Molt bones cinèfils i cinèfiles congelats, congelades confinats i confinades. Lo de congelat va per l'Alla Vidal, que sempre es congeixen els nostres programes. Perquè, com sabeu, estem fent directe a més Skype. Nosaltres gravem els programes a més Skype. Gent del món mundial, benvinguts i benvingudes a un programa més de Cinema Alegresca. Estem aquí una vegada més amb tots i totes per gaudir del cinema des de casa, des de la comoditat de les nostres llars, fins a la comoditat de les vostres llars, evidentment, perquè si tot va bé, doncs aquest programa s'està emetent també en directe pels nostres amics i amigues de Mollins de Rei, amb els que estem molt i molt contents de seguir aquí en directe, també, a l'agenda ràdio d'Esvern, amb la que ens fa suport incondicionar la mà al programa, i si no, doncs ens esteu sentint també per i Vox, que és la nostra plataforma per excel·lència on podeu recuperar tots els programes, més de 100 programes ja de Cinema Alegresca. Sembla que ara la nostra amiga Lalla Vidal no està tan congelada pel que fa a Skype, però potser s'hi da ànims, perquè ja porta moltes setmanes a casa. Lalla Vidal, molt bones! Tornem a repetir la presentació, aviam si és que potser no li ha arribat a casa. Lalla Vidal, molt bones! És que saps què passa? Que avui he presentat a la Lalla Vidal sense dir la paraula màgica, i potser és per això que no ens diu res, perquè avui tenim amb nosaltres el programa la Inigualable, la Fantàstica, Lalla Vidal! Hola, Lalla, com estàs? Quin èxit era, de bo? Ja s'ha criat de doblatge, però més que trio de doblatge, sembla... Sembles un d'aquells que parlen amb la panxa, saps? Com es diuen, un d'aquells que parlen... Això, un ventrilo, un ventrilo. Tenim amb nosaltres l'entrenyable, i el formidable Raül Navarro. Com estàs, Raül? Bé, jo estic bé. Avui fas de Lalla Vidal també, fas de Raül Navarro i de Lalla Vidal. Vull intentar fer-ho tot. Té mèrit, tu com a mínim no estàs congelat com la Lalla Vidal, i això és important, és important. Però ara mateix... Sí, que no en tens, també. Al final acabaré el programa sol, com un mussol, acabaré fent programes sol. La veritat és que no m'agradaria gens acabar fent programes sol, perquè acabaria parlant de mi, i tothom sap que la meva vida no hi ha gens interessants. Per tant, seria molt, molt important que us quedéssiu amb mi fent programes, us plau. I seria molt important també recuperar la senyal de la Lalla Vidal, i que la meva vida no hi hagi. I també, en realitat, estic veient les seves cares per Instagram i per Instagram. Per Skype. I està bastant desolada, està enganxada, perquè la seva connexió wifi no millora. Podíem fer alguna captura per Instagram, perquè s'ha quedat aquí bastant. I també, en realitat, en realitat, els seus músics no deixen de tocar. El Baixín s'està enfonsant, però nosaltres no deixem de parlar. En realitat, aquí, si anem a la Gresca, somos todos. Si no hem parat ja de fer-ho, fent aquests programes, de fer invents, intentar anar un pas més enllà, i no sempre sofrer. I la Lalla ha sofrit pel camí. Ha sofrit molt la Lalla Vidal. Sí, la veritat és que sí. La tenim a mig camí. La veritat és que no m'agradaria fer aquest programa sense la seva veu femenina i la veritat és que em sabria molt de greu perdre els seus comentaris d'avui, però no sé, crec que hauré d'agafar-lo que Leli canta una mica. Com que no, mira. La Lalla Vidal l'està perduda. Parlem en citant de l'oceà. La Lla Vidal, bon dia. Hola. Bon dia. Bon dia. La Lla Vidal, ja tenim el programa. Quina il·lusió, quines ganes. Ja s'ha tornat a conèixer la merda. El que passa és que tinc una cara d'exausta per la connexió aquesta. Sí, una cosa. Els teus veïns fan servir molt l'huici. No tinc ni idea de la veritat, però a casa meva ja tindré una xerleta amb la gent. Tindràs una xerleta? Ostres. Està tan planxuda, això fa una mica de por, la veritat. Però sí que és veritat que us podríeu com reaccionar, saps? En antigament, a la Primera Guerra Mundial, reaccionaven el menjar. El que passa és que aquesta hora, la meva mare està fent reunions i el meu germà està fent feina d'alcohol. Doncs us heu de reaccionar, wifi. És que és així. Primer és el primer, i el primer és el programa. Tu cobres un sou per poder fer aquest programa a la Lla Vidal. Si jo pots parlar de coses avui, el que no sé si podré. Jo crec que, si més no, és un valor afegit per nosaltres. No sé si els ullets ho veuran igual. Però el fet de poder fer el programa, que evidentment aquí ho estem gravant, no estem fent tu en directe a la ràdio, com ho fem normalment. Tenim aquest concepte de fer-ho en directe i gravar tot i no parar mai. Que aquí estem gravant i podrem editar, podrem tallar, podrem tornar a començar. Però no, això... Ens agrada anar al barriscat. Si ens equivoquem, no passa res. El programa s'hauria de dir pla sequència. En contra de cinema de Gresca. La sequència de la Gresca. La sequència. Dani, Martínez i Lla Lla Vidal. És un nom bonic per una secció. A vegades t'endim a tenir problemes amb els noms de les seccions. Ara, com a mínim, tenim una encartera, que seria pla sequència. Estàs al lavabo i t'has ficat un fons diferent per despistar-hi. No estic al lavabo, Lla Lla Vidal. Quina mania tens tu? Sí, és veritat que en lavabo es florgeixen les millors idees. Jo quan estic al lavabo dutxant-me, fent les meves necessitats, jo és quan t'endeixo a tenir més bones idees. La dutxa és un dels moments de més reflexió del dia. I quan estàs al lavabo també fent el que sigui, és també un moment de reflexió molt personal. Totalment, Lla Lla Vidal. Per mi és superimportant, perquè és que surten les millors idees. Els millors brainstormings són al lavabo. Totalment, totalment. Però no parlem de lavabos, perquè la veritat és que el meu lavabo deixa molt que desitjar. No és un lavabo d'hotel de 4 estrelles, la veritat. Però deixem de parlar de lavabos i parlem del que realment ens ha portat aquí, que és el cinema. I estem confinats i confinades, i, com sempre, arriba la pregunta del dia. Com sabeu, des que estem confinats, tenim aquesta minissacció, que és la pregunta del dia, on posem una mica en joc i ens apropiem una mica el cinema. La pregunta d'avui és, si us haguessiu de quedar en alguna casa, en una casa de cinematogràfica, quina seria? És a dir, ha començat el confinament i us ha pillat en una casa, en quina casa estaria? Hi ha moltes cases en el món del cinema. I hi ha moltes cases en el món del cinema. Però una barra ho té? Ho tinc, ho tinc. A molt, si us agradaria estar en aquesta casa, no podem sortir de casa. Jo em quedo amb la de... No recordo el nom de protagonista, però la de App. Perquè si podríem estar amb qualsevol post. Clar! Sí, la veritat és que seria molt xulo quedar-nos a la casa de App, perquè és una gran pel·lícula de Pixar. Això vol dir-me estar allà on vulguéssim. Mentre estiguéssim globus... Sí, ell i globus. Clar, enxacatilla. Totalment, enxacatilla. I la llavidad, en tu quina casa triaries? És que m'has pillat amb molt d'imprevis. Al principi se m'ha vingut el cap? Sí, o sigui, la primera idea ha estat una casa de Harry Potter, la casa dels Wisley, per exemple. Ah, també, eh? Però, o sigui, jo crec que em quedaríem amb una casa de Harry Potter, en pla dels Wisley, per exemple. Però després se m'ha ocorregut... Hagrid, molt bé. Què se t'ha ocorregut, l'Alla? La barriga de xocolat. Oh, jo he pensat la mateixa, l'Alla. El que passa és que després m'he plantejat que menjar dolços tot el dia no deu ser gaire bo. Home, jo més aviat pensava... Digues-hi, que és a mi. Pensava més aviat en la casa del Charlie, no? A la casa on viu el Charlie. Però és molt petita, no? Però hi ha molta felicitat, no creieu? Sí, és una casa que hi ha felicitat, que amb les petites coses hi ha moltíssima felicitat, no? Sí, menjen cada dia sopa de col, vale? Però hi ha felicitat, amb un tap d'entrífic, de colgate, amb un tap d'això de pasta de dents... Escolta, una cosa, també et pots quedar a la casa del Charlie al final de la pel·lícula. També és una bona opció. No diré on que passa, perquè és spoiler de la pel·li, però si hi hau vist la pel·li ja saps on està la casa. Totalment, totalment, sí. I fas dos en uno. Doncs molt bé. És l'ascensor que l'ascensor també et pot portar a tot arreu? Totalment, els ascensors el que fan si et va lumpar, no? De vegades et vas a lumpar. De vegades et vas a lumpar. De vegades et vas a lumpar. Una sopa de cucs i després de postre un gran cacau. Què més es pot demanar? Totalment, totalment. Doncs sí, ara que ja tenim bastant clares les cases... No, és tan que... Sí, sí, jo he dit que el Charlie seria una casa molt xula per quedar-s'hi. Sí, sí, totalment. Però ara mateix tampoc tenim aquesta opció. No tenim opció d'anar a una altra casa. Deu ser a la fase 8. A la fase 8. A viure a una altra casa. Faig un punt mort. Vaig veure unes teories fa uns dies. Hi ha un canal a YouTube, que jo crec que us he parlat algun cop, de teories sobre Charlie, teories sobre Disney i tot això. Hi ha una teoria que diu que hi ha viatges en el temps a la pel·li de Charlie i la pel·li de Charlie. Home, hi ha flashbacks. Hi ha una tele que diu que no es veuen a la pel·li, però que explicarien alguns forats de guió. I són molt interessants, encara que us escregueu. Home, sí, sí, interessant. Aquestes teories esbrugerrades de la gent que li falta coses per fer, que li falta temps, són molt divertides. A tots en sobra temps, I ara, jo crec que a tots ens sobra temps. A tots ens sobrem. Per tant, podem buscar aquestes taudies i moltes més o creguem les nostres, evidentment. Sí, realment. O buscar alternatives i crear coses o donar-li una volta més a qualsevol idea que tinguem, o renovar-nos una miqueta. Com ha anat, per exemple, el canviant de tema, el que ho fito per enllaçar, com ha passat o com passarà en els propers Osces del 2021. Ho he tractat? No? Vaig escoltar la notícia que deia que l'any que ve acceptaria pel·lícules estrenades on l'any. Clar, és que no tenen més. Aquesta és l'any sencer, per dir-ho d'alguna manera, tot està sentint en estrimint el vídeo en demand, i, evidentment, han d'obrir aquesta porta, sinó que es quedaran sense participants, com el que he dit. Ho haurem de deixar un any més. O tenir les quatre pel·lícules que s'estrenin a principis d'any i poc més. I poc més. Però, bueno, és el que ha sigut una mesura momentània, diguem, o temporal. Bueno, però és un precedent històric que mai s'hauria fet, que es puguin presentar pel·lícules que s'hagin presentat. S'han d'haver estrenat a casa, per dir-ho d'alguna manera. L'utom s'ha d'adaptar, aquesta situació. Sí, el que passa és que jo faig aquí una lectra lectura, que no la faig jo, sinó que és evident, no? Que és el fet que de vegada més, o sigui, ara, aquí els estudis, diguem, les productores, han vist un filó, també, i aquí podem obrir moltes més portes. Tot i després, inclús, dels problemes que pot aportar tota aquesta crisi en tots els sectors, no només en el cinematogràfic, però en aquest cinematogràfic que s'està buscant una mica per un sortir. I, clar, ja és curiós, per exemple, ja he trobat un exemple molt, molt, molt a mi, o sigui, molt adient, vull dir, perdó, que és l'estrena de Trolls 2. Trolls 2 s'ha estrenat en streaming, o sigui, en videontemà. I en només tres setmanes ha recaudat, però diu alguna mica, 100 milions de dòlars a les tres primeres setmanes, només als Estats Units, que és molt més de lo que va recaptar en cinc mesos de tequilla o de cartellera la primera pel·lícula. Què dius, en sèrio? Per tant, aquí, l'Universal, per exemple, ha vist un filó que proposes directament estrenant pel·lícules tant en plataformes com en sales, directament. I això, evidentment, ha tingut les seves repressàlies. Penseu que és que els hi surt molt més lentable, en aquest sentit, perquè d'una pel·lícula, en una sala de cinema, estàs en una pel·lícula, en una sala de cinena, en aquestes productores, els comporta un guanyar en torno al 50% de cada entrada, no? I, en canvi, si ho fan en videontemà, s'asseguren un 80%. Per tant, guanyen molt més, en aquest sentit. I, clar, per això l'hem vist d'aquest filó. Però, clar, ja, evidentment, ja han hagut no repressàlies, com vulguis dir-ho. Ha hagut un rèfic ràf entre, per exemple, l'Universal, que és la que s'ha desmarcat, punxant en veu alguna cosa que segurament totes les productores ja estan pensant o ja estan abocant. I IMC, que és la cadena de cinemes més grans dels Estats Units, ja ha fet un comunicat dient que no tornarà a projectar pel·lícules d'Universal en les seves sales, i que tota aquella productora que es posicioni en la mateixa línia que d'Universal, cobrarà la mateixa sort. Ostres, aquí comencem la guerra de titans, una mica. Correcte, sí, sí. Sí, serà una guerra que portarà cua, perquè, en realitat, és una cosa que només acaba de començar, per tant, aquí s'hauran de fer números. Vull dir, s'hauran de fer números i que les distribuïdores decideixin, les productores decideixin, i que guanyin millor. Perfecte, sí, una mica més fots. El més fots guanyarà, no? Sí, sí, totalment. I ja no només són les distribuïdores i les productores que fan aquestes preses de decisions, sinó també els festivals, no? Ara hem sentit la notícia de We Are One, que serà el nou gran festival, un macro-festival que reunirà els festivals més importants d'arreu del món, com serà San Sebastià, Venècia, Berlín, Sàndens, o, entre d'altres, no? Serà un festival que reunirà més d'una vintena de festivals, que es durarà terme des del 29 de maig fins al set de juny, si no m'equivoco, seran 10 dies de cinema en estat pur, serà gratuït aquest festival i es podrà seguir pel canal de YouTube de We Are One. Per tant, és una altra nova opció que fan créixer una mica aquest cinema digital i tornem una mica el mateix, no? Això de dir, anem a buscar una mica de forat, anem a buscar cabuda d'aquest sector, que és el sector cinematogràfic del seteat en el món on-line. I és una mica que veiem aquí ja quan els festivals comencen a posicionar-se, comencen a aprendre postura i comencen a aprendre partit d'aquesta situació. A més, també serà un festival gratuït, però el que vagi recaudant YouTube i tot això se n'anirà destinat a temes sobre el Covid-19, si no m'equivoco, a temes de la recerca del Covid-19. Per tant, tornem una mica el mateix que comentàvem abans, ara, però, en caire de festivals, no? El festival que encara crec que no s'ha posicionat és el Festival de Sitges, que també hem de tenir en compte que és un dels festivals més importants de l'Estat i encara crec que no s'ha posicionat, perquè si ho ha fet el Festival de Sant Sebastià, que sí que s'ha sumat aquest guiarguón, que recorden que el Festival de Sant Sebastià es celebra un mes abans que el de Sitges, es celebra en torno a mitjans de setembre, més o menys, sinó amb la Gresca, no som un programa que... que haguem parlat mai tampoc de temes molt... molt desvinculats del cinema, és a dir, sempre ens hem vinculat bastant amb el cinema, però sí dir que aquests temes de la desescalada també afectaran els cinemes, afectaran els festivals, i, evidentment, això és un punt que afectarà, no?, perquè com als restaurants hauran d'imposar unes mesures importants a l'hora de servir els seus clients, també les hauran d'imposar els cinemes, i, clar, mesures de seguretat en el cinema... Exacte, una adaptació. Doncs ara que hem posat una mica en context que m'ha agradat, la veritat és que no m'esperava aquest inici de programa, i ha estat molt interessant, perquè hem fet una mica de contextualització del que està passant i de la situació que està aprenent també el món del cinema envers aquesta crisi del Covid-19. Ara anem a passar una mica el que estem fent durant aquestes setmanes, que és les crítiques de les pel·lícules que hem anat veient durant aquests dies, evidentment, no tenim estrenes, i... o, perdoneu, sí que tenim estrenes, però no les tenim en el cinema. Per tant, no parlem d'estrenes cinematogràfiques, però sí, evidentment, de les estrenes que es fan on-line, com, per exemple, la nova sèrie de Netflix que estrena de Maddi Vendres, que és Hollywood, que és una sèrie de reia Murphy, que té molt bona pinta i que té pinta de ser una sèrie molt interessant sobre la situació de Hollywood del cinema als anys 40. A veurem d'esperar a demà a veure aquesta minissèrie de set capítols, però ja avançar-vos, que té molt bona pinta, amb un repartiment molt interessant i que ens pot deixar un espai bastant important pel nostre confinament, de dir, vinga, anem a assedir-li una mica d'espai del nostre dia a dia a veure aquesta sèrie de Netflix Hollywood, aquesta minissèrie que s'estrena demà de Vendres. I aquesta setmana, què he vist d'aquesta setmana? Com hem dit la setmana passada, aquesta setmana començaré jo? O el vanso jo? No es vol quedar sense parlar, el Dani. No em vull quedar sense parlar, em ve molt de gust comentar les pel·lícules. La setmana passada vaig comentar algunes pel·lícules, em va quedar algun en el Timte, i és per això que repenc una mica la setmana passada, vaig veure una pel·lícula que volia comentar-li al Raül, que volia convidar a veure'l, i, si més no, sé que em costarà, no sé si l'he vist, jo crec que no l'he vist, i em costarà que la vegi, però vull fer l'esforç, vull fer l'intent, estic parlant de Mamma Mia 2. Deixa'm que m'argumenti, Raül, deixa'm que m'expliquis, si us plau. No sé si has vist Mamma Mia 2, Raül. L'altre dia que no sé qui l'estava veient aquí a casa, i, com firmades, me n'has sospitat. Sí, et convido, si us plau, que la vegi, se tinguo de ment, perquè... No, no, tampoc, Raül. No, Raül, tu digues en sèrio, crec que no et desagradaràs. Sí, sí, ho ha fet, ho ha fet. No, però Raül, Raül, Raül, Raül, Raül, escolta un moment, deixa'm... Dani, no cal que insisteixis. Ja, però deixa'm explicar-te, deixa'm que m'argumenti. No, no estic parlant de l'argument, no estic parlant del guió, no estic parlant de tot això, que això, evidentment, podem tenir una opinió molt diferent. Estic parlant de nivell fotogràfic, de muntatge, de d'edició. Jo crec que té molt més potencial que la primera, i volia convidar-te a que la veguessis, perquè crec que és una pel·lícula musical, que és una pel·lícula musical, que veus la cenografia... És un... Òbvi. Digues. Mami, és musical, Òbviament. Sí, sí, però és musical en el sentit de que estàs veient com un... És l'únic que li puc donar a la grau. No, no, no, però, però tu dic en sèrio... No us burleu de mi, tu dic en sèrio. És una pel·lícula que jo l'atradi a la vaig veure i dic, ostres, és que l'estàs veient, i sembla que estiguis veient un musical a Broadway, o un musical en un teatre, no? Perquè es veu que són decorats. I té coses molt xules, aquesta segona part, que jo crec que la primera no va aconseguir, i la segona té coses molt, molt, molt maques. A mi, personalment, m'agradaria que la veguessis, com a mínim, per veure que té coses interessants. Si no la vols veure, evidentment, no t'obligaré. Però té coses que a mi em sembla molt interessants, molt xules, a nivell que està molt llitades amb el guió, a nivell fotoràfic, les cançons, com les vinculen, com treballen... No sé... Com jo, per exemple, puc estar fent servir una fotografia, estic mirant una fotografia, un marc, la llenço, i de cop i volta, un personatge que està en un altre lloc, repèren la cançó agafant aquest objecte. No sé, com treballant amb els objectes, trobo que és molt interessant. Jo la defenso, la defenso perquè a mi em va agradar més que la primera, que la primera part, Raül, jo ho ve. És que, de bon, es pot prendre en sèrio, que tu. La reacció de Raul. La reacció de Raul ha sigut molt... Molt anada, molt sortida, molt viscuda, no? M'acabo d'escanyar amb un cap. Sí, sí. Sí, sí, ho hem vist, Raül, ho hem vist. Però és que, clar, no sé, és que no sé com convèncer-te que... Escolta, escoltant les teves paraules, tinc la sensació, no és que no és una sensació, ara tinc el dubte de que no n'hagués vist la mateixa pel·lícula. Potser més pel·lícules diferents i jo estic confós, no estic... no he vist la que tu en parles. Me'n va a mi a dos, Raül, me'n va a mi a dos. Sí, sí, és que ja que estava veient aquesta, però... És que, potser... Estes comentaris, potser m'he equivocat, no és aquella. Sí, potser has vist jo que sé patinat o un patinat... No, sonyant o sonyant o fer patinat, no sé. Però Raül ha... Ha anat convid-ho que l'aveixis, perquè... És que em recorda molt a un estil com... A la primera, no? El decat, eh? No, el decat, per exemple. Un estil com el decat, que no ha tingut molt d'èxit, però que hi ha coses que es poden treure, no? Que es pot treure suc. No sé, jo crec que té suc, aquesta pel·lícula, que té potencial, i a mi em va agradar. Bé, si més no, si no vols acceptar la meva crítica, no passa res. És una crítica personal que... que ja està, que aquí te la deixo i aquí te la regalo. Ens anem a les pel·lícules que sí que he vist aquesta setmana i que estan molt variades, la veritat, perquè he fet viscoses bastant variades. I comencem amb un cel de 211. Aquí ja estem parlant de coses més interessantes, eh? Aquí ja estem parlant de cinema del que t'agrada, eh? Bueno, si més no, molt millor. Bueno, és molt diferent. Estem parlant de coses diferents. Sí, sí. Però sí, sí, estem parlant d'un cel de 211, que és una pel·lícula amb Luís Tossard, que deu n'hi do, deu n'hi do, jo no l'havia vist, la vaig veure l'altre dia amb el meu pare, perquè una de les coses d'aquest confinament és intentar compartir temps i espais amb la gent que comparteixes casa, no? I, clar, una de les maneres és sedir, sedir i dir, vinga, va, quina pel·li vols veure, i la veiem plegats, no? Perquè el meu pare i jo tenim gustos molt semblants, però, a l'hora, gustos molt diferents. Perquè jo puc veure molt cinema, variat, soc bastant variat, no puc veure pel·lícules d'ànime, puc veure pel·lícules de riure, de plorar, dintre, de governs... Res, no? No li fiques... No, no, ni molt menys, m'agrada el cinema, i com que m'agrada el cinema, ho puc veure tot, no? I, en aquest sentit, no tinc problemes. Però, bueno, el meu pare li agraden més aquestes tipus de pel·lícules, no? És una pel·lícula gel de 211, que narra la història d'un cop d'un golpe, del gran golpe que fan uns presos en una presó. I la veritat és que està molt xulo, està molt, molt xula la pel·lícula, en barada, molt. I tenim un Luis Tossar que està estupendo, que fa el paper de Mala madre, el Mala madre, que és el nom del seu personatge. I la veritat és que... Bueno, Luis Tossar, amb cada pel·lícula que fa, ens diu que és un gran actor i que sap fer grans coses. I la veritat és que, en aquesta pel·lícula, reafirma. I està molt bé, està molt bé. A mi em va agradar molt la pel·lícula, i la veritat és que em va semblar que té també moments d'atenció, té moments que dius, ostres, que et poses a la pell dels personatges, no? Tenim un personatge que està allà mig infiltrat a la presó, i també, doncs, dius, ostres, què passarà, no? Perquè quan hi ha motins, quan hi ha cops d'aquest sentit, que els presos revelen contra els treballadors, doncs hi ha un jaleó important, no? I és bastant interessant com la pel·lícula expressa això, i com la pel·lícula transmet aquest sentiment d'angoixa, no? Després vaig veure una altra pel·lícula que em va causar sentimientos encontrados, i que em va causar una miqueta, no massa, però una miqueta d'assepció, perquè és una pel·lícula que està molt bé, és una pel·lícula de Tim Burton, amb Christopher Waltz, estem parlant de Big Eyes. Big Eyes, no sé si l'heu vist. No sé si l'Alla probablement l'haurà vist, perquè li agraden molt Tim Burton. Sí. I és una pel·lícula, no sé si us va passar el mateix... Sí, sí, sí. Uau, uau. Digues, L'Alla. Sí, sí, que jo sí que l'he vist. No sé si et va causar la mateixa sensació que mira d'assepció en alguns moments. No... no sé... A veure, és una pel·lícula de les més normaletes que té. Ni ni qualifà. Totalment, totalment. A mi no és que em causes d'assepció al 100%, però sí una mica de... I em va faltar una mica, eh?, de dir... Em faltava una mica de vidilla, i em va saber greu, perquè hi havia moments que Christopher Waltz podria haver explotat una mica més i ser molt més cruel, no? Però encara així, doncs, és una pel·lícula que està molt bé. Home, però és cruel a la pel·li, eh? O sigui, no és un... No sé com es diu el seu personatge de Malditos Bastardos, però no és un Malditos Bastardos, però... No, no és un Hans Lander. Ah, exacte. No és un Hans Lander, però... No, però és el en alguns moments. Sí, sí, totalment, totalment. És una pel·lícula de manera idiana, diguem, no? Sí, sí, sí. La pel·lícula explica la història d'uns artistes, no?, de dos personatges... De l'altre artista, de fet. Sí, dos protagonistes que són pintors, que mantenen un vincle amb la pintura amb el món de l'art, i es coneixen, s'enamoren i patapam, no? I és una mica això, no?, com funciona el món de l'art en aquella època, que estem parlant, no sé si, dels anys 30 o 40? O dels 60, no ho sé. O 60, sí, potser és més cap aquí, potser és 50 o 60. Ara mateix no ho recordo. Però sí, és una pel·lícula que no està del tot malament, em va agradar, sí. I ràpidament us comentaria... Vaig... Ja he acabat el... He acabat el cicle de Harry Potter, i fa unes setmanes us deia que vaig veure les 8 pel·lícules de Harry Potter. Ara he vist les dos d'animales fantàsticos, que ja les havia vist, però les volia tornar a veure. I amb això ja tanco el cicle de Harry Potter. Em sembla que les hauré de tornar a veure totes un altre cop, perquè m'han quedat moltes coses pendents, però ja començo a dominar una mica el gènere de Harry Potter. Tornar a dir el que vaig dir l'altre dia, quan tornem a la normalitat, a la nova normalitat, us espero a l'estudi número 1 de Radio Molins de Rei per fer un especial a Harry Potter, perquè jo crec que ens mereixem... El segon especial de Harry Potter, perquè ja puc parlar de coses en sentit. Puc començar a parlar de famílies, puc començar a parlar dels blacks, puc començar dels lestrenys... Puc dir que ja començo a entendre coses, i això doncs mola. I per altra banda vaig veure una pel·lícula amb Timo Tixalamet i Steve Carrell, entre d'altres, que és Beautiful Boy, una pel·lícula d'Amazon Prime, i vaig llegir un article, que és l'article que em va fer veure aquesta pel·lícula, que deia que Timo Tixalamet es mereixia estar nominat als Òscars per aquesta pel·lícula. I la veritat és que jo, com a gran fan de Timo Tixalamet... I gran fan de donar a Òscars. I molt fan de donar a Òscars. Fa temps que no dono cap Òscar a una barra. Sí que és veritat, sí que és veritat. Deixeu que viure. Dejan-me viure. No, sí, a veure, nominat a l'Òscar, jo crec que podria estar perfectament per aquesta pel·lícula, però si més no, jo crec que encara que m'agradaria molt, si només pogués nominar a un actor d'aquesta pel·lícula, la nominaria Steve Carell, perquè el paper i el treball que fan aquesta pel·lícula em vala de molt, el vaig disfrutar molt, com desenvolupar el seu personatge, com va creixent. A més, tenim uns flashbacks molt xulos, perquè anem veient el personatge del Timo Tixalamet, és una pel·lícula que va sobre les drogues, sobre tot aquest món de les drogues, com es fica un adolescent en el món de les drogues. I està molt bé, perquè els flashbacks els fan diferents actors. No és el mateix Timo T, que fa de Timo T petit, sinó que hi ha varios actors que van fent les diferents edats. I és molt xulo. L'apèndic de l'edat que surti, no el pla jo, que si té 6 anys és molt difícil que els faci a ell mateix. Correcte, correcte. Tot i que la tecnologia d'avui dia ens ajudaria molt, eh? Vull dir que no hi hauria tants problemes, però sí que és veritat que no seria el mateix, no? Però em va agradar molt també el Jack, no sé què, no sé com es diu, el noi de Chazam, el nen de Chazam, un dels nens de Chazam, el Jack, no sé quantos, ara no em surt el nom, que també treballa molt bé, fa de Timo T i Chalamet petit. Ja està molt guai. I ja per últim acabo les meves recomanacions. Una pel·lícula documental, entre cometes, no és que sigui documental, perquè no considero que sigui documental, sinó que és una pel·lícula, però sí que ha fet reals i està fet en aquest sentit. He vist les dues parts, la part 1 i la part 2, evidentment, i estic parlant de Hitler, el ascenso del mal. No sé si l'ho vises, teniu a Prime Video, Hitler, el ascenso del mal 1, i Hitler, el ascenso del mal... Dos, el retorno. El retorno del rei. El retorno, no sé, ha volgut, no? Ha volgut, ha volgut, que és una pel·lícula genial, que tinc ganes de tornar a veure, i després de veure aquesta, jo crec que la podria tornar a veure, però aquestes dues estan molt bé. Vull dir, són com... No són documentals, perquè són pel·lícules amb actors caracteritzats, i no surt el típic historiador, que diu... Hitler, no, no surt el típic historiador, vull dir, que és una pel·lícula, i estan molt bé. Estan molt bé, em van agradar molt, i hi ha algun actor així més reconegut, que surt en alguna de les dues parts, i està molt bé, em van agradar molt. Esplica la història de l'ascens de Hitler, des dels inícies, des dels seus inícies més hogareños, de casa seva, des d'aquest petit, fins que se'n va aviat estudiar, i va pujant, va pujant, va pujant, però diguéssim que al final no és spoiler, però sí que explicar-vos que acaba la pel·lícula, acaba la segona part, amb la seva explicació, i amb la seva mà al seu, inici en el rei, perquè no és que veiem la segona guerra mundial com a tal, sinó que veiem aquest inici de la segona guerra mundial, però no us imagineu que veiem una pel·lícula de guerra, o sigui que hi ha parts on sobretot es veu la primera guerra mundial, però està molt bé, estan molt bé. Són de principis del 2000, si no m'equivoco, les pel·lícules, i està molt bé. A mi m'agraden per l'Aya Vidal, que ens comenti una mica les pel·lícules que ha vist aquesta setmana, i a veure què has vist. A veure, no tinc gaire cosa a comentar, però intentaré ser el més interessant possible. Resulta que... Què vols dir? Que jo no he sigut interessant, Laya. No, no, no, no estic bien, això, m'estic referint a mi. Per on hi ha aquesta insacció? Pensa que és ràdio, que no es veu la mà a la barbeta. Bé, doncs, ahir a la nit vam celebrar un aniversari amb un amic, i va decidir celebrar-lo veient una pel·lícula, tot junts, a través d'una plataforma, tipo Skype, però que serveix per jugar, que es diu Discord. El que passa és que no la vam servir per jugar, sinó per veure la pel·lícula. La pel·lícula que va decidir, que veiéssim, va ser Shrek. Shrek! La primera, la primera de Shrek, i el... O sigui, ho han programat per tal que les 12 en punx sonés... Al somebody once told me the world is gone around me. Apel·lem, llavors, el temps lliure que parlàvem abans, no? Sí, sí. Per fer el càlcul i tot. I per què les 12 en punx no...? Jo no sé si així m'hi t'hagin fet. Jo no, bé, em sembla molt ideal. Per tirar, perquè és un temazo. Ah, vale, vale. Bé, i això, o sigui... Jo veia molt de temps que no la veia. La veia moltíssim de petita, i és curiós, perquè hi ha moltes pel·lis d'aquestes que veia a la infància, però les veia modo no oficial, sinó, o bé, les tenia pirates, i es veien amb una qualitat horrible, o sigui, qualitat latino, qualitat... Qualitat latino, què vol dir això? Mira, ja no t'hauràs de veure, però... Coraline, o sigui, Coraline, la vaig veure. Abans que s'estrenés aquí els cinemes d'Espanya, la vaig veure milers de vegades a casa, en latino, versión de cine. O sigui, que s'escoltaven... gent parlant de fons, tosos... En neu, això, a l'hibli cinema, ni tan sols. Ja no per al doplatge, ja no perquè siguin pirates, sinó perquè hi ha una qualitat en aquestes... que totes aquestes puestos i... i matxes, o jo... No puc, no puc. Doncs jo de petita m'ho tragava tot, o sigui, imagina't. I la d'esreg, la tenia no en pirates, sinó gravada de tele 5, que una vegada la vam fer. Oh! Volguem-nos en 6 minuts. La tenia en un uviatge, sé, gravada així, i hi havia certs moments on ficaven els anuncis, i llavors tenia el començament de l'anunci i es tallava i començava la pel·li a un altre cop. I llavors vaig veure la pel·li ahir i tenia gravats elements als moments on sortien... els anuncis de tele 5. És a dir, tots els anuncis, no? Et recordaves dels anuncis? No, no, els anuncis estaven tallats. Apareixia els primers dos segons d'anunci i després tallava un altre cop per seguir la pel·li. Ai, mare. I és una pel·li que feia moltíssim temps que no la veia, però la veia tan de petita que em sabia molts diàlegs, i em sé molts diàlegs de memòria, perquè... O sigui, la veia moltíssim. I em vaig adonar que és molt més curta del que recordava, perquè dura un hori i 20 minuts, diria, si no arriba a l'horimitza, hi ha textures que estan molt ben aconseguides. L'animació, per aquella època, és admirable, però després hi ha altres escenes més d'acció, que sí que es nota que han ballit una mica malament, però algunes escenes. Després les escenes més tranquil·letes, on es miren més a la cara i tot, sí que les textures estan molt ben aconseguides. I això, no ho sé, em va sobtar. I és una pel·lícula mítica. O sigui, hi ha moments i... Jo mira que pensava que la millor és la dos, i fa molt que no veig la dos, però l'últim moment, tafdos, eh? Sí, home. I la pel·lícula mítica, també. La escena del Robin Hood, la escena de quan sura la galleta... De gengibre, l'all, de gengibre. Només... Que... No t'ho fenguis, ara, eh, l'all, no t'ho fenguis. És que no sóc senyor i... Que la galleta de gengibre... Només surto una vegada, la pel·li, i s'ha quedat a les nostres menys. Sí, no, no. La veritat és que és una pel·lícula molt xula. I altres escenes, no sé, molt guai, i em va fer molta il·lusió tornar-la a veure després de tant de temps. Ara queda veure la dos, la tres i la quatre. No t'ha quedat, eh? I després, després de veure aquesta pel·li, hi va haver alguns que se'n van anar, però altres ens van quedar, i hi va haver una persona que ens va ensenyar la sèrie més traumatitzant que he vist a la meva vida, que és una sèrie d'animació produïda i realitzada íntegrament a Catalunya. És una sèrie catalana de dibuixos animats per adults, perquè és molt surrealista tot el que passa. Veia, Vidal, t'esbanjaràs ja, el secret? Bueno, aquí ho deixem fins la setmana que ve. No, no, no. La dic, la dic. La sèrie es diu Benvinguts a Patatamón. Bueno... Que és... és que jo crec que si la busqueu a internet, veureu les imatges i pensareu... Qui és això? Què m'acaba d'ensenyar? Però és que això no és res. Heu de veure un episodi per saber realment la fumada que es va prendre la gent que va fer... això. Dani, si busques, comento amb el que veus. Però a veure, l'Alla, això... Això està al Prime... Què? Està al Prime Video a Amazon? Què dius? Si està a Amazon, això. No, no, no, no. Això està a Google, o sigui... Havien test que ho havien penjat a Amazon, això. No, no, no, no. És una sèrie que feien el 3XL en el seu moment. Sí, sí, però podria estar penjada perfectament. A Amazon, a la secció paral·lela de compra i juguer, no? Et reto que miris un episodi. Mare Déu, és horrible, això, l'Alla. Les imatges fan por. És que... Mira, t'explico veureument de què va. És una persona que se'n va dormir i el dia següent es desperta amb cap de patata. I es desperta amb cap de patata i tothom té cap de patata. I ell diu que és una persona i no una patata i el tracten de boig. O sigui, en realitat, són patates antropomòrfiques. Això és com a xicostre, no? Xicostre, què és això, el xicostre? Mira, l'anguila, jo recordo com l'anguila. Però és una cosa, és un cuamari i una altra cosa és fer una sèrie d'animació. Que, a més, el segon episodi es diu... Necessitem els calés, collons, per exemple. Jo, tu digues en sèrio, no he vist la sèrie i, evidentment, no puc jutjar-la, perquè no l'he vist, valent? Però el que és i l'esforç i tot això... Tira un episodi i en parlem. Però jo no vaig tenir els sons de Miracle. Ja. Per si algú té la curiositat, per si algú és mesoquista, la sèrie es diu Benvinguts a Patata Mund. Bueno, hi ha un moment que ja et posa. Aquest programa és per majors de 18 anys, saps? Clar. Sí, sí, perquè si no, tornes boig. Sí, sí. Bueno, doncs... Ho apuntem. I ja no tinc pròpies a comentar, perquè és un curs de programa. No sé si el Raül té alguna cosa per comentar. Bueno, jo no vull adèmase, no t'adèmassem un. Jo, bàsicament, us faré un resum molt ràpid al fet de que, per totes les setmanes, fiquen a la sala set del cine baix. Oh, que guai! Aquesta plataforma que han obert, ara d'entrada, per la mostra de cinema i en tient d'Amèrica, per tant, porto tota la setmana veient aquestes pel·lícules, de les que he de destacar, bueno, a part de tot l'interface i tot la plataforma, que em sembla molt guai, funcionava molt bé, eh? M'ha semblat molt interessant de totes les que he vist. D'estacaria dos, que serien... Crec que la setmana passada ja els vaig parlar de monos. I... I... D'estacaria, en aquest cas, Insumisses, que és una pel·lícula que tracta sobre un... un... Bona LGTBI, també. Però, d'època, d'un doctor francès que va a Cuba, però, bueno, ja està ja... practicant, o sigui, exercint a Cuba, durant l'època dels esclaus i tot això. I, bueno, es pot dir, perquè encara que sigui una mena d'espoiler, des del principi, més o menys, es veu clar, que no és un doctor, sinó una doctora, defensada del doctor, per poder exercir. Mm-hm. Molt interessant. La veritat és que no m'ho esperava i em va agradar bastant, en aquesta pel·lícula. Molt bé, doncs, una gran opció per acabar aquests dies de la mostra, ja que en pocs dies per veure cosetes de la mostra de cinema, llatinoamerica de Cinebaix, i ho podeu fer en aquesta sala 7. Doncs moltíssimes gràcies per escoltar-nos una setmana més, una setmana menys. Estem molt contents de seguir fent programa, la veritat, perquè això ens omple molt, ens omple moltíssim fer programa i que ens estigueu escoltant setmana, re de setmana. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança i gràcies per l'Alla Vidal, Raül Navarro, i que sapigueu que si algú li vol pagar més wifi a l'Alla Vidal, doncs que es pot posar en contacte amb nosaltres a robacinemalagresca, a l'Instagram, o al Facebook, o al Twitter. Gràcies, i com sempre, no us en uneu amb les crispetes. Adéu!