El cor és amunt de l'atur. Com t'ha acabat de xinglar, eh, de debò? Molt bona tarda i benvinguts i benvingudes! El programa de cinema que més us agrada, això és Cinema! Alegres que sí, senyor! El programa de cinema que més ens agrada també nosaltres, perquè això és la tercera temporada. Això no s'acaba mai, nois. Algun dia haurà d'arribar a la seva fi, però jo crec que encara el dia està molt lluny. La que no està tan lluny és la fantàstica. Ell és la Llevidal. Molt bona tarda! Bona tarda. Com estàs, preciosa meva? Molt bé, però tu vols que acabi el programa de veritat, Dani? Home, no, que acabi no, però hi ha un final de tot. Les coses bones sempre s'hi terminen, no? Però no és moment per dir això. Ja, això és veritat, té enrere. A més, acaba de començar a fi la Candelera i això tampoc... Exacte. Tampoc és motiu, eh, de que hem d'estar fent això. I ha xiulat al principi del programa i no es mereix que el presenti, però ho faré perquè és una persona molt entrenyable i perquè, si no, doncs em pot renyar. Amb tots vosaltres, Raül Navarro! Bona tarda! Home, jo crec que per poder acabar, un dia d'aquests, podríem començar. Sí. Això és un tastet. Podem estar empolades, però és d'un tastet. I jo, en realitat, només... Podem fer més coses i ho sabem. No m'he sentit motivat en cap moment, vull dir. És un programa que a vegades va mig gas, no? Perquè sobretot la teva secció, és com que... Sí? Falta una mica de... És broma. Aquestes coses són per parlar-les fora d'interna. Sí, ja ho sé, però estem organitzant una mica el programa. No. La veritat és que aquesta temporada, sobretot, estem posant molta feina. Perquè, amb això de que has de preparar la secció al moment, això és bastant difícil. Sí, la veritat. I el que té el repte més important de tots, és la persona que ens aguanta cada dia. Amb tots vosaltres, a l'home de les mil tecles, Josep Montano! Què dius, Samantha? Que bé, quina il·lusió està amb tu. S'expres amb la música. Totalment, totalment. Doncs qui s'expressa també amb la música? Qui? Doncs els músics. Bona tarda! I avui comencem el nostre programa, com sempre, amb aquesta secció especial. És una secció molt entrenyable i molt bonica, perquè és on compartim els nostres moments de cinema, els nostres visionats, i això doncs és molt guai. Abans de tot, abans de començar la secció, avui començar per treure'm la camisa. I és que, sota la camisa, porto una cosa que em fa molta il·lusió. Porto la samarreta. És conscient que això els ullents no poden veure. Però ho estan veient a través d'Instagram, que m'estic descamisant, que m'estic descamisant. Exacte, que estem a Instagram. Rofa Cinema La Gresca, el nostre compte oficial. Es pot veure en directe. És un bonic homenatge, molt bonic homenatge. A traïció també t'ho he dit. Per fet, que putem tota la tarda parlant d'això, i no m'ho havies ensenyat, eh? Ho havia dit encara. És que és a veure que no ho veus. És tota la raó, estem tota la tarda parlant d'això. És un colmatratge que vam fer... Ja farà com 10 anys, amb el que el Dani és el protagonista. Jo era molt petitó. Era a Minidani. Tu dirigies a... Sí, era a Minidani, el Raül. Era Raül, la Seca... Ja. I això, doncs, ell dirigia el colmatratge. Molt poques vegades porto samarretes de pel·lis, i avui porto la samarreta de la nostra pel·li. Molt bé, molt bé. Mira, de fet, me la deixaré tot el programa. T'ho agraïm, també, t'ho dic, eh? Sí, eh? Dic que, a més, estava en parlant de reprendre una mica això, aquest colmatratge, donant-lo una mica de vida, i donar-me'l, m'haureu, així que, per xarxa, segurament, d'aquí poc, veureu una altra vegada, o una versió... Una versió remuntada d'aquest colmatratge. Clar, us anava a preguntar, està disponible per algun dia? Sí, sí, el podeu veure al YouTube des de fa 10 anys, com diem. Totalment, totalment. I també heu de tenir en compte això. Fa 10 anys que està fet. El recorregut del mateix, el que tenia el Dani, ni el que tenia jo. Dani, moment. Des d'aquell moment ha llovido mucho. Sí, correcte. Però li tinc molt d'estima, aquesta. És un colmatratge, com deies, que se li té molt de carinyo, perquè ho vam fer als inicis, no?, als inicis de la meva vida, perquè jo tenia 7 anys, 7, 8 anys... 7, 8 anys, quan es va començar a rodar el colmatratge, i, ostres, jo tinc records bastant xulos, eh? I quan expliquin una biografia de les teves memòries, pots dir que vas començar en el món de l'espectacle als 7 anys. El moment que quasi se'n menja un javelí, és un moment icònic, en mig del rodatge ens va venir un javelí, i ja estava lligat de mans i peus, i en mig de la muntanya es va venir un per sanglar, i vinga a córrer. I vinga, tothom va córrer menys els anys que estaven allà. Estaven lligats. Sí, sí, que dius, aviam. Com a director del colmatratge, havies de tenir una mica de riscos laborals, eh? No ho vaig fer, ho vaig fer. A més, de making of. Sí, però una mica de prevenció de riscos laborals, eh? En fi. Però bé, ara sí, anem a sentar-nos una mica amb la secció. És una mica que hem vist, no? Sí, això ho hem vist fa temps, però ho hem vist... L'alla Vidal, què has vist aquesta setmana, els cinemes? O a casa? He vist... Moltes coses són 4 coses les que he vist aquesta setmana. O a aquesta setmana el guanyo, jo. Ostres. Si no he vist 20 pel·lícules. Per això que... Que he vist dues pel·lícules al cinema i dues a casa. Començaré per les que he vist al cinema. La primera que vaig veure va ser El Faro, que era una a la qual li tenia moltes ganes. The Lighthouse. The Lighthouse. He de dir que em va agradar bastant, perquè està sobretot per com està fet, així amb blanc i negre, fent un homenatge als anys 20, als anys 30 del cinema que es feia a les hores. També juga molt amb el so, és molt impressionant. Tant la fotografia com la manera com juga amb el so i com barreja com... Juga amb el so en el sentit de la bogeria, barreja bogeria dels personatges amb el luz del so, i això és molt interessant. La història crec que no és per tothom, que al principi costa entrar-hi a la pel·lícula. De fet, jo moltes vegades m'adormo a les pel·lícules. Vas fer una llavidal amb The Lighthouse? Vaig fer una llavidal, però en plan 5 minutets, 10 minutets. Tu com ho saps, això, anaves amb algú? No, no, anaves amb algú. I tu com saps que van ser 5 minuts i 9 hores? Perquè no vaig perdre gaire cosa de la pel·li, vaig perdre les coses de l'inís i que eren una mica avorridotes. O això, o no passa gaire cosa, tampoc. La vas veure amb versió original, al final? Sí, amb versió original. Sí, sí, per això dic que la manera com juga amb el so, amb la veu dels personatges amb versió original, això en dublatge també ho deuen fer. Si has de llegir, també et dorms una mica més. És més fàcil dormir-te amb això, sí que et consola. Home, no sé què dir-te, perquè també està a punt. Has de estar més pendent dels subtítols i això. Jo de tant llegir em agafo unes són terribles. Però no, no, he de dir que a mesura que avança la pel·lícula, igual que avança la bogeria dels personatges, perquè hem de dir que estan aïllats en un faro. I és inevitable, és com una mena de resplandor, però amb blanc i negre, i de manera diferent. Però sí, és una pel·lícula molt guai, el que passa és que no crec que li agradi tothom, per això mateix. Perquè la manera com està feta és una mica complicada. I després vaig veure Jojo Ràbit. Jojo Ràbit. Sóc l'únic que queda per veure, no? Jo també l'he vist. Sóc l'únic que queda per veure, aquest, no? Doncs jo aprofitaré també per comentar-la, però al principi et deixaré els uns. Està molt emocionades, sobretot per la meva participació i per veure-la sencera, perquè només havia vist els meus prosos. I he de dir que em va agradar molt com està feta. A més, la manera com barreja la comèdia i el drama és molt equilibrat, la veritat. No has fet un to ragnador, no? Una tovada? O equilibrat bé. Exacte. I a més, l'humor que fa servir és molt negre de pagades. Fa el que ho dic, molt negres. I barreja molt la comèdia absurda, molt cúmoda del director, del que fa de Hitler, del Teika Waititi. Sí, exacte. I no sé, crec que és una pel·lícula que agrada bastant, per la manera com equilibra, però un punt dolent que he de dir és que jo crec que podria haver estat més. Que em va donar la sensació que alguns acudits o algun tipus de comèdia no funcionava del tot bé, i que donant-li un parell de voltres podria haver estat millor del que ha estat. Fixa't. Tot així és una gran pel·lícula. És una manera de mirar-ho, no? Està claríssim. Sempre buscar una mica més. Sempre estar bé jo, la veritat, és que em conformo molt. I aquí en el programa, si sou fideals o gens, ho sabeu, que el Dani és una mica el conformista al programa. I en aquest sentit, a mi em va agradar molt. Jo la vaig disfrutar molt, hi havia tonteries amb les que em reia molt, que dius a veure... Hi havia molts acudits dolents, també cal dir, que el Dani és aficionat, això. Sí, amb això que has aficionat a fer-los. Bueno, dolents, però bons a l'hora. Per exemple, en un moment on diuen, els clones i surten allà. Home, és molt bèstia, és molt bèstia. Home, és per exemple... Sí, sí, té com acudits molt... Pumba, saps? Jo amb l'Ogui sóc jo amb l'Ocomo, però tu deixo m'estagat, no? No són acudits que diguis recusats. Però si tu passes molt bé la pel·lícula. Tu passes molt bé, a més, Carles Johansson està brillant. Està molt bé. Que hi ha temps que no la veia també. I la veritat és que molt bé, que sortir dels herois de tan en quant també està bé. Home, la tenim aquí, hi ha història de matrimonio. Correcte. No t'agrades, Carles Johansson? No, no... Història de matrimonio. Ah, no et va agradar? Ah, l'has vist ja. Sí, bueno, vaig intentar-ho. No ho vaig acabar. No ho vaig acabar, no ho sé. Potser és que no em va agafar en el bon moment, però no ho sé, no m'aputava bé. Sí que he reconegut que hi havia una mena de primer monòleg de les Carles Johansson precisament, que a l'hi vei d'interpretació estava molt bé, perquè hi havia un pla de sequència. Sí, sé de quina escena estàs parlant. D'aquest dama, ja. Quan està amb l'advocada parlant. Sí, amb la... amb la Laura Dern. En la Laura Dern, que també està nominada. Sí. Doncs aquesta escena sí que està molt tal, però en principi el que m'estava explicant no m'estava acabant de treure. Sí, jo també l'he vista i opino el mateix, que és una bona pel·lícula, però jo crec que ha sigut una massa bombo. No hi ha per tant. No, no és una temàtica que sigui massa... Em recorda a les pel·lícules una mica dels Gaudí. És una mica contemplativa. És un bon procés, el procés del divorci entre les dues parts. Sí, dos parts. I l'explica de manera molt natural, que et pots sentir identificat, molt realista, però sí que és veritat que tampoc. No, i al final, no hem d'intentar, tampoc, connectar amb les pel·lícules, amb les històries, perquè sí, i això ens passarà sempre. I ens ha de passar, jo crec que ens ha de passar, precisament perquè hi ha diferents tipus de pel·lícules. A veure el d'això, parlo també del l'Irlandès, també l'Islandès, aquests dies, i m'ha passat una mica el mateix. Aquesta sí que ha arribat a veure sencera. Les tres hores i mitja. Déu meu! No diria ni molt menys que és una mala pel·lícula, no? Perquè no ho és. Però... A mi, a mi, ja n'havia condicionat en això, que aquests tipus de pel·lícules de... mafiosos i tal... Ja és una temàtica? És una temàtica que no m'atreu gens. Que costa el cari. Jo què sé, inclús un breaking bad, que va ser la bomba i tal. Ho he intentat diverses vegades, no m'acaba, però que reconec que és la temàtica, i la pel·lícula està molt bé, i aquesta pel·lícula està molt ben feta, i és molt bé. Molt ben treballada, però la temàtica no m'acaba d'enganxar, i és totalment lícid. Això en qualsevol pel·lícula i en qualsevol gènere. Però que sàpiguen els directors de cinema, que per cada hora de més que fan, moren deu gatets. Gràcies. Doncs parlant d'Escorcesse, m'agradaria comentar molt breument que la pel·lícula està molt bé. I tant, sí, sí, sí. Que parlant d'Escorcesse, voldria comentar... Avui que he vist un munt de pel·lícules... No, de fet, és que ja hem de passar. Les comento superbreument. Una va ser In Time, que aquesta la deixaré passar, perquè tampoc és tan... In Time. Vaig fer una enquesta a Twitter i a Instagram, i la que més va guanyar va ser In Time. Jo crec que és la més comercial de totes. Però quina pel·lícula és aquesta? És una molt comercial i molt nifonifà, molt normaleta i una distopia. Perquè a mi m'agraden molt les distopies. Però bé, res de l'altre. I l'altra, parlant d'Escorcesse, va ser la imenció de Hugo, que no recordo ara si la vas portar aquí el programa, perquè em sona que l'has mencionat... Bueno, potser quan la temporada passava que parlava de la història, de la maniera i segurament la nombradia. Mireu-la, perquè és una meravella. O sigui, jo... Aquesta és la que jo vaig... Aquesta, o sigui, aquesta, fixa't tu, només veient-la un cop, ja li he ficat un deu a filmar finitiu. O sigui, em va encantar. Només la introducció ja sabia que m'enamoraria la pel·li. I tota la pel·li va ser una meravella visual, la història, de música, de tot l'humanatge que fa el cinema, i és una passada de pel·lícula, sobretot per a qui ens agrada el cinema, la gaudirem molt, molt. O sigui, pot ser que no ha agradat el cinema i agradar-te aquesta pel·lícula. Però jo crec que si ets conscient de tot el procés que ha dut a terme del cinema llarg de la història, és una pel·lícula que es gaudeix moltíssim. Així que la recomano molt, la imatge d'Urban. És una mica el que dèiem, no? Aquesta pel·lícula, el mateix director, el mateix... La mateixa manera de fer les coses. A mi és una tomàtica que m'agrada, m'agrada moltíssim. L'altra, no és una mala pel·lícula, està molt ben feta, però a mi no m'atreu al... No té res nou que no, m'ha dit. Passa el mateix, ja diré que aquí, com una bogeria, però per mi no em passa el mateix. Em fa una mandra que em modulo, però perquè no m'agrada la màtica. I una altra cosa que voldria comentar també superràpidament, és que aquest cap de setmana o aquesta setmana he estat super, super enganxada a un llibre d'Estefan King, que és La Larga Marxa, que no té res a veure amb cinema, però volia comentar-ho, perquè després de llegir el llibre vaig mirar si hi havia alguna adaptació cinematogràfica, alguna sèrie o que sigui, i vaig veure que hi ha una notícia properament que s'ha trobat un director i que estan pensant de fer una adaptació cinematogràfica. Així que tinc moltes ganes de veure-ho. Clar, hi faran bona feina com tot el que fan d'Estefan King. Sí, per què? Per què té tan mala sort? Home, hi ha algunes que sí i d'altres que no. Fins i tot quan està ajudant ell a la direcció, les pel·lícules estan fatal. Per què? Per què? Rau, que has vist aquesta setmana. Bé, no m'estendem massa més. Aquesta setmana he vist bastantes pel·lícules, que he tingut bastant de temps aquestes últimes dies, i potser no he vist això, com 20 pel·lícules, però bueno, hi ha parlat unes quantes, jo crec que ja només t'endré més, també he vist totes les nominades, menys jo, jo ràpid, per exemple, hi ha alguna més. Port versos ferrari, per exemple. Mira, comentar alguna que em va sorprendre perquè tampoc em crida avallents, la vaig veure perquè això el que me la vaig posar a dir, que va, aquesta també, els dos papas. Ah, sí, que estan fics, aquesta. No és una pel·lícula, no és tan... Però em van tindre molt més que no... De fet, el... Un dels dos està nominat, crec, el... No, l'altre. No, l'altre. L'altre. Està nominat a millor d'octubre. No, no, i fa molt bé. Ara no recordo el nombre. Doncs molt bé, queda... Doncs me la miraré, perquè també la tenim... És interessant, eh, no és res de l'altre món, però és interessant. Queda present, queda present, sí, sí. I bé, doncs, ara sí, abans de passar... I tu no has vist res, Dani? Jo no. No he vist res, aquesta. Ostres, jo ràpid, però sí que és veritat que no... No he vist massa. Doncs mira, ens ha anat bé estendre'ns. I després de passar, us volem dir una coseta. Demà, 17 dia 1 de febrer, de 5 a 6 de la tarda, a la Fida de la Candelera, de Cinema Alegresca. I ja està, companyia d'el·lusió. Feia l'el·lusió posar aquesta cançó, que és superguai, i ja està, i ja està, l'he posat. Ara sí, anem a triar el tema de la setmana... Si et fa feliç, Dani, fes-ho. Sí, sí, sí, ja saps que sí. Anem a triar el tema de la setmana del raó, sisplau. Doncs anem a veure què toca després del moment publicitari. Hem fet el moment de publicitat del programa. I ara que els nostres ullets ja saben que de mans poden venir a veure a la Fida de la Candelera, han de venir a veure'ns a la Fida de la Candelera de 5 a 6. Perquè, a més, ells podrán participar. Sí, esperem, esperem. El tema que s'anima. Però és un tema molt xulo. És un tema que m'interessarà. Molt interactiu amb tots els ullets que vinguin a visitar. Sí, sí, sí. Tots animem profundament. Però ara, però, hem d'anar a triar. No veus que estem allargant per no veure'ns. No vols fer una secció avui o què? Home, avui... Avui esteu notant que ja estic perdent la veu. O sigui, demà no hem de tenir problemes. Totalment, però... Però sempre pots fer ASMR. Tenim tema que vam de treure la nostra bollleta del dia. La veure secció és aquesta. Raül, avui ens has de parlar a partir de quantes pel·lícules es considera franquícia o saga. És el tema del que ens has de parlar avui a la secció. Ja t'ha tocat. Això és difícil. A partir de quantes pel·lícules es considera franquícia o saga? És a dir, una franquícia és una cosa i una saga és una altra. No són coses diferents. Sí, no, això de fins aquí, fins aquí, sí. Quan hem passat de parlar de pel·lícules, parlar de preguntes així. No ho sé, això és que el Mico del programa... Sí, hem d'anar aviat, hem d'anar aviat. Sí, tenim un Mico, que és el Mico Redactor, i crec que allà ha començat... Heu d'anar plàtans aquesta setmana o no? Tornem a les pel·lícules... Quantes de les seguides portes treballant? Tornem a les pel·lícules... A les temporades anteriors de les pel·lícules. Totalment, eh? Totalment. Des que et vas ficant el merder de la història del cinema, que no surts d'allà, eh? Gràcies, Raül, tens una estona per no parlar i treballar. Gràcies a vosaltres. I ara sí, ens anem amb la Laia Vidal, que és l'unitat de les estrenes. Laia, després d'aquestes setmanes, hem tingut pel·lícules i pel·lícules estan súper, súper interessants... Aquesta setmana... Hem tingut una setmana, que és la fuxa. No? Laia, després d'aquestes setmanes, que hem tingut pel·lícolons i pel·lícules estrenes superinteressants... Aquesta setmana, la cosa és... La cosa punxa bastant, eh? Aquesta setmana la cosa punxa bastant, però abans no ens hem d'oblidar que hem de fer les puntuacions de les pel·lícules de la setmana passada. Exacte, t'estàs adelantant una mica. Els aconteixements. Els osdeveniments. Tenim les pel·lícules de la setmana passada, de les quals van parlar-ne quatre, que són Cerca del Horizonte, Tequero imbècil, les aventures del doctor Dolittle i los niños del mar. Aquestes són les quatre que vam destacar la setmana passada. Diré les puntuacions mitjanes en les pàgines de crítiques cinematogràfiques que hem trobat per internet, començant des de la més baixa fins la més alta. Hem de dir que no pugen massa aquesta setmana, eh? Estan molt igualades i no són gaire altes, la veritat. Ni altes ni baixes, més aviat baixes, però... No tot pot ser bo en aquesta vida. I primer tenim el gran Fiasco, que ha estat les aventures del doctor Dolittle. Gran Fiasco. No l'has vist, no? Entenc? No, però tinc entès que Estats Units ha estat un fracàs. La cataloga és com a gran Fiasco. Sí, però vull dir, perquè aquí almenys no li han donat massa bombo, tampoc. Vol dir que Robert Darwin Junior només s'ha fet d'Iron Manor? No, però sí que és veritat que quan portes molts anys fent un mateix paper, sí que és veritat que... Ostres, que la gent et vegin una altra. Exacte, que és fàcil encasillar-te. Igual que el Daniel Ratley. El sobre passa el que passa, saps? Que no tindrà massa feina més. No, però igualment jo considero que és un gran actor. El Robert Darwin Junior m'agrada molt. Doncs això, les aventures... No més pagar Iron Manor, eh? Les aventures del doctor Dolittle ha obtingut un cinc raspadets, tirant a 5, 25, més o menys. Per això ha dit que ha estat una mica xof, l'estrena. Després tindríem Cerca del Horizonte, que és una pel·lícula romàntica, de drama romàntic, que també ha obtingut un cinc com a cinc, que està allà a la part. Després tindríem Tequiero Invécil, que ha pujat una miqueta més amb un 6, que és una nota acceptable, i per últim tindríem Los Niños del Mar, una pel·lícula d'anime, que també ronda el 6, una miqueta més, un 6, 25, més o menys. Jo ets de reconèixer que el Robert Darwin Junior no és dels meus preferits, vull dir. El tinc una mica travassadet, però jo... Què t'ha fet, el pobre? He fet una mica per això, pel tema de l'Iron Man, perquè no ens fixem només en aquell personatge i ha fet moltes coses més. Clar, clar. No és només el personatge, sinó l'actor. Clar, clar, totalment, totalment. I ara ens anem, ara sí, a la cartallera d'avui 31 de gener, a veure què ens depara, la cartallera. Tenim moltes ganes de candelerar. Està bé, està bé. Per animal personal. Sí, sí, personal, i els que estem aquí també. El raül, sobretot, que hem d'anar amb els ànims per preparar la secció, perquè té bona feina. Sí, estoy en ello. És una pel·lícula de la setmana, una estrena que també té importància als Òscars, perquè heu tingut un parell de nominacions, diria, o un parell o una o dues, que seria Judy, una pel·lícula que ens ve barrejant el dret reunit i els Estats Units, produïda per la BBC i per Twentys, Centro i Fox, entre altres productors. Es tracta d'un drama biogràfic sobre la Judy Garland, que ara us explicaré una miqueta qui és. Aquesta pel·lícula dura gairebé dues hores. Està dirigida per Rupert Gould, que és un director que ha dirigit, per exemple, pel·lícules com Una Història Real o la sèrie de Hollow Crown. I en el repartiment principal tenim aquest actriu protagonista, la Rene Zellweller. No, Zellweller. Zellweller. Va sortir, per exemple, al diari de Bridget Jones, és la protagonista i també al musical Chicago, i és la que encarna aquesta Judy Garland i paper del qual està nominada a l'Òscar d'aquest any. Per millor triu, de fet. Una curiositat que us vull portar sobre aquestes dues dones és que l'actriu protagonista va néixer l'any 1969, que casualment és el mateix any en què va morir la Judy Garland. Doncs quina casualitat. De fet, jo no la coneixia, aquesta noia, però quan has dit que és la protagonista de Bridget Jones, dius, ostres, ara ja li poso cara, saps? Molta gent no li posa cara, només per això. Sí, probablement, perquè és una... A veure, he vist algú de Bridget Jones, però vull dir que probablement és un actriu que és... Això és que realment és més coneguda per Bridget Jones que per altra cosa. Ja. Com a sempre tens una pel·lícula o una saga de pel·lícules que t'apolta la fama. I en el seu cas. És una de les coses que m'agrada molt de la secció d'en Gwany, que has incorporat aquest any i que em fixo en els pòsters, és l'eslogan. És una de les coses que m'estàs obligant una mica a viciar-me. Escolta, jo no t'obligo res. És com una mena de droga, perquè ara, quan vaig pel carrer, em fixo en els cartells del d'això i si tenen un eslogan, saps? I l'eslogan d'aquesta pel·lícula, quina és? L'eslogan de Judy, dius el següent. Un moment, que anem a fer èpic. Fem una música, va bé? La llegenda d'arrere l'arc de Sant Martí. Bueno, tampoc era tan èpica. La llegenda... Fem una referència a... Clar, clar, clar, clar. No havia pillat de referència. Sí, sí, sí, sí. Clar, perquè ara us explico qui és la Judy Garland, que és, precisament, l'actriu... És l'actriu que va encarnar a la protagonista del Mago Dios. We are the rainbow. Però la qüestió és que no és una pel·lícula que tracta tota la vida d'aquest actriu, sinó que la pel·lícula tracta dels últims anys, dels seus últims anys d'aquesta reconeguda cantant i actriu, començant concretament a l'hivern del 1968, hem dit abans que havia mort el 1969, per tant, sis mesos abans de mull. Si tota la pel·lícula tracta de sis mesos abans de la mort de la Judy. En aquesta època havíem passat 30 anys de l'estrena del Mago Dios, que va ser la pel·lícula que, precisament, la va catapultar a la fama. A part d'això, aquest és el context, i la pel·lícula tenim a la Judy, arribant a Londres, per donar una sèrie de concerts. Com era d'esperar les entrades, s'esgoten en qüestió de dies, perquè és superfemosa, i malgrat que ella no té la seva veu i la seva força en les millors condicions que en podria estar. Mentre la Judy es prepara per pujar a l'escenari, ella va recordar en tot el que ha passat a la seva vida, els fantasmes del passat, com qui diu, la van atoxigant, i llavors coneixerem la seva vida a través de flashbacks. Això, doncs, els seus 47 anys, que de fet tenia 47 anys en aquella època, se n'aniran fruten els seves inseguretats, tot això, la part bona i la part dolenta que la va acompanyar en el seu debut. Però, si mireu el tràil, ho podreu entendre, que aquesta vegada contempla una meta molt ferma, que és que el seu objectiu és tornar a casa amb la seva família per trobar un equilibri, perquè la seva vida, a partir de la fam i els diners i tot, va tenir molts altivaixos i tal, i ella el que busca és un equilibri amb els seus fills. És un dels propòsits de l'argument de la pel·lícula. Molt bé, doncs una primera pel·lícula que destaquem aquesta setmana, de fet, és potser el pel·lículom de la setmana, no? És una de les pel·lícules més esperades, també, perquè sempre... Ara ens estem posant bastant el dia de... de grups de música, ens estem posant el dia bastant de gent reconeguda en el món de l'artisteo, no? Gràcies a aquestes pel·lícules biòpics que s'estan fent i que s'està posant molt de moda, i que la veritat és que ajuden molt a tenir una idea de la vida d'aquestes persones. Totalment. I un bon combo per què es podria fer és veure a casa la pel·li del Mago Deus i després anar al cine a veure aquesta. No hi ha cap cinema que faci les dues, no entenc? No ho sé, no ho he mirat, la veritat. Estaria xulo, eh? Sí, estaria bé. Estaria molt xulo. I ara sí, ens anem a la segona pel·lícula que s'estranya aquesta setmana. Estem parlant d'una pel·lícula espanyola titulada Adu. Exacte. Produïda per productors com la Terraza Films, com Telecinco, Mediaset, Netflix, i està implicat també, una productora que es diu Un Mundo Prohibido entre d'altres, que parla Paramount. És una pel·lícula dramàtica que també dura gairebé dues hores. El director és Salvador Calvo, és un director dirigit pel·lícules com 1.898 de los Últimos de Filipinas, que és la seva més recent, i la seria, per exemple, els mestres de Laura. En el repartiment principal trobem Lluís Tossard. Òbviament. Les últimes pel·lícules que ha fet és Quina Rí, Ayer Romata, Intermperia, Ventajas de Viajar en tren, també. I també apareix l'Anna Castillo, que la vam veure, per exemple, al viatge al quarto de una madre, o a la sèrie de Mira lo que has hecho, amb Alberto Romero. I la curiositat que us porto sobre Edu és bastant llarga i bastant interessant, i és que és el motiu pel qual el director ha volgut fer aquesta pel·lícula. Segons ella explica, la idea d'aquesta pel·lícula va sorgir en el rodatge de, precisament, l'última pel·lícula que va fer, la de 1.898 de los Últimos de Filipinas. Està bé, està bé. Doncs, durant el rodatge, va haver de contactar amb la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, que és, es diu, Crear, C.R., mentre va contactar, ell diu que va conèixer dos nens que li van servir d'inspiració per dos dels protagonistes que surten en aquesta pel·lícula, la que estem parlant d'avui, la de Edu. El director va descobrir que existeixen 258 milions de migrants al món, i entre tots aquests són 6.100, són els que moren cada any intentant aconseguir superar els fronteres i estar en un món millor. Amb aquesta pel·lícula pretén posar cara, carn i nom a aquest drama de cara al públic, segons explica'l. I com no, a l'eslogan també és un eslogan bastant impactant i que resumeix bastant la pel·lícula, no? A l'eslogan diu on hi ha un somni i hi ha un camí. Doncs intentem esbrinar una mica d'aquest camí. Sí, com està estructurada la pel·lícula, més que d'aquest. La pel·lícula ens presenta 3 històries, independents, però que alhora estan unides per un tema central, que és aquest dels refugiats, i un cap dels personatges d'aquestes 3 històries saben que els seus destins estan entre les sats, i ells no saben, però al final passarà. La primera història consisteix en un nen de 6 anys i la seva germana, que són els dos personatges que van ser inspirats per aquests dos nens de la comissió espanyola d'ajuda al refugiat. Doncs tenim aquest nen de 6 anys i la seva germana gran, que ells estan esperant en una pista de terraja a Camerún, el moment oportú per colar-se en un avió, i que els porti fins a Europa. Aquesta és la primera història. No manse lluny tenim un activista medi ambiental, que és el Luis Tossard, que està contemplant horroritzat com maten a un elefant i li treuen els ullals, i a més de lluitar contra això i contra la casa furtiva, aquest home també ha de sopar dels problemes que surgen per trobar-se amb la seva filla, que és nou vingut a Espanya. Aquesta és la segona història. I la tercera història passa molts quilòmetres al nord, a Melilla, de fet, on un grup de guàrdies civils s'està preparant per enfrontar-se a un numerós grup de sucsejarians intentant treballar a la frontera. Aquestes són les tres històries que ens presenta la pel·li Adu. Tres històries en una pel·lícula molt interessant, Adu, la pel·lícula que ens porta la Lalla també com a estrena, aquesta setmana. Ens anem a la tercera. Estem parlant d'una pel·lícula francesa i noruega. Exacte. Aquesta pel·lícula es titula Volando Juntos, i segur que has vist el tràiler, perquè els últims pel·lícules que hem vist al cine, ha sortit molt. Que vés junts, vols dir? Sí. Han sortit sempre aquest tràiler. El cinema de pel·lícula original dels 80 o 90, ja hi havia una pel·lícula que d'allà. No sé si és un remake, jo crec que sí. No ho he contestat, però té tota la pinta. No, aquí no ficava, on he buscat, no ficava que fos un remake. És una història molt, molt, molt semblant. És una història, sí. El títol crec que el que inclús és el mateix o molt semblant. No sé què dir-te, però el que sí que fica que està basada en fets reals. Això sí. És una pel·lícula distribuïda per a Contracorriente Films, es tracta d'un drama d'aventures que dura també gairebé dues hores. En aquest cas, el director també ha format part del guió, i és Nicolas Vanille. Ha participat en quatre pel·lícules franceses. Totes elles són de temàtiques de cuida animals, i també tracta del tema de la família i de l'amistat. L'última, per exemple, va ser la Escuela de la Vida. En el repartiment principal tenim a Jean-Paul Ruff. No sé si és pròxim. Va sortir a pel·lis com de Lila, de Lida, perdó. La vida en rosa o c'est la vie? C'est la vie, l'he vist. Per això l'he ficat, perquè... Ha fet així com dient la Lila Vida. Dani, tu saps de què parlo. Mélanie Dutti, que va sortir a pel·lícules com Conexión, Mercèlia, El Triamigos o El Gran Banyo. El Gran Banyo, també. Totes recorden perquè les he vist. Les pel·lícules franceses m'agraden bastant. Són un punt fort. I aquesta no l'hauràs vist mai, l'Uibaz Bazquet, perquè és el seu primer paper. Ah, pues molt bé. La curiositat que us porto d'aquí és semblant a la de la pel·lícula d'Adu. I a part de la intenció que té el director amb aquesta història, que és l'Adan Senyà, el món, el perill el qual s'enfronten, avui dia, als ocells, i com estan començant a desaparèixer espècies per culpa de l'home. Però s'entranta sobretot en l'espècie de l'Oca Nan, d'ataques blanques, que és una espècie molt amenaçada. Això, en aquesta pel·lícula, vol donar-li importància a aquest fet. També té una pel·lícula, que té una esloga en aquesta pel·lícula, el qual diu així. Diu que salvar una espècie és una gran aventura. Doncs... I això tractarà la pel·lícula. Crec que és un resum bastant clar de la pel·lícula que t'anava a dir. Sí, bàsicament. Però profunditzem amb la sinopsia. Sí, exacte. Els dos protagonistes de Volando Juntos són un pare i un fill. El pare es diu Christian, i és un... Li he follat el ditso. Això és un xiste, però que sí que sí. Sí, s'ha semblat molt. Christian, que és un científic que està especialitzat en l'estudi de les hoques salvatges, hi ha els seus processos de migració. I després tenim el seu fill, que és un adolescent que està obsessionat amb els videojocs, i li toca passar unes vacances amb el seu pare, mig de la natura, i ell no vol, perquè unes vacances, allunyat de la tecnologia... Sense Minecraft. Bàsicament. Doncs m'hi fa molta por. Però al final sí que s'ho estarà passant bé. Ells van de vacances i viuran una aventura increïble, que serà la de salvar una espècie en perill d'extinció. Així, doncs, amb aquest objectiu em prendran junts un viatge pels cells d'Europa. Vol volar, vol volar. Deixo anar. Deixo anar. Deixo anar. Bueno, pues que volin. Ja t'ho vaig durar la pel·lícula. Volando libre, de 1996. I és un remake? Mira. O no ho fica? O és un plaer? Sí, sí. És una cosa tan descartadament, però si només és el meu. Has de veure el pòster i ja veus que s'assembla molt. Sí, s'assembla molt. És bastant clar. Per això dic que, si no és igual, s'ha d'anar molt semblant. Però bueno, okay? I ens anem a l'última pel·lícula de la Cartellera. És operació en panda, com sempre. T'agrada deixar les animació pel final, i en aquest cas no és menys. Exacte. Tenim aquesta pel·lícula, que ens ve de les Estats Units, juntament amb Rússia. Es tracta d'una pel·lícula d'animació, d'aventures i comèdia, que no dura gairebé dues hores, que dura una hora i 24 minuts, de fet. La directora és Natàlia Nilova, que és la seva opera prima, aquesta paraula que t'agrada tant, Dani. I una curiositat d'operació en panda és que el guionista, que és Billy Frolic, ha estat guionista d'altres pel·lícules d'animació, com Madagascar, del 2005, o Monster Island, del 2017. L'eslogan que ens presenta és que una nova aventura amb uns grans amics. Que guai. No, senzillet. Té bona pintada, no sé, de pintar entreguant tota la pel·lícula. I la sinopsis és d'allò més simple. També tenim una cigonya, que té un lapsus, i entrega per error un bé bé panda a l'adrissa equivocada. I aleshores, un os i els seus amics, els guionistes, descobreixen que aquest panda no pertany a aquest lloc, i llavors s'embarcaran una aventura per intentar ajudar a trobar casa seva i reunir-se amb una altra copa a la seva família. Que guai. Sí, l'habeixa perfecta entre confupanda i ciguelles. Sí, una barreja així, una mica... Amb la trama de la primera pel·li d'Ice H. Correcte. Correcte, sí. I parlem una miqueta d'altres pel·lícules que s'estrenen també aquesta setmana, que podem aprofundir gaire perquè no ens queda temps. Tenim d'Estats Units ens venen bastants. Tenim Underwater, després es presenta Un momento en el tiempo, Barra Waves, que és el títol original. També tenim Migrant Pequena Granja, i per últim també s'estrena Quackers, la leyenda de los patos, una altra pel·lícula d'animació que ens ve de Rússia i Xina, juntament amb Estats Units. D'Espanya tenim una comèdia que es titula Para toda la muerte, i d'altres països s'estrenen Ether, una pel·lícula que ve de Polònia, Ucrania, Lituània, Hungria, Itàlia, ni més ni menys, i també Insomisses, una pel·lícula de Cuba i Suïssa. I amb aquestes últims títols ens anem ara sí, gràcies Laya, pots quedar-te aquí una estona, tu ja has fet la teva feina, per tant pots escoltar el programa, no com el Raül, que li toca treballar. Raül, tot teu, això és la rapesca. Raül, il·lumines com ha anat la feina, recordem que la teva secció avui era parlar de les diferències entre franquícia i franquícia. La pregunta és, a partir de quantes pel·lícies consideres franquícia o saga? Exacte, però també. Ja em sembla bé aquest matís. De començar per aquí entre diferències, perquè no és el mateix una franquícia que una saga, tot i que hi ha certes semblances. Comencem per dir aquesta primera pregunta, perquè és una franquícia. Una franquícia, si ens posem esquisits, com que diu la paraula franquícia, ve de francès franxís, o franxís, o no sé com es diu, franxís. Aquí no sabem francès. El qual significa llibertat, privilegi o dret. Llavors, què significa franquícia? Doncs és precisament tots els drets del distribució, comercialització de productes, serveis, i de més, és a dir, ho hauria de ser com una mica el meu xandatge, i qualsevol tipus d'element, o... Si no només inclou les pel·lícules en sí, sinó tot el que sorgeixi a partir d'una pel·lícula. Tot l'economi que sorgeixi a partir d'una pel·lícula o una saga. Ja siguin espinots, ja siguin altres entregues en altres llocs, ja siguin videojocs, ja siguin productes. El que passa, la diferència, realment, amb una saga, és que una saga és... Mira, la paraula saga, tornem a la mtrimologia, ve del nòrdic, i significa història o conte. Això ja et diu que una saga, realment, el que t'està explicant és una història, un conte, un arc... que t'està explicant... Amb un principi i un final. Un principi i un final sobre un personatge, o sobre un tema concret, però que té relació entre sí, i té tot un... un... un... un desenll... O sigui, un record ragut, vale? És... és lineal, diguem. I una franquícia no té per què ser-ho. No. Tu pots tenir videojocs o pel·lícules del mateix tema, però que sigui totalment paral·legs, paral·legs, paral·legs, o que es reinventin constantment... Us poso un exemple. Marvel sí que ha fet una saga, de nou, amb... Sí, la saga del infinito, amb les gemes del infinito i això. Sí, ha intentat enjaçar-ho tot i tal. Però, a la vegada tenim un Spider-Man, per exemple, Spider-Man tenim milers de pel·lícules, i de minisagues de Spider-Man, que tu conte és tot de la mateixa producte, són històries totalment diferents o paral·legs. Si podríem dir que una saga... Bueno, millor dit, una franquícia pot englobar una o diverses sagues. Correcte. I una saga, a l'hora, també es pot expandir. Es pot expandir, però sempre, amb un... un fil conductor... Amb un... més lineal, diguem. Amb una demanda econològica, encara que no sigui... es pot seguir endavant i endavant per a cueres o a cueres. O sigui, una franquícia pot englobar sagues, però una saga, per si sola, no pot englobar una franquícia. Correcte. Sí. Més o menys s'entén, no? Déu-n'hi-do, complicat. Una mica has de tenir... Bueno, simplement... Jo m'imagino dibuixat com en una franquícia, fos una xarxa de línies sortint cap en fora, i la saga fos una línia recta. Sí, correcte. I el... Diguem que... Sí, la saga seria la línia recta tot allò que envolta aquesta saga, no? Sortuda ja d'aquest jardí, perquè és una mica... A partir d'aquí, quantes pel·lícules es considera perquè sigui una franquícia? Jo crec que això ja és una qüestió més aviat de... No hi ha una rica clara. Jo crec que quan tenim tres pel·lícules, li diem teleogia directament, i a partir de la quarta ja comença a ser una saga, no? Sí. Més que per una qüestió de... de nombrar, no? És així com el vespre que és la nit, no? És una mica el mateix, no? Una mica... Depèn d'on posis la línia. Ara, la cosa seria si fem una trilogia, una saga, com diem, de una trilogia de llibres, per exemple, i en lloc de ser tres llibres, fem quatre llibres. Que l'últim llibre el dividiem en dos i fem quatre pel·lis. Saps això? Seria trilogia o seria saga? Seria saga, igualment, no? Si es basen en una trilogia de llibres, perquè no té res a veure amb l'altre, oi? Clar, ah, bueno, aquí estaríem parlant... Per exemple, els jugos de l'ambre són tres llibres... Però són quatre pel·lis, però les dues pel·lis últimes són del tercer llibre, llavors aquí ja és un altre món, diria. Agafant aquest exemple, potser, jo sí que diria que... que els jugos de l'ambre sí que és una saga, tal qual, perquè tampoc hi hagi... és que hi hagi un voltant massa... Ja, no s'ha fet gaire... Clar, però per exemple, un Marvel, o Star Wars, o Harry Potter, o Harry Potter, no? Hi ha tot un mercat, el voltant seu, i unes llicències que fan, de manera paral·lela, la seva feina i fan un grandir l'altre, no? Totalment, sí, sí. Bé, dit això, posem una mica d'exemples en aquest sentit, com a franquícies, com deien, no?, el cas de Marvel, el cas de Harry Potter, la veritat de les galàxies, Indiana Jones, James Bond, Jurassic Park, tot això s'ha de dir en franquícies. Sí, sí, evidentment, les franquícies. Els que tenen èxit, no?, perquè poden haver sagues que potser no arriben a tenir l'èxit que tal esperen, i les franquícies és com que han tingut com més èxit, com que han sigut més comercials, no? Sí, normalment sí, perquè realment no t'aboc a fer un videojoc o una samarreta si no has tingut un èxit, no? En quant a sagues, per les sagues, com diem, inclús la mateixa Harry Potter, podria ser una saga, perquè té tota una línia, en què aquesta saga, si fixeu, tindries subsagues, com podrien ser animals fantàstics, però són sagues independents, que poden funcionar per si sols. Com a curiositat, he trobat que la sèrie, o la saga més llarga que s'ha fet a la història del cinema, és una saga japonesa que va iniciar a Hong Kong en 1949, que es diu The Story Won't Fade Home. No sé si ho he dit bé. No em sona de por, no et corregiré. Què va aconseguir fer fins a 89 pel·lícules? Uau! Són de la mateixa història, ajornant el xiclet. Deu n'hi do, deu n'hi do. Bé, sí, sí, deixa-te'n mal, per fer-me el mateix. Ja, aquest passi. Ens queixàvem de pel·lícules de 3 hores per fer una sèrie. És una sèrie, a final és una sèrie. Ja estem fent si ho fixeu, els capítols de les sèries, les dues no. Ja estem creant pel·lícules, i al final són sagues. Bé, en quantes sagues, us puc posar un exemple que em fa gràcia perquè, com deia, moltes sagues molt exitosos, molt Hollywood, que fa un parell de setmanes, el programa de Radio Play, van parlar, el nostre amic Xavi, va fer un comentari, a més ens va nombrar, em plena, no espero que els amics de cinemàriques que no són fèntics. Xavi, no ens hem d'enfadar, estic totalment d'acord amb tu, la saga de Torrente és molt gran. És molt gran. Sí, no vull dir, aquí tenim sagues, que a Espanya també s'han fet sagues, les pel·lícules, molt bé, Torrente és una saga que a poc t'agrada, a poc t'agrada o no, però el que no es pot negar és l'èxit que va tenir, la taquilla que va tenir, la gran producció que té al darrere, i tota la feina. A part que la història t'agradi, no t'agradi, això és independent, és el que vam parlar abans de l'Irlandès, pot t'agradar o no. Clar, però això no treu que no puguis valorar la feina que hi ha al darrere. En un moment donat, després han sigut sobrepassades, però han sigut les més taquilles d'Espanya. I mira, per fer-ho un exemple, la primera pel·lícula, per tots on tothom de la llei, amb un pressupost de 1.701 milions d'euros va recaptar 11 milions. Ja és una mutalada per parlar amb d'ensinament espanyol. Ja està bé, sí. La segona, la emissió de Marbella, la segona part, va recaptar 22 milions. Sí que és veritat que a partir de la tercera, això va anar baixant, baixant, baixant. Però s'hi passa amb totes les sagues. Però és una saga que ha sigut molt ben construïda. Quantes tenim, doctor? 5 pel·lícules. 5 pel·lícules. Un bon afegit. I no sé si volen continuar o ja... De moment ho ja s'ha quedat parat. A mi la nova versió del Santiago Segura, que estem veient ara, m'agrada molt. Sí, és que no en tenim res a veure. M'agrada molt. Jo defenso el Santiago Segura, el cinema que està fent ara, perquè m'agrada molt. Sí, jo sempre ho defenso. És un creador que a mi sempre m'agrada molt, precisament perquè no juga amb això i va precisament a fer el que vol. Sí, en el cinema jo crec que... i en l'art, en general, és una cosa que tu et vingui de gust, perquè és el teu sagell, estàs venent de teva marca i el que pots fer per tu mateix és vendre una cosa que tu t'agradi. Jo crec que això és molt important. Raül, acabem d'alguna pincellada que li vulguis donar. Bé, animar-vos a veure aquest moment, per exemple, que va ser guanyada de dos golles. Algú més podria haver guanyat, jo sóc de cada, perquè a nivell de producció i de més està molt bé. Estava molt bé. I això, que veieu cinemes, sages o pel·lícules. El que sigui. A veure, a veure, hem de veure moltíssimes coses moltes. Gràcies per escoltar-nos, demà. Sí, sí, no només volem que us escolteu, sinó que també us volem veure amb persona, amb carniós, perquè estarem a l'estan de la Candelera amb moltes ganes de veure-us. Per tant, de 5 a 6 de la tarda farem el programa especial de cine amb la Gresca i, mentre estan, us demano. Si us plau, que no us en hagueu amb les crispetes. Adéu!