... Bassa gent de la ràdio, gent d'Ivox, molt bona tarda, benvinguts i benvingudes... Ah, què és això? Per què em molts el micròfon? Benvinguts i benvingudes al cinema Alegresca! I avui el presento primer, perquè m'ha mogut el micròfon. Raül, com t'agrada tocar-me el micròfon? Això és unet molt malament, però és veritat. M'has sonat pitjor per a mi. Sí, perquè... Alguna vegada hem desballat que ets el meu cosí, o no? No, mai, mai. No hem desballat mai, no? No, no, no. No hem dit mai, no, el programa? No. Doncs avui... Tres tempudades portem dient-lo. Sí? Sí, tu més que jo. Jo crec que no... Jo crec que no ho he dit mai, eh? Jo crec que no ho he dit mai, el programa, però sí, el... Montano, no sabies que érem cosins? Josep Montano, no sabies que... Josep Montano, un moment, un moment, eh? Perdoneu, són... Queda un minut. Potser no ho havies dit, ja vols. Josep, no sabies que el Rauli i jo érem cosins? No, no ho sabia, de veritat. M'ho dius en sèrio? De veritat, què t'ho dic? I la idea d'aquella és dir-ho, Navarro Cortés i jo tenim Martí Nez Cortés... No, allò no... Allò no... Ai, ai, ai, ai... Vinga, vinga, vinga. Que fort, que el Montano no... Ara sí que estic... Mira, que vagis tocar el micròfon, perquè m'hagis mogut. Perquè la Laia no sé què vol gravar aquí amb el mòbil, em sembla bé, però que el Montano no sàpiga, que érem cosins... Bueno, vol dir que aquesta temporada no ho has dit. No, està bé, està bé. Jo pensava que no ho he dit mai, eh? Jo pensava que no... Jo ho sabia. Tu sabies que érem cosins? No ho sabia, jo ho sabia. Jo pel DNI, eh? No per... Primo de Raúl Navarro, però sí, sí, al DNI. M'ho vaig fer posar... Per dos sentits més pots posar el nom dels dos famílies. Ben fet. Si t'ho recomano, eh? T'ho recomano molt. Sí, sí, i d'aquí Poquet haurés de posar també Primo de Laia Vidal, perquè gairebé som cosins, amb tots nosaltres, la fantàstica. Ella és Laia Vidal. Aquí aguantant els vostres drames familiars. La temporada que ve de sobre, si ets familiar nostre, no. La pròxima temporada és... És la sobrina de la tia... M'he traicionat! El tatarabuelo lejano. Sí, sí, això sembla una telenovela. Una telenovela total, total. Però, bueno, tu no ets parinta del Josep Montano, eh? Per això tampoc. No, diria que no. No, no, eh? Potser la filla perduda de Josep Montano, alguna cosa així saps. Seria molt top. Però, bueno, encara i així... Tant tots relacionats. És Josep Montano i no Josep Vidal. Per tant, ens... Potser és el segon cú, no? Josep Montano Vidal Jiménez de la Mona. Com a Jaime Jiménez. Jaime Jiménez, records, Jaime. Estem en directe també per Instagram, per això hem fet aquesta entrada tan bestia. La veritat és que la gent ens copia les entrades. Jo crec que els premis Gaudí i Castany entraran tan esbujerrats com nosaltres. Però per copiar-nos les entrades serà difícil, perquè cada dia fem una diferent. Fem una diferent, cada dia, cada dia. Avui tenia pensat d'entrar d'una manera i d'entrar d'una manera diferent. Perquè, clar, aquí tocat amb el micròfon i aquest bon home, que no sap que som cosins de Raül i jo, jo ja... Bueno, si voleu més bogeria com aquesta, no desconecteu l'entena. Benvinguts i benvingudes a Cinema Ologresco! Díssela, Monti! Va, bones! Ai, quina marxeta que portem als divendres, perquè això ho fem als divendres. Si ens estàs escoltant l'altre dia de la setmana, en el dia de la setmana, en el dia de l'endemà, en el dia de l'endemà, en el dia de l'endemà, en el dia de l'endemà, en el dia de l'endemà, en el dia de l'endemà. Si ens estàs escoltant l'altre dia de la setmana, en el dia que ens estiguis escoltant... No serà divendres, eh? No, no, no. O potser sí, o potser és divendres a la nit, o potser és... No sé, si estàs a Mordor, potser no és cap. Però, encara allà així, en el dia que sigui, en el moment que ens estiguis escoltant, és que és molt bestia, això, de les noves tecnologies, eh? Podríem fer un debat de les noves tecnologies. Ho evitarem. L'Elle Vidal, què has vist aquesta setmana al cinema o a casa? Si no crec que sigui el millor programa per fer un debat sobre... De debat, eh? Accepta cinema. Doncs jo avui tinc dues pel·lícules per portar-nos, per parlar d'elles. Però les has portat físicament? No, les has portat físicament dins del meu cap. Mentalment, no? És una mica màtrics, tot plegat. Doncs les dues són de cinemes, són estrenes que, de fet, encara podeu veure el cinema, de fet, buscant molt per això, però la primera és Mujercites. Home, Mujercites no cal buscar massa, eh? No, no, l'altra sí, la següent sí, però aquesta... Si m'ho deixa a la met, com a protagonista de la pel·lícula... No, no, és protagonista, el que m'ho deixa a la met. La protagonista és la Socha Ronan. No, Sara Is Ronan, perquè la veureu com a Sara Is Ronan, a la pel·lícula... Socha. Socha, bueno, Socha. Saoirse? Saoirse. Posa Saoí, el cartell posa Saoíse. Però és pronunciat Socha, perquè és un nom irlandès que significa Libertat. Ah, sí? Sí, és molt sol. Però sí, és molt maco. Si algun dia tens una filla a l'Alla, li diràs Socha? Doncs no ens tenim malament. Sí, no? Tinc altres noms amb ment, però... Espero que no sigui ment. No, no. Socha, Socha. Socha. Saoirse. Com fer reloix, eh, no? Socha, Socha. De fet, vaig veure una entrevista d'ella i d'ella. Sí, com hi ha molta... Hi ha molta gent que no sap dir el seu nom, va dir en una entrevista, si no sabeu mai com es pronunciar el meu nom, dieu-me Libertat. I així no hi haurà cap mena de... Quina frase més preciosa, no? Digueu-me Libertat. És molt maco, això. No, jo, si tinc alguna vegada alguna filla, li diré Sochana. Sochana? Sí, com la... Sochana. Oh, Sochana! És com un moment èpic, no? I si tinc un fil tarantino. Tarantí. Tarantí. Tarantí. A veure, L'Alla il·lumina... Vull parlar de la pel·li. Amb donetes. Donetes, no? Per la gent que no és català no parlant, seria Donetes. Donetes. A tu ja Donetes. T'estim parlant d'altra cosa, llavors. Aquí són molt fans dels donetes. L'Àliem va estar amb els donetes. Van portar donetes en un programa. En un programa m'han portat donetes de colors, crec. Fem coses molt rares. Sí, que tintaven la llengua i li va tocar el rebuig. I, a més, era un programa especial, eh? Els premis. Els premis de Muïtarrà de Cuisins. Sí, sí, fem coses molt rares. Mira, el Montana també estava. Encara no sabia que era amb Cuisins, però estava a... Però vull parlar de la pel·li. La pel·li està molt bé. No ell és i té el llibre, llavors, no sé com de fer-les, però la pel·li en sí està molt ben explicat, tot molt ben estructural als personatges, també. Són molt carismàtics, que ha discutit el seu rol. I la veritat que la vaig gaudir molt. No em vaig adormir, així que és un punt. No vas adormir el llibre. Ostres. I mira, que aquella nit no havia adormit gaire, però... Sí, sí, vaig aguantar, perquè m'estava agradant moltíssim la pel·lícula. Vaig adormir el llibre. Vaig adormir la pel·lícula? Sí. Sí? Això. I l'ambientació i tot, molt guai. Hi havia alguna persona...? Sí, hi havia una dona. Una dona? Sí, sí, no aconseguirà el seu fill. No, no. Veure una pel·li sola només ho fas pagant i molt. De fet, vaig estar a punt de veure una pel·li sola a la sala, a la següent pel·lícula de la cuina per la. Ah, molt bé. Que queden altres, vale, vale. Ens acomiadem de donetes, de donetes... Molt recomanades. Veieu l'alcinema si no ho heu fet encara. Jo també ho recomano. A mi em va agradar molt, sobretot i mateix a la met. Està exquisit. I el duo aquest de Greta Gerwig i Sercer Ronan, molt guai. Em funcionen molt bé. I ara, fora bromes. El duo que fa Timothy amb la Xorxa, m'agrada molt, eh? També, també. M'agrada molt. Sí, sí, treballo molt bé. I el Timothy no és un actor que m'agradi molt, però sí que et meto que ells dos, suposo que davant i darrere càmeres, perquè també se'ls veu molt junts a fora de Sena. Són parella? No, no, són parella. Diria, no ho sé, perquè la Xorxa és molt discreta. Ah, discreta? Sí. Això ho he vist per entrevistar-hi. El diu Libertat però és discreta, no? I el Timothy no ho sé. Jo diria que els dos són bastant discrets, però se'ls veu molt, que tenen molt bon rol i molta química, i això és nota, també, a la pantalla. Anem a comprar fruita, tots dos junts. Sí, potser van a comprar pre-sacs. Carinyo, escolta-me'l els milocotones, tu. Els haurem de convidar a aquest programa per què ens ho digui. Doncs això, molt recomanada. I la següent pel·lícula de la que volia parlar és The Wonderland. Aquesta pel·lícula que volia veure dues vegades abans, i les dues vegades vaig arribar tard, i no la vaig poder veure. No em diguis que l'has pogut veure, Lalla. I entenc per què el destí no volia que la vegués. Per què? No t'agrada? No. No em va agradar gens. Oh, quin greu, Lalla! No, en realitat, me la suava. Però, ostres. És que us vull parlar una miqueta, així, breuament, de per què no em va agradar. És una pel·lícula d'anime que, encara que es diu The Wonderland, no té res a veure amb Alicia, el país de les meravelles. Sí que té algun petit guinyo, si ets fan de la història, però és una història completament diferent. No és per això per què no em va agradar. No em va agradar perquè és molt ridícula, com dir-ho suauament. Ja ho has dit, ja ho has dit. És una aventura que passa, però moltes de les coses que passen estan injustificades, no tenen sentit, passen perquè sí. Jo crec que van escriure el guió molt ràpid, o el van escriure en pla a la primera, i no el van revisar ni res, perquè creien un món molt interessant, però crec que no té el potencial que podria haver donat. No ho vam desenvolupar. Sí, exacte. Hi havia moltes coses que les tenien ells pensades, però a l'hora de plasmar-ho a la pantalla no quedava del tot clar, o t'explicaven les normes d'aquell món que s'havien inventat. Però aquestes normes després no tenien cap mena de rellevant, si t'explicaven. Sí, això és... aquest poblat es diu així, i la gent és així, i hi ha aquests rituals, però després no tenen cap mena de rellevant-se a la pel·lícula, perquè t'ho expliquen ni quin és el fundament de tot això. I al principi sí que em reia de coses que passaven, que eren molt absurdes, però absurdes en plan, no intencionadament absurd, sinó que de tant ridícul, era absurd. Llavors em feia gràcia el principi, però després ja em va cansar i ja em reia de pena, de pena per la pel·lícula. En aquest sentit és una pel·lícula que no tenia les expectatives pels núvols, però sí que esperava que m'agradés i em va decepcionar en aquest sentit. A vegades potser ens passa això, ja m'emfico el sac més que ningú. Anem amb unes expectatives de pel·lícula per concebuda, i a vegades inclús tenim els gils de guion, de guion els tenim al nostre cap, i si no... Va, però això em va dir que no sabia de què anava la història, només sabia que no era com la història de l'Àlícia, i això, o sigui, jo l'expectativa que tenia era que m'agradaria, no que m'agradaria perquè tal, tal, tal, i no, i és molt ridícula. Això seria la paraula que resum la pel·lícula per mi? M'has forta, eh, la Ja? M'has molt forta. Ho sento, ho sento. Em sap més greu a mi que... Que ho saltes, que has perdut el temps. No la mireu. T'he posat boig i guanderlent per compensar una mica. Perquè, bueno, no sé si t'he acabat amb la pel·lícula, però... No té molt a veure, però... Gràcies, gràcies per l'intent d'anar-hi. A vosaltres teniu alguna pel·lícula de qual parlar o no? Home, no ens has deixat massa temps, no? No, no, en canvi. La veritat és que havien d'anar a tancar, no? Sí, no? Sí. Jo, sí, vull fer una menció molt ràpida més, perquè, bueno, de setmana que ve, la nostra intenció és fer un seguiment dels gaudir. Què? Hauríem d'explicar més això, no? Sí, bueno, ja ho desenvoluparem. El cas és que m'estic posant una mica al dia, perquè hi havia algunes pel·lícules per allà panjades que no havia acabat de veure, o que no havia vist, directament, i una d'elles és aquesta quina lleve mata. Ah, que guai! Quina lleve mata, i m'ha agradat. M'ha agradat bastant, és molt xula. N'hem sigut asseguts en el sentit de que... Bueno, tenim un paco a plaça molt bé, dirigint... Tenim un... Ah, ja m'he enganxat el nom... del actor... Sí, el Lluïstosa, perdó. Jo estic aquí per ajudar-te raons. Lluïstosa, que... Lluïstosa. N'hem sigut asseguts en aquest sentit. És una creació molt bona, però jo he fet una menció especial a Enric Auquet. Enric Auquet? Enric Auquet. I ho dic així de clar. És un dels secundaris català? Sí, és un dels actors secundaris Basteal. O sigui, em va agradar moltíssim el paper que fa, molt bé desenvolupat, molt bé treballat, i la veritat és que... Tant el paper, o sigui, el personatge ja és molt bo, i... clar, si tens un bon personatge ben escrit, i no tens un bon actor, doncs malament, no? Ja, ja. I en aquest cas, s'ajunten les dues coses, i molt, molt bé. M'agrada molt. Enric Auquet i Serda és un actor de teatre, que té 32 anys, de un ideó, pensar que era més jove, i pensar que era més jove, jo, eh? Ah, sí? Encara més? Sí, sí, de un ideó, però la veritat és que sí, que és superbé, a mi m'ha d'anar molt a la pel·lícula, ha estat nominat als Premis Butaca, ha estat nominat també als Goya, i entenem els Gaudí, la setmana que ha vingut. Ha fet veure a Framed. A Framed, sí. Per un dels personatges secundaris dels que hem de donar a casa. Un dels amics. Sí, sí, molt guai, aquest tio, la veritat, a mi també m'ha agradat molt en aquesta pel·lícula, i és que el paper que fa és un paper... O que ell ha donat molt, saps? És un paper que ha sigut com molt solidària amb el paper, amb el seu personatge, perquè ha donat molt, saps? Quan un actor dona més... Exacte, dona més del que... La pel·lícula de Serda és perillosa, també està molt bé, eh? Sí. I ara sí, Gràcia Raül, per la teva recomanació, jo el que vull recomanar-vos és la secció que ve ara, perquè ens toca triar la pel·lícula del Raül, o la secció del Raül. No sé per què sempre dic pel·lícula, perquè... El temporal de les anteriors feia pel·lícula exclusivament, la temporada passada vaig incloure una mica la història, la història del cinema, i aquest any no sé en què fer. És una bogeria. Tornem a esbrinar de que parles avui a la rapesca, Raül. Tornem a esbrinar de que parles avui a la rapesca, Raül. Tornem a esbrinar de que parles avui a la rapesca, Raül. I a la veritat, vaja, vaja, i ara ens anem a triar el tema del que parlarem avui, Raül, com sempre, remenem els fos, una caixa on posem sempre, una caixa de crispetes, eh, que em vaig endur de l'Ondres, eh, de l'Ondres, que és dels cinemes per a ferits del Tarantino, que es diu d'endetjar els preis cinemes, que és allà on posem totes les bulletes de aquests papers, amb totes les temes. Ah, que te'n vas a l'Ondon, Raül, que bé, doncs sí, fes, fes, perquè la veritat és que és molt maco aquell cinema. A l'Exista Square, eh, a propiet de l'Exista Square, entra... entre Cheyna Town i l'Exista Square. A punt. A punt, a punt, a punt. I el tema del que ens parlaràs. A mi em suporta una altra caixa. Avui, a si una altra caixa. Plena, no? Bueno, com a mínim gran, perquè la que tenim aquí... Amb crispetes de l'Ondres. Raül, avui, antes de parlar de la teva secció... No, no, no, no, no, no entenc massa bé la pregunta, eh, potser hauràs de desenvolupar una mica. Què saps, o què en saps, de les piramides? I això que té a veure amb cinemes. Jo crec que el Mico, el Mico de cinemes alegresques... Estic una mica en desacord amb qui fica els paparets a dins de la caixa. Perquè jo crec que la tenim aquí a la ràdio i la gent va ficant... Jo crec que hi ha... que parran Cardona, el Xavier Pesic, la Judit Herrera, apunten coses i ens ho posen allà dins de la caixa i ens fan una mica de boicot al programa. Però, bueno, ens els estimem igualment, eh? Bé, no sé, jo crec que podries tirar pel món del cinema, amb piràmides ambientades, amb piràmides... Grumi Villano, el favorito, surt amb una piràmide, que després la peten amb un... Però no és gaire rellevant, eh? Que està sent, o per què? El rei de l'Egyptó, sí, o la mòmia, de mòmia... El primer piràmito. Bueno, ja m'ho faig. Tira per allà, per on puguis tirar. Sí, sí, ets tu qui ha de fer la secció. Pugui el maps perquè ara ens anem a la ciutat de les estrenes. Ha llegat-ho a sudestino. La ciutat de les estrenes. Avui, que és dia 10 de gener, 4 minuts per dos quarts de nou del vespre, si ens estàs escoltant en Vivendres, reitarem, si ens estàs escoltant per Radio Desvern, també salutacions a la gent de Sant Just, i ara ens anem a la puntuació de les pel·lícules d'aquest Nadal en global, perquè, com que hem tingut especials de Nadal, ha sigut una mica bogeria, eh? Ja saps que quan mengem torrons, a nosaltres ens en ballen una mica d'olla. I per això comencem amb la puntuació. Jo crec que la primera la podríem rebutjar una mica. Aviam, us dic primer les pel·lícules que he seleccionat, perquè hem parlat de moltes pel·lícules d'aquest Nadal, però si no es faria etern. I n'he agafat un total de 6 pel·lícules. Dius el títol i fem uè, o no cal. No, no cal, Dani. No sé d'on estàs. Molt original, des de les cases, de la gent mentre estan fent el sopar o el que sigui, que vagin fent uè, no? No, és igual. De què parlem, avui, de quines puntuacions? Les pel·lícules que vull destacar que hem parlat d'aquest Nadal són Star Wars i l'Estenso de Skywalk, és una d'elles. La següent és Díaz Mio, pero que te hemos hecho ahora. També hem parlat de Mujercitas, de Richard Giewell, de Cats, i de l'Oficial i l'Espia. Aquestes són les que he volgut destacar en les puntuacions. Ja sabeu que faig una revisió de les pàgines de crítiques de cinema que teníem a internet i llavors agafo les puntuacions i les dic de menys puntuació, a més puntuació fent una mitjama. Comencem amb la que té menys puntuació per molt. Sí. Que és la primera, que és Cats. La podem saltar, la ja. Ja que no he tingut els guers i tal. És que Cats ha sigut un fracàs total, en realitat. No dic de la gent que no li hagi agradat, si no... Jo vull un programa especial, només per la fem. No hi he avidadat en aquests moments. Per tant, no em pot parlar. Sí, no em pot parlar. Per tant, podem parlar ara. La ja, no parlis. Tens el micro tallat. Ara sí, ja sabia que el tenia tallat. Ja, ja, ja. Per això volíem que no cridesis, perquè no t'escoltis. Cats ha tingut una puntuació mitjana d'un 375, gairebé 4 sense arribar a 4. No! Deu estar més en d'acord o més en desacord. Home, estem bastant en desacord, Raül Navarro i jo. Jo crec que és la primera vegada que fem vincle en aquest programa, ens aliem. Jo crec que mai ens havíem aliat abans per defensar una pel·lícula. I és la primera vegada que defenem una pel·lícula com és Cats, no? Sí, sí, sí. Jo poso la banda sonora. Poso aquí. Home, les cançons et dediquen no estan malament. Home, són de Broadway, vull dir. I ja no puc criticar la pel·lícula perquè vaig dormir el 90% de la pel·lícula. Va fer un laia viral. Sí que no puc dir si és bona o dolenta. Passem a la següent, que si no donaran temps. Tenim la següent puntuació més baixa, però una mica més alta que Cats, que és la de Dios mío, però què te'n has fet això? Una pel·lícula que el Dani va veure i té un 5 de mitjana. Una probadeta. És una pel·lícula per passar a l'estona. Després, amb un puní mig més, hi ha una pel·lícula de Walker, que també ha tingut crítiques dividides, gent que l'hi ha agradat, però la mitjana se situa en un 6,5. És una pel·lícula que es queda a la mitjana, tampoc. Permís de bé, perquè no soc massa fan de les... A mi m'agrada molt el món Star Wars, però tampoc sóc un seguidor fidel. Raül, 6,5. 6,5. T'ho heu d'anar una mica baixa. Tampoc donarem un 8 ni un 9, perquè no és la millor pel·lícula de la saga, ni molt menys, però la situa bastant acceptable i un bon tancament després del paperon que tenia a J. Abrams per poder tancar tot el que estava obert i la pressió que suposa que tot això... I tot el que... el que havíem fet, però ja hem vist. Tothom merda, no? No parlem de veient Johnson, però... Home, reia, Johnson es van sortir molt bé en pujant les por d'espalves. Sí, però estem parlant d'està bo. El podi d'aquesta setmana... El top 3 en aquest cas seria, en el tercer lloc, tenim l'oficial i l'espia que ha rebut un 7 de puntuació. Bastant bé. Després tindríem Richard Giewell, que també se situa sobre el 7, una miqueta menys un 7, 25, més o menys està, però es mantén aquesta posició i la top d'aquestes 6 pel·lícules del Nadal seríem ojercites amb un 8. Ha agradat molt la crítica a la gent que l'ha anat a veure. Possible nominada i candidata pels ossos? Jo diria que sí. Jo la ficaria almenys com a... millor pel·lícula, potser... no ho sé, però millor direcció i en algun actor o actriu, sí que ficaria. Home, jo tenia en compte que ja s'han fet moltíssimes versions de mojertites, jo crec que una menció estaria bé, però estic d'acord que com a millor pel·lícula potser no. Perquè hem tingut moltes al llarg del 2019 que seríem candidates. Sí, tenim un 2019 que va bastant atòper, és veritat. I ara sí ens anem a les pel·lícules que s'estrenen avui 10 de gener. Cada fet hi ha pel·lícules del 2019 dels Òscars que encara queden per estrenar-se aquí a Espanya, com és el cas de la primera, que també es va estrenar Sitges i que el que tinc entès és una de les que més agradat a la crítica i a la gent que l'ha vist. Una pel·lícula amb blanc i negre. Igual que la vam tenir a Roma l'han passat, que era de Netflix en aquest cas aquesta no és de Netflix, però també amb blanc i negre. I parlem de El Faro, del Lighthouse, que s'estrena avui 10 de gener. Una pel·lícula que ens ve dels Estats Units amb Canadà, distribuïda per A24i Universal Pictures. És una pel·lícula que és de terror, però que combina fantasies, suspens i drama que dura gairebé dues hores. El director és el director de la Bruja, d'aquesta pel·lícula del 2015 també de terror, que és Robert Eggers, o Eggers, diria que Eggers. De fet, la Bruja, no sé si el raül la vista. Digue-li que sí, oi? Perquè em sona que ho vas dir a una vegada. Sí, la vaig veure, sí, i fa un parell d'anys, de l'estacit, sí, i tal, sí, sí. Sí, al 2015 s'estrenava avui. Oh, molt bé, encara més temps. Sí, és que ja fa anys, ja el costa quizà, del midó, va passar de temps. 5 anys, 5 anys amb el 2020. Perfecte. No, està molt bé la presta pel·lícula, sobretot la interpretació de Amia no me'n recordo del nom, la protagonista que... Qui tenim el nostre estimat, Dani? Sí, és la noia que ha sortit a... múltiple. Ah, sí, és veritat. Bruja del 2015 i tenim... eh, eh, eh, eh, no ho dic, eh?, o estic tirant més que la llei mirant. Però Anna Taylor-Joy. Anna Taylor-Joy, sí. Doncs això, doncs és el mateix director. I el que m'ha semblat una de les coses més curioses és que en el repartiment només tenim dos actors, no sóc cap més personatge a la pel·lícula, només aquests dos. Ni cap extra, ni res, només surten els dos. I són el Willem Dafoe, que el van poder veure, per exemple, de Florida Project, o a Van Gogh, a les portes de la Eternitat, fent de protagonista, i també el Robert Pattinson, sortint amb Ups to the Stars, o en aquesta pel·lícula que ens va agradar tant el Dani i amic, com és High Life. Sí, una de les millors pel·lícules del 2019, jo no se'n s'ho han tret, això, però sí, hi ha gent que diu això. La curiositat d'aquesta pel·lícula és més llarga de l'habitual, perquè buscant informació sobre el faro he trobat coses força interessants, i us vull portar una excepció, que són dues curiositats, les dues sobre el Robert Pattinson. I és que tot el burri sol facial, que és el pèl facial, que surt dels dos protagonistes, tant del Pattinson com del Dafoe, són el seu pèl real, el seu cabell real, però el Robert Pattinson va haver de tenir-se el bigoti de negre, perquè semblés més fosc, en ser una pel·lícula amb l'enquí negre, perquè el seu era rosa natural, i no cada va bé. És una curiositat que us perto. I també una altra curiositat, és que el Robert Pattinson, assegura que el director li va fer caminar per una platja sota un sol que crevàvem molt, no sé si heu caminat d'escalsos sota la sorra del platja, quan fa molta calor, però és horrible, és horrorós. Sí, doncs li va fer això durant 5 preses sense parar, i per què li va fer això? Doncs amb l'objectiu que el Robert Pattinson es posés de mal humor, i això contribuïs a l'ambient de la pel·lícula, una mica a l'ocúbric, ho diríem. Li va fer perquè hauria de ser així, perquè hauria de ser de fer... No hagués d'anar, no hagués d'anar, no hagués d'anar. I tant és així que l'actor va estar a punt d'arribar a les mans i lluita amb el director. Sí, va estar a punt, es van pagar. Gairebé, gairebé. Sí, fins a aquest punt va arribar a la pel·lícula. Home, de un idò, és que fa mal. Fa mal, això. Van pires sin sang, et diria un xac. Van pires, sí, sí. I l'eslogan de aquesta pel·lícula, quin és? L'eslogan és... Te voy a dar. Te voy a pegar. Te va bé, un follón que no sabe ni on és el tio. L'eslogan que ens ensenya El Faro és Guarda Secrets, oi? Tu te'n guarda secrets, Laya. Molts secrets hi ha en aquesta pel·lícula. Sí, sí. Doncs bé, per ser una mica més concret, s'ho explico de què va la pel·lícula, i és que El Faro en situa en una misteriosa illa que està a Nova Anglaterra, a Illada i Ramota. A l'antiga no, a la nova. Perdó, a Nova Anglaterra, he dit antiga? Dani, no facis el codig dolent, sisplau, a la meva secció. Perdó, perdó, perdó. En situem a l'època de la dècada del 1890. Els protagonistes són aquests dos actors que representa que són un faré baterà i el seu jove ajudant i els dos hauen de conviure durant quatre setmanes amb l'objectiu de mantenir el far en bones condicions fins que arribi el relleu que els ha de substituir i puguin tornar a terra. Això és una mica de la pel·li Amigo que vam veure aquí a Molins, per exemple, que estaven aquests dos actors aïllats i, més o menys, segueix aquesta premisa. Però les coses compliquen quan comencen a sorgir conflictes parts i ararquers de poder entre tots dos. Aquesta cosa que fa l'aïllament que torna a la bogeria i la farta de cordura, més o menys va partir la pel·lícula. I he escoltat que ajuda molt amb el Sò. Per tant, potser la podríem veure nominada en categories de Sò, entre d'altres en els Òscars. Molt bé, doncs molt bona opció per veure aquest cap de setmana. Avui, potser, si us ve de gust, doncs podeu encara aprofitar. El matí a la nit consideren que és una pel·lícula de terror. Sí, una pel·lícula baspartina és una molt bona opció. Ara ens anem a una altra pel·lícula. En aquest cas, no hem de marxar molt lluny. Venim cap aquí, cap a Espanya, cap a Catalunya, una pel·lícula que està també sentint-se molt als premis Gaudí. I estic parlant de la inocència. Exacte, una pel·lícula produïda per moltes productores, entre elles, un capricho de produccions. Així és com es diu una de les productores. També tenim la Garto Films, l'Institut Valencià de Cultura, Movistar Plus, Televisió Espanyola i TV3. Per tant, moltes productores conegudes i involucrades. I distribuïda per Filmax. Es tracta d'un drama sobre l'adolescència, que dura una hora i mitja, aproximadament. En aquest cas, encarregada del guió i direcció, està la Lucia Alemany, una directora que s'estrena a la direcció, és la seva òpera Prima, aquesta paraula que li agrada tant el Dani. Però també va dirigir prèviament un curmetratge que es diu 14 anys i un dia el 2015. Per tant, és la seva primera pel·lícula, que no cosa audiovisual que dirigeix. I aquí tenim en aquesta pel·lícula. En aquesta pel·lícula, en la banda del repartiment, tenim a la Carmen Arrufat, que és el seu primer paper, també, de fet. També hi apareix Laya Marull, la vam poder veure a pel·lícules com T2 Misojos, Panegra i entre d'altres. També tenim Sergi López, que Sergi López he vist que està a moltes pel·lícules d'aquestes dels Gaudí. Molt gaudinyà, és molt gaudinyà, el Sergi López. Està a tot arreu. També hi ha una pel·lícula a T7 Racciones para Huir. Està a El Viaje de Marta, a Lázaro Feliz, que totes aquestes són pel·lícules dels Gaudí. També hi apareix Joel Bosquet. Va sortir a la sèrie, per exemple, de la Pécera de Eva, o que Viaje Dios y Lovea. Us explico una curiositat sobre les productores. Entre totes aquestes productores, també hi ha una que es diu Turanga Films, que és una productora de cinema que té seu a Madrid. I entre les seves pel·lícules hem participat en un centenar de festivals i s'han venut a més de 25 països. Per tant, una productora bastant important darrere d'aquesta pel·lícula, la Inocència. L'eslogan que ens dona la pel·lícula és que la culpa no existeix. Per tant, potser la culpa és un sentiment molt rellevant en aquesta pel·lícula. De fet, va molt lligat, no, amb això de la Inocència. Ser inocent, ser culpable. Potser jugant per aquí els tirs. Comparar-se. La pel·lícula ens presenta a l'Elis, com a protagonista, que és un adolescent, que somien a convertir-se en artista de circ i a sortir del seu poble, i a veure a món. Aleshores arriba l'estiu i l'Elis es passa al dia jugant pel carrer amb les seves amigues, tontejant amb el seu nòvio que té, que és uns anys més gran que ella. Hi ha una pel·lícula que fa moltes adolescents, però la falta d'intimitat i el xafardeix constant dels veïns, perquè ella viu en un poble petit, l'obliga a aportar la seva relació amb el seu nòvio en secret, perquè els seus pares no se seremtin. I si això fa poc, quan s'acaba l'estiu, a més, l'Elis descobreix que està embarassada. Ostres, quina spoiler que ens acabes de fer aquí en tota regla. Això no ho dic ja, ho diu la sinopsis de la pel·lícula, i s'ensenya el trailer també. Una proposta més pels premis Gaudí, que veurem també d'aquí una... Un vano que ja podem veure en cartellera. I una altra pel·lícula que s'estrena avui també és 1917. Una pel·lícula que va guanyar amb millor pel·lícula als globus d'or, diria. Es tracta d'una pel·lícula que ens ve dels Estats Units i el Regne Unit, distribuï de part i universal Pictures. Es tracta d'un drama bèl·lic i històric que dura dues hores. El director i el guionista és Sam Mendes, és el director de la saga de Skyfall i Spectre, aquesta nova del James Bond, que va sortir a la pel·lícula de l'Àfrica en Beauty, per exemple, pel qual va guanyar un premi Òscar. En el repartiment tenim a George MacKay, va sortir el secreto de Marrombon, per exemple. M'agrada molt aquella pel·li. Doncs va sortir aquest actor. I també a Richard Cappman, que va sortir a Blinded by the Light o Cegado por la Luz, i a The King, aquesta pel·lícula del timotitxalament de Netflix. Una curiositat que us dic de 1917 és que la pel·lícula s'ha rodat i editat com un capràs allarga en temps real. Per tant, és una pel·lícula en pla secuència. Oh, que guai! Tinc tantes ganes de veure'l. Tipu Bertman, per exemple. L'eslògan que ens presenta a Mino17 és que el temps és l'enemic. Tant una pel·lícula que jugarà amb la qüestió del temps, de jugar contra la llotja i tot això. Per què? Doncs perquè us explico una mica l'argument i així ho entendreu. Tenim a dos soldats britànics, els encomanen una missió que és gairebé impossible en plena primera guerra mundial. I és que han de lliurar un missatge urgent a l'altra banda, travessant territori en amic, i gràcies a aquest missatge que han de donar, es podrà evitar un atac molt violent en aquesta guerra. I si no hi arriben a temps, 1.600 soldats perdran la vida. Entre ells, el germà d'un dels dos protagonistes. Molt, molt bèstia, molt bèstia. De fet, el Raül l'altre dia em va passar un clip de com havien rodat una de les escenes. Bèstial, eh? Bèstial. Vull dir, té una pinta molt, molt interessant. Ens anem a la propera pel·lícula que també s'estrena aquesta setmana, La Guerra de les Corrientes. Sí, una pel·lícula que també ens ve dels Estats Units. En aquest cas, els productors són Martin Scorsese i Timur Beckman Betop. Beckman Betop, sí. I es tracta d'un drama biogràfic històric, relacionat amb la història, han fet reals, dura 1 hores i 46 minuts, aproximadament 1 hores i 3 quarts, dirigit de part Alfonso Gómez Rejón, o, sí, Rejón, que ha dirigit series com American Horror Story i Tambers. En el repartiment principal trobem actors molt coneguts com Benedict Cumberback, el Doctor Strange o el Sherlock Holmes a la sèrie de Sherlock. Michael Shannon també va sortir a la forma de l'aigua o a pujar l'esport a la espalda. A Nicholas Holt, que el vam poder veure a Tolkien, a la saga Equismen i a la pel·lícula de La Favorita. I per últim, al Tom Holland, aquest spiderman de l'univers cinematogràfic de Marvel, i que ha sortit també a pel·lícules com Lo Impossible. Una curiositat d'aquestes que us porto en referència a aquesta pel·lícula és d'aquestes on primer tenien pensat agafar un actor i després no ho va poder ser i van agafar un altre. Doncs... No van voler agafar el Daniel Radcliffe, o el Radcliffe en aquest cas, sinó que la primera opció era el Jake Gindelholl. Jake Hallenholl. Això, Jake... com has dit? Hallenholl. Ell va ser el primer escollit per pronunciar la pel·lícula al costat del Benedict Cumberback, però l'actor es va retirar i el Michael Shannon va ser encarregat de substituir-lo. Aquesta és la curiositat. I l'eslogan que ens porta a aquesta pel·lícula és la batalla per il·luminar el mundo. Per què? Perquè la pel·lícula està ambientada a finals del segle XIX, durant la segona revolució industrial, i explica una de les primeres disputes corporatives que hi va haver en tota la història, que va ser entre el Thomas Edison i el George Westinhouse. Ja que l'argument gira en torn a aquest enfrontament personal i comercial que hi va haver entre aquests dos genis, que disputen per ser els propietaris sobre la implantació del sistema elèctric als Estats Units. I la pel·lícula va d'això, d'aquesta guerra comercial, on també van tenir una important implicació al Nikola Tesla i a l'inversió i banquers JP Morgan. I amb aquesta pel·lícula acabem, diguéssim, les pel·lícules importants. Fem un ràpid repàs d'altres pel·lícules que també s'estrenen. També tenim d'Estats Units el documental sobre Pavarotti, que només estarà set dies en cinemes. Sí, els cinemes. Que guai, eh? L'estan anunciant així i es diu Pavarotti, no té més misteri. D'Espanya també s'estrena l'Esuit Nobcià, una pel·lícula de comèdia, i d'altres països ens venen de França i Bèlgica, tenim el reflejo de Sibyl, de Xina i Rússia s'estrena el misteri del dragón, i per últim tenim la pel·lícula El Príncipe, que prové d'Argentina, Xila i Bèlgica. Molt bé, laia, gràcies per aquestes estrenes. Ara sí, ens anem amb la Rapesca. I avui Raül a la Rapesca ho tenies una mica difícil, perquè havies de parlar de piràmides o no seguir una història. Ho tenia molt complicat, i he de dir dues coses d'entrada o una d'entrada. No crec que tinguis temps de la Pesca, de la teva secció. Has trobat molta cosa. Us explicaré i ens ensenyaré les anotacions que he estat fent. I la senyora de càmera també. Bé, us explico quines ha sigut les meves... ...divagacions per com arribar a l'espida. He fet diferents inputs que m'heu donat vosaltres mateixos. M'heu parlat de la Mòmia. De la Mòmia he anat a Indiana Jones. Tenia una relació aquí, podíem estirar. A Indiana Jones, evidentment, hem de parlar d'un Spielberg. De Spielberg tenia varios camins per continuar estirant del fil. Tenien Amblin, la seva productora. Tenia els Gunis. Tenia aquestes aventures. Estien amb Amblin, els Gunis. Per què no? També era un Cris Columbus. Igual que va escriure el guió dels Gunis. També va escriure els Remblins, que no té res a veure, però també m'ha vingut el cap. El mateix any que els Gunis, en el 85, es va estrenar una pel·lícula que combinava... són unes aventures molt semblants a Indiana Jones. Era produïda per Amblin, era produïda per Steven Spielberg, era unitzada per Cris Columbus, i dirigida per Barry Levinson. Estic parlant del jove Indiana Jones. Sherlock Holmes i el secret de la piràmide. Fins aquí ha arribat. He fet una relació xivàpida. També hem parlat abans de Londres. Una mica per sobre. Aquesta pel·lícula, aquesta història, succegeix a Londres. Es fa una pel·lícula que ho engloba tot. Ha intentat trobar una pel·lícula com englobes una mica tot. No sé si heu vist la pel·lícula del secret de la piràmide. No t'he despartir, sisplau, que no l'heu vist. L'Aya Vidal no l'ha vist. Tu tampoc, no? L'important de tot això és que l'Aya Vidal no l'ha vist. És que m'ha encantat. Uau, que fort, no l'has vist. I tampoc, però l'Aya no l'ha vist. Sempre he tingut un molt bon record d'aquesta pel·lícula, i l'he retornat a veure unes quantes vegades més, i han continuat agrenant moltíssim. Sobretot perquè té un bon ritme i una bona narració. Aquesta pel·lícula era un encàrrec de la Pàramon, directament cap a Criff Columbus, després de l'Àlexi que havia tingut amb el guió de Gremlins. L'única premissa que li van posar era que havien de parlar d'Axelot Holmes i la seva amistat amb el doctor Watson, amb John Watson. Com uns orígens, no? Sí, m'he sabut parlar d'aquesta amistat quan eren joves, diguem. Aquesta pel·lícula, que parla, parla d'una volta de Rosca en aquest sentit, en aquesta mitologia d'Axelot Holmes, i de presentar una hipotètica trobada jovenil, quan són nens o adolescents, en una escola britànica. La seva amistat estigui predestinada. Evidentment això no va ser així, perquè Watson i Xeolot es van conèixer molt més endavant, però precisament amb això jugaven. Com dèiem, aquesta pel·lícula va ser un encàrrec de la Pàramon, i pel Cris Columbus era molt important intentar mostrar com seria un Xeolot Holmes que a tothom coneixia ja, perquè no oblidem que Xeolot Holmes és el personatge de ficció en aquest cas, és el personatge més versionat de la història del cinema. A l'estre del cinema, exacte. És el que més versions hem vist en el cinema. Tenim tot això en la mateixa oja. Tenim que veníem de fer ja 3 anys, que havíem fet a E3, que també a Spielberg, i a Spielberg hi agrada tot això de ficar-se una mica amb els seus propis antecedents, o les seves propies histèrics. Ficar-se a Vale, sí. Jo he vist aquesta pel·lícula a casa teva. Me la van posar els teus fills. Me la van posar els teus fills. Mira, t'has quedat sola, ho sento. És molt possible. La més vaig veure els primers 20 minuts, però... Això no compta. Bé, com deia, la importància que Columbus li donava a aquesta pel·lícula era donar-li un sentit a com aquest Xeolot Holmes es transforma en un personatge fred i calculador, i que vol estar sol la resta de la seva vida. Vols dir que ell no era així des del principi, sinó que li van passar coses... En aquesta pel·lícula es veu molt... Juliada? Sí, sí. I amb molta fervor, amb tot el que fa, molt animat i molt engascat en aquest sentit, i sí que és veritat, per els aconteixements que posen en aquesta pel·lícula, que no fa dir un spoiler en aquest sentit, parlen una mica de per què arriba a ser així. Gossetes interessants que té aquesta pel·lícula, en aquesta pel·lícula és la primera vegada que es fa servir el CGI en el cinema. És la primera vegada que es fa servir un personatge més o menys real integrat a la pel·lícula. Clar, evidentment, qui havia d'estar de veritat a tot això? Doncs havia d'estar l'Industrial Like a Magic, de Joss Lucas, que estava ja després de Star Wars, i després de tot, ja estava tot. Ho tenia ben controlat. Però també hi havia darrere un pixel. Ah, sí? De Graphic Grove, que pertanyia, llavors, a Lucas Films. Però de quin any és aquesta pel·lícula? Del 85. Ah, vale. Llavors era d'un pixel prometur, abans de l'assumpte. Sí, sí. Un pixel, diguem, abans de Hogwarts del Pato. És per a l'hermonateria. Ah, vale. Bé, dins d'aquesta pixel també hi va treballar, precisament en aquesta escena, que diem, tan icònica, que és una vidreta d'una església que es pren vida, diguem, el que veia que està allà dibuixat, pren vida i ataca un dels personatges, perquè és una història amb moltes paranoies, en aquest sentit. D'aquí, aquests efectes especials. Doncs darrere d'aquesta escena, en concret, estava John Lassiter. Correcte. Clar, un dels directors de Pixar. Correcte. Llavors, clar, tenien la olla perfecta per fer una gran pel·lícula. De fet, en efectes especials tan grans seria, els sabents que van aconseguir, que va estar nominada a l'Òscar, els millors efectes especials. No s'ho han d'o, perquè s'ho han d'o Cocun, en aquell any, em sembla, el 85, però sí que, evidentment, havia de ser un referent. Va ser un referent per mateix, Stephen Spielberg, a l'hora de fer Jurassic Park, a l'hora d'un Terminator 2 de Cameron, va ser un gran, gran referent en el món dels efectes especials. I és una pel·lícula que no té cap tipus de desperdici, com diem, perquè, a més, si no l'has vista, et convido a laia i a tots els pacients, que la veieu, perquè té moltes referències, que els resultaran molt curioses, i que les coneixeu, al cap i a la fi. Si, referències que ja hem vist en pel·lícules posteriors, però que van surgir d'aquí. A la mateixa història de Harry Potter, que ens arribaria anys després i parlo dels llibres, no de les pel·lícules, perquè estem parlant de que tot succeeix en una escola, i que, a l'hora d'anar-hi, hi ha una pel·lícula que va ser el director de la pel·lícula, que va ser el director de la pel·lícula, que va ser el director de la pel·lícula, que va ser el director de la pel·lícula, que va ser el director de la pel·lícula, tot succeeix en una escola, que és l'escola Proptom, que està ambientada i abordada a Oxford, igual que a Hogwarts, inclús, el menjador, el gran menjador és molt semblant. Totes dues tracten històries britàniques, que evidentment són així. Sí, molta inspira, si estic veient... Sí, està predominitzada per 3 joves, que són dos nois i una noia, igual, entre la noia i un dels nois hi ha un romance, també anem tancant el cercle. Diversos personatges també són bastant semblants, com tenim a Dudley en aquesta pel·lícula de Sherlock Holmes, que seria un jack-of-all-foy, un personatge molt semblant. Teníem a Wax Flatter, que feia les vegades de Tambeldo, o un raid, que seria com un serios en Snape. Inclus, tots dos són professors dels protagonistes. Potser per això van agafar-lo com a director de les primeres pel·lícules, perquè no saben si van veure aquesta semblant. Evidentment no sé si avui hi ha inspiració en J.K. Rowling en aquesta pel·lícula, però evidentment les semblances sí són. A punt interessant, Christopher Columbus va néixer el 10 de setembre del 58. Molt bé, gràcies. La dada irrellevant del dia. Us parlo d'una última curiositat, i ja anem tancant el programa, inclús, eh? Què vols dir, que no hi ha cinema prics avui, no? Potser intenta-ho. Intenta deixar-te de tants de segons. Una última punt. És una de les primeres pel·lícules en què inclou una escena pels crèdics. És una de les primeres pel·lícules. Què vols dir, això? Quina és la primera? No tenim temps. Fica un papadet allà a la caixa. Et compromets a fer un programa un dia parlant d'això? Sí, surto al papadet, sí. Ah, sí? És que no tornaré a escarobar-ho. És correcte. Tens la desenvolupació. Molt interessant. Fico allà, i ens quedem amb això, que és una de les primeres escenes, o sigui, les pel·lícules que tenen escena pels crèdics. Volem una segona part que no va arribar. Molt bé, doncs, Déu Nidoret, ens estàs deixant moltes primícies en l'aire. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, gent del cinema, ens encanta que ens escolteu moltíssim. Puc fer, jo crec, el comiat més llarg del món, un minut i mig de comiat. M'estimo la curiositat. Vull dir-li a la meva mare, a la meva àvia per escoltar-me. Neni, no som els els que us he. El meu gos també, gràcies al meu gos. Tu vols agrair-li a algú? Jo? El Jaime. Jaime Jiménez, moltes gràcies per escoltar-nos. El Jaime l'he vist al Nadal. És que s'estan seguint a la paixa socials. Perquè ara fem directes també. A Instagram? Instagram, sí, això. Fem els meus pares als teus tiets. Exacte, i els meus pares als teus tiets. Ara falta el Jaime, per tenir gent dels tres. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Molt feliços de que ho feu. Sempre que aneu a veure el cine, recordeu-vos-en de nosaltres. I, sobretot, no us en hagueu dades amb les crispetes. Adéu. Adéu. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1.