I want to break free, I want to break free. I want to break free, I want to break free from your life. No, no, no, no, no, no, no, no, no. Mama! He dit que no m'interrompeigis quan ho tinc fent programes! Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al cinema de Grecia. Que vins esteu escoltant pel matí, per la tarda tan ens en fot, perquè estem tant cas a casa, joder! Tant cas a casa! L'Alla, mira el bonetard de bon tio, el que sigui, com estàs? M'ho m'intendava així. Em sembla que faries una introducció molt més llarga. No, no, no, no, no, no, no estic petpunyetes, Lalla. Estàs bé o no? Jo estic perfectament. Tu et veig una mica desquiciat. Seric, jo n'he cabrejat, frustrats, totes aquestes coses en un. Ja, com si no n'hi. La Ulna Barro, molt bona tarda, bon dia, bona nit, no sé què collons dir-te, però bones, com estàs? Bé, bé, aquí tancadets, com tots, no? Aprofitant uns pares de ja per fer-se la permanent, i nosaltres per intentar aprofitar el temps. Estàs insinuant que jo no aprofito el temps. No, que maquillarme no és el més el temps. Escol·lo seu, escol·lo seu. Home, recordo que en Mecano va fer una cançó de maquillaje, maquillaje, només a dir que això. Sí, sí, sí. No és tan perfecte el temps. A veure, que clar, cosa de dones no és només tan més cosa d'home, és que també ens maquillem, que aquests grans, aquests grans que hi ha d'aquí, no estaven de qualsevol manera. No estic entrant en això, no estic entrant en això. No, no, perdona, és que estic una mica histèrica, aquests dies. No és cosa, no és culpa teva. Rau, l'intentem donar-li una mica de serietat, aquest programa. I tant, i tant, ja ho durem, ja ho durem. Doncs intentem, almenys, no perdre el control com està fent el Dani. Jo no he perdut el control, jo porto el control. El porto. El control el porta a raonar barro des de casa seva, perquè avui és l'home de les mil tecles. Ja que... Em faig un muntar, Dani. Jo no volia participar d'aquest suicidicolactiu del programa, però sí que ens ho deixaven nosaltres. Escolteu que... Bueno, no sé, estem aquí tancats de casa, jo porto una perruca, estic fent una mica de monyes, i jo crec que tots ens està passant una mica el mateix. Jo crec que tenim la necessitat tots de fer alguna cosa. I el que deia, jo crec que cada vegada més ens estem buscant coses per fer, no? Coses per fer, no? Sí, sí, no. La música, per si no, no em deixarà parlant tot el programa. Doncs això, que... Bueno, cosetes per fer, per entretenir-nos... Jo, per exemple, he tapissat tota la meva paret, he posat tot de post. Que guai, que guai. Que guai. Jo pensava que la teva edició era així. Som un tatada, que s'han fet youtubers, com gairebé tothom, avui dia. Ara que hem d'estar tots tancats, què fem? Moltes gent ha aprofitat aquest confinament per començar un canal de YouTube. Sí, la creativitat en general. Però desgràcia de tota la situació que hi ha, sí que hem d'aprofitar aquest temps. Mira, si hem d'estar aquí tancats, bueno, ens aprofitem, no? Donem-li una mica de voltes al cap. I aprofitem pel temps perdut, no? Així podem... A tots aquests projectes que nosaltres, com a cinema, sempre teníem aquí, ja n'hi hem fet, ja n'hem fet, i ara podem fer cosetes. I a sobre, en comptes de fer-los, ens engrasquem amb... amb aquestes burles. Llavors... Doncs això... Avui serà complicat, no? Farem alguna cosa diferent, perquè la ja té... tots els cinemes tancats, ara, no? No ho sé, us hauré de portar... No ho sé... Algú altre tipus d'estrena, però ara mateix no se m'ho corren. Has comprat algun cinema o alguna cosa últimament? T'hi has fet un megopop? Sí, sí. T'has comprat un cine, un teatre o alguna cosa, perquè no sé... Últimament, doncs, notava que necessitava un cinema particular a la meva vida, i he agafat tots els meus estalvis, i he comprat una sala de cinema per mi. I allà, doncs mira, no fan estrenes, però estic a fan clàssics. Clàssics, segur que fan cúbric tot el dia, perquè coneixent-te, per encúbric i t'imbarto, ni poca cosa més. Però, bueno, si no és això, perquè noto la teva ironia en el aire, si no és que t'has comprat un cine, no sé com t'ho faràs, perquè, repetim, no hi ha cinemes, però sí que és veritat, i ara estic cayent, que hi ha plataformes digitals. I a vegades potser podries tirar per aquí, i a veure què ens porten les plataformes digitals, perquè ara no sé si us està passant, jo sé una persona i no miro ningú. Bueno, miro cap aquí perquè tinc aquí, eh, Raül? Però estic mirant a tu, Raül. No miro ningú, que s'està descarregant totes les aplicacions del món. Per què, Raül? Perquè després hauràs de pagar milers de subscripcions. Ho tinc tot controlat. I ara, a l'agenda, que quan s'acabin els mesos gratuïts, vaig anant-me de baixa. De suscriure? Sí, sí, sí. Estiguem influenciant-me, almenys. No, no, no, no, no, no. No, no, jo tinc... jo tinc les plataformes... Gràcies, els mesos gratis són legals, completament. Clar, clar. No, no, ja, al final... És un mal influent. Jo tinc plataformes que ja pago religiosament, diguem, tinc diverses plataformes, n'he adquirit alguna més, com ara quan, a partir de junts, que entri Disney+, però ja n'hi ha algunes que dius, ostres, m'interessen en certes productes, i ara aprofitant aquesta situació, diríem-ho de dir així, fan aquestes ofertes, perquè les agafem, mirem el que ens interessa, i continuem amb les que ja teníem, que són les que ens interessen més. No, no, la veritat és que Disney+, va bastant fort, sobretot per una de les raons que jo crec que és més important, que és que ha triat la gran majoria o els productes més importants de totes les plataformes per posar-lo a la seva única plataforma, i això està fent molt de mal, perquè no només estem parlant dels productes Disney, sinó que també estem parlant de totes aquelles coses que tinguin la marca Fox, que tinguin marques d'aquest estiu. Això està obligant a plataformes com Amazon, com Netflix i més, que són les més potents que hi havien fins ara, agafin, comprim paquets per omplir el seu catàleg, paquets de cinema, jo què sé, de Bollywood, per exemple, que hi ha coses que estan molt bé, que jo veig algunes pel·lícules així de Bollywood, precisament perquè crec que són productes que estan bastant curiosos, però que ho fan més aviat per omplir. Sí, sí, no, totalment, totalment. I a partir d'aquí, jo crec que obriríem una gran secció que avui li dedicarem molta estona, que és la nostra estimada secció de què heu vist avui, o aquesta setmana. Avui no cal, perquè... Sí, entenem que avui ho hem vist pel·lícules, sinó que durant tota aquesta setmana, i per això dediquem aquesta secció, que li hem de buscar un nom ja, perquè és un nom una mica raro, però de nostre... Consumició mínima. Ah, no, que aquest ja està bé agafat. Quin, quin? Consumició mínima. Ah, no, això ja està agafat. Ah, això està pilladíssim, vull dir. Ready to play. Ens han copiat la secció, però han sigut molt més ràpids posar-li un títol. Sí, la veritat és que sí. Nosaltres, això dels títols, l'acabem molt amb els títols, però ens costa molt aconseguir-nos. Sí, ara anava a dir que el problema és que segurament ells van més a cagar que tu. Sí, potser que jo estigui una mica estrenyit. Ja sabeu que jo les idees les aconsegueixo en el vàter, i si no ho veig del vàter, poca cosa més. Jo els he vist, és una pel·lícula, i he començat dues sèries, però encara no els he acabat, així que no puc parlar gaire d'elles. Però la pel·lícula que he vist és Perfect Blue, que és una pel·lícula que vaig veure juntament amb dues amigues a distància, obviament. Els ullens que ens estem escoltant us recomano aquests dies si teniu Netflix, que proveu l'extància de Netflix Party, una extància que està per Google Chrome, que simplement la instal·leu, no ocupa res el mòbil, ah, hi ha el mòbil, l'ordinador, perquè és on l'any. I amb aquesta aplicació, si teniu Netflix, amb més persones, podeu connectar-vos a la mateixa pel·lícula, la mireu, donant-li pausa i es posa pausa i es rebobina el mateix temps per a tothom, i hi ha un minitjat al costat i podeu anar escrivint i anar comentant la pel·lícula, i és molt curiós de veure. De totes maneres, si no teniu Netflix o no voleu fer això, doncs per WhatsApp o per trucar de telefònica o per Skype, com vulgueu també es poden veure pel·lícules i sèries conjuntament a distància. Si recomano que feu aquesta cosa. Doncs jo vaig fer això amb Perfect Blue, comparant aquesta pel·lícula, de fet, amb Requiem por un sueño y Fisne Negro. Hi ha molts plans que són molt similars, hi ha comparacions a internet, és molt curiós. I la història també és molt similar, va d'una ídola de Japó, clar, és un anime per tant està ambientat a Japó, és d'una banda de noies, cantants, que surten molt populars, i la més popular d'elles decideix deixar de cantar i anar-se'n cap al món de la interpretació i tornar-se actriu. A partir d'aquí, anirà tenint visions estranyes d'un jo alternatiu seu, molt més cruel, molt més machiavèlic, que no se sap si és real o no, si s'ho està imaginant, si realment hi ha un, no sé com es diu, un... té un nom en alemany molt raro, un Open Hauer o algo així. Ara no sé. Open Hauer. No, això no. És com una còpia toleta de tu. Ara no em surt el nom. Open Hauer o algo així, no sé. Si no, ja busquarem. Doncs va trobant una còpia d'ella mateixa, però en versió dolenta, que és una cosa semblant al que passa a Tisne Negro. I a partir d'aquí, és un desgast psicològic del que va tenir en ella, de si s'està tornant boja, si tot això que passa és real. També li fan fer coses... quan està actuant a la pel·lícula li fan fer escenes molt dures, que si tu les fas desgasten psicològicament a una persona, i és molt curiós de veure, encara que sigui animació, l'animació pot ser macabra. Totalment la llavidad, totalment. I bé, aquesta és l'única pel·lícula que he vist, per tant és l'única que puc ressenyar, però després he començat dues sèries, encara que no les he acabat. Només has vist una pel·lícula, laia? Sí. Ja estàs perdent, jo, l'estàs perdent. Algú m'ha dit com a sala. Dani, em deixes parlar, sisplau? Et deixo parlar, però només hagis vist una pel·lícula, és que em sembla al·lucinant, laia. És que he estat ocupada fent altres coses. Dos. A veure, laia Vidal, estàs fent un programa... Un moment, jo vaig a fer una pregunta. És que em dona la sensació que ens vols fer com la competència. Laia Vidal, respon a la següent pregunta. Estàs muntant un programa que es digui sèries a la Gresca i no ens ho estàs dient, i per això veus quantes sèries? Espera, sí que veig d'un altre pel·li. Bueno, a la Lluya. Però tampoc has dit que no, eh, del programa. Abans que tot això passés, venen els cinemes de la pel·lícula. Antes de l'apocalipsi. Antes de l'apocalipsi. Antes de l'apocalipsi. De la pandèmia zombi, vaig anar a veure el hombre invisible. Ah, d'invisiblement. Sí, sí, sí. Bàsicament. És que hi ha una cançó de... És un... A mi... Jo m'esperava... us veig una mica malament. Escolta, malament. Tu també. T'escoltem fatal, laia Vidal. Digues, digues. És un invisible. Jo m'esperava una altra cosa. M'esperava una pel·lícula molt més... impactant... psicològicament, vull dir, és una pel·lícula de thriller, és suspens, misteri. Jo m'esperava estar... Sí que té una part de terror, té algun screamer i té això, però generalment és misteri. I jo m'esperava més tensió a la pel·lícula. Però és que està executada d'una manera tan... absurda i còmica que et rius de l'absurd que passa. Us ho juro. Totes les coses que passaven, la vaig veure amb un amic i estàvem els dos al cinema constantment comentant, em veu això, òbviament, que no tenia sentit res del que estava passant, dels comportaments que estaven tenint els personatges, no tenien cap mena de sentit. A la vida real, o sigui, tot... no passaria d'aquesta manera i em va decepcionar bastant. Doncs jo... La resolució final tampoc té... no s'explica per què s'arriba aquesta conclusió. Doncs jo anava a veure la pel·lícula just al divendres passat, que va ser el divendres que va estallar tota l'apocalipsis, va ser el dia que jo anava a veure la pel·lícula. Fins que em van dir que el cinema tancava i que no projectarien la pel·lícula, per tant... Sí, sí. I la tinc pendent, no puc parlar massa de l'home invisible, però massa no res. Però sí... que pot ser, és molt interessant la crítica que tu ens comentes, i que és estrany, que sigui una pel·lícula de terror i que realment el que et faci és riure, no? Tant de ja. És misteri, és thriller, suspense i tal, però... no té gaire atenció. No té gaire atenció. Almenys en el meu pare, perquè pot haver gent que amb el mínim ja es pot impactar, no sé... No em va compensar gaire. Jo vaig quedar amb ganes de veure un work, la nova de Pixar. Sí, ja. Perquè ja està tenint moltes crítiques, però no pot ser. I després la pel·lícula... I ja, amb això acabo, amb les sèries, és la segona temporada de The End of the Fucking World, que la primera la vaig veure fa molt de temps ja quan es va estrenar. I em agrada molt. I jo opino que... s'hauria d'haver quedat aquí. Això te no m'ha preguntat. Només he vist dos episodis de la segona temporada, i ja la continuaré per dir-vos realment la meva opinió. Però jo crec... vaig tornar a veure l'últim episodi de la primera per rememorar una mica el que passava. I jo crec que el final és... no és tancat, perquè dona jo molta interpretacions, però sí que... opino que era un bon final per una temporada i una sèrie que realment no donava més de sí ja com estava plantejada. Estic molt d'acord amb el que dius. Jo crec que és una sèrie que tenia una proposta bastant arriscada pel moment. Jo crec que era una sèrie bastant arriscada. També era una sèrie amb capítols molt curtets. Per tant, estava guai, això que podies anar veient la sèrie. No sé si duren cada capítol 20 minuts, una cosa així, i això estava guai. I, a mi, jo he vist el primer capítol de la segona temporada, només. Però, a mi, la primera temporada, és que l'hagués deixat així, és que estic d'acord amb tu. Jo hagués deixat la sèrie i s'acabó, això d'allargar-la més. Era una mica inútil, però, bueno... Foc un boniment. Perquè la gent l'ha matxacat molt aquesta segona temporada. També la majoria de gent opinava el mateix que nosaltres. Llavors, jo crec que ho deixaran aquí. Tot i així, no he acabat de veure la segona temporada, així que no he ocupinat el tot només del que he vist i del copino de la sèrie en general. I després, l'altre que he començat a veure, que porto 4 pisos, 15, és el guendó de la Criada. Ah, i què tal? Hi ha molta gent que ha començat. De HBO? Sí. I gairebé no el faig servir, doncs l'hauria de fer servir d'alguna manera. És el que dèiem abans, no? Exacte. Tenia moltes ganes de veure-la. No era de les que tenia més pendents, però, justament, curiosament, la meva mare tenia moltes ganes de veure-la. I em va dir, escolta, perquè no la mirem juntes i llavors l'estic veient amb la meva mare. I em sembla una proposta molt interessant la que planteja. És una distopia, i a mi les distopies m'encanten. I té un plantejament molt feminista en el sentit de les protagonistes i de la temàtica que tracta. No sé si es veu una mica de crevar. Més o menys sí. Sí, més o menys sí. Fa temps que ens comença a llegir la novel·la. Les criades d'aquesta societat no són com les criades d'aquí, Dani? No. Ja. Són més aviat criades fèrtils, diguem. Però bé, doncs... És interessant. És una sèrie que, si us hauran de les distopies i el rotllo aquest HBO, que és molt grandil·locuent en el sentit de com fa els episodis tipo Judo de Troo, no té gens de fantasia en aquest sentit, és més distopia, però de moment m'està agradant. Ja, quan tornem a fer programa, no sé quan, però quan tornem a fer programa ja, si he avançat ja ens en parlaré més. Ara us toca vosaltres, vinga. Ara ens toca nosaltres. Ja que el Dani no està, Raül, que has vist-ho avui. Mira. Bueno, aquesta, la portem de confinament. Sí, sí, perquè al final, sembla que ens hem tornat bojos en només 4 o 5 dies, però sí, home, sempre fa d'una temps per veure coses. Jo, en el meu cas, estic aquí tancat a casa amb dos petitons, que ja els coneixeu d'alguna vegada que hem vingut al programa, així que tampoc m'agorreixo. A més, els pobres deuen estar fins als nassos, perquè, bueno, també, a part de les pel·lícules que ells volen veure perquè sí, ja arriba el moment en què ells volen veure allò que el si parlem, o el si parlo. Llavors, clar, hem vist pel·lícules molt variades, ja els coneixeu també, que són dos fricazos pitjors que jo, en aquest sentit. Llavors, aquests dies hem vist cosetes com el Saúl l'interessava molt veure pel·lícules de Stephen King, o Galatsa Stephen King, però van veure, per exemple, Cujo, li feia gràcies a fer... era Cujo, perquè estava aquests dies, ell també està invertint el temps, però hi ha històries i demás, està escrit com un migguió, i té una buitza encara, està escrit un migguió per una història que vol fer, i, bueno, li va venir el cap, ostres, un go, això estava a Cujo, ostres, doncs la vull veure, vull veure Cujo per veure què és el que m'ensenyen aquí. Serà el pensari o l'edat, o no? Serà com és Cujo, tampoc. No hi ha ningú de Stephen King, però, bueno, té un entendiment que per ell és el pensament que buscava. A part d'això, també hem de passar intel·ligència artificial de Stephen King, de Stephen Spielberg, i de Stephen Spielberg, i d'Estanley Kubrick, no tan bé? d'Estanley Kubrick, sí, sé que està per aquí al mig del guió, em sembla, o producció, no, no pot ser. Sí, estava al mig d'un lloc, però crec que va morir abans de poder... Sí, sí, està per aquí al mig, sí, algo així. Bàsicament és la història de Pinocho, tal qual, és la història de Pinocho, que suposo que tothom l'heu vist, però més en un futur distòpic, en ve una mica, amb robots, amb androides, però està al qual Pinocho, de fet, a la pel·lícula no deixen de referenciar Pinocho tot a l'estoma. I bé, no? A mi em va agradar, no tinc aquest final tristet, però bueno, està molt guai. Sí, he escoltat la Pinocho, la tinc molt pendent i encara no l'he vist, i ara que dius que té guinyos a Pinocho, que és una història que m'agrada molt, potser li dono una mica. Sí, sí, però mira-t'ho, perquè no és tant que hi hagi uns guinyos com que és una declaració total a Pinocho, en aquest sentit. Fa constants referències, inclús, perquè el nen el comparava amb Pinocho i llavors ell va parlar de la fada d'ablava, que sí, i tal, que sí. Sí, ostres. Moltes paralelismes, en aquest sentit. Doncs... No tenia clar això, gràcies. També he arrancat amb diverses sèries, també, perquè ara que sempre veiem pel·lícules i tal, evidentment, com deien, mai intentem sempre, més en un programa que hem parlat alguna vegada, d'intentar ficar les pel·lícules, però sempre ens hem tancat la porta, el Dani sempre ha volgut obrir les sèries, nosaltres hem dit, estàs, estem fent de pel·lícules, parlem de pel·lícules, però ara crec que és un moment inevitable en el que... Ara sí, no veiem pel·lícules. És per una qüestió de temps, perquè si tinc dos hores, prefereixo veure una pel·lícula i deixar la història tancada, que no veiem capítols. Ara, evidentment, tenim aquest temps, i, com som del plantall de plataformes que diem abans, estic replenent sèries que tenia, ja també, mig deixades en el sentit, que ja m'estaven començant a cançar sempre, que l'estava seguint des d'un principi, i... Ja l'he après posant els útils capítols, que tampoc m'ha quedat tant, aquesta última tan pudada que no l'havia acabat de veure. Això, The Walking Dead. I he tingut continuat per aquí pel tema dels tombis, jo crec que perquè aquesta situació s'està semblant tots una mica paral·lela, però... És inevitable. La meva família sempre hi feia bromes, i estem en un apocalipsi, jo he vist moltes pel·lícules, a veure si podem sortir d'aquesta. Però, bueno, he... Has d'utilitzar una temporada a Netflix de Kingdom, no sé si la teniu controlada, Kingdom és una pel·lícula... És una història, és una sèrie. Jo vaig veure la primera temporada, perquè són de 6 capítols, la primera temporada, tinc molts poquets capítols, la vaig veure en el seu moment, faran, no ho sé, i ara han tret la segona. Clar, jo ja no havia... No acabava de recordar molt bé, dius, els meus fills també les volien veure. Tu anem a començar des del principi, totes són 6 capítols, tampoc ve d'aquí, no són extremadament jaques, això també ho tenen. I tracta sobre un apocalipsi tombi en el Japó Medieval, per dir-ho d'alguna manera. És com un tigre de agon d'un apocalipsi. Un context peculiar. Sí, però bueno, si mireu a plataformes, no recordo els títols, però hi ha un parell de pel·lícules que també tracten algo similar últimament, bastant actuals. I aquesta sèrie, doncs ja dic, té una premissa bastant curiosa, precisament per això, que ha d'atenció, no és res d'altre món, però estan de tinguida. No la tenim doblada al castellà, o sí, però sí en latino. Està en latino. Està al castellà latino. Sí, hi ha moltes sèries que... Un problema, uei! No, cap problema, cap problema. No estic tan acostumat a aquest doblatge, però bueno, i si no les veiem en versió original, que aquí estem més acostumats en aquest sentit. De totes maneres, avui llegia notícies... Netflix. Està Netflix, Kingdom. Kingdom. I he vist que intel·ligència artificial està a HBO i a Prime Video. Correcte, sí, sí, sí. Així vas fent la... veus? Ja vas fent la cartalleta, igual. Lluït, aquesta sèrie, això, està bastant de tinguida. Referent al doblatge que parlàvem abans, he llegit aquests dies, bueno, avui, en això he tingut aquesta notícia, que s'estan començant a retreçar ja no només les estrelles, evidentment, sinó les sèries, a plataformes i de tot, perquè estan començant a tenir, i aquí això t'inconveix, i no es pot oficiar, tampoc, estan començant a tenir problemes amb els doblats, perquè no tenen el temps ni el personal per poder doblar, és evident, és algo que al final anirà passant factuda a tot. Vaig a algo més còmic, he estat veient també algo també d'època en aquest sentit, com es diu aquesta sèrie, antes de Cristo. Algo així, antes de Cristo. Justo antes de Cristo. Hemos visto a Plus, que bueno, està bastant de tinguida, una paròdia sobre romans i de més, i també la racuma, és divertida. Sí, sí, és una sèrie espanyola, i he dit que molt recomanable, molt divertida. No sé si està del terrat ficat com per tot pel mig, que ja està bé, però és una sèrie que és molt entrepinguida i la recomanada en aquest sentit, perquè més són capítols de 20 minuts, van bastant ràpids, i passen a seguir. Suposo que no té res a veure amb els d'un món, però no he pogut evitar que hi hagi una sèrie. Sí, sí. No és tan... No és tan... No és tan un món absurd, però bueno, evidentment, es juga una mica amb aquesta ambiguitat. Claudi, pel context d'època romana i comèdia, perquè la comèdia espanyola i comèdia britànica no tenen res a veure. No és ni molt més similar, però sí que evidentment és que t'ho recorden. Ja és això el Dani, que, Paulina Estoneta, abans d'alguna estrena que ens puguis donar, perquè, si no, ens menjarem el temps. Sí, sí. Aquí ens enrotllem, sempre. Sí, sí, això és un clàssic. No portem mai res, i sempre acaba sorgint aquí el dilema de com acabem el programa, perquè no hi ha temps suficient. Sí, sí. Jo he deixat una mica enrere i m'agrada molt fer una mica la conya. Per això em poso aquestes ulleres per parlar de la següent pel·lícula, perquè l'altre dia... Perdona, eh? Però sobretot perquè els que ens escolti per evocs, ràdio, molins, ràdios en just, doncs sí, no et paurem a tu. Però, bueno, sí, sí, sí. És igual, és igual. Imagina'm. Però, va, us estic posant... Perdona, continuem. Doncs... tranquil. I ara, per què vull parlar de Rocketman? Rocketman és una pel·lícula que jo ja havia vist en el seu moment. Vaig anar a veure l'estrena i tal. Però l'altre dia la vaig tornar a veure i em va semblar igual de fantàstica que la primera vegada que la vaig veure. La veritat és que és una pel·lícula que és molt xula, està molt ben dirigida, està molt ben protagonitzada. Tenim un... No miris així, Raül, no miris així. Tenim un... Un Tarot Neggaertón que està molt bé. No miris així. Aquí tinc un Bohemian Rhapsody que l'he defensat mil vegades, tinc aquí el fòster. I amb aquesta pel·lícula ja reconeixen que si les posem les dues davant veiem com són coses totalment diferents. Bohemian Rhapsody estem parlant d'un Rotmovey i Rocketman estaríem parlant d'un musical. Aquestes dues grans diferències hi ha diferències de producció i diferències d'interpretació. I amb tot això vull arribar en què si Rami Malek va ser nominat i va guanyar a l'Òscar a Millocto també hauria d'haver estat Tarot Neggaertón perquè fa una feina impressionant, treballa molt i molt bé, es posa a la pell de Elton John com ningú i no és la primera vegada que ho fa, perquè a la pel·lícula de Canta, de dibuixos animats, ell fa el doblatge de la cançó de M-Style Standing i jo crec que és un actor que ja fa temps que s'està movent i que s'està empapant de Elton John i evidentment a la pel·lícula Borda està molt ben feta, té molts detallets, a nivell d'imatge però també tinc una mania a les produccions colorides, m'agraden molt jo quan veig una pantalla amb coses colorides m'emociono, perquè m'agraden molt em passa molt amb Sex Education que és una sèrie de Netflix que em passa molt això que quan la veig em fascina perquè té molts colors i em fascina i aquesta pel·lícula Rocketman també ho té i té uns colors, té un atractiu, quan ballen tots estan sincronitzats i que hi ha una sèrie de pel·lícula que és molt bonica i que és molt bonica i que és molt genial i està molt bé volia començar per aquí, per la conya de les ulleres però és que tinc aquí una llista de pel·lí en diferència amb la Laya jo sí que m'he posat una mica les piles i he vist una miqueta de tot començarem parlant de Don Querque Don Querque jo ja l'havia vist farà un mes, una cosa així i m'agafava tot peig i em va suclar i em va on volia i em va posar el de tot mirant la pel·li i és una pel·li que estiguis present veient-la així com de fons miris com la miris, és una pel·li genial és una pel·lícula que és fantàstica Don Querque l'objuno que té, Don Querque és com pot arribar en què hi ha tantes coses bones No sé si és una cosa que m'agradaria fer. Jo tinc una coseta en el meu cor, que es diu Hans Zimmer, que està en el meu cor, tot i que hagi plagiat composicions, tot i que és igual. Hans Zimmer sempre estarà en el meu cor, i amb aquesta banda sonora ho estarà amb aquest tic-tac-tic-tac-tic-tac. I el que em va dir va ser que jo no havia caigut. I el que em va dir era que no hi havia caigut, que no havia caigut, que era una segona vegada. A la segona vegada vaig descobrir... Hi havia un actor que em sonava molt, que m'agradava molt, que és molt bé, tot i que està molt poc explotat. I la segona vegada que la vaig veure, el vaig descobrir qui era, que era Kenneth Branagh, que no havia caigut, que era Kenneth Branagh. Perquè, si no heu vist la pel·lícula d'Unkerke, t'explica diferents situacions com s'està vivint la guerra d'Unkerke, com s'està vivint aquesta situació d'Unkerke en els vols de la Segona Guerra Mundial. Per tant, veiem plànuls que ens explica la història des de l'aire, des de la Terra, des del mar, i ens va enfocant diferents històries, diferents relats. I és això l'obonic de la pel·lícula, que se't fa molt llogera, se't fa com superràpida, perquè hi ha tantes històries que s'està tan pendent que a mi m'agrada molt d'Unkerke. Després, m'agradaria parlar-vos de comercellama. És una pel·lícula... Estar-me un pressupoment, Dani, per... espera, espera. Rocketman està a Movistar Plus i Unkerke a HBO. Per qui vulgui veure-los. Perfecte, gràcies, allà, per... per... per... per detall. Dir-te que comercellama està a Netflix, o sigui que aquí segur, no sé si hi ha altres plataformes també, però a Netflix segur. I comercellama és una pel·lícula on tenim, principalmente, Julia Roberts, tenim també James Franco i Javier Bardem. Són els tres actors així de Hollywood que més ens sonen de la pel·lícula. Aquesta cinta és una cinta que ens explica la història d'una dona que s'ha de trobar ella mateixa, deixa un matrimoni, deixa la seva vida per trobar-se ella mateixa, amb aquestes tres claus, amb el menjar, amb el rezar i amb l'estimar. Amb el menjar va buscar el menjar a Itàlia, i se'n va uns mesos a Itàlia a viure el que és el menjar i el bon menjar mediterrani. El rezar se'n va a la Índia i amb l'estimar se'n va a Vali, perquè és on va començar aquest cercle. Serament, és una pel·lícula que a mi em va agradar, però, bueno, és una típica pel·lícula, és la típica comèdia que té coses molt importants, té coses molt destacables i que la fan molt diferent. Sobretot tenim la Júlia Roberts, que és una gran actriu, Javier Bardem i James Brown, el que ja els he esmentat, però a mi el que em fa allà és que hi havia moments que se'n feia una mica llarga, perquè era com que les històries tenien tende potencial per si soles, que potser no sóc molt partidari de fer sagues o de fer trilogies, però potser hagués tirat i hagués fet com tres episodis, de comer restari a mar, de les tres situacions, perquè és que ho donava, la història ho donava, i hi havia moments que t'estava explicant coses d'Itàlia que t'interessaven molt, relacions entre personatges, etcètera, i hi havies de marxar cap a Índia perquè el llermatratge s'anava menjant i ja no tenies temps. I a mi això em va saber greu, m'hauria agradat potser com més pausat tot, però és una pel·lícula que està bastant bé i us la recomano força, és la típica pel·lícula romàntica que tant ens agrada, i molta qualitat en el sentit d'interpretació. Per altra banda, volia comentar-vos ràpidament per àcidos, perquè ja l'havíem comentat al programa, sensacional, una pel·lícula que val molt i molt la pena. També visc El Golpe, que és una pel·lícula superchula, sí, i ja estic començant a veure alguna coseta de clàssic que ja tocava. És el moment. Sí, és el moment, totalment. A pujar o ser El Golpe? El Golpe i Movistar Plus, mira. Tenim el fantàstic Robert Redford, que jo li tinc molt de carinyo, i a Paul Newman. I aquí hi ha aquesta baralleta entre els dos, d'haver aquí ho fa millor, i això crec que li dona bastant de joc a la pel·lícula. És una pel·lícula sobre estafes, sobre màfies, sobre enganys, i jo crec que és el càlid de fuego, jo crec que és el sang real d'aquestes pel·lícules, perquè és que està molt ben fet, a vegades, si no equivoco, quatre premis Òscars, i la veritat és que se'ls mereix, perquè és que hi ha una feina al darrere impressionant, i està molt i molt bé. I per últim... Sí, per últim, perquè si no... Sí, per últim, quan anècdota que m'ha passat, que és molt bèstia... Fa uns temps em van donar uns pendrives, jo vaig donar-li un col·lega uns pendrives i li vaig dir, ah, té, graven pel·lis, i jo ja me les aniré, veient. I em va gravar pel·lis, potser com fa dos anys, i les pel·lis estaven allagrabades i jo no havia viscat. I ahir em poso i dic, va, vaig a veure una, estic mirant, estic mirant, i això que llegeixo els títols, i una posa, Dead is Snow. Oh! Esto puede molar, esto puede molar. I poso, no saps el que li va passar al meu company, que em va gravar posar a Dead is Snow, uno de Dead is Snow 2. Doncs es va equivocar... I es va gravar el més. Només estava a la segona dos vegades. Per tant, he hagut de veure la segona part sense poder veure la primera. Bueno, mira, mira, així... Només he vist la segona. Ah, llavors això és una crida, no? Sí, és una crida que el meu company m'hauria gravat bé el meu col·lega, les dos pel·lícules, en comptes de gravar-me només una. Tu juro, és que em va posar Dead is Snow, uno i Dead is Snow 2, però li clicaves i era la mateixa pel·li, gravada dos vegades amb títols diferents. Però, per sort, per mi, al principi de Dead is Snow 2, t'explica tota la trama que sugeix a la primera pel·lícula. Per sort, per mi. Perquè la pel·lícula comença i ja et va explicant. Jo veia la pel·lícula i deia, que era la segona part, que és raro. Però sí, era la segona part, que estava gravada dos vegades. Dead is Snow 2, brutal. Em va agradar molt. Em va agradar molt. La vaig disfrutar molt. Aquí a Espanya es va traduir com Zombies nazis 2, perquè va sobre zombies nazis. I està molt i molt bé. Pel que he vist a filmin, tinc sort d'haver vist la segona, perquè la primera està molt malvalorada. Té un 4,6 a filmin. I la segona té un 6,10. Perquè la segona va tenir molt més èxit, en el sentit de que va haver-hi errors de la primera, que els va paliar, que els va arreglar. I sembla ser que la segona va agradar molt més la crítica. I jo estic d'acord. A mi la segona em va agradar molt. Trobo que té punts d'humor que estan molt bé. Estan molt ben rodades. Una pel·lícula que és de cinema independent, però està superben rodada. És que està superben rodada. Té un plànol. A mi els planos de cap m'agraden molt. Em posen molt tot. Els planos aquests que es graven des de dalt i es veuen els caps... Plano sanital. El genital, no? El plànol genital. El plànol genital. El genital també t'agrada. Senital. Ah, senital. Però és igual. El plànol aquest. A mi m'agraden moltíssim. I és que hi ha un plànol d'un lavabo que entra als zombies allà brutal. A més, estan molt ben caracteritzats. Els zombies estan bastant ben fets. Hi ha algun moment que... Com sempre, les pel·líces zombies estan una mica més xungos. Però en general està bastant bé. Hi ha molta acció. Estan molt ben documentats. Hi ha una documentació molt interessant sobre els zombies nazis. Després, la trama que hi ha per... per poder matar els zombies nazis... Està molt bé. Partim de la base que la primera pel·lícula... No l'has vist. No l'he vist, però... Vaig veure el principi de la segona, que t'explica tota la trama, i et diu això, no? Que, bueno, que fos a la cabana del bosque, i a la cabana del bosque van trobar un tresor, i aquell tresor va despertar els zombies nazis, i els zombies nazis es van carregar tots els seus col·legues, i la segona pel·lícula ja comença des d'allà. I ja està al foc. Ahir té bulgeries, des de batjades per tot arreu, i us ho recomano molt. Zombies nazis dos. I a partir d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'una cosa més, tens dos minuts. No veig una de gaire temps. Li queden cinc tranquil·lament. Passa que, si no, anem tallant. Ja. Tu controles millor que jo, perquè... perquè jo el tema de la gravació també vaig aquí una mica més llarg. Clar, clar, clar. La Jairal, explica'ns. Molt bé, jo... Hem de començar dient que Disney Plus s'estrena el dia març, diria el 24 de març, i que per qui no s'ho vol dir pagar, encara, doncs té set dies... No és un més gratis, són set dies gratis, per provar-lo i tal, i després, si et vols subscriure, segueix pagant, segueix pagant. A més, tenen una oferta d'entrada, també, eh? Sí, abans de l'estrena, de 24, si et suscrius abans, que és el que jo he fet, costa 60 euros l'any. És un pagament anual. No hi ha pagament mensual en aquesta oferta prèvia. Si no, sí que costa 70 euros l'any, o 5, o 4,90, o algo, o el més. El que passa és que ho pots compartir amb 7 persones, hi ha 7 perfils diferents, igual que a Netflix. Hi ha perfils per 4 persones, diria, com a màxim. A Disney Plus hi ha 7 perfils, però només hi ha 4 dispositius per fer servir a l'hora. I el que he fet és parlar amb 3 persones més, i som en lloc de 7 persones, som 4 persones que compartim el compte, i així cadascú té un dispositiu mínim. Ah, doncs està molt bé això, molt bé. Molt lleig, que no hagis comptat amb mi la llavidad, però no passa res. Ho vaig preguntar per Instagram, eh? A mi no m'ho vas preguntar, va bé? Vaig preguntar per Instagram, si no, es veuràs el teu problema. I el que et trobaré a algú que... Doncs entre 4 persones val 15 euros l'any. Així que està força bé. Home, està superbé, 15 euros l'any. És pràcticament un euro i algú el més. I 60 l'any també està bé, igualment. Sí, igualment, igualment, molt bé. I jo, però 60 euros... I el que podeu trobar en aquesta pla de forma Són les pel·lícules de Disney, totes les pel·lícules de Disney, totes les pel·lícules de Pixar, totes les pel·lícules de Marvel i totes les pel·lícules de Star Wars, pel que fa pel·lícules... I el Simpsons. I també pel·lícules i sèries geogràfiques de Disney. També hi ha coses de Disney Channel, sèries de Disney Channel i tot això. I sèries i produccions pròpies de la pròpia plataforma. Entre aquestes estan la sèrie de The Mandalorian, de Star Wars. També hi ha sèries de Marvel pròpies, com serien la de la Bruja Escarlata, la de Loki... I també hi ha d'altres en plan de Pixar, que és massa ja de Pixar. I també hi ha la pel·lí d'Adama Y el Vagabundo. Hi ha molts diferents tipus de contingut. I està molt obert. I també hi ha produccions de Fox. I hi ha la sèrie del Simpsons, les pel·lícules d'Iceh... Moltes pel·lícules de Fox. Iceh no és Dreamworks? No, què és? Iceh és... No és Dreamworks, és un altre. És Fox, és Fox, és Fox, clar. Doncs hi ha un món de contingut. És Sky Studios, des de Fox. Sí, és Sky. Doncs això. Això és el més important que heu de saber de Disney Plus. Després tindríem les estrelles de Netflix, que us diré estrelles de Netflix, Amazon, Movistar i HBO, però només referent al que queda de Mars. I les humides, eh? Sí, sí, per això. Això, això. El 20 de març a Netflix es trena la sèrie Vampiros. També tenim la minissèrie Un Juego de Caballeros. S'ha estrenat Eloyó avui. Mm-hm. Perquè li interessa, sí, és una pel·lícula molt impactant. També Inches Radicales, tenim la sèrie XI. Una minissèrie que es diu Una mujer hecha a sí misma. I un curmatratge. La sèrie Carta al Rey. Tiger King, també és una minissèrie. Hi ha molts tipus de contingut. Després, el 23 es trena la minissèrie Preut. Of Prud. El 24, una pel·lícula de televisió. Després, el 25 es trena un thriller que es diu Hogar, amb el protagonista de Javier Gutiérrez. Ah, mira, Javier Gutiérrez. Un documental que es diu Crip Camp, una sèrie de televisió que es diu En la Tienaga. El 26, una altra temporada d'un anime que es diu Seven Seats, que he escoltat coses xules d'ella. I el 27 de març, una altra temporada d'Othark, la pel·lícula El Sommelier, i Netflix hem acabat. Després tenim Amazon. Amazon és una cosa curiosa, perquè he mirat les estrenes i fica caï. Es va estrenar... Sí? L'he buscat i no està. Llavors, sí. Què és l'estrenar? A Midsomer, ahir, a Amazon. Ah, però ho he buscat i no està. Llavors, és una mica estrany. Segons he trobat, Amazon s'estrenarà avui, el llibre de la selva. El 26, Making the Cut, que és com un reality original d'Amazon, i el 29 de març tenim Placa de Acero, i el 31 de març, Ansein. Després de Movistar Plus, sí que tenim més pel·lícules més conegudes, tenim que avui s'estrena a Navel, Vuelvia a Casa, el crímen de George Town, Gloria Mundi, Al Most Christmas, i després tenim que el 21... Espera. El 21, o sigui, demà. S'estrena Play, Mòbil, la pel·lícula, i Mentes Poderosas. El 22, demà, tenim Adiós, una pel·lícula amb el Mario Casas, Tierra de Violencia, i Cholitas. I el 23, tu fotografia una altra pel·lícula. El 24, una altra pel·lícula que es diu En Guerra, el 25, Last Christmas, una pel·lícula que es va estrenar al Nadal, de l'any de l'Ambazon. Si jo fuera rico, també, una comèdia, i niño necesita aire fresco, que crec que tu la tens a casa d'anys. Molt xula. Jo també, jo tinc dos nens que necessiten aire fresco. Doncs posa'ls-hi un bantilador, oi? Sí, sí. Per això, bueno, hauríem d'anar deixant-ho aquí, i això. A veure si aconseguim sobreviure tot això, no? Doncs sí, esperem que ens puguem tornar a veure properament, com a mínim, als estudis, en un cine o a un sigui, però que no sigui a través d'una càmera. I, bueno, molt feliç d'haver convertit aquesta estona en vosaltres, gent de cinema a la Gresca. Espero que això sigui ja cosa de dies, i ens veiem molt properament, sobretot, encara que no sigui el cinem, encara que sigui casa, no us ennuagueu amb les crispetes. Vinga, adéu. Bon avi!