M Onuq Molt bona tarda, gent d'arreu del món, d'arreu del bas llobrecat i d'arreu del món, ja ho he dit, no? Moltes gràcies per escoltar-nos una setmana més, tot i que ens repetim, perquè ens agrada molt repetir-nos, però estem com a casa i ens agrada molt repetir la mateixa frase cada setmana. La mateixa frase, per saludar a una persona fantàstica, ella és Lalla Vidal. Lalla? Lalla...? Lalla? Lalla. Lalla! Lalla! Lalla! Hora, areu, ara! Que ja pensava que no havia vingut, eh? Sí, jo pensava, per un moment he pensat, per fi la Laia s'ha d'ignat a no venir. Perquè després de tots els missatges subliminals que he deixat al llarg de la temporada, he pensat, potser, s'atrevegi i no ve, però veig que no. Escolta, que si tu em vols donar unes vacances, jo les accepto encantades. No, perquè llavors t'haig de pagar un finiquí i tu hi ha aquelles coses que no ve de gust. Per tant, convidades t'has de venir al programa per parlar de les estrelles, com sempre. Val, val, això pensava. I, bueno, això, que ara pot seguir xatejant, mirant a Instagram i a aquestes coses, perquè em toca saludar a l'entrenyable, i avui no només l'entrenyable, sinó que avui ho té tot. Saps allò, que és un combo, perquè avui no s'ho donarem. Avui és el que té més feina, doncs sí. Avui és el... No, doneu, jo sé que no m'ho pesa tant, encara. Tinc sempre. No, no tens sempre. A veure, Raül, que agafem un paperet. Al principi del programa et posem una mica de prova, no vol dir que tinguis feina, eh? Però sí que és veritat que avui, i ara fem com si no l'haguéssim presentat encara, perquè no l'hem presentat, avui no només... Qui ha parlat no és el Raül. No, no, no, és una persona. És una veu en af. No només avui és l'entrenyable, sinó que també és l'home de les mil tecles, perquè avui està al capdavant del programa, el Montà no pot estar a nosaltres, per tant, ho fa el Raül Navarro, molt bona tarda. Com t'agrada? Algo així fa, no? Sí, algo així. No sé, agafa les tecles i com que li dona voltes, sí. Bueno, les maneja el seu avast. Doncs, que sàpigues que m'ha fet moltíssima il·lusió que capessis a l'all al principi del programa, ha sigut un somni... Sí, l'he posat al mig del que no hi era. Un somni fet realitat durant uns segons, però ara t'estaria festigida en tot el programa de nit. Jo pensava que no ho aconseguiria mai, i sí, he aconseguit que l'all avidal tingui el micròfon capat durant uns instants. Doncs molt bé, comencem el programa, comencem ja, perquè això està quedat, avui tenim moltes cosetes a comentar, pel·lícules, estrenes, per tant, benvinguts i benvingudes. Si voleu gaudir una estona del cinema, del millor cinema d'arreu del món, esteu en el vostre programa indicat. Benvinguts a Cinema Alegresca. M'haig de comprar una bateria i posar-me la que l'estudi, saps? Oh, Làgia, ho anaves a fer, eh? No, he fet allí. Estava bé. No sé què no s'ha escoltat. Looking back on the track on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream back on a new dream ...aquí ja no riu... Li tampoc, eh? Ell està consolt. Nenys, és que estem gravant ja? Sí, estem en directe, no? És igual. Comencem, no? Aquesta cançó, que havíem de fer... Ah, sí, en aquesta cançó, quan se'n diguis que estic una mica llà. Ni concentre. Esclar, d'acab de setmana, perdoneu. Quan se'n digui, aquesta cançó és perquè anem al comentar les pel·lícules que hem vist a llarg de la setmana i avui, quan m'estàs mirant amb aquests ulls, t'entendres, la llavidad al comences tu. No te'ls has vist aquesta setmana, no tens excusa perquè el festival de Sitges ja s'ha acabat, no em diguis... Ja no parlem més de Sitges. És que no he pogut veure cap pel·lícula perquè he estat a Sitges. No, no em parlo. De fet, la setmana passada, com van fer l'especial de Sitges, no van parlar de les pel·lícules que van veure el Dani... Bueno, van parlar una mica per sobre, però el Dani i jo vam anar a veure 3 pel·lícules del cinema, que van ser abominables, aquesta nova... Vam tenir una cita romànica. Producció, ja n'hi agradaria. Producció de Dreamworks, després vam anar a veure Día de lluvia en Nueva York, la nova pel·lícula de Woody Allen, i per últim, Geminis, la nova pel·lícula del Will Smith. I jo personalment, a casa, a part d'aquestes, he vist la Espada Màgica o el viatge de Camelot, una pel·lícula d'animació també que... No m'agradaria escoltar el títol, m'ha fet gràcia. Que no m'havia vist mai, i és la infància de molta gent, i doncs tenia curiositat per veure-la. I la veritat que... Dani, deixa de riure. No té res a veure amb la de Regena Melpavo, no? No, no. La Espada Màgica i Regena Melpavo són coses diferents, no? No sé què té a veure, Dani. No sé com que va tenir parlant del porno, ja estàs parlant de l'espada Màgica, no sé, no? Està quedant la mateixa registra. M'he quedat amb la registra del porno. Tens unament molt malinterpretadora, Dani. Doncs vaig veure aquesta pel·lícula, i la veritat és que no em va agradar gens. Me n'alegro, me n'alegro. És potser és l'infància, i que la gent la recorda amb carinyo, però... Jo la vaig veure primer cop i no em va agradar, perquè la vaig trobar una història molt simple. Els personatges no em van acabar de cridar l'atenció, no eren gens carismàtics. L'acció passava de manera molt... Com passava? Amb un vinable. De manera molt superficial, sense profundit, no sé, no tenia gràcia ni carisma, ni... La vaig veure en una pel·lícula molt oblidable, la veritat, pel meu gust. I després, respecte a les que vam veure al cinema... Sí, aquestes, com que jo no he vist massa més, les podem comentar. Sí, les podem comentar entre els dos. Pel que fa bovinable... El Raül, no sé si hi ha hagut algun d'aquestes. Has vist la bovinable? No, no, no, que va, que va. Doncs les comentem entre nosaltres un moment... Sí, sí, voleu que marxi, marxo, eh? No, no, no, no, no. Clar que l'Àya Vidal no vol una cita romàntica amb mi, per tant, no fa falta que facis tot el peripe. A bovinable... A bovinable coincidim bastant el Dani i jo, la nostra opinió. I tu què saps? Perquè m'han tancat des del cinema, Dani, no et facis del tonto. De fet, amb les tres pel·lícules coincidim bastant, que és que amb a bovinable... Jo no tinc tanta cosa a dir com el Dani, perquè vaig a dormir en una opcanció, que t'encanta dormir en el cinema. No és tan habitual, com diu el Dani. És superhabitual. Dorn molts. Jo sempre he quedat amb ell al cinema. Mentida. Això o l'Ion Santo? Aquest debat ja el vam tenir la setmana passada, i va quedar clar que no m'adormo totes les pel·lícules. Això ho vas dir tot. A bovinable sí que em vaig adormir, no estan. I va ser perquè és una pel·lícula també molt superficial, que passa molt per sobre de tot, bastant infantil, pel que DreamWorks ens té acostumats. L'animació sí que és molt bonica, en certs moments, és preciosa, però és això, que al final no et quedes amb una reflexió, ni fa pensar, sinó simplement... són els personatges que tenen les seves circumstàncies i tal, els hi pares l'aventura de sobte, s'embarquen a l'aventura, la fan, i després ja tornen a la seva vida normal. Sembla que no és inapres res. I si ho han après de manera molt per sobre, que no es passen a pensar en el que va passar. Estos níñoles de qui no diuen van estar igual. I no li podrien haver dit, Yeti, que és més fàcil, és que a bovinable... A la jaim costa molt dir-ho. Per això, és que a mi em passen molts. Perquè em surt a bovinable, saps, en dues vés, i és a bovinable. A bovinable. A bovinable, que encara que no em sembli, els actors i actius de dobletge ens costa dir certes paraules. I hem de ficar el suro o el llapis a la boca i anar articulant amb les paraules, perquè ens surti. Un dia parlem d'anar al llapis a la boca. Sí? Sí, i tant, i tant. Xiu, xiu, a ja. És una paraula que els hi costa molt els actors de dobletge o no? Tu creus? No. Xiu, xiu, a ja. Xiu, xiu, a ja. No, la costa molt, sobretot en el dobletge català, dir paraules com amb ella. Ella. Com llà, una, llit... Urella. Deixalla, aquestes coses, perquè la gent... Molla, tolla. Deixalla. Deixalla, tovallola, dit. I això és castellà. I el dobletge en català és molt més estricta, que el dobletge en castellà ja parlarem algun dia. Ah, molt interessant. Però ara parlem de dia de lluvia a Nova York. A mi m'agrada molt. Molt bonica, molt bonica. De fet, aquests dies que ha plogut, jo desitjava trobar-me a timoteixar el metl pel carrer, a ser anar al metl pel metro. Desitjava estar a Manhattan. Vull dir, desitjava estar a Manhattan. Amb un pressa a calamar. Sí, sí. Amb un què? Amb un pressa a calamar. Un pressa. Un pressa. No, sisplau. No, no sé. Es farà milionari. Es farà milionari. És una empresa. El tema és que aquest tio és... A veure, ens ha tornat a demostrar que és actor de comèdies romàntiques. Bueno, de pel·lícules romàntiques, deixem-ho aquí, perquè, quan m'hi vaig tornem, no sé si es podia dir comèdia. Però sí que és veritat que... No l'he vist amb ella. No l'he vist. No l'he vist amb ella. Jo no. Jo no vaig riure amb ella. No l'he escogut ni amb el llibre. A la pel·lícula tinc ganes de veure-la, perquè m'està fent molt fàrregos. Total. La pel·lícula encara més. Que això. Call me by your name, jo crec que és... Ai, Call me by your name. Un dia de lluvia, jo crec que és una pel·lícula que... Molt subtil. Que paga veure aquells dies de pluja. Si no fa pluja, també, però... El guió de Bodialen a mi m'agrada bastant com treballa, un guió que és bastant diferent, que a vegades no fa falta de coses rellevants, sinó que podem dir coses irrellevants, i que realment no tenen lògica a la trama. I això a mi m'agrada bastant. I crec que ho porta bastant per la mà, el Bodhi. El Bodhi. El Bodhi. És que som bastant amics, saps? Sí, són col·leges, sí. Sí, són col·leges. El Bodhi. I això. I pel que fa Geminis, doncs una pel·lícula més de... Del montón. Ficció i acció. Que pot tenir gàia cosa, dir-hi, dir-hi, dir-hi. No perdré ni un segon en descriure aquesta pel·lícula, si la voleu veure... Ah, doncs, però és tan dolenta, però. No, no per dolenta, però és... Però és d'aquestes que, per passar l'estona, en cap de setmana que t'avorreixes, no saps què veure. Doncs mira, s'ha dit entre té, però té poca cosa més. Genera seria pel·lícula tonta. Saps? El típic de pel·lícula tonta. No buscat tampoc anar més enllà. Exacte. Pel·lícula tonta. Pel·lícula d'acció entretinguda i ja està. Pel·lícula tonta. Sí. Raül, tu tens alguna pel·lícula més a afegir dins del sac? No. No. No ens en deu gaire més, perquè la cançó d'una quarta volta ja. Sí. A d'unes com ximples. Sí, ens hem enrotllat molt en aquesta cançó. No, encara no. Si ens esteu escoltant una altra franja horària, si ens esteu escoltant les 12 del migdia, no penseu que són les 12 de la nit, perquè no. També salutació a aquells ullents de radio d'Esvern, que sabem que ara estem a dos ràdios, i aquestes coses s'han oblid de saludar els nostres ullents de la ràdio Sant Justenca. I ara sí, ens anem a esbrinar quina és la pel·lícula Raül que et toca, perquè amb aquest sexiñora, que sonarà en uns instants... Sí, és bona. D'aquí a la ràdio, recordeu que la secció de Raül és la Rapesca, la secció més gresca, i... No sé... A mi jo crec que tinc massa feina per poder estar presentant-me aquí una... preparant-me una secció, o pensant en què recordo la pel·lícula. A veure, Raül. Tu saps que et posem al repte, no et diem de quin tema ens has de parlar, fins al teu moment, per facilitar-te la vida. Sí, però avui podeu haver fet una excepció. Però què vols més, si tens allà els comandaments... No sé si heu sentit, però ja ja han sentit una cançó que no tocava aquí per sobre. Sí, ja, però... Però què vols que no vols fer la secció? Tu tens massa, Raül. Mira, saps què? Anem a fer una cosa, improvisat. No sé ni com sortirà. Vols que faci jo la teva secció? Ah, no podràs. Vols que faci jo la teva secció? Fem un canvi. Fas el cinema prics d'avui? Et prepares el que et doni la gana? Això sí que és més fàcil. I jo faig la teva secció. Serà possible? És que no em tenen respecte. Sóc un presentador que... Avui és un programa ple de tascars que pel Dani. Sí, sí. Que tinguis el paperet a la Laya. Laya, sisplau, treu un paperet i a veure quin és el tema que em toca parlar avui a la secció, perquè avui la repesca sembla que la faig jo. Un paperet? Una que no hagi vist. No, no, sisplau. Avui, el Dani. Ai, deu-me'l. Del programa Cinema a la Gresca. Jo he de fer la repesca, en serio, és que encara no sé ni el que estic dient. A la secció de la repesca. Ara, treu la música, que m'estic posant tens. Oscar, gos tu. Avui, el Dani de Cinema a la Gresca. Li tocarà parlar de... Pretty women. No, no. No l'he vist. Ah, no l'has vist de veritat. No m'has vist un trob. M'has vist un moment. No m'has vist com 5 minuts de la pel·lícula. En serio, ets a parlar. No, no, no, no, no, no, no. No, no, no, és que em sembla interessant, el que canviï. No hi ha pel·lícules. És una de les pel·lícules més vistes de la tele, home. Volem, doncs... Fem una cosa. Vosaltres tireu una mica amb el programa. Jo em vaig preparar una mica la secció, perquè sembla que avui em toca fer la repesca per tots els ullens que us acabo de posar a la ràdio. I, bueno, això, que avui la secció en gota és de fer-la raó, em toca fer-la a mi. Ell ha de fer una cosa superfàcil, que és un concurs de cinema prins, no? Ho ha dit amb rencor i una cosa superfàcil. Ha sigut tot el que t'ha explicat en els javies. Em toca fer a mi coses problemàtiques. Ens anem a una ciutat bonica, amb llums, amb ple de neon, ple de ciutat pressionat. I quan plou, és més bonic a la ciutat. Benvinguts i benvingudes a la Llevidal d'Espanya. Què era broma, això? Ja estem en directe, perdoneu. Sembla que sí que em toca fer la secció de la rapesca. Per tant, tot teu comença amb la cartallera, com sempre comencem amb la puntuació de les pel·lícules de la setmana passada, i jo em vaig informar una mica de... Si tu m'has d'anar molt ocupat, no intervendràs ni res. Home, sí, una mica sí. Amb un osílab. Sí, aquestes coses sí. Aquesta és la part més complicada, la que puc donar. A mi m'agrada tant de xerrar. Ara heu de xerrar amb la Laya, saps? Sí, sí. Com si fos alguna cosa tu. És difícil xerrar amb tu, perquè ets molt manipuladora. Però, bueno... Però, Dani, que és tots els coses de gratis, per què? Tira. Aviam, deixem parlar, Dani. La setmana passada, si vau escoltar el programa, recordareu que vam fer l'espacial de Sitges per la qual cosa no vam fer programa normal. I les pel·lícules de la setmana passada no vam poder parlar d'elles, no vam tenir temps, però us introduceix una mica quines són les estrenes més esperades que va haver-hi la setmana passada, i, com sempre, les puntuacions des de la nota més baixa fins a la més alta, fent una mitjana de totes les pàgines de crítiques que n'hi ha trobant per internet. La setmana passada, les estrenes més destacades van ser Zombiland, Mata y Remata, també es va estrenar Malefica, la segona part, Maestra del Mal, una pel·lícula de les espanyoles de Sitges, que era La Sessi no de los Caprichos, i, per últim, un altre que es titula Retrato de una mujer en llames, que en el poster surt una dona en llames, com diu el titular. Ara mateix en el cinema se m'acumula la feina, la veritat. Ningunes quantes que estic encara pendent de veure, la veritat. Ara que menciones això, trobo que és una bona oportunitat per dir a la gent que no sàpiga que la setmana que ve és la festa del cine, des de l'Illuns dimarts i dimecres, si aneu a la web de la festa del cine, poseu el vostre nom, i el vostre correu us enviarà una acreditació, i amb aquesta acreditació podeu anar totes les vegades que vulgueu al cinema des de l'Illuns dimarts i dimecres, a veure totes les pel·lícules per 2.90. I aquí, en secret, hi ha cinemes que no demanen acreditació. Ah, sí? Comodado. Tu cobren així i ja està. No digueu res? Aviam psicòlegs. Teniu-la per sidaques. Si heu de mirar la llista dels cinemes, perquè crec que el cine baix no entra, diria que no. No estava parlant d'ell. El cine és a l'esplau. Sí que ho fan, però crec que el cine baix no. De totes maneres, si no pregunteu, és millor. Bé, però que sapigueu això, que la setmana que ve podeu aprofitar, com el Raül, i jo intentarem aprofitar el màxim possible això. Bé, tornant a les puntuacions de les pel·lícules, anant de menys a més, tenim, en primer lloc, el assassino de Los Caprichos, que, segons les pàgines de crítiques, no ha tingut gaire bona recepció. Ha passat, té més d'un cinc, té de fet un cinc-vint-i-cinc de puntuació mitjana, però no és gaire destacat gaire, la veritat. Després aniríem amb la lèfica maestra del mal, que ha rebut un punt més. Estaríem un cís, una miqueta més d'un cís, un cís-vint-i-cinc, una cosa així. I, amb un palet més, amb un mig puntet més, quasi, zombilant, mata i remata, la gent li ha ficat un cís-com a cinc de mitjana, que tampoc està malament. De fet, per ser una seqüela, que diuen que les segones partes nunca fueron buenas, excepte cinema a la Gresca. Si no vaig aquesta nit a tenir aquest cap de setmana segur, a veure-la perquè el meu fill va veure la primera, i vol veure la segona, sí. I jo crec que serà una miqueta de la mateixa fórmula. Sí. Van veure que va funcionar. Sí. I ara... Està tinguda, això està bé. Sí, sí, totalment. I ja ens parlaràs d'ella del programa. I tant. I per últim, sorprenentment, jo no havia escoltat d'aquesta pel·lícula, però la gent l'està ficant amb molt bona puntuació a la de retrat o d'una mujer en llames, com a puntuació mitjana ha rebut un 825. Sí, sí, sí. Molt, molt bona puntuació. Més que la del Joker, crec. No, el Joker tenia 8,5. Doncs gairebé... Es contradiu, Raül, es contradiu. Bé, sí, sí, que està aquí. La taul i la portació serà per dir això. Sí, totalment. Totalment sí. Ai, és de veritat. Bé, un cop ja hem repassat les pel·lícules de la setmana passada, anem a parlar cartellera d'avui, que és el que interessa. Ah, que no havien començat, encara. No, no, intenta que no. Avui tindrem pelut. Avui vaig fer-ho. Avui no tindré temps ni de fer la refresca. Calleu, anda, vinga. Deixeu-me parlar, que si no no avancem. Dominàtrics de feina. La primera pel·lícula de la que us parlaré avui es titula Secretos de Estado. I és una pel·lícula que ens ve del Regne Unit i dels Estats Units. És una coproducció entre aquests dos països distribuïda per Entertainment One i es tracta d'un thriller dramàtic que combina espionatge, suspens i crims. Veus una barreja així? Molt, molt variada. Dure gairebé dues hores està dirigida i cogeonitzada també per Gaving Hood, que és el director, per exemple, de pel·lícules com el Juego de Ender o Espias des de El cielo. També sí pel·lícules amb una temàtica similar. En el repartiment principalment trobem una pel·lícula que era Nyly. La vam poder veure, per exemple, a les pel·lícules recents del dia que vendrà, d'aquest any. I de l'any passat, la que també li agrada molt el Raúl Elcas, que és unes quatre reis. Sí, sí, boníssima. I Colette. Ai, m'ha vingut el stop. També hi surt Matt Smith, que pels fans de Doctor Who, sabreu qui és, és el Doctor Who número 10, diria. Va sortir com a Doctor Who a la sèrie. També ha sortit a la sèrie The Crown i a l'última de Terminator. Terminator Genesis. Ara la setmana que ve s'estrenarà una altra de Terminator. Sí, sí. Amb actius espanyoles i tot. Un actius espanyola per aquí. A primera línia, sí, sí. Doncs no ho sabia, això. I també hi apareix Ralph Fiennes, que va sortir a pel·lícules... Sí, és veritat, és veritat. Doncs a part de les pel·lícules de Harry Potter, hi ha sortit a la franquícia recent de 007, com Skyfall i Spectre. Hi ha pel·lícules com Holmes i Watson i ABCSAR, entre d'altres. In the skyfall, in the skyfall, in the... M'agrada molt la cançó de Dell, The Skyfall. Molt bé, Dani. Seguim amb la... Continua amb la teva feina. Jo vaig mirant Pretty Woman, i ho vaig dir. Doncs la pel·lícula, de fet, com a curiositat, que sapigueu que és una adaptació d'una novel·la titulada l'espia que va intentar aturar una guerra. I l'eslogan, aquesta nova minissecció dins de la cartellera que ara t'han d'agradar, Dani, és l'eslogan de la pel·lícula, i en aquest cas, tenim... La veritat és sempre la primera víctima de guerra. I tindrà molt a veure amb les sinopsis, que ara us explico de què va. La pel·lícula en situa, de fet, a l'any 2003, abans de la guerra, Dirac. La protagonista és la Keira Knightley, que fa d'una especialista de la intel·ligència britànica, que es diu Catherine Gunn. I la seva feina, el que s'encarrega a ella, és menjar informació clasificada del govern. I un dia rep, un memoràndum molt comprometador, a favor d'una invasió que hi haurà a l'Irak. Ella és incapaz de veure el món precipitar-se cap a una guerra ilegal o contra els seus principis, i llavors la Catherine pren la decisió de desafiar el govern i filtra aquest memoràndum que ha trobat, que li han enviat a la premsa i es fa públic. En aquell moment se la considera una traïdora del seu propi govern, immediatament, tant ella com la seva família, es posen en perill dins d'aquesta conspiració política que ha encadenat el fet d'haver publicat aquest memoràndum a la premsa. Si mireu el trailer, té molt bona pinta, la veritat. Després, la següent pel·lícula que us porto avui es titula El silencio de la Ciudad Blanca i és una pel·lícula... Això és la Belén Rueda, no? Exacte. Principalment el repartiment a la Belén Rueda, a la Aura Garrido, que va ser una de les principals del Ministeri del Tiempo de la sèrie de televisió i també ha sortit a l'assassinió de les capriches. I també hi apareix Javier Rey de les sèries de Belvet, Isabel o la pel·lícula que té Juegas entre d'altres. Doncs bé, la pel·lícula, la productora darrere de la pel·lícula, és a 3Media, si l'ha comprat la productora de 3Media, i de fer, la curiositat que es porto a aquesta pel·lícula és que a 3Media, la productora encarregada sobretot del cinema, a 3Media Cinema, ha comprat els drets audiovisuals a la gran pantalla, a la gran pantalla, al cine, la trilogia de la ciutat blanca, que és de la qual està basada aquesta pel·lícula i volen fer la segona part i la tercera part, que també estan basades en el llibre, que aquesta trilogia està escrita per Eva Garcia Sainz de Urturi. Bé, doncs, si té èxit, suposo que encara que hagin comprat els drets, si té èxit faran la segona part i si no en té èxit, s'ha de menjar. Sí, exacte. Hi havia una pel·lícula fa uns anys, que venia a la cua de tota l'èxit que havia tingut Torrente, que era de Languayoming, com a protagonista, Santimillan, com a secundari, era molt estil Torrente, bastant pitjor, i es deia Vivancos 3, aquest subtítol que dius tu, aquest motiu que posen els cartells, posava si t'agrada farem les dues primeres. Oh! No les hem vist, les dues primeres. No, no m'agrada. Doncs l'Eslovant i Gancho, m'agrada. Bueno, doncs, a veure, us dic que el silenci de la Ciudad Blanca és un thriller, tenim un altre thriller, suspens, i crime de gairebé dues hores. En aquest cas el director és Daniel Calpersoro, que a les seves dues últimes pel·lícules també són de l'estil de thriller i suspens, que són 100 años de perdón i El Abiso, que era en l'any passat. En aquest cas l'eslogan de la pel·lícula no l'he trobat, però s'hi he trobat el de la novel·la, aquesta frase que t'enganxa que ha sortit a la portada, i és, aquí acaba la teva casa, aquí comença la meva. Mmm, té una idea, bastant... electrissant, bastant... per enganxar, saps? Sí, bastant que enganxo. Exacte, és que no he sabut... Home, és que el pizza ha d'enganxar, sí. Clar, home, si no, no té. Si no n'hi has productors, tu compres. Doncs si la pel·lícula anterior succeia l'any 2003, en aquest cas ens traslladem una mica més recent en el temps, els succesos transcorren a l'any 2016, fa 3 anys, a Vitoria. Resulta que s'han trobat els cadàvers d'un noi i d'una noia d'uns 20 anys, aproximadament, despullats a la cripta d'una catedral. Aleshores hi ha un inspector, que és el protagonista, que és experta en perfils criminals i s'adona que aquest crim ha estat obra d'una assassí en sèrie que porta terroritzant una ciutat des de fa 20 anys i ha tornat a l'acció de manera ritual, o sigui, ell fa els mateixos assassinats de la mateixa manera, i per això ho descobreixen, però no saben el motiu pel qual ha tornat. I, per exemple, el que s'està passant a l'acció de crims anteriors i d'investigació de les xarxes socials, aquest inspector anirà propansa a l'assassí que podria estar més a prop del que es pensa. Déu-n'hi-do, molt interessant. Una proposta espanyola al cinemes, que podeu visionar en aquesta festa del cinema. I la següent pel·lícula que us porto és una de les que hi havia al Festival de Sitges. Recordem que el Festival de Sitges estarà a Cartellera una setmana més tard. Un dia després. Un dia després, en alguns casos, sí, però normalment és una setmana més tard. I, en aquest cas, tenim una d'aquestes que ve de Corea del Sud i és Parasites, o Parasitos. Sí, però la d'aquesta no la vaig poder veure i la veritat és que té molt bona pinta. Té molt bona pinta, la veritat. És tracte d'una comèdia negra que també té una miqueta de suspens. He ficat la distribuidora perquè m'ha fet gràcia el nom de la distribuidora, que és l'aventura audiovisual. Si intentem panicar-t'ho. Exacte. Nos la aventuramos en l'audiovisual. La pel·lícula és llargueta, dura dues hores i 12 minuts, dura més de dues hores. El director no ho sonarà, també és el cubionista. Es diu Bon Jun Ho. És director de pel·lícules de Fantasia i de Thriller coreanes. Però les seves últimes pel·lícules, de fet, que són Rompeni Eves i Ocja. Ocja. Són internacionals. Són d'estat d'un incidèria. Però ara, amb Parasites, torna a rodar el seu país natal, a Corea del Sur. En el repartiment no sé si diria els noms, perquè tampoc ho sonaran. Tranquil, tranquil·la. I bé, la curiositat de Parasites és que vau obtenir la Palma d'Or del Festival de Cans d'aquest any. Per tant, també és la que deies, i la pel·lícula és molt curt i concís. I és Busca l'Intrus. Sí, com veritat. Busca ell Impostor. Ja ho diu el títol, Parasites. Hi haurà algun paràsit per allà. Doncs, l'argument és bastant simple. Tenim com a protagonista una família pobra que sobreviu com pot a Seul, que és la capital de Corea del Sur, a base de treballs precaris i de, bé, sobreviure com poden. La seva situació econòmica i familiar i estable quan un dia el seu fill gran aconsegueix que el recomanin per fer classes particulars d'anglès a casa dels parcs, que és una família rica i benestant. El jove ho utilitzarà el seu enginy per guanyar-se la confiança de la senyora de la casa i, d'aquesta manera, anar introduint a la resta de la seva família i dels seus familiars els diferents treballs del servei domèstic i que es puguin beneficiar aquesta nova família. Aquest serà el començament d'una sèrie de succesos que aniran passant i del qual ningú sortirà realment beneficiat o indemne. Doncs després d'aquesta pel·lícula paràcitos, també ens anem a recomanar una altra... Una pel·lícula que ja vam parlar la setmana passada a l'especial de Sitges, el Raül i jo, que ja vam veure que és la família Adams. Avui també s'estrena i tothom hauríem de fer deficar la banda sonora si no la fem nosaltres. Una pel·lícula que ens ve d'estats units produïda majorment per la Metro Golden Mayor i altres productores exacte, la del Lleó i distribuïda per la Universal. És una pel·lícula en aquest cas d'animació i comèdia de terror que dura una hora i mitja més o menys està bastant bé de duració. Els directors, en aquest cas, són dos, són Conrad Bernon, que és el director, un dels directors d'Esreg 2, per exemple, de Monstros contra alienígenes i de la Fiesta de la Salsitges. La Fiesta de la Salsitges. D'actual, el grec Tiernan, que és l'altre director, també és director de la Fiesta de la Salsitges. Que coincidència. Sí, es van caure bé i van decidir fer aquesta nova versió de la família Adams. Una curiositat que he trobat d'aquesta pel·lícula que em fa llàstima que no hagi passat així, perquè m'hauria agradat molt, hauria estat molt curiós, és que l'any 2010 es va anunciar una versió de la família Adams, completament animada en stop motion, tipus Coraline, pesadilla des de Navidad, i tot això, amb els personatges basats en els dibuixos originals de Charles Adams, que és el creador de la família Adams. El Tim Burton estava llest per coescriure i coproduir la pel·lícula i amb possibilitat de dirigir-la, també, tipo novia cadàver, i tot això que t'ha dit. Això és el seu ambient, no? Exacte. Però al final la pel·lícula es va cancel·lar. I dos anys després va fer Frank Inguigny. La veritat que m'hauria agradat d'una família Adams en stop motion del Tim Burton. Aquesta és la... la idea dels 606, eh? Això es manté, tal qual. Sí, sí. Recordem que hi ha moltes versions de la família Adams. L'Eslogan, en aquest cas, és... Creus que ta família és peculiar? I ho deixen aquí a l'aire. Creus que ta família és peculiar? Doncs... no has vist-ho a la família Adams. No has vist-ho a la família. Tampoc. Doncs bé, la pel·lícula, aviam, nosaltres que l'hem vista podem parlar una mica del seu argument, i l'opinió ja la vam dir la setmana passada, però bé, és una pel·lícula d'animació que està basada, òbviament, en la sèrie de la família Adams, amb diferents subtrames. Tot i que jo crec que se s'entren molt amb la subtrama de la Míércoles, perquè, sobretot, nosaltres... Són totes molt pedales, eh, la sèpa, que la inicial és la del... la del noi, la del nen. Sí, el nen ha de fer... ha de passar la prova aquesta, ha de passar una prova familiar per convertir-se en home, per seguir-ho. I després està la veïna, que també té aquest projecte a la veïna, que és la, com dissenyadora, d'interiors i de... I de gran germà, no? De cases, que és una programada televisió i tal. I vol fer com el seu projecte és com fer un barri a l'estil Eduardo Manostijeras, molt, molt colors pastel, molt perfecte, molt així, llavors es troba amb la Casa de la Família Adams, i li trenques els esquemes totalment, i bé, també té la seva subtrama, la Míércoles, que se'n va al seu nou institut i conèixer gent que és totalment oposada a ella, en sentit macabra, per si dir-ho, i intenta canviar-nos, ells també li intenten canviar a ella, en filla, com diferents subtrames, totes, com diu el Raül, enfocades als nens, en una comèia molt entretinguda, molt divertida, i sobretot, amb la intenció de fer un manatge a la família, totalment. I bé, aquestes són les estrenes més destacades que us porto avui en aquesta cartellera. Espero no haver-me enrotllat més. No, tira, tira, tira. Ja només, ja, per acabar, altres pel·lícules que s'estrenen avui, 25 d'octubre, tenim procedent d'Espanya, diverses pel·lícules, de fet, d'aquí de Catalunya tenim el viatge de Maria, que és un documental, després la defensa por la libertad, també s'estrenen Almost Ghosts, i ara maliquien una vida entre les cuerdes, un documental d'aquest violinista. I d'altres països trobem, de França, s'estrena tan cerca, tan lejos, i d'Alemanya, un documental que es diu Hitler's Hollywood. Ah, mira, interessant. Proposta vinguda a Alemanya, i també doncs... De tot arreu, sí, sí, molt bé. Gràcies, Lalla Vidal, per les estrenes d'avui d'hi vendres. Ja estàs preparat, Dani, per parlar de Pretty Woman. Si vols allargar amb alguna estrena més estàs convidada. Avui pots parlar tot el que vulguis, Lalla. Els micròfons són teus, Lalla. Dani, ja no tinc res més a dir. Segur que no. No tens cap història. Anec, dota. Dani, de veritat, et se deixo la paraula. El micròfon està teu. Això és lo peor. Doncs... No n'hi donem més, gualtes, eh? Ullens, ullentes. Has de passar pel d'això. Us he promès que avui feia la repesca. Bévingudes a la secció més gresca. Bévingudes a la repesca. Bévingudes, ho hem d'acabar. Bévingudes a la repesca. Avui, a la secció de la repesca. Que quedin 12 minuts, ben bé. Queden 12 minuts. Doncs, vinga... 12? No, perquè tu encara hauries de fer alguna cosa per al cine, eh? No, però si et dius tu, millor. No et pensis que t'escaquejaràs. Molt bé, doncs avui... Vinga, noia, i serietat. Jo et demanaria raó que busquessis el nostre amic Roy Orbison, que hauria de sonar al secció de la repesca. Hauria de sonar també a la secció d'avui amb el seu tema Pretty Woman, perquè avui parlem d'aquesta fantàstica comèdia romàntica feta als Estats Units. Parlem de la pel·lícula de Julia Roberts, com a protagonista femenina i Richard Gher, com a protagonista masculí. Estem parlant de Pretty Woman, una comèdia romàntica estadounidenca, que va aconseguir ser una de les pel·lícules amb més recaptació de 1990. De fet, és molt interessant les xifres, perquè és una pel·lícula que va costar uns 14 milions de dòlars, que en euros serien 13 milions d'euros, i només en taquilla va recaudar 463 milions de dòlars. Només, dius. Només, vull dir, que serien uns 430 milions d'euros. I va triplicar i quadriplicar, i vintiplicar, i molt més. És a dir, de 13 milions d'euros a 430 milions d'euros, hi ha molts diners. Per tant, aquesta és la xifra que es mou la pel·lícula de Pretty Woman. Com us ho diem? Una exitazo total. Sí, una exitaz. El 23 de març del 90 arribava als cinemes dels Estats Units, aquesta versió del conte de la cenicienta, en el que una prostituta vivien, és interpretada per Julia Roberts, i s'enamorava d'un ric home de negocis, Edward, encarnat per Richard Gare. Això és la història que coneixem. Pretty Woman és d'aquelles pel·lícules... Abans explicaves la teva història, no? No, no, no, no, no. No veig això. No veig això. No, Pretty Woman és la típica pel·lícula que coneixem per haver-la vist als cinemes, per haver-la vist en VHS, en DVD i a la tele, perquè a les televisions espanyoles s'ha amès més de 150 vegades. És a dir, estem parlant de moltíssimes vegades que s'ha amès en directe a aquesta pel·lícula. És com l'Ofactuallí, que sempre ha de ficar encarnadal. Sí, m'encanta l'Ofactuallí. Jo la tinc al Netflix i és allà de dir, ostres... No li canviïs el tema, no li canviïs l'altre. Si és de l'Ofactuallí, estàs més clar. Treballa molt bé el... Doncs això. De fet, aquesta pel·lícula es va estar a punt de titular d'una altra manera. Al principi estava la idea de... de batejar-la com... Vens que vas molt bé, eh? S'ha ofitat el temps. Molt bé, molt bé. Estic aprofitant. Jo vull fer bé la meva feina. La volia batejar com a 3.000 dòlars, que era el nom així, la quantitat que cobrava Vivian per acompanyar a Eduard tota la setmana. Però es va optar pel nom d'una de les cançons de la banda sonora, que, com deien, Roi Orbisson posa nom a aquesta banda sonora amb la seva cançó, una de les cançons més conegudes de Roi Orbisson. Jo crec que va ser una bona decisió, eh? Perquè si el títol coincideix amb una de les cançons principals, la gent la reconeix més. Sí, a més era una pel·lícula que començava... Feia una cosa especial, que no feia banda sonora original, sinó que feia un gaplec de cançons. Cantant de bajo la lluvia, no? Sí, no, no, perdona. Cantant de bajo la lluvia era un gaplec de cançons d'uns altres musicals aprofitades pel cantant de bajo la lluvia. En aquest cas, eren cançons que ja existien, cançons que no tenien res a veure amb el cinema. De fet, aquesta cançó no va sonar per primera vegada amb Petty Woman, sinó que ja havia sonat amb pel·lícules anteriorment. I això era una mica la peculiaritat que tenia. De fet, com amb la família Adams, que també quan la vam anar a veure, així també apareixien cançons així... De fet, també es basa bastant en els èxits del 90 com del grup Rockset, I must have been loved, o altres cançons que apareixen són The King of Wishful thing. Aquestes les portes a diari, no, Dani? Sí, totalment de go west, entre d'altres vull dir que... Però tu has fet un cota i pega d'aquí? No, que no, que no és que... No, no, m'ho he treballat moltíssim. Jo ho veig, jo ho veig. No estic llegint. Sobres de memòria. I bé, una de les coses que ens agraden molt comentar en aquest programa també és el càsting, no? Perquè ni Ger, ni Roberts, van ser les primeres opcions per ser protagonistes. M'ha d'acompanyar un amic o una amiga. Es va pensar abans amb Daniel Radcliffe. Segur? Daniel Radcliffe va estar allà, encara no havia nascut, però ja s'estava aparellant l'opció de que fos ell el... Aga de Harry Potter, que aga aquesta pel·lícula. Es va pensar amb Christophe Ribb, amb el Pacino, amb Meg Ryan, d'En següent Washington, la Michelle Faffer, entre d'altres. I fins i tot John Travolta va arribar a fer una audició pel paper d'Edward i Winona Ryder pel de Vivian. O sigui que estem parlant de actors bastant coneguts, actors que ho havien patat molt. John Travolta recordem que estava a punt. Encara li quedaven uns anys per fer Pulp Fiction, que era... Home, sí. Ja havia fet Gris, per això. Està parlant de la Dècada dels 90. Li quedaven uns 8 o 9 anys per fer Pulp Fiction. Llavors vols dir que la que surt a la pel·lícula de tota l'estona és Julià Robbins? Sí, i no. Sí, no. Per què? Ara us ho diré, ara us ho explico. Què he dit? Shelly Michelle és qui també ha sortit a la pel·lícula. No. Vas bé, però no. No, en el muntatge... Shelly Michelle són les cames que surten del cartell. Això, les cames del cartell. El doble de Julià Robbins, que tenia doble en les escenes d'íntimes, diguem, perquè tenia poques corbes, diguem, per dir d'alguna manera, era massa prima, llavors vam posar una doble. Sí, de fet es posava nerviosa, no? A les escenes de sexe? Sí, de veritat és que sí, es posava bastant nerviosa. Llavors el mateix director i el mateix rei xarquers havien de passar una estona, Carmel·la i demés... Clar, hem de tenir en compte que el l'inici, aquesta pel·lícula, potser anava a ser com més... com més bèstia, no? Fins que al final també es van calmar una mica els punts. Sí, la història, anava a ser com més bèstia, en el sentit d'anar més a saco, el tema de la prostitució i tal. Sí, li van dir... Li van dir l'actriu, li van dir l'actriu... Tienes que dir reient el pavo, i allà ho... No, no, no, no me hace mucha gracia. El que passa és que aquí intervenien varias cosas. Intervenien aquest guió més fosc, diguem, o més dramàtic... El guió que es va reescriure sis vegades. Ja es fa. Ja es fa amb els guions, sempre. Amb els bons guions. Va ser gent bé, va ser gent bé. No, ja ho veig, ja. Havia d'haver fet tu la secció Raül. Però per què? Però si ho estic fent la mar de bé. Vols fer una cosa molt interessant? Deixo parlar Raül i et dic una cosa més. Doncs no. Ara m'has de fer-te amb la intrigada. És la part on surt la pretty woman, és a dir, l'hotel... Hòstia, no ho tenia. Aquí, aquí, la part hotel on vi dia a Julià Roberts, les palmes Hotel, les palmes a V&U, no, a Hollywood. Costava, o és a dir, costa a l'actualitat, pots anar si vols, 37 euros anar a dormir a la nit. T'ho dic per si t'interessa. 37... Exacte, ara van ser 37.000. No, 37 amb dos. Tens una hora d'encara. I portar 20 cèntims, eh? 40 dòlars en l'actualitat, o sigui, que t'ho dic per... No és molt car, no? No, no és molt car, no, però és on es va rodar la part hotel. Podria anar a la part hotel. Els estadiors, sobretot, els estadiors són decorats, però sí que els estadiors són tant a la part hotel, com després a l'hotel que va... on passa gairebé tot, gairebé tot. El nom de l'hotel. Però aquell hotel és l'únic que va sedir el seu espai per poder gravar, que poguéssim gravar la façana en aquell hotel, perquè... Les palmes, les palmes hotel. Cap hotel de l'escona volia... que es fos representat en una pel·lícula en què la plutonistana era una prostitució. Amb això van tenir bastants problemes, eh? Perquè, ja dic, això era també el que volia dir abans. Clar, penseu que darrere d'aquesta història, el que tenia els drets era la Torchton, que és la productora que va fer la pel·lícula, i la Torchton era el segon Segey, o un Segey paral·lel de Disney. I llavors, clar, aquí influïen moltes coses. Però això, si us fixeu, sí que, evidentment, en la pel·lícula sí que parlen de drogues, o parlen d'aquesta prostitució, però ho fan com un novel. Com que passen molt de puntetes, tot això. No profunditzen gaire. I van directament a una comèdia romàntica, que és antològica, i és una comèdia romàntica manual. Té un desenvolupament típic d'una pel·lícula romàntica. Sí, sí, exactament. A un anècdota, molt curiosa, hi ha una escena de la pel·lícula on Júlia Robés està rient mentre veu la telepció. I en aquest moment, mentre rodava aquesta escena, el director de la pel·lícula, que recordem que és Gary Marshall, o la pel·lícula incorrecta, jo ho sé, li fa passigolles als peus perquè ella rigui. Però els peus no es veuen a pantalla. No, els peus no es veuen, clar. Si no es veuria el director fent passigolles i com que no. Bé, jo crec que ho hem explicat. A veure, quedaríem moltes coses per parlar de Pretty Woman, però no sé com anem de temps, Raül. Jo t'hi he dit ja. Has superat la plau, eh? Sí, no. M'aplaudiu, eh? No, me'n falta més. Home, ho he fet tan malament. Mira, mira, mira. He parlat de la Pretty Woman. Justet, una mica més de Justet, però... Mira, l'allà... El micròfon ho pesa mucho. M'hem perfeïnat, si voleu, eh? Molt bé. Cinema prics. Doncs avui, a Cinema prics, el presentador Raül Navarro ens presenta. En quin jardí ens hem fotut avui, eh? Sí, avui no sé què estem fent. És que això és Cinema La Gresca. No saps per on tirarà el programa. Avui he acabat fent jo la secció de la Rapesca. Ell està fent la secció de Cinema Prics. Raül, il·lumina'ns una mica. Mira, com tenim molt poc estoneta, no tirarem les explicacions. Us posaré unes escenes, uns diàlegs i heu de reconèixer les pel·lícules. El que prengue més de tot això sóc jo. Correcte. Perquè jo ara ets de fet de concursar. Vinga, la teva primera per tu. Va, vinga. Olvida-lo, es muy arriesgado. Ya paso de esa mierda. Cada vez dices eso, siempre lo mismo. Se acabó demasiado peligroso, nunca más. Ya sé, siempre lo digo y siempre tengo razón. Pero al cabo de un par de días se te olvida. Sí, se acabó el olvidarme a los dos días a partir de ahora me voy a acordar. Cuando hablas de esa manera sabes lo que pareces. Parezco un jodido hombre sensato. Pareces un pato. No, no, molt fort. Et posaré un truset que la coneixeràs sí o sí. Ahora, aquí. Venga. De acuerdo. Como la última vez, ¿vale? Tú coges los clientes y yo los empleados. Això és por ficción. Perfecte. Sí, sí, sí. Hem de sentir aquest truset, ja. Estava tan comensut, però... Te quiero, Johnny Bunny. Todo el mundo quieto, esto es un atraco. Un jodido capullo se mueva. Me cago en la leche y me pienso cargar hasta el último de vosotros. Bravo. Jo tenia bastant clar que era tarantino, eh, però... Bueno, et veig guanyant l'Aya. L'Aya, te va. ¿Es cierto eso que dicen? ¿Eh? ¿Qué es una especie de vampiro? No existe nombre para lo que él es. ¿Conoce la regla, señorita? Sí, teniente. La he interrogado otras veces. Adelante. Estic pensant en pel·lícules de Balspies, però... Acabarem amb aquest, eh. Sí, sí, som-hi. El talons és difícil. El talons és bastant descriptiu. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Susana Gramas siguen salient de doctor. Oh. L'Oestolan? És que d'abans vires. Oh, Claris, el problema és que necessita disfrutar-me. Ah! Ah! Potser el silenci de les corderos? És, és el silenci de les corderos. Mare de Déu, quin patir, eh. Tu la sabies, Dani? Doncs aquí fan jambos, no, no, no, però ni dia, eh. Aquí tanquem el programa d'avui. Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible. Tots els que ens heu escoltat, perquè sou la nostra orella. Per tant, moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Ens tornem a veure la setmana vinent. Gràcies i no us anuegueu amb les crispetes. Adeu-siau. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh. Mare de Déu, quin patir, eh.