Lafahr... Hola, hola, hola, m'han deixat sort, hola. Bona tarda, soc el Raül, el Dani, la setmana passada el van perdre, va patir un petit accident, la Laia ha desaparegut, no sabem on para, no ho sé, on para, crec que l'estaven buscant diferents postos però ha decidit amagar-se. Així que avui jo crec que tinc el programa per mi sol, no tindré massa competència. Aviam, aviam, pare, carro, pare, el carro. Què vol dir que tindràs el programa per tu sol? Tu què et pensaves que no em podia despertar, que no podia tornar al programa? És el meu programa, d'acord? El meu programa. Potser abans marxo jo i tot. Per un dia que jo tenia el programa per mi sol i va i em matrinxareu en el piano aquest que tenim aquí, l'estudi número 1 del programa. Ara el millor lloc, no tenia millor post que això. Tu saps de què hem hagut d'alimentar durant una setmana? M'he hagut d'alimentar dels descarbats perquè això no neteja massa aquell piano. M'he hagut d'alimentar els descarbats ple de rates mortes i allà alimentant-me durant una setmana fins que al final la dona de fa feines em va trobar allà tancat al piano. Si no heu sentit el programa anterior, millor que no ho feu perquè acabo bastant malament, tràgicament. Però la laia ha acabat pitjor, la veritat, és que la meva còlara i la meva ira, la meva pressió sobre la situació de la setmana passada ha caigut sobre la laia vital. Per tant, avui no hi és el programa. Però l'has fet mal, home? No, però l'hem portat a un psiquiatre. Tu creus que m'ha de portar un band de baseball o no sé què va portar aquí i em fot un taballet al cap? Jo quan em vaig anul·lar estaves a terra. Sí, però tu tampoc et facis la mosqueta morta perquè tu també la vas liaparda. Una mica, una mica. Bé, una cosa, gràcies per... Però van passar bé, eh? Sí, ja ho veig. Sí, sí, sí, superbé. Millor que callis. Ja veig com està el programa avui. Per tant, si un cas ja faré jo la cartallera, perquè la laia avui ja et dic jo que no vindrà, que té psicòleg durant tota la tarda i a més té tractaments en grup i tal, perquè això de que porti un bat i vagi matant a la gent no és normal. Per tant, ara sí que... No la tindrem ni ara ni aquesta nit. No, aquesta nit el terror Molins tampoc la tindrem, no la deixarem sortir, no. Però una cosa, fem les coses bé perquè aquí esteu acostumats a fer les coses així a trompicones i malament i hem de fer les coses bé. Comencem de nou al programa, ja presento jo i deixem-ho a mi, deixem-ho a mi Raül, sisplau, perquè tu fas les coses com pots, però no les acabes de fer bé, ho sento. Doncs comencem el programa d'avui, gent d'arreu del món, gent de... bueno, és que amb aquesta cançó m'inspiro molt poc, ho sento, però gent de Molins de rei, gent... és que em van fer algo molt fort, és que tu creus que jo ara em puc posar-me davant d'un micròfon? No et pots situar, no? No, és que no pots situar. No, acabes de sortir d'un piano, o sigui... Acabes de sortir d'un piano, és que... La audiència que hem perdut durant la setmana passada, perquè jo no vaig aparèixer en tot el programa, sé que és molta l'audiència, ahir van arribar les xifres al meu mail i són més de 50.000 persones que han deixat d'escoltar el programa perquè jo no hi sortia, per tant... Són més que ullens que tenim. Sí, la mento, la pèrdida d'aullens. I a veure si podem animar la ràdio nostra, tant aquí Radio Molins com a ràdio, les veiem si ens esteu sentint també el 98.ufm o a l'Ivox, a la plataforma de podcast més guai del Paraguai del món. Per tant, comencem el programa d'avui divendres o del dia que ens estigueu escoltant, perquè això és a temps plural, en pots escoltar quan vulguis. Doncs això comencem comentant aquelles pel·lícules que hem vist al llarg de la setmana. Jo en aquest cas, com que he estat en el piano i tenia wifi i tenia el meu mòbil encès... Has vist el pianista, has vist el piano... Sí, sí, sí, amb adeus motes... No, no he vist res de piano. Però sí que he revisat coses, com per exemple una pel·lícula que no havia vist fins ara, però ja fa anyets que està estrenada, és la del Caballero Oscuro de Batman, de la Teologia de Nolan, i en barra de molt la veritat, perquè té una essència molt interessant, i té, em recorda molt, doncs, una història, una mica de rotllo Shakespeare-iana, en el sentit de que jo ara ell... Estic començant a llegir Shakespeare, i tot em sembla Shakespeare, saps? És allò de dir, quan llegis... És la base de tot, no? Sí, quan llegis Shakespeare, a tot arreu veus Shakespeare. I bueno, aquest amor impossible, aquest dolent molt dolent, però que fa... que els que no són tan dolents es facin dolents, és molt guai. Pel que no heu vist la pel·lícula té un guió molt interessant, té girs molt xulos, i un final, doncs, que és molt impactant i que carrega sobre el pes de Batman. Per tant, jo crec que us la recomano moltíssim, i també el de M'aquillatge, el de Parrrocaria, evidentment, doncs també hi ha una feina al darrere, interpretació, Headlegger, també l'interpretació de Gary Oldman és molt aconseguida, tenim també Morgan Freeman més jovenet, també per llà, Gassur, el seu paper. Molt bé, és una pel·lícula que a mi m'agrada molt, tot i que no sóc del món dels superherois, tot i que veig pel·lícules de superarolls, però reconec que no és el meu punt fort, i a mi m'agrada bastant aquesta versió que va fer Nolan. Home, aquesta pel·lícula sí, és d'un superaroll, o la base és d'un superaroll, però ben bé podria ser qualsevol tipus de pel·lícula d'acció, de thrill i tal, que està molt ben llunada. A més, també Batman té una cosa que molts pocs superarolls tenen, que Batman podria ser qualsevol millonari d'arreu del món. En aquest sentit, el millonari, perquè el personatge requereix una persona amb molts diners, i així ens ho explica la narrativa de la pel·lícula, però és això, no ha de tenir un càrrec, com per exemple el càrrec que té tor al personatge de tor, que és el càrrec de la seva espècie, o per exemple no ha d'haver estat punxat per una aranya, com el cas de Spider-Man, sinó que és senzillament una persona mundana, que fa això, que fa el bé, i és una pel·lícula que m'ha agradat, m'ha agradat i m'ha agradat força, i us la recomano. Després també m'agradaria recomanar-vos una pel·lícula que sí que és tan cartellera, que és Parasitos, que és una pel·lícula coreana, que ja hem parlat aquí el programa en algun moment, i la veritat és que és una pel·lícula bastant interessant. Ja s'estan fent especulacions que podria ser la preferida per ser la millor pel·lícula extranjera dels Oscars. Per tant, no m'estranyaria que la veguéssim. No tinc l'oportunitat encara de veure-la, però sí, està sonant bastant, a Sitges també crec que va estar, va funcionar. Són pel·lícules que la veritat té una bona premissa, una cosa que l'has vist, suposo que compleix el que promet, però jo tinc ganes de veure-ho. És una pel·lícula que aviam. Jo no vull causar mal les impressions als nostres ullens, però sí que és veritat que quan estava al cinema, deia que la sala estava bastant plena, hi havia moltíssima gent a la sala, i jo pensava que la meitat d'aquesta sala no es mereix veure aquesta pel·lícula. Això perquè vas a cinemes complicats, eh? Sí, era un cinema una mica xungu, però a part d'això, no només això, sinó que era el sentiment de dir és que no es mereixen veure això tan especial, és que no perquè sigui més bona o més dolenta, perquè és algo especial, és una pel·lícula molt especial. I no tothom es mereix veure aquesta pel·lícula, això sembla molt de casta i molt medieval, molt medieval, en plan, cortant-li la cabeza, però és que és veritat, és que és una pel·lícula que has de saber valorar-la i dir la valor-ho. Bueno, al final, qualsevol pel·lícula és... Hauria de ser així. S'ha de valorar, en aquest sentit, i home, si vas al cinema, jo crec que has de tenir un aspecte ja no només per la pel·lícula, inclús per tu i per els que estan al teu voltant. Correcte. Jo crec que és el mínim. Claríssim, claríssimament, i... Suposo que t'haurien passat alguna d'aquelles aventures que et passen, no crec que les expliquis, però... M'han passat aventures, m'han passat aventures, sí, sí. En tot el que està gent ha entrat dins del piano, no?, per acompanyar-me a veure la pel·lícula. Sí, sí. Ai, deixem el piano, que ha just estat molts dies a dins del piano, i m'agradaria parlar d'altres coses que no fos aquesta bèstia d'antaglats blancs i negres. Per altra banda, Raül, tu has vist alguna coseta així que puc destacar? He vist alguna coseta, però ho deixaré una mica en l'aire, perquè aprofitant que... Bé, estem uns minutets, com aquell que diu, que... A poques hores... Vull dir, que he vist una de les que forma part d'aquest festival, que és Gwen, i, bueno, no és normalment, m'ha sentit bastant interessant en el pel·lícula d'època, i amb una tema, bueno, que dic, interessant, com a mínim misteriós. Doncs... No diré més perquè això, perquè si les vulgueu d'aquests dies... No en deixem en l'aire, sí, perquè, de fet, després ja ens encarregarem d'entrar una mica més a fons en el terror Molins. I bé, per últim, en aquesta secció, sí que m'agradaria recomanar a tots aquests que no l'heu vist, i us agradi una mica, les sèries de zombies o d'apocalipsis, o una comano de ibreak, no només perquè és una sèrie que està molt guai, sinó perquè sovint també era nostre estimada la llavidal. Això també ho he estat veient. Sí ho has vist? Sí. Bé, bueno, he vist 4 o 5 capítols. Bé, està detinguda. Està detinguda? Està detinguda. No és que t'aportis res nou? No, no, no. Tot i que la manera de treballar... S'ho ha basat en coses que ja hem vist, però, com a mínim això, entretén que l'heu divertit. Sí, sí, sí, està bastant bé, i clar, quan la llavidal doble un dels personatges, doncs encara et fa més il·lusió veure la sèrie o la pel·lícula. I a més, doble en xinès. Xinès, eh? Sí, sí. Molt bé, doncs ara sí, ens anem ràpid i corrent, esbrina, quina és la pel·lícula o el piano? És igual, el vaig al piano, un altre. Pasat amb el piano, eh? No, no, ara vaig jo. Ara vas tu a què? Al piano, però no fer la secció. Sí, home. Què et penses, que lliures avui? Home, una hora per mi sol seria el mínim... És suculent, no? Sí, sí, és el mínim que em podria donar després del que em veu fer la setmana passada al programa. Bueno, però alguna vegada ens explicaràs aquí a història o no? Però vas estar totes xarxes. Jo crec que per això la Laya es va cansar i el va fer a aquell cop que et va fer. La Laya ha de rebaixar una mica, perquè el va molt pujar a la tova molt. Jo crec que ja tenia preparat el... És clar, no, ja la tenia preparada, ja la tenia almen... Sí. I va dir això, no... No ho veu ja si no ho faig jo. No ho sé, ja et dic, però... No sé si renovarà la prova de temporada, m'està... M'està... Bueno, no vull parlar, no m'estiris a llengua, perquè estic molt afectat. Molt bé, doncs ara sí, ens anem a la secció de... Bueno, encara no, però anem a descobrir quin és el tema de la secció de la repesca d'avui. Anem a moure els paverets, com sempre recordem. Triem alzar el tema 20 minuts abans de la secció, perquè el Raül tingui 20 minuts en fer, en preparar aquesta secció. I en aquest cas, Raül, avui ens parlaràs de... Oh, que guai, una pel·lícula de terror ens parlaràs de... Comencem bé, no? Sí, farem una mica de terror molins aquesta prèvia amb l'exorcista. Oh, m'agrada. Sí? Sí, la compro. La compro, a més. Doncs... No sé com la puc filar. Bueno, sí, sí. Molt bé, doncs... En parlarem d'aquí una estona, però ara ens anem a la-la-la de... Bueno, com seria això? Si la la ja no hi és... Daniela. Daniel Martínez i la ciutat de les estrenes. Doncs bé, avui comencem amb aquesta carta llera del 8 de novembre, d'avui divendres 8 de novembre, si ens esteu escoltant un altre dia de la setmana, que sapigueu que aquesta és la carta llera que encaixa la cangloba aquesta cap de setmana i la setmana vinent. Per tant, ens haurem d'esperar la setmana que ve per saber més estrenes. Les estrenes de les que parlarem avui seran de la setmana del 8 al 15, i el divendres 15 ens sabrem més. Però si deu vol, ja tindrem a la llavi de l'equip, però no ho sabem. Depèn de com vagi amb el seu tractament cuidadors. Aputem avió amb camisa de força. Una bona escena, però perillosa. Anem a parlar avui abans, de la puntuació de les pel·lícules de fa dues setmanes, ja que la setmana passada no vam tenir programa normal, gens normal, i també de les de la setmana passada. Per tant, farem un repassito de les dos. Per una banda, les estrenes del 25 d'octubre van ser el silenci de la ciutat blanca, per àcidos, secretos d'estado, i la família Adams. Diguéssim que per ordre de pitjor a millor de puntuació, seria el següent. El silenci de la ciutat blanca ha tingut un 5,25 de mitja en els portals de cinema, la família Adams un 5,75, secretos d'estado un 6,75, i per àcidos un 8,25. Per tant, reforça més a la crítica que has fet abans. La teva crítica que has fet tu. Sí, sí, la veritat és que això promet molt més. M'has optat al tema de la família Adams, perquè aquests dies, en el cinema o als voltants, veus les sales i hi ha cues, pensant al cinema, evidentment, jo crec, o et donava... O sigui, donava fer que aquestes cues venien degut de la família Adams, i a quina de l'altra, la Bruixa, la malèfica. La malèfica, perquè hi havia molts nens, moltes famílies a les cues, i em sobta que en sobta tinguin un 5,75 a la família Adams. És curiós, eh? Que hi hagi molta gent que va veure... No vol dir que tothom li agradi. Tothom li ha de sortir content. Exacte. La primera banda, les estrenes de la setmana passada, 31 d'octubre, vam tenir cartelleres com a pel·lícules noves. Los Rodríguez i el Mas Gallà, aquesta pel·lícula de ciència-ficció, també amb una banda solidària, una pel·lícula espanyola, també tenim Terminator Destino Oscuro, la Oveja Shown, la pel·lícula Gran Jagedón, la segona pel·lícula... Gran Jagedón. Doncs això. La segona pel·lícula de la Oveja Shown i Doctor Sueño. Doncs bé, anem a una... Aquesta s'acuela del resplandor, que és la banda laia de la setmana passada. Correctíssim. És a dir, la segona pel·lícula del resplandor, amb Dani Ja Gran, que en aquest cas Dani és interpretat per Iguama Gregor, una pel·lícula que et tinc molt pendent, a veure si puc veure aquesta setmana, tot i que serà difícil, perquè amb el terror Molins, sempre tires més cap aquí cap a Molins que no pas a veure una pel·lícula de Cartallera, però ja veurem. I la terminal de Terminator, que no està funcionant gens, tampoc. No, de fet, es queda en la segona posició de pitjor. De nota, de nota, però... De nota, perquè... la primera pitjor seria... la que menys nota té seria l'Ordrígue Ciel Mas Allà amb un 4,5. No arriba ni el 5, però potser doncs... També és una pel·lícula que m'agradaria veure per veure quin tipus de pel·lícula és si... Tot se la veu, tot se la veu. Si és un estil més rollo el Superlòped, si és una història més... Jo crec que és una història més... més infantil, diguem, més familiar, un cinema més... més sencillet en aquest sentit, sense ofendre-me. Molt més... abocades, nens, i a les famílies amb nens petits, o a un públic com el de Superlòped, que no pot ser... No, precisament, nens petits. No. I per altra banda, tenim Terminator Destino Oscuro amb un 6,25 i capçala la llista d'Octor Sueño i l'Aubeja Xau en la pel·lícula amb un 7, un empat de 7. Per tant, tindríem aquestes... aquestes dades de les pel·lícules que s'han estrenat anteriorment, tant el 25 d'octubre com el 30 d'octubre. A la Cartallera, pròpiament dita, que és la Cartallera d'aquesta setmana, amb una pel·lícula espanyola que ho va petar a Sitges i que es diu El Oyo. Parlem d'aquesta pel·lícula que s'ha fet juntament amb el país basc i Catalunya, espanyola, produïda per Basque Films, consejeria de Cultura del Govern, Basco, TVE, i Instituto de Crédito Oficial, distribuïda per Festival Films i és una pel·lícula en clau de ciència-ficció thriller i distòpia amb una durada d'una hora i 34 minuts. El director és Galder Gatzelo Horrúdia, és la seva òpera Prima, i ha fet abans un cormatratge que es diu La Casa del Lago. En el repartiment tenim Antonia Sanjuan, que la coneixem de sèries com La Que S'Avecina o Faràgiles, i Galder G, que també el coneixem com a benvinguts a la família, que fa un dels personatges principals o a la sèrie del barco. També tenim Thorion Agilero, que el coneixem de la sombra de Nadie, Felicitat Perfecta o en 80 dies, i pel que fa aquella curiositat que sempre ens porta la laia, aquesta pel·lícula va obtenir els premis de millor pel·lícula, una cane a millor director revelació al Festival de Sitges d'Anguany. A l'eslogan d'aquest film és el següent, hi ha tres tipus de persones, els de dalt, els de sota i els que cauen. Déu n'hi do, amb aquest eslogan ja comences a veure una mica el panorama de la pel·lícula. Sí, tenim alguna pinta. Jo crec que és una pel·lícula Rollo del Cubo, i pinta molt i molt bé. De fet, quan ha estat a festivals, abans de Sitges, sembla que està un festival de Canada, no ho sé, i Netflix ho va veure, va dir ràpid, m'ha comprat els drets, i va dir esperat, que això t'agafo jo. Sí, sí, té molt bona pinta, la veritat. No, Netflix, la veritat, ara que treus el tema, s'està posant molt les piles amb això, i cada vegada veiem més, i ara en aquestes... I en aquestes dades ho veiem encara més, i ho veiem més a les cartelleres, que és més evident, no? Perquè si hi ha una norma en els Òscars, és que tota pel·lícula premiada ha d'haver estat estrenada abans en un cinema. Per tant, Netflix, el que està fent ara, és comprar drets de pel·lícules, o directament fer ella la pel·lícula com a productora, però també llogant-se les de cinema per poder projectar pel·lícules, perquè s'han de projectar en cinemes per estar nominades als Òscars, com va passar amb Roma, entre d'altres pel·lícules, com la balada de Baster Scrax, i aquest any ho veurem igual, perquè, de management, segurament, també la veurem als Òscars, i és produïda per Netflix, i probablement la veurem en algun cinema. Però centrant-nos a Meloyo, la sinopsia de la pel·lícula és la següent. Ens introdueix en un futur distòpic, hi ha un forat amb centenars de nivells, una plataforma que baixa diàriament plena de menjar que descendeix pel centre fins arribar a cada nivell. Hi ha dos habitants per nivell, i els interns d'aquesta presó sota terra canvien de nivell aleatoriamente. La sinopsi ens planteja la següent pregunta. Ets d'aquells que salten quan sona dalt, o d'aquells que no tenen coratge quan sona baix. Per tant... Pinta bé, pinta bé, aquest joc. Només amb la sinopsi et dona un joc superinteressant que pot jugar moltíssim. Ara jo pensava mentre us explicava aquest argument, pensava que econòmicament la idea aquesta dins del meu cap no deu ser barata. Perquè... fer veure que és com un ascensor que puja i baixa i tal, perquè quedi bé, ha d'estar molt treballat a nivell d'efectes especials. Jo crec que serà interessant veure-la. Ens anem a un altre de les estrenes d'aquesta setmana, i és que si heu agafat la re enfe aquesta setmana, o el Rodalies, o el Metro, o el que sigui, potser pels anuncis ja ho heu sentit perquè a vegades el Metro, jo que agafo bastant el Metro, a vegades hi ha aquella pagoeta. Propé tren en tal i que qual, i també estaven promocionant aquesta pel·lícula de Viajar en tren. Bé, de ventaja, de Viajar en tren. És la pel·lícula que us portem ara. També està molt sonada. Quan vam estar a Sitges, tothom ens parlava d'ella també. Jo no he pogut veure-la, tampoc. Jo la veritat és que m'espero una mica. Anem a la cinema i veig la meitat. Aquesta setmana anem una mica així, eh, perduts? Sí, anem una mica perduts i no té pinta de millorar, però... A partir d'aquesta nit, a partir d'una estoneta, millorar. Ens anirem a Ventajas de Viajar en tren, una pel·lícula espanyola produïda per Lògic al Pictures, Morena Films i Senyor i Senyora. Distribuïda, i evidentment també disfrutada, per Filmax d'un gènere de thriller i comèdia negra, ens arriba aquesta pel·lícula d'Honora i 42 Minuts d'Aritz Moreno, amb la seva òpera Prima, però l'hem vist abans en curs, com per exemple Porquete Vas, Bucle o Cólera. En el repartiment trobem de la pel·lícula Yucatán, l'increible fin de Menguante, a Quina Hierro Mata, entre d'altres pel·lícules. També Pilar Castro, que la coneixem de la gran família espanyola, Julieta Esportubien, entre d'altres pel·lícules. Ernesto Alterio també surt a Ventajas de Viajar en tren, i molts més, perquè surt el mejorcito de cada casa. Per tant, podem veure diferents actors i actius coneguts aquí a Espanya en aquesta pel·lícula. Ens anem una mica a la anècdota, a la curiositat, i és que segons explica el director, a l'hora de planificar pla a pla, cada sequència diu que no hi havia Storyboard, perquè ens entenguem l' Storyboard és aquest disseny visual amb dibuixos i imatges, que el que ens permet és fer-nos una idea i sobretot aquest tècnic l'ajuda bastant, a la veritat, on col·locar-nos, com posar-nos, com ensenyar-ho, com veure'ns. Doncs en aquest cas, segons explica el director, no hi ha hagut aquest Storyboard, per tant, però sí que feien servir, com a referència, imatges d'altres pel·lícules. Asegura que quan hi havia un dubte, donaven un cop d'ull a la pel·lícula magnòlia Tomas Anderson, del 99, i allà trobaven la solució. Per tant, han fet servir moltes com moltes idees clares de diferents pel·lícules empapat de molt de cinema per arribar a fer aquesta pel·lícula. La verosimilitud està sobrevalorada. Aquesta és la gran frase que dona a peu el títol de la pel·lícula. Pentages de viajar en trens les loguen. La verosimilitud està sobrevalorada. Parlem de la sinopsi. L'Elga és una editora en hores baixes que acaba d'internar el seu marit en un psiquiàtric. Mira, com hem fet nosaltres amb l'Alla. El tren de Tornada... Va pelat, eh? Sí, és igual, jo crec que és molt semblant. El tren de Tornada, un desconegut, se li presenta amb el nom d'Àngel Sant Agustín, psiquiatra que treballa amb l'Àngel Sant Agustín. Durant el trajecte, l'Àngel li compta a l'Elga la història d'un malalt paranoic extremadament perillós i obsessionat amb les escombraries. Aquesta trobada, fortuita, marcarà el futur de l'Elga i el de tots aquells que s'hi involucrin en aquesta trama impredictible, plena de sorprenents girs i revelacions. I també, pel que he vist en el Tyler, saps si mata de Dios un estil d'aquest tipus de comèdia. Sí, jo també crec que serà una cosa així. En plan, t'explico... et venc una cosa, però realment el que t'estic venent és el que jo vull vendre't, però t'explicaré el que m'hi doni la gana. A mi és un departiment molt interessant, molt potent. Molt, molt, la veritat, sí, sí. Ja m'has explicat abans els actors i actrius que hi treballen que s'hi ha posat de ple en aquesta pel·lícula. Ens anem de Espanya, cap a França, perquè ara anem a parlar de pequenes mentires per estar juntos. Una pel·lícula de Contracorrient de Films, una comèdia dramàtica de dos hores i 15 minuts dirigida i co-gionitzada per Guillom Canet, que el coneixem de pequenes mentires sin importància, que és la primera part d'aquesta pel·lícula, lazos de sangre i coses de la edat. François Closet, que el coneixem de intocable, denormandí al desnudo i el collar rojo, és un dels actors protagonistes d'aquesta pel·lícula, però també hi treballen Marion Cotillard, que el coneixem de Big Fish, Origen, Medianoche en París i La Vida en Rosa. I Guill... Llochou, el coneixem de Sherlock Holmes, jueu de somres i de ser la vi. Per tant, aquest és el part del repartiment, que participa en aquesta pel·lícula, pequenes mentires per estar juntos. Altres cosetes que ens poden interessar, el director Guillom Canet i l'actriu Marion Cotillard són parella en La Vida Real. Aquesta és la cisena pel·lícula on hi participa la parella. Per tant, van sumant pel·lícules a l'esquena fins arribar a aquesta cisena que s'estrena avui divendres. El següent és el següent. Després dels petits mocadors, petites mentides per estar junts. Per tant, ens fa aquesta lligam amb la primera pel·lícula i aquesta segona, que s'estrena a... aquí a Espanya avui divendres, amb la següent sinopsi. Una seqüela de la pel·lícula del 2010, Pequenes mentires sin importància, set anys després del que va passar a la pel·lícula anterior, angoixat i a la vora de la depressió, el protagonista, Max, decideix passar tot sol un llarg cap de setmana a la seva casa de la Costa. Però els seus vells amics, Eric, Marie, Vicent, Isabel i Antoine han planejat visitar-ho per donar-li una festa sorpresa d'aniversari. Aquesta serà la oportunitat perfecta per posar-se el dia després d'estar molt de temps separats i de passar i també comprovar el poder de la seva amistat. Jocs d'amics, m'imagino. Ara mateix m'ha vingut el cap, aquest típic joc, rotllo... Quan parlo de joc, em refereixo a joc de guió. En plan, l'amic li demana un favor, els amics saps? Aquestes voltes que fan les comedies franceses, m'imagino una mica... Els juguen més o menys al mateix i normalment funcionen bastant. Ni agradi, no? Però funcionen bastant aquests tipus de comedies d'enredos, no? Doncs sí, la veritat és que sí, aquestes comedies boges franceses que a mi em solen agradar bastant. I ara ens anem a una pel·lícula japonesa d'Alpha Pictures que porta el nom del detectiu del puny de Safir Blau. Sí, sí, animació, anime i crim són el gènere que encapçala aquesta pel·lícula amb una durada d'un hora i 50 minuts. Tomoca Nagaoka. Tomoca Nagaoka és... Toma, Toma. Toma, Toma. És el director d'aquesta pel·lícula. Avui tenim la casualitat que hi ha molts directors novels, és director novel de llarg matratges, és la seva primera opa de prima, és a dir, la primera pel·lícula que fa, ha sigut ajudant de direcció a la pel·lícula del detectiu Conan, una carta d'amor carmesí. Per tant, suposo que allà va fer apuntes, en plan, oi, tia, et dono cojo per la pròxima o el que sigui, no? I ha anat agafant idees per arribar a fer aquesta pel·lícula del detectiu Conan, però ara no com a ajudant de direcció, sinó com a director. Per primera vegada, en una pel·lícula a Conan sortirà del Japó i tindrà tot tipus d'aventures a Singapur. Tampoc és que se'n vagi. No ens vam a França o ens vam a Espanya, ens vam a Singapur, ens controlàveu. Però ja marxa. Té diverses curiositats en aquest sentit també. És la segona pel·lícula que es tenen cinemes aquí a Espanya. La primera va ser l'any passat, en el cas seu. I en aquest cas, jo l'esperava també per Sitches, que estigués, va estar a One Piece al final. Però aquest cap de setmana passat la vam poder veure també al Saló del Manga, també era aquesta pel·lícula com la de One Piece, com deien. I per tots aquests elements de l'anime, és una festa amb aquestes pel·lícules. Sí, els he agradat molt. Que posin pel·lícules així en cinema ja està bé. No, i tant, i tant. I a més, Detectiu Conan no només agrada els elements de l'anime, sinó tots aquests que hem nascut els vols dels 90 i pico final dels 90, no? Del Super 3, no? Del Super 3, que veiem cada migdia el Detectiu Conan o el vesper al Detectiu Conan. I és una sèrie molt emblemàtica. Que cada vegada es continua veient. Els meus fills encara veuen. És genial, és genial. I bé, de què tracta aquesta pel·lícula en un nou cas per al Detectiu Conan i en Conan Edogawa viatjarà fins a Singapur. Concretament el famós ressort Marina Bay Sands. És com un marinador, però a Singapur. L'escenari on s'ha produït un cruent assassinat. La recerca d'en Conan girarà d'una gemma legendària coneguda com el Saphir Blau, el qual portes un vergeit a l'oceà des de finals del segle XIX. En Makoto Kiyogoku ajudarà el jove Detectiu a detenir en Kaito Kit el carismàtic mag que vol robar aquesta preuada joia. Per tant, els amants de l'ànime, els amants de Detectiu Conan no us podeu perdre aquesta pel·lícula ànime que s'estrena avui divendres a les cartelleres que ho vulguin fer, perquè sí que és ben cert que l'ànime no és una basant del cinema de dibuixos que s'estrenia tot arreu. No, això és la pena. Perdona, que he begut aigua, perquè m'he fet la cartellera del tiró. Avui estem als passeig, els hem de relaxar perquè estem avui... Home, és que... Descol·locats. Jo venia amb la idea de fer el programa jo sol. Que tampoc tenia molt clar que havia de fer, també t'ho dic. Mira, no tinc clar que ha estat empolada ni la meva secció. I m'haig d'imaginar. Però mira, no sé, just avui... Està sobre a trobar-te aquí. Avui m'ha tret del piano. Dic, home, ja aquest to i vull agravar programes. Jo t'ho agraeixo, ja t'ho dic. I així estem. Escolta, anirem a repassar ràpidament altres pel·lícules que es trenen i ara es diu avui. I així ja donem pas a la repesca. Els Estats Units ens arriba també estafadores de Wall Street, De Farwell i Fortune. Pel que fa a Espanya, ens arriba Klaus, a Netflix, a Revolution i el Quadro, que és un documental. I a altres països, ens arriba Amunsen, Noruega, les ninhes vien, de Mèxic, Pejota Harvey, a Doc Collet Monet, a Irlanda. I per acabar, aquestes altres pel·lícules que es trenen avui farem una... No és una altra pel·lícula, sinó que és una altra cosa, però volia dedicar-vos i volia recordar-vos que a part del terror Molins també tenim la mostra del cinema Baix, del cinema Baix, que també està molt interessant, que es va estrenar a Itijous i bé, doncs que us recomano moltíssim que us hi passeu a veure la mostra del cinema Baix i de ben segur que us agradarà. I ara sí, ens anem a la... a la secció amb més Gresca. Benvinguts i benvingudes a la Rapesca. Bé, Raül, hem fet una... bueno, un encarrac, al principi del programa, i... anava a dir una putada, perquè la secció... Sí, sí, crec que sí. La secció és una mica complicada, perquè diguéssim que... Sí, perquè la secció és una mica complicada. Sí, perquè la secció és una mica complicada, perquè diguéssim que al principi del programa es posem aquest repte i tu has de 20 minuts preparar la secció i que l'has complicat. Sí, la veritat és que és bastant complicat. Tothic, avui tu has après bastant bé, eh? Vull dir que és bé perquè l'el·lícula m'agradava, perquè el tema m'agrada, però sí que és veritat que, al final, ho estic fent una cosa i l'estic fent d'altra, no? I és complicat, no? És com que no pots fer dos coses a la vegada, no? Però, encara així, això, la pel·lícula m'ha agradat. És que l'exorcista sempre és una pel·lícula que va fer un abans i un després en el cinema del terror, jo crec que va marcar un punt d'inflexió. És una pel·lícula del 1973 i després reprendré aquesta data i us t'explicaré per què. Però, clar, és una pel·lícula que té els seus anys, que a nivell de molt bé, molt bé. I això, perfecte. Amb un Michael Phil posant aquesta sidereta en aquesta banda sonora, el que dèiem, aquesta pel·lícula, això, jo crec que va fer un punt d'inflexió entre el cinema de terror més convencional, més literari en aquest terror més psicològic, més tirant que per aquesta basant paranormal, en la que avui dia que ara continuem jugant, no? És una pel·lícula, com dèiem, del 1976, dirigida per William Friedkin, però sí que és veritat que la Warner Bros, que era la productora, inicialment va intentar que aquesta pel·lícula estigués cúbric, perquè ja tenia altres antecedents i pensaven que seria molt potent. No dirigir la cúbric, dirigir la William Friedkin, la Warner, la veritat que no les tenia totes amb C en si mateix, i pensava que seria un gran fracàs, que tindria un bancarrot, i això seria el seu fi, igual que han estat en aquest límit moltes vegades, però, curiosament, aquesta pel·lícula es va transformar en una pel·lícula de culte gairebé des del principi. Tenia uns efectes especials que estaven fora del que estaven acostumats a veure, amb uns maquillats molt ben aconseguits, una essència, un ambient de terror, de misteri, que era molt imponent. Dins d'aquest ambient de misteri, hi ha coses curioses com saps la... vaig saltant un moment de l'altre, perquè el tema m'agrada, però, clar, impobitzador de cop, el llit aquest, en el que està l'Inde Habler, que comença amb aures, i salta, i fa diferents monuments, és curiós que tenien... l'equip van fabricar fins a tres llits diferents, i cada llit feia un moviment, un tipus de moviment diferent, un rotava l'altre, votava l'altre, es... es balancejava. O sigui, tenien moviments diferents i havien d'estar canviant el llit dependant del plan. Això, per mi, ja em va sotar i és divertit, no? Coses com que aquell... aquell vòmit vert tan... tan... d'aquesta pel·lícula, hi ha un moment en el que el pare Carles, el pare Carles, que està interpretat per el Josep... Ja hi som, Vila. Si veieu la pel·lícula, podeu veure que en el moment en el que l'avigen, li vomita a la cara, i s'espanta, fa un sobresurt, i com que no s'ho espera, us sembla com molt ben interpretat, i realment no és que estigués molt ben interpretat, és que hi ha en aquell moment ningú li va dir que li dirien vomita a la cara, llavors no s'ho esperava rebre, i per aquest sobresurt... L'activació natural. Sí, sí, és instintiu. Dèiem, la Warner, no les tenies totes amb C, en torno una mateixa, abans, a part de que el rodatge es va tendre més de lo normal, de lo que tenien previst, diguem, estava previst en uns tres mesos, es va allargar fins a 7, tampoc ens sembla tant per a unes altres pel·lícules, i això, com... havíem pensat en Kubrick i tal, finalment van notar per William Friedkin que va ser, gairebé, tant, tant, tant... Matòdic. Matòdic, sí, com Kubrick, i va portar l'extrem al sector, i jo només al sector, i no inclús a l'equip tècnic, perquè en els descansos del rodatge, durant tots els descansos, ell posava la banda de psychòsics, de fons, perquè la gent es comença a sentir com estranya, en aquests descans que no poguessin descansar tranquil·lament, sinó que entressin ja a l'escena amb tota la força. Déu-n'hi-do, sí, sí. És una pel·lícula que aquí a Espanya va estar, com sempre, en aquella època. Sí, normalment, això sempre passava. Ara inclús passa alguna vegada, alguna vegada amb alguna pel·lícula, però són pel·lícules o són estrenes, ara avui dia més... Però potser un mes o mig mes, o una setmana, inclús, però avui dia ja gairebé són estrenes mundiales, però sí, abans, evidentment, ens el vivàvem molt més, més o més, encara més. Sí, sí. Us deia abans, us veiem. Acaba tant en el... En l'exhaustista, un altre dia, si tinc més temps, us prepararé algun mes, perquè hi ha moltes històries de vera, que són molt interessants, però vull ficar-me una mica en el tema en què precisament ho gairem, que es va estrenar a Estats Units en 1973, i en 1973, en el 1993, va néixer també aquí, en aquesta vila, a Molins del rei, al festival de... no, no com a festival, però sí, la Marató de Cinema de Terror. La Noche de Cine de Terror, de... La Marató, la Marató. La Marató de Cinema de Terror va aparèixer això, va engrejar el cineclub d'aquí a Molins en 1973, degut que tenien una... una baixada de pressupost, i a més, i no arribaven, i llavors van intentar-ho, que ens inventem per poder tornar a avafar tot això una mica, no? Finalment van donar amb aquesta fórmula d'aquells dos primers anys, en el 1973, 1974, de les 16 hores de terror, és una avorrada, de veritat. Molt, molt, són quasi 24 hores, vull dir. Ja em sembla bèstia, els 12, és important, és tota una festa. Però, clar, inicialment eren 16, a partir de 3 anys van començar a ser 12, i això aniria a final, mutant, mutant, mutant, fins a aquest festival que tenim avui dia, que és tot un luxe, la vida és molt... molt entretingut, molt suculent, la veritat, tan suculent com el que... una resultat curiós que en el... a la web de la terror Molins, teniu escartlls de tots els anys des que es va crear, excepte el del 73, no sé per què, però sí que des del 74, i teniu, inclús, la llista de pel·lícules que es van projectar, en el 74, per exemple, parlaven de psicòsics, es van projectar de psicòsics. Però em va resultar curiós el fet que en aquesta primera sedicions, el que rebia el públic, quan comprava la seva entrada, era un entrepà i dos cafès, per fet de poder aguantar tantes i tantes hores. Que bo! Està molt guai, això. I bé, això, simplement, animar-vos a que... els que sou d'aquí, ja coneixeu, precisament, i molt bé, aquest festival, dir-los que... és molt assequible, ja no només a nivell de preus, sinó a nivell duraris, perquè està molt ben organitzat. Jo crec que està molt ben organitzat. El fet que sigui en sessions dobles, que ara dia, en dues sessions diferents, tenim sessions a les 6, tenim sessions a les 9, i amb dobles pel·lícules, és molt... molt contundent. Aquesta primera setmana, tenim aquest primer cap de setmana, demà mateix, dissabte, hi ha un esquetbum especial amb Blue Velvet, inspirada amb Blue Velvet, que és molt interessant, la veritat. Tenim diferents tallers, de cinema per nens, i de més, diumenge, malatons de formatratges, precisament per nens, el diumenge està molt abocat a les famílies, amb el terror Kids. És familiar, sí. Sí, i és una bona fórmula. Jo l'han passat i ho vaig provar per primera vegada, és una molt bona fórmula, aquests formatratges especials perquè puguin veure els nens de diferents edats, molt interessant i molt divertit, passar-se per la... per la... per la sala gòtica. Per la sala gòtica, no sóc llibertat, per la sala gòtica, i poder gaudir d'aquests jocs de taula amb molt bona companyia. És molt xulo, perquè és un festival molt casual, amb la professionalitat d'un festival, perquè té una professionalitat per part dels que organitzen el festival impressionant, però no deixa de ser un festival súper... casual, súper familiar, súper... de poble, i això, doncs, també, aquesta essència també és molt xula, tot i que no podem deixar de cantor, doncs, aquest nivell internacional, com per exemple avui, Indetrap, que s'estrena aquesta pel·lícula a nivell internacional, aquí, a Morins de Riu, i que és important. Per tant, no hem de deixar a banda, també, això, sense oblidar els inicis d'aquest festival i tampoc els inicis del cinema espanyol, com, per exemple, ho fa avui amb un... a l'ajuda a m'ha dit, un xèn andalú, un... sí? Sí, això sí. Un xèn andalú de Buñuel, que serà també el perlo andalú, que es farà també es projectarà avui juntament amb Indetrap, per tant, és aquesta barreja entre el cinema dels inicis, el cinema espanyol en els seus inicis, i també el cinema més... més present, més present, més d'ara, que és, en aquest cas, Indetrap, aquesta barreja entre els dos tipus de cinema. Com ho portem, Raül? Per temps, com anem, perquè recordem... Entre una cosa i l'altra, jo crec que podem matar, eh? Sí, no, ho matem, perquè jo tinc unes ganes horribles, mai més vendit, d'anar al festival, l'any passat hi vaig anar molt poc, i aquest any he decidit que no m'ho deixo perdre per res del món. Per tant, gent de Molins, gent de Sant Jordi, gent d'arreu del món, moltíssimes gràcies per escoltar-nos, per escoltar cinema la Gresca, i com sempre... Pel do per tot aquest atropellament que portem avui, jo ho capo amb mi. Sí, sí, avui, però és que... No ho tingueu en compte i torneu la setmana que ve, sisplau. Sí, i si no, doncs escoltar-nos les vegades que vulgueu, el Libox, o també el web de Radio Molins de Riu. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança, i, sobretot, no us anuegueu amb les crispetes. Que vagi bé! Adéu! Adéu! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!