Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa de cinema que desitgeu Sant I. i benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Moltíssimes gràcies per sentir-nos una setmana més amb molta Gresca. L'Aya, què fas? Estava ja cansada del Dani, de la seva expectació, de xarxes socials, d'explico històries i tal, ja m'he cansat, m'he cansat i ja portem tres temporades i ja m'havia de desfogar d'alguna manera. Però què fem? No ho sé. No podem deixar aquí tampoc, no? Haurem de amagar el cadàver, no? Ostres, el piano. Així que m'ho dius, el piano, a l'estudi. D'acord, ningú sospitarà. Sí, no? Sí, ja està, ja està bé. Ara el tapem una mica. Molt bé, fet. Ara ja ningú sospita. I ara què fem? Escoltar una història que he portat dies dient-nos per les xarxes socials. Clar, és veritat, no havia pensat en això. Molt bé, molt bé, molt bé. No havia pensat en les conseqüències. Doncs no sé si el Dani tenia pensat portar-nos una història. Per què no improvisem nosaltres una, també? Fem una de l'espacial igualment. Sí, perquè total, no el necessitem. Llavors, jo, inclús, ens tirem a la piscina, i també hi ha d'inclus de cinto, que et sembla una mica més tan abrosa, no? Sí, sí. M'estan veient de Halloween. Clar, podem tirar una cosa més, no sé, que et sembla això. Són a bé, no? Té toques de Halloween, de la peliguita. Sí, sí, sí. També d'anar a la festa, però... Ah, molt bé, sí, no? Jo crec que, inclús, no sé si recordes... Jo, com a mínim, tinc un record d'una sèrie que havia de patir, que era Club de Medianoche. Sí, Are You Afraid of the Dark? Correcte. Que em sembla que hi havia notícies que t'ho donarien a fer un remake de la sèrie. Sí, de fet volien, exacte, fer una altra cop la sèrie, per una altra manera. I m'agradava molt aquella estructura que tenia, no? Queden tots els nens al voltant d'una foguera. Sí, en un bosc, allà, explicant històries de por. Sí, a mi això m'agradava moltíssim. Llavors, podem posar, inclús, una foguera, no sé què... Per ambientar. No piquem aquí de fons. A mi em sembla perfecte. Però llavors, quines històries expliquem? No ho sé... A veure... Nosaltres fem un programa de cinema. Clar, tenint en compte que és un programa de cinema i no un podcast de terror o de misteri, podem treure qualsevol història de la màniga, així com així... Hauria de ser... Perquè el Dani no s'ha deixat un guió, no? No, no. Ho he buscat, però... No, no, crec que no ha vingut amb cap guió, que ho portava tot el cap, i ara està una mica... Ara no té cap, ja. No, és una cosa exacta. Exacte. Doncs si nosaltres fem un programa de cinema, et sembla si... Expliquem una pel·lícula de por, del gènere de l'horror i del terror, en forma de compte, com si estiguéssim en aquesta foguera, realment. Ah, guai. Però no diem el títol de la pel·lícula. Ostres, et veig llançada, que jo crec que tens un el cap i tot. Sí, sí, sí, perquè... Ah, pot vingar? Som uns grans aficionats del cinema de terror. I els grans hauran d'endevinar de quina pel·lícula estem parlant. Bé, llavors et dius a la piscina, no? Sí, comencem. La meva història transcorre en un lloc dels Estats Units, que és un escriptor exalcohòlic, que, per tant, descriure la seva nova novel·la accepta la feina de cuidar un hotel de les muntanyes durant tot l'hivern fins la primavera, juntament amb la seva família. Els tres sols. El propietari l'adverter sobre la possible sensació d'aïllament que poden experimentar, i sobre la tragèdia que va ocorre temps enrere, i va assassinar les seves dues filles i la seva dona, per després suïcidar-se. Però el pare no es preocupa. Aconseguir de la feina els nostres tres protagonistes es traslladen cap a l'hotel. Cal dir que el fill té un amic imaginari a qui no li dona bona espina a aquest hotel. No només per l'hotel en sí. També per la mateixa zona, una vegada uns exploradors van haver de recórrer menjar-se els uns als altres per poder sobreviure. No es tracta d'un lloc gaire collidor, que diguem. Tant bon punt la família arriba, el propietari els fa un tur per l'hotel, i més tard el cuiner els ensenya la cuina. Allà, el cuiner li fa una pregunta al nen petit, telepàticament, a través de la ment, i més tard se l'emporta per parlar amb ell. Un cop es troben els dos sols, el cuiner li explica al nen que els dos comparteixen un do, un do que els permet comunicar-se mentalment, captar presències imperceptibles a primera vista, i tenir visions tan del passat com del futur. I per què li explica això? Perquè el cuiner sap que hi ha alguna cosa maligna en aquest hotel, i li demana al petit que vagi amb molt de compte. Però sobretot li prohibeix entrar sota cap mena de circumstància a una habitació concreta, l'habitació 237. Més tard descobriria per què. Passa un mes i tot transcorre amb normalitat. El pare es concentra i descansa parts iguals per escriure, la mare cuida del seu marit i del seu fill, i el nen es passeja pels passadissos entre cicle. En un d'aquests passejos, es topa amb la famosa habitació 237, i tot i les advertencies del cuiner, la curiositat el guanya, intenta entrar. Però menys mal que la porta està amb cada enclau, s'allunya ràpidament per evitar més temptació, i se'n va amb la seva mare a recórrer una enorme labyrinth que hi ha al jardí. Alhora, el pare, en un dels seus descansos, veu una maqueta molt gran del mateix labyrinth, i dic sent-hi la mirada. Veu la seva dona i el seu fill caminant-hi en mig. Com és possible? Pot ser que els dos labyrinths estiguin connectats. Els dies passen i una forta tempesta de neu talla les línies telefòniques. La dona se dona d'allò i deixa la ràdio encesa, per precaució. Sempre va bé poder-se comunicar amb l'exterior. No sap, però, que el seu fill, en un dels passadissos, acaba de creuar-se amb dues bessones agafades de la mà, que li demanen que vingui a jugar amb elles. Per sempre. El seu dol li permet veure a les alhora mortes, en aquell mateix passadís i plenes de sang. Espantat, intenta convences que allò que està veient no és real, i les dues nenes desapareixen. El pare, per perceba, cada vegada li costa més concentrar-se en l'escriptura. Alguna cosa no rutlla dins seu, però no ho diu a ningú. Al contrari, quan es creu amb el seu fill, li assegura que mai li faria mal ni a ell, ni a la seva mare, mentre somriu de manera un pèl sinistre. El fill no es queda tranquil·la amb la resposta, però igualment se'n va a jugar. De sobte, es topa una altra vegada amb l'habitació 237. Però aquest cop, la porta és oberta. El nen no pot evitar entrar-hi. Mentrestant, la mare escolta crits del marit i se'n va a sucorral. Resulta que estava dormint i ha tingut el pitjor malson de la seva vida. La matava a ella i el seu fill per després tallar-los atrossos. En aquell moment, entre el fill, en estat de xoc i amb restades al coll, la mare no pot evitar pensar que el pare n'és el responsable i s'emporta el nen a l'habitació. A l'home li senta malament que sospitin d'ell i entra a una sala nomenada, sala d'aurada, on hi ha una barra de bar, òbviament buida. Donaria qualsevol cosa per un grup d'alcohol, però és impossible. O no? El pare obre els ulls i veu a un barman davant d'una prestatgeria plena de vacudes alcohòlices. No es qüestiona res, ja que les seves hàncies de vacudes són més grans que cap altra cosa en el món, i mentre es pren una copa, es desfoga amb el barman. Li explica com estima el seu fill al mateix nivell que desprecia la seva dona i recorda un accident del passat en el qual, en un atac dira, va trencar-li el braç al seu fill. Per això la seva dona sospita amb més motiu d'ell. I parlant de la dona, en aquell moment apareix corrent i histèrica, demanant al seu marit que vagi a investigar l'habitació 237, on el nen assegura haver estat atacat per una dona desconeguda. Per altra banda, el petit activa el seu do per contactar telepàticament amb el cuiner i demanar-li ajuda. Més tard, el pare decideix entrar a l'habitació 237 a investigar. Serà veritat que hi ha algú? Effectivament, només entrar una noia jove surt de la banyera, despullada, i l'indica l'home que s'apropi. Ell no dubta en fer-li cas i un cop es troba en un davant de l'altre, s'abarassa i es dona en petons. Però de sobte, el pare veu el reflex del mirall que el cos de la dona s'ha tornat vell i potrefacte, com un cadàver en descomposició. Horroritzat, s'allunya mentre la vella el persegueix lentament, com un zombie. Surta l'habitació i ràpidament tanca la porta amb clau. Quan la dona li pregunta si ha vist algú, el marit ho nega rotundament i culpa el mateix nen d'haver-se gratit ell mateix per cridar l'atenció. La mare no el creu i decideix que el millor pel seu fill és treure'l de l'hotel. El nen veu i escolta tot gràcies al seu do. La idea de marxar de l'hotel estandalitza el pare. Li agrada massa aquest lloc. En Forismat se'n va a desfogar la seva ira en direcció a la sala d'Aurada. Però com pot ser? El passadís anterior de la sala està decorat amb globus i hernaldes, mentre de fons s'escolta una música d'època llunyana. Curiosit, l'home hi entra i troba una festa plena de gent de llò més animada. Es dirigeix el bar a demanar una altra copa, però quan es disposa a pagar, el barman l'informa que l'han convidat a la festa. Però no pot dir qui. Quin misteri pensa el pare. Però mentre es passeja per la festa, un cambrer despistat es xoca a ell i li tira tota la beguda sobre. Sense parar de disculpar-se, l'acompanya la va a governatjar-li les taques. Allà el cambrer revela el seu nom i resulta que es diu igual que aquell vigilant que va matar la seva família fa molt de temps. El principi sembla que el cambrer no recorda res d'aquella tragèdia, però a mesura que avança la conversa, et met el seu crim i personeix el pare que faci el mateix. Ja que el seu fill està intentant introduir un element extern a l'hotel i és necessari que niquí li a qualsevol que s'interpose en el seu camí. El pare queda convençut pel fantasma i comença desactivant la ràdio i trencant el cotxe a Uruga, l'únic vehicle capaç de circular per l'abundant neu que envolta l'hotel. Mentrestant, aquest element extern és a dir, el cuiner, viatja ell mateix cap a l'hotel per assegurar-se que tot rotlleve. En una altra sala i aprofitant que el marit no està treballant, la dona s'apropa el seu escriptori per veure el progrés de la nova novel·la amb un bat de beixbola a la mà per si de casa. No s'espera que, en tot aquest temps, el seu marit ha estat escrivint una sola frase repetidament. Molta feina i poca diversió converteixen en Jack en un noi avorrit. Definitivament, el seu marit s'ha tornat boig. Inesperadament, l'home la sorprèn per darrere. La dona, molt espantada, li suplica que la deixi emportar-se el seu fill de l'hotel i portar-lo al metge, però el marit s'hi torna a negar, perdent cada cop més els nervis i la cordura. Devant la situació, cada vegada més tensa, la dona li demana al marit que, si us plau, no li faci mal, ja que el veu totalment capaç. El marit li assegura, amb un somriure maquiavèlic, que li esclefarà el cervell. Totalment espantada, la dona li pega amb el bat, el cap i el tira per les escales, deixant-lo inconscient amb una farida al cap i coix. No dubta en tancar-lo a la despensa i s'ha de donar pressa abans que es desperti. Quan el marit s'adona que l'han tancat, fingeix fer pena perquè la seva dona el deixi sortir, però no funciona. Després de donar-se que el pare ha destrossat el cotxe oruga i que no hi ha cap manera de fugir, la dona s'emporta un ganivet de la cuina per si de cas i decideix fer una vacaina. El cap d'una estona, el fantasma del cambrer, reganya el pare a través de la porta, acusant-lo de no estar prenent-se seriosament la seva missió. L'home demana una altra oportunitat i, com el cambrer confia en ell, li obre la porta de la despensa. Però ningú sospita que el cuiner ha d'anar a la propa l'hotel lentament, amb una altra cotxa oruga. Mentre la seva mare dorm, el nen, que ha estat tenint visions, escriu amb un pintallabis de la mare la paraula RETRUM. A la porta del lavabo, mentre la pronuncias sense parar. RETRUM, RETRUM, RETRUM, RETRUM, RETRUM, RETRUM! La mare es desperta i avarassa el petit per calmar-lo. Per què el seu fill ha escrit la paraula RETRUM? Què significa? La mare mira el reflex del mirall i descobreix que, al revés, RETRUM vol dir MORDER. Assassinat en anglès. De sobte, el marit intenta trencar la porta amb una d'estral. Molt espantats, mare i fill entren al lavabo on hi ha una finestreta petita i la mare intenta obrir-la per escapar, però estan callada per culpa de la neu. Només hi cap el nen, que surta a l'exterior i s'amaga. El pare avança i comença a trencar la porta del lavabo on s'hi troba la mare suon de la por. Però quan ja l'ha trencat suficient i es disposa a obrir la tanca, la dona el fareix amb el ganivet. I, quan tot sembla perdut, els dos escolten el motor d'un cotxe arribant. És el cuiner que acaba d'arribar a l'hotel. El pare se llunya de lavabo per matar-lo. I, efectivament, el pare no triga en trobar el cuiner i acabar amb ell amb un cop de l'estral. El nen ha presenciat l'assassinat a través del seu do i, damorós que li passi el mateix, surt del seu amagatall i comença una persecució entre pare i fill que s'acaba traslladant al laverín del jardí. Com el pare va coix, el nen juga amb avantatge. A mesura que avança pel laverín, el nen se dona de les petjades que deixa sobre la neu, així que retrocedeix sobre les seves pròpies passes i se'n va per un altre camí, esborrant el seu rastre. Aquesta acta d'intel·ligència despista el pare cada cop més, deixant-lo confós i cada cop més el sort en la seva bogeria. Per altra banda, la mare troba el cadàver del cuiner i comença a escoltar veus espectrals i a tenir visions dels fantasmes del passat en un recorregut cap a la sortida de l'hotel que sembla treta del pitjor dels malsons. Al final, la mare i el fill aconsegueixen sortir tant de l'hotel com de l'averín i ràpidament fugen de l'hotel amb el cotxe oruga del cuiner deixant el pare perdut dins el laverín, morint congelat a causa de la tempesta de neu. Però espereu que això no és tot, encara us queda saber un últim detall. Si algun cop aneu a aquest hotel i visiteu la sala d'Aurada, trobareu unes fotografies en blanc i negre penjades a la paret principal i si us hi fixeu bé, a la fotografia central, davant un munt de gent vestida de gala, hi trobareu el protagonista d'aquesta història, el pare, amb un gran somriure a la cara. Voleu saber de quina data és aquesta fotografia? Del 4 de juliol de 1921. Gràcies. Bastiada. Després del munt de laia, molt bé. Us ha agradat la història? M'ha encantat. Estic encantadíssim. M'agrada molt, la veritat. Esperem que els nostres uents hagin endevinat la pel·lícula. La pel·lícula, no? Jo crec que sí, que és evident. Vaixar el foc una mica. Sí, que sí. Home, en cap moment dius... quin títol és, o personatges? En un moment... Sí, en un moment hi ha un nom d'un personatge. Jo crec que la història és bastant evident. És una pel·lícula molt clàssica, molt... molt potent. A mi m'encanta aquesta pel·lícula. A mi també. I ara parlarem una miqueta. Diem el títol, ja el rebelem. Hem parlat del resplendor. Sí, molt bé. És una pel·lícula impressionant. I he escoltat així en format de compte. Perquè no he deixat de ser un format de compte. Ha sigut impressionant. Molt bé, molt bé. Jo crec que en Evox això sonarà molt bé. Si no... Si no ens has de sentir en directe, sisplau. Aneu a Evox. Aneu a xarxes, perquè ho trobareu i podeu gaudir d'aquesta narració moltes vegades més. A mi m'agradaria parlar i és que... Jo he d'admetre que va haver una època que jo vaig odiar la pel·lícula. La vaig odiar, perquè... Ua, que és diferent. Precisament, precisament, perquè era una època on... la meva concepció d'adaptació havia de ser totalment fidel a la obra original. I clar, i si no ho era, jo pensava... Si jo hagués escrit una història i passéssim pel forro tot, em donaria una ràbia horrible. Clar, jo abans de llegir la novel·la, m'encantava la pel·lícula, vaig llegir la novel·la i m'encantava també. I vaig tornar a veure la pel·li i no em va agradar gens, però clar, va ser com... Ua, hi ha moltes coses que canvia, hi ha coses que es deixa, i això, quina història més maladaptada, no sé què, i la vaig odiar molt. Però després vaig entrar en raó i vaig entendre que les adaptacions no tenen per què ser fidels a la obra original i que les dues poden funcionar de manera totalment... Independent, sí, sí, totalment. Estic fànquim, també tenia la mateixa... Jo crec que tenia la mateixa... Dèiem aquesta pel·lícula que tu, en aquest sentit. També era una vegada que li va odiar, jo crec que la deu odiar encara. Sí, jo diria que sí, perquè de fet va fer una minisèrie del resplendor, que crec que va fer el guió ell, o si no va fer-ho a produir o va estar-li involucrat, i jo recordo després de llegir la novel·la, veure la miniseria, aviam si... Si no voleu llegir la novel·la, perquè no teniu temps o el que sigui, i voleu saber quina és la història literària del resplendor, per si dir-ho, mireu la miniseria, perquè és totalment fidel. Tot el que surt de llibre, i gairebé no es deixa cap mena de detall. Això sí, és més sèrie bé, no és tan cuidada estèticament i narrativament i detenció com el resplendor recorda. Home, és que a més Cúbdic va ser molt passat, en aquest sentit, el Cúbdic ja ho era, no? Sí, sí. Cúbdic era molt meticulós. Molt perfeccionista. Sí, molt, molt. La veritat és que... havia exigit alguna vegada que el Cúbdic trucava cada dos per tres i un hores a Estifenguin per fer-li preguntes i per preguntar-li o per posar en dubte allò que havia escrit. Llavors, Estifenguin, al final, va acabar agobiat. Sí, i això, abans de rodar la pel·lícula, crec que va ser en el procés, en la preproducció, en el guió, mentre l'estaven escrivint. I així van acabar d'enferats, un amb l'altre. I al final ja no volien saber res l'un de l'altre. Bàsicament, Estifenguin no volia saber res de Cúbdic, perquè era odiós en aquest sentit. Sí, hi ha moltes anècdotes per explicar el resplendor, moltes curiositats. De fet, es diu que... Qui ho va passar en pitjor de les actes i actrius va ser la... Perquè crec que li va fer repetir una escena 127 vegades. 127 vegades. I que et facin una petita altra vegada. Al final diuen que va acabar psicològicament malament. Sí, va acabar amb psicòlegs, va acabar bastant fotuda, en realitat. Cúbdic tenia això amb els actors que els explotava, explotava límits molt bèsties. Igual que amb Jack Nicholson, que veiem que aquesta bogeria el va agafant cada vegada més, va plenent possessió del seu cap, aquesta bogeria. I és precisament per això, perquè Estan li Cúbdic era molt meticulós i la setjava, i el feia repetir i va patir. Tu has d'estar cansat psicològicament. Jo crec que a les primeres tomes això no s'aconseguia, que havia d'estar cansat realment per mostrar-ho. I fins i tot la primera. No necessiteu a la primera, no necessiteu a la docent. Hi ha un documental molt interessant que vaig veure. Sí, que el trimpandès des de fa moltíssim temps encara no l'he pogut donar. El trimpandès encara no l'he pogut donar. Sí, el trimpandès des de fa moltíssim temps. Hi ha totes aquestes taudies que hi ha d'haver del esplendor que hi ha moltes. Molt conspiranoïc. Però et parla de totes les taudies, no només d'una. A mi la que més m'agrada precisament és la de la Unitzatge, la de la lluna. Explica la teoria. Sí, la teoria diu que la de la lluna del home el 69 va ser tot rodat en estudi, i d'això se'n va agafar a Estanley Cúbric. Jo això ho veig. Jo aquesta teoria la veig. Sí. Sí, perquè com deien aquesta arribada a la lluna el 69, aquesta pel·lícula, si no m'equivoco, es va estrenar el 68. Sí, la de 2001, parlem. Sí, i aquesta pel·lícula la tenia al cap a Cúbric des de fer ja... Molt de temps. Sí, set anys abans. De fet, des del 85, Cúbric treballava per la NASA, treballava amb la NASA i per la NASA. En aquesta pel·lícula... Sí, perquè crec que li deixaven càmeres especialitzades per rodar les pel·lícules. Clar. Què passa, que després, s'ho diria el 2001, a l'Espàcio, i aquí veuríem molts dels events que havien fet la NASA, i llavors hi ha moltes connexions. No s'hauria de dir de cap a totes, però hi ha moltes connexions. I en aquesta pel·lícula del resplandor, era com una... Abans he dit que era el 68, no? El 68 va ser el... De 2001 és del 68. La del resplandor és del 80. Sí, correcte. És que m'he tastat amb això. Precisament això, després d'aquest rodatge que va fer de... A l'Estatge, paral·lelament, a 2001, a l'Espàcio, diuen que el resplandor és una declaració de... De aquesta idea, o d'aquesta teoria. No, va ser ell. És com una declaració, hi ha molts missatges amagats, i és una declaració que ell va ser a l'encarregat de fer aquelles imatges. De fet, un dels guinyos més evidents, en aquest sentit, és una vegada que està el Dani, en un sentit, jugant en un passadís amb joguines i això, i s'aixeca i porta un suèter amb apolo... Sí, sí. Hi ha moltes, a més, molts guinyos en aquest sentit, i és molt probable que sigui... Bueno, jo crec... Vull creure aquesta teoria, no simplement perquè em fa gràcia, però és que no la veig d'escavallada, perquè... Perquè les connexions hi són. Les connexions hi són. Veiem el que volem veure, però jo crec que aquestes connexions són molt interessants, i sobretot si veieu aquest documental, veu-ne, no només aquesta teoria, sinó moltes altres que tenim, però aquesta és el que em va agradar molt, i precisament això. Doncs mira, ja que... Ja que ahir va ser Halloween, i avui és dia de tots sense, podríem aprofitar per fer alguna marató, veure alguna pel·lícula o alguna cosa, i potser em fico el documental. Clar, jo crec que s'ha de aprofitar, s'ha de aprofitar. A més, a les sales estan fent moltes... aquests dies estan fent moltes malatons, és el que han començat a fer malatons per aquests dies, que ja està bé, és una manera de treure a públic. Sí, vaig veure una alcinessa, que tenien de 10 hores de marató de 10 hores. Sí, sí, a més són gairebé com la marató de Molim. Exacte, sí. I tant, i tant, tenim moltes ganes. I bueno, no sé si puc afegir una altra curiositat, i tant. I és que això és sobretot per la gent que hagi llegit el llibre, ho sabrà, i també per els que hagi vist les pel·lis i això. Ara, Dani. Ui, escolta. Escolta, però no estava mort. Sí, es veu que sí. M'estic començant a preocupar. Calla, calla. Dani, calla, que estic parlant. Doncs, si heu vist la pel·li del resplendor, sabeu que a Jack hi ha un moment de la pel·lícula de Carol Clímax, que porta un cadastral. Sí. I comença a trencar les portes amb l'adastral, com ja heu escoltat en la narració del conte. Doncs, com a curiositat, en el llibre no és un cadastral. És un martell. Ah. I a la versió cinematogràficada Miserie, que és una altra novel·la, bueno, una adaptació de novel·la de Stephen King. Sí. No sé com es diu ara la dona, però la dona de Miserie... també farà servir un martell. I, justament, en la novel·la és un ladastral. Ah, fan el canvi. Exacte, fer-li el canvi de... Però jo crec que és més assertat les versions cinematogràfiques, perquè no m'imagino el Jack donant cops en un martell. Amb un martell, no? Aquella escena és molt potent. Sí, hauria estat una mica raro. Que, inclús, la frase, que és una de les frases mítiques de la pel·lícula, està improvitzada per... Sí, és veritat. En anglès és Here's Johnny, i en castellava l'havent traduït. Aquí està Jack. Aquí està Jack. Here's Johnny és perquè, bueno, llavors, Johnny Carson, el programa de Johnny Carson, un late night, era molt famós, i llavors... Li va sortir, clar. Li va sortir la frase. És igual, que em sembla que també fan una referència a un conte, no sé si és la set cabretes. Sí, i ho canvien. I aquí ho canvien pels polquets. No, al revés. El original, es fa passar pel llop, i comença a fer soplaré, soplaré, i tu casa derribaré, llavors, en lloc de... bufar, doncs, tira, trenca la porta amb l'adastral. I aquí, al del dublatge espanyol, es va dir lo de la set cabretes, soy vuestra mamá en... I en lloc de soplaré, soplaré, deia, soy vuestra mamá, ita, ita, ita, o algo així, ja ja, no sé. Sí, sí, correcte. En un dublatge que molta gent hauria. Sí, sí. S'ha criticat moltíssim, i jo ho critico també. I això que vas totalment supervisat pel... Sí, sí. Sí, però clar, a nosaltres ens sona raro, perquè el dublatge que es fa en aquesta pel·lícula no és l'estil de dublatge el qual estem acostumats a escoltar, sinó que és un dublatge més tipus actoral d'imatge. Sí, sí. Perquè el cubric volia que s'assemblessin les veus i l'actuació el més possible en... com es va rodant el moment. I que els registres de les veus fossin exactament iguals o molts semblants els dels sectors originals. I per això doncs volia ser tan perfeccionista que hi havia vegades que no li sortien també les coses. No, ni tant. Llavors, clar... Encara que... No crec que apretessin tant haver d'on i que foqués com això li diu ahà, eh, en aquest sentit. Jo crec que li hauríem d'haver apretat una mica més perquè d'un que és una mica més de... Això sí, molt... L'he tornat a veure doblada i... i hi ha moltes vegades que els crits i fins i tot alguna paraula es mantén anglès. Ah. Perquè, bueno, potser en aquell moment els crits venien dins de la pel·lícula i no calia doblar-los i això, però hi ha... hi ha una vegada que la... la Shelly Dual, per exemple, està cridant amb el ganivet a la mà i s'escolta, please! Please, no! No! I era el dobletge en castellà. Que bé, que bé, que bo. Però bé, no. I el que dèiem. Una gran pel·lícula, una gran versió en compte, tothom no ha dit. Ah, gràcies. I... i m'agrada molt. I l'espaiament també, la veritat. Bueno, però encara no hem acabat. Encara que... que el Dani es queixi... Eh! Dani, que ara estem fent un altre programa. Dormo una mica. Sempre d'estar asseguda, eh? Ostres, a mi m'ho has posat molt difícil. Jo deia, home, la veritat, posar una història i poder arribar així. Jo puc veure una altra registra. Jo no puc veure com una mena de contra. Jo puc veure una altra coseta. També, jo veiem el mateix que tu, que els uents i tu mateixa, esculteu i... i endivineu la pel·lícula. Molt bé, eh? Adéu, adéu, adéu, adéu. Fa tan sols en les hores que he arribat aquest poble. El temps just d'instal·lar-me en una de les habitacions del Bantesal. És una de les famílies merfeques dels vultons. M'ha volgut explicar històries molt estranyes i sobretot naturals sobre un soldat d'Ernà. Però jo estic convençut que tot això té una resposta molt més racional. De qualsevol manera he de reconèixer que Slip i Hollow té una leda misteri com una boi d'espesa. La mateixa que cobreu això, els camins que acompanyen al Riu Hudson des de Nova York fins a aquesta vall. Espero que les meves tècniques es comprenguin molt més aquí que no passen els companys de la policia de Nova York. Des que vaig entrar en el cos, m'he sigut tractat de pitjor raó. No sé si em veuen els meus tècnics d'investigació. No hi queden en una autòpsia o a la búsqueda d'emprentes digitals, però els hi demostraré que són molt efectives. Des del 81 d'octubre de 1199, i abans que comenci el nou segle, demostraré a tot el món l'efectiva que poden ser les meves tècniques i els meus companys. Tot el món parla d'aquí que vol creure l'autòpsia que parla de revolucionar la ciència. I, si a més a més, aconsegueixo que la moça que et l'inavantassem, la filla dels meus infiltrons, les fixi en mi, podré tornar a Nova York tancant les boques de tots. Què ha sigut això? Vé de fora. Què és això? Un genet? P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P-P... Prenot de cap? Hola? Hi ha algú? No hi ha ningú. Crec que estic més cansat. Se m'he llocat amb la mica i començo la investigació amb fous. Pede a tu amà. No. No. No. No. Mare. No li facis mal. Mare, no li facis mal. No. No. Mare. No li facis mal. Mare, no li facis mal. Aquests meravellits m'assons. Em tenen boig. Serà millor que m'hi fiqui en l'investigació. Quan avans millor. I oblidant-me de tot això el passat s'hauria d'haver passat. S'hauria d'haver passat. S'hauria d'haver passat. El dia entre l'estam amb tots els habitants de l'Hibijolo, amb l'ajuda del jove of Masberg, estan vistes de que tothom està tan segur que l'assassin els nets sense cap. He decidit venir al Bosque Estudiant tal. Ara el fem atorçar dels molts. Aquí m'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. Què? El crani no hi és? Algú ha robat el crani del soldat. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. El crani? El crani del genet? No pot ser. Algú ha robat el crani i el timorat? Per contolar-lo. El genet vol el seu crani. No em vol a mi. No vol matar ningú. Només vol el seu crani. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. Crec que això és teu. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. Que xula, també. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó. M'hauria de trobar-me amb una tomba de llençó.