Txaf! Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes! El programa que més us agrada, el programa que parla de cinema, que parla d'aventures, que parla d'històries, això és Cinema a la Gresca! Una tarda més amb vosaltres, un matí més, una nit més, una matinada més, a l'hora que ens estigueu escoltant, això és igual perquè som els mateixos de sempre. Jo sóc Daniel Martínez i estic amb vosaltres al capdavant de Cinema a la Gresca. A la meva dreta, com sempre, tinc l'entrenyable. Ell és Raül Navarro! Bona tarda! Mira, intentant assumir aquest canvi, no és el que em presentis a mi primer? Sí, t'he presentat a tu primer, perquè m'ha fet il·lusió. No, no, ja fa, eh! També he vist que estaves distret amb el mòbil i he dit així, i per una mica la punyeta. Has vist que tinc una llumeta aquí, a sobre? Mira, no, ja hem vist. És xulo, això, eh! Estàvem estúdica, oi? Estàvem estrenant mitja estudi, perquè hem estat de reformes en casa, i, clar, ho és aquí. Ara veig que hi ha una llumeta aquí, i telèfon a mi casa, saps? Sí, perquè, a més, és collós, perquè d'entén, estàvem parlant, ostres, la llum queda molt baixa. No sé si la veuràs des de allà. Bueno, sí que la veig, però amb coses... No, però ara veus-les aquí, clar. Estàvem pensats. S'ha ensès algú aquí, dic-la. Està tot pensat. Està tot pensat, oi? Sí, sí, i saps qui pensa, això? Ho pensa molta gent, oi? Ho pensa els directius de la ràdio i tot plegat, i la persona que pensa molt en aquesta ràdio és el Josep Montano. Què dius, Josep? Ho sento, laia, és l'última. Avui ha quedat l'última, perquè, com diuen, l'Oboa es fa esperar. Amb tots vosaltres, la fantàstica. Ella és laia Vidal. No estic acostumada a aquest tractament. M'has denigrado. Què tal, laia? T'hem deixat pel final, avui, eh? Sí, no sé com prendre-m'ho. No t'aprenguis malament, sisplau. M'encanta aquesta cosa nova que tens en el teu micro. Com que tens el micro més pro, ara. Ara es nota més que ets el presentador del programa. I, a més, no sé si sou vosaltres, però és que sento com que sona millor tot, no sé. Són nosaltres, són nosaltres. Són les nostres veus. Però sou vosaltres especials, i per això esteu a Cinema La Gresca. Jo també sóc una mica especial, però els nostres ullens són els més especials de tots, perquè són els que ens aguanten. De l'umilla del cinema. Benvinguts i benvingudes a Cinema La Gresca! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Cúbricament, no? Sembla que hagis dit cúbric. Ah, sí? Ah, sí? Has sentat com dos paraules al llibre? Cúbricament i jo... Cúbricament, sí, sí. Doncs no tenen res a veure amb cúbric. Tot i que t'agrada molt cúbric. Sí, però no està relacionat amb els pel·lícules que vaig veure ahir. Tot i que són dos thrillers, podríem dir. Ah, watch your thrillers. Ahir vaig anar a veure Fantasy Island i Crimen a Contrarrelo. Fantasia Island és una pel·lícula que va d'una illa, que si tu hi vas, et compleix la teva fantasia de la vida. T'ha quedat d'hi dut. Sí, bàsicament. Deus tens una... només pot complir una fantasia, la que sigui. Perquè té com poders màgics, és fantàstica i tot això. Una de tots els que estan? Una per cadascú. Una per cadascú. El que passa és que és una pel·lícula que... comença bé, o sigui, té una bona premisa, però el problema que tinc és que ensenya coses que ja hem vist en moltes altres pel·lícules. I té elements que em van recordar, això és un element molt de nosaltres, de pel·li de nosaltres. M'encanta aquesta pel·lícula. Això és un element de Pirates del Caribe 3. Hi ha un element que em va recordar això. Després, un element de la pel·li d'escape room, o dels escapes rooms en general. Sí, sí, la veritat, em va agradar molt. Uf, m'ha adonat una pico. No te m'ho inis, per això t'he portat el teu got d'aigua, perquè puguis veure en els moments de necessitat. Per això estem fent aquesta falca mentre parles. I ara ja estava bé amb el seu got, amb la seva taça blava, i deixa la taça, la taula... Sí, som personatjades les taças, perquè una de les pors que teníem era d'equivocar-nos de taça. Que té la nostra nom. Això passava a la primera temporada. Ja, que estem tothom amb la aquesta dèdia. Sí, sí, de les epidèmies i les coses. Sí, sí, sí. Cada escola, la seva taça, i ja està. Que no que hi haguem en aquestes coses, però cada escola, la seva taça. Doncs és una pel·lícula que en conclusió és entretinguda, et fa passar una estona entretinguda, tot i que hi va haver una part a la meitat, o més o menys cap al nostre, que es fa molt avorrida. Sí, em vaig a dormir. Sí, em vaig a dormir. Però durant dos, tres minutets, tampoc gaire. Però és que hi ha com a acció, però és acció que t'intenta explicar moltes coses, però en altres fons no hi ha res, saps? Clar, vale. Llavors, entrecabarreja diferents coses que ja hem vist, i que els dos llits que hi ha cap al final sí que són bastant inesperats, i això sí que té mèrit, però està com m'endescordant-se amb la primera meitat de la pel·li. És com que té elements que no s'expliquen del tot per què passen i tot això. I al final em va deixar com un sabor de boca una mica agri. Això per part de fantasy island. I després l'altra de... Perdona, abans que canvies de pel·lícula. Jo aquesta premissa m'agradava molt més, com m'he imaginat al principi el problema que t'he fet. Seria molt més divertit si tinguessin un sol desig o fantasia per a tots els que estan allà. I que acabis per sortets, o un concurs per escurir. Un concurs que acabi sent com Battle Royale. Un concurs de tots. Home, seria guai. Home, clar. Què dius? És qui pots fer. La seva fantasia. I que desig... Doncs no voldria estar sol, malament. No desigis reviure els altres. I tot no començarà. I així fins a l'altre. No la vives, a la mort. Ai, ai, ai, que perillosos que sou. La meva proposta d'avui ja sabeu que m'agrada abans... Que m'agrada fer aquesta invitació a les covers. I avui es porta un altre cover de Little Green Bag, en aquest cas, és de Kundala. I és del Happy Day, del programa Happy Day de TV3. I és molt a capela, l'escoltem de fons la cançó. I es rollo així, saps? No, no sona bé. Rollo a capela. Segona pel·li. Crimen a contra reloj. És un thriller que va d'una gent de policia que té una família, no està casat ni res, però està molt lligat a la seva família, que són el seu germà, la dona del seu germà i la seva nebuda. Aleshores, per una circumstància, hi ha un assassinat, i en l'assassinat moren el germà, la dona i la nebuda. I ella es queda sol. El que passa és que després d'aquest crim, rep una trucada del mòbil de la seva nebuda. I aleshores, contesta, resulta que la seva nebuda va trucant no des del més enllà, o des del paradís, o des d'on sigui, sinó des de dues setmanes abans que succeeixi el crim. I aleshores, amb mesura de les pistes que aniran aconseguint des del futur, intentarà que des del passat la noia eviti l'assassinat. Un frecunci. Un què? Frecunci. Un frecunci? Sí, és una pel·lícula. Un frecunci? Sí. Un fracunci? Sí. Una pel·lícula que uni el seu fill. Ah, doncs molt semblant. És d'una missa de ràdio? Doncs més o menys semblant. És que és per trucar de telefònica. És una pel·lícula interessant. A mi se'm va fer també bastant entretinguda. És una pel·lícula que et manté en constant tensió, constantment, i la manera d'estar gravada és més casolana, que no Fantasy Island, per exemple. Fantasy Island sí que té plans molt convencionals, molt de pel·lícula, de terror, d'aquestes típiques de Blumhouse, perquè és de la producció d'un sol tipus de Hamer Salir, i tot això. És més així. En canvi, la de Crimer de Contrarreloj és més de càmera amb mà. No és tan càmera amb mà tota l'estona, però sí que és més casolana. A vegades la càmera no està del tot fixa i tot això. És més austè en aquest sentit. I manté molt bé l'atenció, però el problema que tinc amb ella és que, al final, qui és l'assassí o l'assassina, no s'expliquen gaire els motius que duen a aquesta persona a cometre l'assassinat, perquè hi ha tot un entremat polític i de màfies i de grups d'aquests suburbants que tenen els seus propis conflictes, hi ha tot un engranatge de tots aquests aspectes ficats allà, i no s'acaba d'entendre molt bé quines aquestes organitzacions, ni quines són les seves motivacions, ni res. I, al final, et quedes com, uau, era aquesta persona, però no s'acaba d'entendre molt bé per què. I més o menys això. Però la pel·li és bastant agobiant, no tant com Whiplash, per exemple, perquè a mi personalment em va agobiar molt, encara que no sigui un thriller, però per passar una estona, no una bona estona, perquè és thriller i tensió, però per passar una estona està bé. Molt bona recomanació, Laya, ens quedem amb aquestes, Criminat Contrallog i Fantasy Island, i afegim aquesta llista, una altra pel·lícula que hem comentat al programa, però jo vull tornar a comentar perquè l'he tornat a veure, que és Don't Rage, el Blanco Perfecto. La vaig veure l'altre dia a l'Amazon Video, que la tenim en aquesta plataforma digital, i és una pel·lícula que fa uns anys aquí al Terror Molins, que va estar també a Sitges. La vam veure en una marató de Sitges, em va agradar molt aquesta pel·lícula, la vaig disfrutar molt, la vaig tornar a veure a casa, la vaig disfrutar molt, tot i que a casa és una mica que perd l'encant de Sitges, però és una pel·lícula superchula, amb una sinòpsia molt interessant, perquè és molt senzilla. I que no canvien de cenari. No canvia de cenari, és una carretera perduda pel No Res, que tenim un cotxe, que se li puja la roda, o no, i queden al muntant la vis i li va agradar molt, perquè ens estaven senyes des de l'altre costat del mirall, del vidre, i ens està dient, oh, boníssima, boníssima. Sí, tenim uns personatges, que els hi passen coses, com que es diu Blanco Perfecto, això vol dir que hi haurà una altra persona, que t'entrarà contra les vides d'aquests protagonistes, i passen en coses, i és una pel·lícula que està molt i molt bé. Molt guai, és molt guai, la veritat. Què et porta, Raül, aquesta setmana? Bé, jo aquesta setmana he vist revisionat algunes pel·lícules més antigues, diguem. La setmana passada parlàveu vosaltres mateixos de Hell, que havies vist Hell. Sí, que guai. Això m'ha recordat que mai l'havia acabat de veure, una pel·lícula d'aquelles que tenteixes una miqueta per sobre, i el dia que tinguis temps a la veure, tal com parlàveu d'aquella pel·lícula l'he vist. Bé, m'ha semblat bé, correcte, està molt xula. Molt a l'estil, com deieu, de la Blackmere, o d'aquest tipus de històries. Dona una reflexió molt interessant al final. Però està molt bé, està molt bé. La veritat és que no m'ha dit gustar, la veritat. He vist això i també he revisionat una mica el viatge de Chido, una mica de la manga, sí, sí. Vindrem a Netflix d'equip boquet, no? Sí, sí, sí. Ara tenim les primeres set, entre les quals estava la de Niki i la Bruja, el Porcorroso, mi vecino Totoro. Ah, mira, el Porcorroso també l'ha estat veient. El Castillo en el cielo, i entra de atrás. El viento se levanta, no sé si, també. Doncs molt interessants les aportacions que ens fas avui, Raül, sempre són interessants, però la veritat és que el viatge de Chihiro és una pel·lícula que et marca sempre, avui diré, és una pel·lícula d'aquelles que... És que és molt, molt xula. A mi em va marcar molt en el seu moment, i si la tornés a veure, segur que tant. Sí, per mi és una de les millors del Ghibli. Quines és la vostra pel·li de Ghibli preferida? Ostres, Totoro, o Totoro és que està molt guai de Totoro? A mi Totoro, mi rita. No t'agrada, mi vecino Totoro. Perdó. Jo, a mi, mi vecino Totoro em va agradar molt. Hi ha moltes que m'agraden pocos que m'encanta, és molt xula. O aquesta, del viatge de Chihiro. A mi és que em fa una mica d'angúnia, tot això dels porcs menjants, ara. És que està pensada perquè et creï... Correcte. Passo molt malament amb aquesta pel·lícula. No sé si preferida, però la que... Per mi és un bon record. Sí, és un bon record. Bon record seria... La tomba de l'Azucionaga. La tomba de l'Azucionaga. Sí, sí, sí, sí. No va tia per aquí. No va tia per aquí. Perquè mai he sigut molt... excessivament aficionat al manga, és un anime, de reconec que m'ha costat molt entrar. Gràcies a Ghibli, com el que que diu. Potser una de les primeres pel·lícules que vaig veure va ser la tomba de l'Azucionaga. I les veurà com diuen... Sense esperar-te gaire. Sí, una mica, que malaurament no està... Però me la va deixar, me la va recomanar, mirar aquesta. Em va tancar la vida en aquest sentit. És duríssim, eh? És molt. Però va fer que comences a veure el manga, o el anime, perdó, el manga no, l'anime, amb uns altres ulls. Sí, és que és impactant. Això tinc un bon acord, la tomba de l'Azucionaga. Tot i que la història sigui la pel·li que sigui. I per això avui parlarem d'anime a la Rapesca, o no? No ho sé. Hem de descobrir-ho, això és la Rapesca. No s'expós tu, Dani. Pobrir el tema d'avui de la Rapesca. Doncs anem a esbrinar el tema d'avui, però abans que quedi clar, que a mi em va agradar molt, i no tot el d'hora, que consti, doncs t'hi n'has d'anar, perquè no hagi quedat clar, i tu l'haig de dir la teva pel·lícula preferida de Ghibli. Quina és la teva pel·lícula de Ghibli? El Castellamblanti. I ara sí, amb aquest dubte, que sempre són els nostres ullens, ens anem a esbrinar el teu tema d'avui. Com sempre anem a remenar aquests fulls, que tenim en aquesta caixa, en aquesta caixa de crispetes, que tenim aquí a l'estudi. Anem a esbrinar, perquè avui Raül ens parlaràs de vecinos invasores. Mira, parlant de mi vecino totoro, és una pel·lícula del 2006, de dibuixos animats, no sé si et sona. Les esquidols aquells. Crec que mai l'he arribat a veure. Jo tampoc. Jo no sé qui va posar... A veure, que consti anar clar. Aquesta caixa l'omplimenta tots. La pregunta és qui va ficar en aquest tema. La tenim aquí a l'Arradi, la gent va ficar amb paparets. Sí, el Ferran Casona i el Xavi EPSX segur que quan passen per aquí posen algun paparet allà dins. El Raül ens parli d'això. I fins i tot els invasores, jo no sé si és una pel·lícula tan mítica per parlar-la a la repesca, però potser hauríem de parlar d'ella. Potser hauríem de portar pel·lis que no tampoc siguin tan trascades. Sí, i aquesta era la meva intenció, quan venim la temporada passada, aquestes ja són anant demà. Aquesta ja? Tant com això. Es parli més, Raül. Mira-te-la. Mira-te-la. Doncs no la revisiona, ara, en 10 minuts. Aquest vídeo és de YouTube, no? Resument. Puls fixen en un minuto. Doncs això. Veient els invasores en 30 segons. Hauràs de posar això perquè nosaltres agafem el Google Maps per anar a la llevidal i la ciutat i Identкамom. I ara sí, ja tornem Ja tornem aquí amb vosaltres aquesta pausa musical que ens agrada tant amb aquesta versió de lalalan i estem al lalalalallavidal i la ciutat de les estrenes. Hi ha tres temporades en descobrir aquesta sintonia i el nom perfecte per la meva secció, eh? Sí, i va ser un dia... Perquè la segona timbre de la secció és el seu nom. Sí, i després d'un dia que vaig cagar en el lavabo del Raül, de casa del Raül, vaig descobrir aquest nom, no és broma. Dani, tampoc cal tants totals, eh? No vaig anar a cagar, però sí que és veritat que vaig anar al lavabo de casa del Raül i em vaig inspirar de la idea pel nom. Però que sóc molt escatològic, sóc com un empatit. Basat en fer reels. Basat en fer reels. Estaven al lavabo de casa del Raül, tu digues en serio. No vaig anar a... Ho corromboro perquè jo no veia era allà. No vaig fer caca, eh, Raül? Tu prometo. Vaig anar a fer... a retar-me les mans aquestes coses. Dani, podem passejar la meva secció, sisplau? Sí, sisplau. És que de debò atureu masca. Dani, quines coses, eh? L'Alla, avui m'ha donat per pintar la teva secció. No sé per què. És un pint de coloria. Sí, sí, ja ho veig. Ja ho veig. Està tot ple de cubos. A la gent d'Instagram que ho pugui veure, no sé, m'està donant com per pintar, però em concentra més. No sé, estic pintant, però això li portaré al moscicola aquest full, perquè segur que desvallarà aquí coses estranyes. Ara et dirà, aquests cubs tan grans simbolitzen... Te va morir en dos dies. Te dirà, te quedes en dos dies de vida. Aquí estaves més estressat, aquí has fet ratlles i les ratlles signifiquen això. Ratlles més potents, ratlles no tenen potents. Per ara anem a interpretar la puntuació de les pel·lícules de la setmana passada. Exactament. La setmana passada vam destacar quatre pel·lícules que van ser les següents. Teníem en primer lloc... No, no, però interpretat, eh? Has d'interpretar-ho. Estic interpretant? Ah, vale. Però interpretat dramatògicament, eh? Estic interpretat. Ah, d'acord. Els pel·lícules que vam destacar van ser Queen and Slim, també teníem Cancion Sim Nombre, una pel·lícula espanyola que es diu El Plan, i per últim la pel·lícula d'Animació... Paradults, titulada Les Golondrines de Cabull. Oh! D'acordes d'aquesta? Sí, Paradults, animació Paradults. Animació... Dorilla de la Guerra. Dorilla. Doncs, com sempre us presentaré aquestes pel·lícules amb l'ordre ascendent. De menys nota a més notes, segons les pàgines de crítiques que n'hem trobat per internet, i fent una mitjana de totes les puntuacions. En primer lloc, tenim... És molt curiós, perquè tenim puntuacions molt semblants entre elles. La primera de totes és El Plan, que es queda amb una puntuació la més baixada de totes, però no és una mala puntuació, perquè rep un 6,5. Sí, és una pel·lícula espanyola, recordem? Sí. És l'úpera prima del director, i tracta de 3 homes que estan parats, que treballaven a la mateixa empresa i van deixar de treballar, i aleshores un dia et decideixen quedar a casa d'un i fer un pla. Un pla de no se sap el que. Per això s'ha de veure la pel·lícula. Però després passen una sèrie d'obstacles, que els impedeixen sortir de casa i portar termes a aquest pla, i se les hauran d'enginyar per sortir. Molt bé, doncs és una de les propostes que teníem la setmana passada. Exacte, però no és l'única. Després, amb una puntuació un palet més alta, doncs 6,75, s'ha quedat Queen and Slim, aquesta pel·lícula que protagonitzava el protagonista de Deja M'he Salir. Sí, correcte. Després tenim, amb un set, amb una miqueta més de puntuació, Cancion Sin Nombre, una pel·lícula en blanc i negre de Perú, i per últim, la pel·lícula d'animació, les golondrines de Càbul, perdó, ha rebut un set veint i cinc. Sí, que bastant ben valorada per la crítica. Doncs sí, l'han deixat bastant bé, i jo crec que jo també fa molt, i diu molt, de la pel·lícula. De fet, aquesta estava al cine baix, diria. No sé si segueix, però... Ginec de pa, bona mi. I ara sí, ens anem a la cartellera d'aquesta setmana, comencem amb I L'Hombra Invisible, una pel·lícula dels Estats Units. Correcte, produïda per Blumhouse Productions, igual que el Fantasy Island, també és de Blumhouse, i també de Dark Universe i Universal, que també és la distribuidora. És un thriller que combina fantasia i terror, i dura dues oretes. El director i el guionista, en aquesta ocasió, és la mateixa persona, que és Late One Hell, que ha dirigit pel·lícules com los archivos de Jigsaw. Jigsaw, recordem, que és el protagonista de la saga de Sau. També Insidios, capítulo 3, i la pel·lícula Upgrade i Limitado. I en el repartiment, principalment, trobem com el protagonista a l'actriu Elisabet Moss, que la vam poder veure a nosaltres, la pel·lícula de nosaltres, o més coneguda com a protagonista, també, a la sèrie El Cuento de la Criada. Ja ho he dit abans, però a nosaltres m'agrada molt i molt. Si no l'heu vist, l'heu de veure. Recomanació del dia. Jordan Pil. Que, de fet, la pel·lícula es diu El Hombre Invisible, però no és la primera vegada que veiem el cinema amb un personatge que es torna invisible. És un tret que s'ha vist moltes vegades. També apareixen homes invisibles a pel·lícules com TVO i no TVO, del 1972. Demà, ho has entès? Que només és invisible quan no no TVO, no? Suposo. Bàsicament. És com una pel·lícula que hi ha d'un acord, un nom. D'una pel·lícula del... Te m'ho recordo, el protagonista. Ah, valeu. Bueno. Ostres, el Dazzolander. Gràcies, Raül, per la teva operació. El Dazzolander és el sial. Amb el sial nom, eh? Ah. Ah, correcte. Sí, el... O al Montsenyet Museo. Sí, sí, sí. És veritat? Bueno, és igual. Ja m'ho heu entès tots. Hi ha una pel·lícula molt divertida, que no recordo tampoc el títol de la pel·lícula. Raül, recordes alguna cosa? És com de superar, oi? És el que tenen superpoders, i hi ha un dèys que només té el superpoder. De fer-se invisible. De fer-se invisible quan els demés no miren. Oh! Important el concepte, quan els demés no miren. Però, llavors, això no serveix de... Ben estiler. Ben estiler, correcte. Això és la divertida de la pel·lícula. O sigui, la pel·lícula del concepte. Clar, nosaltres també podem ser invisibles quan ens miren. No, no, ja ho sóc. I a vegades quan em miren també. Ah, sí? Sí. Ah. A vegades veo, veo, muertos. A vegades veo, hombres invisibles. Doncs, a part de totes aquestes pel·lícules, també hi apareixen... Homes invisibles a... The Man Who Wasn't There, del 1983. Memories d'un hombre invisible, del 1901 en totes, i de John Carpenter. També a... El hombre sin sombra, del 2000. La Liga de los Somres Extraordinarios, del 2003. I, fins i tot, a la saga... d'animació Hotel Transilvania. Que m'encanta. Els homes invisibles han aparegut moltes vegades al cinema, i aquesta no és una excepció, però l'interessant de la versió que ens porten avui... de l'Hombre Invisible, és que és una reinterpretació... de la novel·la... de l'Hombre Invisible, de... Act J. Wells. Que és on es basen totes aquestes històries... de l'Hombre Invisible. La slogan que ens porten és... que allò que no pots veure... et pot fer mal. Oh, aquesta música t'ha agafat bé, eh? Sí, eh? Aquest paràsitos que ens està acompanyant... el programa durant aquests dies, perquè jo crec que s'ho mereix... Bé, servir per tot. Jo crec que la posaran fins i tot als ascensors, saps? Serà el fenomen o paràsitos. I que comença a sonar aquesta música, també. I jo, si estic amb gent, em donaria la sensació que estic en una pel·lícula... Sí, eh? Pensant això, m'estan gravant... amb una càmera oculta o alguna cosa semblant. Ai, Lalla, tu vius en una pel·lícula i no ho saps. Si comenceu de truman, no? Sí, una mica, una mica, una mica. El Raül sempre té aquesta por, encara, de no saps si viu en un show de truman o no. Això ho veu pensar? Per això, alguna vegada m'ho has comentat. Això m'acaba de recordar d'una cosa... que no té res a veure amb el cinema, aquí parlem de tot. Un vídeo de Twitter que era... que ficava... Estem en un show de truman, perquè era un núvol de pluja que només queia en una zona concreta. I la gent, fins i tot, anava passant pel costat i mirava en plant. Però com pot ser que només plogi en una zona concreta... Sí, però una zona molt petita, eh? La meitat d'aquesta taula. Molt fort. No se saps si era un muntatge, si era de veritat, però encara no s'ha explicat. D'aquí una pel·lícula estàvem parlant allà. Això, l'home invisible, sí. Explica'ns una mica la sinòpsia. Doncs tenim a la protagonista l'Elisabeth Moss, que fa de Cecilia, que és una dona que està atrapada en una relació de parella tòxica, amb un científic que és molt brillant i molt ric, també, que a part d'això resulta ser un manipulador sociòpata. Ah, guai, està bé. És una doble vida. La nit sóc un sociòpata manipulador. Un dia, aquest home mor. I, tot i portar-se malament amb ella, li deixa a la Cecilia una enorme part de la seva enorme fortuna. Però les coses comencen a passar-li a la protagonista coses estranyes, fins al punt de posar en perill la seva vida i la dels seus essers estimats. I el pitjor de tot, és que ella creu que és cosa del seu marit, que totes les coses estranyes que li passen són cosa del seu marit, que, d'alguna manera, ha tornat a la vida, però en forma d'home invisible, perquè ella no el pot veure. Tot i així, la Cecilia decidirà enfrontar-se a ell. Doncs la primera pel·lícula ja en setem una mica el pastís de la cartellera d'aquesta setmana. És l'ombre invisible. I ens anem a un altre film, en aquest cas, un film espanyol de thriller. Estem parlant de Cuerdas. Sí, sí. No sortim del thriller. No ens anem del thriller. I Cuerdas, és una pel·lícula produïda per Bastian Films, Galle Audiovisuals, l'Institut Valencià de Cultura, Núming Tech, Soveté al Tren i TV3. Sí, dèiem moltes produtores al darrere, i és una pel·lícula corteta, dura una hora i 27 minuts. El director s'estrena amb aquesta pel·lícula, és la seva opera prema. Opera prema. També ha participat en el guió. I les coses que ha dirigit abans d'aquesta pel·lícula van ser curmatratges com final, un altre que es diu fest a la hora de ganar, perdó, todo, vale. La història de sempre, Matagatos i El Corridor. Per aquest últim, El Corridor va obtenir el Goya a millor curmatratge de ficció l'any 2014. De fet. Doncs molt bé, felicitats per aquest director. I els actors que surten que van veure el terror Molins, que només són dos personatges en una casa. Doncs en aquest cas, passa el mateix. Deixa de dibuixar, Dani, si plau. Estic dibuixant una croqueta. Estic fent una croqueta de pernil. Els dos actors que hi participen són un actor i un actriu. L'actriu és Paula del Río, ha sortit a pel·lícules com El Desconocido i La Sombra de la Ley, i l'altre actor és Miguel Ángel Jenner, que és un actor de dublatge molt molt conegut, però també ha sortit a... El pare de Miguel Jenner, i de David Jenner. També. I també la seva faceta d'actor de dublatge no és la única que té, perquè té també una faceta d'actor d'imatge a sèries com El Cor de la Ciutat o La Riera, d'aquí, i també el podem veure al documental Voces in Imágenes, on surten tots aquests actors de dublatge mítics, i altres pel·lícules, també. I el que t'acuerdes és que deslliguem les nostres pos. Fent aquest joc de paraules amb deslligar, les cordes... Sí, va una mica per aquí, no? La cosa? Sí. El que no s'explica molt bé és perquè les cordes tenen tanta importància en aquesta història, perquè la Sinopsis no deixa ben clar. S'haurà de veure la pel·lícula per saber-ho. I és que la Sinopsis ens presenta a l'Elena, que és una adolescent tetraplegica que s'ha quedat així per culpa d'un accident i s'ha retirat a viure a una mesia al camp amb el seu pare Miguel. Allà també comptarà amb l'ajuda de Lazos, que és un gos de rasa pastovelga que està especialment ensinistrat per ajudar-la. I la pel·lícula només són ells tres. Són la noia, el seu pare i el gos. Tot i així, l'Elena s'ha sent en veïda pel dolor que li causa no la seva condició de tetraplegica que també, sinó que la seva germana a mort també fa molt poc. I encara està en ple dol. Però, suptavament d'un dia per l'altre, el seu gos contraeu una estranya malaltia i es convertirà en el seu pitjor enemic. Potser les cordes tindran alguna cosa a veure amb Miguel el gos perquè no es capi o perquè no l'ataki. És curiós, no? El gos que sempre s'ha dit que és el millor amic de l'home i que ara de cop i volta es pot ser amic. També juguen en aquest terme. Però si se li en van les dones es pot convertir en el pitjor amic. Déu-n'hi-do. És una cosa molt especial, aquesta. Tan especial com la pel·lícula que parlem a continuació. Estem parlant d'especials. Una pel·lícula francesa. I, de fet, aquesta pel·lícula he dublat de personatges en català. Ah, mira que bé. Potser si el trobem en català... Sí, però he mirat i aquesta setmana no s'estrena encara. Potser s'estrena d'aquí unes quantes. Més endavant? Sí, podria ser. És una pel·lícula que ens ve de França distribuï de part a Contracorriente Films i es tracta d'una comèdia dramàtica basada en fets reals que dura gairebé dues hores. Una hora i 54 minuts. Els directors són dos, en aquest cas, que també formen part del guió. I les que són Olíbier o Olíbier Nacatx, no sé com es pronuncia, i Éric Toledano. Són dos directors que sempre treballen junts i han dirigit pel·lícules i ens han marcat com Intocable. Ah, que guai! Samba i Celavi. Sí, sí, molt bé. Si miràvem el trailer, és de l'estil de Intocable. Molt així. No són els mateixos personatges i la mateixa història, però el rotllo que té l'ambientació va per aquí també. En el repartiment principal trobem a dos actors que són Vincent Castle, ha sortit a la saga d'Oceans, per exemple, d'Oceans 11, d'Oceans 13 i tot això, a Cisne Negro, i a la recent Underwater. I també hi apareix Reda Cateb, que ha sortit a Los River, a Inmersión o a Enemigos Cintimos, entre altres pel·lícules. De fet, una curiositat que us porto de especial és que els directors afirmen que el projecte se'ls veu córrer abans i tot de rodar Intocable, que és del 2011. Sí, ja porten temps amb aquesta idea, però en aquell moment no tenien els recursos necessaris per filmar-la. I abans de riscar-se i fer una pel·lícula que no complís les expectatives que ells tenien, van decidir tenir els recursos per poder-la gravar en condicions. I va ser gràcies a l'èxit d'Intocable, perquè gràcies a Intocable van tenir aquest boom que els va portar a la fama, va ser gràcies a aquesta pel·li que el Dua va poder portar a terme aquesta història. Doncs mira, quina cosa més curiosa, que hagis de fer una pel·lícula que potser no les donaves totes, per poder... Perquè la idea no fos bona, sinó perquè els recursos que necessitaven no els tenien en aquell moment. I van decidir esperar-se a tenir-los per portar a terme la pel·li de especiales. Doncs mira, l'haurem de veure. I en aquest cas no porto l'eslogan, perquè no l'he trobat. El que sí que he trobat són crítiques que surten en el trailer i que posen bastantes expectatives en aquesta pel·lícula. Perquè ens diuen que aquesta pel·lícula va tenir una puntuació 9,19 sobre 10, que és la nota més alta de la història del Festival de Sant Sebastià, i 9,9 sobre 10, segons la nota del públic més alta dels últims 18 anys a França. Deu nido. Fiquen moltes expectatives. Deu nido. Sí, sí, fa patir una mica i tot. I és que la història és molt empàtica. Perquè, a més, jo que he doblat diferents troços, es veu que és una pel·lícula que tracta molt dels valors humans. És molt... Em va semblar molt a Campeones, per exemple. És molt semblant en aquest sentit. Perquè tenim els protagonistes, que són en Bruno i en Malik, que són dos amics que durant 20 anys es dediquen al món dels nens i adolescents autistes a cuidar-los. I llavors, són a càrrec de dues organitzacions que són sense ànims de lucre, i allà s'encarreguen de formar joves perquè siguin cuidadors de casos extrems en situacions de persones en autisme. D'aquesta manera creen una associació molt excepcional que es dedica molt fermament a aquesta labor fora d'entorns tradicionals i dedicat a aquestes persones extraordinàries. Per això la pel·lícula es diu especial és perquè refereix als nens i adolescents autistes que surten o amb discapacitats que surten a la pel·lícula. Doncs haurem d'anar a veure-la. Haurem d'anar a veure-la perquè té una pinta bastant interessant. Jo soc molt fan del cinema francès i us ho he dit moltes vegades. No és que sigui molt fan sinó que m'agrada que ja això és molt, hi ha molta gent que no pot amb el cinema francès. I a mi m'agrada que ja està. No hi ha hagut els colors. I tant, i tant. I ens anem com sempre a l'animació. L'última pel·lícula sempre queda l'espai. Ja estem a l'última? Sí. I de fet, en el pressa, Raül, queden 16 minuts per acabar el programa. O sigui que anem una mica com això. O sigui que tu no tens temps de la teva secció, però jo sí. O sigui que tindràs temps de secció, Raül. Notes que queixis. I ara ens anem a la famosa impressió dels ossos a Sicília. Correcte, que és una pel·lícula que, a part de Venir-nos de França, també ens ve d'Itàlia. I la part italiana, ara us explicaré d'on ve. A la Sicília. Sí, a part de Sicília. És del que fa la pel·lícula. Ha estat distribuïda a part l'aventura audiovisual i és una animació com no d'aventures. I dura una hora i 20 minuts, aproximadament. El director també està involucrat en la part de guió i és Lorenzo Mattotti. Que a part de aquesta pel·lícula també ha dirigit First of the Dark del 2007. Però a part d'aquesta, res més. I és que el director és un reconegut il·lustrador italià. Que és autor de portades per revistes idearis, com The New Yorker, Le Monde i Vanity Fair. I de fet, si mireu el trailer de la famosa invasió de los ossos a Sicília, veureu que el seu estil d'animació és molt particular. És molt diferent de qualsevol cosa que heu vist a l'animació. És una cosa supertransgresora, però és peculiar i diferent el que se sol veure a l'animació de cinema. Aquí tampoc us porto a slogan, però segons el trailer, hi ha hagut crítiques a la pel·lícula com maravillosa, poètica i de gran belleza, magnífica i excepcional. Ara el Dani està buscant l'estil. Com ho saps? És molt predictable, Dani. No sóc molt predictible. Sóc molt obedient, que no és el mateix. L'has trobat o no? Sí, sí. I què et sembla l'estil? Són els dibuixos molt bonics, són molt macos, però també són molt diferents. És una estètica molt peculiar. Sí, ja us he dit. I en moviment encara més. Si voleu saber una miqueta d'aquesta història, us posa una situació. La història transcorre en un hivern gèlit que aquest hivern acaba amb les existències de menjar d'un grup d'ossos que viuen a les muntanyes, de Sicília i aquesta falta d'aliments provoca fam entre tots ells. Desesperat, el rei dels ossos, perquè hi ha un rei de tots aquests ossos, el rei decideix atacar amb un exèrcit que es prepara, el poble on viuen els humans per robar-los i així escapar de la indenició deixar de tenir fam entre tots ells. Però aquest rei, el rei dels ossos, té un motiu més personal a part d'aquest, per atacar el poble. I és que el seu fill ha estat sagrastat per un grup de caçadors humans que se l'han emportat al poble i, gràcies a aquest exèrcit, a part de recuperar menjar, també recuperar el seu fill. Amb la voluntat de tot aquest exèrcit que es munta i amb l'ajuda d'un mac i amb motius X, el rei dels ossos conquereix el territori dels humans no és spoiler, perquè ho diu a la sinopsis i el trailer també. Es defensa amb la sinopsis i el trailer. Doncs aconsegueixen conquereix el territori dels humans i troba el seu fill i el rescat. Però això és l'inici de la pel·lícula perquè a partir d'aquí és quan ha de ser desenvolupat tot de la troca. I és que no passarà gaire temps fins que el rei s'adoni i els ossos no estan fets per viure en terra d'humans. I visquen en el territori dels humans s'assetarà i començarà el caos. Doncs ja veurem, ja veurem perquè reitereu una animació molt diferent en què hem vist fins ara i potser no acaba d'agradar del tot, però ja veurem. Els dibuixos són macos. Molt macos. I ara sí, ens anem a altres pel·lícules que es estrenen avui, 28 de febrer. Que de fet volies parlar-ne d'una encara que sigui breuament, d'una altra que es estrena que no l'hem pogut comentar en el programa d'avui que els ve dels Estats Units que és una és qüestió de justícia que aquesta no és la que vols dir, sinó de gent almenys els senyors de la màfia. Correcte, és una pel·lícula que, com veies dit, ens ve dels Estats Units amb una direcció sota Guy Ritchie, les mans de Guy Ritchie que és un dels directors jo crec que s'està... és un director que ha fet coses molt, molt interessants però a mi que a la vegada m'està despertant una curiositat que no tenia abans sobre ell i a mi de que vaig veure en projectes seus em va despertant aquesta curiositat i la veritat és que les dues pel·lícules que he vist així com més recents és el rei Arturo, que hem parlat del programa de diverses vegades, és una de les noves versions que es va fer si no va xerrar 2017-2018 i és una pel·lícula que està molt bé, la crítica la va machacar perquè no va agradar massa però a mi em va agradar molt la manera de fer la banda sonora té una manera de fer molt actual i és molt interessant i després també a la DIN, la nova de la DIN la nova versió de la DIN que també la he fet ella, la live action i la veritat és que em va agradar molt com la va portar té coses que li agraden molt això dels moments ràpids la càmera ràpida això li agraden molt i a vegades no acaba d'encaixar però és molt, molt interessant la forma de fer cinema i ara ens porta gent al món, los senyores de la mafia que és una proposta molt, molt interessant amb un bon repartiment hi ha gran màxima conegui entre d'altres i crec que pot ser una pel·lícula que pot agradar bastant amb el tema de la mafia Ja li és que ho ve en aquest director que em va agradar molt va ser Snotz Terres Diamantes i molt, molt, molt divertida a més la vaig veure amb bucle vaig tenir un problema amb el videoclub no vaig poder tornar a la pel·lícula Què vol dir que no vas poder tornar a la pel·lícula? eh... però bueno vaig jugar a la pel·lícula en un poble, jo vivia en un poble no hi havia videoclub, hi havia anar al poble del costat vaig jugar a la pel·lícula vaig estar una setmana a la ciutat llavors només tenia aquesta pel·lícula però la veia amb bucle en 4 o 5 dies que els guions potser estan els substituts home, home, la vaig re sopar bé mira, l'haurem de veure Snotz Terres Diamantes i ara sí amb un Brad Pitt impressionant Brad Pitt impressionant, bona punt i a part d'aquestes també d'Espanya trobem el Doble M15 i d'altres països també s'estrenen reina de coracciones concretament de Dinamarca i Suecia i de Collin i Case de l'Amanyo gràcies a ella per la secció d'avui, moltíssimes gràcies per portar la cartellera assignem a la Gresca, doncs anem a la Rapesca i ara sí ja estem aquí en la Rapesca la secció del Raúl Navarro que ens portes avui vecinos invasores i ara sí ja estem aquí en la Rapesca la secció del Raúl Navarro que ens portes avui vecinos invasores que ara necessitarem més papers, també t'ho dic ho vaig ponent aquí a punts mira jo com que a vegades la gent va passant per aquí va deixant el seu paperet amb la història que vol jo també faré una mica el que vulguis això és una mica de conya què vols dir que faràs el que vulguis veïa, vecinos invasores tampoc no paperet, l'he vist, no posava l'any donem parentès, que és la pel·lícula vecinos invasores jo no m'ho prendré com la pel·lícula perquè us parlaré de veïns invasors de pel·lícules com... sol en casa? sol en casa també, sí no perquè no li van ser veïns els que invadeixen la casa però pel·lícules com Monster House, per exemple tenim una casa encantada aquells nens del barri que volen entrar a verano en 86 també és una barriada i seria una mica així també la comunitat per exemple la pel·lícula espectacular de l'Àlex de la Iglesia en el cas de veïns tenen molt a veure i també invadeixen però havia d'escollir es coneix originalment es diu de barbs aquí es va tornar a dir com no mataràs el vecino no sé si l'heu vist quin títol no mataràs el lliudant té del 1989 dirigida pel lliudant com dic, protagonitzada per Tom Hanks, Coby Fisher Cody Feldman, si veient un partiment interessant escudis per a Jatín Amèrica es va traduir com SOS, vecino salataque SOS, vecino salataque cada títol més còmic sí, cada vegada ho fan millor però aquí es va traduir com no mataràs el vecino és molt interessant que per a això d'aquestes invasions d'aquestes veïns que es fiquen a la vida dels demés la ventana indiscreta per exemple, la Hitchcock i aquesta pel·lícula té molta d'aquesta essència ja és espectacular o un espectacular és curiós la manera que té de presentar-nos la pel·lícula lliudante de partida del logo universal de la que està a veure el món i anar baixant fins a aquesta barriada que aquest barri ha estat rodat en estudi, és tot estudi és el coloni en l'estrit dels estudis de l'universal i és curiós aquesta data en concret perquè en aquesta pel·lícula en aquest carrer s'han gravat moltes pel·lícules de fet, una de les cases que surt en aquest barri és que hi ha una pel·lícula lliudante no donar-li massa protagonisme no ensenyar-nos aquesta casa sempre li agafa des d'un cantor que no es pugui reconeixar gaire perquè no es pugui reconeixar perquè ja la famosa casa de la família Monster hi havíem de jugar perquè l'espectacular no es despistes però és una presentació aquí comença amb una presentació dels personatges dels diferents veïns que està fent cada escunt i ens presenta un Ton Hanks que no és espectacularment brillant en aquesta pel·lícula però dona sempre aquest toc de poder estar allà estava llavors amb tot el seu esplendor dels 80 amb aquelles comèdies no li ha fet encara vic no li ha fet... ni fora de jugar, molt menys estava en el registre còmic més aviat encara després ha canviat, però allà llavors era el registre còmic tenim una Carly Fisher fent de la seva dona i és curiós aquest... aquest treball que va fer llaudante perquè va ser un treball un projecte que va tenir molts problemes començant per les vagues de guionistes el va enganxar era l'única pel·lícula que s'estava enganxant en aquell moment durant aquella vaga de guionistes era l'única pel·lícula que s'estava enganxant i això ho va anar bé de pagar amb suor i amb la col·laboració i la bona entesa de tots els participants dels actors que van ser els que descrivien el guió i aquestes petites correccions de guió eren a casa dels mateixos actors entre improvisacions i correccions de guió que feien els mateixos actors la pel·lícula es va estrenar al 89 ah, vale llavors van aconseguir contractar un guionista així com d'amagat perquè fes el final perquè si faltava alguna cosa sí, és curiós perquè aquesta pel·lícula ha passat per tenir 5, 6... finals diferents que a final es va matitzar en un si no coneixeu aquesta pel·lícula jo us convido molt a veure aquesta pel·lícula la podeu trobar jo crec que en plataformes la podem trobar filmint per exemple en filmin veure aquesta pel·lícula que és molt divertit en aquest sentit fa una mica d'aquesta finestra discreta d'anar i hi ha els teus veïns que són suspitosos que fan coses normales que acaben ficant-se dins de la casa acaben fent una mena d'eslàptics també una mica com un solo en casa com deies i és una pel·lícula que tot i que la primera setmana d'estrena sí que va ser la més tequillera va fer fallida va baixar a partir d'aquí va acabar d'agradar ha sigut el temps en el seu moment d'estrena és una pel·lícula pura i dura de videoclub els videoclubs són el que d'abans va bifar així com d'acord amb l'avant final perquè tenim poc temps ja l'avant de sonora és un Javi Goldsmith increïble molt, molt, molt bo un treball impressionant barrejant a més músicars tipus westerns barrejant noricone barrejant òrgans fent una barreja perfecta entre tots aquests gènere que també fa aquesta pel·lícula que és com una mica de tot no deixa de ser una pel·lícula familiar de gènere per això és una pel·lícula que val la pena veure la banda sonora perquè us faré una idea la banda sonora no es va dir tant en disc, que han format de disc no es va anir ja no es va editar junta amb la pel·lícula van insistir en poder tenir aquesta banda sonora i tres anys després ho van aconseguir i aquesta banda sonora es va posar a la venda Déu, nidó quina... m'ha xambrat que m'acabes de fer avui a la secció has fet un m'ha xambrat aquí hem començat parlant de vecinos invasores però no hem anat cap a són vecinos invasores a la manera del Raúl i hem acabat parlant de Monton Hanks que és un ajudante gràcies Raúl per la secció que és superimprovitzada sí, que mai saps el que pot portar gràcies Lalla, gràcies Raúl gràcies Montano i gràcies com sempre als nostres ullens per escoltar-nos, per aguantar-nos i que vagi molt bé i no es ennovegueu amb les crispetes, adeu-siau ... ... ... ... Ara escoltes ràdio d'esper, si tu anis a ràdio d'esper, la ràdio serà just. Durant l'8.1. Ràdio d'esper, Durant l'8.1. I la ver, ràdio d'esper, Durant l'8.1. I la ver, ràdio d'esper, I la ver, ràdio d'esper, Durant l'8.1. I la ver, ràdio d'esper, Durant l'8.1. I la ver, ràdio d'esper, Durant l'8. 1. Durant l'8.1. I was blind, pretending not to see the need. A sonar's disregard of a broken bottle top. And one man's soul. They follow each other on the winando. Cause they got nowhere to go. That's why I know what you're talking about. I'm starting with the man in the mirror. I'm asking him to change his ways. And no my sense could have been any clearer. If they wanna make the world a better place. Take a look at yourself and make a change. Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na. Uh-uh-uh. I've been a victim of a selfish kind of love. It's time that I realized. There was a window home. Out of the window. Couldn't be really pretending that they're not alone. Oh well, oh deep inside. Somebody's broken heart. And I watched out for the eyes. They follow the pattern of the winando. Cause they got no place to be. That's why I'm starting with me. I'm starting with the man in the mirror. I'm asking him to change his ways. And no my sense could have been any clearer. If they wanna make the world a better place. Take a look at yourself and make a change. I'm starting with the man in the mirror. I'm asking him to change his ways. And no my sense could have been any clearer. If they wanna make the world a better place. Take a look at yourself and make a change. I'm starting with the man in the mirror. Oh yeah. I'm asking him to change his ways. And no my sense could have been any clearer. If they wanna make the world a better place. Take a look at yourself and make a change. You gotta get it right. Why you got the time? When you close your mind. You are gay. Then you close your mind. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. That man. If they wanna make the world a better place. Take a look at yourself and make a change. Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! No, no. I'm gonna make a change. It's gonna feel real good, some more, same. Just live yourself, you know. You gotta stop it yourself. Yeah, make that change. I gotta make that change today. Yeah, make that change. You gotta, you gotta stop it yourself. Yeah, make that change. I gotta make that change. You gotta, you gotta stop it yourself. Some more, some more. You gotta, stand up, stand up. Yeah, make that change. You gotta, you gotta stop it yourself. Yeah, make that change. Sí, make that change. Més suau.