Per la ràbia de Sant Junts, tornem de 8 punts. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio... De veritat. De veritat. Jo no puc... Així jo no puc treballar. Som una bona colla. I tant, passigoya. Passigoya, passigoya. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots. T'hi encuentres mal o algo? Socorro! Cara, bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. L'1 de gener del 2020 comencem a respirar tranquils perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona i la salut passa a ser protagonista. Amb la reducció del trànsit més contaminant protegirem la salut de tothom, especialment la de les persones més vulnerables. Si el teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT informa't de les alternatives d'aquest esposes. Comencem a respirar tranquils. Col·labora Radio d'Esvern. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Molt bona tarda, gent de Molins de Reis, de Sant Just, de tot el Baix Jobracat, de tot arreu. Aquí és una mica qui ens escolti estar benvingut, perquè això és el programa de tots i de totes. I fet per nosaltres, això és Cinema Alegresca! Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Perdoneu, afluixa la música, Montano. L'Alla, què estàs fent? Són les 8 i 8. Comencem la programa que cui estàs fent amb el meu mòbil i el trípode. Això no és seriós, L'Alla. Estic pendent de les xarxes socials, perquè algú ho ha de fer. Ara és moment d'estar pendent de les xarxes socials. Clar, de fer directe. Estàs amb un temps llimona, amb un buf, que no pots més, que tens el col·li, que et fa mal, i ara estàs fent un directe, que només m'estàs enfocant a mi i no li has donat ni el botó. Estem a divendres. Ja sé que han començat les festes nadalenques, però no és manera de començar les festes nadalenques, L'Alla. I ara no puc tornar a posar la banda sonora, perquè és un recurs que faig servir sempre, i no el puc tornar a fer servir. Per tant, ara com començo el programa, L'Alla? Tira, mires. Tiro, Raül Navarro, bona tarda. Sort que has començat a parlar, perquè això és un despiporre, vull dir. No sé, a més, un moment. Jo crec que hi ha una cosa que els ullens han de saber, i és que la L'Alla Vidal, avui, després del programa, va a una notxe vieja de mentida. L'Alla Vidal explica'ns què és això de la notxe vieja de mentida. A veure, és que m'ha deixat molt trastornat. M'ha deixat molt trastocat. La notxe vieja és el dia 31, cap dany. Això és de mentida. I ara, te'n vas d'aquesta nit a una notxe vieja de mentida. Però, Dani, això són coses... Personal, ho sé, però això és cinema a l'agresca. Cinema al seu. Què coi representa això? Doncs simplement que jo segueixo youtubers, influencers, per Instagram i per YouTube, això. I hi ha una influencer en concret, que de vegades se'n va a discoteques de Barcelona de Madrid, i s'està allà, pinchant, això. I vaig veure que venia a Barcelona a fer la notxe vieja i era de mentida. I simplement és anar a una discoteca, vestits de gala, amb trajes, un vestit o com vulgueu, i simplement és allà, suposo que faran alguna parafernalia sobre les subes i tot això. És una mica com una pel·lícula, no? Perquè és com una pel·lícula fent coses que no estan passant de veritat. I això, realment, és això, no? Que no estan passant de veritat. Un dia podríem fer un programa de mentida, no? Un cinema a l'agresca de mentida. Vols dir que no són tots els que fem? Sí, tots són de mentida. L'única persona que no és de mentida és el nostre fantàstic tècnic de so. Digue-li com vulguis. Josep Montano, Alias el Monti. Que ens agafarà un xungo aquí, amb la música aquesta. Bé, doncs, avui no sé si serà de mentida o no, però el programa promet molt. Benvinguts i benvingudes a Cinema a l'agresca! ¡Uy, Raül, que ha prop! Et noto la cuixa. S'ha propogat molt a mi i estem els pres aquí com enxobats a l'estudi. Més falta el Montano aquí al costat. Mira que tenim estudi. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és. És tot el que és,��를. És tot el que és. És tot els que és. Esto és enorme. Avui parlem comencem del programa, com sempre, parlant i repassant les películes que hem vist al Y. Com que l'Alla sempre en tira encara. Que no faig res per a aquest programa de nou. Seria colorós. aders sense mi. Vegia començar avui... Em sembla perfecta. He Lara i blankat el programa. volins^^ El divendres passat, quan vam marxar de la ràdio, a les 9 i 5 minuts... De poc alt en total. Sí, és que sempre em taxeu que soc molt detallista, jo no ho crec. Però la qüestió és aquesta, que l'altre dia, quan vam marxar d'aquí del programa, vaig dir, ostres, vaig a sopar, em faré un soparet xulo. Vaig fer un soparet xulo, sí. Jo sí que crec que és detallista. A peu és molt detall. Ja, em vaig fer gall d'indi amb salsa de ràdio fort, que m'ha quedat molt bo. Dani, hi ha una cosa que has de saber, i és que aquests detalls no li importen a ningú. Només li importen les pel·lícules. Ara no et faré pàboc amb salsa de ràdio fort. El que deia, a vegades t'estàs mitja vida buscant en el català de Netflix o de Amazon una pel·lícula o una sèrie per veure. Jo ho tenia molt clar. Sabia que volia fastidiar a la llavidal i veure Call me by your name. La vaig disfrutar molt. Call me by your name és una pel·lícula de fa dos anys que va estar als Òscars, que va guanyar de tot. Jo la vaig ficar en el nostre top de pitjors pel·lícules de l'any. Recordem, amb un 3. Ai, quina pena l'any que em fas. Una pel·lícula que està molt bé, molt xula, que és una pel·lícula que es deixa saborir, que gaudeixis de tots els detalls que té, que té detalls molt minuciosos, però molt interessants. Un guió que va guanyar a millor guió si no m'equivoco l'Òscar. Millor guió adaptat. És un premi mar escudíssim, perquè realment el senyor era molt gran. El senyor que va recollir el premi, no sé si tenia 70 i pico d'anys. Però, a més, que el premi és mar escud, perquè té un guió molt maco i molt sucós, com un pressac, un pressac que acostuma a ser molt sucós. Si heu vist la pel·lícula, entendreu la referència que estic fent el Dani ara mateix. Entendreu l'acudit del pressac, que és bastant curiós. I també he vist d'Estrena, Midway. Vaig anar a veure la pel·lícula... Tenies moltes ganes de veure-les, si no recordi malament. Sí, moltes ganes. Ara tinc ganes de veure 1917, perquè també és bèl·lica, però això és ràpid, que també és bèl·lica i tinc moltes ganes. Les pel·lícules bèl·lices són bastant al meu fort, tot i que no en sé massa de la història, però m'agrada veure-les. I Midway és una d'elles. Vaig anar a veure amb una persona, un amic meu, que me l'aprecia molt, i record, salutacions, Oscar Ramos, els nostres dies de cinema, i Frankfurt, Pedral, són mítics. Vull dir, nosaltres, quan anem al cine, ens anem al Frankfurt Pedral, és boníssim. Total, Oscar Ramos, una abraçada per tu. I això, i a Midway em va agradar molt, ell també sap molt d'història, em va explicar coses molt interessants sobre aquest punt de la guerra i tal, entre el Japó i els Estats Units. I la veritat és que molt interessant una pel·lícula, que si la veieu, veureu colors i textures, que són com xucans, com molt de croma, però després ho entens tot, perquè és molt els colors originals i els colors que eren en aquella època. La roba és molt austera, molt senzilla, que moltes vegades a les pel·lícules veliques veiem aquelles robes brutals, aquells trajes, i realment era, per el que em va dir el meu amic, que era molt roba de sac, per tant, és això. A mi depèn de la perspectiva. Si és una pel·lícula velica on enfocas els soldats, suposo que tenen una altra vestimenta que no pas la ciutadania en aquest moment. No ho sé d'aquella pel·lícula. I fins aquí la meva explicació de Midway. M'agrada molt Patrick Wilson, una abraçada des d'aquí, i rego una barró que has vist aquesta setmana. Què visc, què visc, què visc, perquè veieu que aquesta secció, sí que tampoc me la preparo. Mira, sí, ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que no tenia controlada, és del 2016. Espanyola es diu La Noche que mi madre m'ató a mi padre. Què bo! Divertida, em va sobtar perquè vaig passar en un moment com el teu que veig en net. T'ho tenies clar jo, no? Vaig començar a mirar i això, això, aquesta no em sonava. Un repartiment molt que em quedava atenció. Belenroeda, Edward Fernández, Maria Pujalté, Felipe Martinez. És que anava a preguntar si el títol original era aquest, o si havien afegit un títol d'aquests, de sonyando, sonyando, triomfé, patinando, coses d'aquestes. Però no, no, sí, és una pel·lícula espanyola. Sí, sí, sí. En verdad, la veritat és que va ser bastant divertida. És una comèdia que va ser una mica més negra. Em va recordar, en un principi, a un... perfectos desconocidos. Només teníem dos protagonistes que surten perfectos desconocidos. Belenroeda i Edward Fernández. Edward Fernández, correcte. Que fan parella també en aquesta pel·lícula. Mira, doncs... O sigui que això el comparteixen, però això em semblava molt... molt semblant, aquesta pel·lícula, no? També començant un sopar a casa seva, o sigui que és molt semblant en aquest sentit. Després, si que vagi una mica més, ells són guionistes de cinema, ells actriu que no està passant a bona època, de feina, i tot comença amb les... També intervenen les exparelles de tots dos, per tant, tot es comença amb una mica més, i és bastant divertida, la veritat. No ens expliquen de molt més, perquè, si ho veu, és interessant. Doncs gràcies per la recomanació. La veritat és que sempre s'agraeixen aquestes parletes que trobem a vegades per les plataformes digitals, i ja ens anem a la meva esquerra, que tinc la fantàstica laia vital, que ens recomanarà alguna pel·lícula, perquè aquesta setmana ha vist molt de cinema, segur, segur, segur. Té una cara de dir, no he vist tot nada. No, no, és que he vist coses, però les dues coses que vull comentar no em van agradar, llavors. No tinc moltes recomanacions avui. No em ve gustant, nada, nada. Re, re, re, en absolut? Quina et va agradar més? Va ser menys... Desagradable, però sí. Desagradable de veure. És que primer us explico, i després us diré. Primer ets verat Xico y Rita, que és una pel·lícula que em cridava molt l'atenció de fer molt de temps, i no l'havia vist fins ara, i la veritat és que no em va agradar gaire, però perquè no vaig empatitzar ni amb la història ni amb els personatges. Em van semblar molt irritants tots dos, tots els protagonistes, llavors. Vaig veure les xeixes socials que feies com una comparació amb l'Alan, pot ser? Sí, hi havia una escena que em va recordar a l'Alan, que era un zoom que s'apropa a la noia, mirant el noi com toca el piano, mentre el noi la mira de raull en plan, oh, que guapastàs. Perquè veieu que l'Alan no té una especialitat. Va fer lectura. La música és el millor que té la pel·lícula, la música és exclusiva. A més, la vaig veure en un DVD de la biblioteca, perquè no volia piratejar aquell dia. Estava quedant molt bé. Has de mirar el confesos que has piratejat alguna pel·lícula alguna vegada? Com ho ha fet? No, jo no m'ho he fet mai perquè no ho sé. Si no, per què? Perquè no soc capaç. Doncs en el DVD hi havia el contingut extra... Sí, sí. En quin context? Hi havia el contingut extra aquest, de mirar escenes eliminades, o el making of i tot això, i van agafar música d'un músic molt famós, de Bebo Valdez, i tenia un currazo allà darrere. La música i l'animació i l'estil també em va agradar bastant. Sí que l'animació es podria millorar, però això és igual. Hi ha moltes pel·lícules amb animació millorable, però el que més em va decepcionar va ser la història. La història i com es desenvolupa, és com en el sentit de les elípsis del temps, que passa molt d'un costat de l'altre, els personatges es contradiguen molt a l'estona. Però si ara t'has enfadat a ella, següent la sena estàs ballant, i us esteu fent un petó, no estic entenent res en aquest sentit. Va el servei de la música. El desenvolupament va ser això. Em va decepcionar una mica en aquest sentit. Hi ha pel·lícules que s'han de deixar fluir i no buscar coses, però hi ha alguns objectius perquè no n'hi ha. Jo crec que això s'ha de fer amb totes. Es va deixar fluir, i si vols fer una segona lectura, te la mires una altra vegada. I després l'altre que vaig veure va ser el cinema i va ser Los Angeles de Charlie, la nova... Tot bo! Ara sí, en sèrio, talla-li el micro. L'Alla, has vist Los Angeles de Charlie? Sí, però... És que he tallat el micro. He demanat que tallin el micro, i que hagi vist Los Angeles de Charlie, em sembla tan fort com que el Raül vegi la segona part de Juman. S'ha de veure de tot. Jo he de dir que no he vist l'original. Així que només he vist aquesta. Que surt no ha fet tineo, poca broma. No ha fet tineo. És veritat. La sisangre i jasmim. Jo te quiero enseñar. És que la història és bastant avorrida. No! En sèrio? És que té un parell o tres escenes d'acció que estan aprovades, però... Hi havia algunes escenes que eren tenir rellevants o diàlegs tan trets de la màniga que intentaven fer gràcia, però no feien, que a mi em donava molta ràbia. I la trama principal tampoc et queda molt clara. Els plotos són bastant previsibles. És una pel·lícula molt decepcionant. Tampoc esperant. Tampoc soc una gran fan de Los Angeles de Charlie. Si no havies vist ho bé, fan fan fan el que sé i sé fan. No era. Tinc entès que ha estat un fracàs tequila i entenc per què. Però això és una opinió personal. Si algú li agrada, doncs... És igual que Call me your name. A la majoria li pot no agradar, i a un petit sector que sí. Això ho respecto. Ha guanyat un Òscar, perquè hi havia un petit sector que li agradava. Ara sí, senyores, nens i nenes, perquè ens anem a triar la secció o el tema del que parlarà avui en Raül. I avui Raül la toca parlar. Anem a veure, anem a remenar els papers. 3-1. Raül, avui a la secció de la rapesca. Que bo. Treiem la música. No t'ho vull dir, t'ho vull cantar. T'ho vull cantar. A la dint. A veure, anem a posar el micro. Parapapam. Parapapam. Parapapam. Què, saps que parlarem avui o no? Sí, jo crec que sí. Avui parlarem de la família Adams. Que guai. M'encanta que hagi sortit aquest tema avui, perquè és una pel·lícula molt interessant. Jo m'he quedat amb les ganes de veure el musical, i em vaig quedar amb les ganes, i tinc moltes ganes de veure si la torno a anar a portar. Bé, això és l'esquena. Prepareu pensar a Romía, perquè te n'has sentit un moment infantil connotat. Fins i tot, si vius aquí fa l'alarme, que tampoc et mantes iy worker. I avui a la ciutat de les estrenes tenim, com sempre, la fantàstica Laia Vidal, que ens parlarà abans de la puntuació de les pel·lícules de fa una setmana. Exacte, de la setmana passada. La setmana passada van portar a fons pel·lícules com Nàvia de Sangrienta, aquesta especial, que es deia Pròxima, també el documental aquest de sobrecinema, que és Sessió en Sadraje, i la pel·lícula animació de la setmana, que era Spy Cut. Com sempre, anem de menys nota a més notes, segons les pàgines de crítiques d'internet que he anat trobant cinematogràfiques i fent-ne una mitjana. La primera oposició és una nota bastant suspesa, que és en un 375, gairebé un 4, però no arriba al 4, és Nàvia de Sangrienta. Bueno, sí, és que ja el té tot convidat. Era una mica d'esperar, no potser que Nàvia de Sangrienta tingués aquesta repercussió. Encara que hi ha pel·lícules sangrientes, de Nadal, que no tenen desperdícia, eh? Sí, amb Nadal. Però bé, ja de tot. Després tenim Spy Cut, que ha aprovat una miqueta dels pelets, té un 5 i una miqueta més, però es queda amb un aprovat. A més, tindria, en pròxima, la pel·lícula especial de França, que ha tingut un 6,5, per tant, no està gens malament. M'encanta la banda escenorada, el gran jove no. Amb la versió de Brutwega Capella, que és molt guai. I per últim, tenim aquest documental, Session Salvaje, amb també un 7 i 25. Un 7... no, una nota bastant bona. I respecte a la cartallera d'aquesta setmana, és una mica especial, perquè, tenint en compte que s'apropen les festes i el Nadal, m'agradaria abarcar totes les estrenes que ens esperen durant les festes. Així que no només us portaré la cartallera, no d'avui, sinó d'ahir, perquè va ser ahir quan es van estrenar els pel·lícules, sinó també del 25 de desembre i de l'1 de gener, perquè així us podeu anar planificant aquest calendari, de quines pel·lícules us interessen, i marquant-vos el dia que les anireu a veure el cinema. I si les aneu a veure, ens ateca a teua a Reu a Cinema La Gresca, de Twitter i d'Instagram, i així ens en feu. Aquest cap de setmana t'atiqueto a la primera. T'atiqueto. És que la primera farem servir una cançó que ens agrada molt el programa, que l'hem fet servir en diverses ocasions, i és molt guai, que és la versió funky de la pel·lícula que començarem avui, que és Star Wars. Star Wars, l'ascenso d'Escai Walker. Sí, aquesta és l'última entrega d'Escar Wars, que en teoríem aquesta pel·lícula i ja s'acaba la nova trilogia i la saga completa. Bé, això s'ha de veure. Sí, això és el que diuen. No és tot això. Això és el que diuen, però s'ha de tenir en compte les sèries que estan traient per Disney+, per exemple, de Mandalorian i altres possibles noves entregues que ens puguin sorgir de qualsevol cosa a l'anivers de Star Wars. Bé, òbviament és una pel·lícula que ve d'Estats Units produïda per Lucasfilm i Bat Robot, m'agrada molt aquest títol de producte, i una altra productora i distribuidora en aquest cas és la Walt Disney. És una pel·lícula com totes les de Star Wars, que combina ciència, ficció, aventures, fantasia, acció, i sobretot molta d'aquesta acció a l'espai. En aquest cas durarà dues hores i 21 minuts. No serà tan llarga com Endgame, per exemple, però és llargueta. Gent del cinema, no feu hora. No veu pel·lícules que durin dues hores, sisplau. Ja tinc la meva centrada. Ja tens les entrades? A quin cinema aniràs? 4 Dicks. Això no pinta la Gran Via, no? Té moviment, hem de provar-ho aquí. La Gran Via, que guai. Que guai, a més, amb una pel·lícula de naus especials i tot que... A veure què tal, jo s'ho explica bé, la segona que ve. En aquest cas també el director és el co-gionista i es tracta del Jota Photograms. El recordareu de, per ser, per exemple, el co-creador de la sèrie de Perdidos, de Lost, també dues pel·lícules de Star Trek, irònicament, de Superotxo i de la primera entrega de Star Wars de l'última tecnologia, de Star Wars el despertar de la Forza. En el repartiment principal de Star Wars i l'Estens, o de Sky Walker, trobem a Daisy Ridley. Va sortir... tots els sectors que diré ara han sortit a les dues entregues de Star Wars. Això que he dit per suposat. La Daisy Ridley, en aquest cas també ha sortit assassinat en l'Orient Express, també tenim a l'Adam Driver, que el podem veure a Història d'Un matrimonio, per exemple. Les muertes no mueren, també. Les muertes no mueren, també és veritat. Correcte. Que, de fet, aquesta de Història d'Un matrimonio el podeu trobar a Netflix. També tenim a John Boyega, que va sortir a El Círculo o a Pacific Rim. I per últim, a Oscar Isaac, que el vam veure a pel·lícules com Drive o X-Men Apocalipsis. Us diré una curiositat, no sobre aquesta pel·lícula en concret, sinó sobre tota la saga de Star Wars, i és que si us heu fixat l'actor Anthony Daniels, que, si no ho sona, és qui interpreta a C3PO, és l'únic actor que ha aparegut en els nou episodis de la saga de Star Wars. Ostres, que guai. Correcte. Que guai, això és molt, molt interessant, perquè és com la persona que ha vist tota la saga, com ha anat avançant, com ha anat deteriorant, o com ha anat creixent. Depèn de com t'ho miris, depèn de qui ho miri. L'hauríem de convidar un dia al programa i que ens ho digui personalment. Sí, sí, totalment. El convidarem, el convidarem. I, òbviament, l'eslogan per aquesta pel·lícula no podia ser un altre que la saga acabarà. Algun dia. Crec que aquesta noia és la que finalitza la saga. No sé, tinc com una... Hi ha gent que... Pensa en un presentiment. Clar, sí, sí, tinc un presentiment molt fort. A més, hi ha gent que ara ja ha vist la pel·lícula moltíssima gent, tenim en compte que hi ha molts cinemes, que ahir feien prestrenes. I que es bastrena ahir, de fet. Sí, correcte. I es feien prestrenes i es prenava... És a dir, feien prestrenes en el sentit de maratons, eh? Sí, sí, sí. Que feien les tres de l'1 i 2. Aquesta es bastona, crec que dimecres, en Sebastián, perquè és el primer cinema on es va projectar l'Espanya, la primera d'estar al bus. I van voler fer aquest menatge. De fet, hi ha hagut cinemes que han fet marató de totes les pel·lícules. Sí, sí, sí. És nou pel·lis, sí, sí. Quina bastionada, eh? Una bastionada, però... Jo, que les 12 hores de terror, eh? Home, no sé, es desharien 20 i pico hores. I ens anem a la sinopsia. De què va? Aquest, el fens o la fens o... I, amb jo, us he de confessar una cosa, que encara no he vist cap pel·lícula d'Estar Wars. Va, home, va, no, que ens estàs prenent el pèl, que és broma. No, no és broma. No, que sí. Així que no... Estàs dient en sèrio, va, ja? Sí, que us dic les sinopsis que he trobat per internet, però no és possible. Després em fot la bronca de que no he vist... de que no m'hi ha acabat la saga de Harry Potter, que no sé què, quan ella no ha vist... Tots tenim el nostre teletalon de Achilles, Dani. Sí, segur. Doncs un any després dels esdeveniments que vam passar als últims i edai, que vosaltres ja sabreu què va passar. Tu no. Doncs no, jo no. Doncs després del que va passar a l'última pel·lícula, tenim les restes de la resistència, que s'enfrontaran un com més a la primera ordre, involucrant conflictes tant del passat, o sigui, amb flashbacks, com del present. Mentre estan la lluita entre els edai i els sí, arribarà el seu clímax i portarà la saga de Skywalker al seu final definitiu, segons el que diuen. També una altra, per compensar una miqueta, aquesta culpabilitat que sento ara mateix. M'encansa. M'encansa. Us diré una altra curiositat. Són el català amb la veu darrere, un navarro. Són molt bonic. Us diré una altra curiositat, que és que l'actriu que... Ara no m'ho recordo, no m'ho sento. L'actriu que interpreta la Leia, o que interpretava la Leia. Sí. Sí, la... La Fisher. La Fisher, sí. Cara i Fisher. Cara i Fisher, això. Doncs... Bueno, apareixen aquesta pel·lícula, perquè han reutilitzat escenes que van gravar per les dues anteriors entregues, i han aconseguit integrar-la dins aquesta pel·lícula, canviant el fons i pujant... Però qui apareix és ella. No és recreat, sinó que han aprofitat aquestes escenes. Per tant, la gent més fan de la saga, i això comocionarà molt. Sí. I segur que ho deixem. Molt, molt, molt, molt, molt. Ho està gaudint també molt, és el cinema francès, perquè ara ens ve un altre de les estrenes, que és Dios mío. Però què t'hem fet, ara, la segona part, de Dios mío, però què t'hem fet? Sí. Vull ressaltar primer el títol de la pel·lícula, perquè en francès... El títol és molt llarg, que no el diré en francès, però la traducció seria, què li hem fet a Déu, un altre cop? Això és com es diu la pel·lícula. Com es deia la primera, un altre cop. Sí, otra vez. Com a mamia, una i otra vez. Jo m'ho vaig passar molt bé. Ja n'ha agafat la fórmula de mi a qui n'habla, mi a qui n'habla, mi a qui n'habla ara, mi a qui n'habla també. Jo m'ho vaig passar molt bé amb la primera pel·lícula, la vaig disfrutar molt. La van estrenar a Espanya, la van estrenar a Espanya, i la vaig disfrutar moltíssim. Jo crec que aquesta, com a mínim, gaudi una mica i ja està. És el que busca la pel·lícula. Amb el senyor Clavier sempre tens, com una mica, l'esperança de riure, perquè és un mestre. Doncs és una pel·lícula com ja ha dit el Dani Francesa, distribuïda per Art Contracorriente Films. Òbviament és una comèdia familiar, que dura aquesta sí que és més assequible de duració, és una hora i 40 minuts. Molt bé. En aquest cas el director també ha participat en part en el guió, que és Filipe de Chobrón, o Chobrón, no sé si ho pronuncio bé. Chobrón. És el director de la primera part, de fet, i també d'altres comedies franceses, sí que la comèdia és el seu punt fort. Molt, molt, molt fort. En el repartiment principal trobem aquest actor, el Christian Clavier, o Clavió. Clavió, no ho sé, no ho sé. Que va sortir també a la primera part, a la precoela, i també a un verano en Ibiza, o con los brazos abiertos, i també apareix la seva dona a la pel·lícula, que és la xantal Lovie, o Lovie. Lovie. La senyora Clavier. La senyora Clavier. Que va sortir per exemple de pel·lícules franceses com Vicky, o el doctor de la Felicidad. Ah, vale, sí. Aquesta pel·lícula ha estat tot un èxit a França, on ha aconseguit la xifra de 7 milions d'espectadors al cinema. La segona part, eh? Segona part. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. La família creix i s'eslaven, no? Sí, sí. Que curiós, és que l'he vist així de cop, i dic... És un estil de xovellos bascos, però bona. Sí, sí. Més o menys això. Podria dir-se. Sí, sí, perquè no. Sí, sí. És un resum interessant, sí, perquè no. Doncs, com jo n'he vist la primera part, tampoc. Ostres. És un èxit clàlic. Bueno, aquesta té per mi... Tens perdó, vull dir. Que no hagis vist la primera part d'això, doncs que perdó. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. No veurà cap, cap, però és que cap ni han soló, que és horrible, però ni veurà cap soló. Dius, a veure... Tu està dient perquè ha vist un parell, però... Què dius? Què va? Clar! Crec que no ha vist sencera. Així, molt... Bueno, almenys, la trama d'aquesta segona pel·lícula és més simple. Encara que no hagis vist l'anterior, en aquest cas, és fàcil d'entendre. És que... Bueno, també faig un resum de la primera pel·lícula, que és que a la precoela, les filles del matrimoni principal es casaven amb un musulmà, un jueu, un xinès i una frica. I la primera pel·lícula jugava amb aquests estereotips, diguem. Perquè el matrimoni li havia subtat i li deu anar bona crisi. Però ara, aquests marits de les quatre filles que tenen, el conflicte que genera és que volen abandonar França amb les seves famílies, és a dir, amb les filles del matrimoni principal i els fills, per mudar-se, estranger i buscar fortuna. Perquè, bueno, si veieu el trailer, es veu que estan tots en un dinar familiar. De fet, el trailer, a veure el Dani i jo, que estàvem veient una pel·lícula al cinema i ens va sortir. I estan tots en un superfamiliar, i llavors el pare diu, oh, qué bonito es França! I els altres, bé, en realitat, ens en volem anar a Dubai. I jo, me'n vull anar, no sé on. I jo, no sé on. En plan, qué bonito es França, però tots ens anem, tots marxem. Tots marxem. Doncs passa això, la pel·lícula, i és que el matrimoni principal és incapaz d'imaginar la seva família allunyat d'ells, i així que faran el possible per mantenir-los dins de França. I que no marxin. Que no marxin, que no marxin mai! I aquest és el resum d'aquesta primera... Ai, d'aquesta segona part, aquesta segona pel·lícula que ho documentem també avui, i ens anem a altres coses, que s'estrenen aquest 19 de desembre, si et sembla... Ja es van estrenar, ahir? Sí, es van estrenar ahir, ho diem ràpid, als Estats Units, a l'Esquadron de la Muerte, a Espanya Cintecho i a altres països, una gran mujer ben a pol, a Rússia. De Rússia. De Rússia. I ens anem ara a la cartellera del dia 25 de desembre, al dia de Nadal, que ve forta pel que fa els musicals. Sí, el que passa que aquí donaré una opinió una mica personal, és que em fa molta... Pou. Pou, sí. És molt una mica creepy, la que ve ara. Però no perquè sigui de por, sinó pel disseny que té la pel·lícula, sí. I estic parlant de cats. Sí, sí, mira, tenim... De la pel·lícula cats. Posem de fonjar la banda sonora amb Taylor Swift, i això és el que ve ara, i tenim un James Cordon, tenim una Taylor Swift... Vull dir, no sé, molt interessant, però a l'hora fa por. És un repartiment d'Òscar, de fet, perquè si busqueu tota la gent que hi participa, trobareu un home molt conegut. Però aquest ha generat molts dubtes. Ha estat polèmica, en aquest sentit. S'haurà de veure quan s'estreni, si es manté la polèmica o no. És una pel·lícula que ha estat coproduïda entre els Estats Units i el Regne Unit, distribuïda per Universal Pictures, per tant, és un plat fort. És una pel·lícula que combina el drama i la comèdia musical, tot dins del musical, i durà gairebé dues hores, un hora i cinquanta minuts. En aquest cas, el director també ha participat en el guió, i és un director que ha fet pel·lícules bastant de renom, que és Tom Cooper. Ha fet el discurs sobre el rei, los miserables, la chica de Nessa, entre altres pel·lícules... també. En el repartiment, principalment, a part de... surt molta gent, no puc dir a tothom, però els més... els més principals serien la Francesca Hayward, que és el seu primer papí al cinema, però és la ballerina principal, la que fa la protagonista, del Royal Ballet, que és un... és com un establiment d'òpera i de ballet, molt important a Londres, que, de fet, al cine baix, per exemple, molts dels ballet que han portat són del Royal Ballet. Per tant, té molt de prestigi. També apareix, ara sí, actors coneguts, com són Jennifer Hudson, va sortir a Dream Girls, a Sexo Nueva York, a Sandy Wexler i altres pel·lícules. També apareix Judy Dench, la on podeu veure assassinat en Eurorient Express, per exemple, a Les Pia Roja o a Skyfall, i també, com deia, amb la Taylor Swift, que, a part de ser cantant, doncs també ha aparegut altres pel·lícules, anteriorment, com són The Giver, o Històries de San Valentín. Ara, com a curiositat de la pel·lícula, us porto tot el context que comporta. I és que aquesta cartelera sembla acabar de jo sense saber res, perquè jo no sabia que existia aquest musical. No sabia que existia aquest musical. No. Em sembla molt fort, Laya. Però és que fan referències a tot arreu, però és que a tot arreu, a Modern Family, fan referències en un capítol on el... A tot arreu, el Simpson. Un dels personatges fa Cats. Sí, jo ho conec des de fa mesos, però perquè sortia la pel·lícula, no perquè conegués ja de... M'estàs decepcionant molt. Vaig descobrir que és un dels musicals que més ha estat en cartellera a Broadway i al West Ends de Londres. I és que es va estrenar al Teatre New London de l'any 1981 i es va poder veure durant 21 anys consecutius a la cartellera d'allà. El 1983, o sigui, dos anys després, després d'estrenar-se a Broadway, va guanyar 7 premis Toni entre ells, el del millor musical, i també va estar en cartellera durant 18 anys més. Per tant, ha estat vist per molta gent, menys jo, hem de dir. I des de la seva estrena a Londres, el musical, ha recorregut el món i més de 81 milions d'espectadors, entre els quals jo no m'incloc, ja l'hem vist. A més de 50 països i 19 idiomes. Quan jo vaig llegir tot això vaig escadar-ho, però com no coneixia l'exercició. Sí, exacte, he viscut en un nou cumbulla. I, òbviament, per tot això que heu explicat, és considerat un dels musicals que ha tingut més èxit en tota la història. De fet, vaig estar a Viena farà un mes i estava en cartell en un dels teatres de Viena, i em vaig estar molt temptat, d'en Ari. No hi vaig anar, però vaig estar molt temptat. És molt simple. L'he traduït. L'he traduït en anglès, perquè en català queda una mica cotrilla, he de dir, que és creuràs, perquè en anglès és you will believe. Sí, és més llarg, són més paraules. Més que creuràs, creuràs en què? O també hi ha altres postes on fica l'esdeveniment musical de l'any. Clar, que t'han de dir, que és l'opitxó. La trama també és molt simple. I també és que ho posen al guió. La trama és de allò més simple, és que no m'ho puc creure. Tot aquest guió és simple, és que és tot simple. La cartellera no. La cartellera més que simple és llarga, però en aquest cas, a Katz, a la pel·lícula en situem en un avocador de Deixelles, que és l'avocador dels gats gèl·lics, que és la tribu dels gats protagonistes. I aquests tenen una tradició, que és que cada any han de decidir quin gat ascendirà a una nova vida gelical, com a un nou rang, és com una jerarquia. A la pel·lícula coneixem la protagonista, que és la Gata Blanca Victòria, que és aquesta ballerina del Roi del Vale, juntament amb altres gats d'allò més barillets i carismàtics, que aniran aportant el seu granet de sorra a la trama. Doncs bé, com que tampoc pots incorporar més en aquesta pel·lícula, anirem d'aquesta pel·lícula. Anem a parlar de Mujer Cites, que és una de les pel·lícules més esperades d'aquest mes. Sí, perquè això estem a desembre encara. Ens ve de els Estats Units, i la productora i distribuidora és... Columbia Pictures i Sony Pictures. És un drama romàntic, òbviament, com la... Això no és com los miserables, que era un títol que no referia a l'obra original, en aquest cas. I la pel·lícula sí que fa referència a l'obra original, és una altra adaptació cinematogràfica, en aquest cas llargueta, dura dues hores i 15 minuts, dues hores i un quart d'hora. La directora també és la guionista, i és la directora i guionista també de Lady Bird, que és la Greta Gerwig. Ah, vale, vale, sí. I en el repartiment principal, en el cas principal, trobem les quatre germanes que estan interpretades per Sir Sharonen, que també va sortir a Lady Bird o a Maria Reina d'Escòcia o a Loving Vincent. També apareix l'Emma Watson, coneguda per fer d'Ermion, a Harry Potter, però també que ha aparegut a El Círculo, la Vella i la Bèstia, el remake aquest de Disney, Regressión o Noe. També hi apareixen Florence Puck, o Puck, que va sortir a Lady Macbeth, el passejero o a la recent Midsomer. I l'Aisa Scanlon, que és el seu primer paper en el cinema, però no a la interpretació, perquè també ha sortit a la miniseria, eri de Sabiertes. Doncs estem parlant de Mujercitas, aquesta tercera pel·lícula que comentem avui, i ens anem a les curiositats. Sí, això és una curiositat que m'ha cridat bastant l'atenció, i és que les actrius principals retraten a quatre de les heroines més conegudes de la literatura clàssica estadounidenca, però la curiositat ve aquí, i és que és irònic que cap d'elles prové dels Estats Units. Ja que la Emma Watson i la Florence Puck són britàniques, la Sir Sharonen és irlandesa, i l'Aisa Scanlon és australiana. Molt bé, doncs queda dit aquesta curiositat de... Vols dir que no poden ser germanes? No, no són germanes. Podria ser. Sí, sí, tant. I els seus pares són els viatjants. Sí, sí. És que s'ha de viatjar, Raül. Eslogan, l'eslogan d'aquest film és... L'eslogan té molt a veure amb la trama, i amb una dels protagonistes, que és... Festa teva la teva història. Festa teva la teva història. És molt simple, eh? És molt simple, eh? És com un joc de paraules. Sí, sí, no, és la mateixa paraula dos vegades. És que en anglès sí que és més curt, en aquest cas. En anglès és On Your Story. Ah, On Your Story. Ah, sí, és més... Més simple. Molt més simple. Molt simple. Simnopsis. Sí, és exactament el mateix argument, diria, de la novel·la Mujercites, perquè tampoc li llegeixi. Així que no sé... I en pel·lícula te dius, tampoc l'has vist? No. Et sembla si fem càsting o algú i busquem una nova persona, perquè jo crec que ara la gent està molt interessada amb això, les xarxes socials, a fer coses sense cobrar, que podríem demanar-li algú que fes la secció d'Andralaya, perquè això no... És que hi he d'anar més inspirada, i dius que... Que no has llegit rei, que no has vist rei, que res. És que tinc una vida molt ocupada, Dani. És que a final es genera molt de contingut i és difícil. Ai, genera confiança. Aquest és el problema, que quan es genera confiança, les coses van molt malament. Em deixeu explicar de què va Mujercites, aquest programa d'adaptació? Ens anem a Machachuche, no? Machachuche. És on se situa la ciutat de Machachussets. A mitjans del segle XIX, després de la guerra civil, dels Estats Units. Tenim com a protagonistes aquestes quatre germanes, que són la Meck, la Beth, la Joe i la Amy, que, d'una de les situacions on viuen, decideixen viure les seves vides segons les seves pròpies normes, ja que en aquella època era molt comú que les noies estiguessin més reprimides i es quedessin a casa i fossin els homes qui fessin la feina més important, doncs elles decideixen viure les seves vides segons les seves pròpies normes. Així, doncs, les quatre germanes, que són guiades per la seva mare, la senyora March, i avalades per la fortuna de la seva tieta, traven amistat amb el veí del costat, que és el Timoti Xalamet. Ah, el Timoti Xalamet, m'encanta. A més d'un professor d'alemany, que es diu Friedrich Ver, i aquest animarà a una de les protagonistes, a la Joe, a convertir-se en escriptura. Per això he dit que l'eslogan anava molt d'acord amb aquest personatge en concret, perquè diu festa teva, la teva història, i ella vol ser escriptora i voldrà triomfar. Doncs sí, s'ha de triomfar en aquesta vida fent una cosa o una altra, nosaltres estem triomfant bastant a Instagram avui, perquè tenim aquest directe, i s'ha anat a afegir gent, la veritat és que sí, la meva mare diu que se l'ho diré. Que des de lluny és difícil veure-ho. Sí que es veu, es veu com una maca que es mou, però sí poca cosa més. Que això, que està guai, que la gent assumi a roba cinemalagresca, i ens segueixi a les xarxes socials, al Facebook, a l'Instagram, i també a l'iVox, on podeu escoltar. A Twitter també estem, és com que... Ara hi ha molts. I ara ens anem a destacar, ràpidament, altres pel·lícules que s'estrenen el 25 de desembre. Sí, el 25 de desembre també tenim pel·lícules. Les últimes que queden són d'animació menjuna, que és... Estats Units s'estrena Espíes con disfraz, una pel·lícula de Disney en col·laboració amb una altra productora que va a comprar, que és la mateixa que ha fet Avovinable, crec. També d'altres països ens ve la Verdat, una pel·lícula que ho produeix entre França i Japó, i també del Japó trobem una pel·lícula d'anime, que també va estar a Sitges, i jo me la vaig perdre per arribar tard. I què és de Wonderland? Doncs l'hauràs de veure allà, perquè la tinc pendent. Sí, la tinc a puntadíssima. Molt bé, doncs moltes gràcies. Ens queden pendents les dues pel·lícules de la Cartellera de l'1 de gener, però hem avançat bastantes pel·lícules per si la gent que li comencin a ressonar aquestes pel·lícules, perquè si voleu avançar ja, a fer plans, ja que hi ha aquests dies de festes, que pugui la gent planificar. Exacte. I ara ens anem, gràcies allà, a la secció més esbojarrada, més simple, simple no ho és pas, perquè li posem un repte cada setmana al Raül. A principi del programa li improvisem una secció, estem parlant de la Rapesca. I avui a la Rapesca ens parlaràs de la família Adam. De la família Adam. I quan... Que fa poc ens va venir la versió animada. Bic, mitzi. Bueno, ja està, ja hem fet la secció. Ja està. Ja hem parlat de la família Adam. Teatre, versió animada. Sí, sí, ja està, tot dit, no? Bé, bé, bé. Sempre hi ha coses a dir, eh? Sí, sempre. I em va bé, perquè a principi quan has fet el tema de la família Adam, és que evidentment te'n vas a segons quines coses, però aquesta reflexió del teatre que has fet m'ha agradat, aquesta nova versió també m'ha agradat, per tant, des de quan coneixeu la família Adam? Bona pregunta. Jo la conec des que la vaig veure a Anglès fa molts anys, en anglès sense subtítols, i no me'n recorda. Vas veure què? La família Adam, ah, la del 1991. La primera? 90. Doncs la primera. La primera? Segur? No, no, la... 91. Bé. Attec del Jordi. Attec del Jordi. És que és molt més antiga, ja ho sé. Correcte. Aquesta família la va crear un dibuixant que es deia Charles Adams, i la va crear en una sèrie de tires còmiques, de vinyetes de còmic, que s'ho tia en la revista de New York, el 1938. O sigui, té molt més. Sí, sí, és 60 anys més antiga. Correcte. I per fer això, diuen que d'altres coses a Charles Adams, es va... es va basar en l'aparença de la seva primera esposa per fer-la multiplicar. Després es va separar, i la seva segona esposa es veu que s'assemblaven encara més. Ostres. Llavors aquí tenia un procés d'idees. Un programa. Sí, aquesta segona esposa, inclús el va enganyar a final per robar-li tot el bastafà, per robar-li tots els televisius dels personatges. Per tant, ja et diria que era pitjor. Bé, com deien, aquestes ties còmiques va ser la primera vegada que van aparèixer aquesta família. A partir d'aquí ja va començar a evolucionar amb unes vinyetes, amb uns còmics, i tal. I ja era tal que, i com la coneixem, encara avui dia no ha evolucionat més. M'han tingut la sens. Amb aquesta paròdia dels cinemes de monstres, i cases encantades, que veiem aquesta pel·lícula que s'estan en aquest any, o en l'obra de teatre. Sí, que de fet estem escoltant la banda sonarà de Broadway. Correcte. És molt guai, és molt guai, és molt guai. Bé, el 1964, la ABC va tenir un èxit mundial a la creació i va tenir un èxit desenvolupament de la sèrie, que van ser 64 capítols de la família Adams, de la sèrie de la família Adams. La sèrie en blanc i negre. Correcte. La sèrie en blanc i negre, que, com dèiem, es va estrenar en el 1964 amb 64 capítols, curiosament, també, i aquí ja vam poder escoltar per primera vegada aquesta banda sonora inicial que tots coneguem, l'Espatec de Ditz, que és de Vic Bissi, i a partir d'aquí ja es va fer tot icònic. I suposo que la va crear exclusivament per la pel·lícula, no ve d'alguna altra lloc. Sí, correcte. Sí, sí, sí. La va crear per la pel·lícula. Ah, i per la pel·lícula, per la sèrie. Com a curiositat, diré, que a vegades s'ha fet comparacions entre la família Adams i els monsters. No sé si es va cobrar els monsters, no ho sabeu de les monsters... Si jo començo a rascar enrere aquí, es queda tota una evidència. Bé, els monsters eren una família molt semblant, com s'ho explico quan no veus els monsters a la vida. També és una família molt semblant. Un Frankenstein, que era el pare, un vampir que era l'avi, un nom a llop que era el nen... Si tota la família eren monsters diferents. Correcte. Molt, també, de monsters de la hammer, no? Bé, sempre s'ha comparat i sempre s'ha dit que potser la família Adams era una còpia dels monsters, però realment, en la sèrie, estic parlant, però la veritat és que a la sèrie dels monsters, a la idea de la família Adams, es va estrenar una setmana abans que els monsters. Per tant, eren realment simplement competència. Eren simplement la competència. Si continuem rascant, anem tiant cap a un, en el 1973, amb l'èxit de la sèrie de la cadena ABC, va fer un programa de varietats, va fer un pilot d'un programa de varietats. No va funcionar, i aquest episodi es va ser retans més com si fos un especial, però no va arribar a res més, va morir aquí. En el 1973-1975, va fer començar a haver aparicions d'aquesta família en molts àmbits, inclús en l'escovidu i un episodi en què parés la família Adams. Ah, sí? Sí, i molts cameos que han fet en aquest sentit. Hannah Barbera li va agradar la idea, la va acollir, la va adoptar, i va votar la sèrie a la televisió en format d'animació. Aquesta sèrie també va tenir molt d'èxit, va durar una temporada, per això, no és que tingués aquí... No, que quan vaig veure les pel·lícules, les dues pel·lícules del 1990 i pico, em va donar curiositat el personatge de la Míércoles, i llavors vaig veure un recopilotari de YouTube que va ser a lo largo de la història. I vaig veure en aquesta sèrie, que és l'únic lloc on va vestida de rosa. I em va fer com va ser contradictori, la Míércoles de rosa... No sé si és en algun capítol concret, això, però sí, sí, sí. Ah, ja ens acaba. En 1991 va estar anar a la pel·lícula, ja havia vist la Laia, el 92 va haver una seqüela, però el 98 va haver una tercera edició que va sortir només en vídeo, i els personatges, a la lengua inicial, que no va funcionar absolutament gens. Tot i així ho van tornar a provar amb una altra sèrie d'animació, en el 99, que tampoc va tenir massa tirada, i per fi el musical. Doncs aquest és el recorregut de la família Adams, que a vi de lluny ve de molt lluny, i ara sí esperem que nosaltres també arribem tant de lluny, com a la família Adams, que ens hem de acomiadar. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, que passeu unes bones festes, i sobretot no se'n agafin ni amb els torrons, ni amb les neules, ni amb les crispetes. Tinc una altra sèrie d'animació, i una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra sèrie d'animació. Tinc una altra.