla a Catalunya. Suposo que perquè passés de Gràcia i passava el trenvia. El 1906 ja circulaven els cinc primers òmnibus i no cal dir que van causar gran expectació i van tenir molt èxit perquè en molt sentit comercial la Catalana oferia un bitllet cinc centis més barat que el trenvia i abans de les set del matí el trajecte costava la meitat de preu. Mariano de Foronda el segon marquès de Foronda que era el director de la companyia de tramvies elèctricos de Barcelona va veure de seguida el perill que suposava aquella novetat pels seus tramvies i va lluitar amb tots els mitjans per bloquejar els flamants òmnibus. Denúncies a l'Ajuntament pel soroll la pudor el fum la gran quantitat d'accidents això de Reyes era fals també ho era que circulaven a molt més dels 8 quilòmetres per hora per mesos aquells vehicles primitius perquè aquells vehicles primitius tenien molt poca potència i els costava molt aquell trajecte que tot era encara que no fots era tot costarut l'alment de nada de Barcelona a la Gràcia. Aquelles altes pressions fetes de sota mà pel marquès de la Foronda devia ser com una mena de Florentina de l'època van fer agafar por als usuaris i l'Ajuntament hi va posar traves i finalment el 1908 la catalana va fer fallida. però era clar que l'autobús era amb bon invent i que millonaria i que tornaria i així va ser. El tramvia sense cap competència va continuar creixent però la ciutat també també ho feia i cap a l'any 20 el tramvia es veia desbordat. L'Ajuntament insistia en la necessitat d'augmentar els vehicles i quan que els tramvies del marquès no donaven abast també era una època després de la Primera Guerra Mundial que se deixaven també matèries primeres etcètera doncs va donar un altre potellat als autobusos. La campanya de desprestigi i denúncia es va tornar però es va imposar la realitat i es va crear i consolidar la companyia general d'autobusos de Barcelona. I el marquès de la Foronda que era un gat vell va canviar de tàctica i el 1924 va decidir que com que no podia vèncer el millor era liar-se amb l'enemic. Va comprar accions a la nova empresa fins que va aconseguir el control. Eliminada la competència va fer que tramvies i autobusos fossin complementaris. A l'any 30 1930 apareixen els nous autobusos amb el segon pis cobert i això els feia semblar encara més grossos i més forts i la por que volquessin que el mateix Foronda havia ajudat a escampar anys abans va tornar a aparèixer i per vèncer aquesta por la companyia va construir una plataforma on posàvem un autobus i l'inclinava fins a 30 graus sense que volqués perquè vegi per donar aquesta sensació de la seguretat. El marquès de la Foronda havia sigut militar va lluitar a la guerra de les Filipines i també es va dedicar a la política. Tenia un caràcter dur o autoritari que li va provocar més d'un enfrontament amb els treballadors acomiadava vaguistes contactava esquirols i si calia conduiria trenvies per aturar una protesta o una vaga. Com és això? No teniu? Per lo civil o per lo militar eh? Per lo penal o per lo civil Ell tampoc era gaire estimat a la ciutat va estar al front de la companyia de trenvies del 1902 fins al 1931. Tampoc les autoritats republicanes el veien amb bons ulls i el van obligar a dimitir. Val a dir per això que no va fer malament del tot. Potser no va fer tot ell i els seus col·laboradors però en el seu mandat es van introduir mesures i millores tècniques que es van limitar a la majoria de companyies del país. Creació de parades fixes abans el tramvia el parades com si fos un taxi. Numeració de línies o avenços en la creació d'horaris o introduir els bitllets numerats per facilitar el control van ser algunes de les seves aportacions. Els cap i cua. Una darrera curiositat ell va ser un gran col·leccionista de bitllets de tramvia i de trens però tan coneguda la seva afició que popularment el col·leccionisme de bitllets i de transport era conegut com a forondotelia aquesta paraula mai ha estat acceptada per la Real Acadèmia espanyola en canvi sí que existeix la paraula provenient del català que et trucaves de dir ara cap i cua és com un palíndrome numèric podríem parlar de tramvies durant hores els diferents recorreguts el que fa més voltes que el 29 dels diferents models el tramvia de dos pisos que gairebé ningú recorda ja que l'autobús de dos pisos sembla que sempre ha tingut més bon record i va circular més temps els tramvies de dos pisos o imperials van ser molt comuns amb tracció animal no van tenir tant èxit després de l'electrificació excepte a Anglaterra i les colònies jo recordo tramvies de dos pisos a Hong Kong i una altra excepció a Barcelona on amb les reformes successives van circular diferents models començant pels de tracció animal adaptats després al motor de gasolina fins a cobrir el segon pis igual que els autobús i aquests darrers van circular fins a començaments dels 60 del segle passat els tramvies de dos pisos tenim un record difuminat perquè recordem més els autobusos les jardineres sí però els tramvies de dos pisos jo recordo més vegades els jardineres els autobus de dos pisos clar però s'ha dit que els de dos pisos ens esboraven la memòria de l'altre però jo sí que recordo vagament perquè per casa passaven de tramvies jo estava fart de veure tramvies i de sentir-los quan giraven per la ronda cap a la plaça universitat feien un nyec que se't clavava a l'orella però jo ja estava acostumat i dormia igual però se sentia molt sí un altre d'aquests més recordats eren el que deies tu Joan les jardineres van circular de 1906 fins al 1963 eren tramvies oberts dels costats que donaven un toc alegre i festiu perquè anunciaven l'arribada del bon temps cada que la seva funció era pràctica ventilació en temps de calor tothom recordo els tofillos de la gent amb el braç aixecat aquella l'oreta d'aixella el 1906 es va encarregar Can Girona l'empresa metal·lúrgica del Poble Nou la construcció de la primera sèrie de tramvies elèctrics jardinera per reforçar el servei d'estiu i les diferents línies del front marítim l'empresa de Girona que ja parlàvem del Girona torna a sortir la matinada del 19 de març de 1921 a un quart de quatre entrava a les cotxeres d'Horta l'últim tramvia clàssic de Barcelona quedava únicament el tramvia blau que recorria a l'avinguda del Tibidabo de la Baix aquest va ser inaugurat el 29 d'octubre de 1901 juntament amb el funicular operat per la societat anònima Tibidabo impulsats tots dos pel doctor Andreu que havia promogut el parc d'atraccions del Tibidabo i la urbanització de l'avinguda l'any 79 el tramvia blau passa a ser propietat de l'Ajuntament per tal de permetre la seva viabilitat i potenciar el seu caràcter turístic però el gener del 2018 va fer el seu darrer viatge teòricament de manera provisional havia tornat a la circulació al cap de dos anys portem sis i el més calent és a l'aigüera tot sembla que estem publicats i el nou projecte ha d'incloure l'urbanització de l'avinguda del Tibidabo des de la plaça Kennedy fins a la plaça de l'Octubre el nou traçat de la via rehabilitació de les cotxeres del servei i la remodelació dels cotxes del tramvia i fons del TMEB expliquen que per dur a terme aquesta restauració caldrà l'autorització del Departament de Cultura perquè ha declarat que aquests vehicles són patrimoni històric ferroviari i com a béns culturals d'interès nacional per tant han de complir tota una sèrie de clàusules fets i resultats tot parat si no es produeixen canvis tot a punt que el cost de tot plegat s'enfilarà fins als 19 milions la veritat seran 30 i aquesta última xifra ha fet de pública segons transports públics de Barcelona ho tenim clar és més car el camp del Barça farem un tramvia que doni voltes el 5 d'abril el 2004 el tramvia convencional va tornar als carrers de la ciutat i les dues xarxes actuals tramvats i tramvesors estan en un procés d'unificació en això hi ha la divisió d'opinions i ho deixarem aquí vull recordar que per acabar la cosa que de tant parlar sembla que tots l'hagin viscut la vaga dels tramvies del 51 aquest va ser el boicot dels ciutadans de Barcelona van fer a la companyia tramvies a partir de l'1 de març d'aquell any tot va començar per l'augment del preu de viret un greuge comparatiu que s'estabilia amb el preu del mateix servei a Madrid naturalment era un malestar que venia de lluny i va suposar una de les primeres manifestacions massives contra el règim tot va acabar amb la destitució del governador civil Eduardo Baez Alegria de l'alcalde de la ciutat Josep Maria Albert Espujol i l'anel·lació de l'augment dels bitllets Tots hem sentit explicar aquell diumenge que tot i que plovia en acabar el partit del Barça tothom va tornar a peu malgrat que el governador va ampliar els voltants del camp de trenvies ja dic n'hem sentit parlar tant que sembla que hi fossin tots però jo no hi era estava a punt d'arribar però encara no jo encara no hi era bueno acabarem parlant dels taxis el carril bici el deixem per una altra reencarnació els primers taxis amb motor de gasolina van aparèixer a Barcelona el 1906 al mateix temps que els autobusos és un començament modest una sola parada a la Rambla amb sis cotxes que van haver de conviure encara amb els carrelatges de lloguer l'ossegats per cavalls fins al final de la primera guerra mundial igual que amb els autobusos alguns dels primers taxistes eren antics conductors de cotxes de cavalls i des d'aquell 1906 comencen a passar coses augmenta la circulació amb el nombre de cotxes pocs de particulars cotxes de lloguer cotxes de luxe per ocasions especials com ara casaments portades de llarg valls altres recepcions etc. i davant de tot això la Guàrdia Urbana imposa la matriculació de vehicles a partir del 1907 el 1910 per afavorir la venda d'automòbils les empreses del Ramb van crear un servei de lloguer de cotxes o taxis amb conductors propis que rebien el nom de cotxes de plaça el 5 de juliol va començar el servei amb 21 vehicles i la companyia general va pagar 250 pessetes a l'Ajuntament en concepte de llicència i impostos en 8 anys el 1924 les parades de taxi ja eren 60 no queda clar quan l'origen del carret de conduir es va instaurar aproximadament el 1900 i en la comunicació del primer carnet s'indicava que el permís de conduir hauria d'estar expedit pel governador de la província on visqués cada ciutadà i es feia referència que per obtenir el carnet caldria passar una sèrie de proves o respondre algunes preguntes encara que no es donaven exemples exactes i no sap ben bé quines coses serien aquestes quan un ciutadà passava les proves de rigor havia de fer el pagament de 15 pessetes això sí 15 pessetes per obtenir el carnet això sí que quedava clar entre el 18 i el 1930 es van donar les condicions per assolir-ho tot això per exemple no es podia patir qualsevol tipus de malaltia a la vista ni a l'oïda suposo que també perquè hi havia abans aquelles ulleres de cul de got que devien distorsionar molt i segons quines coses no podies l'edat màxima per conduir déu-n'hi-do eren els 77 anys que en aquell l'esperança de vida no era tan nosaltres també ens quedem dos telediaris ara no hi ha ara mentre tu tinguis nassos de presentar-te no ho sé encara no sé com va però em fa la teuta no no ara no hi ha límit no hi ha límit ara falta que hi ha espacis les proves però no hi ha límit i com no podia ser d'altra manera les dones necessitaven a més a més de tot això el permís dels pares o del marit no sé qui va ser la primera barcelonina que va conduir el cotxe però l'estat espanyol va ser Emilia Pardo Bazzan escriptora i gran lluitadora pels drets de les dones ho va fer el 1904 als 53 anys per demostrar que les dones eren capaces de fer qualsevol altra cosa que poguessin fer els homes la primera catalana que va tenir carnet de conduir va ser Clotilde Godó Pellegrí nascuda a Igualada el 1855 1885 i que moria Tiana el 1988 103 anys conduint almenys va conduir per la vida com va poder el seu pare va ser alcalde d'Igualada i ella va ser pianista de Sheble d'Enric Granados la seva fama de pianista i amant d'Enric Granados ha deixat enrere l'anècdota de ser la primera de dona amb carnet de conduir i no he trobat la data que li van donar però suposo que seria cap a mitjans dels anys 20 del segle passat va tenir una vida molt curiosa era de Sheble d'En Granados va tenir de deixar els 19 anys perquè la seva mare la va casar amb un tio que la maltractava va tenir dos fills se li van morir molt petits i es va es va separar i va i va obtenir la nul·litat del matrimoni son pare tenia molts calés i el papa Pius de Zé va intervenir tot en una cosa verta després es va tornar a casar quan mort havia sigut amant d'Enric Granados casualment ella per ajudar perquè Enric Granados sempre anava una mica curts d'Hermilla doncs li va pagar el bitllet del vaixell a la dona perquè l'acompanyés i es van morir tots dos quan va ser torpedingat el vaixell ell encara se va tornar a casar i es va tornar a separar però bueno si ja som figues una altra part vaig trobar tan curiós que m'ho vaig acabar llegint per damunt una mica la seva biografia perquè surt a diferents llocs l'exposició tornem tornem a la tornem a la qüestió dels cotxes aproximadament per aquestes dates el 1924 l'Ajuntament de Barcelona crea un codi de circulació que entre altres mesures feia obligatori l'ús del taxímetre d'aquí el nom de taxi taxi, taxímetre cinematògraf, cine amb moltes coses d'aquestes també era obligatori portar pintada sota la finestreta dels passatgers una ratlla de diferent color segons el que es cobrava per quilòmetre blanca 40 cèntims per quilòmetre vermella 50 groga 60 blava 80 s'havia suposat que també depèn de la qualitat del cotxe que aturaves l'exposició del 29 va aprofitar un creixement exagerat de la flota de taxis que anivien gairebé 4.000 per una ciutat d'aproximadament un milió d'habitants Déu-n'hi-do tots aquests vehicles competint amb els trenvies els nous autobusos l'encara més nou metro van provocar una autèntica guerra de preus acabada l'exposició com era de preveure moltes companyies van van van tancar i el 1930 el juliol l'Ajuntament va establir l'obligatari de tot d'un mínim de dos de dos anys d'experiència per obtenir la llicència de taxista i la tarifa única de 60 cèntims per quilòmetre que eren els de la ratlleta groga aquella ratlleta groga es van ampliant fins que s'han quedat amb el color els taxis d'ara on veu que són els taxis de Barcelona o si segons on vagi són els d'Alexandria que també s'en tenen el mateix color exactament que els de Barcelona no sé per què si hi va haver algun taxista de Barcelona que és d'allà com a curiositat els taxis d'Alexandria no sabem el què al començament de la guerra civil la CNT va confiscar les cooperatives més importants i va col·lectivitzar tots els taxis la manca de combustible i els recanvis va portar a la suspensió del servei el 39 es restableix el negoci i la poca quantitat d'automèl·les les que s'han de combustible va dur a la reutilització de cotxes de direcció animal i el gasogen aquella mena de gran dipòsit caldera que generava gas alimentat de fustots llenya carbó i closques d'ametlles i a partir d'aquí la història ja és coneguda a Parco i aturo el taximetral fins a les setmanes de veu la filosofia en majúscula representa l'esforç humà per obrir-se a pas a les tenebres amb la sola llum de la raó és la tècnica que disciplina i ordena el pensament però la filosofia modesta i en minúscula és també la radical aspiració a una vida lliure i autònoma i genuïnament humana que només és concebible com una vida conforme a la raó Vicenç saps que et dic que s'hauria d'afegir al teu currículum a la teva biografia historiador i filòsof perquè tot això sapereia o Déu i ens has donat una lliçó enorme mira quan has parlat del paral·lelisme o del versus Nicolau Maquiavel versus Girolamo segona rola se m'ha ocorregut que si algun dia que és molt difícil no tens idees o no saps què fer hi ha un altre paral·lelisme que l'ha de tocar la teva pluma i la teva intel·ligència és a Warfare de dos matemàtics filòsofs i astrònoms contemporanis el Giordano Bruno versus Galileo Galilei ahí lo dejo apuntat per si de cas que pot ser pot ser pot ser també un tàndem fantàstic saps que et dic que l'agradora de Sant Jordi que és una distinció de la Generalitat de Catalunya que es va crear el 1981 en la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que pels seus mèrits hagin prestat serveis destracats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o més generalment en el pla cívic i cultural està perdent el temps sense pensar en Vicenç en Villatoro i la molla mira Vicenç saps què deia Aristòtil? Aristòtil deia que la grandesa no consisteix a rebre honors sinó a mereixer-los i tu te'ls mereixes moltes gràcies I see them blue for me and you and I think to myself what a wonderful world Vinga al final ets l'últim entrevistat del benvinguts benvolguts i ben trobats tindrem encara tres programes encara però no tindré sentat aquí a un historiador un filòsof un escultor un professor com tu digue'ns explica'ns l'últim missatge pel benvinguts en veu del Vicenç No, a veure jo crec que aquesta taula té coses extremadament exemplars i per tant haver-hi estat i haver escoltat i haver après i en ocasions també haver discrepat ha estat un honor i ha estat i ha estat la participació en una cosa que té valor d'exemple és a dir jo crec en la paraula crec en la paraula crec en la capacitat que té la paraula de vehicular el pensament crec en la crec en l'intercanvi de les paraules i per tant si pareu de fer això feu alguna altra cosa però feu feu jo crec que hi ha un moment en el Gato Pardo en el que en el príncep de Salinas se li ofereix un càrrec públic i ell diu que no diu vostès ho faran potser millor diu però pels sicilians el problema no és fer-ho millor o pitjor el problema és fer és a dir fer és una cosa sospitosa és una cosa i per tant jo crec que estem en un període de la història en el que fer és sospitós com en l'època del Gato Pardo bé només ho dic una cosa feu feu Vicenç m'emociones aviam avui avui hem viatxat amb iocacions a les Llatines pel Canal d'Ugell a l'Anaixement per Àfrica amb trens trenvies autobusos i metros hem viatxat amb els amb els oyents com en manca de tres programes recordo que demà avui important perquè has vingut tu però demà 11 de maig el dia més dolç de l'any el dia de Sant Pons mira va néixer el Salvador Dalí i va néixer el Joan Margarit el meu estimat i recordat Margarit i va néixer el Camilo José Cela i va néixer l'Andrés Iniesta i saps què et dic i a més vaig néixer jo i per molts anys per molts anys per molts anys ben trobats ben trobats soients percebarem en la idea de la creació d'un museu salut i ràdio diumenge recordeu votar amb el DNI i amb la memòria aviam vejam a veure aviam consultant les coses bona setmana salut i ràdio i love you i hear bakers cry i watch them grow they like much more than I'll never know and I think to myself what a wonderful world yes I think to myself what a wonderful world oh yeah la ràdio de Sant Lluç 98.1 Bona nit benvinguts a Bits 40.0 amics oients què tal com esteu bona nit bona nit bona nit avui fa bueno feia diré dos mesos perquè com fem tres setmanes així més o menys que no hi ha érem els quatre és una cosa que vam tenir durant bastantes setmanes programes i han hagut baixes Ruben Garantia el Luigi l'anterior Luigi no s'ha notat tant però els que no fallem ho sabia els que no fallem mai són els bons exacte ara penses més que ets un home que ja ho dèiem fora d'antena que jo et dediques a Catalunya ràdio sóc radiofònic ha donat el salt ràdio d'esvern ja no t'arriba sóc radiofònic em van fer una oferta em van dir que anés amb el Peyu i el Jair ara que s'acaba el programa doncs ara faràs un espíritus la nova Neus Rossell la nova Neus Rossell Neus Rossell Neus Rossell no Neus Rossell Neus Rossell vinga hola Neus Rossell molt bé ahí estamos bé bé doncs un abraçada des d'aquí exacte nois doncs tenim tot l'escalf tenim avui un programa més diria que clàssic però no clàssic de la mala manera sinó que tenim novetats tots quatre hem portat cançons música i després tenim especials diria no segur tenies un parell però farem un o bé no sé el que doni temps jo us explico el que tinc vinga va la setmana passada perdó el programa passada no m'interessa ja vaig fer l'espòiler ja vaig fer l'espòiler de Desmuntant Mites sí de dues cançons de Fontaine's DC i una de L6 Som System que us sorprendrà i després he portat una secció que he preparat bastant i no vull dir res amb això perquè es pot quedar pel primer programa molt bé però que ets tocar la fibra sensible perquè són versions de cançons de Radiohead que m'han girat al cap ah sí compro compro endavant les dues endavant les dues endavant les dues sí i després tenim el teu clàssic també especial però jo sabeu que soc bastant més humil l'audiència ha parlat i generós que l'ESAU això sí sempre ha passat això jo diré afegiria que Rubén el teu especial dona un punt de qualitat normalment només per la això ho dieu vosaltres no? sí no és difícil d'estar nosaltres mira si és bona persona l'últim programa m'està parlant del teu ho vaig sentir molt bé per cert la teva secció i la vam la vam llavors per compensar el Miki va explicar una merda d'un robot no no cuida va ser fantàstica ei respect li vaig explicar al Rubén respect absolut perquè bravo sabia que tu m'entendries vaig plorar en aquest documental molt bé curiosity no pot ser perquè no t'havies plorar good night opi ahi no opportunity curiosity era l'anterior perdó opi meravellós documental total respect for el vaig veure molt bé salut salut salut a guiem salut i tant i tant i a les vostres fills us estimem molt bé nois doncs si us sembla fem inici del programa hem gastat no massa tres minuts i mig estem millon per què és la deriva habitual avui anem bé exacte heu escoltat el nou tema d'Arcade Fire que han publicat el primer no he sentit passo d'Arcade ja comencem l'has cancelat no no està bé està bé bon debat passa a ser Arcade perquè ja et fa ràbia a ell et fa ràbia al grup o què sí bueno ja ha tingut problemes així d'acusacions d'abús home ha tingut problemes han tingut problemes les que es follava ell però bueno bueno això que es follés bueno si era consentit cap problema però el problema està que no us semblava que fos cal sentit que havia un abús de poder exacte que havia un espècie ha salido és cert és cert ara ha fet una mica patinada té una pinta que el jutge ha pensat que no era suficient i per això l'ha exculpat bueno l'ha exculpat per tocaments va haver-hi però vale doncs ja està no no o sigui que ho has reconegut ell vale però consentit segons ell és consentit ja està bueno però musicalment ara mateix jo estic tocant el Rubén però és consentit ei sí farem una foto per pujar-la a l'instagram bé però Arcade Faller també deia que era consentit clar tio ell ho ha dit i a veure aquí és la paraula d'un contra l'altre no conec el cas tan en profunditat i tampoc hi ha una sentència diria van ser rumors però no sé si ha anat més enllà jo crec o sigui en el meu cas és Wim Butler m'encanta com a músic sí com a persona em fa una mica rabieta sempre me n'ha fet sempre ell i la dona però m'he sigut molt fans el que de Faller que sí que sí que musicalment em flipen però que ells són de rull i els circense em sobra un poquit però parlem del tema o no? bueno va posem-lo el tinc aquí a veure què us sembla posem uns minuts no pensava no era una tria que pensava posar però bueno ja que n'hem parlat té tot el sentit es diu Year of the Snake l'avançament i són així és veritat no en tot que és allò el primer de les escoltes que l'he fet no és aquesta èpica que també està bé ja no abusar de l'èpica perquè ja està una mica vist i per tant potser a veure què us sembla hem de dedicar-li un minut o un minut i mig a això nou d'Ark of the Fire i per tant ooooh i knew that you would i knew that you would i knew that you would in the seas and the strangers when we were in danger i reached out to you like you knew that i would like you knew that i would it's a season of change and if you feel strange it's probably good sí bé bé no és un fragment molt inicial molt inicial sí sí de veritat són cinc minutets de cançó i bueno no té una super progressió m'ha semblat però bueno pensa que sona bé donem una oportunitat de Catfire, no? Sempre. La mereixen. La qualitat musical la tenen i vagi per davant que hem sigut supermercats. I recordem que els lives són bastant... Recordo el primer de la Sao, el concert que vam fer petit allà a l'inici. Jo ho vaig veure des de la valla perquè no em va donar temps. Jo vam entrar. Estàvem allà, sí, sí. Ua, xaval, va ser guapo, allò. Jo ets de dir que dos dels meus favorits de All of Time són els dos primers de Catfire. Em sembla increïble. Total. Sobretot, són una obra mestra. I tant. Ja. És cert, jo que tenim una mica el mateix feeling tots. Bé, doncs, seguim. Noi González o Rubén o segur que voleu que posi de vostre amic. Bueno, jo tinc una... Tinc algunes novetats, però... Té una referència creuada, vosaltres. Sí, sí, sí, ho he comentat. Bueno, no sé, també està a primavera, saúna, aquesta referència? Dijous. Bueno, va, va, deixem començar per una altra. Me les perdré les dues, per gilipolles, volíem dir-ho. Sí. Bueno, no, volia, de fet, posar dos, que són dos retorns bastant, penso, que il·lusionants, que són dos grups veterans, com Tortois, que em va sorprendre molt, i tu vas a dir-ho. I tu vas a dir-ho.