Bona nit! Benvinguts i benvingudes. vingudes a la Onzena Gala dels Premis Gaudí. Això és Cinema a la Gresca i com no, amb aquest programa especial dels Premis Gaudí, estem en aquests instants al Palau de Congressos de Catalunya, vinguda diagonal, amb moltes ganes de dir-vos en detall què està passant en aquesta Onzena Gala dels Premis Gaudí. Saludem a tots els que ens esteu sentint des de Ràdio Desvern o Ràdio Molins de Rei. També saludar-vos si ens esteu sentint a Íbox o a la carta. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos en aquests instants, en aquest programa especial d'aquests Premis Gaudí. Saludem, com no, com sempre, a la fantàstica. Ella és Lalla Vidal, molt bona nit, Lalla. Bona nit. En poques ocasions hem pogut saludar-te amb aquest bona nit, per tant, estem contents de dir bona nit, estem acostumats a dir bona tarda, però... Ho aprofitem, aprofitem. Ho aprofitem a tope, a aquesta trobada. Com veus aquests Premis Gaudí? Doncs molt emocionada de veure... a tota la gent aquí, a premsa i tot. I no sé, tots som formem part del mateix món i és guai veure'ns tots junts. La veritat és que sí. I és curiós perquè avui tinc la meva dreta, que sempre tinc la meva esquerra, i avui la meva esquerra que tinc és Raül Navarro. Bones. Bona tarda. Què tal? Com esteu? Bona nit, Raül. Bona nit, bona nit. És la costum, eh? Ara has de dir... Ja ho sé. No ets escoltant, estem en els comandaments i no t'estaves escoltant. No et preocupis, avui tenim els comandaments. A més, també ara estem tenint un moment de motiu que ara us comentarem, perquè ha arribat el menjar a la sala de premsa. Però aquest no és el moment de motiu de la nit, sinó, com sabem sempre, a la sala de premsa ens tenen algun detallet guardat. Avui són pizzas, però el moment de motiu... Entre altres coses. Però el moment de motiu és que Joan Pere, en aquests instants, està rebent aquest premi... Miquel Porter, premi d'un ordre de l'acadèmia, per tant, contents de gaudir d'aquesta fita històrica, que bé, és el personatge que li posa la veu al Budi Allen. Tu, com a dobladora, deus conèixer també una mica de la seva trajectòria. No tant, eh? Estic ficada en la feina d'alguns, però d'altres no. Joan Pere no és un dels teus referents, per tant. No. Tinc altres referents. I bé, doncs, si us sembla, repassem una mica el que és la gala, aquesta gala dels premis gaudí, que s'està doent a terme aquí al Palau de Congréssos. Vosaltres esteu sentint en diferit, en aquest fals directe, que estem portant a terme amb moltíssimes ganes. I, doncs bé, hem tingut ja uns quants premiats, moltes categories. Recordem que són moltíssimes categories, entre elles, doncs, millor pel·lícula, millor pel·lícula en llengua no catalana, també tenim millor direcció, millor guió, protagonista femenina, protagonista masculí, entre d'altres categories. Ara, pel moment, doncs, anem obtenint premis, premis superinteressants, que l'allà, si ets tan amable, repassem una mica els premis aquests guanyadors, aquests guardonats. Sí, de fet, l'últim premi que hem escoltat ha estat el de millor en pel·lícula documental, diria, que l'ha rebut petitet, el documental de petitets, també han donat premi a millor pel·lícula per televisió, en aquest cas ha estat la vida privada, o per millor pel·lícula d'animació, per memòries d'un home en Pijama. Després, les més guardonades han estat el fotògrafo de Mauthausen, que ha tingut bastants premis, entre dos aigües, també, i viatjar al quarto d'una madre. Aquestes tres pel·lícules serien les grans guanyadores de la nit. Aquesta última ha guanyat el premi del públic, també, és una cosa molt interessant, cosa que ja és el segon any que es fa aquest premi del públic, com a curiositat, el premi de l'any passat el recordem perquè va ser el dels Javis, que els hi van regalar aquella cartolina, aquell tros de paper, i aquest any ho han arreglat fent com una mena de placa, una placa de fusta, i bé, doncs, jo crec que ha estat bastant apamat. I parlem una mica, parlem una mica d'aquestes pel·lícules, d'aquestes pel·lícules que hem anat sentint, que hem anat veient, i és que, entre elles, com has dit, el fotògrafo de Mauthausen ha sigut una de les més guardonades. Amb quins premis, per exemple? Per exemple, trobem aquesta pel·lícula en millor direcció artística, que ha estat el segon premi que hem pogut escoltar. Després també ha guanyat el premi en millor vestuari, i millor de maquillatge i perruqueria. També l'hem trobat... Un moment... No sé, un moment és que es demiren... I en millor direcció de producció. Aquests són els premis que de moment ha rebut en fotògrafo de Mauthausen. Doncs, aprofitant que el fotògrafo de Mauthausen ha tingut diverses premis, podríem escoltar el tall on hem entrevistat l'Àlian Hernández, un dels seus actors secundaris. Doncs ara estem amb l'Àlian Hernández, nominat a la categoria d'actor secundari per al fotògrafo de Mauthausen. He fet els deures. Sí, sí, molt currat. Estàs nominat o no? No, i has d'explicar jo, sí, secundari, fotògrafo, sí. Tenim claríssim qui ets i també la teva feina, i preguntar-te per la teva feina al fotògrafo i també doncs què passarà aquesta nit, què creus que passarà? Què passarà, això? Hi ha una mica que et queden mans dels deus, i dels deus acadèmiques. I... Et vas creuant amb les entusas, saps? David Victoria i re, un directoret d'aquells que ho pataran molt fort, però, bueno, i... no sé, jo molt content d'estar aquí, és igual, ja... És el típic que es diu, però és la veritat. Al final gairebé tinc més ansietat si me'l donen que si no me'l donen, saps? Perquè si me'l donen ets a pujar a parlar i aquestes mandangues és una merda, com aquell qui diu. Però, bueno, molt content, la veritat. I la pel·lícula com la valoreu? Com la valoreu aquesta pel·lícula que es puja a finals de més a Netflix? Per tant, la podem veure també a la plataforma digital i s'ha vist a cinemes durant un parell de mesos. Sí, la veritat és que va ser una sorpresa de com la va acollir el públic, que ja des de la segona setmana van pujar les còpies i els ciners i tot que la volien projectar, i molt contents de que la gent li agradi la pel·li, de que facin aquesta cosa d'intentar veure un altre tipus de temàtica del cinema o dintre d'aquesta temàtica de la Segona Guerra Mundial, d'intentar interessar-se per aquesta història d'aquests herois. No sé, estem molt contents. I alguna feineta ja que es pugui dir que es pugui anunciar alguna feineta propera? Sí, jo he acabat una sèrie que es diu La Casa Monteperdido per televisió espanyola i aquest any es trenaré també la influència d'una pel·li de Denis Rovira amb Emma Suárez i Manuela Villés i Magí Cibantos, i ara començaré una nova sèrie per Telecinco que es diu Madres amb l'Aida Folk, la Belén Rueda, la Viquiluengo, gent molt potent. Si ja et vagi molt bé aquest any, aquest 2019, et donem la nostra tarjeta perquè ens escoltis a l'Ivox si et ve d'agost, si anem a la Gresca i supercontents de poder-te entrevistar. Gràcies, guapo, i seguiu amb aquesta tasca molt bonica. Moltes gràcies, moltes gràcies, adaciao. Ja veus, a la línia Hernandet s'ha de comprar unes ulleres, perquè m'ha dit guapo. Molt maco, molt agradable. Molt bona persona, molt agradable i molt present, que a la ràdio locals que ens hagin dedicat aquest instant alguns dels actors més importants de referents. I que tu m'has explicat que és un actor que ho està patant i que en el futur té pinta que serà un dels grans. Sí, sí, ho està patant, perquè està participant en diversos projectes, ara l'hem vist solo també, l'hem vist a aquest fotògrafo de Matausen, entre d'altres pel·lícules, i ho està patant moltíssim. Sí, és un acte que jo recordo de fa uns anys que va començar a acompanyar dos, Junem a la Gauda de Llewado, a Llewado, i així, i últimament les estem veient en els puestos, com dèiem, dèiem solo i també és molt bona aposta a l'auditat. Doncs si una aposta és segura segur, perquè, per exemple, ho he estat per Marta Garón, la directora d'aquesta pel·lícula del fotògrafo de Matausen, que recull les votacions a Film Affinity amb un 6,1, que això t'agrada molt fer-ho tu, i té un 6,1... A Film Affinity, a partir de 6, és una bona nota, jo ho dic. Sí, sí, la veritat és que sí, som bastant exigents. I bé, doncs, en aquesta pel·lícula hem vist també a Mario Casas, a Adrià Salazar, entre d'altres, i bé, doncs, en una durada de 110 minuts d'aquesta pel·lícula, ens va estrenar aquest passat 2008 als cinemes. Ara estem sentint de fons la veu de Joan Pere, que està fent aquesta referència al cinema català, està fent també el seu granet de sorra, i bé, doncs, Joan Pere... El seu premi onorífic és el que ha viscut a veure. Sí, un premi onorífic que se'l mereix moltíssim, vull dir. És que es veurà a l'Igernial. La manera que s'espera, la manera que parla, Joan Pere, de fet, aquest any, ha fet 70 anys. És una persona ja... Experimentada. Va néixer a Mataró, al Maresme, i és un actor català de cinema i teatre, que l'hem vist també a obres de teatre, que això també cal tenir molt en compte. I bé, doncs... I com a doblatge, no? No podem escoltar Joan Pere, si ens veu de Budiàlia, per exemple. És genial, amb el tema del doblatge és impressionant. I parlant d'obres de teatre, també hem entrevistat un actor que ara s'ha fet un obra de teatre, i això, sí, el teatre, jo crec que també és una branca molt important en aquest món del cinema, perquè van molt units. És a dir, el cinema català, jo crec que n'ha escolt una mica després d'aquest teatre, no?, hi ha hagut el teatre català, i després doncs va néixer el cinema, que moltíssima gent en aquest país diu que el cinema espanyol, el cinema català, té com una manera de fer molt teatral, no? Aquestes escenes... Aquestes escenes parades i aquells moviments, i això, encara, ho hem... ens ha costat perdre, no?, aquest savo a fer de teatre, per tant... Savo a fer? Sí, total, savo a fer. Que et vegi de gust la pizza, la llavidal, per cert, que t'estàs cuscint aquí. Està boníssima. Està molt bona. Sí, la veritat és que és a Pagló, la de Pagló, ja, eh? Sí, sí, ara mateix. Bueno, també hem de dir que en el que tenia de baix estava bastant potent. M'hem vingut aquí a parlar de gastronomia a raon de barro, però gràcies pel teu... Això és perquè no l'heu catat. Això és perquè no l'heu catat, el de baix. Va, clar, que a l'any que ve demanaré jo la passada de fotocoll, eh? A l'any que ve aniré jo el fotocoll, perquè això no pot ser. Suposo que t'estaves referint a Joel Joan, no? Exacte. L'actor Joel Joan també ha passat pel nostre espai, que hem tingut en aquest vestíbul on hem volgut parlar amb grans sectors d'aquest país, com, per exemple, Joel Joan, sentim doncs. Doncs ara estem amb Aliener Nandé, nominat a la categoria d'actor segon... Seguim en aquest vestíbul del Palau de Congressos. Aquí he vingut a Diagonal per saludar a Joel Joan. Molt bona, Joel. Molt bona nit. Com estem? Com espera aquesta nit que ja va ser presentada per vostè fa allà uns anys? No, no, presentada per mi mai. No la va presentar? No, jo vaig ser el president de l'acadèmia. Durant uns anys, però no la vaig presentar mai. Doncs quin greu? Quin greu? Esperem que l'apropel·la l'any que ve pugui presentar-la. Doncs mira, no, esperem que no. Perquè no, és molta responsabilitat. Són molts nervis, és no, no. Hi ha gent molt millor que jo per fer-ho. I bé, doncs com valora la tasca? Perquè vostè ja ha estat aquí darrere. Ja ha vist la feina que porten aquests premis complicats, no? Complicat, però molt agraït. Mira la gent com respon, el guapo és que no hi guapes, que ens posem tots. I tenim una indústria molt viva, molt activa, i cal un dia treure pit i disfrutar-ho amb tota la gent de la professió com passen els gaudits. Com va, per cert, desvincular-nos una mica de l'acadèmia, com va a Skate Room? Oh, un èxit! Vinc de fer funció, sí, sí. I amb Molins... Em sembla que no hi anem, eh? Ah, ja, ja. Què ha passat? Home, tu diràs, a nosaltres més. Doncs va molt bé, va molt bé, vinc de fer funció ara, amb el Teatre Tope, s'ho han passat teta, la gent, és una funció molt catàrtica, ens ho passem molt bé també als actors de l'escenari. Molt xulo, molt xulo, d'aquelles obres que disfrutes. La gent, per les crítiques que ha sentit, és una comèdia molt mesurada amb tots els sentits, no? O això diuen? Això diuen? Això diuen, una mica. Molt mesurada, diuen, eh? Mesurada en el sentit que ve, que heu pogut treballar molt, el tema de que tothom tingui el seu espai, però amb una mesura, sense fer-hi sentiments. No, no, evidentment, no es tracta mai de fer-hi sentiments, al contrari, es tracta de les nostres petiteses, de les nostres debilitats, enriure'ns, perquè això ens fa més forts. I sí, sí, ens enenriem de tot i de tothom, amb un gran respecte, i a mi em sembla que aquesta és la clau d'Escape Room, que fotem canya, que ens enenriem de tothom, i d'una forma molt transversal. I això, a l'espectador, li senta molt bé. Doncs agraït que ens hagis pogut tenir aquests instants amb nosaltres. Et deixem la nostra tarjeta, perquè ens escoltis, si vols, en el iVox, que tenim iVox, si anem a la Gresca, i que ens segueixis, que estarem supercontents. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Gràcies, Joel. El Raül està de tècnic de sobre, està flipant, perquè jo he anat deixant les tarjetes del nostre programa, els actors. És molt important fer promoció. Molt. El que ens ha servit, baix a baix, a fer les entrevistes, sobretot, ha estat per ensenyar el cobilete. El cobilete. El miraven com els bojos. Sí, sí, tothom mirant-lo. Sí, però ha sigut una cosa impressionant. La manera que miraven el cobilete, com si fos això, el cuerpo de Cristo, saps? Una cosa brutal. Però... Jo no portava el cobilete, el portava a l'àmbit del programa, que és el que anaven mirant. Tu l'estilitzes molt i la portes amb molt d'estil. Raül, te'l sàpigues. Sí. Visc al cinema, com va dir en defons el Joan Pere. I parlant de Joan, doncs estàvem parlant de Joel Joan. I bé, volia acabar de remarcar la seva trajectòria, perquè Joel Joan té uns 48 anys, va néixer aquí a Barcelona, i va ser president de l'acadèmia del cinema català, com hem sentit aquí, en l'àudio. No ha presentat mai els premis que heu dit. Sense ho ha deixat clar. No. I ens ha deixat clar que no ho vol fer. Això vol dir que potser l'any que ve el presentem nosaltres. Perquè si el no vol, la gent se n'hi ha d'acabant. O estem nominats nosaltres. Ens va presentar, però si no m'equivoco, quan es va fer la primera gala, el president de l'acadèmia. Si no m'equivoco. Sí, el president de l'acadèmia ha estat des del 2008 fins al 2013. El 2013 ja va agafar el càrrec la Isona Pasola, fins a l'actualitat. I ve, doncs, dit també que Joel Joan també estava nominat a la categoria de millor pel·lícula televisió amb la pel·lícula El Nom dirigida per Joel Joan, basada en el guió d'Alexandre de la Patelier, això d'aquest francès magnífic meu, i Mathieu de la Pocht, l'adaptació al català de Jordi Galferan i l'adaptació audiovisual de Joel Joan, produïda per Focus Audiovisual. No s'ha endut el premi. Qui s'ha endut ha estat la pel·lícula de Vida Privada, que ha estat dirigida per Silvia Mund, escrita per Coral Cruz, i basada en una novel·la, en aquest cas de Sagarra, i produïda per Obrerón Cinematoprèctica. Doncs dit i fet, vull dir, si ha estat així ho estem explicant, i ara doncs m'agradaria parlar una miqueta de la millor pel·lícula d'animació, perquè ens hem endut una sorpresa molt gran, i és que teníem com a nominades Black Isbells... Només dues, molt poquetes. Bé, fa uns anys fa un parell d'anys que va haver-hi aquesta queixa, de que l'animació s'està morint al territori espanyol, i que cada vegada costa més veure pel·lícules d'animació espanyoles. I en aquest cas en teníem dues, una pel·lícula de Black Isbells dirigida per Fermín Mugrúza, i escrita per ell mateix. Jo crec que no les he vist enlloc, aquestes pel·lícules. Sí, Black Isbells es va poder veure al cine baix, amb ell va venir el Fermín, i va presentar-hi la pel·lícula amb una sala a esclatar. Vull dir, estava a tope, la sala del cine baix, i es va presentar aquesta pel·lícula de Black Isbells que la gent l'ha acollit molt bé. Hi ha hagut una molt bona acollida d'aquest film. I després hem tingut també memòries d'un home en Pijama, que ha sigut finalment l'avançadora, que nosaltres posàvem més per Black Isbells, i al final ha estat memòries d'un home en Pijama, qui s'ha endut el premi, dirigida per Carlos Fernández de Vigo, i escrita per Paco Roca, Angel de la Cruz, i Diana López Varela. En aquest cas, però, hem pogut parlar amb gent de l'equip de Black Isbells, en aquest cas, tu, Raül, has pogut també... Sí, he pogut parlar amb el próprio Fermín Mocudufa, i amb el Oriol Marcos, que és un dels co-productors de la pel·lícula, i ens han dit això, que precisament estan fent fan, encara que no hagin guanyat... Encara que no hagin guanyat, és un... És una gran feina que hem fet. I si hem parlat amb un com, qui voleu escoltar? El que et vingui més d'agost. Has estat tu que he fet un projecte. Comencem amb l'Oriol Marcos, si voleu, i que s'ho ha explicat més detallament, que és aquest projecte. Doncs som-hi. Vé a presentar Black Isbells, i que ens pots dir d'aquest projecte, que ha tingut molt bona acollida, això sí que ho sé. Sí, és un llarmatratge d'animació del Fermín Mocudufa, i la veritat és que estem molt contents, anant molt bé, més de 4 mesos amb cartellera, i un projecte d'animació per a un públic adult és moltíssim. Molt millor del que ens esperàvem, i molt contents amb el resultat obtengut. El projecte ha sigut dur, ha sigut quan s'ha incert l'estat d'animació i de més? Una pel·li sempre és complicada, amb l'animació ja és complicadíssim, perquè sempre són projectes llargs, molt artesanals, vull dir que ocupen molt de temps. Complicats de finançar, perquè és públic adult, per tant, l'interès de les entitats que podien finançar-ho, és limitat, i haurem d'estar bé 4, 5 anys, des que vam començar a parlar amb el Fermín de la possibilitat de fer la pel·li, 5 anys segurament. I com ha estat allà amb el Fermín Mocudufa? La veritat és que és molt bé. Vull dir, és una persona que es dona al 300%. Vull dir, les 6 del matí està treballant, a les 12 de la nit està treballant. Vull dir, és una persona que, si vol alguna cosa, ho aconsegueix. Vull dir, és tot un exemple del que eres poder. Molt intens, no? Molt intens, però molt positiu. Vull dir, molt positiu, molt angrescador, i molt, quan tot es posc, veu llum, t'angresca, t'ampenc, i fa veure que el impossible és possible, i aquí està el resultat. Hem fet de l'impossible una pel·li, il·luminada, i amb possibilitats de guanyar. Molt bé, doncs... Aquestes... Aquestes eren les paraules que sentíem de l'Oriol, que han estat dirigides al nostre entrenyable Raül Navarro, que aquesta vegada ha passat les línies del fotocoll, només per fer fotografies, sinó també per parlar-ne, per entrevistar la gent, i això és una tasca que també li agraïm, perquè sàpigues que només cobraves per les fotos, no per gravar. Per tant, gràcies per la doble feina. M'anen molt bé, perquè ara, al moment que està el que em passen, que em passen la pizza aquí, m'anen molt bé, perquè, a més, en el pla personal, per tal documental i tal, per exemple, l'Oriol Marcos és un dels que va estar a l'estrena del meu documental, i la veritat és que, ostres, poder parlar amb aquesta gent, i que et donguin l'opinió de la teva feina, és molt de confortant, la veritat. És un plaer. Doncs així és. O sigui, doncs ho està sent, uns premis molt entrenyables, uns premis que s'han canviat de situació, d'ubicació, recordem, fins fa poquetes feien el centre de convencions internacional al fòrum de Barcelona, i jo ja que m'ha pres el nom de memòria, han volgut canviar de seu, jo ja que he estat anys i anys intentant aprendre'm el nom de memòria, ara que ja me l'he pres... Ara és quan ho canvien. Hem canviat el Palau de Congressos de Barcelona, d'aquí de la Vinguda Diagonal, i aquí estem des de les 7 de la tarda, corregiu-me més o menys, jo crec que sí, més o menys, des de les 7 aquí a la sala de premsa, hem estat muntant l'equip de so, hem estat també al vestíbul d'aquest Palau, hem estat també al fotocoll, entre altres coses fem fotografies, parlant amb la gent, i veient l'ambient d'aquests premis. Sí, i a més, dica que la ubicació nova, com a auditor, és molt maco, està molt ben fet, i a mi m'agrada molt, i l'organització com estava i tot, està molt ben trobat, crec. La veritat és que per ser la primera vegada que es fa aquí el Palau de Congressos, ha estat bastant encertat, pot ser molt interessant per pròperes vegades, per pròperes premis, i és una cosa que cal tenir en compte. Si us sembla, repassem una mica el Premi a millor pel·lícula europea, que s'ha adonat fa uns minuts, aquí el nostre fantàstic auditori del Palau de Congressos, que ara estem veient en imatges per TV3, unes imatges estupendes i versiós. Bé, ara no les veiem, s'ha pagat de televisió. S'ha acabat de pagar la televisió. S'ha adonat que estaves parlant, i ho han parat. Ara ja segueix, perquè ara estan en publicitat, però nosaltres seguim aquí al Peu de Canó. I bé, parlem una mica d'aquesta millor pel·lícula europea, perquè teníem quatre nominacions, quatre pel·lícules molt potents, entre les quals estava la meva estimada... de pel·lícula. I volgo de Colmi Bayour Name. Colmi Bayour Name, dirigida per Luca Guadagnino, i escrita per James... No me'n desfagis, d'aquesta pel·lícula. No te'n desfagis mai. El teu aniversari et regalaré la caixa metàlica de Colmi Bayour Name amb els llibres enclosos. Encara queda pel meu aniversari. Bé, per ser valentí, no sé, ja... Per cert, jo vaig veure'l fa uns dies, aquesta pel·lícula. I què has de dir? Estàs en contra meva? No, totalment al teu costat. Totalment al teu costat. La sena del pressa què? Que jo encara no l'he vist. És igual, tampoc. Jo tinc ganes de veure la sena del pressa. Tantes ganes que tens i encara no l'has vist. Mira-la ja. Jo estic llegint a llibre, que vaig per la pàgina 5 des del mes d'agost, i que la doncs m'agradaria fer totes forces, però crec que no m'acabaré llibre ni de conya. Bé, doncs, deixem acabar. Sí, com dèiem, les nominades eren... Quatre nominades que eren Call me by your name, també teníem Cares i Lugares, Lílio Invisible, la teva estimada i Lílio Invisible. Aquí diguéssim que hi ha les dues estimades. L'estimada de la Laia, que era Call me by your name, i la meva estimada que era Lílio Invisible. I per últim, Cold War, que ha estat la que, finalment, s'ha endut el premi de millor pel·lícula europea. Molt, molt interessant, una proposta molt interessant, que ha tingut doncs el seu premi i el seu reconeixement. I ara estan a punt de donar un premi que és el de millor protagonista masculí. Sí, perquè millor protagonista masculí és un dels premis, jo crec, en fitrions, un dels premis més importants d'aquesta gala, i tenim quatre nominats. El Raül ara em vol distreure. A veure, Raül, no em distrequis amb això. L'escena del pressa a la tele, el dinador. Encara no, encara no. A veure si em posaré clar mentre estic fent això. No crec, no crec. Home, potser sí, tu què saps del que m'agrada a mi. Estem parlant del millor protagonista masculí, que és per... Doncs tenim a Israel Gomez Romero, per entre dos aguas, que aquest guardó, el millor protagonista masculí, tenia competidors molt forts, com Mario Casas, el fotogradador de Madhouse. Jo pensava que va venir a Mario Casas, perquè recordeu quan vam presentar la pel·lícula al programa, que el Mario Casas va haver de fer un esforç de perdre molts quilos per posar-se dins el paper de la pel·lícula. Un esforç físic que molts actors han de fer en la seva trajectòria. Mario Casas és un d'aquells actors amb bastanta facilitat en fer aquestes coses. També és doncs Christian Bale en el seu àmbit, i entre d'altres actors. Sobretot pel maquillatge. Sí, el maquillatge també ajuda molt. En aquest cas, Mario Casas no l'ha ajudat tant, el maquillatge. No, ha estat més un esforç de ell mateix com actor, per posar-se dins el personatge. I parlant de maquillatge, ja hem dit que el premi de maquillatge s'ha l'endut i també el fotògrafo de Madhouse. Sí, sí, ha sigut una de les prèmies, és una de les pel·lícules més bombardejades, més pioneres d'aquesta gala, i ho ha fet també a Kaitlin Acheson i Jesús Martós, que, com a necdota, Jesús Martós era bastant complicat que no guanyés el Gaudí. Perquè tenia tres nominacions en la mateixa categoria. Per tant, estava nominat tres vegades per tres pel·lícules diferents. I aquestes dues persones en dues pel·lícules diferents també. És molt curiós, això, és molt curiós. Però ho hem viscut aquí en aquest Gaudí 2019, són d'aquelles coses curioses. Seguim comentant també pel·lícules, perquè, per exemple, una categoria molt interessant era la de documental. Perquè millor pel·lícula documental teníem diferents pel·lícules molt interessants per visionar. Ja hem dit que ha guanyat el petitet, però mirem les altres nominacions. Correcte, perquè teníem comendant Teàrien, que pels que no heu pogut posar la televisió aquest diumenge 27 de gener per veure els premis Gaudí, que s'apigueu que hi ha hagut, al mig de la gala, una intromissió per representants d'un comitè, que defensen una mica el poble sirià tot el problema que està a Venti, allà, una mica per Turquia, aquestes dificultats que estan a Venti, i hi ha hagut uns espontaris que han pujat a l'escenari a fer aquesta crida, i han estat durant tota la tarda, de fet, amb una petita manifestació ciutadana, aquí a la porta del mateix Palau de Congréssos. De fet, tu te'ls l'has creuat, Dani? Correcte. De fet, una cosa que volia destacar és que comandant Teàrien va bastant lligada amb el tema que ells han estat parlant, però no ha sigut la guardonada comandant Teàrien, tot i que vam poder veure també el cine baix, una pel·lícula d'Alba Sotorra, que és esgarrifadora, m'han dit que és dura, molt, molt dura, i amb molta feina, moltíssima feina per part de l'Alba. I ara tenim un altre premi que van a donar, que és millor protagonista femenina. Lola Dueñas. Lola Dueñas. Lola Dueñas que participava per la pel·lícula. Viaja al Cuartos Nomar. Un altre de les preferides d'aquesta edició. Un altre pel·lícula que s'emporta la pel·lícula. I una actriu de la que també a Paula també ja diguem el Magdladi, en aquesta presentació. La veritat és que ha sigut una entrada unia d'intro de la gala. Molt potent. La veritat és que és molt potent. Està aquí tots a la sala de premsa d'Utom Riel. Aplaudim. Ha sigut molt divertit, molt fort, no sé si voleu que vagi el ritmo. No va molt fort. Amb els tasques. Jo no puc opinar perquè jo no estava. Jo en aquell moment no estava a la sala de premsa, sinó que estava amb problemes tècnics, que sempre passen a últim moment, però que també hem estat treballant amb això. I ha estat bastant curiós, amb la gent que ha passat aquest fet del Magdladi. Parlem una mica més de viatjar al quarto d'Euna Madre, que té un set rodó a Film Affinity. Per mi, Film Affinity és una bona nota. Sí, sí, la veritat és que sí. Amb més de 700 vots... Voleu que us digui què és el que ha guanyat amb el Magdladi? Som-hi. A part del millor protagonista femenina, que és el premi que acaba d'anar a rebre. També ha guanyat com a actriu secundària. També la tenim a... Un moment... Quins premis més té? El primer premi que han donat de tots. L'ha rebut també a viatjar al quarto d'Euna Madre. I diria que ha rebut més premis, però ara mateix no ho veig. Bé, doncs premis i premis que han anat rebent aquesta pel·lícula. Ah, i el premi del públic. Premi del públic, correcte. Ho hem comentat en el seu moment. La direcció de Celia Rico, i en el repartiment tenim Ana Castillo, Lola Dueñas, entre d'altres actrius que participen. Es va estrenar aquí a Espanya el 5 d'octubre. Per tant, farà ja quasi un trimestre que es va estrenar aquest film. I bé, doncs, molt interessats amb aquest premi. I de fet, els dos següents tenim... Ara, en aquests moments, estem veient que està fent una actuació al Maclari, i després doncs sabrem més del premi Gaudí a millor direcció i a millor pel·lícula. Sí, són els dos últims, els més forts, els que queden. I parlant de les actuacions del Maclari, hi ha hagut un moment que el Dani i jo hem anat a l'auditori mirant directe a la gala, i hi ha hagut un moment on el Maclari ha fet una actuació de màgia, i ha estat molt emotiva. Sí, m'ha desaparegut. Sí, sí, que l'ha agafat de voluntària i l'ha agafat amb un rotllo de llana, un cap d'ell. Un cap d'ell. Un cap d'ell. Sí, la veritat és que la gala està molt encadada de la màgia, i l'ha fet servir aquest presentador que tenien, era una bona base, però el projecte era una mica de màgia, han fet diferents trucs durant l'espectacle, sobretot com a entretei. Exactament. Si no m'esperava aquesta agilitat, aquest moviment, és que està portant la gala amb una elegància impressionant. En aquest Maclari, el primer presentador dels premis Gaudí, el primer presentador que no forma part del món del cinema. Per tant, això també és una cosa a tenir molt en compte. Potser és el pioner a l'hora d'agafar altres presentadors, que no formin part. Sí, hi ha alguns presentadors que, el cinema tampoc tenim aquí més freda, per exemple, que hem pogut parlar amb ell, i també hem parlat d'això. Doncs, sense més demores, anem a sentir el senyor Masferrer. Ja estem amb Kim Masferrer, molt bon vespre. Què tal, com estem? Amb ganes de gaudir d'aquesta onsen edició. I tant, i a més a més, ganes de veure el meu amic, gran amic, Larry, que és un crac, i jo vaig presentar la gala, la tercera... No, quarta? Quina vaig fer jo, la tercera o la quarta? La segona, no? La quarta. És igual, una gala. Jo crec que era la quarta. Vaig presentar la gala, i ara l'Ongena, que la presenta... Com passa el temps? Doncs amb moltes ganes. El resum és aquest. Moltíssimes gràcies per la teva passada a Radio Molins. I tant, que sí. Amb Molins? Sí. I tant, jo el vaig conèixer, i un referent. Perquè jo, dels primers programes de ràdio que escoltava quan era petit, era ell, el de part d'aquí. Un programa que feia de bromes que a mi em tenia entusiasmat. Jo era petitoneta, i després, al cap dels anys, el vaig poder conèixer, i des que ens va deixar, que va ser una pèrdua d'aquestes, que dius, estia, molt sentida. I ara, en Radio Molins, collons de cop i volta, m'ha vingut ell al cap. Des d'aquí un abraçada, un record per ell. Doncs moltes gràcies, que vagi bé la gala. Que maco, eh? Que maco que és el Quim Masferrer. Quina il·lusió, un espíritu esperançador que ens ha cantat en uns mes. Magnífica, és un paio genial. També molt agradable. Que, com diu el Raül, va presentar en el seu moment també aquests premis Gaudí a la quarta edició, més o menys. I bé, doncs, ara estem a punt de sentir el premi Gaudí a millor direcció, que és per... Ui, quins nervis, l'Alla, qui serà? I s'aquí l'acuesta, com no... Com, no? I s'aquí l'acuesta, ha guanyat aquest premi. Entre dos agues, com deien... Entre dos agues diria que és la que més premi de rebut. Sí, una molt premiada. Mira, repassem els premis, que ha guanyat entre dos agues, de moment tenim el de millor direcció, el que hem escoltat ara, però per aquest també ha rebut els premis de millor pel·lícula de... Parla no catalana, i també el millor protagonista amb masculí. També ha rebut el premi amb millor muntatge, amb millor fotografia, amb millor música original, i també amb millor so. I aquests són els premis que ha guanyat entre dos agues, que no són pocs. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, els premis que ha guanyat aquest film. Entre dos agues podem sentir el seu tràner. Rosa! Rosa! Què? Bon dia. Queda. iqueda. doch Fellows. Ayリー particles. ki Eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh e eh eh eh eh eeh... Adiós. Adiós. Adiós. ARK. with Walden. D'Isaac, D'Isaac i la Cuesta, i bé, és una pel·lícula dirigida per... Oi, ja callo, ja callo. Què? Què heu guanyat, l'Alla? Les distàncies. Ara, de quins instants aniríem al seu trailer, però abans acabem de comentar una mica el que dèiem D'Isaac i la Cuesta, que és un director de cinema i guionista gironit, que en la seva producció engloba tant el documental com la ficció, o les videoinstal·lacions. És curiós, eh? Compagint el cinema amb la docència, també. Ha reput premis com la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula, també premis que hauria el 2017, i alguna coseta, també, als Goya. Ha fet films molt, molt interessants, com, per exemple, la propera Pell, o Los Pasos Dobles, entre d'altres. Estem sentint, de fons, aquesta entrega de premi, que recordem que a millor pel·lícula l'ha guanyat les distàncies, dirigida per Helena Trapé, escrita també per per ella mateixa, i ara, si us sembla, ara sí, sentirem el seu trailer. És aquí. Àlex Comas Vinyals. O me le abres o me meto en tu portal. Olívia? Olívia y compañía. Y 35... Felicidades. Si es el domingo, tío. ¿Y qué? Cumplejita, ¿no? Es que ya podríais haber avisado que veníais cabrones. Sorpresa. Tranquilo. Nos vemos el domingo. Bueno, quina de la otra. Bueno, como nos organizamos. Bueno, un brindis, ¿no? Hemos conseguido por fin estar otra vez a la junta, pero... Nosotros somos un regalo, ¿eh? ¿Ah, sí? ¿Se puede devolver? Oye, hemos venido al mal momento. ¿Todo esto? ¿De quién ha sido idea? Oye, creo que Comas me ha dormido en casa. Y tiene el móvil desconectado. Ana, y yo no nos vamos a quedar aquí esperando. Si queréis, me quedo yo esperando. Aprovecho de preparando el pastel. Àlex, ¿sabes nada sobre mí? Espero que te haya pasado algo, porque si no, no tienes perdón, tío. ¿Pero qué pasa? Que no querías venir. Té un tràiler que hem sentit fa uns instants. Les distàncies han guanyat el premi de la millor direcció? L'únic, no, l'únic premi. L'únic premi? Que ha guanyat és el de millor pel·lícula. Millor de direcció hem tingut cada entre dos aues. Correcte, correcte. Gràcies per la... per la... aquesta tensió tan present que té de la allà sobre mi. És a dir, que jo entre d'altres, aquesta torre també he pogut entrevistar... amb l'Alexander Jiménez. Que és la protagonista. Tampoc ho he dit bé. Tampoc ho he dit bé. Si voleu, la podem escoltar. Doncs som-hi. No ens ho diguis dos vegades. Aviam. Ara sí que la sentirem o no la sentirem? Tinc una mica de por. Bé, pa, sembla que hi ha una mica robocop. Però bé, mentre sentim l'Alexander Jiménez, comentar-vos que les distàncies de l'especula catalana de l'NTP ha estrenada aquest 2018, on tenim, com a protagonistes, l'Alexander Jiménez, el Miquel Esparve, l'Issac Ferriz, també tenim Bruno Sevilla. Bé, nos vamos a ver con el Alexandre... y el Alexandre Jiménez, perdón. Que no están los ponios Gaudí. Hace unos años que vas viniendo a los premios. Bueno, que primera vez hace dos años con 100 metros. Sí, es la primera y única vez que he venido. Y viniste con suerte porque además te llevaste premio. Mucha suerte, sí, la verdad que sí. ¿Y cuáles son tus expectativas y demás? En cuanto a los premios y demás... Prefiero no tener expectativas. Una de las cosas que habla la película de las distancias precisamente es del peligro de las expectativas. Así que a intentar disfrutar dentro de que los nervios muchas veces a todos no nos dejan lo suficiente, pero vamos a tratar de disfrutarlo y de ver a gente que hace tiempo que no ve, reunirte con amigos y celebrar las películas. Sí, al final, esta es una reunión final. Es lo suyo. He vivido un poquito, porque los proyectos ya están hace tiempo que los habéis acabado y al final es un poco ese reencuento. Sí, desde luego. Sí, es ese reencuento y es celebrar esos trabajos también, que siempre es bonito. Muchas gracias a disfrutarlo. Muchas gracias a ti. Que maco, aquesta fantàstica d'Exsandre Jiménez. No li has donat cap targeta, Raúl. Em sobta perquè no has donat targetes a ningú. Sí, no hi he donat targetes, però no hi he donat antena. Jo sí, jo vull que el senyor Oriol Romeu, que és el director de la ràdio, escolti això i digui si estàvem fent bé la feina. Si no després, que quedi tot clar. Ara no sabem bé què estem veient a pantalla. Una actuació final, perquè ja han donat tots els premis i ara hem començat a plagar-la amb un número musical i l'acabem amb un altre número musical. Sí, que està actuant el Juan Colomo, potser, actuació de Juan Colomo, que no sé qui és. Jo sé que és el Juan Palomo, però Juan Colomo, no sé qui és. L'únic que sabem que canta o ha cantat ha estat l'Alfred Garcia. Alfred Garcia, també un dels de les estrelles d'aquesta nit, que ha anat fent les seves actuacions a llarg d'aquesta esperada de diumenge a dilluns, perquè ara ja estem a dilluns, són l'una i quatre minuts de la matinada. I bé, amb aquest fals directe que us estem fent per tots vosaltres, com deies, Alfred Garcia, que va ser un dels concursants de OT 2018, si no m'equivoco. 2017? 2017, perdó. I sempre podeu buscar els talls on-line, també podeu veure-ho a les xerxes socials del nostre programa, per suposat, perquè el que volem és que ens seguiu a les nostres xerxes, recordeu, a Robacinema, a la Gresca, al Facebook, a l'Instagram i també a l'Ivox, ens podeu seguir per... Segueu una mica més, oi? Sí, i també, bueno, aquestes fotos que hem pogut fer aquesta tarda, amb els nominats i demés, les donem penjant també a les xerxes. Tenim molt material disponible. Doncs sí, la veritat és que ha sigut una feina molt bonica, la d'estar aquí als Premis Gaudí, és una feina molt satisfactòria. Hi ha una feina que segurament tu, dels tres, està aquí més agaudit, perquè l'any passat ja m'està el Raül i jo, i l'any passat ha de més quedar... És dolenta, que és la Lla Viral. Acomia de tu el programa, jo avui passo, perquè m'acabes de fotre aquí el Hasca de tu vida, saps? Que va, però sí, és celebrat que vingui. Sí, ho has celebrat molt, ho has celebrat molt, molt. Mira, no he vingut amb mi en tota la tarda. Ha estat aquí, que jo he dit que era allà, el jo que sé, una foto al fotocol o alguna cosa. M'havia de quedar vigilant les coses. T'havies de quedar vigilant, sí, segur. Però ha sigut una gala molt bonica, una gala que ha estat destacada pel glamour, una gala molt, molt glamourosa. Jo crec que de les tres, recordem que el director ha estat el mateix, les darreres dos edicions, el director d'aquesta gala, aquesta ha sigut la seva tercera gala dirigida. I bé, doncs, està molt interessant, perquè jo crec que hi ha hagut com una metamorfosi, enllar d'aquestes gales, hi ha hagut la metamorfosi, que la primera gala, diguéssim, la primera gala que va fer el director va ser com una gala molt, molt trista, una gala on... molt trista del sentit que volia remarcar que naixés aquest cinema de nou, que renaixés el cinema català, en la segona va ser una mica més, més animat, es va començar a notar aquesta essència que va renaixent, i en aquesta tercera ha sigut totalment una gala molt glamourosa, la tercera gala del mateix director. Per tant, una gala on hi ha hagut molta màgia, la ja, moltíssima la ja, Raül, màgia, màgia per part del control tècnic, que ha sigut una màgia fantàstica, i bé, doncs, agraït-vos tots els que ens heu estat sentint, Radio Molins, Radio d'Esvern, Alibox, on sigui, moltíssimes gràcies per tot, que vagi molt i molt bé, visc al cinema, visc als gaudí, i visc a vosaltres, adeu! ... I'm in love, oh, yeah. They wish us luck, but they think we're just dreaming. Let's prove them wrong, baby. Cos you know what luck is, luck is believing you're lucky. That's all, I'm showing just a little bit of faith. There's a soul in the city, watching over us, I swear. There's a soul, soul in the city. There's a whole world waiting out there, oh, yeah. Ooh, ooh, ooh. Ooh, ooh, ooh. Ah! Ooh, ooh, ooh. Oh, yeah. Ooh, ooh, ooh. Listen, I've got plans for us, we're like a skip on a record. In my head, oh, not long. But when we walk that darkened stairway and step out on the roof, I know what we're feeling. Champion, oh, ah, yeah. Ooh, ooh, ooh. I'll bring over some of your old motel records, yeah. I'll put the speakers in the window and we'll go. On the roof and listen to the miracles, echo to the island down below. Ooh, ooh, ooh. Bring over some of your old motel records, yeah. I'll put the speakers in the window and we'll go. On the roof and listen to the miracles, echo to the island down below. Ooh, ooh, ooh. Oh, yeah. Ooh, ooh, ooh. Oh, yeah. Oh, ooh, ooh, ooh. Ooh, ooh, ooh. Oh, yeah. Ooh, ooh, ooh. I'm round and round and round my head Touching the very bottom of me It's making my soul sing Tearing the very bottom of me I'm crying out for more Your love is king You crown you in my heart Your love is king You're the ruler of my heart Your kiss is ring Round and round and round my head Touching the very bottom It's making my soul sing I'm crying out for more Your love is king I'm coming home I'm coming You're making me dance Inside Your love is king You crown you in my heart Your love is king Never knew to part Your kiss is ring Round and round and round my head Touching the very bottom of me It's making my soul sing Tearing the very bottom of me I'm crying out for more Touching the very bottom of me It's making my soul sing I'm crying out for more Your love is king This is no blind faith This is no Sad or sorry, dream This is no blind dream Your love, your love is king You got to be with your heart Your love is king No one, no one is your heart Don't touch me, your love is king I'm just doing Your love is making me dance I used to live my life this fast and free I used to live my life this fast and free Right down to the bone, there was a rolling stone I was supposed to be free But now I think it just might be I let the mother slide, changing my views This is a far cry for what I've known Oh, I want to be with you Because to where I'm through, I'm just free for you Nobody's maybe want to stay this long The way that you do Turn your love on and I feel I'm reborn I always want you Sometimes I feel like, hey, no, this can't be right This can't be real I've seen love come and I've seen it go All I know, I won't, I won't be with you Because to where I'm through, I'm just free for you Oh, I want to be with you Because to where I'm through, I'm just free for you Oh, I want to be with you Sometimes I feel like, hey, no, this can't be right This can't be real And I feel like I've seen the light This all I know that I won't, I won't be with you I won't be with you I won't be with you I won't be with you I won't be with you Oh, I want to be with you