... Molt bona tarda, gent de Molins de Reis, de Sant Just, de... de tot el Baix Llobrecat, de tot arreu, vull dir, és que aquí és una mica qui ens escolti, està benvingut, perquè això és el programa de tots i de totes, i fet per nosaltres, això és Cinema Alegresca! Perdoneu, pots afluixar la música, Montano? L'Alla, què estàs fent? Estem... són les 8 i 8, estem començant la programa, què coi estàs fent? Amb el meu mòbil i amb el trípode, això no és seriós, Llaia. Estic pendent de les xerxes socials, perquè algú ho ha de fer. De les xerxes socials, de debò, ara és moment d'estar pendent... Clar, de fer directe. De les xerxes socials, a veure, Llaia. Un moment, estàs amb un temps llimona, amb un buf, que no pots més, que tens el coll que et fa mal, i ara estàs fent un directe, que només m'estàs enfocant a mi, i no li has donat ni el botó. A veure, Llaia, estem a divendres, ja sé que han començat les festes nadalenques, però no és manera de començar les festes nadalenques, Llaia. I ara no puc tornar a posar la banda sonora, perquè és un recurs que faig servir sempre, i no el puc tornar a fer servir. Per tant, ara com començo el programa, Llaia? Tira, mires. Tiro, Raül Navarro, bona tarda, sort que has començat a parlar, perquè això és un despiporre, vull dir. No ho sé, a més, un moment, jo crec que hi ha una cosa que els ullens han de saber, i és que la Llaia Vidal, avui, després del programa, va a una notxe vieja de mentida. A veure, Llaia Vidal, explica'ns què és això de la notxe vieja de mentida. A veure, és que m'ha deixat molt trastornat, m'ha deixat molt trastocat. És a dir, la notxe vieja és el dia 31, cap d'any. I ara, te'n vas d'aquesta nit a una notxe vieja de mentida. Però, Dani, això són coses... Personals, ho sé, però això és cinema alegresca. Cinema salseo. Què representa, què coi representa això? Simplement que jo segueixo youtubers, influencers per Instagram i per YouTube, això, i hi ha una influencer en concret que de vegades se'n va a discoteques de Barcelona de Madrid, i s'està allà pinchant això. I vaig veure que venia a Barcelona a fer la notxe vieja de mentida, i simplement és anar a una discoteca vestits de gala amb trajes o vestits o com vulgueu, i simplement és allà, suposo que faran alguna parafernalia de les subes i tot això. És una mica com una pel·lícula, no?, perquè és com una pel·lícula fem coses que no estan passant de veritat. I això, realment, és això, que no estan passant de veritat. Un dia podríem fer un programa de mentida, un cinema alegresca de mentida. Vols dir que no són tots els que fem? Sí, tots són de mentida. L'única persona que no és de mentida és el nostre fantàstic tècnic de so. Digue-li com vulguis, Josep Montano, Alias el Monti. Montano... Que ens agafarà un xungo aquí amb la música aquesta. Bé, doncs avui no sé si serà de mentida o no, però el programa promet molt. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alagresca! Ui, Raül, que aprop. Et noto la cuixa. S'ha aprovat molt a mi i estem els 3 aquí com enxuats a l'estudi. Més falta el Montano aquí al costat. Mira que tenim estudi. Avui parlem, comencem el programa com sempre, parlant i repassant les pel·lícules que hem vist al llarg de la setmana. Com que l'Alaia sempre en tira encara, que no faig res per aquest programa de nou i que seria el mateix sense mi, vaig a començar avui amb el programa i arrenquem el programa i aixecaré l'inici. Aquesta setmana que he vist, aviam, comencem. El divendres passat, quan vam marxar de la ràdio a les 9 i 5 minuts... Tampoc cal tant de tall. Sí, és que sempre em taxeu que soc molt detallista, jo no ho crec, però la qüestió és aquesta, que l'altre dia, quan vam marxar d'aquí del programa, vaig dir, ostres, vaig a sopar, em faré un soparet xulo, vaig fer un soparet xulo, sí. Jo sí que crec que és detallista, a peus són molts detalls. Em vaig fer gall d'indi amb salsa de ràdio forca, m'ha quedat molt bo. Però, Dani, hi ha una cosa que has de saber, i és que aquests detalls no li importen a ningú. Només li importen les pel·lícules. Ara no et faré pàboc amb salsa de ràdio forta. El que deia, que a vegades t'estàs mitja vida buscant en el català de Netflix o de Amazon, una pel·lícula, una sèrie per veure, jo ho tenia molt clar. Sabia que volia fastidiar a l'Alla Vidal i veure Colmi Bayornem, i la vaig disfrutar molt. Colmi Bayornem és una pel·lícula de fa dos anys, que va estar als Òscars, que va guanyar de tot. Que jo la vaig ficar en el nostre top de pitjors pel·lícules de l'any. Recordem, amb un 3. Ai, quina pena, l'Alla, que em fas. No, una pel·lícula que està molt bé, molt xula, és una pel·lícula que es deixa sabori, que gaudeixis de tots els detalls que té. Que té detalls molt minuciosos, però molt interessants. Un guió que va guanyar amb millor guió, sinó que equivoco a l'Òscar. Millor guió adaptat. És un premi mar escudíssim, perquè realment el senyor era molt gran. El senyor que va recollir el premi, no sé si tenia 70 i pico d'anys. Però, a més, que el premi és mar escud, perquè té un guió molt maco i molt sucós. Com un pressa, que acostuma a ser molt sucós. Si heu vist la pel·lícula, entendreu la referència que estic fent el Dani ara mateix. Entendreu l'acudit del pressa, que és bastant curiós. I també he vist d'Estrena, Midway. Tenies moltes ganes de veure'l, si no recordi malament. Sí, moltes ganes. Ara tinc ganes de veure 1917, perquè també és bèl·lica, però això és jo ràpid, que també és bèl·lica i tinc moltes ganes. Les pel·lícules bèl·lics són bastant al meu fort, tot i que no en sé massa de la història, però m'agrada veure-les. I Midway és una d'elles. Vaig anar a veure amb una persona, un amic meu, que me l'aprecia molt. Des d'aquí, records, salutacions, oscarramos. Els nostres dies de cinema i Frankfurt-Pedralbes són mítics. Vull dir, nosaltres quan anem al cine, ens anem al Frankfurt-Pedralbes. És boníssim. Total, oscarramos, una abraçada per tu. I això. I Midway em va agradar molt. Ell també sap molt d'història. Em va explicar coses molt interessants sobre aquest punt de la guerra i tal entre Japó i els Estats Units. I la veritat és que molt interessant una pel·lícula, que si la veieu, veureu colors i textures que són com xucans, com molt de croma, però després ho entens tot, perquè és molt els colors originals i els colors que eren en aquella època. La roba és molt austera, molt senzilla, que moltes vegades a les pel·lícules bélices veiem aquelles robes brutals, aquells trajes, i realment era, per el que em va dir un meu amic, era molt roba de sac. Per tant, és això, molt... A mi depèn de la perspectiva. Si és una pel·lícula bélica on enfocas els soldats, suposo que tenen un altre vestiment que no pas la ciutadania d'aquell moment. No sé d'aquest va a la pel·lícula. I fins aquí la meva explicació de midway. M'agrada molt Patrick Wilson, una versada des d'aquí, i Raül Navarro, que has vist aquesta setmana. Sí, que he vist, que he vist, que he vist. Perquè veieu que aquesta secció sí que tampoc me la preparo, eh? Mira, sí, ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que no tenia controlada, és del 2016. Espanyola es diu La noche que mi madre m'ató a mi padre. Què bo! Divertida, em vas optar, perquè vaig passar en un moment com el teu, de què veig en net. Tu tenies clar, jo, no? Vaig començar a mirar i... Això, això, aquesta no em sonava. Un repartiment... molt... que em quedava l'atenció, Belendrera, Edward Fernández, Maria Pujolte, Félix Martínez... És que anava a preguntar si el títol original era aquest, o si havien fugit un títol d'aquests, de soñando, soñando, triomfé, patinando, cosas d'aquestes. Però no, si és una pel·lícula espanyola és que el títol és així. Sí, sí, sí. I en verdad, la veritat és que em va ser bastant divertida, és una comèdia que va ser una mica més negra. Em va recordar, en un principi, a un... perfectos desconocidos. Teníem dos protagonistes que surten perfectos. Belendrera i Edward Fernández, correcte. Que fan parella també en aquesta pel·lícula. Mira, doncs... O sigui que això ho comparteixen, per això em semblava molt... molt semblant, aquesta pel·lícula, no? També començant un sopar a casa seva, és molt semblant, en aquest sentit. Després, si que vagi una mica més, elles són guionistes de cinema, elles actriu... No està passant a bona època, de feina, i tot comença amb les... També intervenen les exparelles de tots dos, per tant, tot es comença amb una mica més, i és bastant divertida, la veritat. No ens expliquen de molt més, perquè, si ho vulgueu veure, és en cada set. Doncs gràcies per la recomanació. La veritat és que sempre segreix aquestes parletes que trobem a vegades per les plataformes digitals, i ens anem a la meva esquerra, que tinc la fantàstica Laia Vital, que té alguna pel·lícula, perquè aquesta setmana ha vist molt de cinema, segur, segur. Té una cara de dir, no he vist tot nada. No, no, és que he vist coses, però les dues coses que vull comentar no em van agradar, llavors. No tinc moltes recomanacions avui. No m'ha gustat nada, nada. Res, res, res, en absolut? Quina et va agradar més? O quina va ser menys... Desagradable. Desagradable, a veure. És que primer us explico, i després us diré. Primer ets verat, Xico y Rita, que és una pel·lícula que em cridava molt l'atenció de fer molt de temps i no l'havia vist fins ara, i la veritat és que no em va agradar gaire, però perquè no vaig empatitzar ni amb la història, ni amb els personatges. Em va semblar molt irritant tots dos, tots els protagonistes, llavors. Vaig veure les xeixes socials que feies com una comparació amb l'Alan, potser? Sí, hi havia una escena que em va recordar, l'Alan, simplement, que era un zoom que s'apropa la noia, mirant el noi com toca el piano, la mira de raull en plant. Oh, que guapa, estàs. Perquè veieu que l'Alan no té una escena, eh? No. Sí que em va... La música és el millor que té la pel·lícula, la música és exquisida. A més, la vaig veure en un DVD de la biblioteca, perquè no volia piratejar aquell dia. Clar que sí. Estava quedant molt bé. Has d'avidar. Confeses que has piratejat alguna pel·lícula alguna vegada? No, jo no m'ho he fet mai, perquè no ho sé. Si no, per què? Perquè no s'acafas. Doncs en el DVD hi havia el contingut extra... Sí, sí. En quin context? Hi havia el contingut extra aquest de mirar escenes eliminades, o el Mekinom, i tot això. I van agafar música d'un músic molt famós, de Bebo Valdez. Bebo Valdez. I tenia un currazo allà darrere. La música i l'animació i l'estil també em va agradar bastant. Sí que l'animació es podria millorar, però això és igual. Hi ha moltes pel·lícules amb animació millorable, que estan molt bé. Però el que més em va decepcionar va ser la història. La història i com es desenvolupa. Va passar d'un... És com en Rapposodiu una mica, en el sentit de les elípsis del temps, que passa molt d'un costat de l'altre. Els personatges es contradiuen molt, tota l'estona, i jo pensant... Però si ara t'has enfadat amb ell, i a la següent escena estàs ballant, amb un petó, no estic entenent res. Va ser veïdent la música. El desenvolupament va ser... Però això, que em va decepcionar una mica en aquest sentit. Hi ha pel·lícules que s'han de deixar fluir, i no buscar coses, no buscar raons i objectius, perquè a vegades no n'hi ha. Ja. Jo crec que això s'ha de fer amb totes. Deixar fluir i després ja... Si vols fer una segona lectura, te la mires una altra vegada. I després l'altre que vaig veure va ser el cinema i va ser Los Ángeles de Charlie, la nova... Tot bo. A veure, ara sí, en sèrio... No cal que flueixi tant. A veure, Laya, has vist Los Ángeles de Charlie, en sèrio? Sí, però... T'ha tallat el micro. He demanat que et tallin el micro, és que de debò, que hagi vist Los Ángeles de Charlie em sembla tan fort com que el Raül vegi la segona part de Juman Gisatz. S'ha de veure de tot. Jo he de dir que no he vist l'original, que només he vist aquesta. Ei, que Sur no ha fet tineo, poca broma, no ha fet tineo. És veritat. A veure... La Cinsangue i el Jasmine. Jo te quiero enseñar. A veure, és que la història és bastant aburrida. No! En sèrio? És que té un parell o tres de cines d'acció que... són aprovades, però... Hi havia algunes escenes que eren tenir rellevants o diàlegs tan trets de la màniga que intentaven fer gràcia, però no feien, que a mi em donava molta ràbia. I tampoc la trama principal tampoc et queda molt clara. Els plotuïs són bastant previsibles, o sigui, és una pel·lícula... no sé, molt decepcionant, també. Tampoc expectant, hi ha diverses expectatives, perquè tampoc soc una gran fan de Los Ángeles de Charlie, però no sé... Per això... Fan, fan, fan, fan... No era, eh? Per això que... No sé, a més, tinc entès que ha estat un fracàs tequila i entenc per què. Però això és una opinió personal. Si algú li agrada, doncs... Gràcies. És igual que Call me your name. A la majoria li pot no agradar i hi ha un petit sector que sí. M'estàs dient que això és el petit sector que sí. No m'expecto. Sí, ha guanyat un Òscar per... perquè hi havia un petit sector que li agradava, no? Ara sí, senyores, senyors, nens i nenes, el xec senyora sonarà ben fort aquí a l'estudi de la ràdio, perquè ens anem a triar la secció o el tema del que parlarà avui en Raül. I avui, Raül, la toca parlar. Anem a veure, anem a remenar els papers. Tic, tic, tic, tic. Trec un. Raül, avui, a la secció de la rapesca. Que bo. Un moment, reient la música. No t'ho vull dir, t'ho vull cantar. T'ho vull cantar. A la dint. No és a la dint. A veure, anem a posar ben micro. Do, do, do, do... Vale. Para-pa-pam. Vale, vale. Para-pa-pam, para-pa-pam, para-pa-pam. Què, saps que parlarem o no avui? Sí, esperant la música. Sí, jo crec que sí. Avui parlarem de la família Adams. Que guai. M'encanta que hagi sortit aquest tema avui, perquè és una pel·lícula molt interessant, i de més, jo m'he quedat amb les ganes de veure el musical que va ser l'any passat aquí, al Teatre Tivoli de Barcelona, i em vaig quedar amb les ganes, i tinc moltes ganes de veure si la tornen a portar. Bé, això és aquí una escena. Prepara-ho, pensa, romia, i ara ens anem a la ciutat de les estrenes. I avui, a la ciutat de les estrenes, tenim, com sempre, la fantàstica Laia Vidal, que ens parlarà abans de la puntuació de les pel·lícules de fa una setmana. Exacte, de la setmana passada. La setmana passada van portar a fons pel·lícules com Nàvia de Sangrienta, aquesta especial, que es deia Pròxima, també el documental aquest de sobrecinema, que és Sessión Sadraje, i la pel·lícula animació de la setmana, que era Spy Cat. Com sempre, anem de menys nota, més notes, segons les pàgines de crítiques d'internet que he anat trobant, cinematogràfiques, i fent-ne una mitjana. La primera oposició és una nota bastant suspesa, de veritat, que és amb un 375, gairebé un 4, però no arriba al 4, és Nàvia de Sangrienta. Bueno... Sí, és que... Ja el té tot convidat, eh? Era una mica d'esperar, no potser, que a Nàvia de Sangrienta tingués aquesta repercussió encara que hi ha pel·lícules sangrientes de... de Nadal, que no tenen desperdici, eh? Sí, a mi, en Nadal... Però bé, ja de tot. Després tenim Spy Cat, que ha aprovat una miqueta dels palets, té un 5, i una miqueta més, però... Es queda un aprovat. Després tindria, en pròxima, la pel·lícula especial de França, que ha tingut un 6,5, per tant, no està gens malament. M'encanta la banda sonora del gran xeume en Afonso. Amb la versió de Brutwega Capella, que és molt guai. I per últim tenim aquest documental, Session Salvaje, amb una nota bastant bona. Sí, sí, està molt bé. I respecte a la cartallera d'aquesta setmana, és una mica especial, perquè, detenint en compte que s'apropen les festes i el Nadal, m'agradaria abarcar totes les estrenes que ens esperen durant les festes. Així que no només us portaré la cartallera de... no d'avui, sinó d'ahir, perquè va ser ahir quan es van estrenar les pel·lícules, sinó també del 25 de desembre i de l'Odagener. Perquè així us podeu anar planificant aquest calendari de quines pel·lícules us interessen i marquant-vos el dia que les anireu a veure el cinema. Molt bé, molt bé. I si les aneu a veure, ens atecateu a Roba Cinema La Gresca, de Twitter i d'Instagram, i així ens el feu. Vaja, que cap de setmana t'atiqueto a la primera. T'atiqueto. És que la primera farem servir una cançó i és molt guai, que és la versió funky de la pel·lícula que començarem avui, que és Star Wars. Star Wars, el escenso de Sky Walker. Aquesta és l'última entrega de Star Wars, que en teoríem aquesta pel·lícula i ja s'acaba la nova trilogia i la saga completa. Això s'ha de veure. Això és el que diuen. Això és el que diuen, però s'ha de tenir en compte les sèries que estan traient per Disney Plus, per exemple, com The Mandalorian i altres possibles noves entregues, que ens puguin surgir de qualsevol cosa de la pel·lícula de Star Wars. Òbviament, és una pel·lícula que ve de Estats Units, produïda per Lucasfilm i Bat Robot. M'agrada molt aquest títol. Bat Robot, el títol de productora i una altra productora i distribuidora en aquest cas és la Walt Disney. És una pel·lícula com totes les de Star Wars que combina ciència-ficció, aventures, fantasia, acció i sobretot d'aquesta acció a l'espai. En aquest cas durarà dues hores i 21 minuts. No serà tan llarga com Endgame, per exemple, però és llargueta. Gent del cinema, no feu hora. No veu pel·lícules que durin dos hores, si us plau. És que graven molt material. Jo ja tinc les meves entrades. Ja tens les entrades. A quins cinema aniràs? Quota dix. Això pinta la Gran Via, no? Té moviment, hem de provar-ho aquí. La Gran Via, que guai. I també hi ha una pel·lícula de nautes especials. Jo s'ho explica bé. En aquest cas, el director és el co-gionista i es tracta del Jota of the Abrams. El recordareu per ser, per exemple, el co-creador de la sèrie de Perdidos, de Lost, també dues pel·lícules de Star Trek, de Superotxo i de la primera entrega de Star Wars. En el repartiment principal de Star Wars i l'Estenso de Sky Walker, trobem a Daisy Ridley va sortir... tots els sectors que diré ara han sortit a les dues entre aquestes Star Wars. Això que he dit per suposat. La Daisy Ridley, en aquest cas, també ha sortit assassinat en el Orient Express. També tenim a l'Adam Driver, que el podem veure a Història d'Un matrimonio, per exemple. Les muertes no mueren, també. Les muertes no mueren, també és veritat. Aquesta de Història d'Un matrimonio el podeu trobar a Netflix. També tenim a John Boyega, que va sortir al círculo a Pacific Rim i per últim, a Oscar Isaac, que el podem veure a pel·lícules com Drive o X-Men Apocalipsis. Us diré una curiositat no sobre aquesta pel·lícula en concret, sinó sobre tota la saga de Star Wars, i és que si us heu fixat, l'actor Antoni Daniels, si no us sona, és qui interpreta a C3PO, és l'únic actor que ha aparegut en els nou episodis de la saga de Star Wars. Ostres, que guai! Que guai! Això és molt interessant, perquè és com la persona que ha vist tota la saga com ha anat avançant, com ha anat deteriorant o com ha anat creixent. No depèn de com tu miris, depèn de qui ho miri. L'hauríem de convidar... L'hauríem de convidar un dia al programa i que ens ho digui personalment. Sí, totalment. El convidarem, el convidarem. I, òbviament, l'eslogan per aquesta pel·lícula no podia ser una altra que la saga acabarà. Algun dia. Crec que aquesta no és la que finalitza la saga. No sé, tinc com una... Hi ha gent que... Tens un presentiment. Sí, tinc un presentiment molt fort. A més, hi ha gent que hauràs d'ara que hi ha moltíssima gent. Tenim en compte que hi ha molts cinemes que hi feien prestrenes. Sí, correcte. I es feien prestrenes i es prenava... És a dir, feien prestrenes en el sentit de maratons. Sí, sí, sí. Les tres de l'1-2-3. Vostè inclosa aquesta esbastona que cadimècres a Sant Sebastián, perquè és el primer cinema on es va projectar l'Espanya, la primera d'estar al bus. I van voler fer aquest menatge. De fet, hi ha hagut cinemes que van marató de totes les pel·lícules. Sí, sí, sí. Quina vastalitat, eh? Jo, que les 12 hores de terror, eh? Home, no sé, les haríem 20 i pico hores. I ens anem a les sinopsis. De què va, aquest afenso? L'afenso de Hollywood. Jo us he de confessar una cosa, que encara no he vist cap pel·lícula d'Estar Wars. Va, home, va, no, que ens ho estàs prenent al tel, que és broma. No, no és broma. Ho estàs dient en sèrio, laia? Doncs em fot la bronca, de que no m'hi ha acabat la saga de Harry Potter, que no sé què. Quan ella no ha vist... Tots tenim el nostre teletalon de Achilles, Dani. Sí, segur. Doncs, un any després dels esdeveniments que van passar als últims Jedi, que vosaltres ja sabreu què va passar. Tu no? Doncs no, jo no. Jo no. Després del que va passar a l'última pel·lícula, tenim les restes de la resistència, que s'enfrontaran un cop més a la primera ordre, tant del passat, o sigui, amb flashbacks, com del present. Mentre estan la lluita entre els Jedi i els Sith, arribarà el seu clímax i portarà la saga d'Eskai Walker al seu final definitiu, segons el que diuen. I també, un altre... per compensar una miqueta aquesta... aquesta culpabilitat que sento ara mateix. M'encansa. M'encansa. Que són el català amb la veu darrere una barro, són com molt bonics. Una altra curiositat, que és que l'actriu que... ara no m'ho recordo, no m'ho sento. L'actriu que interpreta la Leia, o que interpretava la Leia. Sí, la... La Fisher, la senyora Fisher. Cara i Fisher, això. Doncs no... Apareixen aquesta pel·lícula perquè han reutilitzat escenes que van gravar per les dues anteriors entregues, i han aconseguit integrar-la dins aquesta pel·lícula, canviant el fons i posant... però qui apareix és ella. No és recreata, sinó que han aprofitat aquestes escenes. Per tant, la gent més... més fan de la saga, doncs, això... comocionarà molt. I segur que ho caudeixem. Molt, molt, molt, molt. Ho està gaudint també molt, és el cinema francès, perquè ara ens ve un altre de les estrenes, dius mío, però què t'hem fet, ara, la segona part de dius mío, però què t'hem fet? Sí. Vull ressaltar primer el títol de la pel·lícula, perquè en francès, el títol és molt llarg, així que no el direm francès, però la traducció seria què li hem fet a Déu un altre cop. Això és com es diu la pel·li. Com es deia la primera, però un altre cop. Sí, otra vez. Jo m'ho vaig passar molt bé. Ja n'ha agafat la fórmula de mi a qui n'habla, mi a qui n'habla, mi a qui n'habla ara, mi a qui n'habla també. Jo m'ho vaig passar molt bé amb la primera pel·lícula. A més era per aquestes dades que la van estrenar aquí a Espanya, i la vaig disfrutar moltíssim. I jo crec que aquesta, mira, com a mínim, gaudi una mica, i ja està, sí, sí. És el que busca. Amb el senyor Clavier sempre tens, com, és un mestre. Doncs és una pel·lícula, com ja ha dit el Dani Francesa, distribuï de part a Et Contracorriente Films, òbviament és una comèdia familiar, que dura aquesta sí que és més assequible de duració, és una hora i 40 minuts. Bé, molt bé. En aquest cas, el director també ha participat en part en el guió, que és Filipe Chovrón. Ah, Chovrón. Chovrón. És el director de la primera part, de fet, i també d'altres comedies franceses, així que la comèdia és el seu punt fort. Molt, molt, molt fort. En el repartiment principal trobem aquest actor, el Christian Clavier, o Clavió. Clavió. No ho sé, no ho sé. Que va sortir també a la primera part, a la precoela, i també a un verano en Ibiza, o con los brazos abiertos. I també apareix la seva dona, a la pel·lícula, que és la xantal l'Obi o l'Obi. L'Obi. La senyora Clavier. La senyora Clavier. Que va sortir per exemple a pel·lícules franceses com Vicky o el doctor de la felicitat. Ah, vale, sí. Aquesta pel·lícula ha estat tot un èxit a França, us he de dir, on ha aconseguit la xifra de 7 milions d'espectadors als cinemes. La segona part, eh? La segona part. Déu n'hi do, déu n'hi do. La família creix i s'esloven, no? Que curiós, és que l'he vist així de cop, i dic... És un estil... Però bona. Podria dir-se. Sí, sí, perquè no. És un resum interessant, sí, perquè no. Doncs... Com jo n'he vist la primera part, tampoc. Ostres. Aquesta té per mi. Tens perdó, vull dir. Que no hagis vist la primera part d'això, doncs que perdó. Déu passe, déu passe. No veurà cap, cap, però és que cap, ni han soló, que és horrible, però ni veurà cap soló. Dius, a veure... Que està dient perquè ha vist un parell, però... Què dius, què va? Que l'he vist sencera, crec que l'he vist sencera. Així, molt... Bueno, almenys, la trama d'aquesta segona pel·lícula és més simple. Encara que no hagis vist l'anterior, en aquest cas, és fàcil d'entendre. És que, bueno, també faig un resum de la primera pel·lícula, que és que a la precoela les filles del matrimoni principal es casaven amb un musulmà, un jueu, un xinès i una frica. La pel·lícula jugava amb aquests estereotips, diguem. Perquè el matrimoni li havia assoptat i li deu anar bona crisi. Però ara, aquests marits de les quatre filles que tenen, el conflicte que genera és que volen abandonar França amb les seves famílies, és a dir, amb les filles del matrimoni principal i els fills, per mudar-se, estrengeir i buscar fortuna. Perquè, bueno, si veieu el trailer, es veu que estan tots en un dinar familiar. De fet, el trailer, en veure Dani i jo, que estàvem veient una pel·lícula al cinema i ens va sortir, i estan tots en un superfamiliar i llavors el pare, doncs, diu oh, que bonito és França! I els altres, bé, jo en realitat ens en volem anar a Dubai i jo me'n vull anar, no sé on, i jo no sé on, en plan, que bonito és França, però tots ens anem, tots marxem. Doncs passa això, la pel·lícula, i és que el matrimoni principal és incapàs d'imaginar la seva família, allunyat d'ells, i així que faran el possible per mantenir-los dins de França. I que no marxin. Que no marxin, que no marxin mai! I aquest és el resum d'aquesta primera... Ai, d'aquesta segona part, aquesta segona pel·lícula que ho comentem també avui, i ens anem a altres coses, que altres pel·lícules que s'estrenen aquest 19 de desembre, si et sembla... Bueno, ja es va n'estrenar ahir. Sí, es va n'estrenar ahir, ho diem ràpid, als Estats Units, a l'Esquadron de la Muerte, a Espanya Cintecho i a altres països, una gran mujer Benapol a de Rússia. I ens anem ara a la cartellera del dia 25 de desembre, el dia de Nadal, que ve forta pel que fa els musicals. Sí, el que passa que aquí donaré una opinió una mica personal, i és que em fa molta... por. És molt una mica creepy, la que ve ara. Però no perquè sigui de por, sinó pel disseny que té la pel·lícula. Sí. Cuts. Sí, sí, mira, tenim... Posem de fonjar la banda sonora amb Taylor Swift, i... Això és el que ve ara, i tenim un James Cordon, tenim una Taylor Swift... Sí. No sé, molt interessant, però a l'hora fa por. Fa por. Sí, és un repartiment d'Òscar, de fet, perquè si busqueu tota la gent que hi participa, trobareu noms molt coneguts, però ha generat molts dubtes. Ha estat polèmica en aquest sentit. I quan s'estreni, sí. Es manté la polèmica, o no? És una pel·lícula que ha estat coproduïda entre els Estats Units i el Regne Unit, distribuïda per Universal Pictures, per tant, és un plat fort. És una pel·lícula que combina el drama i la comèdia musical, tot dins del musical, i durant gairebé dues hores, un hora i cinquanta minuts. En aquest cas, el director també ha participat en el guió, i és un director que ha fet pel·lícules bastant de renom, que és Tom Hooper. Ha fet el discurs sobre el rei, los miserables, la chicalanesa, entre altres pel·lícules, també. En el repartiment, principalment, a part de... surt molta gent, no puc dir a tothom. A tothom molt gats. Sí. Però els més principals serien la Francesca Hayward, que és el seu primer papí al cinema, però és la ballerina principal, la que fa la protagonista, l'Ajuntament d'Ajuntament, que és un... és un establiment d'Òpera i de ballet molt important a Londres. Cada fet, al cine baix, per exemple, molts dels ballet que han portat són d'aquest... del Royal Ballet. Per tant, té molt de prestigi. També apareix, ara sí, actors coneguts, com són Jennifer Hudson, va sortir a Dream Girls, a Sexo Nueva York, a Sandy Wexler i altres pel·lícules. També apareix Judy Dench, la on pudeu veure assassinato in Aeroliant Express, per exemple, a Les Pia Roja o Skyfall. I també, com deia amb la Taylor Swift, que a part de ser cantant, doncs també ha aparegut altres pel·lícules. Anteriorment, com són The Giver o Històries de San Valentín. Ara, com a curiositat de la pel·lícula, us porto tot el context que comporta. I és que aquesta cartelera sembla acabada de jo sense saber res, perquè jo no sabia que existia aquest musical. Em sembla molt fort, laia. Però és que fan referències a tot arreu. A Modern Family fan referències en un capítol on el... Tot arreu, el Simpson. Un dels personatges fa Cats. Sí, jo ho conec des de fa mesos, però perquè sortia la pel·lícula, no perquè conegués ja de... M'estàs decepcionant molt. Us explico. Cats és... Vaig descobrir que és un dels musicals que més ha estat en cartellera a Broadway i al West Ends de Londres. I és que es va estrenar al teatre New London de l'any 1981 i es va poder veure durant 21 anys consecutius a la cartellera d'allà. El 1983, o sigui, dos anys després, després d'estrenar-se a Broadway, va guanyar 7 premis Toni entre ells el del millor musical i també va estar en cartellera durant 18 anys més. I va estar vist per molta gent, menys jo. I des de la seva estrena a Londres, el musical, ha recorregut el món i més de 81 milions d'espectadors entre els quals jo no m'incloc. Ja l'hem vist. A més de 50 països, i 19 idiomes. Quan jo vaig llegir tot això, vaig escadar, uuh, però com no coneixia l'existència. I el món ha estat jo, no? Sí, exacte. Viscut en un nou mongol. I, òbviament, per tot això que us he explicat, vaig veure els musicals que ha tingut més èxit en tota la història. De fet, vaig estar a Viena farà un mes i estava en cartell en un dels teatres de Viena i em vaig estar molt temptat, d'en Ari, no hi vaig anar, però vaig estar molt temptat. Doncs, la slogan és molt simple. L'he traduït. Avui tot és simple, però no he dit tonat. L'he traduït en anglès, perquè en anglès és... En català queda una mica cotrillo, he de dir, que és creuràs, perquè en anglès és I will believe. Sí, és més llarg, són més paraules. Basta més bé. Sí, més que creuràs. Creuràs en què? O també hi ha altres postres on fica l'esdeveniment musical de l'any. Clar, que t'han de dir, que és l'opició. Com la lalala. I la sinopsia. La trama també és molt simple. Ai, mare. I també si es composen el guió. La trama és d'allò més simple. És que no m'ho puc creure. És que és tot simple. La cartellera no. La cartellera més que és simple és llarga, però... En aquest cas, a Cat, a la pel·lícula ens situem en una bocador de Deixelles, que és la bocadora dels gats gèl·lics, que és una tribu dels gats protagonistes. I aquests tenen una tradició, que és que cada any han de decidir quin gat ascendirà a una nova vida gelical, com a un nou rang, és com una jerarquia. A la pel·lícula coneixem la protagonista, que és la gata blanca Victoria, que és aquesta ballerina del Roi el Valle, juntament amb altres gats, d'allò més barillets i carismàtics, que aniran aportant el seu granet de sorra a la trama. Doncs bé, com que tampoc pots incorporar més en aquesta pel·lícula, ens anem a un altre. Anem a parlar de Mujercites, que és una de les pel·lícules també més esperades d'aquest més, d'aquest més, perquè això estem a desembre encara. Ens ve de els Estats Units, i la productora i distribuidora és... Columbia Pictures i Sony Pictures. És un drama romàntic, òbviament, això no és com els miserables, que era un títol que no referia a l'obra original, en aquest cas, la pel·lícula sí que fa referència a l'obra original, és una altra adaptació cinematogràfica, en aquest cas llargueta, dura dues hores i 15 minuts, dues hores i un quart d'hora. La directora també és la guionista i és la directora guionista també de Lady Bird, que és la Greta Gerwig. Ah, vale, vale, vale. Sí. I en el repartiment principal, en el cas principal, trobem a les quatre germanes que estan interpretades per Sir Sharonon, aquesta actriu que també va sortir a Lady Bird o a Maria Reina de Escocia o a Loving Vincent. També per és la Emma Watson, coneguda per fer Dermion, a Harry Potter, però també que ha aparegut a El Círculo, a la Bèstia, el remake aquest de Disney, Regresión o Noe. També hi apareixen Florence Pugh, o Pug, que va sortir a Lady Macbeth, el passajero o a la recent Midsomer. I l'Aisa Scanlen, que és el seu primer paper en el cinema, però no a la interpretació, perquè també ha sortit a la miniseria, Hérides Abiertes. Doncs estem parlant de Mujercitas, aquesta tercera pel·lícula que comentem avui, i ens anem a les curiositats. Sí, això és una curiositat que m'ha cridat bastant l'atenció, i és que les actrius principals retraten a 4 de les heroines més conegudes de la literatura clàssica estadounidenca, però la curiositat ve aquí, i és que és irònic que cap d'elles prové dels Estats Units. Ja que la Emma Watson i la Florence Pugh són britàniques, els Estats Units xarronen és irlandesa, i l'Aisa Scanlen és australiana. Molt bé, doncs queda dit aquesta curiositat de... Vols dir que no poden ser germanes? No, no són germanes. Podries, eh? Sí, sí, i tant. I els seus pares són uns grats xans. Sí, sí. S'ha de viatjar, Raül. La slogan d'aquest film és... La slogan té molt a veure amb la trama, i amb una de les proteïnistes, és la teva història. Festa teva la teva història. És molt simple, eh? És molt simple, eh? És com un joc de paraules. No, és la mateixa paraula dos vegades. És que en anglès sí que és més curt, en aquest cas. En anglès és on your story. Ah, on your story? Més simple. Molt simple. Simnòpsis. Sí, és exactament el mateix argument, diria, de la novel·la Mujercitas i de l'Apoclelle. Així que no ho sé. Hi ha una pel·lícula. Et sembla si fem càsting, oi? Busquem una nova persona. Perquè jo crec... Ara la gent està molt interessada amb això de les forces socials. Ha fet coses sense cobrar, i jo crec que podríem demanar-li algú que fes la secció de la Lalla, perquè això no... Estic més inspirada i dius que... Que no has llegit rei, que no has vist rei, que res. És molt de contingut i és difícil. Ai, genera confiança. Aquest és el problema. Les coses van molt malament. Em deixeu explicar de què va Mujercitas? Ens anem a Matxachuche, no? Matxachuche. És on se situa la ciutat de Massachusetts, a mitjans del segle XIX, després de la guerra civil, dels Estats Units. Tenim com a protagonistes aquestes quatre germanes, que són la Meg, la Beth, la Joe i la Amy, una de les situacions on viuen decideixen viure les seves vides segons les seves pròpies normes, ja que en aquella època era molt comú que les noies estiguessin més reprimides i es quedessin a casa i fossin els homes que fessin la feina més important. Elles decideixen viure les seves vides segons el que els doni la gana i seguint les seves pròpies normes. Així doncs, les quatre germanes, que són guiades per la seva mare, la senyora Marx, i avalades per la fortuna de la seva tieta, traven amistat amb el veí del costat, que és el Timothee Chalamet. Ah, Timothee Chalamet, m'encanta. A més de... un professor d'alemany, que es diu Frederic Ver, i aquesta animarà una de les protagonistes, a la Joe, a convertir-se en escriptura. Per això he dit que l'Eslogan anava molt d'acord amb aquest personatge en concret, perquè diu festa teva la teva història i ella doncs vol ser escriptora i voldrà triomfar. Doncs sí, s'ha de triomfar en aquesta vida fent una cosa o una altra. Nosaltres estem triomfant bastant a Instagram, avui, perquè tenim aquest directe. I s'ha anat afegint gent, eh? La veritat és que sí. La meva mare diu que saludi. Em saludaré. Que des de lluny és difícil veure-ho. Sí que es veu, és com una maca que es mou, però sí poca cosa més. Però bueno, que això, que està guai, que la gent assumi a roba cinema de Gresca, i ens segueixi a les xarxes socials, al Facebook, a l'Instagram, i també a l'Ivox on podeu escoltar. I a Twitter. És com que s'emparàveu a Twitter, sí. Ara ja hem volgut molt. I ara ens anem a destacar ràpidament altres pel·lícules que s'estrenen el 25 de desembre. Sí, el 25 de desembre també tenim pel·lícules... Les últimes que queden són d'animació menjuna, que és, Estats Units s'estrena Espíes con disfraz, una pel·lícula de Disney en col·laboració amb un altre productor que ha comprat, que és la mateixa que ha fet Abovinable, crec. També d'altres països ens ve La Verdat, una pel·lícula que ha produït entre França i Japó, i també del Japó trobem una pel·lícula d'anime que també va estar a Sitges, i jo me la vaig perdre per arribar tard, he de dir, que és de Wonderland. Doncs l'hauràs de veure la ja, perquè la tens pendent. Sí, la tinc apuntadíssima. Molt bé, moltes gràcies. Ens queden pendents les dues pel·lícules per si la gent que li comencin a ressonar aquestes pel·lícules perquè si voleu avançar ja, a fer plans ja que hi ha aquests dies de festes que pugui la gent planificar. Exacte. I ara ens anem, gràcies a la ja, a la secció més esbojarrada, més simple, no ho és pas, perquè li posem un repte cada setmana al Raül. A principi del programa li improvisem una secció que estem parlant de la Rapesca. I avui a la Rapesca ens parlaràs de la família Adam. De la família Adam. I quan... Ara que fa poc ens va venir la versió animada. Bic, mitzi. Bueno, ja està, ja hem fet la secció. Ja està. Ja hem parlat de la família. Teatre, versió animada... Sí, sí, ja està, tot dit, no? Bé, bé, sempre hi ha coses a dir, eh? Sí, sempre. I va bé, perquè a principi quan has fet el tema de la família Adam, que evidentment em basa segons quines coses, però aquesta reflexió del teatre que has fet m'ha agradat. Aquesta nova versió també m'ha agradat. Per tant, des de quan coneixeu les famílies? Bona pregunta. Jo la conec des que la vaig veure en anglès, fa molts anys, en anglès sense subtítols, i no me'n recorda. Vas veure què? La família Adam, ah, la del 1991. La primera? 1990. Doncs la primera. La primera? Segur? No, no. 1991. Bé, et trec de Jair. És que és molt més antiga, ja ho sé. Correcte. Aquesta família la va crear un dibuixant que es deia Charles Adams, i la va crear en una sèrie de tires còmiques, llunyetes del còmic, que s'ho deia en la revista de New Yorker, el 1938. O sigui, té molt més. Sí, sí, és 60 anys més antiga. Sí, sí, és 60 anys més antiga. I per fer això, diuen que d'altres coses, el Charles Adams es va basar a l'aparença de la seva primera esposa, per fer-la modificiar. Després es va separar i la seva segona esposa es veu que s'assemblaven encara més. Ostres! Aquí tenia un procés d'idees. De fet, aquesta segona esposa, inclús el va enganyar al final per robar-li tot el bastafà, per robar-li tot els televisius dels personatges. Per tant, ja et diria que era pitjor. Bé, com deien, aquestes tires còmiques va ser la primera vegada que van aparèixer aquesta família. A partir d'aquí, ja va començar a evolucionar amb unes vinyetes, amb uns còmics, i ja era tal que, com la coneixem, encara avui dia no ha evolucionat més. M'han tingut la sens. Amb aquesta paròdia dels alcatips dels cinemes, de monstres i cases encantades, que veiem aquesta pel·lícula que s'estan anant d'aquest any o en l'obra de teatre. Sí, que de fet estem escoltant la banda sonora de Broadway, que és molt guai, és molt guai, és molt guai. Bé, al 1964 la ABC va tenir un èxit mundial a la creació i desenvolupament de la sèrie que van ser 64 capítols de la família Adams, de la sèrie. La sèrie en blanc i negre. La sèrie en blanc i negre. Que, com deien, es va estar anant 64 en 64 capítols, curiosament, també. I aquí ja vam poder escoltar per primera vegada aquesta banda sonora inicial que tots coneguem amb l'espatec de dits, que és de Vic Bissi, i a partir d'aquí es va fer tot icònic. I suposo que la va crear exclusivament per la pel·lícula, per la sèrie. Com a curiositat, a vegades s'ha fet comparacions entre la família Adams i els monsters. No sé si es va cobrar els monsters, no ho sabeu. Si jo començo a rascar enrere, aquí es queda tota una evidència. Bé, els monsters són una família molt semblant, com s'ho explico quan no veus els monsters a la vida. També és una família molt semblant. Un Frankenstein que era el pare, un vampir que era l'avi, un nom a llop que era el nen. Si tota la família eren monsters diferents. Correcte. També eren monsters de la hammer. Bé, sempre s'ha comparat i sempre s'ha dit que potser la família Adams era una còpia dels monsters, però realment en la sèrie estic parlant. Però la veritat és que a la sèrie dels monsters, i de la família Adams, es va estrenar una setmana abans que els monsters. Per tant, eren realment simplement competència. Eren simplement la competència. Si continuem rascant, anem tiant cap amunt en el 1973 amb l'èxit de la sèrie de la cadena ABC que va fer un programa de varietats. Va fer un pilot d'un programa de varietats. No va funcionar. I aquest episodi va ser re tan més com si fos un especial, però no va arribar a res més. Va morir aquí. En el 75, del 73 al 75, va fer començar a haver aparicions d'aquesta família amb molts àmbits. Incluso a Escobidú i a un episodi amb el que parés. Molts camions que han fet en aquest sentit. Janna Valvera li va agradar la idea, la va acollir, la va adoptar, i va votar la sèrie a la televisió en format d'animació. Aquesta sèrie també va tenir molt d'èxit. Va durar una temporada per això. Aquí... Quan vaig veure les pel·lícules, les dues pel·lícules del 1990 i pico, em va donar curiositat el personatge de la Miércoles. Vaig veure un recopilatari de miércoles a lo largo de la història. Vaig veure en aquesta sèrie que és l'únic lloc on va vestida de rosa. Va ser contradictòria. No sé si és un capítol concret. Sí, sí. Ja ens acaba. El 1991 va estar anar a la pel·lícula, ja havia vist la Laia. El 1992 va haver una seqüela. Però el 1998 va haver una tercera edició que va sortir només en vídeo, canviant els personatges, canviant la lengua inicial, que no va funcionar absolutament gens. Tot i així ho van tornar a trobar amb una altra sèrie d'animació en el 1999, que tampoc va tenir massa tirada, i per fi el musical. Doncs aquest és el recorregut de la família Adams, que ve de lluny, ve de molt lluny, i ara sí esperem que nosaltres també arribem tant de lluny, com a la família Adams. Pensem de comiada. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, que passeu unes bones festes i sobretot no se'n vagau ni amb els torrons, i avui ja s'ho donem. I we must have been stone crazy When we thought we were just friends Cause I miss you baby And I've got those feelings again I guess I'm all confused about you I feel so in a heart baby What can I do? I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you Hey, suddenly we're strangers I watch you walking away She was my one temptation Deep down, I'm still confused about you Oh, yes I am, baby I feel so in love Oh, baby What can I do? I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you Oh, yeah I've been thinking about you Got you on my mind I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you Thinking about you Got you on my mind What could it be without you? I wanna know, I feel so enough for me What could I do? I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you I've been thinking about you Oh! Oh, baby I've been thinking about you Have you been my mind? I've been thinking about you Have you been thinkin' about you? And thinkin' about you I've been thinkin' about you I've been thinkin' about you ś I've been thinking about you ś thinking about you ś thinking about you ś thinking about you ś thinking about you ś thinking about you Thinking, thinking, thinking about you. Thinking, thinking about you. Somewhere in the world Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna.