Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/5/2025 — Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro; Maquiavel vs Savonarola; genocidi de Rwanda; història del transport públic de Barcelona; i tertúlia musical (Arcade Fire)

Panorama general

Programa coral amb diverses seccions. Destaquen la conversa profunda amb Vicenç Villatoro sobre l’ofici d’escriure i la comunicació, un bloc d’història i pensament (Maquiavel vs Savonarola), un dossier rigorós sobre el genocidi de Rwanda (1994), una crònica històrica del transport públic de Barcelona, i, al tram final, una tertúlia musical (Bits 40.0) amb novetats d’Arcade Fire.

"Crec en la paraula, en la capacitat que té de vehicular el pensament" — Vicenç Villatoro

Conversa amb Vicenç Villatoro

Escriptura i tecnologia

• Escriptura a mà vs màquina d’escriure vs ordinador: Villatoro admet que l’ordinador ha guanyat per versatilitat, però reconeix virtuts de l’escriptura a mà (portabilitat, connexió amb l’entorn).
• Defensa espais amb vida al voltant (bars, biblioteques) per escriure; l’escriptura no ha de ser reclusió.

Ràdio vs televisió i el valor del to

• La ràdio no és el paleolític de la TV: té agilitat, costos baixos i és compatible amb la vida (pots conduir o rentar plats escoltant-la).
• La comunicació és multisensorial: to, gest, entonació. Per això, els missatges breus (WhatsApp) generen mals entesos: els emoticons substitueixen malament el to.

Història i geografia per entendre el present (Pierre Vilar)

• El present és incomprensible sense el passat i la geografia. Catalunya com a façana litoral, corredor del Vallès i Pirineus: un país de pas i de mestissatges.
• La geografia modela no només la història sinó fins i tot caràcters i expectatives (rerepaís, rius, irrigació).

Sant Jordi i hàbits de lectura; pont amb Eduardo Mendoza

• Sant Jordi és una festa sobretot de regal: es llegeix molt, però sovint interpretem el gust aliè.
• Paral·lelisme entre “La ciutat dels prodigis” (Mendoza) i “Urgell, la febre de l’aigua” (Villatoro): evolució social i memòria col·lectiva. Mendoza, llegit com a novel·la de gàngsters a Barcelona (arribistes, violència i ascens social).

Urgell, la febre de l’aigua: canal, regadiu i caràcter

• Epopeia tècnica i humana: portar aigua a una terra eixuta (l’Urgell) com a palanca de transformació social i econòmica.
• Contrast secà vs regadiu: canvia la relació amb el futur (incertesa vs estabilitat). Anècdotes locals (Cervera vs Mollerussa) que il·lustren etoses econòmiques distintes.

L’ofici d’escriure: gèneres com a pacte

• Els gèneres són un contracte entre autor i lector: cal pactar claus des del principi (realista vs fantàstic; comèdia vs tragèdia) per no “trencar” el lector.
• Decisions d’ofici: narrador (1a persona: càlida però limitada; 3a persona: informada però més freda).
• L’escriptura és cuina: proporcions, ritmes i salts controlats.

Novel·la com a metàfora de canvi

• La gesta col·lectiva sovint neix d’esperança, sacrifici i contradiccions; la decepció inicial pot ser la llavor d’un canvi positiu a llarg termini.

Efemèrides i llatinismes

Sherry Ann Lins

• Cantant i compositora nord-americana, parcialment sorda, que exemplifica la superació. Va enregistrar la sintonia del programa (2019).

Tal dia com avui + Horaci

• Records històrics: de Miquel Àngel a la Capella Sixtina a la crema de llibres nazi (1933) o estrenes teatrals (Terra Baixa).
• Horaci: vida i llegat de llatinismes (p. ex. Carpe diem, credula postero). Valors de mesura, serenitat i raó.

Maquiavel vs Savonarola (Florència, segles XV–XVI)

• Maquiavel: primer pensament polític modern, descriptiu i pragmàtic, negociació i virtuts republicanes (amor a Florència).
• Savonarola: fanatisme moral i teocràcia (la “República de Déu”); foguera de les vanitats (quadres, llibres).
• Medici: brillantor i corrupció; el pèndol entre luxe i puritanisme.
• Actualització conceptual: lawfare (ús d’accions legals per eliminar oponents).
• Dicotomia mercader vs cavaller: pacte i transacció vs veritat revelada i imposició.

"Les injustícies, totes alhora; els favors, a poc a poc" — atribuït a Maquiavel (consell d’eficàcia política)

Dossier: Genocidi de Rwanda (1994)

• Dades clau: 800.000 víctimes en ~100 dies; violència sexual massiva; 2 milions d’exiliats.
• Testimoni en 1a persona (Juliet, supervivient de Murambi): la falsa seguretat d’escoles i esglésies; la violència dels Interahamwe i la identificació ètnica (carnets, fenotip).
• Paper internacional: tardana operació francesa; Tribunal Penal Internacional (62 condemnes).
• Fites jurídiques: reconeixement de la violència sexual com a genocidi; primera acceptació de culpabilitat per crims d’aquest tipus.
• Definició d’ONU (Convenció, art. 2): intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.
• Banda sonora: Miriam Makeba (“Pata Pata”) com a memòria d’activisme africà.

Història del transport públic de Barcelona

• Tramvia (1872–): de tracció animal a elèctric (1899); xarxa extensa (125 km), estandardització d’ample.
• Marquès de Foronda: de rivalitzar amb l’autobús a controlar companyies; innovacions d’operació (parades fixes, numeració, bitllets).
• Autobús (1906–): competència i complementarietat amb el tramvia; tarifes i horaris.
• Metro de Sarrià: segon més antic després de Londres (1863, vapor), urbanitzat el 1929.
• Tramvia Blau (1901): patrimoni històric; projecte de rehabilitació aturat.
• Vaga dels tramvies (1951): boicot ciutadà i primera gran protesta al franquisme a la ciutat.
• Taxis: obligació del taxímetre (1924), codi de circulació, cromàtica (ratlles – origen del groc/negre); període de col·lectivització durant la Guerra Civil; gasogen per escassetat.

Tancament i reflexió

• Filosofia: en majúscula, disciplina de la raó; en minúscula, vida lliure i autònoma.
• Crida a fer (acció) i a votar amb DNI i memòria (eleccions 12/05/2024).
• Proposta de futurs paral·lelismes: Giordano Bruno vs Galileo (ciència, dogma i llibertat intel·lectual).

Bits 40.0 — Tertúlia musical

• Reapareix l’equip complet; to distès i novetats.
• Arcade Fire: debat sobre Win Butler (acusacions i recepció), escolta de “Year of the Snake” (avançament) i opinions (menys èpica, so polit).
• Reivindicació dels primers discos com a obres mestres; mencions a Primavera Sound i retorns de Tortoise.

Idees clau

• La paraula i el pacte (gèneres) com a eixos de la bona comunicació.
• Geografia + història expliquen el present.
• La memòria (Rwanda, fogueres, crema de llibres) com a antídot contra la repetició de la barbàrie.
• La ciutat es transforma (i es recorda) a través del transport.
• Cultura i música com a espai d’escolta crítica i plaer compartit.