song! Molt bona tarda, gent de Molins de Reis del Basso I Peregat i de Reu del Món. Benvinguts i benvingudes al programa de cinema per excel·lència. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Quan passen 8 minuts de les 8 del vespre, i si ens esteu escoltant en diferit, doncs l'hora que sigui, mireu els rellotges, els mòbils, el que vulgueu, perquè com que si ens esteu escoltant per Ívox, no ho sé dir ben bé la hora que és, si ens esteu escoltant pel web de Radio Molins de Reis, tampoc, si ens esteu escoltant en radio d'Esvern, que encara estem a tot arreu, som uns comodíos, que estem en totes les partes, però avui no anem a parlar ben bé de Déu, anem a parlar més de lo contrari, anem a parlar de terror, anem a parlar del festival de Siges, i per fer-ho ho farem d'una manera diferent. Per tant, muntant, no trobem aquesta música que ens agrada molt, que és la nostra Cinto, però comencem d'una manera diferent per parlar de la cinquanta dosena edició del festival de Siges. I acaba de ressuscitar des del cementidi de Sant Feliu del Llobregat, l'Alla Vidal! Hola Dani, hola Llaia Vidal, i a la Làpida del Costat teníem l'entrenyable a Raül Navarro! Una taula, quina taula, què dius? Quina veu més xula, eh? Una veu carregillera, avui una mica. Sí, sí, sí, sí. Bueno, també ens escolten des de les catacumbes, des dels subsols, perquè clar que avui és un programa tan de terror, tan terrorífic. El primer especial de la temporada? Clar, i què millor, perquè ens faci de tècnic de so, un lapros que va morir fa molts anys, i que avui ha ressuscitat per tots nosaltres. Josep Montano! Molt bé, molt bé. Home, un lapros tècnic de so l'hem de veure, eh? Però aviam, genial, avui, la millor pendilla, la pendilla de barriu. Home, també en un cur del Raül va sortir, no sé si era el Montano, el tècnic amb síndrome de Jack del Resplandor. Sí, sí, sí, correcte. T'en recordes, Montano? Tu amb un bat de béisbol que m'aixecaves a l'Adrià, el nostre Adrià Ribes, que a Salutacions és d'aquí a l'Adrià, també Salutacions a la gent d'Instagram, molt bones! I el cor matratge que presentàvem, com a programa, al Molins del Rol, a 20 segons del Molins del Rol. És veritat? Sí, sí, sí. Bé, doncs ara hem fet aquesta presentació tan guai del Paraguai, perquè anem a parlar de Sitges, com hem dit a la primera presentació així informal, perquè la formal no existeix a Cinema la Grisca, una presentació formal al Cinema la Grisca no existeix, però sí que ens agradaria recalcar, bastant, i vocs que també ens podeu trobar al web de la carta de Radio Molins del Rol i que ens agradaria molt un megusta a Instagram, un megusta a Facebook, o a Twitter, i que si algun dia... Ah, a Twitter també estem, arroba Cinema a la Grisca. Bé, ja últimament, si m'ho envieu per correu ordinari també em va bé, eh, perquè... Ah, sí, ah, la història... A veure, un moment, un moment, raül, raül. Ens has d'aplicar el dia sobre el teu drama! Què et passa al dia? És un drama existencial. Per una banda, visc més tranquil, eh, però... Què ha passat? Hi ha hagut algun problema? Què ha passat, raül, amb el teu mòbil? Perquè la setmana passada no tenia la pantalla del mòbil, i aquesta setmana directament ha mort el mòbil. Sí, sí, sí, sí. Confirmem que ha passat a millor vida. No té més, no té més, no té més. Vale, doncs... I com no he pogut padre amb vosaltres, us he hagut de buscar pel carrer, si us trobava. Bàsicament, així que aquesta ja ha sigut la història. És una mica, és una mica trist, eh, és una mica... Em demanem de posar aquí una mica melancòlics, perquè realment el raül seria molt el mòbil. Tot sigui això, eh, també t'ho dic, eh. I, quan hem tingut problemes de comunicació, la llavida al cimo es refreda al carrer Fobrissona, allà, en otoño, qualoja, se cae de l'árvol... En un banc asseguda, amb una balada de fons, amb la llagrimeta a punt de sortir. Ah, perquè, ja, perquè! I ara ens anem a parlar de Sitges. Sisplau! Wow! És que m'encantaria, tinc un somni, que és comentar pel·lícules de Siges amb la música de Waterlodava de Fons. El que sembla només li sembla... Sí, jo passava al mateix. Li fa gràcia en veia, en veia. És que és com un tradictori, no? Sentir Aba de Fons mentre parlem de Siges. Bé, no m'he d'anar. No, no, posa la cita. Cric, cric, cric, cric, cric. A mi em veia il·lusió, a vosaltres veig que no, doncs és igual. No ens hem entès aquí gran. Ara en seriu, anem a parlar de Siges, perquè avui estic superdesconcentrat. No sé què em passa, però estic molt desconsentrat. Eh, per cert, tinc una cosa per vosaltres... Ja canvia d'ara, té una altra. No, una cosa que em fa molta il·lusió. Tenim una hora, eh? Bé, al grano! No, no, ja queden 40 minuts, crec que. I avui els serveis informatius entren abans, no? Montano? Sí, el servei... No, és Roma. Ah, vera, escolta, us tinc una sorpresa preparada, perquè resulta que allà, Siges, jo he estat uns quants dies Tulaia, i ets avui a la que li devem aquest programa, avui, si algú es mereix l'edicatori aquest programa és a tu, avui et dic amb el programa Tulaia Vidal, jo crec que el Raül estarà d'acord, i si no és igual. Perquè, realment, tu has estat tot molts dies del festival allà. Anticada dia, religiosament. Religiosament, a veure a mínim una pel·lícula. Com el que va missa, tu, brutal. Però tenim una cosa molt guai, perquè jo he estat a Siges també aquests dies, el Raül. També vam conèixer una colla de zombies, i avui, com que hem fet una mica la conya de presentar-nos com a zombies, us porto un regalet. Ha sigut una colla d'allà que hem conegut a Siges, que ens van fer una salutació pel programa. Per tant, sentim aquesta salutació que ens fan els fans del programa. ¡Azmínema de Bresca! ¡Pastereu la por! És que xul! No es posaven d'acord, estupendament. La intensitat és el que compta. Però està molt guai, sí. El més divertit és que anaven totes vestides de princeses Disney. Sí, estem parlant de zombies igual. Zombificades. Recordem que un dels actes de Siges, és també del festival de Siges de Cinema, és la Zombie World, que és com una rua, com una passadela de zombies, on es van fer un recorregut per tot el poble. I pot participar tothom, eh? Sí, és divertit participar-hi. Aquest any hem anat a veure-ho només. L'any passat, tant tu, amb els teus fills, també... Sí, ja fa uns anys que anem... per anigran... Per anigran. Què anem cada any? El peregrino, que fa el camí i no sé què. Era una poesia d'anar-se aquí, no? Qual peregrino que fa el camí. És molt divertit, és que és molt divertit. És curiós de veure, és divertit de veure, perquè hi ha moltes persones que tenen uns maquillats increïbles, que és veritat que ara a les 12 del migdia que reparteixen tíquets per maquillats gratuïts, diguem, per la meva manera, amb maquillats professionals, hi ha la platja? Sí, allà hi havia paradetes on estava la gent maquillant-se. Crec que a les 12 comencen a donar tíquets, i a les 12 i 5 ja no hi deu quedar cap. I després estien, tranquil·lament, fins a les 7 o les 8 maquillant gent. I això és molt divertit, perquè hi ha molts... Què ha passat aquí? Per fer il·lusió posar aquest passito, que és així com... Avui estic fatal, però és que tenia ganes de la farborositat del directe, perdó. Perfecte. Això ja he molt matxat. Això és molt divertit. T'ha matxat totalment, amb les crispetes i tot. Aquesta música et va agradar molt. Em va agradar molt, sí, és que vam anar al cinema i vam sentir aquesta cinta, em va agradar. Això és molt divertit, de veure el que hi ha en maquillatges molt ben fets, que hi ha aquí els pintadors balletes, i ja està. Però així és igual, però al final és passar-ho bé. I sí que tu passes molt i molt bé, són plena gent, és tot una festa, i està molt divertit. Està molt guai, d'avui tot és que sí. Estarem d'acord que és una quedada que no pot faltar mai a les nostres dades, a les nostres vides, en assidges. I també comentar-vos que de la Zombie Walk tenim alguns talls. Per tant, anem a sentir-los, anem a sentir aquest tall que ens parla de la Zombie Walk. Falten 10 minuts per la snout del vespre, i arrenquem aquesta festivitat del Zombie Walk des del carrer principal de assidges, aquí ple de comerciants, que en aquests instants encara tenen les portes dels seus comerços obertes. Veiem aquesta bandera de la Zombie Walk que ens confirma que està a punt d'arribar a aquesta cabalcada de zombies. Johnny Zombie. Un idò. Per sort, per mi vaig fer classes una mica de... Primero de Zombie, i estem mantenint una mica les paraules que ens estan dirigint. Dos anys estudiant Zombie, per això... Gràcies. Doncs això, dos anys estudiant Zombie per poder parlar amb zombies de debò. Te vienes conmigo el infierno guapo. Per què? Però per què em van dir això? Te vienes conmigo el infierno guapo. Tu, a Radi Molins de Rei, a Robacinema a la Gresca, Instagram, Instagram. Jo vaig fer publicitat del programa. Va ser molt tremendo. Però és una de les coses que passen a Zombie Walks, que et diuen que si te vienes el infierno, comigo guapo, i... I te'n vas. Em vaig sentir una mica vergonyit, perquè en aquell moment dius que m'estan convidant a l'inferm de debò, no? Però hauries de seguir el rotllo, Dani. Sí, molt, molt, la veritat és que sí. Anem a seguir una mica amb el programa, anem a entrar en mateix, perquè anem a parlar de les pel·lícules. L'Alla Vidal, que vas estar a Sitges durant molts i molts dies explicant les coses vies, i quines en destaquem? Doncs jo vaig veure... crec que en total de 20 i pico pel·lícules, com tant maratons, i també vaig anar a dos maratons de cormatratges animats, que l'any passat ja va ser la primera vegada, i aquesta any he volgut repetir. I estic bastant contenta de totes les coses que he vist. He vist coses que m'han sorprès, coses que no tenia expectatives, i m'han sorprès. D'altres que en tenia ganes de veure, després no han complert pel que sigui, el que m'esperava, i després coses que no m'han agradat gens. O sigui, n'hi ha hagut de tot. És el que és guai d'aquests festivals, que hi ha molta varietat de tot. Llavors, el que més destacaria serien, per exemple... M'ha passat una cosa molt curiosa, que les pel·lícules que m'han sorprès més han estat les de comèdia, les que no sabia que eren de comèdia, t'acabes rient, perquè l'ambient és molt bo. Que l'ambient desitja, sempre acompanya, hi ha molts crits, molts ovacions, molts aplaudiments, i tal. Volguis o no, encara que al principi et quedis una mica... uau, què està passant, no entenc res, al final t'acabes unint a aquest ambient, que hi ha dins les sales. Llavors, a les pel·lícules de comèdia, s'acaba contagiant molt el riure de la gent, i és molt guai. En aquest sentit em quedaríem tres pel·lícules, que són Gans a Kimbo, que és la de Daniel Radcliffe, que aquesta no sabia res que anava ni que sortia ell ni res, i em va sorprendre molt. És molt esbujerrada, o sigui... Aquestes són les divertides. Sí, però és molt festivalida. Després em quedaria amb Ledheim, que és francesi, i significaria com piel de ciervo o piel de reno, i és d'un home que es compra una jaqueta de 100% piel de reno, i a partir d'aquí es liia molt, i és molt divertida. Li comentava, i el Dani, que és una pel·lícula que és molt conscient del que és, que és una xorrada, i juga amb això. I no es fa excessivament llarga, perquè aprofita la seva curta duració, dura 70 i pico minuts, no és gaire llarga, i no té escenes de rellet, no, no, no. Val gra i se centre en el que és, i això em va encantar de la pel·lícula. I per últim també quedàvem extraordinari, que és una pel·lícula que de fet ha guanyat un dels premis de Sitges, que era el premi del públic, diria, i ho entenc, perquè és una pel·lícula també així absurda, una mica xorrada, però també fa molt de riure, i us la recomano molt. Llavors en aquest sentit em quedàvem aquestes tres. Després també vaig veure Paradise Hills, que és la única de la qual vaig poder anar a la roda de premsa, després, que és una de les espanyoles, que també s'estrenaven. Sí, una directa de Bilbao, no? Sí, de Bilbao, exacte, és a Alice Waddington. I bé, juntament amb aquesta, s'estrenaven també ventajes de viatjar en tren, de l'Oyo, també, que és la gran guanyadora del festival, i dues pel·lícies més, diria, però ara no mena cap. Només vaig veure Paradise Hills. Doncs parem-nos aquí, llavors. Què t'ha semblat? Paradise Hills vaig sortir encantada en aquell moment, em va agradar molt, perquè més té una estètica, sobretot l'estètica. L'estètica és molt així, al país de les meravelles, una mica timbarto... Jo l'he vista, també. Clar, per això que ara la comentarem, però és el que més em va enamorar. D'espectes de guió, és el que més fluixeja. Va haver alguns moments però crec que es podrien haver desenvolupat una mica més. I ho que no estaven del tot ben narrats. Sí, bueno, té un concepte interessant, de veritat que sí, no és... no és... no és... No, no és molt original, però... Vindria sent una mena de barreja entre la naranja mecànica i... uns huevos de l'ambre, però viu d'alguna manera. Una barreja així, molt d'això. No sé si una pel·li era la isla, o alguna cosa així? Sí, sí. El concepte de la isla, però, ja dic, les teràpies que fan és com una mena de... De naranja mecànica, sí. De naranja mecànica. I el del Jose, a mi m'he de parlar de la nivell de l'estètica, molt més... aquí és molt més... esbujerada, en aquest sentit, més pinturesca. I és la gran força que té. A l'art de la pel·lícula és el que té. Per mi la gran força. Jo, com dic, jo crec que també em sembla una mica com tu, que té molts furats, perquè el concepte és molt interessant, però és com que es queda mig gats, amb mig gas sense acabar de... Ja, sense acabar de profunditzar. De profunditzar en segons quins temes que es desenvolupen, segons quines coses. Gràcies, jo sóc estic que reconec, perquè el director, un dels guionistes és el Nacho Vigalongo. Sí. M'agraden les històries que escriu aquest home. Incluso en una de les pel·lícules, em recordava molt també la sensació que vaig tenir quan vaig veure dels cronocrinemes, que és una pel·lícula molt interessant, en viatges en el temps i de més, però també em passaven una mica el mateix. Havia com furats que no acabava de... I això es torna a repetir. Entenc una miqueta de la pel·lícula. Però bueno, a part d'això, ja més, no sé, jo després de veure la pel·lícula i anar a la roda de premsa, amb algunes coses que es van dir a la roda de premsa, que va dir la directora i tal, em va donar com esperança, perquè va dir que tot l'equip darrere és espanyol, excepte les actrius. Les actrius, sí. L'Emma Roberts. Correcte. Doncs que tot l'equip era espanyol, menys les actrius que són de Hollywood. Perquè el pressupost total va ser de 6 milions d'euros. Llavors, que no sé, tu veus la pel·lícula i... I com que ells ho han gastat gairebé tot en vestuari. Sí, vestuari i... Localització. Localitzacions i tot, però no sé, em va sorprendre i va estar molt guai. De fet, vaig fer dues preguntes a la roda de premsa, no sé si es escoltarà molt bé, perquè era tot l'eco de la sala i això, però li vaig fer dues preguntes. La primera, l'escoltem a continuació, i aviam què va respondre. A mi també m'ha gustado molt la pel·lícula, i de hecho me he quedado con ganas de más. Y me preguntaba si os habéis planteado hacer una secuela o ahora mismo estás trabajando en otros proyectos. En esos momentos tengo una pel·lícula, que se llama Scarlet, que la estoy haciendo con... en el país de Estados Unidos, y el productor es Michael Cosier, que es el productor de... de la catedral d'Opida, y luego tengo otro proyecto, que es de cero, que es AUSA. Entonces, yo me llevo a la Peña de tipo... Estón yo, y te descanso un poco, pero eso es lo que tengo ahora mismo, en blanca hacía. Y de momento me encantaría hacer una secuela para una de novel·la gráfica, en forma de los que comentabas, de libro y tal, de otro tipo de novel·la, pero ahora mismo no está previsto que sea aún más bueno. Que no, no? No, cada moment no, molt la més... Crec que et portaven 3 anys, fent clenificar la pel·lícula i tot, i al final vols canviar d'aires i fer altres projectes i això. Sí, quan expliques un projecte t'aniran vols canviar d'aires, sí, sí. No ho veig, o sigui, no veig que estiguis encaminat, una novel·la gráfica per aquest tipus d'història, i per aquest tipus de... visual, diguem, no ho veig de sencer per canviar. Sí, sí, em sembla una bona idea. A mi li vaig fer una pregunta fora de la pel·lícula, en sí, que era la opinió que tenia a ella sobre el panorama de terror, perquè la pel·lícula és també de suspès, fantàstic. Fantasia, una mica de thriller i tot, i li vaig preguntar, doncs això, què pensa ella de com estan les coses en el món del terror actual? No tiene nada que ver con la pel·lícula, pero... ¿Qué opinas del panorama del terror actual? Pues esto es un poco de línea, pero hay otras femeninas. Creo que se están aprendiendo las historias que para mí son fascinantes, o sea, y me encanta, precisamente, que es fascino, o sea, cantaría tener una carrera como la suya. Hay un montón de películas que están explorando espacios muy sutiles, psicológicos, que entra dentro de un género intrasificable al final, y son espacios al final que se están creando para mujeres, y también hay hombres como hablan que están creando frijoles, que son una necesidad brutal, que es fascina. Creo que lo veo hasta lo debo, y lo veo, y espero poder ver muchas veces. Aquest és el primer d'octubre. Per posar-nos una mica en situació, tu en aquests moments estaves a la roda de premsa, i tu, doncs, el típic col·lo que veiem a les pel·lis, no? Per favor, senyorita, una pregunta. Tu vas a la pregunta... Ja teniu un micro i per la pregunta. Sí, això ho vas dir o no? No ho vas dir. Ah, vas allà. Ostres, tu és aquesta xica. Estàs a fer una mica de publicitat. No es pots deixar així, es tenien robes. Sí que ho va dir. I a més, després de la roda de premsa, vaig parlar jo amb ella personalment, i li vaig comentar que estaven fent un programa. I què tal, Maja? Molt, molt, m'acabeu molt bé. Et va convidar a un cafè? No, perquè ja estava molt ocupada. Hi havia molta gent volent s'ha fet fotos amb ella. I a més, jo tenia una pel·li després. I un sílfilis d'aquells, un selfie? Sí, em vaig fer una foto. I la vaig penjar a l'Instagram. No et va cobrar, per això no et va cobrar. I em va donar el seu contacte. Ah, també, un WhatsApp. El mail o un WhatsApp? No, el mail. No pots passar. No insisteixis, Dani. Però és a robaalgú o a robajement.com? Continuem amb el programa, Dani. Seguim amb el programa amb els... que m'ha dit que és gelós. Ells es reconeix. Jo l'hem passat. La meva acreditació de premsa va estar molt bé. Llavors la Laya no m'ha sentat gaire bé. La nit no és justa. L'haig d'agafar d'entrar. Sí, és clar. Però anem una mica en context, tornem una mica amb el especial desitges. Ens has comentat que Paradi Hills ha sigut una de les apostes espanyoles per el festival, d'altres, com per exemple Eloyo, que ha sigut una de les grans premiades de l'edició d'Anguany. Eloyo no sé si podem extender-nos una mica més, tot i que no l'haguem vist, no sé si podem comentar alguna cosa més de la pel·lícula, a part de que s'estrenarà cinemes espanyols properament i que ha guanyat guardons... Jo puc dir els premis que ha guanyat, a part del de millor pel·lícula, també s'ha endut el premi de millors efectes especials. Després el premi Picture, que està esponsoritzat per la Vanguardia, també ha rebut el premi de... Ah... Ah... Ah... També podries ajudar-ho, Dani. El premi del Ciudadano Keim, el director reval·lació. Molt bé. A part Galder Gatzelo Urrutia, que es nota que és un director basc, perquè Eloyo és una producció catalano-basca. Sí, i està produïda per Netflix també. O sigui que... Bueno, és que Netflix... No crec que et diguem massa a poder veure. Aquest any, per exemple, va a les pel·lícules que han estat a Sitges... De fet, la pel·lina... Si no es va estrenar un dia abans a Sitges. Un dia abans a Sitges i un dia després a Netflix. No, la veritat és que parlant d'una mica d'inaigur el que jo la vaig poder veure a Netflix, que estem parlant d'indetalgràs en la Césped. En la Yerba Alta. En la Yerba Alta. Jo no sé, perquè sempre me'n veia el Césped. A la Yerba Alta. Ah, sí, més alt. Una adaptació de Stephen King, no era? Sí. És una adaptació de Stephen King, una pel·lícula que podem veure a Patrick Wilson, un dels grans actors del cinema. Cal venir al festival. Actual de terror, i doncs que és una pel·lícula per disfrutar, sobretot a mi em agraden molt les textures, els colors, la manera de com fa la Yerba, de com, no sé, són aquestes coses que per mi guanyen bastant a la pel·lícula. Trama, doncs és una trama a Stephen King, no busqueu una altra cosa que no sigui Stephen King, vull dir. És molt així, un entramat que ens va describir una mica als personatges, que ens va describir una mica la situació en què es troben, i finalment, doncs, un final que molts dels que hem vist a la pel·lícula ja ens esperàvem, un final molt esperat, molt previsible, o que fins i tot doncs acaba lligant cabos o no, o que acaben deixant encara més sueltos els arguments. I sí que és veritat que una cosa que a mi no em va agradar massa perquè no estava ben lligat pel meu gust, eren els canvis temporals, no detectaves ben bé quan era un flashback o quan era un canvi temporal en la pel·lícula, i hi havia uns canvis que eren molt bruscos i pel meu gust. Sí, les transicions no estaven ben aconseguides. Doncs ara que dius això dels colors, també es va estrenar Sitges, la pel·lícula de Color Out of Space, que és del Nicolas Cage i això, i és l'adaptació d'un relat de Lovecraft, diria. No la vaig poder veure però tenia ganes, i pel que he escoltat és una pel·lícula molt normaleta, que tampoc ha superat gaire les expectatives de la gent, i també parlant de colors, una pel·li que vaig veure al festival i que m'agradaria ressaltar pel tema colors és A Beautiful Night, una pel·lícula alemana que està super super bé, és molt interessant i és com una altra visió del Mita o el relat no sé, de Faust, que és un noi que viu una mica, que no sap què fer a la vida i aleshores un dia, bueno, una nit, de fet, es troba amb la mort, i la mort se'l vol endur, en forma d'un home super macarra, super alcohòlic i fumador impulsiu i això, i se'l vol emportar, i el jo va dir, no, no, no, no, no me'n vull anar, i llavors se'n van d'aventures, i és una pel·li que està super super bé, sobretot els colors estan molt ben treballats, i de fet, un dels curs animats de la marató de curs animats que vaig anar a veure s'ha emportat el millor premi de Cormatratge Animat, sobretot pels colors que té, que es diu The Lonely Orbit, va ser un Cormatratge que els colors són espectaculars, estàs super ben fet, però pel tema de la trama és molt ambigua, a mi no em va agradar la manera que tenia d'explicar l'història era molt, no sé, molt general, no profunditzaven cap mena de trama específica, però sí que els colors són molt, molt guais. Molt bé, molt bé. Nosaltres també vam poder veure, jo crec que aquest any hem començat a parlar, dic nosaltres, perquè jo crec que aquest any hem anat totes les dies amb el Dani, eh? Sí, no... Bueno, tu has vist també la família Adams? Ah, veus? Sí, sí, sí, sí, la família Adams. Abans veuen tu. Sí, vam veure la família Adams, i després Weathering with You, que era la pel·lícula amb la que tenia més expectatives de totes. Això, però la gran majoria de pel·lícules que hem vist aquest any, parlant abans que parlàvem de zombies, han sigut tot. La marató, ja ho hem vist. Entre la marató, i que van veure, van anar a veure també Little Monsters. Sí. Little Monsters, a mi m'agrada, eh? Sí, també ha tingut... Ha tingut bones crítiques. Sí, és una mena de, com dic, té una estètica molt sónvisos i làgrimes, al punt de... Però no és musical, no? Bueno, no és musical, però té escenes musicals i són molt divertits. Sí. És una pel·lícula que no té un excessiu per supost, perquè no, no, no. Jo crec que s'ho han gastat tot en la Lupita Nyong'o i companyia. En el repartiment. Sí. Home, i s'han deixat amb els drets de les cançons. Sí, per això. De Taylor Swift. A l'Unbop. A l'Unbop. De Hanson. Sí, sí, s'han deixat allà amb... amb temes de... de... permisos, de músiques i tal, perquè... És divertit, perquè també, com deia, ja està abans amb l'altra pel·lícula, també juguen això, juguen el que són conscients d'això i van a jugar amb això. És una pel·lícula la que, en aquest sentit, veiem a les ordres de zombies, veiem el primer zombie de l'ordre, que està maquillat, ben maquillat, i la resta, no? I la resta una mica... La resta té una maquilleta, té fet dos ratlletes allà i l'estiran, no? Però tot i això té aquest seu encant per això. Són d'aquelles que no té escenes explícites, però ho deixo això, ho abarateix bastant més, però muntades, amb molta gràcia per poder jugar amb això. A més, va haver un bon, bon ambient a la sala, o van veure una altra muntana, i... i la veritat és que funcionava, sobretot el tema diàlegs, si d'amés estaven ben desenvolupats, tenien certa gràcia, no eren acudits, tancats, que a vegades passa, no eren acudits, amb la localització de la lli... Sí, estan molt centralitzats, sí, o estàs onits, que en aquest cas no sé si estàs onits o no, en la teva. Però la producció, eh? Però aquí s'entén tot bé, és divertit, té uns diàlegs molt guais, uns guinyos molt xulos, ha estat molt friquis, i fa gràcia, està molt divertit. Sí, la veritat és que em sumo una mica el que diu el Raül, però és una pel·lícula de divertiment. Sí, potser no. És una pel·lícula que ha estat bastant valorada a Sitges i ha estat dins de les 15 primeres així, per ferides i tal, sí, per el que vaig llegir l'altre dia, en un... lo típic, no?, perquè ara hi ha molta gent de Sitges que penja coses a Instagram, en pla, no, trobo faltar a Sitges, no sé què, i hi ha molts companys. La depressió posa a Sitges. Continuem amb aquesta pel·lícula divertida al canvi del registre amb la Lupita Nyongo, que últimament l'havien vist, per exemple, a nosaltres, no? Sí. I aquest és un paper totalment diferent, sí que té un paper, com dic, una mena de Juliàndrius a Sondrieses i Làgrimes, que juga precisament amb això, inclús amb el bastuari. I la veritat és que és divertit veure aquest concepte, agafa el paper molt bé i li donen bon toc. Si no fos perquè se li veu en allà els brafacos de dir... A donar una leche, si a la part d'això no està molt bé, està molt divertit. Sí, digues, digues. No, no, no m'ha canviat de tema. Jo també, no m'ha canviat de tema. Perfecte, m'ho he canviat de primer, perquè tornarem gaire. Ja hi ha data, per el que estic llegint, hi ha data d'estrena de l'Olló. De l'Olló. De l'Olló. I d'aventages de viatjar d'entren, que les trenen el mateix dia, el 8 de novembre, per tant, aquí, dos, tres, tres... Doncs la tenim aquí a l'esquina. Ventages de viatjar d'entren, una de les pel·lícules també més revelació dels Sitges, que no esperàvem, i tothom parla d'ella, tant primsa com indústria, com els enxufats que van anar a veure la pel·li. Podríem veure l'Alsgoia? Podríem veure l'Alsgoia. No l'he vist xata, no sé què dir-te. Quan l'aveixo t'ho diré. No sé, per les crítiques i tal. A veure, per les crítiques i tal. Home, jo crec que és una pel·li bastant alternativa, tot i que tenim actors del panorama espanyol molt importants, que s'ho estan menjant al món ara mateix. Ernesto Alterio. Ernesto Alterio, també, doncs, el Luis Tossar, que s'està menjant aquest any la Cartallera Espanyola per tot arreu, ja no sé quina pel·lícula més fet. Molt fet, sembla, i té dret a fer-ho, ja t'ho he quedat. Sí, mentre no... Home, m'ho ha demostrat, clar, mentre no, mentre no m'he intentat fer un Dani Rovira, com ho va intentar fer a Yucatán, que va intentar fer comèdia, i no se'n sortia, però... S'han sortit més una vegada. S'han sortit, però repetim, depèn de quin context, depèn de quin director, depèn d'això, et toqui un actor, doncs el veiem d'una manera diferent d'una altra. Estem sentint de fons aquests que... que és de la família Adams, que volia que comentessin una mica la pel·lícula, perquè també la veurem a l'estrena d'aquí poqueta al cap d'allà. Sí, a finals d'octubre. I és una mica saber què opineu d'aquesta versió en dibuixos de la família Adams. Si vols començo jo perquè tu a més fondies més perquè l'animació t'agrada molt. Mira, va ser un bon estona, una bona estona divertida. La pel·lícula, la pel·lícula no té molt més i és una pel·lícula més, no té molt més. I per què els nens coneguin la família Adams i tal? Hi ha casos molt frics, els fills coneixent de molt més. La sèrie, les pel·lícules anteriors dels 90 i tal. Però sí, repren tot això i juga a fer-te la cura, en aquest sentit. Vam veure una sessió que era el 17 del matí que estava ple, ple, ple de l'auditori, sobretot de nens o de famílies, millor dit, moltes famílies, i allà molt divertit, perquè era com els meus fills, per exemple, ja fa uns anys que vaig ficant de mica en mica en diverses pel·lícules, però aquesta ja, jo crec, l'ideal, no? Sí, i a més estava pensada per això. Clar, per això dic que la història no té res a veure, no té molt més. Jo crec que inclús ja és una història que ja hem vist en la família Adams, però el que sí que em quedo és amb aquell bon rotllo que tenia abans l'Alla, que hi ha les sales de la Sitges, i clar, una sala tan plena, i amb alguna cosa mítica, aquest tos, aquesta banda sonora, és increïble. A més, és que fan com una paradínia, inclús, quan arriben al moment, no al principi de la pel·lícula, però sí que a la que arriben a la casa, toquen el piano, és com que farem tot, farem-ho tot, farem la pel·lícula, farem-ho absolutament tot, que anem tots a cantar, saps? És una mica això. I van buscant la melodia, i ideal, fins que arriben a la melodia. Sí, perquè a més, passen per Beethoven, passen per Tart, passen per moltes peces clàciques. I en cap als convents? Clar, a la cosa, a la mà, diuen, no, no, no, aquesta no. I tu ja estàs esperant, em tocaràs i tu ja estàs esperant per això. I clar, tot aquest ambient que dèiem abans, de Bon Ruy, de Riaies, de Proliments, i a més, a una sala, imagina tota una sala amb el... clar, és molt xulo. És una experiència molt guai. Aquest és en el moment del principi, però després ha acabat la pel·lícula difendament a la karaoke, en el que... ja s'ha acabat la pel·lícula, vale, sortim tot allà, vinga, i a més, jo que tu posa el cuixi en plan, estic preparat, vinga, que començarem. Un karaoke, llet allaposada, i tot, s'ha de fer el seu llet. Està molt guai, està molt guai, i jo crec que això ho podrieu haver gravat i ens ho podrieu haver portat, però... Però està massa ficat. Veig poc material, eh, vull dir. Dani, deixa't de mirar-me d'aquesta manera, d'acord? De quina manera? Molt més a dir, tampoc, eh, d'aquesta pel·lícula. Allà, t'estic mirant tota la manera, d'acord. Doncs parlem d'una altra cosa, perquè tenim moltes coses per parlar i no sé... Sí, jo vull parlar de Weathering with you, que era la pel·lícula que m'esperava més. Weathering with you. Que és la... amb l'acabatge que va al festival, de fet, que per si no sabeu quina és aquesta pel·lícula és la següent del director de Your Name, del Makoto Shinkai, i... Que també ha gravat en aquell parc, no? De los cerezos? El parc, que és de los ciudés. Sí, l'estètica és molt similar. Aviam, jo he de confessar que des que es va estrenar el Japó al Juliol, també es va estrenar la banda sonora a Spotify i això, i l'he estat escoltant des de les hores. De bucle. No, de bucle no, de tant en tant, però l'he estat escoltant. Llavors ja vols ens podràs confirmar si aquesta és la banda sonora, la Llevidal? No, t'has equivocat. Sí, és aquesta, no? És aquesta, no? Toma, he fet una cosa... I que sí, a qualsevol altra. En tot el programa, que això ja és. I de fet, ara vindrà un sovidon. Ah, sí? Oh, Déu meu! Avall de la banda sonora. Bé, doncs ja tenia alguns temes que ja et sabia que eren els meus preferits i que m'agradava molt i tal. Llavors escoltar-los de la pel·lícula va ser una agufada, va ser, jo vaig gaudir un món. De fet, jo estava tota la pel·lícula com super exaltada i emocionada i emocionada per cada escena que surts. No estava dormint, que ja és un pas. No està... Dorm sempre al cinema, Laya. Jo, és una pregunta que fa molts de temps que et vull fer. Per què dorm sempre al cinema? Jo sempre he anat amb tu i t'has dormit. Sempre. Les dues vegades. No, eren més de quantes vegades amb ella al cine i sempre s'ha dormit. Sempre et dorm. És mentida. És veritat. És veritat. L'única vegada que no es va dormir era perquè dobleva la pel·lícula. Perquè ella dobleva la pel·lícula. No arriba a doble la pel·lícula i es dorm segur. Es dorm segur. És mentida. És veritat, no és mentida, és veritat. Verda. No. Verda. No es pot adormir quan doble. No només pot sentir-se, sinó perquè el seu nom surt al final. Ja ho has d'esperar. També és feia de secundària, saps? Que sortia allà empat. Ah! Deixeu-me de fer-me bullying, va. Vale. Aviam. El copino del weathering with you. Em... Jo vaig sortir un pèl decepcionada, perquè jo tenia moltes, moltes expectatives, i això és molt... És culpa meva. I només les va complir. I jo esperava que la superés. Igual que va passar amb your name. Que... Bé, això és el que... És el que opino. Estèticament, una passada, una barbaritat, ha millorat respecte a your name. La música sí que he de dir que... No hauríem de comparar les pel·lícules, però jo no puc evitar comparar-la amb your name. I your name sí que té una banda sonora molt... que és excel·lent en general. I en canvi, weathering with you té uns temes que són flipants, però només són casos puntuals. La resta, en general, no funciona tan bé. Després sí que vaig veure que és una pel·lícula més madura que your name, perquè your name, al cap i a la fi, és una història de mort, pura i dura. I en canvi, weathering with you també té aquest to, perquè Macoto Shinkai, el director, és molt de fer pel·lícules d'aquest estil, però sí que tracta uns temes més madurs que your name. I no diré res més, perquè no em vull profondir gaire per si l'apífio. També té moments de comèdia molt xulos, que totes les sales reia, així que en aquest sentit molt guai, i el clímax és una passada. Vaig veure que era menys arriscada a la trama, perquè hi havia moments que sí que els reutilitzava de your name. Com havia vist que havíem funcionat, doncs en aquesta ocasió els torna a fer servir. Seria una botoscòpia, no?, com fa Disney. Aquesta escena em va al pal... En aspectes narratius. I quan veieu la pel·lí ho veureu superevident. Però és això, jo veig que no es va arriscar tant com amb your name, però vaig sortir amb les expectatives complertes, no superades, però complertes. I ara ens ho pots explicar amb japonès, això? Perquè, clar, la mel·lícula és en japonès i tu has dublat en japonès, també. O sigui, que no tens excusa. Per què ets tu? Va ser amb algú que parlava japonès al costat. Amb l'isa de perros, eh? Va ser guai, allò. Va ser molt xulo, va passar molt bé. Però a part d'això he dublat en altres idiomes. Ah, perfecte. Això vol dir que vols parlar d'això? No. No, és que s'enrotlla, la Lalla s'enrotlla, no sé per què. Perquè és del meu moment, Dani. És el teu moment, si no... Has d'anar a veure alguna cosa més. No, podem parlar de la marató de zombies. Jo he de fer-te avui. No sé ben bé què estic fent en aquest programa, avui. Jo avui l'he dit al Montà, no presenta tu. Fes la presentació i jo me'n vaig a prendre unes braves, perquè aquesta gent ho fa molt bé. M'ha obligat a acabar-me, perquè si no deia que no sé què... Perquè s'ha de ser responsables de la marató de zombies. Ja, però és que jo avui em sento una mica... Jo no he anat, el Raül encara, ha anat més que jo, un dia més que jo. Però tu has anat a veure l'Iran Monsters i la marató de zombies. Ja, però jo... Vols que parli de la marató? Em va agradar. Tu com vas tenir aquesta sol? Aviam, estava rabit, i rabit és molt xula. És exactable. Mira, estem parlant de la marató zombie, que teníem quatre pel·lícules i dos cormatratges a la Lalla, perquè la Lalla la vol veure una pedia, perquè no volia compartir-se-la amb nosaltres, i una altra... Un cormatrat, ja. El vau veure el millor, també em dic. Sí, love bit. Love bite. A mi m'encanta. Jo no parlo de transidiomes, no? No, no, no. Llavors tenim rabit, que era una pel·lícula que era, diguéssim, un remake d'David Cronenberg, d'una pel·lícula d'David Cronenberg, i era una pel·lícula que era molt ràbia. Està bastant ben resolta, aquesta pel·lícula amb la germana Sosaka, que fan... Soska, Soska. Soska, Soska, Soska, Soska... Soska, Soska. Precisament nosaltres vam veure només un cormatratge, perquè l'Àngel Sala va fer la presentació de la marató, directament. Sí, va intentar-ho, va intentar-ho por. No, sí, sí. Sí, va intentar-ho, perquè entre altres, Soska no parava en quietes. No parava? Van d'una molt bona ambient, perquè no parava en quietes. No el deixaven en pau. Ni en veïn, ni en ningú. Però en plan de fer bromes. Fer la conya, feien patons, feien mogestos, mentre anaven parlant i ja... Mentre anaven fent fotos, mentre anaven fent fotos, però s'han posturat. Jo crec que no sé si són bessones o seran... Jo crec que són bessones. I això, a més, van besties. Igual, i... Juguen molt amb això, també. També fan un camió a la pel·lícula. Sí, sí, totes les pel·lícules van dir, i ja segur. I això, i de mirar, és que van donar un molt bon ambient, va ser molt divertit amb elles. Inclusament amb el director de l'Oblid, que també van jugar amb ell, i van tallar-hi en el goll, també van posar a fer posturetes per les fotos. Sí, a sobre anaven amb la dona, a dones casats, quasi. Molt bé, molt bé. Però seguia el rotllo al cap i a la fi. Sí, no, va estar molt guai. A més, van explicar una història molt bonica, perquè ells es van conèixer fent de jurat, va ser una cosa molt bonica. Bé, doncs, després d'aquesta pel·lícula teníem la infecció... Aquí s'ha acabat la mà de tu. No, no, no. Teníem la infecció d'una penícola... Penícola. Penícola de la Solana, que venia de Venezuela per si no us ha quedat clar. O és veure una pel·lícula de zombies de Venezuela. Sí, després és la primera pel·lícula. Ells veien que era la primera pel·lícula de zombies de Venezuela. No, una pel·lícula que està bastant ben resolta, amb un... És que m'encanta. Teniu les cares de dir això? Teniu les cares de dir això? Porto-te el programa esperant per dir això. No, a veure, una pel·lícula que està bé. Jo he vist que la reacció dels dos s'ha sigut la mateixa. No ens enganyem. Dani, alguna cosa falla? És que m'has hagut... M'has hagut psicològicament, sí. A vegades no sé què faig aquí. Doncs el que deia. És una pel·lícula que està ben resolta, que a pesar de tots els errors que pot tenir, perquè és la primera pel·lícula de zombies, hi havia poc material, poc pressupost, portal, és una pel·lícula que estava bé. Jo la clasificaria com de les millors del Marató, juntament amb Ràbit. Home, és que veient el nivell... No és molt difícil. És així. Perquè després tenim un blood quantum que mira... Els natius americans, que allò no s'ho podia tragar ningú, tot i que... Jo venia a les expectatives encara més baixes i em va acabar agradant. Vaig dir... No, no, no vaig triomfar, perquè reconec. No, i vaig tenir com un problema d'ansietat, perquè em vaig prendre un monster que no em va sentar massa bé, no ho vaig dir en el moment, però sí que allò deia, hòstia, hòstia, saps? I era bastant agobiant. Vaig dormir l'última. Era bastant agobiant. Niños, no tothom és monster. Vale, doncs això. I després, què més vam veure? Xet of the Dead. Però, bueno, alguns, jo no. Jo em vaig quedar adormit, perquè em vaig obligar. Era tremenda. Mira, no... Sorry. Però després de veure el principi, no et colpo, eh? Director of Xet of the Dead. Sorry by... I don't like the movie, sorry. No em va agradar. No em va agradar la pel·lícula, però no em va agradar la pel·lícula. Sorry, I'm so sorry, I'm so excited. Ye, ye, ye. Doncs ja està. Dani, tu has estat a Londres. Sí, una setmana. Clarim circumstàncies. Bé, doncs... D'aquesta marató, algun criteri? Sí, un criteri, alguna cosa. M'encanta perquè al principi, quan jo vaig anar i vam presentar la marató, deia, la marató que aneu a veure avui, una pel·lícula que són molt variades i bastant interessants, totes a la seva manera. A la seva manera. Va haver moltes campades general. Va marxar molta gent a la sala. Sí. Diria, no tant com l'any passat, perquè l'any passat vam anar al Dani i jo a veure la marató de... de Nightmare Cinema. Va ser molt romàntic. I va ser flipant, l'última pel·lícula no quedava ni un quart de la sala. Va ser al·lucinant, eh? Tenim un tall. Perquè a la cua d'aquest marató zombi, vam trobar una parella molt bonica, fets un per l'altre, i sentim... sentim... Ah, d'acabant allà? No, d'acabant dir què és això? Quines? Això? Sí, això. Perdoneu, que no sigui un número de tallida. Ja està, endavant allà. Doncs ara estem aquí al Malià Sitges, en aquesta fantàstica cua a punt del marató zombi, i estic aquí amb... Sergi. Sergi. I Maria. Sergi, Maria, escolta, que us vegem aquestes samarretes de One Cut of the Dead. Guai. Voleu molt, eh? Molt orgullosos. Sí, ho sabem, ho sabem. La veritat és que va ser la nostra pel·lícula d'any passat, vam veure la marató també dissabte la nit, i va ser una tota una sorpresa. No esperàvem una pel·lícula tan sorprenent, i tot i que està en versió original, va ser molt divertida, i bueno, no comptaré res, perquè us anirà a veure-la, però va ser un gran descobriment. Moltes gràcies. A mi el que em va passar, jo sempre veig el marató dels ovis, ho intento anar sempre al marató dels ovis, però l'any passat el segon marató el van anul·lar, el que el segon... És a dir, el fa el primer cap de setmana i el segon. El segon el van anul·lar no vaig poder veure-la, i he trigat, no us ho juro, a veure la pel·lícula. La vaig veure el 24 de setembre, el dia de la Mercè a Barcelona, el cinema es mal va, de Barcelona es glories mal va, que és un cinema que, si no, no us recomano molt, que fa pel·lis, però tu pagues una entrada i pots anar a veure les pel·lis que vulguis, i la feia en l'última sessió. Ei, vaig flipar, tu juro, els primers 30 minuts de pel·li dius, quina merda de pel·lícula és això? Sí, la veritat és que l'any passat, quan la vam presentar, va dir el mateix, que tot espereu al final de la pel·li, perquè canvia completament, i és cert, té tres parts a la pel·lícula, i és que cada cop que avança, millora i millora la pel·lícula, fins al final, que és increïble. Aplaudiments, no a la sala, es va omplir d'aplaudiments al final. Sí, és més, vam sortir fora a nosaltres, que estàvem junts, i es van fer una foto amb els actors, i els vam felicitar, que ho havien fet d'una forma fantàstica. Tots actors molt joves, estava també director, i va ser increïble. Aquí, perquè clar, eren actors molt amaterts, amb un pressupost molt reduït, estem parlant de molts pocs... de molts pocs euros, per tant, ostres, quina passada fer aquesta pel·lícula. Però ara estem a... a 5, sí, estem a 5 avui? O a 6? Estem a 6, 5. Ja no sé. Sí, la matinada, el 6, eh? La matinada, el 6, per anar a veure aquest marató zombie, que espereu avui, de la nit més zombie. Bueno, jo penso que són pel·lícules que ens agraden, o sigui, dins l'ambient de Sitges, jo penso que hi haurà... molts aplaudiments, molt d'ambient, penso que hi haurà ambient, però jo personalment, no sé si aguantaré fins a l'última pel·li, que és la que m'agradarà veure, que és en plan comèdia, que és... Un new role, eh, de Jocs de Rol? Les que m'agraden a mi són més aquestes, però... espero aguantar, espero aguantar. Si la veritat és que jo, de totes les pel·lis que cada any vinc a veure Sitges, a la marató sempre en trobes alguna joia. L'any passat va ser Juan Cató de Dét, fa 3 anys va ser una que es deia It is Thames the Sun Red, també d'una noia que estava segura pel desert, per un zombie... Fa dos anys, eh, d'aquesta? Fa dos anys, sí, perquè... No, fa dos anys, no. Fa tres, ja. Fa tres, perquè fa dos anys era Ana i l'apocalipsis, que va ser aquella que va tenir... Musical, el que hi havia. I fa tres va ser aquesta, que a mi m'agradava moltíssim. L'astro de sangre, en espanyol, si la voleu trobar en internet. Jo la recordo del nom, que era també la més original. I per això que dany espero alguna pel·li que em sorprengui del tema zombie. I crec que, com a mínim la cartellera que presenta sempre té alguna joia que la fa divertit i curiós. ¿Heu vist alguna cosa més en el festival? Bueno, avui hem vist la de... B, F, W, B? Sí. Sí, una pel·lícula molt passada de Rosca. Molt passada de Rosca. Ei, us deixo perquè ja avança la cua, eh. Gràcies, que vagi bé. I visc a Sitges, vinga, adeu-siau. Ja comença, això, moure's. Déu-n'hi-do. L'esquíspeta Raül, que segueu mets i te vas menjar. No, no. No, no li agraden. Doncs aquí estem. No m'agraden les que esperes. No, ja sé que no t'agraden, no sé per què ho vaig dir. Però sí, això era la cua per ensentrar el marató de zombies. I bé, em va fer gracia, perquè la pel·lícula de One Cut of the Dead l'hem comentat aquí varias vegades, que és una pel·lícula que es va estrenar l'any passat a l'estrival, i bé, doncs tenia moltes ganes de... Veiem si l'estrenen a plataformes. Hi ha molta gent que li va marcar aquesta pel·lícula, que li va agradar molt, eh. De fet, si ho veieu pels Sitges, hi havia moltíssima gent amb les samabetes de One Cut of the Dead. Moltes, moltes. Doncs sí, la veritat, és que sí. I ara sí, moltes gràcies per escoltar-nos. Ens queda ja un minut de programa i m'agradaria que resumissin una mica Sitges amb una paraula. Per tant, l'Alla amb... Però això m'ha avisat abans, eh. Una o dues, no? Més o menys. Com la definiries? En el meu cas, aprofitat. Aprofitat, eh. Molt bé. Raül, tu com la definiries? Espera't a l'any que ve. I el meu cas és fugàs. Molt fugàs, ha sigut molt fugàs aquesta edició del guany. Diferents perspectives, però... És que el fa per molins. No pateixis. Que està d'aquí poc. Falta molt poc. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per escoltar-nos un dia més i, com sempre, no us ennoagueu amb les crispetes. Adeu-siau i fins la setmana que ve. Adeu! Més o menys. Més o menys. Més o menys. Més o menys. Més o menys. Més o menys. Més o menys. Més o menys. If I could fly like birds on high, then straight to her arms I'd go sailing. It's far beyond the stars, it's near beyond the moon. I know beyond the doubt, my heart will lead me there soon. We'll meet beyond the shore, we'll kiss just as before. Happy will be beyond the sea, and ever again I'll go sailing. Happy will be beyond the sea, and ever again I'll go sailing. It's far beyond the stars, it's near beyond the moon. I know beyond the doubt, my heart will lead me there soon. We'll meet beyond the shore, we'll kiss just as before. Happy will be beyond the sea, and ever again I'll go sailing. And ever again, I'll go sailing. I know beyond the moon, I'll go sailing.