efficienta. The i ens trobem a l'hora de fer una recerca de la ràdio. Estem confinats, com tots vosaltres, i la ràdio no ens atura, perquè la ràdio no s'atura mai. Per tant, aquest confinament no ens aturarà pas tampoc. El nostre sent més sangre, el nostre es ganes de fer ràdio. I per això ens trobem una setmana més per fer programa, per fer cinema de Gresca confinat, perquè... Bé, versió confinada, no sé, nosaltres els noms ens costen molt, trobar noms pels programes ens costa molt, i ara mateix encara estem en busca del nom ideal per aquest especial confinat. Però com que ja portem, no sé quantes setmanes, sense nom, la Llevidal es va passar una tampona de sencera sense nom a la seva secció, per tant, tampoc passarà res. Per això saludem a la brillant, a la fantàstica, a la que s'acaba de llevar. Molt bones, la Llevidal, com estàs? Hi ha coses, Dani, que no cal revelar. Ja, ja, ja, ja, ja. Dijo la certena al cazo, saps? M'encanta, perquè això qui ho escolti a les 10 de la nit i s'acaba de llevar, què fa aquesta llavança a les 10 de la nit? És que ets com el condiadracula, saps? Que es lleveu de nit per xoclar la sang als seus veïns. Era bon pireso. Bé, bon pireso. Bé, doncs molt bé, no? Has esmorzat per això a la Llevidal? Estic esmorzant, ara. Què estàs esmorzant? Estic esmorzant una maduixa amb xocolata blanca que va preparar la meva mare per Sant Jordi. Carai, quin luxe! La teva mare és molt cuinetes, a veure, la teva mare és cuinetes. La meva mare, per qüestions de reposteria i això, li agrada molt. La cuina, en general, com se li dona? És a dir, el salat. És més de bo o salat? La pregunta és aquesta. El normal salat, el dolç molt bé. En canvi, el meu pare se li dona molt bé el salat i el dolç no. Mira, i a tu, que ja ve, està en Dona Bé. I a mi, en Dona Bé, doncs menjar. Ah, bé, eh? La coneixia d'indies. Això és molt important, molt important, molt important. Doncs bé, molt bé, perfecte. Està molt bé que hagis pensat en nosaltres, també enviant-nos a casa nostra una meduixa d'aquestes. És irònicament, per si la teva mare s'avorreix, i ens vol fer arribar algun pastisset o alguna cosa, que la missatgeria no està confinada, vull dir... Després de confinar-hi... A més, on funciona i tots aquests funcionen, per tant, la missatgeria està activa, com també estic activa el nostre entrenyable Raül Navarro. Molt bones. Com estàs? Bona tarda. Bé, bé, bé, home, perfecte. Bona tarda. Hola, hola. Bé, la veritat és que bé, sí que actiu estonetes, com tots, suposo, quan estàs a casa tot el dia, hi ha, sí que hi ha estones que tens més mandra que nosaltres, però a vegades, el dia a dia, no ens fa pedamassa, però quan estem aquí a casa, evidentment, el ritme no és el mateix, diguem-ne. No, no, tothom, no és el mateix, no és el mateix, ni molt menys. Són ritmes diferents i els hem d'acceptar, com acceptem a Rajan Gosling tal com és. Per tant... Bona tarda. La salut i la fermedà. Deixem-lo, deixem-lo. Molt bé, doncs comencem el programa, comencem si anem a la Gresca, els que ens hagueu sentit una vegada ja sabeu com funcionem, no ho sabem ni nosaltres mateixos com funcionem, per tant, com ho de saber vosaltres. I en aquests moments ni ens enganen. Ens enganen, encara, encara. Doncs avui hi haurà moment musical, nois? Sí, un moment musical. Mireu que ha portat... Li he robat l'Ukrainele a la meva germana. I... Li he robat l'Ukrainele a la meva germana. A veure com se sent, eh? A veure, a veure. Se sent sona, eh? Sí, sí, sona, sona. A veure, també. No sé tocar l'Ukrainele, només sé aquest acord. Aquest. Aquest. I poca cosa més. Però avui, el repte d'avui pel presentador, és a dir, un servidor... És acabar la banda sonora. Faré la banda sonora de Cine Malagresca. Cine Malagresca, mola amb mogollón, amb la llavidad i el raó... No, no, és igual, és igual. No, no rima. Cine Malagresca... No, per... Gràcies, gràcies, gràcies. Has de valorar que baixant la banda sonora al senyor de los anillos... Allà baixant el to, només per escoltar-te a tu. Això és molt bo, quan te t'encanta. Això vol dir que estem en mòrdor, no? Això és mòrdor. Avui el meu repte d'avui és que un inepte com jo, que està en confinament des de fa ja no sé quants dies, que només ha après amb 30 i pico dies a tocar 3 acords i no s'ha fet ni els canvis, el meu repte d'avui és que amb l'Ukrainele us cantaré la pregunta d'avui. Ja sabeu que aquesta nova secció confinada és que us llensem una pregunta i ens veu de respondre. És una pregunta cinèfila per tots vosaltres. Per tant, comencem, la farem rellom musical, eh? A veure, a veure, ara com sona això. Si només poguéssim veure una pel·li... ...durant tot el confinament en... No t'entrava, eh? I la pel·li seria... Hòstia, que me cargava el repte d'Ukrainele. Bueno, us ha agradat, espero que us hagi agradat la meva portació. Molt millor de la que es padava. Tampoc és que el nivell no en tenia molt alt, però molt millor de la que es padava. Gràcies. Sí, sí, sí. Vale, pues... pues eso. Que quina és la vostra pel·lícula? És a dir, quina pel·lícula veuríeu una i una altra vegada? Ens imaginem que no existeix Netflix, que no existeix HBO, i hi heu d'anar el... el... el... el... el vídeo... Com es diu això, el videoclop? Ah, és que ja no sé ni com es diu. Com es diu, saps? Com es deien? Com es deien? Heu d'anar a un videoclop, i en el videoclop només us deixen agafar una pel·li. Quina pel·li seria? Començo jo perquè l'Aya... No podeu veure. Començo jo perquè l'Aya ha quedat com gelada, me la pregunta. Però és... està divina. Sí, està divina. Està guapíssima, està guapíssima. És preciosa. Doncs el que deien. Quina pel·lícula seria la teva, Raül? Jo crec que ho tindria bastant clar, i crec que he complert aquesta fantàstica, per dir-ho d'alguna manera. Us... Si em permets, a parlaré de dos, vale? Eh... Perquè t'explicaré una història que em va passar que ara m'ho semblen això, aquesta situació, i que crec que, inclús alguna vegada, ho hem explicat, fa... l'any... no ho sé... Quin seria... Va haver un any... Estem parlant dels... al principi dels 2000, potser. Oh, oh, inclús abans. Inclus, diria que abans. Va haver una nevada, jo vivia un poblet, pob... Ser que... Ui, com estic avui. Terca. Sí, sí. A prop d'aigualada, no? A prop d'aigualada, no? Sí, sí, a prop d'aigualada. I vivia allà, i va caure una nevada molt gran, que ens va deixar bastant... Sí, tiaig, que no podíem sortir del poble, ni sortir ni entrar del poble, tant teniu que va caure, i vam estar així, gairebé una setmana. El que ho dius del cas és que el dia que va començar a anar-hi, vaig anar al videoclub, que el videoclub que hi anava, o el que hi havia únic que hi havia, però ja estava al poble del costat. Vaig anar a jugar una pel·lícula, vaig dir-ho a Snatch, teve dos i amantes, de Ray Ritchie, que tu t'agradarà, no sé si la tens pendent d'en cada o no. La tinc pendentíssima. Vaig jugar aquella pel·lícula, la vaig portar a casa, evidentment, i va caure una nevada del segle, vam estar ja sítiats. Bueno, doncs, clar, només tenia aquella pel·lícula ama, que acabava de jugar, a més, em va agradar molt, la vaig veure com em puc fer, com a quatre, cinc vegades, seguides, durant aquells dies, la vaig veure sense parar. Això és el que em va passar. Jo crec que si aquesta t'escolliria ara, escolliria una pel·lícula que també complert una mica, en aquest sentit, que és una pel·lícula de la que us volia parlar avui, perquè he vist aquesta setmana. Per tant, arrenc una mica això i ho deixo en l'aire per continuar després, que seria la gran evasió. La gran evasió... La gran? Sí, la gran evasió, no m'estais macoint i de més. És una gran pel·lícula, molt, molt bona pel·lícula, que, bueno, que precisament la tinc en DVD, per tant, no l'havia de buscar, llavors em poso en una situació aquesta, que ja és... Ostres, no ho pots veure una pel·lícula, quina seria? La tenia aquí molt pendent, perquè ja l'havia vist a feia anys i tal, m'agradava molt, m'agradava molt. I hi ha una pel·lícula que a mi m'adona sempre l'hi havia parlat, i mai havíem trobat el moment de veure-la. I aquest cap de setmana passat, li vaig viupossar, allò que estàvem, com mitja burroïts, i tant ella com jo, anàvem gaudir molt, en el sentit de que vam veure les unes, juntes, tranquils, anàvem gaudir molt, vam viure, vam disfrutar de la pel·lícula, que són quasi tres hores de pel·lícula, i, per tant, em creiem aquesta pel·lícula. Per la situació, potser, per la companyia, per el que tu vulguis, i per la gran pel·lícula, què és? Escolliria la gran evasió. Una pel·lícula dels anys 60 per a la Segona Guerra Mundial. Molt bé. És una de les pel·lícules que visc. Perfecte. I la Llevidal, tu, quina pel·lícula triaries? A mi m'ho poses difícil, eh? La veritat. Però si hi havia una, probablement seria... Sí? Seria una que... tingui per segur... És per fer sola. Que... És que ens deixarà una pel·lícula a l'Itàlia. Fa el mateix al programa, ara perquè és a l'Itàlia. Però és que al programa fa el mateix. Una pel·lícula que vull parlar és una pel·lícula que es pot agradar. Aquestes pauses, eh? O fa com unes pauses així. És una pel·lícula d'oblatge, i és molt interessant, però no faci tantes pauses, saps? Fa un huevo de pauses, però és que s'ha quedat bloquejada. No sé, és que mira, amb quines pauses es queda col·lapsada... Quan et congeles a l'Alla et quedes amb una... Ara fas por. És que fas por, no sé si estàs congelada, però fas molta por. A veure, l'Alla. Si ens pots dir... Quina és la pel·lícula que veuries? 50.000 vegades en aquesta quarantena, perquè és l'única pel·lícula que pots veure a l'Alla. Respon. Com, com? Que respon i se la pregunta. Respon de la pregunta, senyoria. Jo probablement agafaria una de Disney, perquè les pel·líts de Disney les puc veure tan desgagat com vulgui. I estaria entre... el emperador i sus locures, que és... Uau! La pel·lícula que veig, sempre que la veig. Tinc bluquejant. Cusco, i quina més, has dit? No, no he dit cap més, encara. No sé si estàs bluquejada o no. Estàs amb l'espectativa. Estàs creant l'espectativa. A Cusco, sí. Agafaria. O el emperador i sus locures. O... A mi no m'agradaria el Dani. Perquè, des del principi del confinament, m'ha donat per la mitologia grega. Per investigar mites i tot això, agafaria Hercules. Home! Hercules, campió, fa de fa. La teva campió estàs el campió. Patirem avui, eh? Ja veig que hauré de treure el local M és d'una vegada. i ja no em sé més acords. O sigui que l'Aya Vidal arregla el teu wifi, sisplau. Si el Montàno li podem muntar, i al Cabla li podem enviar un programa. Doncs no ho sé, com a mínim a nosaltres se'n sent bé. Se'n sent bé, que a veure, volguis donar-la a l'Aya, sempre ha estat una mica com de rellen-ho. A veure, les coses com són. Però... A veure, és que no em veu i segur que ara es deu estar que... bueno, es deu estar d'això. A veure, el que anava a dir... Jo, si hagués de triar una pel·lícula per veure durant el confinament, seria... la veritat és que... Mira que és curiós, eh? No ho he pensat. No ho he pensat. Porto com una setmana amb la pregunta que vaig pensar. Carai, Dani, com t'has corrat la pregunta. Ets un crac, has fotut una pregunta superuapa. Però ara no s'hauria dit... no s'hauria dit quina. Però si... preferiràs forç per dir algun títol. Home, esperem. A mi m'agradaria alguna pel·lícula que tingués una mica de tot, que tingués una mica de romanticisme, una mica de musical, una mica de tristesa, una mica de tot, saps? Com que poguessis veure la pel·lícula mil vegades, però perquè té una miqueta de tot i que també ajudi això a veure les 50.000 cops, no? I això, doncs, seria un punt a favor. Seria un punt a favor per veure la pel·lícula, la veritat. Però dit això em toca triar quina pel·lícula. Jo potser diria un parell. Una seria... no, no, ho haig de fer bé. Has de dir una, doncs diré una. Ostres, però és que la quina una... És que xungo això, colleres. És difícilíssim, què fot, eh? Poso uns reptes. Mira, saps què? La fiesta de les salchiches. Ja està. Ja viu aquest xungo. Ja està. A veure, la llavida encara està congelada, però... Sí, sí, ja que n'hem parlat. Però aprofitaré per dir una cosa. Si hagués de triar una pel·li, una d'elles probablement, i la dada em mataria per això, si està congelada millor, l'altre dia vaig veure colmi i vaig urnei amb un altre cop. I l'hi vaig trobar tan exquisita, però tan exquisita, ella s'ha posat en plat. I crec que no em cansaria de veure-la. Crec que no em cansaria de veure aquesta pel·lícula. T'ho juro. Home... Mira, el que et dic, és que jo crec que no em cansaria de veure-la, i no em cansaria. No em cansaria. És que en seria la pel·lícula de tu. Sí, és que en seria la pel·lícula de mi. Estaria hasta luego. És que estic a teoria del català, que jo crec. Es faria una d'aquí amb el mando, no? Ja ho crec. Sí, sí, total, total. Però no, és una pel·lícula que l'altre dia vaig veure i pensava, ostres, que maca. Sí, sí, sí. No m'importaria tornar-la a veure-la d'aquí dos dies, per exemple, a la pel·lícula. Però sí que és veritat que pel·lícula és amb més ritme i amb més gancho. Maltitos bastardos, per exemple, seria una pel·lícula que no em cansaria de veure, perquè encara faltarien coses per veure, i jo crec que seria una pel·lícula que, a veure si tinc temps aquests dies, també, i li faig una mica de hueco amb Maltitos bastardos. Raül, et prenc la paraula, ens has comentat que has vist aquesta gran evasió, i la veritat és que a mi em vinc amb molt l'atenció, i aprofitant, encara, la llavidà l'està en una postura molt... deuïent d'escoltar el que diràs. M'he canviat l'ocalització, perquè estava farta de wifi de la meva habitació. Tens una problemàtica... Tens una problemàtica... He anat a la habitació del costat, que no sé per què, allà sí que hi ha wifi bo. Sí, aquí no està llaman. Tens la llavidà. Tens la llavidà. He anat perquè... Ha estat l'únic moment que no hi ha ningú, perquè les anteriors vegades hi havia algú aquí. Llavors et perdonem. Perdonem. Sí, sí. Has dit que el meu major neim, no? Doncs et mato una mica, no? Et què? Que et mato una mica. L'Alla és que se't talla. M'agrada molt. Em sap greu, perquè el wifi en el teu barri no va bé. Em sap greu una barra. La gran evasió. La gran evasió, sí. És una gran pel·lícula... Si no l'heu vista, és una de les que recomanaria sempre, no? Jo la vaig veure de petit. És una pel·lícula del 64, crec que és l'únic d'una mòdia. No, crec que és del 64, sí. Espanya va arribar, sí, als 63, 64, a més a més, sí. Sí, sí, no ho veia en memòria. Això és una pel·lícula del 64, que evidentment no la veu a la seva escena, però sí que la vaig veure de petit, jo de passada, que la feien a la tele i tal. I és una pel·lícula que em va crer atenció. Després d'això, tu no te veurà d'alguna vegada més, que d'una vegada més. Però en una de les salons de cinema i sèries que vam estar els últims anys, la vaig trobar i va allà i, costa, és aquesta, ara forma part de la meva col·lecció. I això, i la tenia aquí, que des de llavors que la vaig comprar, no la vaig tornar a tornar a veure, perquè la meva dona, com deia, la volia veure, li li criava una mica d'atenció, i aquest cap de setmana ha sigut propici per poder-ho veure-ho, i ho hem pogut gaudir molt. I la veritat és que és una pel·lícula tot i ser en un context bastant trist, perdut d'alguna manera, o en un context en el qual una mica més fosc, com és la Segona Guerra Mundial, és una pel·lícula que és molt divertida. De fet, d'un final que és una mica més així, més seriós, és una pel·lícula bastant divertida. És una història real. Estaves en una història real. De fet, la pel·lícula està basada en un llibre que té un títol molt semblant de la pel·lícula, que tampoc ho recordo, ja us ho diré quan emvingui el cap, i és una cosa que va escriure un dels personels que va estar en aquell camp de concentració, que us explico per sobre una mica la pel·lícula. La pel·lícula parla d'un camp de presos de la Segona Guerra Mundial, però són presos que són... És en Alemanya, és un camp en Alemanya, i són presos aliats, per dir-ho dels països aliats, medicans, austalians, anglesos, sobretot amb medicància anglesos, que estan allà, però estan amb un règim, diguem, espacial. És com un camp de concentració, per dir-ho d'una manera que estan... Si veus la pel·lícula, que estiguin de vacances, que estiguin arribant a un de sort, tens les diferències, eh? Per fet que són personells com d'estat. És a dir, són personells que són importants, que mantinguin vida i mantinguin bones condicions, inclús no els hi poden tocar, ni els poden fer res, perquè estan com protegits per viure d'alguna manera. Llavors, clar, sí, que estan allà tancats, amb els barracons i tot i tal, i igualtats per als nazis i de més, però hi ha una sèrie de conseqüències polítiques que els fan estar, diguem, ben atèsos, per dir-ho d'alguna manera, eh? Però la seva... La seva... El seu fill d'aquests... d'aquests presoners, és poder-hi fugir d'ahir, d'allà, el fugir és capa d'aquell camp. Per altres raons, perquè així poden tenir entretingut gran part dels nazis, en compte, m'hi han de trobar-los, i així desatenen uns altres fronts, i per poder escapar, evidentment, d'allà, i poder fer les seves vides o tornar al front, o el que calgui. Per tant, aquesta és una mica la premissa, i és bastant divertit, no?, en aquest sentit, tenint-me 250 presos que es van escapar d'aquell camp de concentració, repateixo-ho en una història real, d'una fuga massiva, 250 d'aquest... Em sembla que van aconseguir fugir un 70, i, bueno, i la història no s'explico més, perquè és bastant interessant. Tot i que la pel·lícula està, ja dic, que és molt divertida, i té una avantació, no d'una impressionant, que no es pot deixar indiferent a ningú, que tothom recordem, que podem agocar en aquella marxa, que és totalment reconeixible. Música d'Elmer Bernstein, una pel·lícula localitzada a Alemanya, en aquesta Segona Guerra Mundial, dirigida per John Struggs, i que es va estrenar aquí a Espanya, que abans ho discutíem, el 12 de novembre de 1963. Bueno, això, més o menys, novembre, ja anem amb feina. Més o menys. Però, bé, això és una pel·lícula plena d'estrelles del fòlibut d'aquella època, amb estrict macoïne, com deien, que és protagonista, amb aquella fugida amb moto tan sonada o tan reconeixible. A James Cobb, o sigui, tenim un rich a la tèmbola, per exemple, molt jovenet, molt, molt jovenet, que, home, és guai veure en aquella situació quan després el veus en... jo sí que parc, em sembla que és. I... Sí, John Hamm, no? Per això, John Hamm, no? I, bueno, és divertit, és divertit. Està molt bé, aquesta pel·lícula, és la recomanació. Doncs queda dit, queda dit, d'aquesta recomanació del dia, del Raül, però seguim perquè segur que veus vins altres pel·lícules que també hi estan. Sí, sí, sí. I aquesta, com veieu, no vull implicar-me massa, perquè són aquelles pel·lícules que, en un espacial o en un tudament normal, en una repesta, podem entrar en més profunditat. Ara, quan fem aquest dia, és una mica de recomanacions per sobre, ja dic que, simplement, la recomano, però no entro molt més en els detalls, que té molta xitxa per trobar-li suc en una repesta, per exemple. Dit això, he vist... La veritat és que aquests dies sí que he vist moltes coses, i aquesta vegada, per primera vegada, jo crec que en tot el que pautem de confinament, m'ho he apuntat, inclús molt apuntat. La pura de les piles. Sí, faré un repàs molt ràpid. O sigui, he vist a Vivaio, per exemple. Ah, sí? Jo la vaig veure també a Molins de Piqui. Correcte. Aquell dia, a Molins, sí que anava a les 12 hores, però vaig arribar una mica a la tard. M'hi he estat, me la vaig perdre, com me la vas recomanar, i bé, no dic que no m'hagués agradat, però bé, és una pel·lícula que és interessant, si més no, amb aquests... Aquests món paral·lels, per un vídeo d'alguna manera, que ho fa molt codiós. I que tant, per moments de confinament, també va... Sí, sí, sí, sí. Per què no me'n posava la pel·lícula? Però sí que els queden en una casa que no poden sortir... Bé, en un barri que no poden sortir millor. Sí, sí, sí. I la veritat és que és bastant en bucle i tal, és molt llibertia. Sí que és bastant interessant, aquesta pel·lícula. Després he vist figures ocultes, que també ho he vist una mica per sobre. Crec que és una història d'unes dones de color, que... a la NASA, que estan com de nigdades, estan al nivell, per dir-ho d'alguna manera, és tot molt polític en aquest sentit, però està bastant guai, aquesta pel·lícula. He vist cuentatres, també, en Amazon Prime, que la veritat que aquesta m'ha decebut una miqueta, sí que és veritat que té uns scrimers bastant aconseguits, encara que són coses que ja han vist, però estan ben ficats. Però s'ha d'interessir la trama, no m'ha semblat massa, massa interessant, en el sentit que ja ho he vist. És el mateix que de Ring, o és el mateix que... No sé si hi ha quantes pel·lícules aquest sentit, que veus un missatge, una pel·lícula, qualsevol cosa així, i acabes per... per morir, per dir-ho d'alguna manera, no? I què més, què més, què més, què més he vist? El Faro, també, que també era la cosa que també la vas veure. Que guai, que l'hi vaig veure. I, hòstia, aquí estan al costat una mica més, eh? Aquí estan al costat una mica més. Són una pel·lícula... És peculiar, la pel·li. Sí, sí. Hi ha moltes coses, evidentment, la fotografia... A més, també estan aïllats, en aquest cas. Sí, sí, jo crec que totes les pel·lícules que he vist han anat una mica pel quim, no? Que si la gran emoció és que estan aïllat en cats, que no poden sortir, que volen esfugir, vivàrio... O sigui, el Faro, o sigui, jo crec que... Indirectament, la teva mena de pel·lícules que estan al sentit. Estic començant a tenir un gran problema, no? Canes de fugir i de sortir d'aquí. Com deien, és una pel·lícula que a tothom, evidentment, parla de fotografia, que és molt bonica, a la vegada que es garifosa, per dir-ho d'alguna manera, té una fotografia massa imponent, fantàstica, si tal, en blanc i negre, en un còntrat molt bèstia d'aquests blancs. I això sí que és veritat que en dotit són una mica. Et porta a dins de la pel·lícula, sobretot perquè et tanca més del que és una pel·lícula que parla d'un tancament, també et tanca en el sentit d'aquesta feta iudada en quatre teesos. Per tant, tornem a la pantalla quadradeta. I sí que... Si el filo comentari no m'ha acabat de fer el pes, sí que té una interpretació bastant bona i genial en alguns moments. Tant de Robert Pattinson que m'ha sorprès, com de Willem Foer, que ja ho deixava per fer-ho segur, per dir-ho d'alguna manera, m'ha quedat com a mig camí. M'ha semblat que no m'avivava a transmetre exactament tot el que volia o el que pretén, el que es veu que pretén. Això és la interpretació d'aquí dels dos? No, la pel·lícula en sí, la pel·lícula en general. Ah, la pel·lícula en general, no? La història. Més que la pel·lícula, l'estructura de la pel·lícula, la història. O més que la història és difuminada, tampoc queda gaire clar. Sí, sí, correcte. Però això dic que no m'ha acabat de transmetre segons quines sensacions que hauria d'haver aconseguit. Però sí que sobretot aquesta imatge m'agrada molt, perquè em recordava molt l'expressionisme alemany, aquell dels anys 10 o 20, d'amor no i de més, no es ferà tot això. Aquest tipus d'imatge m'ha recordat molt i tenia... té planos bonics en aquest sentit. Tinc molta relació amb l'expressionisme alemany estèticament. Sí, sí, per això dic. Acabo de fer una paça ràpid. És una meravellosa família en Tòquio, que és una comèdia japonesa que, bueno, s'ha entratinguda, però tampoc és una comèdia de... per dir-ho d'alguna manera... en redos familiares, per dir-ho d'alguna manera. Que està, bueno, és simpàtica, simplement. No has fet l'altre món, no has passat a la pel·lícula, però sí que teniu algun toquet que et faci un riure, és divertida, en aquest sentit. Què més, què més, què més? Bueno, clarament estic tancant amb nens. He vist milers de capítols dels Power Rangers, que els meus fills han aficionat els Power Rangers, sobretot en petit, el Pau, s'ha aficionat els Power Rangers i s'impressionen els capítols i les sèries paral·leles o espinos que hi ha diferents. No m'ho esperava. He vist també... Jo estic anant massa ràpid i si em passo de temps em digueu, no. A l'ús d'això, ja. He vist, que he vist, que he vist, que he vist. Vale, mira, em salto tot una mica el que he vist així, de, com, sessions salvagre, per exemple, l'Amazon Prank, que és un documental sobre el cinema S, o cinema de serie B, d'Espanya, d'Enxendrera i de més. A qualque també vaig acabar veient una pel·lícula que és del Chichurrany de Serverador, del niño, també, que la podeu trobar tant en Movistar, com en Amazon, el documental. El documental en Amazon, perdó, i què hem pogut matar en un niño, en Movistar. I són interesses de veure, per exemple, una mica el tema de la serie B i S, inclús del cinema espanyol. Per això, algunes sèries i de més. Però vull fer una parada especial en què he vist. I ara, Dani, jo crec que ens podrà parlar després, quan neigui vulgui, d'una mica, fer-sincèntims ràpids, perquè volíem parlar amb ells millor. He estat veient el festival de cinema llatinoamericà del cinema Aix. He vist...Molt bé. Un parell tres pel·lícules he vist d'aquest ser festival. Per no anar... Hauríem de parlar els ullents de la mostra, no? Correcte, per això. Deixo que el Dani ho expliqui perquè ho explicava molt millor, que no jo, que a més ja m'estic endavant massa. Però especial l'atenció de les que he vist, especial l'atenció a Monos, que era la candidata als Oscars pel pel·lícules tangents per a Colòmbia, i m'ha semblat bastant contundent. Sí que és veritat que no és... No sé com diu, no és una història del tot lligada, sinó és una situació en una colòmbia de guerrillas i demés, en el que veiem l'història de... Són 5 o 6 nens que estan dins d'una... O que formen pare d'una guerrilla, dins de la selva. És interessant, i el que acaba de transmetre està bastant bé. Però... Jo dic... Aquesta la recomano bastant, i sobretot pel tema de... També m'ha semblat interessant el veure... No sé si recordeu... És una toca d'això, però... Moisés Áries, no sé per nom. És el... no sé si recordeu, jo veig algun capítol així... Junyà de Hanna Montana. Jo no sé si estic posant en llibertat una mica així, però vosaltres tenim una edat que més ho veig segurament... Heu vist capítols de Hanna Montana. Jo vaig veure Hanna Montana. Aquell nen ja té baixet, molt baixet, amb un nal molt gran, no sé si recordeu, però aquest és un dels protagonistes d'aquesta pel·lícula. I la veritat que continua sent igual de baixet, també, s'ho dic. Però les pel·lícules estan bastant bé, i ell també ho fa bastant bé, sí, sí. I aquí ho deixo, ja els deixo al tabè, i a vosaltres. Jo, de debò, que no sabia que... Ho he tirat tot per els aires i he vist moltes coses, he volgut fer un resum ràpid, ja sé que a sobre no m'explico més, però això és el que he vist. No m'esperava que acabessin parlant de Hanna Montana, avui, la veritat és que no t'hi rendeu. El nostre programa és una caixa de sorpreses. Totalment, totalment. I també és una caixa de sorpreses, jo crec, a la reinvenció que estan fent molts cinemes. Jo crec que és molt important que, durant aquests dies, els cinemes comencin a reinventar-se, perquè estem en una situació que no sabem ben bé fins a quan arriba o fins a quan durarà, per tant, jo trobo que hi ha molts cinemes que estan buscant aquesta solució per patir aquesta crisi del coronavirus. I un dels cinemes, que nosaltres tenim com de referència, no és aquí en el cine baix, perquè és molt proper, perquè és un cinema associatiu, i perquè li tenim molt de carinyos al cinema baix, com deia el Raül, el cine baix, que aquests dies està fent, ni més ni menys, que la mostra de cinema llatino mèrica, que és una mostra que teníem programada ja per aquestes dades, però, malauradament... Bueno, de fet, estava programada pel mes de març, si no m'equivoco. Però, malauradament, van haver-hi problemàtiques que, evidentment, per la crisi del coronavirus no es van poder educar a terme, es va cancel·lar, diguéssim, aquest festival presencialment, però, buscant solucions a l'organització del festival, juntament amb el cinema baix, han decidit fer aquesta sala virtual, com que a cine baix tenen 6 sales, han decidit fer aquesta setena sala, seria la sala virtual de sala 7, per poder fer cinema també virtual, no? Per tant, tots els nostres ullens, els que estan escoltant, els socis de cine baix, tota la gent que vulgui, pot entrar en aquesta sala 7, aquesta sala virtual, accedint-hi mitjançant suposo que a la web hi haurà algun enllas per poder entrar. Si sou socis, heu rebut un preu que us explica tota la informació, i llavors podeu entrar i veure aquestes pel·lícules que estan ara en cartell, que són les pel·lícules del festival, tenen un cost molt, molt, molt, molt barat, són dos euros amb 5 cèntims per pel·lícula, si no sou socis, i si sou socis és gratuït, per tant, jo crec que també és una opció molt xula, per poder veure cinema llatino-mericà, cinema a qualsevol... És menys de la màquina del que val una entrada normal, de cine baix. Sí, és una mica que han fet com una mena de penses, a més de la web i tal, que vulguis entrar a veure la pel·li i tal, han fet una mena de plataformes, sí, dins d'aquesta web, amb el balgat d'aquesta web, una mena de plataforma, l'estil Netflix, per dir-ho d'una manera, en el que tu tens el teu perfil amb les pel·lícules que has vist, les que vas veient, les que et tenen per raó, les sessions que queden quan s'activa cada sessió, perquè tenen com uns soldaris, un programa, per tant, és molt l'itaça, la veritat és que la projecta és molt, molt guany. Això ho han currat. Sí, sí, dades que sí. Doncs sí, sí, sí. I és una opció, doncs, també, com deien, perquè aquests cinemes no estanquin les portes a només fer sessions presencials, sinó també tenir aquesta opció de les sessions virtuals. A més, jo crec que una cosa enriquidora d'aquest festival és que hi ha moltes pel·lícules que no s'han arribat estrany a Espanya encara, i també això dona coneixement a totes aquelles persones que són cinèfiles, o les que no són cinèfiles, però són interessades d'aquestes branques, d'aquests temes, recordem que són temes molt socials, són temes molt viscuts també per la... És una mostra molt social que parla molt humana, no? Sí. Molt l'enriquidora, la mostra de cinevaj en aquest sentit, perquè són sessions molt humanes, pel·lícules que parlen molt sobre la situació humana en els diferents espais en aquest cas a Lleti Númerica, i jo crec que és molt, molt interessant, això. L'Alla Vidal, aquesta setmana passant una mica de tema, volia fer la pregunta que et faig cada setmana. Has vist alguna pel·lícula?Sí. Sí, bueno, és una resposta que no sempre ens has donat, per tant. Sí. Alguna pel·lícula, sí, algunes pel·lícules. No tant, tant.Això ja és... Com és, has vist una a l'Alla?No, no, he vist dues, he vist dues. Molt millor, molt millor. On va parar, no? Molt millor, l'Alla.No, però espera, espera. Vull parlar d'aquestes dues pel·lícules d'un curt i d'una paròdia que us vull recomanar. Ah, molt bé.Potent 5 minuts. Va, penya, què? El curt que he vist és el que està disponible de sitges, quan em vaig a donar que tots estaven en privat i només hi havia un disponible, encara està disponible per veure, i és Feast of Jesus, que seria com... Puño de Jesús, seria. I és un curt espanyol ambientat en l'època de Jesús, del cristianisme i tot, i apareix un Jesús, però té temàtica zombie. Oh, molt bé. O sigui, representa que el curt comença a fer-vos gaire spoiler, el curt comença amb el Jesús, donant-li la vida ressuscitant a una persona que ha mort, i quan la ressuscita, doncs, es transformen en zombie. I a partir d'aquí es desmadre tot. I al final, la segona meitat del curt es converteix en una massacra de sang, de... de visseràs, i tot allà perdut amb sang i tot. És molt, molt visseràs. Molt bé. I simplement, doncs, no té gaire més. És per fer la conya de un Jesús i zombies i d'aquesta barreja. Al final sí que va quedar una miqueta fluixet. Jo m'esperava un remate molt més eficaç. Però bé, és entretingut, la passa que és bastant fàstigós en algunes situacions, i si sou sensibles, doncs, en aquestes parts no se les recomano a veure. Ja és el que busques, no?, una mica, si ho vas a veure... Sí, sí, o sigui, es manté molt l'essència de sitges. T'agrada, home. I després, la paròdia que us volia parlar abans de parlar de les pel·lícules, és tu te'n recordes, Dani, d'una paròdia que ens vas ensenyar d'Infinity War o de los vengadores que sortia el Vasco? Ah, sí, sí, sí, el Vasco, sí, sí. Doncs és d'aquest youtuber que fa sketches d'aquests i aprofitant... Que faig una Harry Potter. Sí, aprofitant la cuarentena vaig veure el de Harry Potter, i un nou que va penjar que era del resplandor. Ah, mira. Que és de... Passant la cuarentena en el resplandor, con tu cuñado o algo así. Hi ha una escena molt graciosa, que és quan el Dani està amb el tricycle allà... que et troba les femelles. Doncs allà, quan et trobes les femelles, es troba el noi aquest, el youtuber aquest, fent exercici... I dius... Però vinga, ven a fer unes quantes flexions. I és molt graciós. Sí, la veritat és que té molta gràcia, aquest tio, per fer... Ara no me'n recordo el nom, però... Alvaro Guassavi. Això, Alvaro Guassavi, té molta gràcia per... Alvaro Guassavi us porto ja. Sí, sí. Molt bé, doncs ara ens anem a les pel·lis, els llarg matratges. Us recomano que mireu aquesta paròdia i la de Harry Potter també, que està molt bé. És molt guai de la Harry Potter, a mi m'agrada molt. Quan entenem com ho veus, eh? Sí, exacte. Sí. I després... Perdoneu, que estan interrompant el meu espai. Que el problema, sí. I després, passant a les pel·lícules, vaig rebeure el Castilla Ambolante. Molt bé. Que és una pel·lícula d'Estudio Ghibli. És la meva pel·lícula preferida d'Estudio Ghibli, de fet. És una pel·lícula... que no li demaneu una història molt tancada i molt definida, perquè és ben sabut que els guions de Ghibli no estan acabats quan comencen a animar. I ja va passar el mateix amb aquesta pel·lícula. Però és una pel·lícula molt... que jo considero molt especial, perquè... No sé, té com molts elements molt entrenyables, com el nostre estimat Raül. Vaja. Vaja, m'ho tocau. Aquí hi ha un estil, no? És... no sé, jo la veig com una pel·lícula i la veig definida per ser molt general en moltes coses. També aquest... Aquesta generalitat dona lloc a tractar molts temes diferents, encara que sigui per sobre. I té més profunditat del que sembla. Sí, la veig com una pel·lícula. Tant que es parla del viatge de Chiquiro, per exemple, i crec que el que estic volant estar molt a la part. Sí. Amb aquesta pel·lícula. Doncs ho haurem de veure, perquè ara ens estàs posant aquí unes expectatives que adeu-n'hi-do. El fet és una de les dades. Sí, no? I l'altra pel·lícula també és d'ànime o t'has passat als humans? L'altra pel·lícula és... Els humans? Els humans. No sé per què... No sé per què. Tinc moltes ganes de tornar a veure la trilogia. Com em va passar l'any passat amb Pirates del Caribe, que em vaig veure a les 5 pel·lis. No me la recordo. Bueno, no, no. Perdó, les 5 pel·lis, no, les 4 pel·lis. He hagut un laps. Ja, ja. Doncs vaig tornar a veure la primera d'en Arnia, de les còniques d'en Arnia. Seguim. La bruja, el leon i la bruja. El secreto del armario, eh, o el secreto del armario, no? I res. El armario, el leon i la bruja. Què? Això, el secreto del armario. De fet, és la que tinc més fresca, perquè de xagues d'aquestes, sempre recordes més la primera que les altres, i les altres no les recordo bé, i quan les torni a veure ja en parlarem. Però és una pel·lícula que... més enllà de ser... per nens i tot això. Jo crec que t'hi has de ficar, perquè, a més, la música que té, la banda sonora, és preciosa, és maquíssima. És molt inspiradora, molt fantasiosa. No sé, té aquest toc de... de fantasia que... que a mi, no sé, em provoca molta nostàlgia. I res, i tampoc és una pel·lícula d'altre món, però com té... No sé, molt fantasiosa. I tenia moltes ganes de veure-la, i... no sé. I quan vegi les dues següents, doncs ja en parlarem. Doncs molt bé, que he de dir, queda pendent, aquesta marató de nàrnia, i ràpidament, abans d'acabar el programa, faig un petit repàs de també algunes pel·lícules que he trobat interessants, també, en llarg d'aquesta setmana. No m'extendré massa, perquè ho faré molt lleuger, però sí dir-vos que a Disney+, teniu una pel·lícula molt xula, que es diu Star Girl, que està molt bé, sobretot, per nois i noies adolescents, que estan vivint en un moment, en una etapa, on no saben ben bé com afrontar la seva identitat. És una pel·lícula que ens parla de la identitat i d'acceptar-nos a nosaltres mateixos. I està molt bé, Star Girl, el Disney+. Que jo crec que una de les coses que té interessants Disney+, són les noves pel·lícules que penjen directament només a la plataforma. També tenim documentals de nàstia geogràfic i tot això que estan molt interessants, que tenen molt bona pinta. I la nostàlgia que ens dona aquesta plataforma. Ahà. Després, pel que fa a Superherois, tenim un Atman i la Bispa, que la vaig veure l'altre dia i ja fa uns dies i em va agradar bastant, també, ja l'havia vist. Les dues estan molt bé. Estan molt bé, perquè tenen el ritme i l'humor de Marvel, és com si fos l'humor de Deadpool, però rebaixat. És a dir, com més rebaixat, com més light, més per nens, és com més light. Deadpool és molt més agressiu. I en aquest cas, en Manet, és com més light i també està molt bé. I també, un altre superheroi genial, és el capitán Calzoncillos, que no pot faltar. És a dir, és el nostre Salvador. I jo crec que és una pel·lícula superchula de Dreamworks, si no m'equivoco. I és molt, molt guai. És una pel·lícula que està molt bé, que és de dibuixos animats, fer una animació molt xula, una barreja d'animacions bastant divertida. Sí, però a mi no veig massa de moltes tècniques i tal. Reblem a vegades d'Espidemen, del multiverso d'Espidemen, però aquesta també... A mi es va sortir més o menys i està molt guai. Evidentment, Espidemen és molt millor, però aquesta pel·lícula és molt, molt entretinguda, t'encara, i tant. Sí, sí. Jo m'ho vaig passar molt bé. I hi ha moltíssimes pel·lícules. Aquestes setmanes he vist bastant de coseta, però vull destacar 8 plaix, que l'Àya Vidal me l'havia recomanat aquí, el programa, i ho vaig passar fatal. Ho vaig passar fatalíssim. Vull dir, tota la pel·lícula tenia el cor a 100. Vull dir, tenia el cor a 100, tota la pel·lícula. És brutal, exacte. Ja el vaig dir que per mi aquesta pel·lícula és el Agobio fet pel·lícula. Totalment. Vaig tenir que veure al final dos vegades. Els 9 minuts finals es vaig haver de veure dos vegades, perquè és que no m'ho creia. És que deia mare de Déu, mare de Déu. I la veritat és que és una pel·lícula que està molt bé. Està molt ben feta, té molt bon muntatge, molt bon so, i és genial. Vull dir a l'Encafesso Sayeti, està molt bé, la teniu a Amazon Prime, i a mi m'agrada molt, jo la disfruto molt. I com no, marxem avui del programa, recordant-li a l'Àya Vidal, que, com hi veiem, Colmi Bayour Name és una de les pel·lícules que passarà a la història per ser un dels millors papers de Timothy Chalamet. Gràcies per apuntar-nos. L'Àya Vidal, moltíssimes gràcies per acceptar que Colmi Bayour Name és una gran pel·lícula. Raül Navarro, gràcies per aguantar-me. I ara sí, ens acomiadem, com sempre, no us en hagueu amb les crispetes. I la setmana que ve, que sapigueu que començo jo comentant pel·lis, perquè avui tenim temps per la meva secció. Gràcies i fins aviat. Adeu. Adeu. Gràcies per acompanyar-nos.