... ... ... ... Molt bona tarda, gent de Molins darrere i gent darrereu del món, benvinguts i benvingudes al programa de Cinema que més us agrada benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Com esteu? I ens nostres espero que estigueu molt i molt bé, que hagueu vist molt de cinema durant aquestes setmanes que no he estat els micròfons de ràdio Molins darrere i de ràdio d'Esvern i de totes les ràdios on estem sonant en aquests moments. I també a Libox, perquè moltes vegades vosaltres ens escolteu en diferit per a Libox o pel web de la ràdio, per tant, us saludo. Avui és un dia una mica despopòsit, perquè em sento rar, estic aquí al costat de la Llevidal, perquè estàs el micròfon del presentador Laya. Bona tarda. Bona tarda, Dani. Estic al teu lloc, perquè aquestes últimes setmanes no he tingut cap més remei que fer el teu paper. I que menys que acomiadar-me com Déu mana d'aquest lloc. Doncs sí, perquè, de fet, em sento molt estrany aquí, en el lloc del Raül, perquè és com tot molt, molt, molt ampli, no? Estic molt ampli. Et sents lliure, Dani? Jo molt despai aquí. No, i molt pobra. No, t'estimo molt, eh, Raül? No t'ho prenguis malament. És que hem estat aquestes setmanes faltant cadascun. El Dani el que més cal dir. Jo vaig faltar un cop i ara el Raül mereixia un descans. Sí, s'ha après un descans que aviam que està bé, vull dir, que no és que ens hem enfadat, que no s'ha trencat la relació ni res, eh. Home, si jo hagués de fer el programa sol amb el Dani, m'ho pensava dos cop. Jo pots marxar, eh, si vols. Vull dir, allà està la porta. Ara anem... Tu dic ben seriosament allà, tens la porta. Si vols marxar, si m'he creït, ir-se. No, no, jo m'ho passo molt bé amb tu, Dani. Sí, segur. Ara, vinga, va, adeu. Segur que és mutu, el sentit? Sí, segur, segur, segur. Doncs no sé què dir-te, i què heu estat fent aquests dies? Tant ens has escoltat, Dani, els programes. Sincerament, no. Vaja, quin suport, eh, un suport des de dins de l'equip del programa. Jo la veritat és que confio molt en vosaltres, confio molt i aquesta confiança doncs... Sí, sí, escoltes. Que no us he escoltat, vaja. Que escolta, què heu fet? Doncs hem fet moltes coses. Doncs es borreu tot el que heu fet, es borreu del cap, perquè aquí torno a estar jo, aquí torno a cine amb la Gresca, i ara ens anem a les coses que hem vist aquesta setmana. Aviam, això de les coses que hem vist aquesta setmana és molt global. Vaig molt de sobre perquè porto una camisa d'ocells i d'olives, i m'ho puc permetre. Vaig molt campetxano, molt campesino. I també perquè he portat unes neules farcides de crema d'admell, i això doncs amb... Sí, vols, vols... Ja me'n podies haver ofert abans de començar el programa, Dani? Que estàs fent temps perquè no has vist res aquesta setmana? Com ho saps? Dani, són 3 anys. No es conec, suficient. Neules d'admell, les més bones per aquestes festes. Però tot i així, tot i que sigui una excusa, t'agafareu. Mm, de si vols. Mira, agafa't d'una feina trancada. No em trenquis les neules de crema d'admell, ja. Això si ens esteu veient a través de l'Instagram que estem fent ara mateix, en comptes de cinema a la Gresca, ho estireu veient. Però, Dani, no donis enveja als nostres clients, no s'ho mereixen. A sobre que es falta tot aquestes setmanes, els tractes així de malament, eh? A més, és que a mi em femèl·lic, que vull el programa. Això és un despropòsit. Per donar per això, fer programa, envenjar. Aquí, centrem-nos una mica. Jo no sé com el Montà no encara no s'ha adaptat. Si jo estic molt centrat, Dani, ets tu que està divagant tota l'estona. Aleshores, avui no tens res per dir, no? El Montà no treu un dono, tio. Mira, fa el que vulgueu, perquè jo em fotran dono. Has presentat el nostre estimat tècnic? Mmm! Perdoneu! Ostres! Que fort! Se'n va unes quantes setmanes i ja s'oblida de tot. No he presentat el tècnic, però de què vaig? Estic fatal, però... Però per què no m'has recordat abans? Per què no m'has... A sobre ara la culpa serà meva. Em sembla molt lleig, Laya, que no m'ho hagis recordat fins ara. Em sembla molt lleig. Podem tornar a començar, si us plau? No, no, no. Tornem a començar. Ai, que programa, allà de la tia, a veure... Això estàs sense realista, tio. M'haig d'anar a començar a tornar. Molt bona tarda, gent de ràdio, monis de rei i gent de ràdio desvern i de totes les ràdios que ens estigueu sentint, si es pot sentir des de l'espai exterior, també molt bones, benvinguts i benvingudes al programa de cinema, que a mi us us agrada benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. I avui al programa tenim a la Laya Vidal, o la Laya, com estàs? Hola, Dani, bona tarda. No sé, em sembla que és com si ja t'he presentat, no? Sí, t'has deixat això, t'has deixat un, no? Ja t'havia viscut ja aquest moment. Ja t'havia presentat, no, avui? Ara, no ho sé. Ah, sí, era perquè avui ens havíem oblidat de presentar el nostre fantàstic tècnic de so amb tots vosaltres, Josep Montano. Episcita. Ai, ai, ai, ai, Montano, Montano. Avui, doncs ja et dic, no sé... Ara, ara, ara, saludant-me, saludant-me. El que no podem presentar és el Raül. Avui no presentem el Raül, però he de tornar a començar el programa perquè ens havíem oblidat. Has volgut començar-t'ho. No, no, no, m'ho has obligat. El que sí que aprofitaré, perquè abans m'ha oblidat preguntar-t'ho, però aquesta música tan estranya, com a cinto principal d'entrada, per què? Perquè avui és un dia especial. Sí, tinc dues versions. L'oficial i l'extroficial, quina vols que t'expliqui? L'extroficial, és per la qual estic preguntant. L'extroficial, no és de la teva inconvència, perquè tu només ets una col·laboradora i tu aquí no hi pinta res. No has de fer res de si la secció és diferent que la secció és diferent. Perdona, jo t'he fet una pregunta supereducada. Vols la... Vols l'oficial? Digue'm l'oficial. Doncs que hem tingut una problema tècnic i els problemes tècnics a vegades doncs succeeixen. I no passa res, perquè jo tinc la versió original, la que fem servir nosaltres en el programa és una versió remasteritzada i la que estem fent servir ara és una versió de Dave Grussing, que és la versió de Dave Grussing, que és la versió que es va fer servir per la pel·lícula i la que recorda també l'àlbum del 25 aniversari d'aquesta pel·lícula. És que l'escoltat és com més aventurera. És com un toc, un diferent. És tota la versió, és tota la cançó. La que acabem de sentir ara és tota la cançó des que surten els fratelli de la presó i comencen amb la seva aventura pel poble. I és la versió oficial de la pel·lícula. El que sentim normalment al programa no és la versió oficial, sinó la versió de la pel·lícula. I no és el que hem de fer en el programa. I ara, si ens anem a les pel·lícules que hem vist aquesta setmana, ho tindrem més endavant. D'acord, aquesta explicació m'agrada més, Dani. I ara sí, ens anem a les pel·lícules que hem vist aquesta setmana. Un cop. Ara sí. Ara sí que anem a... En sèrio, perquè ens hem menjat 15 minuts de programa, però amb res. Fem patrocini de les nebles farsides d'atmèdia i poca cosa més. Què t'ha anat a dir? Què has vist aquesta setmana? No has vist res. Passes directament a mi, perquè tu no has vist res. Sí que he vist. M'ho deixo pel final, perquè soc com un bombo... És com la terecita sobre el pastel. Clar, és com un bombo. El bombo és l'últim que et menges. Primer menges l'escudilla, després els canalons. L'últim, el bombo. Els lindors. Com que tens sorpresa, perquè tinc moltes sorpreses. Juntament amb els... Ferreros Rocher, els lindors són els bombo. Estem fent publicitat, Ferreros Rocher i l'indors patrocinen el programa. De fet, jo vull anar a aportar 3 coses que he vist, però malauradament només en puc parlar d'una, perquè al final tenim previstos a la vida i no tot pot ser. Així doncs, l'única cosa de la qual jo puc parlar en l'única pel·lícula, perquè també estic veient una sèrie que m'agradaria... de la qual m'agradaria parlar una mica. L'única pel·li que he vist és Doctor Sueño, que ja l'he vist al cinema. No sé si tu l'has vist, Dani. No l'he vist encara. Igualment, encara que l'hagis vist, no hauria fet spoilers, perquè potser la gent que ens escolta la vol veure. I he de dir que m'ha decepcionat. No perquè m'esperés un segon resplandor, que això és impossible, a hores d'ara, impossible, perquè com el cúbric m'ha d'agradar, però... Està mort, no, cúbric? Clar, clar, per això ho dic, Dani. Dani, estem en un programa de cinema. Que facis aquesta pregunta és una mica... No, perdona, a veure, hi ha gent que dubta que el Jackson estigui mort. O sigui, que... Es pregunta rara. Que et penses que sóc un... Tanoca, o què? Tanoca. Tanoca. Doncs m'ha decepcionat, no perquè m'esperés un segon resplandor, perquè m'ha de fer una cosa. Ah, va bé. No he mentit que jo he vist alguna cosa. Sí, jo també ho he vist. Doncs m'ha decepcionat perquè em va semblar molt avorrida, sobretot, la part del mix. La part en què et vas adormir, no? No, no me'n vaig adormir, però quasi, quasi. Perquè m'estava avorrint bastant. Diguem que la pel·lícula és bastant llarga, i jo crec que fa... no sé, s'enrotlla en coses que no tenen cap mena de relevància. Després, sí que és veritat que l'últim tram de la pel·lícula està fet en honor als fans del resplandor, i hi ha moltes referències, hi ha molt homenatge, però és un homenatge molt fan service, molt tipus vengadores, saps? No dic que sigui dolent, però en el meu cas no em va acabar d'agradar com es va executar. M'hauria agradat que... no sé, que ho fessin d'una altra manera. Sí que és veritat que per la gent que ha llegit la novel·la del resplandor, igual que estic fent King, serà com un soplo d'aire fresco perquè sí que arregla aquesta pifiada entre cometes que va fer el director de... bé, pifiada, o... per mi no és una pifiada, però hi ha gent que sí, de canviar el final de la novel·la en el resplandor. Doncs això ho rectifiquen a la segona part d'una manera que no explicaré com, però aquest detall em va agradar molt. Però la resta, no sé, em va semblar que ens anava molt per les rames, tampoc ell ha llegit doctor Sueño, per tant, no puc dir si és fidel a la novel·la o no, però en si la pel·lícula no em sembla una bona seqüela pel resplandor. I vengadores? Que has dit algú de vengadores i ja m'he vingut amb un... Dani, ni tan sols m'escoltes. No, però no anem a parlar de vengadores, també. Com que no, però si l'has vist, sí, però... Però anem a parlar de vengadores, no? Per què hem de parlar de vengadores? No sé, has dit algú de vengadores. He dit que fa servir fan servir. Com el servei servei, quan vas allà tu mateix. D'acord, si sou com el Dani, no sabeu què és el fan service. Què és el fan service? Fan service és ficar referències o cameos o detalls exclusius a la pel·li, fets que no tenen cap mena de relevància per la trama, només estan ficats allà perquè els fans sentin que els hi agradi, que se suprenguin, que diguin, oh, aquesta referència l'entenc, saps? I només per fer marxandatge després de la pel·li. Doncs gràcies per la teva explicació, perquè jo crec que molts dels nostres ullents s'han situat després d'això. Doncs això, que fa servir fan service del resplendor, a dins, que per una banda està bé, però per l'altra podria haver estat més inclòs, més integrat a la trama. Ficat allà perquè tu pensis com a espectador oh, això ho he pillat, però ja està, saps? I podria haver tingut més transcendència en aquest sentit. Llavors és una secuela que m'ha decepcionat en aquest sentit, no perquè m'esperés una altra cosa. I l'altra cosa de la qual m'agradaria parlar de manera molt breu, perquè el Dani no té res a dir. No acabat, no acabat, no. Doncs, de manera molt breu, vull recomanar una sèrie a Netflix, que es diu El Príncipe Dragón, que és una sèrie d'animació, així, de fantasia medieval, que és dels directors de, o els creadors de, no sé si és una sèrie que es diu Abatar, no la pel·li d'Abatar Miron. Bueno, no ho dic, perquè no m'estaves escoltant el Dani. Què, què dius? Sí que t'estic escoltant, perdona. De quina sèrie estava parlant? Estaves parlant del Príncipe de Belher. Estaves parlant del Príncipe de Belher? No. No? No? No, estic parlant de una sèrie de Netflix que es diu El Príncipe Dragón. Ah, el Príncipe de Belher. Jo que sí, ja pots dir... Has de demostrar, Dani. Vale, llavors... Sobre que no té res a dir, no m'ho escoltes. No, però, a veure, és el programa. Aquest programa comporta moltes... moltes coses, des que van acomiadar tota l'equip que portava tota la producció, que ara m'encarrego jo, és molt dur. L'Alla, molt dur. I tot per mantenir-te el teu sou, eh? Tu saps una sèrie d'animació de fa uns anys que es deia Abatar, que no és la pel·li d'Abatar, de James Cameron? Gens. No? Era del Super3. Doncs és dels mateixos creadors, perquè la trama és molt interessant, els episodis són molt curtets, són 10 episodis de 20 minuts cadascun, per tant, es fa molt lleugera, i ara van per la tercera temporada, i estic veient la tercera temporada, no l'he acabat, però m'agrada molt com està executada la trama, els personatges són molt carismàtics tots, i una cosa, un detall que m'agrada molt de la sèrie Agafa és incloure personatges LGTB i personatges amb discapacitats, però de manera supernormalitzada. Vull dir, per exemple, que hi ha una general d'un exèrcit, que és Sordmuda. Aleshores, tota l'estona està fent gestos i tal, però ell, en cap mena de moment, la discriminen, i res, al contrari, s'ha educat a tota la gent del voltant, perquè aprengui el llenguatge de signes, per tant, ella està superintegrada i té un respecte brutal, i és un dels personatges més importants de la sèrie, i després, relacions entre noies i noies, entre noies i noies. Llavors, és un detall que tampoc és gaire relevant a la trama, però ho normalitzen moltíssim. Llavors, això, en una sèrie que, sobretot, està enfocada a un públic més infantil, doncs em sembla fantàstic. El principi Dragon. A més, està fet amb una animació entre 2D i 3D molt curiós, no? Molt bé, doncs, una proposta que podem trobar a Netflix. Netflix, per tant, a la plataforma de Netflix podeu veure aquesta sèrie El principi Dragon. I tu, Dani, què tens aquí ara? Doncs és la veritat, vinc molt carregat d'acusíssim, però què fas així amb les mans muntant-ho? Res, res. Tenim un programa per endavant, si no has de dir res rellevant, millor que no ho diguis. Una mica de respecte, que sóc el teu presentador i mereixo respectar. Vull dir, això de tractar-me així de qualsevol manera és lleig, és lleig, tampoc... Vull que em facis un petó a la setmana. Ja he estat en el teu rol, i tampoc és tan difícil. No és difícil, però és molt important. L'esforç, bueno, és igual. Aquesta nit vaig a veure... Aquesta nit vaig a veure Nives Out, punyalades per l'espalda. Una pel·lícula de la qual parlarem en aquest programa, la Cartellera. Ah, sí? Sí. I parlarem avui, avui parlarem d'això. Sí, perquè s'estrena avui. Si tu la vas a veure en la seva estrena. Jo, sí, la vaig a veure avui a l'estrena i la veritat és que en tinc bastantes ganes. I pel que fa, a sèries i tal, he estat veient una sèrie que... No ho sé, no. Quin desastre, Dani. Una sèrie de Netflix, que està bastant guai, que crec que ve del Brasil, si no m'equivoco, que... Ostres, un moment, eh? Sí, ho tinc, eh? Ho tinc aquí apuntat. Ho tinc tot apuntat. Vaig veure una pel·lícula d'aquesta, i vaig veure l'OF Actual i l'altre dia. És preciosa l'OF Actual, i m'encanta. És un clàssic. És un clàssic de Nadal, vull dir. Que ja la tenim a Netflix, que té molt bona pinta. Una de les grans propostes pels Òscars, no? Correcte. Ha durat tres hores i pico, eh, la pel·li? Sí, d'un i d'un i d'un. I després, la sèrie que he estat veient aquesta setmana és l'Àngel de Sovediente, que és una proposta molt interessant que tenim aquesta primera temporada, i és bastant curiós, perquè són 8 capítols, 20, 30 minuts cada capítol, on ens narra la història dels Àngels de la Guarda, que està bastant xula. I on la fan? A Netflix, la podem veure a Netflix. A Netflix ens hauria de patrocinar, perquè sempre en els programes recomanem coses de Netflix. I després de la meva fantàstica recomanació, ara sí, ens anem a la ciutat de les estrenes. Bé, avui l'Alla, què ens portes a la ciutat de les estrenes? Avui us porto estrenes d'allò més interessants. Entre elles ja hem fet un mini-spoiler, d'una de les que parlarem, però abans m'agradaria destacar les puntuacions de les pel·lícules que van parlar en el programa anterior, en el qual tu, Dani, no hi vas ser i no s'escolten. Per tant, no saps quines pel·lícules són. Així que te les recordo. Sí, però un moment, perquè saps què passa? Que ara estic fent temps, estic parlant per parlar, perquè ara la música ha de venir un sovidon, que pot quedar molt guai. Ara sí, les puntuacions de les pel·lícules de la setmana passada. Què t'ha mudat, eh? Un puntazo, escolta això, això m'ha agradat, Dani. La primera cosa que m'agrada de tu en el programa. Gràcies. Que portes aquests, però molt pres bé. És que a més, molt pres bé. Però és que així és més interessant el programa. És superinteressant. Sembla això una pel·lícula... La gata salvatge, tu saps? Aquella sèrie, la telenovela aquella. Capítol 1560. Passió de Gavilaners. Passió... Doncs les pel·lícules que vam destacar la setmana passada van ser Història d'Un matrimoni, la qual diria que ja s'estrana te netflix també. Avui, li vendràs? Pim-pam, aquests de netflix, és que van a sacó. Després també es va estrenar el documental Històries de nuestro cine presentat per l'Antonio Riscines, una pel·lícula de França que es diu Leus Miserables, però recordeu que no és una adaptació de la novel·la, tal qual superfidel, sinó que han agafat... Van fer una història, i després li van ficar el títol de Jokers per fer-li més promoció. En aquest cas, hi ha ficat el títol dels Miserables per donar-li més repercussió a la pel·li. Sí, però si li canvies un parell de detalls, podria ser el Pallassor Rissón, i voldria ser la mateixa argument. No estic molt d'acord, però sí. Això seria per un altre programa. I també es va estrenar Frozen 2. Let it go! La qual he vist, però en aquest programa no parlaré, perquè ja vaig parlar del programa anterior. Però ja l'havies vist abans de l'estrena? No, la vaig veure el dia de l'estrena. I què et va semblar? No, escolta el programa, Dani. No em facis això. Què et va semblar? He parlat de música i tot. Què et va semblar la pel·lícula? L'Alla, què et va semblar la pel·lícula? Vaig a més alt, segons les puntuacions de les pàgines de crítiques, fent una mitjana que he trobat per internet. La primera de totes és històries de nuestro cine, aquest documental, que ha rebut una puntuació d'un 6,5. Després vindria Frozen 2, amb un 7, del qual jo no estic gaire d'acord, jo li ficaria menys puntuació. Això vol dir que no li agrada. Després tenim los miserables amb un 7,25, un palet més, perdó, de Frozen 2, encara que estan allà, allà. I després, per últim, sorprenentment, història d'un matrimoni, és una de les pel·lícules amb més puntuació que hem portat en tots els programes de Cinema La Gresca, ja que la seva puntuació mitjana és d'un 8,5, la història d'un matrimoni. Una pel·lícula de Scarlett Johansson i Adam Driver. Doncs et dic ensegiu que no havia sentit a parlar d'aquesta pel·lícula. Doncs està a cinemes i diria que avui ja s'estrara a la Netflix. Déu-n'hi-do, jo no havia sentit massa parlar d'aquesta pel·lícula. Doncs té molt bona pinta, perquè va de... No, no, allà ja explico de què bàsica, però us he endós i d'aquesta pel·lícula. Per tant, no te'l pots esperar de Dani. L'he dit go, l'he dit go, l'he dit go. L'Alla, avui m'estàs caient molt malament. Per què? Perquè sí, perquè... Per favor, una mica de respecte. M'has fet seure aquí al costat, que sembla el teu gosset. Aquí, sentat al teu costat, mentre fas tu el problema. Perdona, estàs dient que quan nosaltres ens seiem els teus laterals, semblem els teus gossets. No, ni molt més, sou gatets, petitons, diminuts, no en arribeu ni agossos vosaltres. El Raul és un gatet petitó. És el Garfield. És una mica Garfield, per allà està. Doncs tu series, no sé, la gata d'aquella de los Aristogatos. Estava pensant de la mateixa, la Maria. Doncs la Maria, tu series la Maria. Estic pensant que ens estem enrotllant moltíssim i no donarà temps de fer cap secció sencera. L'Alla, si us plau. Jo t'he dit que deixis de parlar... Dani, no m'entenc, tinguis. No t'he dit res, però tu deixes de parlar de coses. Val, i si ara en sèrio. Ens anem a la Cartallera. La Cartallera, exacte. Aquesta setmana, la Cartallera viu bastant carregadeta de trenes bastant interessants, com, per exemple, aquesta pel·lícula que ens ve en els Estats Units i que pot ser molt guai. Sí, és la pel·lícula de la qual hem fet un mini-spoiler abans que era Knives Out, que aquí s'ha traduït com Puñales por la espalda. És una pel·lícula produïda per l'AMRC i distribuïda per Lionsgate i Entertainment One. És una pel·lícula que ha combinat bastants gèneres, però els més destacats són el misteri, el misteri criminal de resoldre un crim, també amb drama i amb toques de comèdia. És una pel·lícula que dura 2 hores i 10 minuts dirigida per Ryan Johnson, que és un dels co-directors de la sèrie Breaking Bad, i el director d'una de les últimes pel·lícules de Star Wars, los últimos Jedi. En el repartiment trobem molta gent interessant, però com no tenim temps de dir-los de tots, dirà els més destacats que són el Daniel Craig, conegut com el James Bond de les últimes pel·lícules. Que creus que és el Daniel o Daniel Creus? No, Daniel Craig. Crec que és el Daniel. Crec que és el Dani Craig. Jo sempre l'hi havia dit, Daniel Craig. No sé per què. Que potser que ho diguis bé. És que no he revisat la seva pronúncia. Potser, però jo sempre dic els noms malament. Doncs l'últim James Bond de les últimes pel·lícules. Skyfall, Spectre i també l'Envís. Després també hi surt, parlant de los vengadores, de fet, surt el Capità Amèrica de los vengadores el Chris Evans. El nou no, l'antic Capità Amèrica pels que no hagin vist l'última pel·lícula. El clàssic Capità Amèrica. I també hi apareix la Anna de Armes que és un home donant sentit al seu cognom a la pel·lícula Juego de Armes. Un surla Anna de Armes. I a Blade Runner 2040. M'ha agafat més dolent. Aprendre tu, Dani. Amb aquesta pel·lícula, de fet, el director vol humanar-ho fer un homenatge a una de les seves escritores preferides, a la Gata Cristi. És una pel·lícula molt de misteri que és un dels directors que més ha influït en la carrera del Ryan Johnson del director. Totalment, perquè de fet, les crítiques, la premsa que ja ha vist la pel·lícula i que ja ha fet les seves crítiques, ha dit això. Que és una pel·lícula Gata Cristi amb aquest toc de Hitchcock que pot ser molt interessant. Molt bona pinta. Ja ens en parlaràs de la pel·lícula... Es va estrenar al festival de Toronto i ara arriba a Cartalleres i anirem a l'eslogan de la pel·lícula que diu dimonis, qualsevol d'ells podria haver-ho fet. És que és molt a la Gata Cristi. Aquest és l'eslogan de la pel·lícula. Diantres. Demònios. En anglès era hell. Diablos. Us explico quin és el misteri que cal resoldre en aquesta pel·lícula. Tenim un escriptor molt reconegut de novel·les de misteri. I el que és el que calia ser. Una Gata Cristi no. Un personatge de Gata Cristi. Un cuaró. Un escriptor de novel·les de misteri. La Gata Cristi també era un escriptor de novel·les de misteri. Sí, d'acord. Que no t'entera, Dani. Sí, t'entra. Aquest escriptor de novel·les de misteri convida a la seva extensa família el seu animesari número 85. Per tant, és un senyor gran. Fa 85 anys. Un escriptor molt gran i luxosa. Però, en un punt, aquest escriptor apareix mort en estranyes circumstàncies i no se sap per què. Aleshores, contracten el detectiu Vinua Blanc, que és el Dani Crec. Que aquí és on vindria la referència que jo he fet de l'Hércules Poirot. Sí. Que seria com un Hércules Poirot o una Mismar Pell o alguna cosa així. Sí, un dels detectius d'aquest actiu. Doncs apareix aquest detectiu i el soliciten per investigar el cas. Aleshores, tots de la família es tornen sospitosos i caldràs brinar qui és el culpable d'aquest crim. Oh, my God. Ja ens en parlaràs la setmana que ve, Dani. Ara passem a un altre pel·lícula. En aquest cas és una pel·lícula espanyola titulada La Ija d'un ladrón. Es tracta d'un drama social produïda per Oberón Cinematogràfica i co-produïda també i distribuïda per Bitem Pictures. És una pel·lícula que dura una hora i tres quarts, més o menys. I la directora és Belén Funes. És una directora que s'estrena en els llargmetratges, aquesta és la seva opera prima. Però anteriorment també ha dirigit dos cormetratges titulats Sara a la Fuga i La Inútil. En el repartiment, principalment, hi trobem a dos actors i un actriu. L'actriu és la protagonista. És la Greta Fernández coneguda per la pel·lícula La Infermerda del Domingo i una altra pel·lícula de Netflix que podeu trobar que es titula Elisa i Marcela. També hi apareix Eduard Fernández va sortir a Perfectos Disconocidos o a una pel·lícula que li agrada molt el Dani que és Mientras Dure la Guerra. Sí, bueno, és que aquest actor està genial. És un gran actor i a mi m'agrada molt. Va fer una pel·lícula fa uns anys que es deia l'Àlex Moner. No sé què ara me'n recordo, però una pel·lícula sobre política i tal brutal. És un gran director. No sé si aquesta pel·lícula és sobre política perquè genera el drama social però caldra veure-ho. També apareix l'Àlex Moner és el protagonista de Pulsines Vermelles o les pel·lícules de Barcelona Net d'Estiu o Barcelona Nit i Bern. I una curiositat que m'agradaria destacar d'aquesta pel·lícula és que els dos protagonistes que són l'Eduard Fernández i la Greta Fernández fan de pare i filla la pel·lícula que també és un pare i filla a la vida real. Jo crec que això ajuda molt a donar-li veracitat a la història. I aquesta és la seva primera pel·lícula un actuant junts. Una experiència que si els va bé potser repeteixen en el futur. Si es fa una secuela de la illa, doncs... Com aquesta pel·lícula no he trobat un eslògan adequat doncs us diré les crítiques que recalquen en el tant en el cartell com en el trailer. Que són que les crítiques la cataloguen com l'opera prima de l'any plena de veritat com això que deia en plena de veritat perquè suposo que ser pare i filla a la vida real també ajuda. Una pel·lícula que respira tant a la pantalla com en el record i la perfecta radiografia de la heroïcitat de les milions de dones. Déu-n'hi-do. Sí, sí, és intens. Us explico una miqueta de què va. La hija de un latron. Tenim a la Sara, que és una noia que té 22 anys i té un fill de 6 mesos. Resulta que ella ha estat sola tota la seva vida i ella té molt clar les metes que vol complir, que són treballar, recuperar la seva parella i formar una família normal juntament amb el seu germà petit. Ella sempre ha estat sola i l'única cosa que li impedeix a aconseguir-nos és el seu pare. Què passa amb el seu pare? Que és que està a la presó però arriba a un punt que és alliberat i decideix reapareixer a la vida de la seva filla. La Sara no vol que el seu pare estigui a la seva vida i llavors el que intentarà és treure'l d'alguna manera perquè ell el veu com un obstacle i els conflictes tranca ella vol fer-lo desaparèixer i ell en canvi es vol quedar. A veure com se les apanyen. Déu-n'hi-do. Quina complicitat que deuen tenir pare i fill, pare i filla, per fer que això sigui real. Aquesta sensació d'estrès que li pugui crear la filla, tenir el pare d'estar muinada. Pots ser molt interessant jugar això. Exacte. I ara ens anem a una altra pel·lícula que... Perdó, estem tots fatal. Estem fatal. Jo crec que hem d'anar... Sí, sí, els temps bojos. Bueno, woman... Bueno, tu deixes... Woman, woman... Sí, ho dic bé, no? Woman make film. Seria women, perquè és en plural. Ah, vale. Woman make film és la següent pel·lícula que la traducció del títol seria les dones fan pel·lícules. Ah. Així es diu la pel·lícula. De fet, no és una pel·lícula, és una cosa estranya. Estic flipant, perquè acabo de veure la duració. És una pel·lícula que ve del Regne Unit distribuïda per Avalon i es tracta d'un documental sobre cinema, per un documental molt extens. Per què? Perquè crec que és la pel·lícula o el documental que dura més de les que hem portat de tot, perquè dura entre 14 i 16 hores. Però què és això? Estem parlant de 8 de 960 minuts, però... Espera, espera. No és que duri això. És que ho han fet com un tot, però en realitat seria com una sèrie. El que passa és que en determinats cinemes ho reprodueixen tot seguit. Però aquí a Espanya, això ha arribat. Sí. Es pot veure algun cine, això? Diria que sí, és estrany avui. 16 hores en algun lloc. Potser ho fan amb descansos o per episodis. Seria fer-li boicot a les 12 hores de terror de Molins de Rei. Seria fer-li boicot, no? Ara us explicaré una miqueta millor com ho han distribuït. El director, en aquest cas, personalment, em fa gràcia que la pel·lícula vagi sobretot de les dones, de la importància de les dones en el cinema i tal, i que el director sigui un home, això. Hola, tu! És com un contradictori. El director és Marc Cosins, és un director que ha fet, com, per exemple, la mirada de Dawson Wells o la sèrie de televisió, la història del cine, una audícia. Per tant, ella està acostumat a fer documentals i a tractar documentals sobre el cinema. Per tant, ja està experimentat en aquest sentit. En el repartiment trobem moltes actrius molt reconegudes, com són la Tilda Swinton, la Tandy Newton, Joan Addo, Jane Fonda, Deborah Winger, Kerry Fox, que parlen sobre les seves experiències en el món del cinema. Us explicaré. La pel·lícula té una durada de 14 hores entre 14 i 16 hores, perquè està concebuda com una sèrie, com us he dit, no com una pel·lícula en sí. Tot i que en alguns llocs la fiquen com un todo per això dura tant. A més, el documental no planteja una història del cinema de dones des del punt de vista tecnològic. És a dir, no són episodis en plan. Aquest episodi va dels anys 20 i 30, aquest dels 40 i 50, aquest dels 60 i 70, sinó que ho farés de diferents temes, i tenint en compte els diversos anys. Sempre n'han saltat en el temps, i això ho va tractant amb temes. Per exemple, les dones a la ciència ficció o les dones no sé si està fet per gènere, però és per diferents temes. He trobat un cinema a Barcelona, l'únic cinema a Barcelona que fan aquesta pel·lícula. És una reducció de 4 hores justes, de pel·lícula, de women women making films, aquest documental que podeu veure només a Barcelona els milers cinemes. Només és l'únic cinema de tota Barcelona i potser de tota Catalunya m'arriscaria a dir, i potser de tota Espanya, però de tota Catalunya estic quasi segur. Però de totes les opcions que hi havia d'estrena d'aquesta setmana s'ha d'estregar a aquest documental. Superinteressant. Una pel·lícula que només s'estrena a tota Barcelona o potser a tot Catalunya en un cinema és una pel·lícula molt interessant a parlar. I després no sé tot el documental ser les set, 14 o 17 hores, no sé on les distribuiran, si estaran en alguna plataforma o no ho sé. Jo crec que la millor opció seria fer com una sèrie i tirar per aquí, perquè si no és infumable en el sentit de que són moltes hores. Exacte. De fet, la pel·lícula, el documental aquest està rodat com a una road movie, no sé si saps que és una road movie, seria una pel·lícula de carretera, tipo Green Book, Green Book és una road movie. Doncs les loguen precisament, diu així, que és una nova road movie a través del cinema, com un viatge de carretera i entre mig de la carretera et van trobar cosetes de cinema relacionades amb les dones. Bé, molt bé, pot ser interessant, pot ser una opció interessant. Si voleu saber una miqueta més d'aquest documental és que el director també és un historiador sobre cinema i amb aquest documental ha volgut realitzar un homenatge al Ducami, que ha hagut de recórrer la dona al llarg de les dècades, perquè la seva feina com a cineastes compleix amb els reconeixements que es mereix igual que en tots els àmbits. A més, el documental recopila dins de pel·lícules, per això s'ha fet tan llarg i tan extents, que han estat rodades durant 13 dècades i en els 5 continents. Per tant, no se centre només en estats units, sinó que barca tot el món. I això és un anàlisi sobre la història del cinema, a través de la mirada d'algunes de les millors directors del món, algunes que són molt conegudes o actrius també, com és el cas de la Tilda Swinton o l'enginil de Jolie, però també hi surten altres directores i actrius i productores i tal que no són tan reconegudes i que les volen reivindicar en aquest documental. Molt bé. Doncs gràcies per portar-nos aquest film. Ens anem a un altre dels fins més esperats d'aquesta setmana i és que estem parlant del Tiempo Contigo. Exacte. Jo la conec com a Weathering with You, perquè és el títol amb el qual es va donar conèixer, després li va donar el títol del Tiempo Contigo aquí a Espanya, és l'última pel·lícula del director de Your Name, del Makoto Shinkai que va acompanyar la banda sonora de les pel·lícules a l'hora de dir la cartellera, però en aquest cas sí que m'agradaria destacar que la banda sonora és de Rat Wings, perquè aquest grup amb Your Name va fer una feina espectacular. Si us escuteu la banda sonora de Your Name, us fascinarà. És una pel·lícula, el Tiempo Contigo, parlo que ve del Japó, distribuï de part selecta Visión, que és la distribuïdora que porta aquí totes les pel·lícules d'anime a Espanya. Es tracta d'una pel·lícula d'animació, que també té trets d'adolescència pels dos protagonistes i d'amistat, que dura gairebé dues hores, i una curiositat que us dic és que el Tiempo Contigo ha estat seleccionada pel país, pel Japó, ha representat el Japó en la categoria de millor pel·lícula de part de la no-anglèsa als Òscars de l'any que ve. Molt bé, doncs... Sí que probablement jo crec que està l'alçada per trobar-la en una de les nominacions a millor pel·lícula de part de la no-anglèsa o d'animació, ni que sigui. L'animació, recordem, és una de les categories que aquest any està molt pobra en el món dels premis als Òscars, perquè... Sí, perquè tenim el Tiempo Contigo, tenim Toy Story 4, tenim Frozen 2, no sé si tenim alguna més. Hi ha una que s'ha de la setmana passada del programa de la setmana passada, que has d'escoltar encara, Dani, que avui es trena a Netflix, però ja es va estrenar cinemes la setmana passada, que té molt bona pinta és d'animació francesa i és dels guionistes d'Amelí. O sigui que potser aquesta també està a les nominacions, però s'haurà de veure. La slogan que ens proporciona el Tiempo Contigo és, juntos cambiaremos el destino del mundo. Ai, que romàntic! I us explico una miqueta de què va, perquè us situeu, i és que la pel·lícula ens presenta com a protagonista en Jodaka Morishima, que és un estudiant d'institut que viu en una illa i un dia decideix mudar-se a Tòquio. A Tòquio, a la pel·lícula, és un tòquiu on hi plou constantment. És un tòquiu molt plujos. És el tòquiu on té més temporada de pluges, la temporada de pluges més alta de la història de Japó. És Londres, Londres de Tòquio. Exacte, i això és molt important a la pel·lícula, el fet que estigui plovent tota l'estona. Les coses per aquest jove, al principi, no li van bé, ja que es queda sense diners i ha de subsistir com pot en la més absoluta solitud, perquè a més ningú l'ajuda, ni res, hi ha de prendre a viure com pot a la ciutat. Per sort, un dia el contracten com a redactor d'una revista i allà va fent les seves cosetes, ara té un lloc on viure, té uns diners, té menjar i tot, ara li va bastant bé la cosa. Ell va fent la seva vida tranquil·lament com a redactor, però tot canvia un dia, quan coneix una noia, misteriosa que es diu Hina Amano, que és un adolescent que té l'estrany poder de fer que la pluja pari i fer que la llum del sol aparegui. Aleshores, els dos es coneixeran, es faran amics, i aprofitaran aquest do que té aquesta noia per muntar un negoci i per apanyar-se-les per ciutat. Per guanyar calés, per guanyar calés, és que aquí de xela llei i xela trampa, tu! No, no, Déu n'hi do, aquí. He de dir que jo ja he vist la pel·lícula, ja vaig parlar d'ella, al festival, quan vam fer l'especial de Sitges. Ja us he escoltat el programa Espacial de Sitges, no, això no, perquè ja és un programa de fa temps. Clar, i com que jo hi vaig estar aquest... Però el de la setmana que passava, l'has d'escoltar. Si ja l'he escoltat, el que passa és que t'estic prenent el pel. Que passa que em sembla molt injust si guanya a pel·lícula, a millor pel·lícula d'animació, aquesta pel·lícula, és una pel·lícula... I no Jorname. Exacte. Ni tan sols va estar nominada, ni considerada. I jo crec que Jorname és una pel·lícula no diríem molt superior per què, tampoc. Tampoc contigo tampoc, és un desastre, però jo crec que Jorname és millor que el tempo contigo. No s'haurien de comparar, però és inevitable per una altra banda. Tot i que sí que l'hauria de veure un altre cop. Així que intentaré anar al cinema a veure la per un segon cop i potser la perspectiva d'algunes coses que tinc sobre la pel·lícula em canvia. Perfecte, Laya, moltíssimes gràcies per portar-nos aquestes pel·lícules. Ja ens anem a altres pel·lícules que s'estrenen el 29 de novembre. És a dir, avui divendres. Avui també s'estrenen pel·lícules com Last Christmas, que és una pel·lícula d'Estats Units. I del Regne Unit, on hi surt la... No sé com es diu ara. Emma Thompson. No. Bueno, sí. Emma Thompson surt. Emilia Clarke. Emilia Clarke. La de... Juego de Tronos. I Emma Thompson no només surt a la pel·lícula, sinó que també és guionista. Per tant, és una pel·lícula que tinc bastantes ganes, que és també dels productors de l'Ofactuali. Sí, sí, això. Serà una cosa molt semblant. I amb la banda sonora d'Aguam, per tant, tindrem cançons com les Christmas d'Aguam, entre d'altres, i tindrem també el guió i la idea original d'Emma Thompson. O sigui que serà molt guai. Doncs sí, és com un l'Ofactuali d'aquest any. Seria més que res. Totalment. També s'estrena d'aquí d'Espanya un documental que diu Letters to Paul Morrissey. I per part d'altres països trobem Gloria Mundi, de França. També s'estrena Bobby Elerizo, una pel·lícula d'animació de la Xina. Una altra pel·lícula d'animació que es titula Jacob Mimi i los perros del barrio. Una pel·lícula de Letònia i Polònia, una animació bastant particular, he de dir, així de dos de tradicional. També s'estrena perros de presa, una pel·lícula que ens ve de Polònia, Holanda i Alemanya. I per últim, una pel·lícula en coproducció a Argentina i a Espanya, que també és una de les més destacades d'aquesta setmana, que és l'Audició de los Giles. Déu-n'hi-do. Fins aquí arribem a les estrenes de 8, 28 de novembre. 29, 29. Perdó, 29, ahir va ser 28, avui és 29. Gràcies, Lalla, per portar-nos aquestes estrenes. I ara sí, doncs, ja a punt de comiadar-nos, però doncs... Mira, avui, si et sembla, mentre acabem d'estar a algunes coses, m'agradaria demanar-li al Josep alguna banda sonora per acabar que et vingui de gust, i acabarem avui amb una banda sonora que li vingui de gust en Josep Montano. Abans sí, abans de marxar, havíem pensat avui de fer aquest top de pel·lícules oblidades de Disney. Volem fer un top de pel·lícules infravalorades de Disney, però no sé si ens donem temps. Ens donem temps de recordar alguna pel·lícula per tu, Lalla, no cal que sigui de Disney, pot ser una pel·lícula. Qualsevol, que tu t'agradi i que trobis que se li hagi donat poc respecte, o que no hagi tingut el pes suficient. A mi, per exemple, ara se m'acudeix, parlant de Disney, de Hercules, que és una gran pel·lícula, una pel·lícula que li devem molt, i que tampoc crec que... No és de les més recordades, no? El mateix pes que a la Din, per exemple. Quan penses en Disney, penses en pel·lícules com El Rí León, la Vila Vestia, a la Din i tot això, però sí que, Hercules, jo no la consideraria tan infravalorada perquè comparada amb altres, ha tingut molt de pes. Jo crec que les pel·lícules, si tenen funco, no es poden considerar infravalors. Ostres, que bo, és un mètode bastant interessant. Hi ha una pel·lícula que... Els funcos són les ninotets d'aquesta col·lecció. Exacte, hi ha molt comercials, que tothom pot aconseguir, però, per exemple, hi ha un exemple molt curiós, que és que una de les pel·lícules de Disney, més infravalorades durant molt de temps, va ser Taron i el Caldero Mágico, i de tant que en vídeos de YouTube, i entre la gent, s'ha dit que era una pel·lícula molt infravalorada, al final la gent l'ha acabat veient, se li ha donat importància, i al final ha acabat aconseguint el seu funco. Per tant, no és una pel·lícula que jo aconseguiria infravalorada ara mateix. Però si Hércules, de l'època del renafimiento de Disney, que es diu, sí que és una pel·lícula que no destaca tant, i que jo coincideixo amb tu, en el fet que té molts bons temes, la banda sonora i les cançons són espectaculars de Hércules, la història també, i el doblatge també. Jo la vaig veure en una versió original, i no en veurà tant com el doblatge, potser perquè estem acostumats a veure-la en castellà, que això passa amb tot, igual que la sirenita, que ara també està doblada en castellà. Amb el castellà de Tino, no? No, en castellà d'Espanya. Sí, però que estem acostumats a sentir-la en castellà de Tino. És raro, però això passa com tot. Però sí que és veritat que Hércules no és tan infravalorada, però no és de les més reconegudes, i jo crec que es mereix més reconeixement. Doncs sí, la veritat és que sí. No sé si li hem dedicat alguna vegada un programa sencer a parlar d'Hércules, però si no ho hauríem de fer, perquè... Raül apunta. Sí, que apunti el Raül, perquè de la boca és superinteressant Hades, el deu dels millors. O Hades és un dels millors. És el riu, aquell, tan abrós... Villano és carismàtic, juntament a més car. M'atreveria a dir. Carismàtic? Sí. Mira, el meu preferit és el doctor Fasiliers de Tiana i el Sapo. Una pel·lícula també molt infravalorada. Però molt, eh? Moltíssim. Molt, molt. I tot Villano és Disney, seria guai. Top Villano és Disney, seria molt top. Seria guai, seria molt top. Perquè hi ha molta cultura de los villanos, no? I hem de recordar que els villanos venen sobretot de... Jo ara em posaria una mica Shakespeareano, a parlar del tema, però és que és veritat, perquè Shakespeare, a part molts altres escriptors, ens han donat grans i grans trets dels dolents que tenim i que coneixem avui dia. Per exemple, Shakespeare ens va donar a Hoteló, que... bueno, la novel·la Hoteló, on tenim a Yago, que és el dolent de la novel·la i que és un gran, gran dolent, que és el més retorçat i el més maquiavèl·lic que pots trobar en el món. I sense anar més lluny, també Shakespeare ens dona un hamlet que el coneixem tots nosaltres com el Rei León. Exacte. Per tant, com el coneixem com a Simba. I el Rei León 2 seria Romeo y Julieta, un altre conte de Shakespeare. Sí, Rei León 2 seria Romeo y Julieta. Ah, mira, doncs no... No havia arribat aquesta conclusió. Però sí que és veritat, que Shakespeare ens ha demostrat moltes vegades que els personatges que coneixem a la vida quotidiana, a la vida cinefila, molts dels nostres personatges que estem tant acostumats a veure han surgit d'obres de grans mestres com, per exemple, la Shakespeare. Algun dia podríem fer una relació a Shakespeare Disney. Estaria molt bé. Estaria molt bé. Seria molt interessant. Però això serà en un altre programa. Crec que el Montano ja ens té preparada una banda... Oh! Però com em fas això, Josep? Quina meravella! Moltes gràcies! Acabem el cap de setmana, però... No, comencem el cap de setmana. Acabem el cap de setmana? No, el comencem... Acabem el programa, el cap de setmana amb aquesta meravellosa sintonia. Home, depèn. Si estàs sentint en diumenge, acabem el cap de setmana. Hem de dir-ho tot, perquè com que sabem que ens podeu sentir on vulgueu, doncs ho hem dit tot. Gràcies a tots, com sempre, no us anuegueu amb les crispetes i a gaudir d'aquesta fantàstica banda sonora. Adéu! Assonca... S'escolta...