i que no hagi de ser una cosa que no hagi de ser. Gràcies per escoltar-nos. Avui ja he après el lliçó. No dic ni molt bon dia, ni molt bon... Ho acabo de dir. És igual. Perquè ja sabem que el confinament s'està llargant més del que volíem, i que es estarà escoltant a la Franja Euròria. Que millor li vagi. Per això, nosaltres avui hem gravat programes a les 12 del migdia. Al final és l'una, però tot això ho hem fet perquè la llavital pugui aixecar-se. I perquè pugui descansar una mica, perquè ens consta que adorm molt poc, i així no la fem matinar. La llavital, molt bones, com estàs? Dani! És que no podien fer-te matinar la llave, perquè els teus ulls, llacrimosos, de bon dematí, es mereixen descansar. Però no és que adormi poc, és que no puc evitar anar-me a dormir massa tard. Ah, sí. No puc evitar anar-me a dormir massa tard. No puc evitar anar-me a dormir massa tard. Ahà, és el mateix. Escolta, la llavital... Has esmorzat un cola cau, un bollicau, o què és esmorzat? Explica'ns una mica la teva dieta. No, he esmorzat un flan de tronja que ha fet la meva mare. Un moment, laia, un moment. L'esmorzar de la llavital. Rup! Hola, laia, què esmorzes, tu, pel matí? Jo, pel matí, hi ha molts coses bastant variades. Però, en aquesta ocasió, he esmorzat un flan de tronja que ha fet casulonament per la meva mare. La teva mare en sap molt, no, la llavital? La meva mare està experimentant aquests dies en diferents receptes que va trobant ja aquesta casa. La llavital, ets el colni llet d'índies de la teva mare? Vodria dir-se que sí, però tota la família ho som. Perfecte, Laya. Doncs ara et deixarem en espera perquè és el moment de presentar el Raúl Navarro. Raúl, què s'ha esmorzat avui? Molt bones, què s'ha esmorzat avui? Bones... Bones, bones Raúl. Està bé, està bé, parlant. Bones maduixes. Unes maduixes. Maduixes? Sí, unes maduixes, amb una mica de lloguer. El freson de palos. Sí, més o menys. No era de palos, no era de palos i el freson. Bueno, sí que era de palos. Perquè jo crec que el poc que puguem sortir a comprar, que d'aquí faig una crida a que intentem sortir el menys possible a comprar, que puguem sortir a comprar, no vol dir... Vida institucional de Raúl Navarro. Sí, que puguem sortir a comprar, no vol dir, que anem a comprar unes pipes, sisplau, que anem a comprar el gran i menys vegades possibles. Encara, i així, jo crec que el freson de palos pot fer també pels palos que es donen a la gent. Inclus, ara potser perquè no podem coincidir a les botigues molta gent, o ningú. Però, hòstia, s'està a la cosa bastant escaseta, eh? De segons què? Raúl Navarro, t'has pagat amb algú en algun super? No, jo no, jo no. Últimes declaracions. Jo no, i el diré perquè és simplement perquè no hi surti per res. Poto aquí tancat des del dia, des del divendres, tretza, aquí tancadet, no he sortit absolutament per res, per res. No m'ho puc creure, Raúl Navarro. No ho he arribat a sortir i no tots els dies, perquè la meva dona és la que fa de banterilla. Va fer-la comprar, va fer-te ara, ja, de sortir per als masos. Llavors, he sortit, no ho màxim, a treure algú, i aplaudia-lo al cop, i pot més. Molt bé, molt bé. Això m'agrada, Raúl, això m'agrada que tinguis aquest moment d'aplaudir. Jo, fins al tercer dia de confinament, no em vaig assabentar que aquells aplaudiments no anaven per mi. Jo pensava que anaven per mi els aplaudiments, fins que el tercer dia de confinament em van dir, no, no, és pels sanitaris, i jo, ah, vale, vale. Jo sortia, saludava, saps, com el papa de Roma. Ai, el maco, eh? Jo m'imaginava que aplaudien a mi, allà, hola, gràcies, gràcies. Fins i tot. Sí, tot i tot. Em vaig posar els focus allà al balcó, a un altaveu, i vaig dir, disfors, eh? Però, pensant que t'estan aplaudint a tu, no has d'haver fet alguna cosa prèviament? No sé, ser el més guapo de la Terra. Tenir una samarreta d'habit el xus... No sé, més coses és impossible, la Llevidal. Més coses és impossible. Per tant, jo em vaig creure que era per mi, i no sé, jo em vaig treure allà, a l'altaveu, vaig cantar una mica el sobreviviré, o el sobreviviré, el resistiré, de l'oldu dinàmico... Home, sobreviviré també va bé, en aquesta... El sobreviviré va bé, el tema que vaig cantar. Hi ha molts fills. I això, i em vaig expressar, així... No sé, fins que al final un tio em va tirar quatre ous, i em vaig enterar que la cosa no anava per mi, i ja està, però, bueno... Què farem? Mira que ha de tirar quatre ous i s'accepta qualsevol proposta creativa, en els balcons, sobretot, en els balcons. Sí, bueno, per sort, els ous no ens han trencat. Jo, per sort, els ous no m'han trencat i m'he fet una truita. Ah, ben fet. Ens vas agafar el vol, no? Sí, ens vas agafar el vol. T'has fet un mòtix aquí, i, fla! Molt bé, molt bé. Ben fet, ben fet. Sí, sí. D'ella, he aprofitat aquests dies també en aquest empat del balcons. Jo no sé com t'ho aniu per vostre barri, en aquí estic jugant cada dia el cinema prics. Cada dia. Cada dia? Cada dia, cada dia. Tenim, després dels aplaudiments, tenim un veí, d'algun puesto de la comunitat, que toca el violí, i cada dia toca bandes sonones, dos, tres bandes sonones. I ja, aquí jugarem amb els meus fills i jo, a veure què et divina la banda sonona. No estic tan lluny del cinema prics. No, no, no, no, no. Me n'alegro, me n'alegro, i la veritat és que aquest home sí que se l'hauria d'aplaudir, perquè ha sortit de un idò, eh? Jo crec que està fent més bols dels cafetes de la seva vida. O això ho està practicant tot el que no ha practicat mai, saps? Potser, potser, potser, perquè no. I una cosa que em veig... Potser farà més cinema prics que el Dani. Sí, sí, segurament, segurament. És molt probable, probablement segur. Segur que fa més seccions que jo, això. Tingueu per... bueno, segur. Escolta, que tinc una mica d'enveja, que cadascú ha dit aquí el que heu esmorzat, i jo no he dit el que és esmorzat. Doncs és molt bàsic. Preguntem-li el Dani, què has esmorzat aquest matí, va. Ha de dir un esmorzat. Per preguntar-me. Només esperava aquesta pregunta. Què has esmorzat aquest matí? Explica'm. Doncs un cafè amb llet, i ja està. No porto res més al meu cos. O sigui, que la veritat és que... I potser s'ho ha sortit tanta parafernalia, Dani. Sí, és bastant absurd que vulgui contestar aquesta pregunta, quan no és mosat només que un cafè amb llet. Ja t'ha pensat que havies esmorzat una panacota o alguna cosa? Una panacota, l'Alla Vidal. Una panacota. Estàs fent referència a Eloiho? Ni confirmo ni desfiento. L'Alla Vidal, doncs em va molt bé aquesta confirmació o desmentició. Perquè anem a parlar d'Eloiho. Comencem el programa d'avui fent una mica de batut de general a les pel·lícules que hem vist aquests dies, i ho fem parlant d'aquesta pel·lícula, Eloiho. Digue, Raül. No, no, no, no. Fiquem la música. La música! Tu no has d'escoltar-la, tu no has d'escoltar-la. Jo crec que és la mà i la música. Si això vols parlar, vols parlar d'alguna cosa i per fer xica de la mà. Dona-m'ho segons. No! No sé si tu la música, però jo ballo. Vale, ja puc parlar, no? Guai. Us hem d'explicar com funciona això. És que és bastant divertit. Nosaltres tenim en el Skype muntada la conversa. I sempre estem gravant per Skype. Llavors, jo veig a la laia, jo veig el Raül, i el Raül és l'únic que, com a tècnic de so, escolta la música i ens escolta... Bé, a nosaltres. Nosaltres també ens sentim, però vull dir que tu, com a tècnic de so, ens escolta com ens hagi d'escoltar. Total. Que el Raül va posant les músiques i jo no me'n teno massa, però és bastant graciós. Ara sí que parlem una mica de la situació, que els nostres ullens ja saben més o menys com fem els programes, anem a parlar... Hi ha gent que és molt important? Hi ha el que es mosem, que és molt important. Ara anem a parlar de la panacota, perquè la Llevidal m'ha punxat aquí amb un ganivet molt afilat, i la veritat és que toca parlar de la panacota de Iloio. Per què hem agafat de referència, o la Llevidal ha agafat de referència, aquest pla típic italià, com és la panacota? La Llevidal ens ho explicarà. La Llevidal... La Llevidal, t'estem perdent. La Lle... La Lle... Reanimació, reanimació! A baixant de pis, a baixant de pis. Sí, a baixant de pis, eh? A baixant de pis. Totalment. Molt significatiu, a la PIVA. Molt bé, molt bé. La panacota és molt significativa. La PIVA, eh, dius? Sí, oi, o sigui... No, no, no. A mi m'agradava la llacota, perquè potser sí, es poil. Més que res, un element bastant significatiu a la pel·lícula. Si no s'ha vist la pel·lícula, clar. Si l'heu vist, ja sabreu de què parlo. Hem de tenir en compte que la pel·lícula té a veure amb el menjar. Amb alguna cosa de menjar. Per què? Us expliquem. És una plataforma on hi ha molt de menjar, no? Que va baixant per diferents plantes d'una presó, ho diríem dir, un tipus de presó. Sí, una mena de presó vertical. En un futur vistòpic. Té moltes plantes d'aquesta presó. No se sap ben bé quantes plantes té. I va baixant aquesta plataforma de menjar. No sabem tampoc ben bé si és una vegada al dia, si en són dues... Això no ho deixa molt clar, no? És una vegada al dia, eh? I tot i que els pisos vols desaclar. D'un principi, finalment sí que sembla aclarir-se això. Però hi ha moltes més coses que a mi no em acaben d'acabar. Però sí. L'únic que no s'ha aclarat de quantes vegades baixava la plataforma era jo. També sóc clar que només baixava una vegada al dia. Aquesta plataforma menjava baixant una vegada al dia per a totes aquestes plantes i va repartint menjar a totes les plantes. Cada presó n'hi ha, es diu. Sí, cada hòstia de cada planta. Sí, hi ha dues persones a cada planta, per això. Té un moment determinat per menjar. Té un temps determinat. Un minut, fiquem. Sí, un minut. Per menjar tot el que pugui i més per passar durant aquell dia ben alimentat. Però què passa? Que aquest menjar no es va reposant. És el mateix menjar que ha d'arribar per totes les plantes. És el mateix menjar per totes les plantes. És el mateix menjar per totes les plantes. Té la simpatia de menjar només el que toca, sinó que hi ha gent que menja més del que d'hauria o que fa destrosses amb el menjar. Això permet que no hi hagi una repetició equitativa per tots i per totes. Per tant, ens posa en una situació de supervivència molt màxima. Això fa que hi hagi nivells que no es poden posar en una situació molt truquenta. És una situació molt truquenta entre els dos hostes d'aquella plataforma. Eloi és una pel·lícula que va tenir molt d'èxit al festival de Toronto, va tenir molt d'èxit al festival de Sitges i també ho ha tingut en els premis de l'acadèmia catalana, els Gaudí i els Goya. Arran de tota aquesta eufòria en els premis, nosaltres volíem veure la pel·lícula, però no en tenim. Ara passarem a la crítica de la pel·lícula. L'Alla Vidal, tu mateixa, què opines de l'Olló? Abans d'això, que ha tingut el punt de casa gràcies a Netflix, quan l'ha penjat, quan... Que coneixia ja aquesta pel·li i no l'havia pogut veure anteriorment, és gràcies a Netflix. I a tota aquesta situació, que han tingut l'oportunitat de ser aquí, sinó també d'una manera internacional, perquè Netflix ha ocupat de distribuir-la d'una manera internacional. Llavors, ara hi ha molta gent que ha vist. Correcte. Si no ho equivoco, si no ho ha xerrat, Netflix ja va comprar els drets directament quan aquesta pel·lícula es va projectar a Toronto, en veia el Dani. Patreon fa allà i Netflix ràpid, a fer-se amb els drets per poder... ataniblar la seva pel·lícula de forma. Sí, no sabia que ho he fet des del festival de Toronto, però sí que ho havia fet molt malament. Doncs bé, a mi és una pel·lícula que quan la vaig... Jo la vaig veure al cinema, no la vaig veure ni a Sitges, ni res, però sí que va estar un temps bastant limitat a cinemes i a molt pocs cinemes, també, però vaig tenir l'oportunitat de veure la gran pantalla, i va ser molt impactant en certs moments. Sobretot pel tema dels nivells. Jo crec que és molt important que la gent no sàpiga prèviament quants nivells hi ha, que la vegin sense saber exactament res, perquè jo a mesura que l'anava veient, m'anava imaginant la situació del protagonista, i m'impectava molt. Va ser com una forta punyalada, no sé com dir, però a mi em sembla una pel·lícula molt interessant. I bé, les situacions extremes que passen en certs situacions, doncs també són bastant impactants, i jo havia d'apartar la mitjada de la pantalla, que això ja va ser una cosa que vaig dir al programa quan la vaig veure. I res, a mi em sembla una pel·lícula molt interessant en el sentit de no... O sigui, sí que és veritat que abans ho parlàvem, que el desenllàs ha causat molta divisió entre el públic, que hi ha molta gent que li ha agradat i molta gent que no, i té el públic molt dividit, sobretot pel final. Però jo crec que és una pel·lícula que s'ha de valorar pel procés que té pel viatge que et porta en tota aquesta presó, i més en el sentit que és una pel·lícula molt metafòrica, que tota la pel·lícula en sí no és tan important el que passa, sinó el missatge que vol transmetre, que és fer aquesta comparativa de la societat, de les classes socials, com un estudi analític de Desarumà. Jo ho veig més per aquesta banda, que no pas per la trama que té en sí, sinó per el sentit metafòric que té. Per això la veig una pel·lícula molt interessant, en molta simbologia del Quixote, que és molt important també la pel·lícula, de la divina comèdia, referències a la Bíblia... Hi ha molt de suc per treure-li. Una pel·lícula dirigida per Galder Gastelor Urrutia, i protagonitzada per Ivan Massagué, Antonia San Juan, Thorion Egileor, i entre d'altres actors i actrius que participen en el repartiment de la pel·lícula. Raül Navarro, què opines d'Eloió? Bé, en general estic bastant d'acord amb allò que diu l'Alla, però no puc obviar el fet de que... Hi ha moltes coses que me'n han quedat bastant penjadetes. Crec que no sé... Sempre he dit que en un guió no té per què donar-li l'explicació absolutament a tot. No s'ha de mastegar absolutament tot. Per tant, aquestes referències ja n'hi ha prou. Però sí que he dovat afaltar alguna... Digue'm, algun tancament de coses que queden a l'Alla, per viure a l'Alla sense fer cap tipus d'espoiler, i entre d'altres aquest final que també he llegit per moltes postures que estaven criticades. Jo no el criticaré, però sí que... Amb tot el que m'estava donant la pel·lícula, a totes aquestes referències que estaven vivint, se m'ha quedat molt en l'Alla en aquest sentit, i no hem acabat de fer el pes. Sí, sí que és veritat que és una pel·lícula molt oberta, no només en el final, sinó en moltes de les qüestions que plantejo. No deixar tancada gairebé cap i deixar més a la imaginació de l'espectador el que podria ser o el que podia passar. Llavors, per la gent que no els agradi les pel·lícules molt obertes, potser els decepciona en aquest sentit. A mi em va passar bastant això que dius del final. Vaig veure el final dos o tres vegades, perquè vaig tenir un problema en el meu cap, en aquell moment. Estava veient la pel·lícula, vaig veure aquell final i vaig dir, això no pot ser, m'estaven plenent el pèl, s'ha acabat... Vaig mirar tots els crèdits, aviam si hi havia alguna escena poscrèdits, alguna cosa, que em digui alguna cosa més, perquè això no pot ser que s'hagi acabat aquí. Tampoc et dona pistes d'una segona part, per tant, no té pinta d'aquella giu, una sacuela de lollo. No, no té pinta. Vosquem què ha passat aquí. Vaig donar bastanta ràbia al sentit de no lligar-ho tot. Què vol dir aquella nena, què significa? Fins que al final vas entendent un amic al significat del final. També tenia una pel·lícula que jo crec que s'ha de veure més d'un cop, per poder entendre moltes coses. A mi em va agradar, a mi, el que és tota la pel·lícula em va agradar molt, em va atrapar des del primer moment, jo estava sopant en aquell moment, i la veritat és que va ser un moment bastant dolent per sopar. No vaig tenir idea, eh? No va ser una bona idea sopar. Vaig haver d'acabar ràpid de sopar perquè va ser allò de diòstres, que aquí hi ha marro, i hi ha moments de la meva existència, des que he vist la pel·li, i m'ha agradat fer-me vegetària, o sigui, imagina't el grau de... No mirar-te pel·li mentre mengeu. El grau de gòvio. Per tema d'interpretacions, a mi em va agradar molt tant la interpretació secondària d'Eorion, d'Azorion Egileor, i també la interpretació principal d'Ivan Massakic, que està molt bé, que està allaguantant tota la pel·lícula. I també hi ha una pel·lícula de l'Espanya, que és molt bé. I és un acte de la pel·lícula de l'Espanya, que és de la pel·lícula d'Espanya, que també apareix en algun moment. Fa un paper que està molt bé. Jo l'he vist amb altres sèries, l'Aquesta Bécina, a Gimtoni... I haver-la vist de la comèdia, el drama... M'agrada molt veure com explota la seva faceta més dramàtica. La pel·lícula, la fareia amb els ulls tancats. És una pel·lícula molt interessant. Com tracta tots els temes, com tracta també la situació dels cuiners, de la planta Zero, que és una esquina i una gesta tot. Jo crec que és molt interessant veure els diferents punts de vista. I crec que és una pel·lícula molt marescuda que ha guanyat dels premis que ha guanyat. I poca cosa més afegir, I ara passaria a comentar una altra pel·lícula. Jo començo amb el relleu. Vaig a parlar primer de la pel·lícula que tinc més recent. Si us sembla, podem anar comentant una pel·lícula d'esconi. Heu vist roltes aquests dies? He pogut veure-ho de moltes. La veritat és que no m'has de fer res. M'ha fet moltes coses. M'ha fet moltes coses. M'ha fet moltes coses perquè entre feines de l'escola, perquè encara seguim en veu, en classes on lámina, entre projectes i coses x, a vegades hi ha moments que prefereixes més veure una sèrie que no pas posar-te a veure una pel·lícula. És una pel·lícula que m'has de veure tota la temporada. Parlant de sèries, vaig acceptar la teva recomanació i he estat veient fusto antes de Cristo. La veritat és que m'està agradant molt. La trobo molt interessant, a aquesta sèrie. És una comèdia que té moltes referències. A mi em va recordar molt el món que va crear Montipayton en el seu moment. M'agrada perquè és una sàtira bastant interessant. I que tira de la comèdia molt senzilla. A mi la comèdia senzilla m'agrada molt. No cal crear grans castells de comèdia, sinó que llançar-se també a la comèdia senzilla. A mi el que m'agrada és... És una cosa molt complicada. És una cosa senzilla. Jo per mi aquest tipus d'humor és el més complicat de trobar. Un altre tipus d'humor, un eslàbstic, per exemple, és complicat de trobar. S'ha de saber fer, però és molt més rodat. Si no, no és una cosa senzilla. És un tipus d'humor. No és una cosa senzilla. És una cosa senzilla. La comèdia senzilla parlem de comèdia l'absurd. Jo volia anar una mica cap aquí. No va tant aquí. I després us explicaré quan m'ho toquem. No sé si el que em fa és una cosa senzilla o no. És una cosa que em va agradar molt. És un tema de la decoració. És una decoració supercurada. Els escenaris, la vestimenta... Està molt guai. Per ser una producció espanyola és allà de diòstres. No em refereixo a que les produccions espanyoles no estiguin bé. No hi ha el pressupost que pot tenir una producció americana. Els pressupostos són diferents. Hi ha molta gent que em diu que les pel·lícules espanyoles no em referia a això, perquè jo sóc defensor, sinó que em referia més aviat al tema de pressupostos. No em refereixo a que les pel·lícules espanyoles no estiguin bé. L'únic del que hem parlat de moment són les produccions espanyoles. Sí, de veritat. Justo antes de Cristo, ara la teniu disponible a Movistar Plus. És gratuïta durant el confinament. De moment. És una de les pel·lícules de la pel·lícules de la pel·lícules. És una de les pel·lícules de la pel·lícules de la pel·lícules. Us convidem que veieu series de Movistar Plus. Aquesta és una d'elles. És molt interessant. Una sèrie d'èpoques sempre demana més detalls. Aquesta sèrie està a l'altura. Té molts detalls. A mi em va fascinar en aquest sentit a nivell escènic. I ja està molt bé. Les reconeixeu? Passeu a parlar de Sherlock Holmes. La delame Card bearing"? La del de Robert Downey, Júniôr. Vaig anar a veure una pel·lícula al cinemes. Vaig anar a veure una pel·lícula al cinemes. Vaig anar a veure una pel·lícula al cinemes. Va ser The Gentleman. M'hauria agradat comentar-la de l'estudi. No vaig poder comentar-la. I ho faig avui ràpidament de The Gentleman. És una pel·lícula de Guy Ritchie que està protagonitzada per el senyor Hewman. A veure, que em surti Charlie Hewnam. També tenim Hugh Grant, entre d'altres, com Corrin Farrell, etc. És un repartiment que està molt bé. És una pel·lícula superguai. És un repartiment que està molt bé. És una pel·lícula superguai. És una pel·lícula superguai. A mi m'agrada molt Guy Ritchie des que el vaig veure al rei Arturo, que és una pel·lícula supercriticada. Hi ha gent que diu que és de les pitjors pel·lícules de Guy Ritchie. Per mi no, a mi em va agradar molt el rei Arturo. L'estic seguint bastant la pista. El vaig veure també a la din. A la nova de la din. L'he vist també a The Gentleman. I la veritat és que The Gentleman em va agradar molt. I també a la pel·lícula. I també a la pel·lícula. I també a la pel·lícula. El tipus de cinema que fa ell és un cinema molt curiós. Explota molt la fotografia. M'agrada molt com treballa la fotografia. Els planos que fa servir són superxulos. I m'agrada molt. No fa servir el bàsic, sinó que et faig un plano cap per ball. Li encanta els planos lents. Els planos a càmera ràpida. I també a la pel·lícula. I també a la pel·lícula. I també a la pel·lícula. Li agraden molt. The Gentleman té una història. Té un guió superinteressant. No deixa de ser un guió típic. Però està explicat d'una manera molt interessant. Aquest seria la crítica de The Gentleman. És un guió molt trillat. La màfia. A mi m'agradaria comentar la pel·lícula que ens porta aquí, que és Sherlock Holmes. Com veus, he vist perquè m'estic començant a veure pel·lícules de Guy Ritchie. Vaig començar amb Sherlock Holmes, tot i que em costa una mica el tema de Robert Downey Jr. Robert Downey Jr. és un actor molt bo que ha treballat per moltes franquícies, com a exemple a Marvel, però a mi m'ha costat una mica. Et reconeix que en aquesta pel·lícula m'agrada bastant, tot i que no deixa de fer el tipus de paper que fa també a Iron Man. És un paper que m'agrada molt. Vaig disfrutar molt la pel·lícula, la vaig veure ahir a la nit, i jo crec que mereix l'atenció de tots i totes els que ens esteu escoltant. Si us agrada les pel·lícules d'acció, de casos, d'intriga, de detectius i de Sherlock Holmes al general, us recomano moltíssim aquesta pel·lícula de Guy Ritchie, que no us deixarà de qualsevol manera. Us deixarà amb un sabor de boca, com a mi, o això espero. Tenim una producció al darrere de Warner Bros, i els directors són Guy Ritchie i Dexter Fletcher. I comptem el privilegi de tenir una banda sonora de Hans Zimmer, que això per mi és impressionant. La feina que fa Hans Zimmer en aquesta pel·lícula i amb totes, però amb aquesta és impressionant. I és una dada molt curiosa, jo estava veient la pel·lícula, vaig començar, li vaig donar el play, i jo estava sentint la banda sonora i dic que jo conec aquesta banda sonora, sé quina banda sonora és, però no sabia que era d'aquesta pel·lícula. És curiós això, eh? És a dir, és curiós que... És molt buat com passa, quan has escoltat una banda sonora molt o una cançó molt, i de cap descobreixis d'un fi. És guai, això. Jo no sabia que aquesta banda sonora Hans Zimmer l'havia compòs per aquesta pel·lícula, i de cop i volta li vaig donar el play i dic, ostres, si és la banda sonora de Sherlock Holmes. I la veritat és que és una pel·lícula que està molt ben rodada, té una fotografia que... És que a mi m'agrada molt com treballa Guy Ritchie. No sé, hauré de veure's nats, Dexter, dos i diamantes, hauré de veure altres pel·lícules d'ell, però no sé, m'agrada molt. Però no sé, m'agrada molt com treballa aquest director, i, a més, va estar a casa't amb Madonna, i això a mi també m'agrada molt, perquè m'agrada molt. No té res a veure, ja ho sé, però m'agrada molt Madonna, i ja està. Però la meva recomanació d'avui seria aquesta, en primera ronda, per tant, us convido moltíssim a veure Sherlock Holmes, té una segona part, i si no m'equivoco per l'any que ve o per l'altra depèn de com vagi el tema, veurem la part d'això. Ha estat la cosa complicada. Ha estat la cosa complicada, sí, sí. Però la tercera, la tercera part, no volien, com, incloure a 3 Sherlock Holmes diferents? Un multibesso, eh? Sí, sí, crec que volien fer mena de multibesso amb el Robert Downey Jr., el Benedict Cumberback, i no sé quin més, i un altre. Doncs està superchulo, això, estaria molt guai. També m'he deixat de dir que Jude Law és el company, el Watson, i també és un genial actor. Jude Law, a mi m'agrada molt. També li agrada molt a Guy Ritchie, perquè el fa servir per les seves pel·lis, però la veritat és que està molt guai. I ara sí, Raül, Laya, si voleu seguir amb la vostra. Jo faig una punta abans, crec que em mataràs, Dani, però jo crec que he vist la segona i no la primera. Bueno, a mi em va passar la setmana passada amb zombies nazis 2. És veritat. Bueno, doncs, Laya, tu mateixa, quina pel·lícula ens recomanes, avui? Jo, Viam, jo només he vist dues pel·lícules. Aquesta és la primera. Una és el Oyo, la vaig tornar a veure, llavors ja l'hem parlat, i l'altra va ser Fantasia 2000, que va ser la primera cosa que vaig veure de Disney+. Quan va sortir Disney+, el dimarts estava... no sé si... bueno, vosaltres, si teniu Disney+, no ho sé, però... Sí, sí, jo sí. Va sortir el dimarts, però el dilluns, a les 12, ja hi havia gent que estava allà pendent de l'ordinador, de la tablet, havíem si posaven l'aplicació, si ja es podia entrar, si podies registrar-te i tal. I hi havia un com... i hi havia... va ser un com molt caòtic, perquè hi havia un com... Ui, ui, ui... Que hi havia, vaja. Estigues una mica més això, que hi havia... Ara? És que no sóc sentia bé. No sóc sentia bé. Que hi havia gent a les 12, ja de la nit, del dilluns, intentant aviam entrar, si podien iniciació i tal, i va ser molt caòtic i va haver molt de lío. Disney+, a les 12, i algú de la nit, va ser Trending Topic a Twitter, perquè hi havia molta gent que estava esperant allà a l'estrena per poder entrar. I va ser molt caòtic perquè hi havia gent que no podia iniciar sessió, com era el meu cas, i que li sortia un com tan rera, conforme a partir de les dues de la matinada estaria disponible. Després hi havia gent que sí que podia entrar, però no podia mirar continguts. Hi havia gent que podia entrar i podia mirar continguts, però no podia entrar a l'estrena. No podia entrar a l'estrena, però no podia entrar a l'estrena. Podria ser que tu poguessis entrar, podria ser que no. La vida és una tombola, tomb, tomb, tomb... I al final, jo vaig intentar dormir, vaig dir que no estaré fins les dues de la matinada esperant, vaig a dormir, però després no podia dormir. I a les dues, menys 4 o així, o menys 20, vaig pensar que vaig intentar entrar i vaig poder entrar. Vaig començar a fer una llista de tot, i vaig pensar què havia d'allà per veure i tal, i vaig pensar quin serà el títol que es mereixi l'honor de ser la primera cosa que m'apunti a la llista i que vegi. I vaig pensar, Fantasia 2000. Fantasia 2000 és una pel·lícula bastant infravalorada de Disney, diria, d'aquests clàssics. Perquè a Fantasia la primera part ja va tenir els seus problemes. També va ser infravalorada, sí, sí. Amb mig una guerra. Sí, clar, exacte. I, a més, amb tot el tema del fantasy, ni tot el que es va inventar, que després la gent no li va agradar gaire. El concepte. De marrejar música clàssica i dibuixos animats. Jo crec que és una barreja molt interessant, però hi va haver molta gent que no li va acabar de convence, i llavors van fer l'any 99 aquest homenatge amb aquesta segona part de Fantasia 2000, amb altres peces musicals, amb altres històries. I és una pel·lícula que a mi m'agrada molt, perquè no és com una pel·lícula amb una trama concreta, sinó que són com diferents curts, amb diferents músiques, i, sobretot, que explora diferents tècniques. Com eren l'any 99, i ja amb tot el tema de l'animació per computadora i tot això, hi ha alguns fragments que sí que són tradicionals en 2D, però d'altres sí que exploren més el 3D, com és el cas del soldadito de Plomo, del curte de les Valenes, o l'últim també, que barreja 2D i 3D, que és el meu preferit. I res, i és una pel·lícula que jo recomano moltíssim, si no l'heu vist, perquè és una manera molt diferent de consumir animació, una animació que no té diàlegs, que és tota música clàssica, i res, si l'heu vist, doncs espero que compartiu la mateixa pel·lícula. Ai, laya Pidal, laya Pidal. Ens anàvem a compartir la teva beu. És complicat, és complicat. És complicat, però des de casa és el que hi ha, per tant. No se m'ha escoltat res, oi? Hi ha hagut un moment que no, però la crítica sí, la crítica de la pel·lícula sí. En aquell moment que has dit que és una merda i que no la recomanes, allò s'ha sentit. Ai, la grulina. Proma, és broma. Doncs gràcies per aquesta recomanació. La veritat és que jo fa molts anys que l'he vist. És aquella que surt amb una escombra, amb una fregona, fregant. Sí, exacte. Aquest fragment surt a les dues entregres, la fantasia i la fantasia del 1000. Sí, crec que sí que l'he vist, fantasia del 2000, però potser tenia 5 anys, no sé, és que fa tants anys que tinc aquells llampecs de memòria, però encara així és una bona opció per veure-la. Doncs tenim a veure-la i aviam quin és el teu fragment preferit. Gràcies, ja ho faré. Raül, què opines de Disney Plus? Has començat a indagar una mica, a veure series, pel·lis... Sí, sí. He començat a trepitjar-la també. Igual que la Laya també, vaig començar a la franja a les 12 de la nit i no estava la cosa molt clara. Jo no m'ho vaig preocupar molt més. T'ho dic, vaig anar a dormir, no era massa d'un altre dia. I, bueno, trobo que és un catàleg... Potser per mi que tinc nens, i ara hem d'estar casificats bastant interessant, bastant de contingut en aquest sentit, coses que ells no han vist, perquè volem gratuvar-nos amb pel·lícules més clàssiques en aquest sentit. Però no em dona tot, tot, tot, tot el que podria donar. Incluso... Ja no parlo de coses com que, bueno, que el primer aquí, la gran estrella de Mandalorian, i només han posat els dos primers capítols... Sí, sí, ja tenim cinc o sis. Ja està el primer de temporada. No sé, era inclús. Aquesta és una de les coses... Aquesta és la teixa dinàmica que haig de fer bé, diria, de treure un episod per setmana. Però, clar, amb sèries que ja s'han estrenat fa molts mesos, als Estats Units, i que ja estan parlant en internet, i hi ha moltes persones més... La estratègia que han fet servir no és gaire intel·ligent. Sí, correcte. I més en un moment comada, no? Clar, clar. La plataforma de Disney ja havia de triomfar, perquè estava clara d'estirar d'això, però en aquest moment que ens agafa a nivell mundial, a tots, jo crec que és una potència, i, clar, jo crec que, en aquest sentit, pel meu gust, i dic que pel meu gust, trobo aquest catàleg bastant fluixet, en aquest sentit. No ens puc donar molt més de el que té, però el teu fluixet... Jo he trobat coses com que trobaves... Això que trobaves... També trobaves amb Amazon o Netflix, aquestes coses que jo sempre criticaré, el fet que em posis, jo que sé que ara parlo... S'ha amacut, a Amazon em posis John Wick 3, i no em posis les dues primeres. Aquí, que algú està passant, algú està passant. Si jo m'equivoco com a l'amor marcat de Sherlock Holmes, o tu dos són bisnasses la setmana passada, i jo m'equivoco i veig, o vull veure la tercera directament, perquè potser ja he vist les altres, o potser les vull saltar, em sembla molt bé, però, clar, donen la possibilitat de poder veure-les. I aquí, en Disney+, m'he tocat amb diferents casos semblants. Tot això, l'interface, la tovall, també, bastant boja. O sigui, com... Encara que hagués volgut separar Disney de Pixar, de Star Wars, de totes les franquícies que tens, o les quatre franquícies que tens grans, trobo una mica totes d'un gelat. Quan parlem d'interface, parlem del... Del menú, del com moure't a pantalla, de com tu la pel·lícules... A més, enllà de fer una busquera, evidentment, però, clar, no sé, és com m'ha semblat una mica chaotic, en aquest sentit, molt visual al principi, però separant aquestes franquícies, però, al final, m'ho estàs demanant tot. Va regec diverses vegades. Aquestes coses que fan les quatre formes, evidentment, no entenc el que es fa, però això que es fa com... Les coses s'han oferta de l'esposo davant, i la resta, si no les busques, inclús pot costar trobar-les. Dins de la mateixa feta ferma. I falta molt... Hi ha moltes sèries que falten, també. Clar, sèries... I ja no tan sèries. Jo sabeu que a mi m'agrada veure pel·lícules clàssiques, pel·lícules antigues, i de més, reprendre-les, i de més, que en aquesta és la pesca, encara que no hagi de fer el programa tal qual com el fem, normalment. Però, clar, per exemple, tenim una secció només dels comatges de Mickey, però no tenim de tots els comatges. Sí, això és el que volia... Que jo et trobava aquesta secció, em va fer molta il·lusió, perquè quan era petita us explicaré una anècdota, i és que tenia un viatger... Ah! La meva se'm va dir un xing, després vaig jo. Tenia un viatger amb diferents curs clàssics de Mickey. I em va fer molta il·lusió trobar que la majoria estan a Disney+, us falten uns quants, però sí que... No sé, trobar aquest apartat em va fer il·lusió. Clar, és una mica això, no? Totes que només... que trobem la falta d'aquestes cosetes, que ens agradarà trobar aquestes petites joies, i poder veure-les, sí que he trobat aquesta secció, per exemple, de dir altres, eh? Bastant fluixeta, en aquest sentit, no? Sí, sí. Vots tenir tot, o gairebé tot... Amb molts punts, també, de... Però amb molts clàssics... O després, també, hi ha el cas contrari, que hi ha pel·lícules que no la coneixen, ni casa seva, i estan allà. Sí, però, bueno, jo aquestes les puc entendre que estiguin allà, finalment, en un clínic català. I tu... És com Netflix fa en Bollywood, que has comentat moltes vegades. I això està molt bé, i això està molt bé. Jo crec que l'umplic català que està molt bé, pot fer descobrir pel·lícules que no tenies ni idea que existien, i... Pots arribar a trobar petites joies, també, que ho saps molt, les trofalades, eh? Però pots trobar moltes petites joies. O sigui, el que tinguis, de més, mai molestarà. El que passa és que sempre tovarem, i és la crítica que tindrem tothom, que sempre trobarem a faltar el que no tenim. Clar, clar. Claríssim, claríssim. Jo crec que sí que tenim, i del que has pogut veure. Raül, quina pel·lícula ens recomana? Mira, jo... Tornaré al mateix. He intentat convertir aquests dies en aquesta la pesca. Tot el que tenim... Precisament perquè tenim aquestes plataformes. Jo, mira, una de les coses, com deia abans, que sempre busco, és que, ostres, quins clàssics ens dones, no? Quines pel·lícules... I com clàssics, no estic parlant d'uns clàssics de Disney, eh? Sí, sí, sí. Si no, quines quantes pel·lícules, jo què sé, de Hitchcock, que em podries donar, o de John Ford, no? Poder trobar una mica més d'oferta, que, evidentment, avui dia, cada vegada, és més difícil trobar certes pel·lícules. I, bueno, aquests dies he agafat així, de costat, vaig agafar... ...mujercites. La nova?No, la del 49. La del 1.290. Ah, val, val. Recordem que és una pel·lícula que deu ser en blanc i negre, no, Raül? No, no, en blanc i negre no. És en color, és en color. De fet, va guanyar l'Òscar a la millor direcció artística, al color. Ostres. Sí, sí. És una pel·lícula... que es va començar a rodar al 1946. Havia de ser una pel·lícula, una producció, de David Ossersnik, que va decidir que no podia fer front... una pel·lícula tan aviat, com després de la traduïble experiència que va tenir amb la filmació del Dolal Sol, en 1946. Llavors, ho va deixar mig encadat, però seria això. Una pel·lícula que, diàlegs, que s'han fet bastant repetitius, al lloc de les diferents versions que ens han fet, doncs no sé si s'han fet ja 6 versions d'aquesta pel·lícula, d'aquesta novel·la. Després d'això, vaig enganxar, a més, el mateix dia, vaig enganxar seguidament los siete magníficos, que és una altra clàssica, en aquest cas, del Cuesta, basat en los siete maluats, centres amb oralls, de Cudos Agua. També la vaig gaudir bastant, perquè és aquelles pel·lícules que sempre tens allà pendent, o veus tu sets, veus aquí, com coneix la banda sonora de Cantabaldani, i vas descoldint petites lloguetes en aquest sentit, que són grans clàssics, però que potser no hem tingut ni l'opció, ni el temps de poder gaudir-les. El repet d'aquestes pel·lícules està molt bé, amb aquestes plataformes que estiguin, està molt bé perquè ens dona aquesta cultura cap enrere, que també es vols agrair. Perquè quan et falta el temps, intentes posar-te el dia de les novetats, del castare, però potser ens falta el temps per dedicar-ho més a clàssics, que hi ha... O per revisionar, sí, sí. Sí, o per revisionar, exacte. I des d'on les vas veure? Les vaig veure amb Movistar. Amb Movistar Plus. Ah, val. Amb Movistar Plus. Sí, és una vegada que les feia en el canal TCM, i després, de bo que té, és que les que fan en l'agraella, de cada canal, després les tensen a la plataforma. Mm-hm. Continua Movistar Plus. Li he estat donant una mica més de joc, aquests dies. Ja que vas seguir la recomanació que et feia l'altre dia d'ajustament de Cristo, que és una comèdia que, a vegades, en aquests dies, sobretot, estem veient moltes coses, o molts continguts, com a allò, que potser et fa volar una mica més al cap. A vegades es necessita, jo crec, un petit respir, una mica d'aire, i veure aquestes comèdes més lleugeres, més ràpides de veure, més... no vull dir-ne, no pensar, perquè a vegades penses inclús més. Clar, clar. Jo crec que em blessarà el meu cas. Jo, quan veig uns segons quines comèdies em fa pensar molt més. I portar-ho una mica més enllà. Us vull recomanar una sèrie, que vaig descobrir passats a mi una i, que es diu Capítulo Cero, que és de Lleonesto Sevilla i Joaquín Reyes, i em va fer molta, molta gràcia, perquè és una sèrie en el que cada capítol és autoconclusiu, és a dir, no tenen res en comú tots els capítols, cada capítol, diguem. Ja em sembla que són dos temporades d'uns cinc capítols cadascun, i us aniré a veure-la, perquè m'ha semblat molt interessant. Aquí sí que portem la comèdia de l'absurd, una mica més enllà, i és molt curiós, perquè el que fan és una mena de paròdia, no, una mena, no, en totes les de la llei, són paròdies de sèries clàssiques de la televisió, i potser com a exemple s'ha escrit un crimen, potser com a exemple Star Trek, o potser com a exemple, que us diria jo, coses de casa. M'estifo que li demés. Aquest tipus de paròdies van ajudar el que ens recordem d'aquelles sèries, o de com s'estructuràven, els feien aquelles sèries, i m'ha semblat molt divertit, la veritat. Molt ben fetes, en aquest sentit, molt ben estructurades i molt ben portades cap a aquesta comèdia. Tenim en Joaquín Reyes, que li encanta disfressar-se, i tenen una caracterització diferent encara capítol molt interessant. I aquí li faig una petita recomanació més especial, el Dani, en el que et diria que és en el segon capítol, que té una referència tot i ser anterior, perquè és de una sèrie que va començar el 2018, una referència a paràcitos. Té una petita referència... No una referència a paràcitos, una sèrie molt de paràcitos, en aquest sentit. Molt interessant, molt interessant. Que guai. Capítol acero. Estàs mirant una mica pel bicipèdia, informació i tal, i està molt interessant. A més, és que la presentació, la intro i tot, és molt buirte entera, com d'avui a Quesa, que es veu, fins i tot, aquella de la cinta quan estira, molt bé a Quesa. I té aquestes textures i aquesta dinàmica de les sèries que veiem en el cas dels petits o fa un temps. Doncs t'agafem el vol, aquesta recomanació, i de ben segur que la veurem, Raül. I, bueno, ens acomiadem... Abans que ho facis, abans que ho facis. Se m'han conegut, al principi del programa, et feies una referència a com estem passant tot, una mica així, d'aquestes xats o aquests converses que estem tenint, que us hem posat alguna foto a les xarxes, però seria interessant que la gent ens envies les fotos que facin de com has estat a escoltar. Sí, eh? Totalment, totalment. Em sembla molt bona idea. I crec que, doncs, estaria molt guai. Crec que a d'Escudo, des de casa, ens vam fer enviar robes, cinemagresca, tant a Instagram, Twitter com a Facebook, sempre a Fidel, i Vox, a Ràdio, molins de rei. I a Ràdio, d'estem, que els agraïm molt la retransmissió d'aquest programa també, a les ràdios locals, que estan mantenint la nostra proposta radiofònica en dies de confinament. Nosaltres som la Lleida, el Raül Navarro i Daniel Martínez, que estem al capdavant de cinemagresca, contentíssims de seguir durant aquests dies d'aïllament, molt contents de veure pel·lícules per a vosaltres i amb vosaltres, i des del programa només dir-vos que seguiu una mica les nostres instruccions, les nostres crítiques, perquè així us ho passareu bé. Però si voleu que nosaltres seguim les vostres, ens ho podeu fer arribar també, com hem dit, per xarxes. O sigui que les vostres crítiques també s'han escoltades a robes cinemagresca, i us ho agraïm una vegada més. La fidelitat, moltíssimes gràcies, i com sempre, no us en... No us... Va! No us en vegueu? Si me'n vego només amb les paraules. No us en vegueu amb les crispetes. Una abraçada molt gran i que vagi molt bé. S'han escoltat.