DBVS Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa de cinema que més us agrada, i si no, el programa de cinema que esteu escoltant i que heu triat a sintonitzar. Espero que les coses vagin llegades i que us agradi tant com a nosaltres fer-lo. No estic sol, com sempre, tinc a la meva... És molt raro presentar-vos i me n'hi presento a mi, saps? I és com que avui em presentaré jo. Sí, avui em presentaré jo. Jo sóc Daniel Martínez i estic aquí amb vosaltres per presentar cinema de Gresca juntament amb la fantàstica, ella és la Llevidal. Molt bones! Bona tarda! Oh, bé, bon vespre! Però, Dani, ningú t'ha dit que no et puguis presentar, o sigui que puguis presentar a cada programa, ets tu. Però si jo no t'estic tirant encara de res, vaja, m'ataca, m'ataca, ja m'ataca. Però senzillament, que he pensat, ostres, avui em presentaré, que m'ho presento, saps? La gent escolta una veu i no sap d'aquí, que sàpiguen que és la meva. Podries començar a presentar-te a partir d'ara? Sí, abans ho feia, va haver-hi una temporada que ho vaig deixar de fer, jo suposo que ja és perquè ja no sé ni qui sóc, no sé ni com m'hi llamo, ja ni m'hi denquia. Passa com a l'Elícia. Sí, sí, tinc un problema d'identitat. Em passa com qui és, dir? L'Elícia. Ah, la parella de... De... De la parella de les meravelles, sí. Vale, vale. És que heu callat tantes elícies, no sé... La meva... La més coneguda. La meva dreta, l'entrañable, està fent una cara de tierra traga a mi, ella és raúl de barró. Buenata vola. Buenata vola. No te conozco. No, no. Quien era? Bé, no, no sóc alícia jo. No, no ets elícia però... Però és una pel·lícula que m'agrada molt. Sí, no, t'agrada molt. Sí. La timbauton no tant? M'agrada, m'agrada, m'agrada. A mi me'n trobo molt, l'Estat. Estava bé, sí, però això és una història que sempre m'agrada. Però què opines de que em presenti el principi del programa? L'ús cargol, m'agrada. No, no, ja no estem parlant de l'Àlicia. Què et sembla? L'Àlicia tindrà més protagonisme al Dani. Què et sembla de que em presenti al principi del programa? No, no, a mi a l'Àlicia em va agradar. Sí, no? És igual, és igual. Aquest és el plan d'avui, senyores i senyors. Avui estem així, perquè sí, jo també tinc una mica d'espineta. Avui se'n esteva, anava a dir, avui se'n valentin, jo estic més sol que l'una, i és això de dir... Ens donem suport mutuament als del programa. Obrim micròfons pels cinefils enamoradissos de Molins de rei i de reu del Baix Llobregat, per si algú vol venir a cridar-me. Això serà... es convertirà aquí amb els fills dates de Radio Molins, però bé, què farem? Benvinguts i benvingudes a la tercera temporada, però fantàstica, com sempre, de cinema a la Gresquem. I estan sonant coses, sencer amb micròfons... I tot això és gràcies a algú que no hem presentat encara. Ell és l'home de les mil tecles, Josep Montano! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Sí, sí, sí, no, és que... Tant parla de la Lluís, sí, i ens volidem de l'Essencial Montano. La culpa és vostra, ho heu vist, no? La culpa és de la Laia Vidal i de Raúl Navarro, que no paren de distreure'n, i de... Ja els hi val, eh, ja els hi val, sí, sí. Jo pot dir que posaries la versió que et vaig passar l'altre dia d'aquesta cançó? Mira-la, la tinc aquí, mira-la, la tinc. La tinc per posar-la... La versió valenciana, aquesta cançó. La versió valenciana, no? Sí, sí, sí. És això? Ja pot ser això. Potser això, no? Un concert, eh? No, no, de cop, un concert. Potser tu has trobat una instal·lació. Moltes eren les falles de València, quizà. València! Gràcies, València! És aquesta, ara sí. Però volíem fer-ho més mític, eh, més mític. I avui, amb el tio Fredo, comencem una mica més animats al programa, és molt bé, és una guai, eh? Sí, sí. Vols que escoltem, no? No, no, tranquil. No, no, però... Deixem de fons. Ara estic complimforat fins que parli. Quan comencin a parlar sí que pujarem la música, eh? Sí, és que vaig sopar l'altre dia per... Ara sí que pots parlar, eh, Ramon? És que se la sap sencera, m'ha encantat. Són de la divertida, és a dir, de l'altre dia. Dic que, com tinc aquesta sang mig valenciana, també... Tu, aquesta versió, em sembla bastant divertida, i per això te la vaig posar. De fet, el que sonava abans era un altre blues que van fer ells, perquè vaig estar escoltant coses i se'n va a cada cançó. Va ser diferent. Però, bueno, sí, sí, no et vull veure. La cançó de l'amor i la pensió, eh? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. És aquesta versió de... de George Baker, George Baker, que el tio Fredo ha fet de seva versió i que és molt guai. Són molt guai. Sí, sí, sona molt guai. Bueno, i què anem avui? Que l'amor... Que l'amor abra a tu porta, a través, eh? Ah, per això, que per avui està bé. Està molt enamoradís, això, avui el tema. No, avui... Què hem vist avui? Mira. Que ho visc vosaltres? Jo no us parlaré del que he vist. No, no, no, jo estic molt enfadat. Jo estic molt enfadat. Per què, Ramon? Sí que jo porto aquí un angoixa al meu cor. Home, perquè fa ja com dos mesos, que no tenim cinema prics. Des de l'espacial aquell de nens... Però estem bé. Estem bé. Sí, no és necessari. Podem eliminar la secció. M'estàs dient en sèrio? Mira, demà no sisplau a les forces de la humanitat i a les mans del Josep Montano, que posin ja la sintonia de cinema prics, perquè avui ho farem abans que res. Però, Dani, estàs altra... De cinema a la Gresca. Això és Cinema Prics. Ssssssssssssssssssssssssss... Avui comencem amb Cinema Prics, perquè ja se'm va inflat el que no s'ho havia d'inflar, la setmana inflada els nassos, ja, i dic, a veure, no pot ser que estiguem durant mitja temporada sense fer la meva secció, i clar, la Laya, doncs, 40 minuts de programa, el Raül... Això sí que és veritat, també, eh? Sí, això és veritat, això és veritat, eh? Com us passeu? El Raül, 10 minuts de programa, i jo mai res, no? Fins i tot el Josep Montà, no vegades té secció, i això... Però, Dani, això està compensat. Sí, compensat en quin sentit. Econòmicament, jo et dic jo que no està compensat. I jo avui he dit, avui faré sex... home, la Laya s'enrotlla més que una parciana, avui diria això. Doncs fes-te la meva secció, aviam com la fas. No, no, que també he tingut aquesta experiència, i no funciona tampoc. Bueno, no és que funcionis, que és un parxer, les coses com són. Quan la Laya no hi és, es troba a faltar. Quan el Raül no hi és, es troba a faltar. I quan jo no hi sóc... Ho fem nosaltres? Ho feu vosaltres. O sigui que a mi no se'n troba a faltar. Vinga, va, però ja que estàs, vinga. Comencem, avui és una secció especial, perquè... Com que al principi del programa el que fem és comentar les pel·lícules que hem vist durant la setmana, el que farem és comentar, a veure si ho sembla, és un cinema prics una mica complicat. Comentarem la gala dels Òscars en moda concurs. És a dir, el que farem serà posar les bandes sonores de les pel·lícules premiades dels Òscars. I, mentre vosaltres em dieu el títol de la pel·lícula, tot seguit farem un comentari d'aquella pel·lícula i dels Òscars que heu guanyat en aquesta edició anterior. El principi estava una mica... que no sabia si confia en aquest canvi d'ordre, però m'agrada, m'agrada. Però, aleshores, estava molt satisfexa. M'ha sorprès, també. M'ha sentit satisfexa. Molt bé, doncs comencem amb la primera banda sonora. A més, molt content, amb aquest Òscar. És una pel·lícula molt animada. La Javidal, de quina pel·lícula és? Home, és una pel·lícula molt animada. Molt animada. La Javidal, el títol de la pel·lícula... El títol de la pel·lícula... El Manoso. És que el principi pensava que era ser una vez en Hollywood. No, però no. Després he pensat en Jojo Ravi. No, però ara no sé quina és. Una barroca. Ajuda-la. És rock'n'man. Ah, rock'n'man, és veritat. És el Tonjón. És veritat, és veritat. És que no he vist la pel·lícula encara. Molt malament, molt malament. De fet, molta gent va estar indignada, perquè diuen que molta gent, que el Taron Egerton hauria d'haver estat nominat. Home, ho ha fet prou bé, sí, sí. Ho ha fet prou bé. I tant, i tant. És a fer davant de Joaquim Phoenix. Però igual que els altres. Però sí, la nominació hauria estat molt bé, perquè ho va fer molt bé. I la pel·lícula, i aquesta, que s'endugui un petit reconeixement, en cada que sigui una millor cançó, em va semblar molt bé. Sí, la veritat és que sí. Es van dur a I'm Gonna Love Me Again, aquest premi a millor cançó, i jo crec que se'l mereixia molt una pel·lícula, que ja està bé que tingués una referència als Oscars tot, i que ens va faltar alguna altra nominació. Sí, però bueno. També va ser un dels moments de la gala més bonics, i més animats, a part de les sorpreses de... Seria els pocs animats. Sí, va ser una gala bastant molta. Perquè les altres cançons tampoc és que fossin gaire animats. Va ser un moment molt èpic, el de Eminem, que ningú s'esperava, un moment molt, molt èpic, però així, maco i animat, vindria a ser aquest. Molt bé, doncs, Raül, de moment de rebot, bastant d'un punt fabulós, et toca a tu, Raül, i aquesta banda sonora és per tu. Doncs no t'ho creuràs, però pot, tot el dia, escoltant aquesta banda sonora. Sí, del capuchino, demà aquell jacochino, jacochino, jacchino, jacchino. El nostre amic capuchino. Bueno, estic dubtant igual que... Jo jo ràpid. Sí, això sí que... Sí, sí, puc, tot el dia, escoltant aquesta banda sonora. Ahir, que ja vaig dir, em va donar per Bollywood, vaig escoltar la música de Bollywood tot el dia. I, no, a més, havia admirat... Mirutan, mirutan... Algú en dius de parlar de Mirutan, eh? De Bollywood. Ah, de Bollywood. Que s'ha parlat poc del cinema de Bollywood en general, no? Sí, sí, tot el dia. Un altre dia, però sí, banda sonora, jo jo era molt guai, i la pel·lícula també, perquè no l'havia vist, era l'últim que quedava per veure-la, l'havia vist aquest cap de setmana passat, just abans dels Oscas, aquell mateix dia, i em va agradar moltíssim. He de dir que, a vegades, us veuré amb el seu original, no t'he pogut gaudir encara, però em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula, sí, sí. Molt bé. Em va tornar a aportar... la vida es veia, però amb un to més satídic. Sí, totalment. Tornem a m'escoltar la mateixa història. Sí, sí, la veritat és que era una mica això... també donar-li una mica d'incapié i de tots els ullens que no sàpiguen que es van dur a l'Òscar a millor guia adaptat. A millor guia adaptat. Per tant, Taika i Titi no se'n van a amb les mans buides. Que va, que va. Tant les nominacions que va tenir, com aquest premi, que estava molt bé. I després, no sé si heu vist un vídeo que va arrolar per internet, que era després d'haver rebut l'Òscar, que el Taika, guaititis, va seure la butaca i va amagar-lo. Ah, no? Perquè el van gravar, estava la Brilarson, la capitana Marvel, estava al costat... Estava al costat i el va gravar i el va pillar. I llavors va veure que l'estaven gravant i guaititis va fer una cara de... Ups, m'han pillau. És molt graciós el vídeo. Doncs sí, el buscarem. Perquè aquests moments de la gala sempre són divertits, com el moment de Bon Joon-ho mirant a l'Òscar, una de les seves primeres. I els pararem més endavant, perquè també pararem de parasitos, a una altra banda sonora... Doncs això és Good Thing i és una de les cançons de la banda sonora de la pel·lícula que desvallarem en uns instants. Ja, ja! La llevidal. La llevidal a toca respondre. Collin, és que tampoc la reconec a aquesta banda sonora. No la reconeixes? No. Les he reconecut abans en una que no era. Sí, aneu a ser una veig coneguda. Sí, sí, sí. He fet les altres pel·lis no em coincidien amb aquesta banda sonora. Correcte. És una pel·lícula que es va portar. Es van dur dos premis. Per mi potser masses, tot i que marascuts, marascuts els que es van dur, jo reconec que són marascuts, però és una pel·lícula que aquí ens va arribar i allò de dir... Ens va faltar una miqueta més. Jo crec que simplement perquè... o és el meu padre, que Tarantino va voler bascar molt més de lo que feien el men s'ha endut. Jo crec que anàvem amb una pel·lícula sobre segur, perquè en un moment deia la setmana passada, per poder fer... a la seva última pel·lícula fer-ho, sortir les masses. Ara queda la pregunta de la dezena pel·lícula i l'última si li donaran ja tots els premis, tenint en compte que serà l'última. Bé, l'última entre cometes. Sí, sí, sí. Doncs sí, Brad Pitt se'n va endur un premi amb un discurs molt pobre, molt senzill, i bé... Molt pobre! Ara, bueno, li va dir que sí, que anava a prendre un cóctel amb el Leonardo DiCaprio, li va dir que no els decó pas, però poca cosa més, i ja està, amb un discurs que va donar a conèixer... Estan allà per actuar, no? La seva admiració amb Tarantino. Sí, però que Brad Pitt sempre és un home que els seus discursos són molt enmercats en el punt de la conya, de l'humor... Potser aquesta vegada es va cansar i va dir, mira, avui que va de ràpidet i ja està. Sí, sí. Sí, correcte, el primer premi granit, també aquesta norma de 45 segons de... Els discursos de 45 segons, que era una de les normes de l'acadèmia, per tant... Però es va passar pel forro, també. Hi havia gent que sí, hi havia gent que ho complia, depèn. Després es dona la situació d'aquella de Tom Hanks i companyia dient... Puja el micro, puja el micro, puja el micro... Sí, sí, sí. Els hi baixaven el micro, i clar, hi havia moments que sí que s'havia de parlar, no? Raül, seguim amb el nostre concurs. El que van dishonorar és per tu. La Javieral no es pot anar... És que estem parlant de pel·lícules que van rebre el premi, i aquesta no és el cas, vull dir, que s'ha escolat. És una mica el Fasca, que jo crec que es mereix una mica... Disney, no? No anava a dir el títol, eh? Però també em serveix per parlar d'animació i per parlar de... Ja, ja, ja, ja, ja. I vull parlar una mica dels Òscars i de la categoria d'animació. Del més injustos, del més injust de tots. Del més injust de tots. Estem parlant de la banda sonora de... De Frozen 2. De Frozen 2. Estava nominada com a millor cançó, si no m'equivoco, amb un xomàs allà, però, bueno, va haver-hi una presentació on diferents noies, no sé si n'hi ha 9 cantants... Multilíngües. De fet, estava la Gisela. La Gisela, i també va haver-hi una versió en mexicà, per part d'una cantant mexicana, va haver-hi diferent representació de diferents països, va estar molt interessant. La categoria, no? Sí. Parlem una mica de categoria. Deixem una mica enrere Frozen 2 i parlem de la categoria que no es van dur el premi que està nominat, que va ser el 4 que es van dur el premi a millor pel·lícula d'animació, que és molt injust, van fer... Jo crec que és l'únic moment de la gala on van mirar-se el malic, perquè en aquest sentit... Va ser una gala que ha estat molt... Sí, és que picava el malic, ara de cop i volta. És una gala que va estar molt marcada per això, perquè els americans es van mirar una mica menys el malic, però, en aquest sentit, és un sentit de la gala. Sí, però en tenen el padonàs. En aquest aspecte Disney va ser l'únic Òscar que es van portar per Toy Story 4, perquè després d'altres pel·lícules no eren de Disney. No hi havia ni el Rileo... A Cormatrachan estava com a millor de feixes. I Avengers, In Game... A Cormatrachan era de Disney, Disney Pixar? No, era de Sony. Ah, era de Sony, és veritat, sí, sí, Sony. Jo volia que guanyés el de Pixar. A mi m'hauria agradat molt que hagués guanyat com a millor pel·lícula d'animació i els claus que tenien molt de carinyo. O d'on és la mi cuerpo? Les altres dues, ja ho va parar la setmana passada. Sí, eren més fluixetes. Més fluixes i menys originals en aquest sentit. Teníem un misterling allà, que també teníem molts punts. Sí, però... Però tampoc és de les millors de l'estudi, llavors... No, jo ho havia deixat amb una d'aquelles dos claus, evidentment, molt millor, però d'on és la mi cuerpo? També era molt interessant. Sí, sí, totalment. Sí que Toy Story 4... Tot i així, si hi ha algú que no les hagi vist, les recomanem que les mirin, que estan els dos a Netflix. I ara ens anem a un altre cançó, que és per tu, l'allà. Guanyadora de molts premis... No només... És que no ha acabat la frase. Abans de l'Esosca. No m'ho he deixat parlar. Guanyadora de molts premis per... Cher Noville, per... Esclar, és que no tenia res a veure amb la pel·lícula. Estic parlant de la gran feina de l'Ildru Wanodotri. Però ja m'estàs dient la resposta. I, bueno, és que de ben segur que saps la pel·lícula de la que estem parlant. Joker. De la banda sonora que va guanyar, a millor banda sonora. Una banda sonora que va guanyar el premi a millor banda sonora. Aquesta gran compositora va fer Cher Noville, la banda sonora de Cher Noville, que també va guanyar en diferents premis i en diferents guardons, en altres gales. I, clar, els Òscars no podia faltar l'Ildru amb aquesta fantàstica banda sonora. I competia amb gent bastant... Ja bastant recorregut. Competia amb John Williams, amb Alexander Desplat, competia amb Peixos Pessados. Sí, sí. Sí, Peixados. Sí, sí, sí. Però si se'm ve en la banda sonora no és el seu cop. No, ja estem d'acord. Hi ha bastant biblioteca aquí, i s'ho ve bastant de biblioteca. Però... Jo, que se'm va dur dos premis, se'n va dur el millor actor per a Joaquim Fonix, que ja estava molt cantat, la banda sonora. Opineu, jo crec que és igual, no? Sí, màgrades curtsos. És un gran actor. i és per tu, Raül. Ja, abans deia que avui he estat escoltant Jojo ràbit, l'he compartit amb aquesta donna, l'estrondita. Genial, sí, fas molt bé. Jo també, jo estic escoltant molt aquesta banda sonora últimament, perquè m'estan enganxant molt. Sí, és molt curiós, una llàstima que no hagi sigut nominada a la categoria, perquè és molt interessant. Sí, diferent, diguem. Molt diferent. Hi ha alguna coseta diferent. La fa atractiva, això. Estem parlant de banda sonora de Parasitos. Parasitos, correcte, sí, sí, això és Parasitos. De la gran guanyadora de la nit. Sí, de la gran guanyadora, no? Sí, sí, totalment. Quan m'estava tot emocionant i estranyat a l'hora, perquè una pel·lícula coreana ha arribat fins allà, s'ha agiculat en les nominacions més enllà de la pel·lícula d'estrangeres, que, evidentment, la tenia guanyadíssima, però en les categories molt més grans, que normalment estan bastant batades. Millor guió original, millor director i millor pel·lícula. Correcte, i se'n va endut totes tres. Quatre. Se'n va endut quatre. Sí, sí, més millor pel·lícula cèntida. Per si és una pel·lícula estranyada. Per si és una pel·lícula internacional, crec que es diu ara. Internacional, sí. Abans es deia de parlar en anglès. Exacte, correcte. Doncs premis, jo estic supercontent per aquest pas endavant que va fer l'acadèmia, i m'agrada molt la pel·lícula, es la recomano molt a tots, l'avant de sonorar és molt maco. Home, ara t'estàs contradint una mica, perquè ara dius, us la recomano tots, però quan la vas veure vas dir, no és per tothom, eh? Que la recomani tots no vol dir que l'hagi de veure tothom. És un ferm, segueixo un ferm amb el comentari que vaig dir. No se l'amareix tothom, que la vegi, perquè no és una pel·lícula que pugui disfrutar tothom. És un aspecte que tracta de la pel·lícula, que són molt diferents. Però ara que després ha guanyat els Oscars, ara hi ha molts cinemes que s'estan aprofitant, i ara hi haurà molta més gent interessada en veure-ho. I, a més, és curiós el fet que... No sé si us ho han dit aquests dies, perquè tothom parla de pedàcitos, en aquest sentit, les sales estan plenes, una altra vegada, literalment, per veure pedàcitos. I veia abans d'explicar, veia imatges del cine pat de Madrid, on vaig estar a agafar, ara, un any, el documental, la sala plena, el cartei de localitats s'ha esgotada, i el carrer ple de gent, o sigui, això és un gotx. Podríem anar a la sala plena de gent, és un gotx. Però el que volia comentar és el fet de que... una única distribuidora aquí a Espanya, una petita distribuidora a Barcelona, és la que tenia els drets, que va comprar sobre els guions a Berlín. I és la única que ha pogut distribuir la pel·lícula aquí a Espanya. Estàs tant... S'estan furrant, ara, com aquell que diu, sí, perquè ara li té avançar de tot arreu. Jo el que vull dir és que una pel·lícula que, si la neu a veure, respecta sempre a totes les pel·lícules, eh? A darrere molt de respecte al cinema, no? Inclus en Bad Boys, que vaig veure ahir, que no s'ho mereix. Però amb això vull dir, i segueixo un ferm amb el comentari que vaig dir, no tothom se la mereix veure en aquest sentit, per això, perquè és una pel·lícula que és una mica diferent. El Montà no s'ho mereix. El Montà no s'ho mereix molt. M'hi deixi una mica, però s'ho mereix molt. Molt, molt, molt. I ara sí, l'última banda sonora que sentirem avui... Això m'alcem, ja. No, no. L'última, l'última. ...alway fair and stranger, I'm travelling through this world of war, yet there's no sickness to us... Ja esperava que posessis una banda sonora molt xula, que és la de Mujercitas, que esculteu-la perquè és molt bonica i molt estranyable. T'ha deixat l'esclap, no? Compteiem. Però no, aquesta és 1917. Estem parlant de 1917, he posat aquesta cançó, I am a poor way of fighting a stranger, de Josh Snowden. És una cançó important, a la pel·lícula. És una cançó molt important, perquè... Abans que dèiem que no és una banda sonora total més atractiva, per mi, eh? A mi sí que m'agrada, la banda sonora. Aquest tema potser és una de les més... Poc és de les millors en comparació amb el que hi havia. Però aquest tema és brutal, allà al mig del bosc, com un dels militars... Tampoc feixis que molts us puguin, eh? No, no, senzillament dic que això està cantant amb la seva quadrilla, amb els seus companys de guerra, està cantant aquesta cançó, i jo crec que és un moment molt mític. Sí, la sala en silenci. Estava sonant aquesta cançó. Fabulosa pel·lícula, jo no tinc massa a destacar, perquè a mi en 1917 ja ho vam comentar la setmana passada, que és fabulosa, i amb premis, doncs, es van dur els premis que va poder... Premis tècnics, que va poder...Més que ràpid. Els que marxien, sí, sí, sí. Crec que era més clar això, perquè a Dició de Això s'ho van portar l'Emans 66, millor fotografia i millor efectes visuals. Que els efectes visuals els va presentar la Rebel Wilson, i no sé què més, l'hòstic de Katz. Ah, sí, que bo, amb el James Corden. Sí, fent aquesta broma als efectes visuals de Katz. Com que nosaltres som de Katz i sabem que els efectes visuals són molt importants, ens venim a presentar, i de fet van jugar amb el micròfon una estona així, i va ser un moment dels més icònics i més divertits de la gala, juntament amb el de Elton John. I en así, jo crec que ja em fem carpetazo als Oscars. Has amortitzat la teva secció bé, eh? Normalment tens 5 minuts, ara has aclaparat 35. No, 35, no? M'has deixat a mi sense secció, però... Ho casieu, sí, que no em digueu 35, perquè no. I llavors, a mi no. Però sí. Doncs posa'm un tema, posa'm un tema, posa'm un tema. Et poso un tema? Ah, sí, et poso un tema. Un tema que no sé si ha anat a posar-ho. Ah, va bé, va bé. El tema d'avui, Raül, és... Catastrof, catastrofes. Catastrofes. Té-li de catastrofes, me l'apunta. Això, catastrofes, catastrofes. Sí, sí, fes el que puguis amb això. Fes el que puguis amb això. Fes el que puguis amb les catastrofes, perquè... No, si no és igual, si no tindré temps. Si no, per la setmana que ve. Si no, s'ha d'anar a caver. Vale. Més ampli. Vinga, som-hi, som-hi. Vols que m'allargui amb la secció, no, Raül? No, tranquil·la, tu fes el teu temps. La llevidal i la ciutat de les estrenes. La, la, la, la, la, la, la. La llevidal, molt bones. Com estàs? Ja t'he dit fa mitjana, però... Estic igual que a principi, Dani. No sé quins sols he fet, però... Saps que ara m'has donat per fer el sol del llop? Dani... No estem... Faig bé el sol del llop. No estem fent cap secció relacionada amb homes llop, eh? Ni estem a Halloween. Crec que encara queden uns quants mesos per això. Crec que em presentaré el castení. El castení, el castení de Manécer o algun d'aquests saps, de crepuc color. Això ja va uns anys tard, eh, Dani? Però quan la torrin a fer, quan t'hi moteix a la met, sigui el protagonista, jo treballaré amb t'hi moteix a la met, vale? L'Alla Vidal, què ens portes avui? La puntuació de les pel·lícules de la setmana passada. Doncs us porto les puntuacions de les pel·lícules de la setmana passada. No, en sèrio? Sí, totalment. Per fer una repassada... refrescar-us una mica la memòria, vam parlar de pel·lícules com Abes de pressa, que per cert, no sé si heu sentit això que està fent una mica plof, la pel·lícula, i per aconseguir més gent que vingui al cinema, perquè la pel·li es diu Abes de pressa i entreprenentesis, i la fantabulosa emancipació de Harley Quinn li volen canviar el títol, encara que ja s'hagi estrenat, i anomenar-la Harley Quinn dos punts a Abes de pressa, perquè la gent sàpiga que la pel·lis de la Harley Quinn. Vale, ok, però... Ostres, això és un... Això és una pasta. Això és una putada. No volia dir la paraula, però això és una putada. Perquè, clar, t'has de casar una pasta aquí. Però han vist que la gent no llegeix bé els títols, i han de ficar el reclam principal al principi. Home... Doncs vam parlar d'aquesta pel·lícula, però també vam mencionar d'altres com Bómshell, l'Escandalo, que es va portar el premi a Millor Maquillatge i Perruqueria, als Òscars. També la pel·lícula Solo no es queda a bailar, i per últim, la d'animació Lour i a Mets, aquesta pel·lícula que era del País Basc. Sí, clar, vam tenir-hi si nevaig la setmana passada, o sigui que la podria haver vist, i si no, llavors ja l'abreis. Home, segons les pàgines de crítiques que hem de trobar, ni fent una mitjana de totes les puntuacions, he de començar amb aquesta pel·lícula com a pitjor. Com a millor de les pitjors, no? És millor de les pitjors, sí. Lour i a Mets no ha arribat a un cinc, té un quadre i mig. No, per dios... Però bé, això, si la veieu vosaltres, potser no ho peneu el mateix. El cinema és tot gustós. Després tindríem Haves de pressa, o Harley Quinn, Haves de pressa, com... La fantàbulosa història de Harley Quinn. Com la coneixerem al cap de unes setmanes. És una pel·lícula que té un 6, 25, més o menys. Un 6, més o menys. Un 6, bé, està bé. I amb una puntuació, una miqueta més alta, un mig punt més alta, tenim el escandaló, Bombshell, amb un 6,5. Oh, bruixeta, eh? No, a veure, jo crec que està bé la puntuació. Més o menys està en 7 o així, jo li posaria un 7. Perquè em va recordar, és el que us vaig dir, que em va recordar a Spotlight. La pel·lícula és Spotlight. Spotlight, sí. I per últim, tindríem la pel·lícula de... Sólo una esquerda bailar, que té un 6... Ah, un 6, un 7, 25, més o menys. Una pel·lícula que anava sobre un noi, que li agrada molt ballar, i aleshores coneix un noi, que es convertirà en el seu major rival, però, a l'hora, en el seu major desig. No sé per què us he posat fresgam. No sé per què me m'ha vingut. Ha quedat superbent. Ha quedat superbent professional. Molt dramàtic, però sí. Hem dit la puntuació. Sí, un 7, 25. No sé, és una pel·lícula que tinc ganes de veure, i ho farem després de veure fresgam, que tinc moltes ganes de veure fresgam. Veuràs fresgam el dia de Sant Valentí. Sí, no. Estic molt contradictori. La vida és ser una caja de bombones. Grrr. No sé, és que has fet així i dic, quines ganes de bombons, ara, sí, sí, sí. Explica'ns una mica la carta llei d'aquesta setmana, perquè tenim cosetes que poden ser interessants. Tenim cosetes interessants. El que passa després de la ressaca dels Oscars és com... Però ja ha passat i aniu una setmana, eh, ja. Tinc temps de recuperar-vos. Sí, sí. La primera pel·lícula que us vull presentar és una pel·lícula que es titula Crimen a Contrarreloj. És una pel·lícula dels Estats Units, produïda per Blumhouse Productions, que és una productora de pèl·ligs de poc. Per tant, ja sabeu més o menys el gènere que baralla aquesta pel·lícula. I el producte exacatiu és el mateix director. Que és... Ah, no. És el protagonista. És un protagonista onista. Que es diu David Oyeloguo, que ha protagonitzat pel·lícules com l'últim rei d'Escocia ha sortit a la pel·li Selma, a la pel·li d'Interesteller, entre d'altres. La distribuïdora, en aquest cas, és la Universal, i és una pel·lícula, com ja he dit, que té terror, però també hi ha els gèners del thriller i la ciència ficció. I ara ho entendreu amb la sinopsis, quan us ho expliqui de què va, perquè és molt interessant, pinta molt bé. Que dura una hora i... D'hora, d'hora, d'hora... D'hora... Perdona, és que jo estic a l'omeu i de tant en tant escolto paraules. Últimament el Raül té uns acudits molt senzills, com jo, eh? Sí, sí. Massa el temps on tu. Sí, sí, massa, massa. De què parlàvem? De la duració de la pel·lícula. Ah, sí? Fantàstic. Que no la doració de la pel·lícula. Dora, doració de la pel·lícula. Que dura una hora i 43 minuts, una hora i 3 quarts. En aquest cas, el director és el guionista també, i el director és el cop estès, que ha dirigit dues pel·lícules anteriorment, que són Minkrik, el 2004, i The Details, el 2011. Com ja veieu, té uns lapsos de temps bastant grans entre pel·lícula i pel·lícula. Per tenir moments de crisi. I en aquest cas no és una excepció. En el repartiment principal trobem l'actor principal que ja us he comentat, el David Oye-Loguo, però també hi participa l'Estorm Raid. Ha sortit a la sèrie d'Euphoria, per exemple, i a la pel·lícula que us va agradar tant a tots dos, unpleguen el tiempo. Oh, unpleguen el tiempo! Yeah! Si el Raül no estigués tan concentrat, també s'hauria entrat. Unpleguen el tiempo, unpleguen el tiempo, unpleguen el tiempo. Només ha pensat que em va agradar gairebé més que Bad Boys. Home, a mi em va agradar més que el cas que no és. És només dir que això. Ostres. Estan allà i, eh? Anem a parlar una mica de les curiositats. Sí, la curiositat que us porto de Crimen a contra-reloj és que, de fet, els dos actors protagonistes, parlant de la pel·lícula i unpleguen el tiempo, van coincidir en aquesta pel·lícula. Quina casualitat! La que fa de la noia, la jove Storm Raid, feia del personatge principal, mentre que el David Oye-Loguo li ficava veu a un personatge. No sé quin, perquè no visc la pel·li, però ho hauríeu de saber vosaltres. Home, després de que nosaltres et veiem insistir en que no la vagessis normal... No he tingut gaire ganes de veure la veritat. L'eslògan. L'eslògan d'aquesta pel·lícula diu així. Canvia el passat. Salve el futur d'ella. Canvia el passat. Això vol dir que el passat és important, eh? Sí, perquè ja us he dit que és una pel·lícula que té ciència ficció, i la ciència ficció es veu a través de piets en el temps. Aure us explico. Tenim el protagonista, que és un detectiu, que es diu Jack Ratcliffe, i és un detectiu que se n'emporta molt bé amb la seva família, però rep una molt mala notícia relacionada amb això, i és que tota la seva família mor a mans d'un terrible assassí. Mencei, que li queda una... una moca en el front, i de qui li ha quedat Ratcliffe. Ah... Ah, sí? No, no, no. Estaves dient una mica Harry Potter, no? Sí, me m'ha recordat. Jack Ratcliffe, que és Daniel Ratcliffe. I ara, a tota la seva família, Mencei. No, si està tenent el raül, que és capaç de fer aquestes associacions... És una teoria. I en teoria es fan, o alguna cosa? No ho he buscat, però... I en teoria és de que Daniel Ratcliffe va fer el... És de que es va presentar el càsting. Ara vengo al càsting. Tenim aquest protagonista que se li mor a mans d'un assassí. Doncs, de manera misteriosa, uns dies després d'aquest crim, rep una trucada telefònica que resulta ser d'una de les víctimes, que és ni més ni menys que de la seva neboda Ashley. Aquí teníem Fora Preci i teníem una relació molt maca, els dos. Deben les circumstàncies, el Jack està en plan, però com m'està trucant si ha mort? Si ha mort, saps? Que és un fantasmo, s'està tornant boig. Aleshores, se dona que la seva neboda està trucant des del passat. Concretament dues setmanes abans que hagi passat el crim, això vol dir que segueix viva. Aleshores, els dos em prendran una carrera contra rellotge, per això la pel·lícula es diu Crimen a contra rellotge, amb viatges en el temps per esbrinar la veritat, per esbrinar qui és aquest assassí i, d'alguna manera, reescriure la història i evitar que passi aquest crim. Uf, pinta en ser un argument una mica trillat i que podria ser una pel·lícula interessant, però ja veurem què passa. Ja veurem. Ja veurem. La setmana que veiem les contacions. Ens anem a la segona pel·lícula d'aquesta setmana. No sé per en una pel·lícula espanyola. Sí, produïda per Alamo Producciones i a Tresmèdia Cine, i distribuïda per a Contracorriente Films. És una comèdia romàntica, com ja ens intueixen el títol. Dura gairebé dues hores, noris 50 minuts, i en la direcció es troba Dani de la òrden, que ha dirigit una comèdia de l'any passat, que és el mejor verano de mi vida, i la seria tan estimada del Dani Élite. Sí, bueno, ha dirigit capítols intermitents, si no equivoco. No ha sigut la direcció de la sèrie. Ja, però això ja passa a moltes sèries. Sí, hi ha moltes sèries que últimament fan això. Sí, sí, sí. I el repartiment trobem? El repartiment ni trobem, principalmente, a dos actrius i un actor. Les actrius són bé l'enquest que la vam poder veure a la trinxera infinita, o a ventajas de viajar en tren, i a la Silvia Alonso, que ha sortit a pel·lícules com Durante la Tormenta o Perdiendo el Este. I el protagonista, en aquest cas, és Àlex García, que ha sortit també a pel·lícules com Comèdias, en aquest cas com Si Yo Fuera Rico o Gente Que Viene y Va. I Litus, que també és de Dani de l'Ordre. I també és del director, exactament. I que fa molt bon paper, Àlex García. Us vull comentar una cosa que m'he fet molta gràcia, respecte de la pel·lícula, i és que, hasta que la boda no separe, és un remake d'una comèdia francesa, que es titula La Wedding Planner, però això no és el que més m'ha quedat l'atenció, és que és un remake d'una pel·lícula del 2017. Així que fa molt poc. És molt comú, això, últimament. El que també va passar, un cas més vistós, és el de Perfectos Desconocidos, que és una pel·lícula que en cada país l'han versionat, i hem fet la seva versió a Itàlia, a França. L'original crec que és l'italiana. Ara ho diríem malament. Després s'ha fet l'espanyola, després la francesa. Vull dir, Perfectos Desconocidos ha passat, que és la visió més. Ens anem a la sinopsi, però abans passarem a descobrir l'eslogan de la pel·lícula. L'eslogan el trobem amb el trailer i diu així... Tot perfectament organitzat, excepte els novis. Ui, ui, ui, ui, ui. Els novis sempre han d'estar més organitzats. Doncs en aquesta pel·lícula és l'excepció. Tenim el personatge que fa la Bella Inquest, que és la Marina. Ella es guanya la vida organitzant bodes, noces, en aquest cas, però a diferència dels seus clients, ella viu la vida sense cap mena de compromís, ni lligams, ni res. Fins i tot el que li dona la gana. Fins que una nit coneix el Carlos, és una aventura més per ella, però ell li agafa una mena d'efecte molt especial a la Marina. Aleshores, el que passa és que la Marina s'entera que el Carlos té xicota, que és l'Alexia. És una noia que és perfecta, però, casualment, és amiga de la infància de la Marina. Han de cacualitat. Però espera, que això no és tot. Tot s'enreda quan l'Alexia, la novia del Carlos, veig la tarjeta de visita de la Marina, i li pregunta qui és aquesta noia, una mica gelosa. Però, aleshores, com ella organitza noces, la Marina, la novia del Carlos, l'Alexia, ho interpreta com si fos una proposta de matrimoni, com si el Carlos estigués organitzant les noces per ell i ella. I llavors el Carlos, una mica en aquest, apuro, diu sí. Estic organitzant el nostre casament i em vull casar amb tu. Però és una mica així, una mica catòtic. Llavors, això, la pel·lícula va d'aquestes noces precipitades i sense planejar i que comportaran molts problemes que amenaçaran en destruir la relació, que mantenen tots dos. Doncs queda dit, aquest film que s'estrena també avui, 14 de febrer, un dia especial també per aquest tipus de pel·lícules, com és Sant Valentí. Ens anem ara al tercer film que comentem aquesta setmana. No podria dir el mateix de la pel·lícula que ve ara. És una mica diferent, tot plegat. Sí, a veure, també hi ha una relació romàntica, però és un amor diferent i ara entendreu, perquè és una pel·lícula que a mi personalment em crida bastant l'atenció. Es titula You go to my head i és una pel·lícula que ens ve de Bèlgica, Alemanya i França. El productor en aquest cas també és el director de la pel·lícula i es diu Dimitri Leclerc, que curiosament només ha dirigit una pel·lícula que es diu un... No sé si us pronunciarà bé, Un Brute Current Fu, que és una pel·lícula del 1995. I ha tingut aquest salt des del 95 fins al 2020, en aquest cas 2007, perquè la pel·lícula és del 2017, en portar-nos una altra pel·lícula. Si ha tingut aquest lapsus per pensar-s'ho, eh? Sí, d'un i dos, d'un i dos. La distribuidora em fa gràcia com es diu, es diu, con un pack. I la pel·lícula, el gènere que té, és entre drama, amb suspens i també fantasia. I dura dues hores, gairebé. En el repartiment principal trobem un actor i un actriu. No els coneixerem perquè són l'actor Cervi i l'actriu és Belga. De fet, l'actriu és Delfin Bafort, i és un actriu Belga de moda. I l'actor és Svetozar Ktektovic. No sé si l'he preguntat. És un actor Cervi que ha participat a diverses pel·lícules de Cervia i sobretot també de Yugoslavia. I l'eslogan de la pel·lícula diu així. La veritat sempre acaba sortint a la superfície. Sí, la veritat, les veritats cauen pel seu propi pes. Per tant, al final... I en aquesta pel·lícula no serà menys. Tenim l'argument que ens planteja Yugo Tomahit, és una noia que és la Daphne, que està en mig del desert del Sàhara, empateix un greu accident de cotxe que la fa tenir amnesia post-traumàtica. Ella ha tingut aquest accident i es queda allà, i la troba un solitari arquitecte que la porta a l'hospital més proper. Aprofita que ella no recorda res del seu passat i de la seva identitat, llavors el Jake està completament enamorat d'ella i es fa passar pel seu marit. Així, doncs, construeix una vida completament falsa, que és la que sempre havia desitjat i tot li canvia el nom a Kitty. I poc a poc la Kitty se n'anirà enamorant d'ell, però amb petits fragments que anirà recordant del seu passat i que posaran en perill la fantàstica història d'amor que en Jake ha construït i que en realitat no és real. Pot ser un argument també trillat, com hem dit abans, però si mireu el trailer és... molt... la música, sobretot, és com Tipo Cúbric. Tipo Cúbric i George L'Ànfim, és una barreja. O sigui, és... no sé, no té mal a pinta. Doncs amb això ja m'acabes de vendre una de les pel·lícules que s'estrenen avui. Ens anem a la quarta i última, entenc, que l'amor està en l'aigua. Una pel·lícula també per gaudir en aquestes dates de Sant Valentí, que ens ve del Japó, distribuï de part selectavisión, per tant, aquí tenim un anime. Sí, tot l'anime s'encarrega a selecta. Ho porta a selectavisió, exacte. S'encarrega de comèdia romàntica, fantasia i drama. També combina diferents generes. En aquest cas dura una hora i mitja, i el director és Massaki Yuasa, i és un dels co-directors de la sèrie d'animació Hora d'aventures. De fet, la pel·lícula va ser premia del Festival de Sitges de l'any passat com a millor pel·lícula d'animació. Ah, molt bé. Guanyant a Weathering with You, per exemple. I l'eslogan que ens planteja el amor és tenir l'aigua és el següent. Ets la persona amb qui vull estar. Ets la persona a qui vull protegir. Que bonic, que bonic! Molt maco, això. Una pel·lícula molt romàntica. Ara entendreu per què. Tenim la protagonista, que és la Hinako, que després d'haver anat a la universitat, es muda fins a un poble de la costa per fer-hi surf, que és el seu esport preferit, però sense saber molt bé què li depararà al futur. Està una mica perduda. Arran d'un incèndic que passa al poble, que es conegueix a un jove bomber, que es diu Minato. I a mesura que els dos passen temps i un surfejant, perquè el noi també li agrada el surf, doncs es van enamorant. Però, malauradament, un dia, el Minato li passa una desgràcia que no se sap ben bé quina és, però mor. Ostres, però no em diguis això a la llar. Espera, espera, que això també es veu al trailer. Però, però... L'única manera que trobarà la Hinako de contactar amb el... amb el noi, amb el Minato, serà cantant una cançó que ells compartien, amb la qual, amb aquesta cançó, el noi apareix dins l'aigua. Dins l'aigua vol dir, dins els gots d'aigua, dins un basal, al mar... O sigui, i només apareix allà. Ah, com la forma de l'aigua. Sí? Molt sàpiga. Que no té res a veure amb la forma de l'aigua. No us fiquem amb la pel·lícula del Guillermo. Però, però, que fort, no, això? Vull dir, guau. Home, estava a Sitges, havia de tenir un element de fantasia. Estàvem a la Xinxè. Tu la vas veure a aquesta Sitges, aquest any? Jo aquesta no l'he vist. Doncs mira... Només vaig veure algú de l'Iguiziu. No hauries d'haver vist, eh? Per què ho vius així? No hauries d'haver vist, eh? Però que si vas a Sitges és per veure-la, eh? No, és que, clar, l'Alla és molt bona, perquè va de s'apuntar a les sessions i per coses, al final, no acabes nant, a les sessions, perquè no acabes... Aquesta no tenia pensat veure-la, em vaig perdre de Wonderland, que després la vaig veure i va ser un horrible. Millor no haver-la vist, no? Sí, exacte. Doncs llavors, potser no són casualitats, eh? Potser és el d'esquí, eh? Potser és el d'esquí, eh? Potser és el d'esquí. Espera, us he de dir-nos que encara s'han d'estrenar que també s'estrenen. Tenim son i clar pel·lícula, que també la podreu veure aquesta setmana, juntament amb Japó i Fantasy Island, un altre pel·lícula de por. Amb altres països s'estrena Casa Nova, l'últim amor que ens ve de França, i Sinónimos, un altre de França, Israel i Alemanya. I per últim, el Web al Dinosaure, de Mongòlia, que també estava a Sitges. No ho vas veure, no, tampoc? Tampoc. Ah, veureu. Que segur que vas de disfrutar a Sitges, tant com disfrutarem la secció... Però els repliculars que encara no s'han estrenat. Sí, això és molt important, això és el guai de Sitges. Però el que encara no s'ha estrenat és la secció del Raül, que s'estrenaran en quatre minuts. Raül Navarro, ets capaç... En sobre d'en tres. En sobre d'en tres. Sí, perquè, a més, el general que t'ho has fet és com ho podríem resumir. No puc fer una cuina molt fàcil com els teus, però no... No, però... És acabat. Ja. Si anem a aquest astrofès... Ostres, és molt genèric, això. Podríem parlar d'incendis, de latrèmols, tornados, inundacions, volcans, plagues, mutants, àliens... És un tema molt extens. Ah, d'àliens també és considerat catàstrofe? Clar, al final és destucció. Si veuen els àliens aquí, si els àliens estan a casa seva... Sí, no, llavors és destucció per part nostra. És un gènere que és tan... És un gènere que és tan... És un gènere que és tan antic gairebé quasi com el cinema. Ja és. Perquè és un tema que ens ha fascinat sempre. Fascinat sempre, això de destruir i destruir i destruir. No s'encanta. L'ho llevam sense narelles. El gran boom de les pel·lícules de catàstrofe, potser seria el 70. Començant amb l'aeroport, o jo els xeten. És una pel·li que tovem tots els tòpics d'aquest gènere, no? Moltes estrelles fent camiós, fent petits papers, perquè siguin reconegudes a aquestes pel·lícules, perquè els gobles vagi a veure d'entrada. Però va ser el boom o va néixer? Va ser el boom, va ser el boom, va ser el boom. I ara ha arribat, sempre un pacient i no en queda temps. Diríem que la pel·lícula, evidentment, de catàstrofe, amb més recaptació de la història, seria un titànic. No deixa, ser una catàstrofe, no? Va ser la tercera pel·lícula més d'aquí de la història. La història, fins a aquest punt, hem arribat a ensagrar de veure la destrucció. I una de les que ha guanyat més Òscars. Moti-destrucció, correcte. Tot i que la primera pel·lícula de catàstrofes que es recorda o que es té referència, seria San Francisco, que és una pel·lícula de 1936, que anava sobre un incendi real que va veure a la ciutat californiana 30 anys abans, és a dir, el 1900. Estava patrocinitzada, com deien, per grans estrelles, com Clar Gable o Spencer Tracy. Llavors allà va néixer el cinema de la ciutat californiana. Allà se suposa que va néixer el 1930. El 1950 hi venien els aliens, que, com deien, va cautivar amb l'arribar de los mundos, evidentment, que era un gran reforment. El vídeo hauríem de parlar de la guerra de los aliens. Sí, molt interessant. El 1970, com deien, va arribar la por a volar. Va arribar al puerto, com deien, i aquests tipus de pel·lícules que t'estofes aèries. Els 80 els paritja més naturals, en el sentit d'animals. Animals perillosos. Arribaven, que va ser al final del 70, però considerem que on s'hi fos dels 80, amb els taurons, amb els pilvers. Del mateix espilver, en els anys 90, hi hauria un reneixement d'aquest gènere amb Jurassic Park, evidentment. A partir d'aquí podrien parlar de Twister, de Magaidon, o Titanic, com deien. Raül, la veritat és que t'hem de felicitar, perquè has fet una secció cuyo-nuda amb 5 minuts. Mira, te plau, perquè, de veritat, que te'l mereces. Gràcies, Raül, i la catàstrofe més gran... És haver d'acomiadar aquí, oi? La catàstrofe més gran coneguda va ser que ens donessin aquest programa i que fessin 3 temporades. Una cosa bona, què és divendres? Comença cap de Sant Manó. Sí, això és molt guai. Gràcies a tots, no us ennogeu amb les cuispetes i a gaudir del cinema. Adéu, si hi ha un. Adeu!