Un moment, unLSPIERDA Està passi Caudíc Passellet collective altres Bon dia! Ràdio Molins de Rei, som cinema a la Gresca, tot i que si estic presentant jo, que sóc l'Aya Vidal, vol dir que ens falta un altre cop el nostre estimat, Daniel Martínez, que està... Bueno, li preguntarem ara el nostre tercer col·laborador del programa, que si l'escoteu doncs ja el coneixereu, a l'entrenyable Ramon Navarro. Diu que tu és una diferent, eh? Són una diferent, són una diferent. Ara que no hi és el Dani, ens podem inventar nous adjectius. Sí, sobretot per ell, no? El desaparegut Dani, ell és el desaparegut Dani, i el Raül és el... esplèndid, l'esplèndid. L'esplèndid Raül Navarro, i com no, tenim aquí el nostre tècnic Montano. Sempre perfecte. Sempre aquí supervisant-nos. Esperem que el Dani després de faia tantes setmanes... Li hem de donar una lliçó, eh? Porti feina, porti feina. Sabem que està buscant nous reptes, nous festivals i de més, més cosetes per... Però a qui li cal una responsabilitat, també. Sí, sí. Però... Això ha de fer relacions públiques del programa, ja li agrada, ja. Però de fet, m'ha dit que ell no està ara... no està al programa perquè sí, sinó perquè està buscant nous llocs on poder sintonitzar el programa. Per tant, ha desaparegut, però per una bona causa. Així que, de moment, li perdonem, ara. Ara se l'enquem, ja, el mes de desembre, ja, tots junts. Si comença a fer campana, ja això ja no li perdonarem tant. Doncs bé, estem a cinema a la Gresca, ara començarem el nostre programa. Ens podeu escoltar en directe, també des de l'Ivox, un cop ja hagi acabat el programa, també a la web de Radio Molins de Rei, o Radio Desvern, també, com preferiu. I, dit això, ens podeu seguir a les xarxes socials, arroba a Cinema a la Gresca, tant al Twitter com a l'Instagram. I jo a InstaDia, ja que estem, que ara som pocs, perquè estem tu i jo, ja me'n muntarà mental, que de vegades som menys, jo a InstaDia, tots aquests uents que vulguessin acompanyar-nos, tenim un estudi en la màuta grana, aquest any. Sí, sí, tal qual, i podem tenir i col·laborar. Si veniu del públic, participareu, ja ho sóc d'acara. Us tindrem cosetes preparades. Doncs sí, us animem també a participar activament el nostre programa, només a escoltar-nos o seguir-nos a través de les xarxes socials i tot això, si no, també a participar-hi directament a l'estudi, a venir, i a portar també el vostre granet de sorra, estaríem encantats. Doncs dit això, comencem ja amb Cinema de Gresca. Quina música més entrenyable, no? No està el jefe, podem fer el que vulguem, sí que sí. Ens sortim una mica de l'obitual. Ja ho fem, això ja ho fem. Ja fem el que ens dona la gana. Doncs bé, aquesta música, no sé, per un dia de pluja com avui, m'ha recordat a dia de lluvia en Nova York, l'última de l'audio diàleg. Té així una ire americà... Sí, avui a Nova York i a tota Europa. I aquí a Barcelona i a Molins també, i a tot arreu. Comencem aquesta primera part del programa, per l'anòmica de totes aquelles pel·lícules, alguna sèrie, potser, però majoritari pel·lícules, que hem vist no només de la cartallera de cinema, sinó també aquelles que hem vist pel nostre compte, per plataformes, pel·lícules, de DVD o el que sigui. Tant com puguem, però veure cinema. Exacte, veure cinema, que és important. Jo t'ho deixaré ràpid, perquè aquesta setmana, la veritat és que jo també he tingut bastanta feina. A mi s'estic preparant una presentació per la setmana que ve un festival també d'un conmetratge. Ah, sí, és veritat. Potser la setmana que ve el que agafa la vacància sóc jo. Però tu mereixes després d'aguantar aquestes coses, tu, aquí a l'estudio. Home, en aquests 3 anys sóc l'únic que no fa cap dia, eh? Sí, sí. He hagut dies que no tenia veu, era com si no estigués. Però igualment, i eres aquí a l'estudio present, amb la teva presència. Dit això, que marxo, perdón, no el toca. Per què parles una mica d'aquest festival i d'aquest curt? Sí, bueno, això és un festival que és molt interessant, molt divertit. El festival de Vic. El festival de Cinema de Vic. Per mi és molt especial en el sentit de que vaig participar en ell fa, jo et diria, 15 anys. Ostres. Per primera vegada, amb el meu segon conmetratge que vaig fer, vaig participar allà. I em sembla divertit, per mi sempre és una... Podré tornar, vaig participar fa 15 anys, i vaig estar dos, tres edicions participant, continuades, seguides. Sí, ja et deuen conèixer allà. Sí, i tant de bo. Després vaig deixar un gran laps per a uns altres projectes i de més. Home, encara que 5 metratges porten la seva feina i de vegades toca descansar. Clar, no, no, i he hagut de fer unes altres coses que no he presentat allà per una senzilla raó. Aquest festival, el divertit que té per a mi, és el fet de que et marquen un tema. Any de any, em marquen un tema per l'any següent. I t'has de fixar en aquest tema i centrar en aquest tema. Aquest és el centre del... Bueno, el centre, o no el centre, simplement... O has de fer menció, posar una referència al tema que t'imposen. L'any passat, tot i que estaves un mes amb el documental i també vaig treure un parell de setmanetes ràpides per poder participar, perquè el tema era la noche de los motos vivientes, del Romero. I aquí, que ens agrada tant, el somri. Teníem el meu amic que sempre m'havia dit que fem un comatge de somri i tal. Vam tenir l'oportunitat quan vam participar. Va ser molt divertit. Per mi aquest festival ja és com un treball en família, una tradició, un treball en família, amb els meus fills, amb aquests amics. I això, l'any passat, va ser molt divertit. I aquest any, amb tot petit, el tema principal o la base havia de ser molt bínic. I ha estat aquest comatge en va ser aquest tema. I no m'estem més. La setmana que ve, si volguéssim a veure-ho avui, digues de quins dies és. És una recuida de comatges. Són 30 o 31 comatges. Són bastants. Són bastantes hores de proyecció. Són en dos dies, no? Són en dos dies, però es fan entre... Blocs diferents. Sí, gràcies. És que també hi havia blocs en el curs del festival de Molins que van fer les especiales en una passada. Tindrem tres blocs al divendres que ve a partir de la set de la tarda. I dissabte a partir de les 4 de la tarda. Es fa dos proyeccions de tota la secció del comatge. O sigui, és el migdia. A partir de les 4 de la tarda, els tres blocs. Acaba, no sé si... Si no, no tens la passada de tarda allà. I així podeu veure el meu i votar-lo, sisplau. Clar, perquè entra a concurs. I tant, i tant. Bé, dit això, això. No puc veure massa cosa més, però aquesta setmana passada, així que, junta amb tu, vam poder veure aquesta 12 hores... Sí, les 12 hores de la Marató, que és l'única cosa de la qual no vam poder parlar l'especial, perquè encara no havíem anat. Llavors no podíem parlar. Jo destaquaré, simplement, una tonteria, que és que, precisament, la pel·lícula sorpresa, que jo sobretot era la que tenia més expectació, però, simplement, perquè és sorpresa, perquè és totalment... Aquest any no van saber ni 5 minuts abans de presentar-la. No, no, no. La intuíem, sí que és veritat que la intuíem, i jo no la volia, en el sentit que ja... Explica per què no la volies. Precisament per això, perquè ja l'havia vist a Sitges, m'agradava molt aquesta pel·lícula, em va semblar molt divertida. Estem parlant de LidlMonsters. A més, és molt divertida. La vaig veure de Sitges, la vaig veure, i aquesta setmana passada, just... Bueno, el dia anterior, a les 12 hores, vaig aconseguir la pel·lícula, i la vaig veure amb el meu fill gran, el segur, i ja, el dia següent, me la torna a posar, i llavors... Sí, quan la van tornar a posar el festival de mitjans... M'agrada, però... Per tant, no tant. La veig per trasfer-te ser cop. Sí, sí. Però, bueno, per això, ja dic... Home, te l'escaves veure va ser la millor, la de LidlMonsters. Sí, per mi sí, és divertida. Jo sí que vaig tenir ocasió d'estar a les 12 hores completa, perquè sí que és veritat que hi ha gent que no les veu totes, perquè... o pot arribar abans, o pot arribar després, o escansa, o s'adorm, o el que sigui, perquè són 12 hores allà segut, fan descansos i fan coses, però al cap i a la fi són 12 hores, des de les 8 de la nit, fins a les 8 del matí, gairebé, llavors, és una mica durí-ho. Jo sí que vaig aguantar totes, i sí que dedica, òbviament, les millors les deixen pel principi, i després que, de cara al final, deixen, sobretot, en aquestes maratons m'he fixat que al final de tot acaben amb una pel·lícula d'umor, una mica mamarrachero, humor, com absurd, humor... S'ha d'acabar de xecar tot, no? Sí, exacte. I jo em quedo d'aquesta marató amb Bivarium, Bivarium em va agradar molt, el que sí que l'únic error que li trobo és que no té un propòsit o no té un objectiu fix, i les coses no passen per un per què concret, o almenys no te l'expliquen, llavors en aquest sentit sí que fluixeix una mica en Quana Guió, però la història, en sí, em va encantar. I després, Little Monsters també és molt divertida, molt familiar, encara que vagi de zombies, perquè marreja aquests dos concertes i és xulo. I després, Blis va ser una pel·lícula molt impactant per mi, perquè juga molt amb el tema de les drogues, és també una mica gore i sang inolenta. Llavors, aquesta combinació, per gent sensible, és molt, molt impactant. I jo soc sensible, però no tant, llavors la vaig aguantar, però també va ser impactant, a l'hora. Llavors, no sé, amb aquestes són amb les que em quedaria, al final. I en relació que no siguin sobre el festival de Molins, o sobre això, digues-hi. Sí, abans de que comencis amb un altre d'això, vull fer un petit matís, i ara, perquè estic recapitulant, el fet que, com deies, tu vas veure totes les 12 hores, jo no, i tinc un motiu. Ah, sí, clar. Tinc un motiu i, evidentment, l'he d'explicar aquí. Perquè té veró en cinema. Correcte. Ens vam convidar, a la cinema l'agradés, que ens vam convidar per poder assistir a una estrena, d'una web sèrie que es feien a Sant Joan d'Espi. Vosaltres teniu uns altres compromisos, evidentment, ens van donar la vida a partir i vaig s'assistir. Molt divertit, molt bo. Vaig gaudir moltíssim de l'experiència. És una web sèrie que es diu Equanime. Està dirigida per dos germans, que són Jordi Barbosa i Juan Antonio Barbosa. Són dos bojos d'als. Com el Capitán Barbosa. Sí, també vaig pensar el mateix. Són dos bojos d'als cinema, dos bojos que van començar... M'hi sento molt identificat també en ells, en el sentit que van començar precisament per això, per jugar, davant... Per passar-ho bé. Per passar-ho bé. I han anat creixent, i aquest projecte que tenen entre mans, aquesta web sèrie, és el que més em va agradar, va ser tot el que mou, tot el que comporta, i ara m'ho ha mobilitzat tot Sant Joan d'Espiric. El teatre on feien la presentació estava a base. Estava ple. No hi cabia ni una anima. Amb moltíssima emoció. Molt ben estructurat a tota la escaleta del espectacle. El espectacle ens va seguir molt guai, amb actuacions en directes, presentació, reu, jòlguer, com a què dius, no? La veritat és que s'ho van cuorar molt i molt. Ens vam posar els quatre primers capítols de la sèrie, la sèrie, que sinó que ja els teniu penjats a YouTube, si els voleu seguir, són Equanime sèrie. I això, sobretot això, que és un projecte molt engrescador, molt... té molt en això que intentem transmetre a nosaltres d'entretaniment i al divertir-se davant d'una pantalla. I aquesta gent s'ho passa molt i molt bé, no davant, sinó de darrere. I això és nota. I aquesta passió és nota davant. De veritat és que és molt interessant i sobretot es diu que a que us seguiu tenen xarxes com a YouTube i els podeu veure aquesta sèrie i ja veurà com acaba, que aquí ens van deixar aquí amb el hype, amb les expectatives. Doncs que guai, doncs si us interessa, Equanime, Equanime. Equanime a YouTube. I tant. Doncs molt bé, doncs després d'haver explicat el motiu pel qual el no es prenen a l'amorador, que em sembla un motiu més que justificat. Sí, sí, sí, i perfecte. O sigui, ho has passat superbé, ho has passat superbé. Molt bé. Això és el que hem de fer com a programa de cinema, que hem d'intentar anar a tots els llocs possibles. Doncs abans de passar a la següent secció, doncs parlaré una mica de les pel·lícules que he vist jo aquesta setmana, que he anat al cinema dos cops, de fet. La primera va ser per veure Madre. És Madre, que és aquesta pel·lícula basada en el cormatratge del mateix nom, de Madre, que va estar nominat als Òscars d'aquest any. Correcte. I he de dir que la pel·lícula no em va agradar. No em va agradar. Jo em quedaria amb el curt. El cormatratge és brutal. Perquè el cormatratge, i de fet, no cal haver vist el cormatratge prèviament, perquè la pel·lícula comença amb el cormatratge sencer. Aleshores no cal veure el prèviament. I en aquest sentit està bé, perquè jo el volia tornar a veure per recordar, i no m'ha fet falta, llavors sí. Però després tot el que ve no aporta gaire. A més, la història tampoc té molta profunditat. Perquè tens passat, oi? No, no, és 10 anys després. Això, ah, tens passat del cormatratge. Ah, sí, el cormatratge sí, però les accions de la pel·lícula són 10 anys després. Que la mare s'ha mudat a França, justament a la platja on va passar tot, i allà ha fet una nova vida amb... Bueno, no, no, no. Estem en una nova vida i van passant coses. El que passa és que l'atrama que aporta aquesta pel·lícula no té gaire veure amb el cormatratge. I, no sé, tampoc té molta profunditat, s'ha quedat com a mig fer, saps? Bueno. llavors en aquest sentit, no sé, a mi no em va acabar de convèncen, però són opinions, entesos, òbviament. Això estem aquí. Això passa amb el cinema. I després l'última pel·lícula, que la tinc superrecent, perquè acabo de sortir amb aquesta veu, és la Frozen 2, que de fet s'estrena avui i parlarem d'ella després. Sí, jo tinc una meva família dins de la sala veient la de mateix. Doncs potser em reservo l'opinió per quan parli de Frozen 2 a la Cartellera, i així us dic una miqueta la meva opinió i el que penso d'ella. Així que ara passem a la següent secció, que és la meva de la Cartellera, però que té el... Ai, perdó, perdó, perdó! És que no estic acostumat... A mi ja m'està bé, perquè a vegades tira un semblíx. És que aquesta temporada hem canviat les normes, i hi ha una regla nova que hem fet, que és que el Raül porta la seva secció de la rapesca, però no la prepara. Clar, jo no va passar a la meva secció sense que el Raül sabés quines seccions preparar-se seva, llavors això és un lío. No, no, hem de treure aquí dels papers que tenim, un tema concret, i aquest serà el tema que es prepari el Raül. Doncs tu mateixa. Em deixes que agafi el paper? D'acord. Jo vaig ballant, eh? Em sembla perfecte. Mmm... Aviam, que em sortirà... Molt bé, ja tinc un paper. Em fas por, eh? Em m'ha desenvolucat... I el tema d'avui, que haurà de portar el Raül a la rapesca, és... En Bruce Willis està mort des del principi? Oh-oh-oh! Amb espoir l'he incorporat! Amb espoir l'he incorporat, no? Bé, bé, bé. Si anem a parlar de pelis de Bruce Willis... Bueno, no sé, no sé, prepara tothom com vulguis, Raül. Molt en cadu, molt en cadu, a veure. Aviam, bueno, no sé si podràs intervenir... Per mi és curiós aquest tema, és curiós per... Bueno, per asociar-lo, ja que estic... No sé si podràs intervenir molt a la meva secció... No, jo crec que no, jo crec que no. Farem el que puguem, doncs ara sí, passem a la secció de la cartallera la laia a la ciutat de les estrenes. Doncs ara començarem la secció de la cartallera. Primer, com sempre us porto la puntuació de les pel·lícules, no de la setmana passada, perquè la setmana passada van fer l'especial de Molins. Així que us porto les puntuacions de les pel·lícules que van parlar en profunditat fa dues setmanes. Que us recordo quines són, perquè probablement no... Bueno, jo no me'n recordaria. Van parlar de El Oyo, de ventajas de viajar en tren, que són dues pel·lícules espanyoles que van estar al festival de Sitges. Després, bé, quines mentires para estar juntos. I per últim, el detective Conan, el puny de Safir Blau, una nova pel·lícula del detective Conan. Doncs com sempre us portaré les puntuacions de menys a més, de menor a major, segons les pàgines de crítiques d'Internet, i he fet un mix de totes les puntuacions i us porto la puntuació mitjana de cadascuna. Comencem amb la més baixa, que seria... Bueno, tampoc és tan baixa, hem tingut pel·lícules pitjors, que són petites mentires per estar juntos, té una puntuació d'un 6 com a mitjana. Doncs no estan baixes. Que va, que va. És una pel·lícula de 100. Després, en mig punt més, tenim el detective Conan, el puny de Safir Blau, doncs amb un 6,5. Molt de prop. Està en la línia de les últimes pel·lícules del detective Conan, que són disfrutables. I per últim, tenim un doble empat, com no, amb les dues pel·lícules El Oyo i Ventajas de Viajar en Tren, que totes dues. I no ens fa despunta cap, eh? No, no. Sí que he de dir que, a mesura que anava mirant les puntuacions, El Oyo tenia unes dècimes més que Ventajas de Viajar en Tren, però les dues s'han quedat més o menys a la part. Bon assenyal per poder veure les dues. Diferències molt petites. El Oyo tinc moltes ganes de veure'l, l'he fet. Sí, la veritat. I Ventajas de Viajar en Tren també. A veure si són massa pel·lícules al cinema. Aquests mesos que estem molt de festival, si damunt i avall, si farem una mica i podem veure'ls. Ja podrien haver fet alguna d'aquestes al festival de Molins. Sí, les vam fer a Sitges i no van poder quadrar-ho. Així que ara que l'Oyo està estrenada, bueno, les dues estan estrenades al cinema, aviam si ens podem escapar algun dia. I tant. Doncs ara, ja que hem repassat les pel·lícules de fa dues setmanes, us porto la cartellera d'avui Divendres 22 de novembre, començant amb Història d'Un matrimonio, que és una pel·lícula de Netflix. Avui la cartellera anirà una miqueta de Netflix, perquè són pel·lícules que s'estrenen prèviament al cinema, però uns dies després les tindrem també a Netflix. Veiem que a Netflix està avançant en aquest sentit. Ja ho vam poder veure amb els Òscars, per exemple, que estava a la pel·li de Roma, d'Alfons Cuaron, que també era una pel·lícula de Netflix. Suposo que en els Òscars d'aquest any també ho podrem veure. Que passa que és com no estan obligats a castigar-nos totes les sales, directament dient que les sales poden estar fremíssimes. Però després les posen a Netflix, que és el cas de ell irlandès. Correcte, sí, igual. Que la portarem, doncs més endavant. Quants es treni? Doncs bé, la primera és Història d'Un matrimonio, és una pel·lícula dels Estats Units, produïda i distribuïda per Netflix, però també produïda per Hay Day Films. És una comèdia dramàtica d'estòria ergueta dues hores i quatre, més o menys. El director és un director de comèdies dramàtiques americanes, que, de fet, col·labora amb Netflix des del 2017 amb una pel·lícula que es diu The Major It's Stories. Així que ja està acostumat a treballar amb Netflix. El seu nom és Noah Bomback. I en el repartiment, principalment, trobem a un actor, hi ha un actriu molt conegut. L'actriu és Scarlett Johansson, vista a la saga de los vengadores, a la pel·li de Lucy, Ghost in the Shell, les últimes que ha fet, etcètera. I després, Adam Driver, també, que va sortir, per exemple, a Los Muertos No Mueren, la pel·lícula de zombies aquesta que es va estrenar aquest any, o Infiltrados en el Cucus Clan, entre altres pel·lícules. Després, una curiositat que us porto d'aquesta pel·lícula de Història de un matrimoni, és que, de fet, el director va estar nominat a l'Òscar, a Milló Guió, per la seva pel·lícula, a la història de Brooklyn, de l'any 2005. Per tant, és un director que està acostumat a fer pel·lícules de Netflix, i també ha participat en els Òscars. L'eslògan que ens porta a aquesta pel·lícula és que algunes històries comencen pel final. Això es podria traduir per memento, eh? També fa servir aquesta pel·lícula. Sí, però sí, sí, memento. Aquesta pel·lícula no. Crec que no comença pel final. Ho haurem de veure si mirem la pel·lícula. Us explico una miqueta de què va, perquè així ho situeu. Tenim a l'Àscar Leitjo Hansson, fent d'una noia que es diu Nicole, que és un actriu que va deixar la seva... una carrera molt prometadora en el cinema comercial per poder treballar al costat del seu marit, que és un director de teatre que està tenint molt d'èxit i està en plena expansió. El seu feina per poder estar amb ell, però li va sortir malament perquè ara s'estan dibuixant, així que va deixar-ho per res. Llavors, la història, bàsicament, ens posen en aquests entrecedents, però la pel·lícula en sí tracta de com va aquest divorci, com se les ingenien amb tots els advocats, amb tribunals, fins i tot, en denar. I és altra la vida en comú que han hagut de compartir i que ara mateix està plena de ferides, que estan, no sé, també tenen un fill i tot, i han de... Exacte. Llavors, tota la pel·lícula va d'això, de com intenten recordar en tot el passat i tot, i com intenten portar endavant aquest divorci. Després, també s'estrenen pel·lícules interessants d'aquí d'Espanya, però jo voldria destacar una que no és... jo no havia escoltat d'aquesta fins ara, i té molt a veure amb el cinema. Jo sí que ho havia escoltat. De fet, és que també vull veure-la. Sí, també té molt bona pinta, i de fet, no és una pel·lícula, és un documental. És una pel·lícula igual. Una pel·lícula documental. Que es titula Històries del nostre cine. La productora, de fet, és Enrique Cerezo P.C., i és la productora del president de l'Atlètic de Madrid. Sí, sí, sí. És dedicar a la negociació del cinema, sí, sí, és productor. Llavors, li deu agradar el cinema, aquest senyor. No, com a mínim, el diners que mou. Exacte. I ha estat distribuïda per l'universal. Doncs bé, és un documental sobre cinema, que dura unes dues hores en total, i tenim un director i una directora, no exonarà perquè és la seva òpera Prima, és l'Anna Pérez Lorente, però l'altre director sí que exonarà, no tant com a director, perquè també és la seva òpera Prima. Sí, la seva òpera Prima com a director. Com a director, sí, evidente. Perquè és l'Antonio Resínes. Com a actor, diguem que no és culpable. Com a actor. Com a actor. Últimament, les últimes pel·lícules on ha sortit, ha estat Si Yo Fuera Rico, que es va estrenar fa molt poc, i la pequeña Suïssa, i també, doncs, us deus donar el nom. En el repartiment hi ha molta gent. No puc dir en detall tots, però surten com Fernando Troeva, Maribel Verdu, Carmen Maure, Veronica Forquer, el Gran Guaioming, el José Coronado, el Jesús Bonilla, surt molta gent. Tant productors, directors, actors, molta gent d'aquí del panorama espanyol, parlant de les seves experiències. Ara us explicaré una miqueta quin és el fil conductor de documental. Però abans, la curiositat que us porto de històries de nostre cine, és que aquesta és la primera producció pròpia d'una plataforma que jo no coneixia, que es diu Flix Olé, que és una plataforma dedicada a integrament al cinema espanyol, com Netflix, com HBO tal, però només com aquella que... Si hem tocat un bon nom. Flix de Netflix i Olé. Olé, sí. Com aquella plataforma d'horror que ens vendria al festival de Sitges. Orror Planet, exacte. Aquesta que està dedicada exclusivament a terror, tenim aquesta dedicada exclusivament al cinema espanyol. Al final totes plataformes, sí, sí. Sí, és el mercat que està triomfant ara mateix. Doncs la línia argumental que segueix el documental és que comença ensenyant les primeres imatges en moviment que es van poder veure a Espanya, en la gran pantalla aquí. Sí. I a partir d'aquest esdeveniment, que és com al principi de tot, el narrador, que és el pròpia Antonio Ricines, fa de narrador, i va desgranant anècdotes que van passar a mesura que va avançar en el cinema espanyol, fins a aconseguir comprendre la història del nostre cinema. Llavors, aquesta narració s'anirà barrejant amb testimonis de directors, actors, productors... Et va anul·lar-me. Exacte. Mentre es van llistar les imatges de les pel·lícules que es van fer en referència, com a qualsevol documental. I es han format entrevista i això, i surt l'Antonio Ricines fent preguntes, però suposo que també sortirà narrant, de fons. No ho sé, té bastant bona pinta, i surt gent parlant de temes interessants. No ho sabeu, Déu. Exacte. Continuem amb una pel·lícula que té un títol trampa, perquè el seu títol és Los Miserables, Ah, no és remake, eh? No, no és remake. Però sí, però no. És una cosa estranya. Ara us explicaré. És una pel·lícula, òbviament, que ve de França, produïda per Lili Films, Rectangle Productions, Canal Plus, i Lepact, entre d'altres productores, i la distribuïdora és Caramel Films. És un thriller barrejat amb drama, amb tintes de drama, dura 1 hora i 40 minuts, aproximadament. El director també és cuionista en aquest cop, és l'Eig Lai, un nom molt curiós, i només ha fet una pel·lícula que és Aviva Voz, i de fet un cormatratge que és Los Miserables, que és del qual s'ha basat per fer aquesta pel·lícula. Tornem al mateix. Sí, tornem al mateix. Exactament. En el repartiment principal trobem actors de França, que són Damien Bonhard, que han sortit a algunes pel·lícules que es diuen a 9D2, basada en etxos reals, que la recomano molt, és molt bona, i també al Curd de los Miserables. Tots aquests han sortit al Curd de los Miserables. Per tant, ha repetit el repartiment en aquest sentit. Ja, però podria fer com a wiblaj, per exemple. El professor el va mantenir, però el protagonista el va canviar. Bueno, sí, sí. Això és una decisió que depèn del director. Una altra persona és Alexis Manenti, va sortir a Me a Culpa, a 9D2 també, i a un altre cop al Curd de los Miserables. I altres persones en el repartiment també van sortir al Curd, i un altre és Issa Perica, que és el seu primer paper. Per tant, aquí s'estrena. Una curiositat és que la pel·lícula va obtenir el premi del jurat al Festival de Cans d'aquest any, del 2019. I l'eslogan que segueix aquesta pel·lícula, jo no la entenc molt bé, perquè hi ha dues pel·lícules que no les he vist, llavors, no ho sé. Però l'eslogan diu que la pel·lícula es no va rege entre el clàssic de Víctor Hugo, per això he dit que sí que tenia una mica a veure. És no va rege entre el clàssic, i els Miserables, i The Wire. The Wire és una sèrie, si no m'equil·loco. Sí, diria que sí, i Training Day. I Training Day, de Denzel Washington, suposo. Doncs segons la gent que ha treballat a la pel·lícula, es no va rege aquestes tres. A veure què surt. Sí, sí. Jo també vaig dir que era una barreja entre el resplandor i no sé quin altre de pel·li. Hi ha pel·lis que les veus, i penses això és una barreja. Sí, pincellades. També perquè t'endima a etiquetar, moltes vegades. A relacionar pel·lícules que hi ha vist, i altres noves. És inevitable, però no cal, tampoc. No ho dic per tu bé, en general. Sí, per això dic que és inevitable. Aquesta és la etiqueta de sinopsis d'aquesta nova pel·lícula de los miserables. Ja us he dit que utilitza el títol, perquè la història també té lloc en el barri de Montfermaille, no sé si les pronuncien bé, que és a prop de París, que és un director de Creixa, i jo em vivien uns personatges molt particulars de la obra de Víctor Hugo de los Miserables. Fa servir com aquesta referència, i per això li han posat el títol. En situem a exactament en Montfermaille, un suburbialés de París, i tenim com a protagonista l'Estefan, que és un noi que s'ha acabat d'unir a una brigada de lluita contra la deliquència de la ciutat, i ella coneix els seus nous companys que el faran costat en aquesta brigada. Aquests són el Cris i la Guada, que són dos agents amb experiència, a l'hora de tractar amb les tensions que existeixen entre els diferents grups que hi ha al barri. Vull dir que és una pel·lícula com Callejera, com de barri, però amb molts tintes dramàtics i de thrillers. Exacte. Seria més o menys això. Sí, sí. I per últim, parlarem, com no, de Frozen 2, una pel·lícula de la Disney, de, bueno, el gènere que fa servir és l'animació, musical, és molt musical. Ja us aviso, és molt musical. I de fet, vaig llegir per allà que fa servir les cançons com a fil conductor. Vull dir que sense les... Com tot a la pel·lícula de la Disney, bàsicament. Però que no podien concebir la pel·lícula sense unes cançons que neixin explicant la història. Si escoltes la banda sonora, has vist la pel·lícula? Sí, bàsicament, segons ells. Jo discrepo, després us explicaré per què. Els directes en aquest cas són Chris Buck i Jennifer Lee, que, de fet, són els directors de Frozen, de la primera, i del curt que van fer després. Jo no l'he vist al curt de després. Millor, millor. I, de fet, tinc entès que la Jennifer Lee és guionista a altres pel·lícules de Disney. El repartiment... El repartiment us he destacat dues coses, que és que, sobretot, en les cançons, òbviament, cantant de la Elsa, fa la Gisela, com a la primera, però la cançó del final la canta el bisbal. O sigui, la canta els crèdits, la canta el bisbal. I, a més, és la cançó originalment està cantada per una noia. Els tons de la cançó no els han variat, perquè Disney no volia canviar ni tons, ni melodia, ni res. Llavors, ell s'ha hagut d'adaptar a les notes agudes de la noia. Llavors, clar, són molt forçats. Sona bé, perquè està amb auto-tuna i tal, però... sona molt, molt forçat. Ustó de donero. Sí, sí. És que els de Disney són molt estrictes. I tant, i tant. I encara, i així, som cap... Que, igualment, si la cançó era per una noia, estava pensada per una noia, per què el van agafar ell? Per... Bé, temes de mà, que tingui això. I tant. Simplement. Com ja us he dit, la Jennifer Lee és una de les directores i també va fer-li guions, i ja l'hem fet guions, doncs us diré que si heu vist la pel·lícula de Zotrópolis, del 2016, curiosament, ella va fer part del guió, la Jennifer Lee, i hi ha, com una mena de guinyo, a Frozen 2, en una escena de... de Zotrópolis. Per tant, ja... ja tenien pensada aquesta sequela i moltes. Perquè hi ha una... hi ha una escena on hi ha un animal que ensenya un munt de pòsters de diferents pel·lícules i tots són pel·lícules que vindrien després. Teníem Moana, teníem Frozen 2, teníem una que era de gigàntic que no es va estrenar, i tenien diferents pel·lis, però perodiades, amb l'univers dels animals, que era el de Zotrópolis. Per tant, un guinyo que a mi em va agradar molt. I en aquell cas, no era Frozen 2, era Float 102. Float. Float 102, i eren de... que els personatges eren nutries, diria. Doncs, curiós. L'eslògan que ens porta a Frozen 2 és descobreix la força que hi és amb tu. Bé, un missatge per als nens, així, de per si que tu es veniu, i tal. Doncs bé, continuem les aventures de les germanes Arendelle, Elsa i l'Anna, al costat dels personatges que ja sortia a l'anterior pel·lícula, que són el Cristóf, el Renes Ben, i el ninot de Neu Olaf. Que tornem a veure en aquesta secuela. Aquesta vegada tenim el Regne, que deixa de ser segur quan l'Elsa comença a escoltar unes veus, una veu que la crida, que ningú més pot escoltar, i que crida en busca de respostes. Llavors, l'Elsa se sent atreguda per aquesta veu, i posa en perill per aquesta acció el poble de Arendelle. I la tanca amb el psiquiàtic. No, no, al contrari. S'escapa, s'escapa, i es va descobrir aviam què és això. Llavors, decideix que no és... no és sensat anar-hi sola, llavors l'acompanyen els personatges que hem dit, ja que aquesta veu amaga un secret del passat, que han de descobrir. Llavors, al costat dels seus amics, se'n dinsaran per un bosc ple de niebla i encantat, i junts es proposen trobar l'origen dels poders de l'Elsa. Per tant, la pel·lícula intenta donar resposta a l'origen dels poders de l'Elsa, i també a perquè els pares de la... spoiler de la primera pel·lícula, perquè els pares de les dues germanes van morir, o van desaparèixer, o el que sigui. Llavors, intenta donar resposta a aquestes dues preguntes. El que us he de dir jo de la pel·li, molt ràpidament, per exemple. No de resposta cap, no? Sí, sí, donar resposta. Donar resposta, però una resposta una mica insatisfactòria segons la meva opinió. Bueno, la part positiva, l'especte positiu que dono a Frozen 2 és que a l'apartat visual, d'afectes visuals i estèticament, i el disseny de personatges i de vestuari, és magistral. A mi m'ha encantat i jo crec que supera moltíssim a la de la primera pel·lícula. I la resta és aspecte negatius. Sí, la banda sonora en aquest sentit, en el sentit de les cançons, no aporten res. Vull dir, es podrien explicar la història perfectament sense les cançons, perquè és cosa que passa de la trama i després una cançó que reitera el missatge que ha donat la trama. Llavors, en aquest sentit les cançons les he trobat una mica... No fan avançar, sinó que estan parant. Un sueltalo 2, que no li ha sortit molt bé. Visualment sí, però... Te he dicho que no suelte. Més o menja. I després, no sé, la trama també té... Hi ha algunes coses que tampoc tenen gaire sentit. Sí que és divertida, es fa... no es fa pesada en cap moment, tu passes bé mentre la veus, però un cop surts ja comences a veure les coses que no han funcionat i això. Però els nens hem anat a una sala i els nens arraien tota l'estona, s'han passat molt bé. Així que jo crec que és el que compta. És més fluixa que la primera, per tant, no sé si faran més. Jo no faria més, perquè per què per què a més acaba d'una manera que no cal continuar-la. Així que, si us agrada... El meu resum seria, si us va agradar la primera, us agrada la segona. Si no us va agradar la primera, no us agradarà la segona. És una bona pista. Resum. I ja està, i això és el que he de dir sobre frozen 2. Una mica ràpid. I després, les altres pel·lícules que s'estrenen el 22 de novembre, que és avui, serien vingudes d'Espanya. Tenim uns quants documentals, de fet. Com per exemple, un any o més, el quarto reino, el reino de los plásticos, juntament amb Estats Units. I després també s'estrenen la pel·lícula Adiós, que és del Mario Casas. Intemperia, que és de Lluís Tossard. El Lluís Tossard està que no para, eh? Entre avantages de viatjar en tren. Klaus, la pel·lícula que està de Netflix, i Ardara, continua. I després tenim pel·lícules d'altres països, com Brasil i Alemanya, que ens porta la vida invisible d'Eurice Guzmau. També de França tenim, com o ser, un French Lover, una comèdia. També tenim Aranya, que és una pel·lícula entre Chile, Argentina i Brasil. Dónde està mi cuerpo, també una pel·lícula francesa, que té molt bona pinta, és de animació, i és del guionista de Meli. I té molt bona pinta, i s'estrena als cinemes, però també a Netflix el 29 de novembre. Per tant, la setmana que ve. Bé, això cobra un ràpid. I després, fin de segle d'Argentina. Molt bé. I després d'haver-me enrullat tant, amb la cartellera, us porto la secció del Raül, que no sé si... Sí que t'ha donat temps de preparar-la. Sí, sí. Està més pendent del que estàs explicant. És que participa bastant, diguem. Sí, sí. Ja vull viure. S'ha matat el tema, però sí, sí. Endavant. Anem endavant amb la secció del Raül. Tenim... la Rapesca. Després de la teva cinto, estàs més animat? Sí, home, aquesta cinta sempre és molt mínima. Intenta respondre-nos a la pregunta si el Raül és mort des del principi o no. Explica'ns, Raül. És curiós començar. No sé què he ficat aquesta pregunta en el pot, aquest. És curiós, eh? Però una pregunta amb un espoiler és... Una de les preguntes, que no et planteixes, però un cop la llegeixes, vol saber la resposta. Sí, no, no? Bé, us respondré. Amb una anècdota que em va passar, quan es va tornar a aquesta pel·lícula, camí em van fotre la pel·lícula, tot i que m'encanten, cada dia d'avui, aquesta pel·lícula m'agrada molt. Estem parlant dels estos sentidos, suposo que... Són que no és el Dani, eh, perquè... Que el Ulleno, qui hi hagi posat aquesta pregunta, va per aquí. Si m'està parlant d'una altra pel·lícula, malament. Jo sé el que passa als extrocentidors, encara que no l'hagi vist, i li vaig fer el espoiler d'aquest del Dani. Bueno, jo crec que, ara, qui no ho sàpiga, jo crec que tothom ho sap, no?, però potser és un dels espollers més grans. Això pensava, Raül. Jo crec que és més que evident, no? Tot i així, aquesta pel·lícula em va agradar molt. Però sí que és veritat que vaig anar a veure-la amb l'espoiler del cap. Llavors no la vaig poder gaudir del tot 100% amb la sorpresa final, des del mateix punt de vista. Tant eficaç com hauria estat, senyor, si no haguessis sabut. Clar, clar. Sí, la resposta potser seria un sí. Estava molt des del principi. Però a mi s'explicaria aquesta anècdota que em va passar. Jo estava treballant, estava allà a l'oficina treballant, i de cop, a la ràdio, estava escoltant la ràdio. No diria quina emissió era, no diria quin locutor, que el tinc i el sé, però no li fotré... La meva sobra. De fet, havien de parlar de cinema, d'estrena i tal, doncs jo, per tant, jo ho tenia això per poder escoltar-lo. I van passar a publicitat. I abans de saltar a publicitat, el locutor va dir, no sé, abans d'anar a publicitat, el Bruce Willis està amb els dos del principi. Ja... Perdona. Mira, la música ha anat al pèl, eh. Ha anat per efectes, sí, sí. I això, està en la pel·lícula en cartellera? M'hauria d'haver vist la cara de la tonto. Sí, sí, l'estanàvem aquí mateix. Però, i que saliu a passar pel cap a aquella persona, vull dir... No ho sé, no ho sé. Volia tenir ganes de fer mal, eh. Sí, sí, sí, va deixar ja, com si no tingués res a veure, jo, a mi se'n va quedar allà. Tota, encara així, vaig anar a veure la pel·lícula, jo crec que aquell mateix cap de setmana, hi ha per treure una moda a sobre, allà, en aquell moment. I encara així, m'agrada molt, m'agrada molt. És curiós, això de parlar de molts, com spoilers, no? Jo crec que, inclús, hi ha una llegenda urbana, diguem, un mita, no? Que és... Això és el actor Shambin. Shambin. Potser sí, però ara no és amb el color. Jogos de tronos, senyors anillos... És un actor que s'ha guanyat el prestigi de ser el actor que més vegades mola el cinema, a la pantalla, no? A tots els personatges, quan el veus, surt aquest mod, mod sempre, o gairebé sempre, no?, sempre que el veus en pantalla... Com ha agafat aquesta fama, ja el busquen? Sí, no, necessitem un mod. Necessitem un mod. Bueno, crea això en vint, no? De fet, és que això, com deixem de Joc de Jons, de GoldenEye, del senyor Deus Anillos, de Ronin, tot és molt, no? Ha mort en pantalla un total de 25 vegades. És un actor gaire molt, 25 vegades. I quants papers has fet? Més o menys els mateixos. Sí, ara no s'hauria dit la seva fotografia, que t'he estat escoltant la cartaia més que buscant informació. No hem arribat a tant. Però sí, té aquesta admita, que és el personatge que més vegades ha mort. El que passa és que no és cert, no és cert perquè el primer o el actor, que més vegades ha mort en pantalla, més que inclús que el Kyle de South Park, no sé si el tens en ment, que el maten encara capítol, gairebé més, més vegades ha mort John Hart, si et sona John Hart, un actor mític. Mira, és Kane en l'Àlien, l'actor passajero, o a tu et sonarà, segur, com l'Ivander, de Javi Potter. Ah, vale, sí, sí. Aquest actor que va morir al gener del 2017, va morir de veritat. No fem cap cop. No, aquí no fem broma. Pedro en pantalla ha mort un total de 43 vegades. 43 vegades, aquí sí que el vol. El tocava només per matar-lo, jo crec. Tinc un paper per tu, i en quin minut modo, no? Ja ho he preguntat des del principi. Sí, sí, jo crec que sí. Com a l'Ivander, moria? Com a l'Ivander, no. El torturan, el sagresten, però no hi va morir. En Àlien sí que moda, és la seva nubena mort en el cinema. És la seva nubena, bonata, en el cinema. Jo diria que aquest seria la primera posició, però això amb 20 tampoc seria el segon, perquè passaria a una quarta posició. Una quarta posició, perquè per davant d'ell, tindria a 200 enpris, que va morir 33 vegades, o ve la logòsica que va morir 34 vegades en el cinema. Si té aquesta fama, no se l'amareix. Correcte. O sí, perquè si tinguéssim en compte més la seva filmografia per les vegades que mor, és a dir, un percentatge, en aquest percentatge, això amb 20 tindria un 32% en cap celera. Ah, vale. Per davant de John Hart, per exemple, que seria un 31%, li diria molt a prop. No depèn de quantes vegades, sinó en relació amb tota la filmografia que han fet. En primer lloc estaríem amb un 32%, tant això amb 20 com ve la logòsica també. Normalment. Tampoc tindria una primera posició neta, diguem-ne. Ja que estava, mira, he buscat, per curiositat, quantes vegades han mort segons 15 actors? Tindríem a Mickey Roo, que ha mort 22 vegades. Samuel L. Axon, 18. Robert Endido, 20. Gary Oldman, 14. Jo n'hi he dit 14. Brad Pitt, 13. Jack Nicholson, 9. Charles Listerdon, 9 també. Bill Paxton, 15. Igual que Liam Neeson, també 15. Nicolas Cage, 17. I Bruce Willis, com abans parlàvem, 13 vegades han mort en el cinema. Però la de... Ah, hi ha una cosa pròxima, spoiler. Ja sigui voluntària o voluntàriament, o voluntàriament com en el Maggedon. Ui, perdó. És que aquest pràxim és spoiler. I tant, i tant. Sí, també tindríem una dica... Molt també... I l'anàbrica plena. Vull acabar amb una cosa curiosa. A Krillin va morir 5 vegades. Són de grans cor petits. 5 vegades, també. Charles IV, Célula IV, Freezer III i Goku III. Dragon Ball, també. Ah, vale, vale. Aquestes morts continues, eh? Doncs bé, ens has portat els personatges que moren més en el cinema, i a les sèries, també. Doncs que guai, que interessant. Podríem acabar amb... Com la frase que ella... No sé si és una pel·lícula, també, però hi havia un llibre, crec, que es titulava... Tot es mueren al final. El que no sé si és spoiler real, o si és només per fer la broma. Sí, és la traducció d'una pel·lícula, però... no, no, estic pensant en altres coses. Estic pensant en psicòsis, era... La màtera és, es deia. La màtera d'ull. Bueno, deixem això abans que fem més spoiler en la cara. Sí, correcte. I no sé si ens dona temps de fer el cinema prics, encara que no estigui el Dani, és igual. Ja fem com si no existís, no em passa res. Ara sí, si el Montà no té alguna banda sonora, alguna cosa, que puguem intentar... Ui. La tinc. Toy Story. Ai, d'acord. Ui, ui, ui. Ara, a quin moment de... Home, això és... això és miri. El rei León. Ui. La tinc. Ai, a mi em sona molt, però no sé ara de quina pel·lícula és. Terminei-t'ho. Ah, el farem currar el Montà no vull, eh? Aquí ens ha ficat aquí el de Alfred. Això és carros de... carros de juego, o no? No, això sí, te da. Ah, no, carros de juego és un altre. És un altre. Sí, clar, clar. Ai, molt bé. Suposada difícil, eh? Ai, té pinta de ser una pel·li de restants de los 80 o algo. Ah, sí. No sé quina és. Jo tampoc. Però m'ha acabat d'achivar, que és ser en Dipiti. No és. Aquí m'ha matat. Sí, bueno, com si no. Han d'estar donant pistes perquè hi haurà un Montà, no? És que ha començat creixent per enganxar-nos. És que estava pensant en psicòsics, però no. És antiga? El Raül, crec que, sàpiga. Sí, perquè m'ha d'estar xivat. M'ha d'estar donant pistes que no tenia... Perquè no la tinc, eh? És bèstia paròmetre. Ah, això és muntant. El tema Disney. Bueno, bueno. Quan el cansi s'acabes, eh? Oh, oh, oh. Això és el que teníem amb l'altor anterior. Ah, aquesta sí. Mission impossible. Molt bé. Quina partòdia, ràpid, eh? És express, això. És igual, paga el Dani al sopar. Exacte, bueno. I aquesta? Això ha estat una sessió superimprovisada, superespres de... Bueno, com no està el Dani, ens ho podem parlar. Hem atacat el Montà, aquí, directament. Hem posat a prova. Però jo crec que hem passat la prova als tres, eh? Ei, més que nosaltres, sí. Bé. Molt bé, en aquest programa, sense el Dani. Però esperem tornar a viatjar tots. Esperem que el desembre ja arrenquem, amb tot. I bé, ens acomiadem i ens veiem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu-siau! Adéu! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau! Fins la setmana que ve, adeu-siau!