LANAL. Com varieta. Convertida. ekk. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa de cinema que desitgeu sentir. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Moltíssimes gràcies per sentir-nos-ho. Una setmana més amb molta gresca, amb moltes ganes de parlar amb vosaltres. De fet, de parlar-li amb el micròfon, però tenim el desig i l'esperança que algun s'està sentint. Per tant, parlem el micròfon com si us estiguéssim parlant a vosaltres i per fer-ho no estic sol, a la meva esquerra, la fantàstica. Avui brilla més que la setmana passada, perquè està una mica més carregada d'energies cinematogràfiques. Energies de descans, de repòs, no tant, perquè no he pogut dormir tota la setmana, perquè ha estat el festival de sitges. Però la tenim aquí, la fantàstica Laya Vidal. Molt bona nit, Laya. Molt bon vespre. Ui, has trigat bastant a contestar, això no és normal amb tu. Et passa alguna cosa? Estàs bé? Uuuh! Uuuh! Que tens febre, Laya? No, el que passa és que tu estàs gelat, Dani. Això és veritat, és que fa molt de fred. Montano! Tierra, no sé l'aire condicionado, Montano, que me congelo, Montano! No, és que fa un fred aquí que apela. Però sí, sí, ha estat el festival de sitges. Sí, eh? Moltes ganes de parlar-vos de tot el que hem vist, perquè no només jo he estat... No cal, no cal, Montano, que era broma, era broma! És que el Montano s'ha pensat que era veritat i ha vingut apagant-nos a l'aire condicionada. Ostres, es mereix un fort aplaudiment a Montano. És que ens cuida molt, és que ens cuida molt a Montano. Gràcies. Montano, que sàpigues que nosaltres som així del Bojos, i que si un dia et dic que et tiris per la finestra, no et tiris per la finestra, sisplau. No, no... Estem en un baix, això és bo. Sí, estem en un baix. És un dels primers programes, així que el perdonem. Estaves parlant alguna cosa de sitges, no? Sí, que et dic moltes ganes de comentar tot el que hem vist per sitges, no només jo, sinó també vosaltres, que heu estat, i estareu, perquè encara queden dos dies, i molt a punt per l'especial de sitges. Correcte, que finalment el farem la setmana que ve. Per tant, tots els ullens que ens esteu sentint en aquests instants, que sapigueu que la setmana que ve, tindrem especial del 52F Festival de Sitges. La meva dreta, que ja ha parlat per les circumstàncies obvies, amb tots vosaltres, l'entrenyable Raül Navarro. Una mica més, si acabeu a tothom. Anem aquí fent-me. Avui anem a sacar, què tal, com estàs? Fico, m'hauria escatat a casa. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, no? Bé. Empatxat. Estàs millor que el teu mòbil, que això és molt, no? Perquè el teu mòbil ha sofert un petit dany colateral. Una mica de... de problemes, la veritat. El que vindria a ser pantalla nula, no? Sí, jo ho veig perfectament, però es sembla que el mòbil no veu el meu dit. El teu mòbil ara està... La pantalla táctil ja no està disponible. Allà on ets, allà es queda paus. Està més o menys, com la meva cara, el dilluns a les 8 del matí, no? Allò de dir-ho. Ostres, però pago'n de bo i no? Li falta el cafè, li falta el cafè. No hi tinguis que fer sobra, perquè no crec que... Bueno, jo crec que d'allà... Aquí enviem un missatge, que si algú vol comprar-li un mòbil al raül, que amb un senzillet de 300, 400 euros, el raül ja és conforme. Ah, sí, i tant, i tant. Doncs benvingut al programa, espero que et deixem parlar com a mínim una mica, perquè no t'he pinta. I també saludem l'home de les mil tecles, l'home dels mil teclats, dels mil dits, dels mills tot, la persona que ens cuina més del món. I dels seires condicionats. Josep Montano! Un dia ens tallarà... Si jo us sabeu, no? Sí, sí, un dia serà una desgràcia. Sí, tens números, tens números. Tenim molts números. Tens, tens. Tens? Sí, tens. Tu, tens, tenim tots, però sobretot els tenen, a la seva ràdio tenen els números del 91.2 FM, 98.1 FM, depèn de la ràdio en què ens estiguin escoltant, perquè recordeu que ara també ens poden escoltar per radio d'Esvern, per tant, benvinguts també als de Sant Just. I s'ha fet amb peticions per més ràdio. Sí, s'ha fet amb peticions, ens en anem. I si no, ho veieu, us compteu a Iwots? A Iwots, i tant, i tant. I ens seguiu a Cinema a la Gresca, a totes les xarxes. I amb ganes de menjar-nos el món, de menjar-nos el cinema, però tot, amb molta Gresca, us convidem a sentir aquests 50 minuts de programa, només 50, i és com un capítol d'en Aflix. Perfecte! Intenta recordar-te ser un programa de Gresca! Però no el ve. Estem anant a tabar lesですかres. No sé si és el programa més aviant per explicar-ho, perquè tot és xitges. No he tingut temps ni ganes, realment, perquè quan estàs en un festival i et passes tota l'estona veient pel·lis, l'últim que vols és quan arribes a casa, veure més pel·lis, perquè t'estàs reservant per el dia segon. Jo, sincerament, quan he sigut del programa, no sé si és el programa més indicat per fer-ho, jo pensava que anaves a parlar de porno. Pensava que anaves a parlar de porno. És cinema, eh? Sí, ja, però el que diu és que no és el problema més adequat per fer-ho. Dic, no sé, potser ens ha d'explicar aquí. Si algun dia doble és porno, no pot ser res. Doble porno, tu has proposat? La setmana passada parlàvem dels patons aquesta setmana del porno. Com seria doble porno per tu? Jo he doblat porno, però de pràctica. Com de pràctica? Què vols dir, de pràctica? De l'escola. I de fet, era menor d'edat, i van haver de trucar els meus pares per demanar-los permís de si podia doblar una cena de porno. I com funcionava la cena de porno? Tu la velles? Clar, perquè per doblar una cena de porno... Dani, aquesta secció és per explicar les pel·lícies que hem vist aquesta setmana. Però és que jo he vist una de porno. Va, ara anem a parlar, anem a parlar això. Però tu, quan dobles una cena de porno, és a dir, tu veus l'acció del que està passant en aquests moments, que és molt clara, no? Sí, però malauradament no era explícit, perquè era una pel·lícula comercial de cinema. No era una pel·lícula porno. D'arreòtica. Rollo, 50 somres de greia i aquestes coses, no? No, era... bueno, és que no sé com has dit. Però té molt. No ho veus? Potser vosaltres hi veus que els dos germans que són siamesos, que no es poden separar. I què? Com? Ostres, no ho sé. No ho heu matat. No sé, però és una de en plana en mectors... Però té text? O és... de l'Emas Fuerte? És, teníem el Nio, a la Tril, i hi havia gestos gemido, bueno, gemido, rellena el pavo, era un... Rellena el pavo era una frase, eh? Un moment, traiem la música, si us plau. Podries dir aquesta frase com la deies a l'escena, si us plau? Podries dir-la, és que fa molta il·lusió, si us plau. Digues la frase aquesta. Avui hem de posar un papallet a final d'aquí de la feina. Diria que eren en plan 3 gemidos, 2 cis, i un rellena el pavo. Vale, després... És l'escena, si us plau, és l'escena. Nosaltres no riurem, d'acord? Montano, no riurem. Ah! Ah! Ah, sí! Sí, rellena el pavo! Un fort aplaudiment per la Laia Vidal! Que bo! I això és tota la meva aportació per el dia d'avui. Doncs ja està, avui la Laia Vidal ja acaba el programa, perquè ha d'anar així, és un altre cop. Ja sabeu, sí. Doncs de debò que m'encantaria escoltar-te en una pel·lícula fort, no? Està gravada aquella escena, però no la tinc. Està a l'escola, l'hauria de demanar. Ostres, tu! És que és un nom boníssim per la teva secció. La Laia Vidal i el rellena, i el pavo, raps? Tots els problemes que hem tingut... Dos temporades per trobar un nom, no? Rellena amb el pavo, és que és boníssim. D'acord, no has vist res, d'acord? Has vist alguna cosa aquesta setmana? No sigui de parlar-lo la setmana que ve. Exacte, que no sigui de sitges. Poca cosa, poca cosa. Jo crec que no. És que tot el que estic veient és així. És que quan ens fiquem un festival ens fiquem a tu creure que jo estic igual. Jo estic igual. Jo estic igual, no he vist res. Demà vaig a veure joker, que això mola, però no he vist res. Jo tinc ganes de l'escola. Jo també. La setmana passada jo us la vaig recomanar, però encara la recomano més, de Politisia, en la sèrie de Netflix de Ben Platt, que brutal, aquest tio, i és que m'alucina, que és un gran actorazo americà. Brutal, brutal. I ja està, i ens anem una mica a la teca, perquè avui tenim moltes coses, i ara ens anem a la teva música Raül, a Triatema. Ens anem amb aquest xec senyora, que li fotrem fort, li fotrem fort el xec senyora del Raül, per triar el tema de la rapesca. A veure, ja estem remenant els paparets. Clap your hands, yeah. Ha sortida el por, no, també, aquest tema. Sí, també podia ser, també podia ser. També podíem parlar d'això, eh. Però ja hem començat. Ja hem començat. Ja hem tinsat el pavo. Ja m'ho he llenat el pavo. A veure, Raül, que ja tinc un paparets. A la meva mà, com si... Venia que sigui guàrdal. Que se n'ha passat una mica aquí. Ostres, Raül. Ostres, Raül. Oh, no m'ho puc creure. Temazo. Temazo. A 50 sombra de greia o yumanji. No, no, no, molt millor. Un lloc d'això. Ens has de parlar de la vella i la bestia. Igual la temazo, m'encanta. Vosso que puc escullir versió i tot. Devant 91 del 2016, no? I anteriors. 1.700. 1.700. Ah, t'ha passat, eh. El Melier no estava ni en pronòstic. El mal, el Melier. A veure, a corta. Que molt bé. La vella i la bestia, però... Ostres. Però quina versió escollirà? A veure, no sabem quina versió escollirà, però, a veure, un moment, traiem música. T'agafo una proposta. T'haig de fer una proposta molt gran. Sé que el món del dobletge és molt important per tu. Sé que t'agrada molt les pel·lícules del Disney. I crec que em sentiria molt feliç si avui començéssim la secció del Raül amb tu cantant la cançó de Bon Jord de la vella i la bestia. A tu t'agradaria? A mi m'encantaria. Doncs fem-ho així. A mi m'encantaria, però em motivaré molt. De base instrumental, d'acord, amb els coros i tal. I et deixo a tu el paper de la vella. Mentre fas la secció, pots anar pensant en el text. I començarem la secció del Raül amb la cançó de la vella i la bestia. Si et menges la secció, tampoc passa res. Si et menges la secció, tampoc passa res. Ja, aquesta sí que té un xic. Els nostres ullets, que amb 25 minuts una cosa així, la Lalla canterà en directe a l'estudi. I ara sí, senyores i senyors, benvinguts i benvingudes a la ciutat de les estrenes. Doncs ja estem a puntet de començar a esbrinar. Quines són les estrenes que us surten a Cartallera per aquesta setmana? Però abans d'això, el que volem és saber la puntuació de les pel·lícules que vam comentar la setmana passada. Exacte, la setmana passada recordem que van parlar en profunditat de quatre pel·lícules, com sempre, en aquest cas van ser El rei burro, una pel·lícula animació del Pakistan, El crack zero, una pel·lícula aquí espanyola d'en Blanqui Negra, El Joker, aquesta esperada pel·lícula per molta gent, inclòs nosaltres, i una pequeña mentira. Recordem que es deia Formiga en francès, que és el seu idioma original. Doncs bé, anant de menja més, perdó, segons les pàgines de crítiques per internet i la mitjana de totes les notes, comencem amb una pequeña mentira que ha rebut la puntuació, no està malament, d'un 6. Això vol dir que aquesta és la puntuació més baixa? Sí, és la més baixa. Doncs està molt bé. En algunes Cartalleres ha estat la més alta, i en aquest cas és la més baixa de totes. Després tenim, sorprenentment, el rei burro. La pel·lícula aquesta d'animació, que a la puntuació mitjana, és d'un 6,5. Mitjant més. Amb mitjant més, també tenim el Crac Cero, que té un 7, que no està gens malament, amb Blanqui Negra, una pel·lícula espanyola, està bé, no? Són moltes coses. Són molts conceptes que tenim sobre la taula, està bé. I per últim, bastant previsible, des del meu punt de vista, però amb una puntuació molt alta, que quan anem a veure la pel·lícula, veiem si compleix les nostres expectatives, està el Joker, amb un, ni més ni menys, que 8,5. De mitjana. De unidó, de unidó. Crec que és una de les notes més altes que hem portat en una de les nostres Cartalleres. Doncs sí, a mi també m'ho sembla, que ha sigut una de les notes més favorables a la nostra repàs. Sí, sí. També us dic que serà perquè fa poc que s'ha estrenat, perquè sóc això, que a mesura que passi el temps, la nota anirà baixant un palet. Però sí, sí. Que molt bona crítica, tant de públic com de... És una de les preferides pels Òscars. I ara ens anem a les estrelles d'aquesta setmana. Quina música tan épica de mi! Super épica, vull dir. Super épica i super poc consonant amb la primera pel·lícula que portem. Sí, super poc consonant. No sé per què he triat aquesta, però m'ha motivat molt i m'ha vingut de gust posar aquesta. Ja està bé, ja està bé. Sí, perquè si no, és que... No, no, deixem-ho així, que ja ha quedat solo. Va, anem a un contrast. Sí, hi ha un contrast, però... És que avui estic molt perfeccionista, us esteu fixant. Home, estàs atropellat. Estic atropellat. Vaig a tope, avui. Vaig a tope, però això és bo, eh? Sí, sí, sí. És un gran programa, és irrelectible. Aquí els uents no sabran el que es trobaran cada setmana. Ah, clar, clar. A mi quan em van agafar per aquest programa, em van dir, tu, tirar. Tira pelante. Saca-lo, perquè si no... I això és el que estic fent, sí, sí, sí. Però... La primera pel·lícula que comentarem avui és una pel·lícula que ens ve dels Estats Units. Exacte. I té com a títol, dia de llúvia en Nueva York, del director Woody Allen. Sou cossona. Home, clar. D'algú. D'algú. De pel·lícules com Café Society o Wonder Wheel, que va ser l'última pel·lícula que va estrenar. La distribuidora, perdó, de dia de llúvia en Nueva York, és a Contracorriente Films. Es tracta d'una pel·lícula de drama i comèdia romàntica, d'1 hora i mitja, on el repartiment principal és el... No sé com es pronuncià. Timothy... Xalmets? Xalmets. Xalmets. Xalmets. El Timothy Chalmets. Sí, el de Call Me Your Name. I la pel·lícula que m'ha encantat. El meu pressac. Però també... Saps què ha vist la cena del pressac? Sí. Home, molt motivadora. Avui esteu de divendres. És de rellenar el pavo. És de rellenar el pavo. Rellenar el pressac. Rellenar el pressac. El melocotàon. Bueno, això... Doncs aquest, el de Call Me Your Name i Beautiful Boy, per exemple, que va ser estrenada la setmana passada, de la pel·lícula El Funning, que la podem veure a Malèfica... Bueno, a Malèfica 1 i a Malèfica 2, que s'estrena aquí molt poc, i també a Mary Shelley, de una pel·lícula de fa de l'any passat. També hi apareix la Selena Gomez, que la vam poder veure a Los Muertos No Muerem, per exemple, i el Judd Lowe, que de El Gran Hotel Budapest, t'ho capiten a Marvel, entre altres pel·lícules. Gran actor, Judd Lowe, ara ha fet la sèrie aquesta del... del young pop. La mare, que també l'ha estapat molt en aquesta sèrie, i té un ideó, té un ideó, perquè visc algun trosset i... I té una pinta. S'ho ha treballat molt, per aquest paper, el tio... És un gran actor, Judd Lowe. No dius per tant veure-ho? També hi ha Judd Lowe, també. Doncs molt bé, també... Sí, sí, està molt bé, però és que, clar... Altres cosetes, no? Sí, us porto una curiositat d'aquesta pel·lícula, i és que, si mireu el trailer, que no ets interpretat pel Timothy, es diu Gatsby Wells. Aquest nom és la combinació de dos noms, que és referit per una banda a la novel·la del Gran Gatsby, i per una banda al director Orson Wells. Doncs han fet aquesta combinació, i així es diu el protagonista principal. És que té un amic en el budial. Sí, sí, fa una pel·lícula d'any, aquest home. Jo crec que, un dia, quan era jove, es va dedicar a escriure moltíssimes coses, i ara ho està explotant, no? Ja l'ho iré dirigint, i això és el que està fent ara. L'haurem de fer una entrevista per preguntar-li. M'encanta la teva nova subsecció, que és la de l'eslogan, perquè trobo que ens fa que ens fixem en els eslogans. Jo ara vaig al metro, i quan veig un cartell d'una pel·lícula, em miro l'eslogan, no miro el cartell de la pel·lícula. No sé si us passa a vosaltres, a la frase que fiquen els cartells, o els trailers. M'està passant bastant, m'està passant bastant. I anem a veure quin és l'eslogan d'aquesta. Alguns de molt curiosos. En aquest cas, l'eslogan de Dia de lluvia en Nova York és... Nova York és sofisticada. Nova York és captivadora. Nova York és temptadora, és romàntica, especialment quan plou. Oh... És bastant llarguet, eh? És una miqueta. Era el trailer, perquè el cartell no en té. Ah, valent, bueno... Llavors el van ficant en fragments. Acceptàvem el pulpós, sí, sí. Molt bé, molt bé. I ens anem una mica a la synopsia, de savantar-nos de què passa en aquest dia de lluvia. Doncs l'argument d'aquesta pel·lícula és bastant simple. Trobem una parella, una jove parella, que són el Timothy and the Falling, que estan enamorats i volen passar un cap de setmana a Nova York. Ella vol anar a Nova York per entrevistar un cineasta que ella admira molt. I durant la seva estança coneix el lector Francisco Vega, que en aquest cas és interpretat per Diego de Luna. I d'altra banda, el Gatsby també coneix a una noia, que és la Selena Gomez. I bé, doncs la seva relació de parelles veu com troncada per l'arribada d'aquestes dues persones a la seva vida. I passarà en tot de aventures i desventures de comèdia romàntica entre els dos dins aquest dia de lluvia en Nova York. Molt bé, ens encanta dels dies de ploja. Segona estrena de la setmana. Ens anem a parlar de Abuelos, però a Marroba? Sí, Abuelos a Marroba. Ara ja sabem que, normalment, no t'equivoques i ho poses a consciència. Explica'ns-ho. Sí, després us ho explicaré millor a la sinopsis a l'hora d'explicar que va a la pel·lícula. No té un significat gaire explícit, però suposo que per l'argument es pot deduir una mica. Sí, sí, inclús. Només per dir-te'l també. Bueno, la pel·lícula és d'aquí d'Espanya. La pel·lícula té un nom bastant curiós. Dos punts, dos punts, 59 films. I és la primera pel·lícula llarg matratge de la productora que estava dedicada, sobretot, a cormatratges documentals i publicitat. I ara s'ha animat amb aquesta pel·lícula. És una comèdia dramàtica que dura una hora i 40 minuts aproximadament. El director també ha escrit part del guió, i en aquest cas és Santiago Requejo. Aquesta és la seva primera pel·lícula també, també m'havia dirigit un curmatratge anomenat Noche de Paz i el documental My Feelings. El repartiment principal està compost per Carlos Iglesias, va sortir, per exemple, a torrent T3, i a la sèrie de televisió de les xiques d'euro. Després, Roberto Álvarez, que va aparèixer Manonito Gafotas, o a la sèrie de televisió Tierra de Lobos. I per últim, el Ramon Varea, que el van poder veure a la pequeña Suïssa, o a la recentment estrenada Sitges, ventajas de viajar en tren, per exemple. Quines ganes de veure aquesta pel·lícula, eh? Sí, aquesta també ho he enganxat jo, i m'he quedat amb les ganes al final. Bé, la podrem veure al cinema. Està tenint molt bona crítica. Quan sortir al cinema ja la anirem a veure, perquè aquesta sortirà, vamos, segur. Doncs la curiositat d'aquesta pel·lícula de Abuelos a Marroba és que el director Santiago Requejo explica que la motivació que ha portat a fer aquesta pel·lícula ha portat a fer aquesta pel·lícula. I és que ell, segons paraules seves, ha parlat molt de la fuga de cerebros, per exemple, de la pel·lícula de fuga de cerebros, i de la Tur juvenil com a drama social a Espanya. Però que, en general, el cinema es parla molt poc de la Tur, de les persones que superen els 45 o els 50 anys. Llavors, ell volia fer una pel·lícula on el principal conflicte fos, o la principal situació dels personatges fos aquesta. Llavors, pel que us he dit, ja podeu imaginar-nos de què va l'argument de la pel·lícula, que és que el protagonista és Lisidro, que és un home que està a punt de complir 60 anys, es troba la Tur i, per culpa de la seva edat, no el contracten enlloc i no troba feina. Aleshores s'ha quedat estancat i està superpreocupat. Té dos amics que els estan passant per la mateixa situació i se senten com desfasats. Però, aleshores, descobreixen una paraula que els canviarà la vida, que és la paraula emprendre. I decidirien, entre els tres, emprendre en un nou negoci que serà una guarderia. Llavors, suposo que la roba, exacte, la roba deu ser per tot el món que hem d'emprendre, d'un negoci, de començar, i tal. De focar-se amb els mails i tot. Molt bé. Doncs, Déu n'hi do, quina feina que els hi espera, aquests amics cinquantons, del film... Seixantons, en aquestes. Veus el trailer i... Jo els hi posaria més, no? Que dolent, aquests. Ja ets per ver-se. Bé, no sé... Però, quin títol més maco, la següent, eh? És que no... No he sentit de parlar mai d'ella, i ara l'està llegint aquí i dic... Ai, però quin títol més maco. La luz de mi vida. M'agradaria que algú, en algun moment de la meva vida, em digués la luz de mi vida. Sí, m'agradaria molt que m'ho digués. Dic jo, no... No em serveix massa, d'allà. Jo t'estimo, però ja saps que... que... No, n'estàs impossible. Però la luz de mi vida, què expliques una mica? Bé, he de dir, que se m'ha oblidat dir-ho, que la cartellera d'aquesta setmana té pel·lícules entre els Estats Units i Espanya. No hi ha d'altre cap altre país. És molt curiós. Doncs aquesta pel·lícula ens ve d'Estats Units i es tracta d'un drama de ciència ficció, que combina aquests dos llanedes, i, curiosament, el director guionista i productor és el mateix, que és el Casey Affleck, que també fa de protagonista. Aquí fa de tota aquesta pel·lícula. No fa de fantasma, aquí ja. No, aquí no. Aquí ja ha deixat Agusta Story. Los hermanos Affleck, eh? Estan a tope. Estan a tope. I, curiosament, he trobat que el Casey Affleck va fer de director a una altra pel·lícula, que es diu I'm Still Here, del 2010, i va escriure el guió juntament amb Joaquim Phoenix. Molt bé. I, bueno, l'altre partiment... És que em va semblar curiós. Molt bé, perfecte. I el seu germà, Ben Affleck, fa de Batman, no? Fins ara. Tots coincideix. L'hem despedit. Ara és el Robert Pattinson. És veritat, ara és aquell de la Luna. Mare de Déu. Però com posen aquell home de Batman, madre de Déu? La joventor d'avui. Bueno, la joventor. Seguim amb... Sí, el protagonista és Casey Affleck, com ja he dit, però també hi surt una noia que es diu Anna Nioski, que va sortir a una pel·lícula que es diu He's Out There, del 2018, i és una nena, i gairebé s'estrena en aquesta pel·lícula. Una curiositat és que el Casey Affleck va començar a escriure aquesta història fa 10 anys, quan els seus dos fills eren més petits, i cada nit s'havia d'inventar un compte per ells abans d'anar-se'n a dormir. Llavors, mentre els explicava aquests contes, se li va ocorre aquesta història i la va escriure, i ara, 10 anys després, la ha dirigit i l'estrena. El Jòbit ho ha començat igual. Ah, sí? Sí, sí, sí. No ho sabíem. El Jòbit. I aquí no puc portar eslògan, perquè no n'he trobat enlloc, perquè el trailer i tot surt opinions crítiques d'aquestes, d'una pel·lícula espectacular, la millor pel·lícula de l'any, i tot això. Doncs en aquestes... I les mateixes, no? Sí, bàsicament. En el cartell principal podem trobar la frase una increïble pel·lícula cargada d'emocions. A mi m'encanta quan fan aquestes coses, es repassionant. Em deu tornar a vi i vam fer el mateix. La pel·lícula no s'esperava de l'any. I dic, bueno, les jubilades, no? Si hi ha algú que les està esperant, és en el cinema, i a vosaltres ens encanta que la gent vagi al cinema. Sinopsi, explica'ns una mica d'aquest film. Sí, us explica una mica el context. Resulta que la història es situa en un món posapocalíptic on s'ha propagat un virus i, per culpa d'aquest virus, les dones gairebé han desaparegut. Ara només hi ha homes. I per culpa d'això, la majoria d'homes s'han tornat violents i semblen animals, bàsicament. Fins i tot. No podíem posar aquesta nit. En comptes de les que posen. Avui des del marató de zombies. Ostres, a veure què tal. Espero que t'agradi molt. S'enriuen perquè ells ja l'han vist. Què dius? I ho comentarem la setmana que ve. Bé, en aquest panorama tenim un pare i la seva filla, que és una de les úniques noies que queda al planeta. Veient aquest context, intentaran sobreviure ocultant-se en un bosc. I la resta ho haureu de descobrir quan miren la pel·lícula. I que ens agrada molt l'Alan. A un mes que d'altres. Sí, a tu no t'agrada. A mi no m'ha pujat la música perquè no ho digui. Quan he mirat la cara del raon automàtic. Sí, sí, sí. Però és que a l'Alan i a mi ens encanta l'Alan. Molt bé. Doncs genial. Jo, la primera vegada que vaig veure, no em va agradar. La primera vegada. La segona, la vaig tenir nàssim. Hosti, té com mi, que guai, eh? Et compro somia. Doncs sura de l'Alan també, a la meitat de la pel·lícula la posen. De fet, aquesta és la versió de la pel·lícula. Sí, sí, de Ha. És l'única cançó bona que fa... Ha, ha, ha. No, Ha, eh, vull dir. És igual. Abobinable. Abobinable és una de les pel·lícules de l'Alan. L'Alan és abobinable. Abobinable de taquilla, taquilla abobinable. Abobinable, que és una pel·lícula de la DreamWorks. De la DreamWorks. I també de Perl Studio, que és una producte xinesa. Perquè aquesta és una co-producció entre Estats Units i la Xina. I distribuïda per la Universal. Es tracta d'una pel·lícula, doncs, d'animació de fantasia, aventures, comèdia, en fi, per tota la família. Una hora i 40 minuts aproximadament dura. I els directors són dos. Una noia que es diu Gil Calton, que va dirigir una pel·lícula d'animació, que es diu Col·legas en el bosque del 2006. I, curiosament, l'altre director, el tot Wilderman, va dirigir Col·legas en el bosque dos. I ara... Són col·legas, que veien del bosque perfecte. Per fer per dirigir aquesta pel·lícula. Però, referent a la directora Gil Calton... Col·legas en el i Malalla. Aquesta co-directora va ser qui va tenir l'idea original de la pel·lícula d'animació de monstres, Monstros S.C.A. Va ser una de les ments darrere. Llavors, no és... fa molt que hi està a dins de la indústria de l'animació. No ho sé, segur. Bueno, l'eslògan d'Avovinable tampoc té gaire misteri. Si mireu el tràil i sabeu la història, és bastant predictable. I es troba el teu camí a casa. I es refereix al Yeti, que apareix en aquesta pel·lícula. Que bé, us explico. No és el protagonista al Yeti. El Yeti és l'allí, que és un adolescent que viu a Shanghai. Que un dia està a paltarrat de casa seva i es troba un petit Yeti. Que és aquest Yeti que no té nom i li foc i li fica el nom de Everest. Llavors, la criatura s'ha escapat d'un laboratori que estava tancat i està sent buscada per tota la ciutat. La forma de l'aigua en dibuixos. Jo estic veient el floquet de neu. El floquet de neu està al poble. Llavors, a partir d'aquí, l'allí s'ajuntarà amb tres amics seus i els quatre s'embarcaran en una època aventura per portar el Yeti i un altre cop amb la seva família a l'Ebrest. I ara diré una cosa molt important i per això ets a posar una música una mica més melancòlica, perquè de debò que ho vaig a dir, em preocupa molt la secció d'animació de l'Òscar. És a dir, què hi haurà els Òscars en l'apartat d'animació? Aquí li donaran l'Òscar de millor pel·lícula d'animació. No hi ha res, de moment, que valgui la pena, aquest guardó. Frozen 2, en sèrio. Frozen 2 s'emportarà aquest guardó. Bé, encara no hem vist la pel·lícula. L'Elico, l'Elico, s'emportarà aquest guardó. Ha sortit la nova Let It Go, ho l'has escoltat. En sèrio, que hi ha una... S'onarà la mateixa cançó. No, no, no. O sigui, l'equivalent en to dient no, en to dient no. I en castellà, crec que és... Algú m'assellau, algú així. Boníssimes hits és la setmana passada, que és una espaiada d'aquesta, que bé. Però la setmana passada vam fer la Zombie World. Sí, sí. La vacada de zombies. Sí, sí. I hem d'anar amb mi. Vam veure una col·lecció de princesses Disney, blamb zombie, i entre elles la Frozen. Ah, que ens van dedicar una cosa molt guai, eh, que tenim una sorpresa. Ah, sí, veritat, veritat. Sí, sí, ja ho veureu, però ens han dedicat una cosa molt guai. Molt bé, doncs, ara sí, acabem la secció l'Alla amb aquests altres pel·lícules que s'estrenen avui 11 d'octubre. Sí, aquest 11 d'octubre també tenim pel·lícules d'Estats Units, que són Heminist, del Will Smith, i també Noche de Bodas, que és una de les pel·lícules que s'ha estrenat a Sitges, també, que amb el títol original de Ready or Not, però aquí a Espanya la tenim com a Noche de Bodas. I després, per altra banda, d'Espanya, trobem també la pel·lícula Lo que arde, que ve de Galícia, i també s'estrenen a Paradise Hips, una pel·lícula de Sitges, també. Sí, que també es vol veure, no? Jo l'he vist, també. Sí, ja, ja, ja. I també he dit que s'estrenen a Sitges la de Ready or Not, Noche de Bodas. També, sí, sí. També molt bona pinta amb la Margot Robbie. Heminist de Will Smith, molt bona pinta. És que avui s'estrenaven moltes pel·lícules interessants, però no n'he pogut parlar de totes les imatges. Cap problema. Ara sí, gràcies, Laya, per portar-nos la teva secció. Però has fet un pacte amb els nostres ullens. Has fet un pacte amb nosaltres. Has fet un pacte de sang que no podem oblidar mai. Treuen la misora perquè no volem escoltar-me. I volem sentir-te cantar. Volem començar la secció molt forta. Avui parlarem a la repesca de la vella i la bèstia. Has tingut 20 minuts per preparar-te la secció. Avui no estàs massa per feina. Estava escoltant-vos a vosaltres. Sí, ha sigut bastant complicat. Avui hi portàvem molt de bon rotllo, aquí a l'estudi, com sempre, però en aquests moments Laya et posa la pista de so i que sigui el que deu vulgui tu. Molta sort i comencem amb aquesta repesca. En talles com vulguis, Dani. Perquè jo puc cantar tota la cançó perfectament. I dura 5 minuts i no crec que... Jo faré algun cor o alguna cosa per fons. Si vols que la falli també veu. Espadem, espadem. Sí, sí. En directe. Bon jove! Bon jove, bon jove! Ya llega el panadero como siempre. Su mismo pan viene a vender. Desde el día en que llegué. Todo sigue igual que ayer. Nada nuevo que contar. Buenos días, Lila. Ah, però aquesta és la del 2017. És que em sé els iales de l'altre. El problema és que he olvidado el que. Ya me acordaré. ¿A dónde va? A la librería. Sobretot samantes de Verona. Escajofesca. Molt bé, molt bé. Una muchacha de l'Omar, que extraño. És que... Un fort aplaudiment per la Laia Vidal. Perquè sumaré. I aquesta entrada de secció brutal. Té una explicació. T'he posat aquesta versió, perquè era la única que estava més neta per tu a l'hora de cantar. No ho entenc. És un escenari molt molt especial. Estic molt content. Estic molt content que hagués començat amb una cançó directa. S'ha sonat molt guai. Sónem a Greyska. Està plena de sorpreses. Moltes sorpreses. Don Raül. Si vols parlar, parles. Ja estem en aquestes. He dit don Raül. Don Raül. Puede proseguir. Poc cosa s'ha de dir molt més que gran diosa. Aquesta vella i la bèstia. Sí, sí. Molt mítica. La cançó que hem sentit, sí que és de l'últim remake que ha fet Disney en Life Action. Però sí que es va estrenar originalment la pel·lícula que tots coneixem de la vella i la bèstia. La més famosa, diguem. És del 1991, que es va estrenar als Estats Units. Tot i que va treure 3 anys de feina per poder veure en pantalla una pel·lícula que donaria en Gyr, el cinema de Disney, el cinema d'animació, perquè aquí començàvem també amb l'animació... a Paridoninador. Sí. Llavors, aquí començàvem a fer aquests tots... Sí, amb els plats aquests del ball, quan estan ballant. Llavors, he de trencar aquests estils que tenien fins ara. Sí. Que va començar amb la sirenita i es van prosseguir amb la vella. És tota aquesta sèrie de noves pel·lícules d'animació que feia la Disney, en què la vella també trencava les esquemes una mica, una mica, al volt del tot, en què no seria la princesa salvada pel príncep, sinó que seria el bebé. Ella qui salva a la bèstia o el príncep. És una princesa que no és princesa. Seria la segona en la història de Disney. La primera seria la tranicienta, diguem. És veritat. I bé, sí que hem de dir que aquesta història estava basada, o estava basada en una... Una història, una pel·lícula, de John Cotter, de 1946, que és el primer que m'ha dit que va ser el cap, que he dit 1700, m'ho diria, de 1946. El John Cotter va fer una versió d'aquest conte clàssic francès, que es diu de la mateixa manera, que es diu La Bèstia, que és del 1757. I d'aquí tenia jo el vei de xifres que tenien el cap. Tot i que aquest conte és un conte de fades tradicionals francès, com dèiem, té una versió que ha sofert, diguem, o ha tingut múltiples variants, i el seu origin de la història pot ser un Apulello, que és una història inclòs en un llibre, com es deia aquell Lassador, o algo així, que la història aquesta, en concret, de cuida història, si es deia Copido y Sique, i és una versió publicada a França, com dèiem, en el 1757. Curiós que tingui un títol de mitologia grega, de Copido y Sique. Tot i que la versió, la primera versió publicada de la obra, va ser per una escriptora francesa, que era Gabriel Soucent, barbot de Villeneuve, en 1740. Un 17 any i segons. Encara hi ha històries que venen també d'Itàlia, del 1550, si ho fixeu, continuem baixant. Són d'aquestes històries que, comences a tirar-te d'enrere, al final no se sap molt bé on és l'Odigen, perquè té aquestes variants que venen de moltes cultures, moltes influències. I aquestes influències, també les rep a aquesta mateixa pel·lícula del 1991, com, per exemple, que ja veu de tot el cinema, de Hollywood, i de més, si ho fixeu al vestuari de la vella, està totalment inspirat en Dothi del Mago D'Of, que és així, en aquests blaus i de més. Quan està a l'aldea. Correcte. Incluso a l'aldea, en juguem amb aquest vestuari, si ho fixeu, veieu la pel·lícula, és l'únic que va a la blau, l'únic personatge de tot l'aldea, per fer-la més diferent, precisament. He fet unes vacances bastant cinèfiles, en aquest sentit, he estat a França, a Alemanya, i he estat per tota la zona d'Alsàcia, i precisament allà en Alsàcia, hi ha un poble, que és Eginsheim, que és on està basat tot el que veiem de la pel·lícula de la vella i la bèstia, els decorats, el poble, està basat en aquell poble. Sí, la veritat és que els carrers semblen de compte, tal qual veieu la bèstia. És molt bonic, és molt bonic. Si una vegada teniu oportunitat, el poble es diu Eginsheim, allà tot són heim, ho veieu quan veieu aquella zona, i és molt bonic, la veritat és que és molt bonic, i fa reconeixible tot aquestes... no escenes concretes, però sí que hi ha la font, que és una inventació molt semblant a aquesta història. Bé, d'aquesta pel·lícula, que hem de parlar d'aquesta pel·lícula, d'aquesta pel·lícula, jo crec que una de les més reconegudes, sobretot en el cinema de Disney, per el que va ser també a la part musical, i crec que aquí van donar un gió amb Jogua Dazman, i ara em menguen amb aquestes lletres, amb la sirenita, com aquí, com a dins, van agafar aquesta fórmula perfecta, i tot i que a Jogua Dazman no la podria veure amb pantalla, perquè avui mesos abans del llançament de la pel·lícula, Jogua Dazman va morir, que no va poder veure tot aquell ressorgir del cinema de Disney. Sí que ho va veure amb la sirenita, però no... Era el principi. Jo crec que és una pel·lícula que tots ens desperta alguna cosa, alguna emoció. Jo, per exemple, quan vaig veure la segona feia molt de temps que no havia vist la de dibuixos. Per tant, és allò de dir, ostres, per què feia tant de temps que no la veia? Perquè em feia una mica de por de petit, perquè hem de reconèixer que potser a Gaston hi ha una pel·lícula que s'ha de veure. Sí, la escena dels llops, per exemple, quan perseguixen el pare. Hi ha alguns moments, però ja diguéssim que la pel·lícula en sí, quan ja et fas una miqueta més gran, vas veient la pel·lícula, tens uns personatges supertendres que també t'acompanyen en tota la pel·lícula, són el Lumiere, el Ding Dong, la Senyora Pots, són personatges superentrenyables. Sí, són personatges molt entrenyables, que se't fiquen a dins d'aquesta història i et conviden entre en aquell que es tingui. Hi ha curiositats, en aquest sentit, si us fixeu, l'únic que diu o anomena a vella pel seu nom és el Chip, és la tasseta petita. La resta de personatges sempre parlen d'elles com la noia. Senyorita. Senyorita, Matmosel. I ningú li diu pel seu nom excepte Chip, que és un privilegiat en aquest sentit. Suposo que ve innocent ja els nens. Què més dèiem? Us parlo d'algú dissident, també, i aquest hem parlat una mica d'això de les cançons. Aquesta era la pel·lícula número 30 de Disney i era la primera pel·lícula que va ser nominada, la primera pel·lícula d'animació, nominada a millor pel·lícula en els oscs. Això va ser tot una revolució. Quan encara no existia l'Òscar a millor pel·lícula animada. Ja que hem començat amb una cançó, justament, més o menys, comencem allà en el poble, acabarem precisament amb una cançó d'aquest tipus. No la cantaré, perquè jo no tinc la veu que té la laia. Desgràcia. La vella canta una cançó sobre el llibre que està llegint, sobre els llibres que està llegint. I la pregunta canta que el seu llibre favorit és sobre un país junyà amb batalles amb espaces, en canteris i un príncep disfressat. La heroina coneix el vei príncep, però sap qui és en realitat solament al final de la història. No sé si us recorda alguna cosa, però la següent pel·lícula de Disney seria A la Dill. Aquí hi ha a veure una mica, un esterect. Doncs mira, ens ha acabat de deixar una mica descol·locats, perquè és una lligada molt bona, de continuïtat. Ara, del proper programa haurà de ser a la Dill. A la Dill ja ho havíem parlat. La Bella i la Bèstia. Jo crec que no, i si no, tornem a parlar de la Bella i la Bèstia. Gràcies, Raül, per portar-nos aquesta rapesca. Ara ens anem a passar una bona estona de la meva secció, de la meva... Benvinguts a Cinema Brics. I ara, a la Dill, estem al concurs més grasquero de tota la ràdio. És una ràdio de poble. Sí, he anat a la fita de Sant Feliu, i m'ha fet molta gràcia, perquè he descobert el meu ofici. Ideal, saps? Tamo en el toro mecánico! Agarraig en el toro! Era una persona que era una gravação. Era una gravació, però és el meu treball. Sí, era una gravação. No, que anomenen el micro. Estem en la nostra secció d'una mica de serietat. Anem a trobar la música. Avui, de què anem a parlar? Avui, el nostre qüestionari és de la pel·lícula emblemàtica de Disney, la Bella i la Bèstia. Tu també ho has preparat? Sí, això és una feina que portava ja de casa bonica. El que passa és que jo vaig preparant seccions amb tots els paparets que hi ha aquí dins, i llavors vaig fer... Anem a fer un test de la Bella i la Bèstia. Sí, m'ho acabo de preparar, ho sento. No mireu així, m'ho he preparat ara. No us enganyaré. La llavidal, primera pregunta per tu. ¿Quién llibre torna la Bella a la llibreria en aquesta primera escena on entra a la biblioteca i torna un llibre tal? Ah, la capelucita roja. La capelucita. El rei Arturo. La Bella i la Bèstia. Jaqui i les aviqüeles. Doncs sí, el Jaqui i les aviqüeles és el llibre que torna la Bella en aquest moment de la pel·lícula. Després, en la segona pregunta per tu, Raül, quin dels següents personatges del poble no canten ni una sola línia en la Bella? En la cançó aquesta que ens ha cantat la llavidal. A, el panadero. B, el carnicero. De, el librero. Estàs a les mans matat. El carnicero. Correcte, el carnicero. El carnicero no diu res. Potser és mut. Però ben cal. No és incompatible. Totalment. L'Alla, una pregunta per tu. ¿Quin és el nom del cavall de Bella? Cal que em donis opcions. Doncs digueu. Filipe. Correcte, Filipe, molt bé, l'Alla. Estàs quedat sales, eh? És que la Vila Vistera, la meva preferida petita. Última pregunta pel Raül, de moment... No sé qui va guanyar, crec que va guanyar la Lalla. Lefú. Canta, este fragmento. ¿Quin és el color del vestit de Bella que mai fa servir? És a dir, quin és el color que mai surt en un vestit de la Bella? Vale. Burt. Et dono opcions. Et dono opcions perquè no m'ha perdut. Burt. Lila. C, blau o D, rosa. Lila, Lila. Correcte, el Lila. Gràcies, Raül, gràcies, Lalla. Moltes gràcies a tots els ullins. I quan portes l'Alla? En algun moment de la pel·lícula el portarà. Ens anem amb una banda sonora que ens ha dedicat avui el Josep Montano, que ens fa aquesta Monti Sonora, els ullins que heu fet possible el programa d'avui. I, com sempre, no us anuegueu amb les crispetes. Adéu-siau. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.