3 persones d'indústria gent que faci ciutadans utterㅠ Thus I brothers I One. Molt Bones! Benvinguts al programa que tan ens agrada fer per vosaltres des de les nostres llars. I després cinema a la gresca, cinema confinat, perquè de moment seguim a casa després de més de 60 dies... 60? Més de 60 dies tancats a les nostres llars. Seguim fent programa des de casa, perquè res ens atura. Ni un virus ni un apocalipsis zombi podria aturar les ganes que tenim de parlar de cinema amb tots vosaltres. Jo crec que un apocalipsis zombi ens ajudaria a parlar més de cinema, perquè tindríem tantíssimes pel·lícules que comentar d'apocalipsis zombi que ens podríem tirar mesos i mesos parlant de pel·lícules apocalíptiques. Però si hi ha una persona amb la que voldria compartir aquest apocalipsis, és ni més ni menys una persona amb un bon crid, que quan veig un zombi cridés com una boja. Estic parlant de la fantàstica, ella és Laya Vidal! Com t'agrada ficar-te amb els meus crids, Dani? Sí, m'agrada molt picar-me amb els teus crids i, a més, és que... Com et veig? Us disfrutes? Disfruto molt, però és que és veritat, Laya, si vingués un zombi, tu cridaries i l'espantaries, perquè faries aquell crid tan raro que fas de... Ah! A veure com fas els crids, Laya. No crec que ara sigui el millor moment per fer un crid, Dani. Tens tota la raó, t'has de posar en context, ets actriu, i si no et posen en context, doncs no ho saps fer, és llògic. No ho dic per això, ho dic per les huides dels nostres huïents. No, tu ho fes, Macàs, jo sóc el presentador del programa i m'has d'ho veir. Llavors, mira, per exemple, veig que estàs a l'habitació, no? Doncs imagina't que sóc un assassí que estic amagat en l'armari de la teva habitació i surto, amb un ganivet, a cuixillar-te, vale? És una escena de pel·lícula normal i correm, vull dir, és el típic de les pel·lícules de Miedo. Per tant, a l'Ada3, a la que jo faci... Uaaah! Tu has de cridar, a veure com ho fas, Laya, perquè jo crec que els huïents els interessa molt saber el teu crid. Tot a punt, tècnicament ho tenim a punt, sí, em diuen que sí, des de la galita, vale, perfecte. Doncs jo diré una frase que serà... Preparat-te per a morir... Eh... Preparat-te per a morir xica endemoniada o algo així, saps? Rollo molt xungo, saps? Algo per a tortador. Doncs a l'Ada3 surto de l'armari, vale? Una, dos i tres. Preparat-te per a morir xica endemoniada! Dani, no és Carnaval, què fas aquí? Laya, havies de cridar! Però aquesta és l'exposició real que viuria! Ja, sí, tens tot a la raó. Però podries fer un esforç per mi i cridar els nostres huïents? Eh... no. És igual, avui no estàs motivada, però no sé per què, Laya, si tu crides fenomenal. És que... Els meus crits estan reservats per la gent... la meva gent estimada. Vale, vale, doncs... Ah, jo no sóc estimat per tu. És a dir, tu m'has escoltat cridar. Eh? Si tu m'has escoltat cridar... Ja ho sé, però clar, jo volia... És igual, no t'obligaré, Laya, perquè si t'obligo, llavors semblarà que hi ha el Dani com es passa aquí obligant a cridar. Per això... És veritat, és molt. Com que tu no crides, Laya em sap molt de greu pel Raül, però li tocarà cridar el nostre entrenyable. Per què vas cridar? Una barro! Ho dubto molt, eh, que cridi jo ara. Molt bona Raül, l'hauràs de cridar. Però, Dani, per què vols que us ho cridi en el programa? A veure, el programa avui vull que comenci amb crits. Vull que comenci amb crits. Teniu dues opcions, teniu dues opcions. És molt fàcil, és molt fàcil. Tots els nostres huïllens sabran que el programa d'avui estarà dedicat a la meva persona. Perquè, com sabeu, en les últimes seccions, en els últims programes... A les últimes temporades, David Martínez, és a dir, jo, ha tingut un espai molt limitat en la secció. Llavors, avui, com a bona gent que sou, en dedicareu un bon espai perquè pugui parlar de les pel·lícules que he vist durant aquests dies. I teniu dues opcions, o fer un crit, o tirar-me piròpus durant tot el programa. O una altra opció, que és... A veure... Espera't, quina por. Molta expectació, eh? L'Alla, estàs fent un experiment que em fa molta por. I em d'explicar, perquè per a Vali no es veu. No es veu, però és que sou realistes. De casa sí, m'està apropant el mòbil, el micròfon, per posar-nos alguna cosa de música. Que em fa molta por. Estàs content? Molt bé, molt bé. L'Alla, és un crit teu? No, és un crit de YouTube. Vinga, home! Jo volia que fos un crit teu! De debò, L'Alla, em fas això! Em poses un crit de YouTube? Home, era la tercera opció? Una cosa, L'Alla, ha obert la porta de la teva habitació? Per veure si estaves viva. S'han cregut... S'han cregut tot el panorama, aquest. A veure, escolta, L'Alla, ara en sèrio. Si no vols cridar, només m'ho has de dir. L'Alla! No m'has dit, no m'has dit. És la teva professió, L'Alla Vidal. Jo estaria molt feliç que em cridessis. Tu saps la pel·lícula que hi ha amb Crits, i Ernest Reté, Halloween, Psicosis, Psicosis, el crit de Psicosis. No t'agradaria imitar el gran Hitchcock amb aquest crit de Psicosis? I imitar el Hitchcock? I imitar els passos del gran Hitchcock. Està quedant una mica estrany, això. Està quedant una mica estrany, això. Està quedant una mica estrany, això. Està estrany, això, eh? Per què? Que demani a una persona que cridi, tu creus que és estrany? Ah, no, mira, jo t'ho faig. Ah, crida, eh? Jo t'he dit... Sou molt... Mira, no et diré la paraula, però... És per dir-la, sou... A veure... Si vols cridar, perquè no crides tu, Dani. Voleu que cridi? En sèrio? No cal, no cal. Doncs les pel·lícules que has vist. Ui, doncs anava a cridar, eh? M'estava posant en posició de crit, eh? Ja ho sé, ja ho sé. Però us diré una cosa, us diré una cosa. Per què estic tan pesat amb el tema del crit? Per què? Perquè la pregunta d'avui anirà sobre els crits. Ah, doncs sí. Podria anar per aquí la cosa, però no. Ah, que no tenies cap pregunta. També ho dic, si triguem molt més a començar, escoltareu algun crit i no s'ha d'anar cap a vosaltres, perquè digue aquí a un paire que et preparen de cor per aquí, i al final escoltareu, escoltareu. A mi no m'importa, eh, que els teus fills cridin. Vull dir, és que a mi em feia molta il·lusió que algú crides. Però per què? Per què vull que crideu? Perquè avui dediquem el programa a tota aquella gent que ens està escoltant des de les seves llars arreu del món. Que encara que la ràdio en aquests moments estigui aturada, nosaltres fem programa des de casa, perquè aquella gent ens escolti des de les seves llars sense necessitat d'un micròfon. Perquè gràcies a ells, seguim fent programa. I els hem d'agrair a tots els nostres ullens la seva bona feina, la seva bona tasca, d'estar-nos escoltant i de fer-nos suport en aquesta tercera temporada. Per això aquest crit va per vosaltres. Ha sigut... Veiem aquell jaxon, eh? Ha sigut molt èpic, superèpic. Tinc un discurs aquí. Un discurs d'un tipus de les entranyes. El raonament és comprensible. És comprensible. Home, clar, ha sigut supermític, vull dir. Aquest moment, radiofònic, per durarà per segles. Però ara sí, comencem el programa. Perquè Cinema de Gresca no es queda només amb unes xerrameques sense substància, encara que hem parlat de cinema, només parlant amb el crit. És impressionant, eh? Jo inclús t'agafo la paraula i es pot parlar molt de cinema parlant de crits, no? I inclús podrien fer un especial només de crits de cinema, ser dins de Sant. Aquí, aquí. A mi m'agrada molt el programa començar amb una cosa absurda, que no tinguis res a veure, i que vagi degenerant això en cinema. I gràcies, Raül, per seguir-me el rotllo, perquè l'Aya Vidal no me l'ha volgut seguir. I ara s'està empanadint, eh? Ara, des de la seva llar, s'està empanadint. Ah, no, ja estic perfectament. No, no, estàs empanadida. Estàs empanadida, jo saps. Però, bueno, no passa res. L'Aya, no cal que ens espreci el teu condol. Sí que és veritat que tenim programa que fer, i, com tu deies, tenim una pregunta, sempre, que fer els nostres fantàstics. Bueno, és que dir-vos col·laboradors és una mica estrany, però a la nostra fantàstica família, perquè el cap i a la fi jo també soc col·laborador d'aquest programa, jo aquí ni corto ni pinxo, ja ho sabeu, però... Ni pinxo ni corto. Ni pinxo ni corto, ni corto, ni pinxo, no sé què he dit. Bé, és igual. Els nostres fantàstics col·laboradors, el parlarem d'una pregunta que jo crec és molt important. Jo sempre us veig, perquè estic aquí en el Skype, i us veig, no? I sé que aneu bastant... Bé, bastant com sempre, vestits. Vull dir, aneu vestits com normalment aneu al Raül, amb les samarretes seves típiques de cinema, de pel·lícules, etcètera. I l'Aya Vidal va estar sempre molt casual, que està molt guai. Jo soc dels de meitat-meitat. A Dal vaig bastant normalet, o amb camisa o amb samarreta, i a baix vaig amb pijama. És un clàssic. Perquè, quan no se'n veu a les videotrucades, doncs vaig amb pijama, és així. També de fàsties, estic fent molts d'ús de pijama. Sí, totalment, totalment. I a les videotrucades vaig com amb mig-mig, vaig així com si fos una... no sé, és igual. El tema de la pregunta d'avui és... si haguéssiu d'anar vestits d'una sola manera, o si haguéssiu de seguir una tendència de moda, d'algun personatge de ficció, d'algun personatge d'alguna pel·lícula, quins seria? És a dir, quan veieu algú que digueu, jo crec que és una de les coses que cada vegada s'està valorant més, però que fins ara no tenia tant de valor que és el tema del vestuari en el cinema, que és superimportant, i s'ha de rendir homenatge, i avui li rendim homenatge al vestuari al cinema amb aquesta pregunta. Quin tipus de vestuari us quedeu? Amb quin tipus d'estètica us quedeu? Per viure el dia a dia, diguem. Sí, correcte. Per estapul·lar-ho a la vida real, sí, sí. Ahà. Bueno, mira, jo crec que... Vols més dificultat? Jo crec que en quedaria amb el raonament de, bàsicament, en acòmode, no? Per tant, em quedaria amb el vestuari del nota d'Argan Lewoski. És una de les pel·lícules que parlarem avui al programa, que em va perfecte que comentis això. Ens anirà molt bé per allà a saber-ho després, però si el nota amb aquella bata, amb aquella batida ceda que porta, vull dir que és molt còmode. És una còmode. Totalment. Doncs és que no tinc ni idea, Dani, m'has pillat. Jo estic pensant, per exemple, amb un Guonca, un Willy-Wonca, així, al·legant, amb aquells trajes que em porta el Willy-Wonca, amb aquella roba... No sé, el disseny artístic de Tim Burton sempre ens fa com obrir una mica els ulls, no? Perquè Tim Burton té com una manera de crear els seus mons, que fins i tot va més enllà. Ja no és només creu un mundo, creu una història, i ja està, sinó que va més enllà, i també ho fa amb les seves pel·lícules mitjançant el vestuari. I el vestuari del Willy-Wonca a mi m'agrada molt. Potser no seria molt còmode, però si hagués d'estir només d'una sola manera, d'un sol estil, probablement triaria el de Willy-Wonca, perquè també a més se'n va la jungla i va allà preparat a la jungla. Vull dir que té diversos estils i ja està bastant guai. L'Aya, Dani. Ara mateix estic que no se m'acudeix res. Si que et podria dir un estil, jo també buscaria anar còmode, i còmode em referiria a roba, no sé, més aviat ampla, pijames, sobretot, o vestits, no sé. Però ara mateix, de pel·lícula, no se m'acudeix cap. Saps que et quedaria bé, a tu, Laya? Què em quedaria bé? El vestit groc de la mia de la lala. Et quedaria molt bé. Però ja el tinc. De la lala. Sí, la mateixa, més o menys, semblant al del... Ah, ja no l'he acudut. A pel·lícula de filmis que vam veure a Sitges, a Molins... Ah, bueno, sí. Sí, sí, Little Monsters. Little Monsters, perdó. Little Monsters, sí, sí, amb la... Tot i que era un vestit groc. Sí, tot i que era un vestit més aviat a Sondrises i l'Àgrimas, i jo crec que el de l'Alan també ho és. Però, bueno... Probablement. Probablement, sí, sí. Però sí, amb el vestit groc de la mia... del personatge de la mia en xazel de l'Alan, estaries bastant bé. Ens estàs intentant dir... que també hem de fer un especial sobre vestularis. Senzill de feina, eh? Sí, podíem fer un especial sobre vestularis. I hi hauria molt de que parlar, eh? Sí, clar, evidentment. Però tampoc tindrien aquestes ambientacions a les pel·lícules, ni aquest to, perquè a vegades es confon el vestulari, el departament de vestulari per una pel·lícula d'època, però té més a dir que no només és una pel·lícula d'època, pot ser una pel·lícula actual, però el vestulari és molt, molt important. Totalment, totalment. El vestulari és tan important. Tant important com aquest moment. Aquest moment que passarà ara mateix. Tant de temps. Aquí anava a dir a Radimonis de Reib, però aquí acaba la meva habitació. Una aconteixement que estava esperant durant mesos, durant anys. Un programa on podré deixar-me anar i poder parlar de pel·lícules que visc per fi. Per fi, per fi, ja era hora que pogués deixar-me anar. Lliure, soi, libre, soi. Na, nai, nai, nana. No, que us deixaré parlar tot el que vulgueu. Però sí que és veritat que avui... Què passa, quan estàs amb la mare? No es veig res. Ara no vi res. Ara és quan vi un no vi res. No vi, tu anar. Avui que us porto és un programa bastant curiós, perquè farem una mica de xerrameca. Vull dir, vull que parlem de pel·lícules que he vist. En total, són una seixantena gairebé de pel·lícules durant tots aquests dies, durant tots els dies de confinament. Estem parlant. Una partia amb... Sí, una partia més o menys. Potser no arriben a les 60, però més o menys estan ahir-ahir. I a mi la meva idea avui és que fem una vomitada de pel·lícules, de gèneres, que puguem parlar una miqueta de tot, entre tots nosaltres, entre nosaltres tres, i per això obrirem una mica la veda amb el llistat de preguntes que hi ha, i amb el llistat de pel·lícules que porto jo avui. La idea és que puguem comentar les pel·lícules que ha vist, però la gran majoria les haureu vist tots, per tant, podrem fer una mica de comentari. Començarem una mica perquè sigui lleuger i sigui entretingut, fer-li una pregunta a la nostra fantàstica, L'Alla Vidal. L'Alla. Digue'ns un gènere. Fantasia. Fantasia. Molt bé. Doncs anem a regirar la meva llista de pel·lícules. Aquesta és la xantena de pel·lícules que tinc per aquí. I anem a veure si tenim alguna cosa de fantasia. A veure, us imagineu que no tinguis res de fantasia. Seria molt xof. Doncs no ve anat a un gènere massa poc explotat, eh? No, no, no, tinc coses, no us amuineu. Tinc cosetes, tenim... T'has de veure molt segura que has vist tots els gèners, eh? Ja, ja, ja. No els he vist tots, però... M'agrada el risc, Raül. Ben fet, ben fet. Sembla que no em coneguis. M'agrada molt el risc. Vinga, digue'ns-hi. L'Alla Vidal. Contestant una mica la teva pregunta, contestant una mica aquesta proposta que deies de fantasia, ens anem a parlar, ni més ni menys, de la saga Harry Potter, que la coneixem tots i totes, però vull aprofunditzar una mica, perquè de Harry Potter ja hem parlat en els programes anteriors, vull parlar d'animales fantásticos y de dónde encontrarlos. Que és... De moment tenim dos pel·lícules, no n'hem parlat tant en el programa, per tant, potser no està tan explotat aquest tema, i m'agradaria aprofunditzar minuciosament aquestes dues pel·lícules. Tu has... Entenc que, com a gran fan de Harry Potter, has vist les dues d'animales fantásticos i d'on d'encontrar-los, i els crímenes de Grindelwald, què et sembla aquesta adaptació cinematogràfica i aquesta explotació i aquest allargament de la saga? A veure, a mi no em sembla malament, però sí que de moment són pel·lícules que, pel meu gust, només m'han entretingut, no m'han causat un gran fanatisme, o m'han enganxat tant a la història com va passar amb Harry Potter. Suposo que és perquè Harry Potter també té la part dels llibres que li donen moltíssima profunditat a l'univers, i a Anemales Fantásticos es basa en un llibre de spin-off que va escriure també a la J.K. Rowling, però que no té trama, sinó simplement és una guia d'animals fantàstics, i a partir d'aquí es van basar en fer tota aquesta saga, que, si no recordo malament, seran 5 pel·lícules, o sigui, que encara ens queden 3 per veure, però això, jo les trobo bé sense destacar-les massa. Potser la primera està millor perquè t'introdueix en tot aquest nou panorama, perquè ja és Amèrica, i et presenta nous personatges, nous contextus i tot. I la segona no està tan bé com la primera, però bé. Està ambéssent, sí, més, diria. A mi la segona em va agradar bastant, a mi la primera em va agradar, però la segona em va agradar bastant, sobretot perquè té moments molt l'entrenyables, molt nostàlgics, quan veiem escenes dins del castell de Howard's. Llavors, això és un moment molt nostàlgic i que jo crec que fa tocar la fibra sensible, fa tocar la fibra sensible aquests moments. Però sí que és veritat que l'acció transcorre en els últims 10 o 15 minuts de pel·lícula, i això et fa sentir com que tens ganes de més. Tens ganes de més i no hi ha més, la pel·lícula ja s'ha acabat. Això és una cosa que no m'agrada gens d'aquesta nova saga d'animals fantàstics, és la relació que volen ficar del protagonista amb la noia, ara no recordo com es diu, perquè tenen tan poca química entre ells i els intenten forçar d'una manera que... Ja, sí, sí, estem parlant de la Catherine Waterson i la Lady Redmine. Sí, això quan els actors. Sí, el new West Commander i la Tina Goldstein. Exacte. Jo crec que no pega ni amb cola, però els volen ficar els dos junts, si no ho sé. Jo, a nivell actual, sí que volia... No és que no... no tingui... no... no et tingui consideració, però sí que li volia preguntar al Raúl què opina sobre Lady Redmine com a... com a Newt Scamander. Bueno, no crec que... no sé. Em sembla una mica... Tot a la saga, en sí, en aquesta segona saga, diguem. Em sembla una mica el que deia ella, a l'Alla. Unes pel·lícules més entretenen... volen agafar aquesta essència d'aquell món i, simplement, això el aconsegueixen entretenir. A nivell total, aquest protagonista no està malament. Una veritat, no està malament, o, bueno, tampoc és res. Crec, excessivament... Extraobrinari. Correcte. Que segurament s'haurà d'afagar coses millors. A mi m'encanta l'actu, eh? Per mi actua molt bé. Però aquest personatge... Sí, jo crec que aquest personatge no té més record de gust, simplement. O d'entrada, no té més record de gust. Recordem que Lady, el actor com a tal, té un Òscar per la teoria del todo. Té un premi Òscar que li van donar el 2015 per aquesta pel·lícula de la teoria del todo. I, bueno, seguint una mica aquesta pregunta, aquest fill que li llançava el Raül, L'Alla, tu ens estaves comentant que aquest actor t'agradava. Sí, sí, a mi em sembla un bon actor. Que no té res a veure amb els personatges, que s'interpreta. Total. Total, total. Si no, no està clavíssim. Bé, doncs mira, aquí ja tanquem una primera carpeta, un primer episodi en aquest programa. Ens anem a una altra temàtica, anem a parlar d'una altra temàtica. Raül, et toca a tu ara. Estria una temàtica. No m'ho posis difícil, sisplau. El porno. El porno. Imagines que et trec una porno aquí. Oh, va, estàs al teu dret. Tu m'has demanat geres, no? Estarien al meu dret, estarien al meu dret. Però entenc per la manera que m'ho dius, que no ho faràs per tant. Eròtic. Sí, podria tirar una mica per aquí. Vale, mira, el cinema Bèl·lic. Cinema Bèl·lic. Ostres, que guai, Raül, m'agrada molt que em facis aquesta aportació. Tot i que si haguéssim seguit amb el tema del cinema porno, no és porno, però potser hauria estirat per un de Rocky Horror Picture Show, que no és porno, però s'ensenya molta carn. S'ensenya molta carn i hi ha moments on hi ha molt de suc. Sí, sí. Però com que no és el cas, no parlarem d'aquesta fantàstica pel·lícula musical de culte, sinó que ens anirem a parlar d'una pel·lícula de Bèl·lic. Ens has demanat pel·lícules bèl·lices. Has fet aquesta aportació i farem com un petit testet d'algunes pel·lícules. Aquests dies, encara es conmemora la caiguda del reggit de nazi, sí que suposo que, bueno, que totes veuen que estan posant pel·lícules, suposo que estan pensant pel·lícules aquests dies, i a part que les plataformes en tenim per donar-hi vent, són gent molt menys, perquè des de sempre s'han fet pel·lícules bèl·lices. És més, el cinema bèl·lic o les pel·lícules en plena guerra, diguem, en el moment present, vull dir, van canviar molt la manera de fer cinema i coses que, inclús, han arribat i queden en la forma de fer cinema d'avui dia. Totalment, totalment. Jo estic molt d'acord amb el que m'acabes de dir. Jo tinc pendents pel·lícules bèl·lices, com, per exemple, el gran dictador del Chaplin, que la tindria allà pendent per veure durant aquests dies, encara no l'he vista, però sí que podríem parlar d'un Tunkerke, que tenim per allà fantàstic, amb un Cristófer Nolan, que se sale, un Kenneth Branagh, que tenim per allà també, com actor, i per mi és una pel·lícula que... Jo crec que passarà a la història, és una pel·lícula que és brutal, superchula, a nivell fotoràfic, a nivell de so, Tunkerke. Jo crec que dona de sí a més no poder. És una pel·lícula que dona molt de sí. I a mi em agrada, m'agrada perquè té molt de suc, té molt de potencial, a la menys ens explica moltes històries a l'hora, diferents situacions, el que està passant al cel, a la terra, a l'aigua. Jo crec que això està molt i molt bé. Després també podíem parlar, per exemple, d'un... el capitán, que la setmana passada feia una petita pinzallada per aquí, per sobre, sense resgar massa. I és una pel·lícula que a mi em va agradar molt, la teniu a Amazon Video, Amazon Prime, i la vaig veure jo al cinema. És una pel·lícula amb l'en Blanqui Negra, és de l'any passat, és del 2019, si no m'equivoco, però ho 18, potser és del 18. Però és una pel·lícula amb l'en Blanqui Negra, que és impressionant. A mi m'agrada molt aquesta pel·lícula. Actualment està molt i molt bé. Una pel·lícula que anar a la història d'un soldat que es troba un cotxe amb un traje, amb un uniforme de capità, de capità. I això està passant en plena segona guerra mundial, i aquest noi decideix posar-se al traje, i finalment es fa passar per un capità de l'Àxels Ignasi. I com va evolucionant, aquest noi, que és un càbu, que és un soldat ras, i que finalment es fa passar per capità. És impressionant, és impressionant la tasca que fa, i la veritat és que està molt guai. La tasca que fa, a nivell actual, i la tasca que fa el personatge d'anar sobrevivint i d'anar fins a passar per un capità, i de fer coses aberracions brutals, i la tasca que fa el sentit dolent, de tot el dolent que arriba a fer per salvar el seu pelgejo. I la veritat és que a nivell bèl·lic podríem parlar de moltíssimes pel·lícules que ja hem parlat, més aquí en el programa, com podria ser Malditos Bastardos, que ja sabeu que jo l'hi tinc un carinyo especial, i també ho recomano molt. Teniu pel·lícules documentals, com, per exemple, Hitler i l'Estemso del Mal, les teniu a Amazon Video, us les recomano molt, també, que les pugueu veure. L'Alla, ara passem a comentar altres pel·lícules, i m'agradaria que diguessis senzillament una paraula. Quina tarda, estàs jugant molt, eh? Avui me l'estic jugant molt, però és que em vull posar una mica dins. Tot el poder d'aquí, l'esperaràs. Sí, ho estic esperant a saco. Digues una paraula i jo amb aquesta paraula intentaré enllacar-la amb una pel·lícula que he vist. A veure com m'ho faig. La paraula que se m'ha acudit no te l'esperes. Sí, sí que me l'espero. Llaminatura. Us sabia que no vas a dir això. Us sabia que no vas a dir aquesta paraula. T'ho juro que estava pensant que no la digui. Que no la digui, sisplau, que no la digui. I l'ha dit. I tant que l'ha dit. La Llamidal, per què dius Llaminadures? Es pot saber, m'ho pots explicar? Perquè tinc males influències. Tens males influències. Doncs Déu-n'hi-do. Aquestes males influències hauré de parlar amb elles. Llaminadures, com ho connectem, això de Llaminadures? Ho connectem de la següent manera. Les Llaminadures sabem que són productes, productes que s'acabaran d'aliments, d'aquests que estarien de consum o no diari. De consum, diguéssim, com molt espontànic. T'anis a escoltar la cura per tu i perdràs el temps descrivint el que és una Llaminadura? Sí, perdré el temps descrivint el que és una Llaminadura, per explicar com el llasso. Perquè m'ho has posat superdifícil d'allà. M'ho has put allà, la guia, saco. Llaminadura és un producte que es fa servir, que haurien de menjar molt puntualment, perquè no ens aporta les proteïnes i no ens aporta tot el que necessitem pel nostre cos. Però una Llaminadura no només és una xutxa i una gominola, sinó que també són aquells postres que contenen molt de sucre. I, adivina, on podem veure molts postres i molts dolços, és un lloc quadrat i cap molt de menjar, i on només passa una vegada al dia. I a la feina del lloc, el lloc de la pel·lícula de Ivan Massake, que ha tingut molt d'exclusió... Pensava que anar a casa dir Mesterchef. Sí, podria haver dit Mesterchef. I ho enllaço així, perquè la panna cota és molt important en aquesta pel·lícula, si ja l'heu vist, ja sabeu de què estic parlant, i si no, doncs ja no cal. I si no, ja no cal. Ja no cal. La panna cota és molt important en aquesta pel·lícula, com un referent, com una... és com a la Tretzo, no? Quan parlem de la Tretzo cinematogràfic o teatral, és com una peça clau de Tretzo. I la panna cota no deixa de ser una llamina dura, és una cosa dolça, llaminera, que ens agrada, que ens agrada menjar. I la veritat és que... Però deixa de parlar de la panna cota i de la pel·lícula. La panna cota. La pel·lícula de l'Olló, jo crec que si li heig de donar algú les gràcies per poder-la... per haver-la vist, és a la dalla Vidal, que me la va recomanar fervorosament. I la vaig veure, ho vaig passar bastant malament, perquè estava sopant menjar-la. Però la veritat... Vaig disfrutar molt, li vaig dir a l'Ivan Masegué, li vaig enviar un missatge a l'Ivan Masegué per Instagram, li vaig discolta, m'agrada molt la pel·lícula, i no sé si em va enviar un emoticó, no? Li va donar un meu gust, o alguna cosa així. Perquè, com que ens havien vist la setmana anterior, els blogos d'Eoro, li vaig dir que sóc aquella de l'americana de colors, no sé què, no sé quantos. I vaig estar parlant amb l'Ivan Masegué, jo crec, que l'Ivan Masegué m'ha bloquejat a l'Instagram. Vaig estar parlant, li vaig enviar un missatge, i potser em va donar un meu gust. Això és estar parlant amb l'Ivan Masegué. Perdona, Laya, perdona, ara m'estàs rellant molt. Ara estic buscant el missatge amb l'Ivan Masegué, perquè veig realment la gran conversa que vaig tenir amb l'artista català, l'Ivan Masegué, perquè m'estàs oferint una mica, Laya. Sembla que... Jo només em tio pel que dius. A veure, jo li vaig dir a l'Ivan Masegué. Ojo, eh, jo li vaig dir el següent, eh, Ivan. Jo puc mola molt amb la meva americana de flors. Soc el pallot dels blogos d'Eoro, però tu mol·les molt. Tu mol·les molt més. Acabo de veure l'Ollo, foar, sin palabras. Com estudiant interpretació i fric i de cine, que sóc, he flipat amb la vostra feina. Brutal. Tant per la interpretació com per els efectes visuals. Foar. Encara flipo. M'he quedat amb ganes de més. Ojalà algun dia formar part d'algun projecte com aquest. T'admiro. Felicitats. A sobre li vas deixar el cofe, com que que dius, no? Ja, ja, sí. T'hi vas deixar el currículum allà. Aprofites, clar que sí. Ara que el puc llegir, és boníssim el moment que dic que jo puc mola molt amb la meva americana, però tu mol·les més. Sí, sí, mola molt. I li vaig enviar una foto, bueno, el vaig enviar al cartell, i m'hi veu que em va posar un emoticón a un cor verd i un emoticón a un punt. Això és bruta. No només li va donar a mi gust, sinó que em va posar un cor verd. Això vol dir algo bo. Sí, clar, este voy a dar porque me estás contaminando. Ha, ha, ha. M'he contus comentario y me contamines. Me estás poniendo ver. Va ser molt gratificant aquest missatge de li vam seguir... Sí, sí, clar, clar. Em va ajudar a seguir endavant i em va ajudar a prendre una decisió de la meva vida molt important. Gràcies, Ivan, va seguir. Ai, l'hòbvio, i segueixo... Si ets el més probable, que és el més probable... Sí, sí, probablement. Sobretot que segueixi cuinant, perquè el tio fot unes cuinetes, fot uns plats que flipes, eh? És veritat. Si et segueixo a Instagram, el record l'alaba tot el dia. És brutal. Bueno, fins aquí l'ho jo. Mira, el tema de... Clar, he parlat molt de la pel·lícula. Clar, jo volia aprendre una mica... Més curiositats, no, però... Més escenes o més coses que m'han vingut al cap amb això de les llaminadures. Abans parlaves de Charlie, la fàbrica de xocolates. Hi ha una... Les personatges que estan tot a l'estona m'estaguen xiclet, no? A mi també. M'estic relacionant amb el tema de m'ha estagat xiclet. M'ha vingut al cap de pit, en Kemal, després de l'E, que és una pel·lícula molt bona, i un paper genial d'haver d'haver de pit. Molt guai, molt guai, sí, ha d'haver de pit m'estagant xiclet. No sabia que existia aquesta pel·lícula. Doncs sí, sí. Aquesta pel·lícula l'heu d'aveure, l'heu d'aveure. Com es diu, Raül, repeteix? Kemal, després de l'E. Kemal, després de l'E. Ostres, que bo. Molt bé, doncs... Molt interessant, molt interessant aquest comentari. Molt bé. I us ho havia promès al principi del programa, Raül? T'ho havia dit al principi del programa que parlaríem de Gran Levouski? Perquè tu m'has dit que tu veus molt còmode la roba, tu veus molt còmode l'estètica... del... Ai, ara em surt el nom del Gran Levouski, del... Del nota. Del nota, tu la veus molt còmode, i tu et sents una mica com que et molaria, d'una roba així, còmode. No creguis que anava tant per la indumentària que porta el protagonista en sí, com el concepte de poder anar còmode com un vulgui anar, simplement. Simplement. I si vosaltres que en coneixeu no acostumo anar ni molt més així, ni tan sols quan estic a casa. No seria el cas, jo el que defendia una mica més el concepte, no? Sí, però que vull dir que potser en una vida paral·lela t'agradaria anar així. Sí, en aquell moment en això és còmode, segur. Per això, per això, vull dir. Però ja no només parlem del Gran Levouski o del nota, com una pel·lícula, com una manera, com un vestuari, sinó com un personatge supercaracterístic, el nota. Jo crec que és un personatge que ha servit molt també d'inspiració, i que també ha sigut molt... Hi ha hagut molta... És a dir, ha rebut... Ha sigut un personatge en el que s'han inspirat molt, no? Perquè hi ha hagut molta inspiració arrant d'aquest personatge, i també segur que es van inspirar amb alguns altres personatges per crear el nota, no? Sí, segur, segur. Hi ha moltes... Molts conceptes en aquesta pel·lícula i en aquest personatge que, com deies, s'ha donat moltes altres... Moltes altres creacions, per dir-ho d'alguna manera. I s'han fet pel·lícules a tot arreu, precisament perquè aquesta pel·lícula és una gran pel·lícules, una gran comèdia, que, precisament, en un moment no s'estava parlant de Quema, després de l'ER, que és una pel·lícula del German Coin, i aquesta pel·lícula és una altra gran pel·lícula del German Coin, en el que tenim no només el nota, que és el Jeff Bridges, sinó, inclús, el Steve Butchemy, el John Goodman. M'agrada molt aquest actor. Una de les escenes, tinc moltes escenes d'aquesta pel·lícula que m'encanten, aquella escena de San Joseín, que surt allà, per exemple. O, per mi, la gran entrada és el videoclip, que és gairebé un videoclip, és la partida de Boloz amb la cançó del Hotel California. Dels Gipsy Ginks, la versió de Gipsy Ginks. Sí, sí, totalment, totalment. La veritat és que sí, que és supericònica, aquesta escena està molt bé. Jo, abans d'ella, que el Steve Butchemy m'agrada molt, i és que deixem que defensi una mica aquesta crítica, perquè, quan l'he vist, és un actor que m'agrada molt els tipus de personatges que pot fer. Sobretot a Riser Guardox m'agrada molt, també aquí és un paper molt més secundari el que fa el Glenn Levowski, però després, quan és dirigit, per exemple, per altres directors totalment diferents, com Adam Sadler, és molt diferent. És un personatge que és més el típic personatge de comèdia americana. I, en aquest sentit, també esperto una mica aquesta gràcia del actor. Potser és una mica més impostada, però a mi és una cosa que m'agrada força, i és una pel·lícula que, com tu deies, a mi no et deixen diferent, no et deixen diferent. Tu la veus i dius, què és això, no? Perquè jo no podria dir que m'ha encantat, però potser, perquè em tocaria tornar-la a veure, potser en un altre moment de la meva vida, potser l'hauria de tornar a veure, potser no és el millor moment. Moltes vegades passa això, eh? Sí, em passa molt sovint, això. Però em va agradar, és una pel·lícula que és molt del meu estil, d'aquest estil així... Tu has dit-ho sol, això. El què? Que et costa moltes vegades, això. Me l'heu d'apel·licular moltes vegades. Digues-hi que no, perdona. Com, com, com, però una pel·lícula molt... Ara no ho he pillat, però m'has escoltat sense haver-hi. Sí, correcte. Doncs això, el que deia, que aquesta pel·lícula... M'ha passat una mica això. Sentimientos encontrados en alguns moments. És una pel·lícula rocambolesca i així sorrelista, i a mi això ja m'agrada, vull dir, aquest estil així sorrelista. I tant. I els jambons que ho heu, ho tenen bastant. No sé si a tu et passa, però jo, a mi, no em puc evitar pensar una mica en pol ficció. Home... Inclus, inclús, però què? Ja et diré per què. A pol ficció també fan referència en aquesta pel·lícula. Hi ha un moment, hi ha un dels personatges, que és el que... el Camei, per dir-ho d'alguna manera, el John Tavolta, que està a casa seva, que és el... on s'ho diuen els noms, l'Erica Stoltz, que està ja amb la seva dona i tal, i, si et fixes, té una estètica molt semblant. Té aquesta bata amb la taça, o sigui, té la mateixa... La mateixa... la mateixa essència, eh? La mateixa ara nada, de gran debut. Sí, sí, que tampoc estaria tan lluit per això mateix. Doncs sí, totalment, totalment, jo crec... crec fervorçament que hi ha alguna essència, alguna estètica que es pot semblar a nivell de guió, també. Alguna cosa, tenim un maletí a les dues. Tenim un maletí a les dues pel·lícules. Un maletí que, bueno, que sempre es dubta del contingut d'aquest maletí a les dues pel·lícules, i això també em fa que pensi una mica en aquesta referència. Però sí, és una pel·lícula del tot recomanable per a aquelles persones que li agraïn aquestes pel·lícules ni el que em vols, que és més esbujerades. I moltes pel·lícules, per no dir quasi totes, no? Però moltes pel·lícules són molt encoents, que són inobiliables. I abans dèiem què m'ha de dir després de l'ER, aquesta de Le Bosqui, o Fargo, sense anar més juny. Sí, són uns grans creadors, també. Totalment, totalment. I per acabar, ja, aquesta... California, 8.9, 8.9... Bueno, per acabar una mica aquest programa així random que estic fent, acabaré amb una recomanació o amb una crítica de la pel·lícula Superagente 86, que vaig veure l'altre dia amb l'estip Carrel. Últimament no sé què em passa més tard. Sí, ho estàs exprimint, eh? L'estic exprimint bastant. I vaig veure aquesta pel·lícula Superagente 86, que tenia molt bon record de quan era petit. I, bueno, ets de reconèixer que en alguns moments em va burrir una mica la pel·lícula. És com una còpia així de l'agent 007. En alguns moments em va costar, però... En si la pel·lícula em va agradar, em va agradar, perquè és una de les típiques pel·lícules que tens bon record de petit. La tornes a veure i dius, està bé. És el que em deia l'altre dia, de fet, això mateix, que de vegades és millor quedar-se amb el record de quan eres petit, perquè quan la tornes a veure, perdones que potser no era tan bo com et pensaves. Home, és que d'on estigui, de totes maneres, i has de tirar del superagent 86 a 86. No sé per què diem... Superagent 86 és inevitable que has de tirar de la sèrie. No de la pel·lícula, de la pel·lícula... Ah, sí, sí. I per què ha deixat aquesta pel·lícula pel final? Una sèrie de 1965 que no té desperdici ningú. És que... queda molt lleig que ho digui jo, de mi mateix, però ho he volgut enllacar molt bé. He pensat deixar aquesta pel·lícula pel final, perquè sabia que tenia una sèrie, sabia que tu acabaries parlant de la sèrie, i sabia que la Llevidal avui ens ha de parlar d'una sèrie. Per tant, enllacem el tema i acabem avui el programa parlant de sèries. Raül, no sé si t'has d'afegir alguna cosa més de la sèrie de l'agent 86. Tens molt bon record, d'infantesa. El zapatòfono i tot. Sí, sí, sí. I les portes que estan allà. Hi ha coses molt entrenyables. I ara sí, enllacem les sèries, perquè ens anem a parlar amb la Llevidal de la sèrie que ha vist aquesta setmana. L'Alla, comentes una mica aquesta sèrie, avui et deixem poca temps, perquè vegi el que ets de aguantar jo cada setmana. No pateixis, tampoc he de dir gaire cosa. Vaig veure... és un anime que està a Netflix, que es diu Vistars. Ah! És un anime que té una temporada només. El tinc vista. I és tipus de tropolís. Ah, sí? Els personatges principals són animals antropomòrfics, que viuen com les persones, i els dos protagonistes són una conilla, i no és un aguineu, sinó que és un llop. Vale. I el mateix és important, entenc. I, bàsicament, o sigui... No sé si se m'està tallant. Sí, una mica, una mica. Però, bueno, potser no l'he controlat. Justament quan em toca parlar, se'm talla. L'Alla és de cridar, ja t'ho he dit abans. La trama és molt semblant a... Bueno, toca temes molt que es tracten de tropolís com el tema de les preses i dels depredadors, del racisme en aquest sentit, també es parla molt d'això. Però la trama és més aviat amorosa, perquè tenim aquest protagonista, que és un llop que coneix de cop a aquesta conilla, i debat en el seu interior entra si realment està enamorat d'ella, o si se la vol menjar seguint els seus instins. Aleshores, la sèrie va tirant una mica per aquí. També hi ha altres personatges... Hi ha un club de teatre, també, i el actor més reconegut és un cèrbol. Hi ha com diferents personatges que tenen les seves subtrames, però la trama principal és aquesta. És la del llop que es debat en si mateix, en si es vol menjar la conilla o la vol estimar. I res, és una sèrie que està bé. En alguns moments se'm va fer una mica raro per com estan fets els personatges i tal, però bé, és una sèrie que... Sobretot els últims episodis enganxen molt. És una sèrie que està bé, i ja està, més o menys. Això és el que volia comentar. Penc nota, perquè la tenia, per allà a la vista, que hi ha atenció i... Doncs tinc un al·licent més. Al principi em va costar una mica, eh? Sí que anava un episodi cada dos o tres dies. Però després, ahir, o abans d'ahir, crec que va ser abans d'ahir, em vaig veure com 7 o 8 episodis del tirón. Vaig fer mal a tots.Sí, va ser una passada. Doncs passada, passada, la cançó que estem escoltant de fons, aquest singing in the rain, amb el que ens acomiadem, perquè plogui o no, tinc moltíssimes ganes de cantar, amb tots vosaltres a l'estudi abraçant-vos i fent-vos patons, però jo crec que això encara queda una mica, perquè haurem de fer programes de casa durant encara unes quantes setmanes. Gràcies per escoltar-nos, i, com sempre, no us ennuegueu amb les crispetes. Gràcies per escoltar-nos.