Gràcies que teniu過 el teu favor del programa, pel fet que esAnna Merday. Molt bona gent d'arreu del món. Benvinguts a una altra edició confinada de cinema a la Gresca. El meu nom és Daniel Martínez. I estem aquí com cada setmana gaudint del boi millor del cinema. Però des de casa, com sabeu, estem en pandèmia mundial. I estem cadascú de cuarentena a les nostres llars. Avui, avui, comparteixo casa amb el entrañable Raül Navarro. Hola, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bé, aquí he acompanyat avui. Sí, avui estic a casa teva, quina il·lusió. Sí, la veritat és que sí, però no hem deixat entrar a laia. Perquè, com que sabem que a vegades va enretar per culpa del wifi, hem dit a veure si també anirà enretat i entre mig programa a casa teva, que tampoc ho voldríem. Veig que avui el wifi li va encarapitjor que altres dies, però la saludem. Potser ens contesta la setmana que ve, però la saludem avui. La Llavidal, molt bones! Doncs no, i això? És genial, és genial. És igual, però s'ha quedat preciosa. Mira quins ulls, mira quina mirada. És que sembla la Mona Lisa. És aquella mirada que et segueix, et segueix, et segueix. És surrealista, això. Si a mi m'arriben a dir un any que ens passaria això, t'ho diguin sèrio, que és que no m'ho arribo a creure. Però ens ha passat, ens ha passat, i com a molts de nosaltres, la Llavidal ja està en directe, per fi, la Lla, bona tarda, bon dia, bon Nadal, no sé, bones pascues. No sé si hi ha alguna cosa per si es tallarà. Tot el que tinguis quedat en el programa, digueu ara, si us plau. Que hableu caigui per a sempre. Doncs sí, veig que tampoc tens molt a dir, per tant, avui us presentem a un dels col·laboradors especials del programa d'avui, bueno, no, l'únic col·laborador especial del programa d'avui, ell és l'Albert Marçal. Què dius, Albert? Bon dia, bona tarda, bon Nadal. Com ens mola, és un dels membres de MTK Space, i què és MTK Space? Doncs us sabreu, a continuació, benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Hola, amics, benvinguts a un programa més de Cinema a la Gresca. Avui estem amb una música entrenyable de Meli, perquè Raül Navarro ha decidit que avui havien de posar a Meli. Com t'agrada, Meli? La repeteixo bastant, eh, l'última vegada que saps. Jo estirat a la mateixa llista, crec que. Això és molt, però està bé, ens agrada que repeteixis. Doncs sí, us deia en aquesta introducció, en aquest somari que fem a Esbujerrat. A mi mai m'agrada dels somaris, des que tinc ús de raó i des que faig ràdio. És una de les coses que sempre he detestat fer somaris, perquè com que m'agrada l'espontaniatat, crec que fer somaris és com anticuat. Per tant, comencem parlant una mica del tamari d'avui del programa. Avui parlarem i dediquem exclusivament els 50 minuts del nostre programa a parlar d'un projecte molt petit i molt formidable, que és el Formiga Film Festival. Per tots aquells i aquelles que no ho coneixeu, és un festival de caire social que es trena aquesta primera edició en guany, es va estrenar dilluns passat, dilluns dia 8 de juny, i avui divendres, ja fa una setmana gairebé que està en línia al sala 7 de Cina Baix, per tant, creiem que ho porto també per parlar del projecte, no només perquè és un projecte potent del Basll d'Obregat, sinó també perquè hi formem part. Com a cinema a la Gresca, ens vam unir amb Metic Space, per això avui tenim l'Albert Marçà amb nosaltres. I avui no serà menys, vull dir, avui parlarem i farem el nostre programa, però ja sabeu que en la versió confinada tenim una secció que cada dia us porto, que és aquesta pregunta de la setmana. Avui també us portem una pregunta. Si haguessiu de triar una pel·lícula d'insectes, quines seria? Uou! Potent, eh! Avui començo jo contestant, o l'Albert, l'Albert que us dono temps. Avui contesto jo, com que avui us portem aquest formiga film-festival, creiem-ho porto a preguntar-vos per insectes. Després ja parlaré amb ell, de la formiga en el festival. Però les pel·lícules d'insectes sempre han estat allà, no? Hi ha moltíssimes, i jo avui me'n vaig als superherois, per parlar-vos d'Anman, que jo crec que és molt coherent, i que encaixa molt en el format del festival, que no deixa de ser l'home formiga. Jo crec que és una de les pel·lícules de Marvel més divertides i més esbojarrades, tant la primera part com la segona, d'Anman i la Vispa, i doncs pot ser una opció molt oportuna per veure durant aquests dies del festival. Tot i que no té res a veure amb la temàtica del festival, tenim aquesta formiga com a eix principal de la pel·lícula. Me'n vaig cap al Mercat, perquè tinc curiositat de quina pel·lícula d'insectes triària a ell. Albert... Ho tinc claríssim. Ho tinc claríssim, hi ha bitxos. Que bo! Boníssim! A més, tindria una frase molt adient en el nostre festival, que és... Por las hormigas oprimidas del mundo. Ja! Que ho seria en ideal pel. Perfecte. Podríem haver convidat a la pel·lícula i al programa. Sí, a l'Otto i Crut, no? Passem per trucar-lo, un moment. Venga, va, som-hi. Ai, mare. L'Ella Vidal, no sé si estàs allà, però en cas que estiguis aquí amb nosaltres... Manifesta't. Manifesta't, saps? No sé, L'Ella, tu, quina pel·lícula d'insectes triàries? Quina seria la pel·lícula icònica per tu? La meva seria la mosca, perquè la setmana passada us vaig estar parlant de la pel·lícula, David Cronenberg, i em sembla que és molt, molt guai. Doncs ja està, L'Ella, jo crec que sí, que és una opció molt, molt, molt curiosa, i evidentment, si vas parlar la setmana passada de la pel·lícula de la mosca, doncs, evidentment, havia d'estar en el teu top de la pel·lícula d'avui. I tu, Raül, quina pel·lícula triaries d'insectes? Jo, mira, estic donant-li voltes a un parell, no? Tindria d'on rujes, o quan rujes, la mala bunta, que també estaven parlant aquí de formigues canibals en aquest sentit, que, a més, vindria també una mica del pèl, i també pensava... La primera, si sóc sincer, la primera que m'ha vingut al cap és Mimic. Mimic. Mimic. Sí, ja fa una mica de coseta les cuques, imagina't una de dos metres, no? O sigui, és una mica... Tela, tela. Sí, sí. Per això, amb un guió model tot, que va fer aquesta pel·lícula que va sortir, em va passar una mica més al cinema médicà, i sí, més que a veure pel que et mostra, una mica, els garrifosos, en aquest sentit. Quina por, els mostres, els garrifosos! En el cas de la Laya, els mostres garrifosos de casa seva és el wifi, i a poc amb la senyal que té. Però sí que és cert, no?, que les pel·lícules d'insectes sempre han estat allà, sempre les hem tingut, i han jugat molt aquest tema més garrifosos. En aquest cas, el Festival de Formiga Film Festival s'allunya molt de tot això, perquè no té res a veure amb les formigues o amb els insectes esgarrifosos, sinó amb el que era social i la societat, i l'actualitat, que a vegades l'actualitat, pot ser una mica esgarrifosa, perquè les pel·lícules del Festival han tocat temes, realment, esgarrifosos en el sentit de que molt bèsties, que en el segle XXI estiguin passant coses que siguin com aquestes, com imatges que veiem fa unes setmanes d'un policia matant una persona de color als Estats Units, que és una cosa realment esgarrifosa, i que et posa la gallina de piel, els pells de punta. Albert Marçà, comencem amb tu, avui, parlant del Festival de Formiga Film. Amb una pregunta que crec que tots ens fem. Per què t'has emmerdat? Per què us heu emmerdat amb això? I amb nosaltres, perquè us heu emmerdat amb cinema a la gresca. Sabeu que no som gent de fiar. Home, de fet, va ser tot culpa vostra, o gràcies a vosaltres. Això va sortir. Perquè us recordo que nosaltres ens en coneixem gràcies al Xavi Bacs, del cinema Mas, no? Nosaltres, per al projecte que estem desenvolupant, des de M.T.K. Space, volíem fer un festival de cinema social i cooperatiu, perquè ara us explicaré també què fem des de M.T.K. Però vam parlar amb el Xavi, que sempre està disposat a emmerdar-se a ell també en qualsevol projecte, i ens va dir, escolta'm, que conec uns nois, que tenen un projecte superinteressant, perquè no es coneixeu. Doncs va bé, per fer cafè o cervesa. Sempre estem a temps, vull dir, de xerrar, i tenim les orelles i les portes ben obertes, vull dir. I així va sortir, doncs ens vam trobar un dia, vam anar a parlar, vam anar a parlar amb ell, ens vam engrascar, i aquí ha sortit el formig del film festival. Però, haig de dir una cosa i és que a la primera reunió que vam tenir, va passar una cosa. No hi havia cafè, no hi havia cervesa. Ens veu prometre la cervesa a la segona reunió, i quan vam anar a la segona reunió, ens vam trobar amb un estat d'alarma, i no vam tenir cervesa, tampoc. O sigui, encara ens deveu una cervesa, però us la perdoneu. És la maledicció, és la maledicció del corona. Sí, sí, totalment. El primer dia no hi havia cervesa, i això no ens ho han perdonat, i llavors, a partir d'aquí ha sigut ja, tot de cap a Caiguda, i hi havia un dia... Això de la senyada, això de la senyada. De la societat, sí, terribla. Bueno, però, molt tant, que també podem fer una cervesa ara. Jo me'n vaig a última. Sí, sí, llestos, ho tenim solucionat. Si no, quan acabi aquest festival, que recordem, que acabarà el dia 21 de juny, ja farem la cervesa pertinent. La Javidal, sembla que ja tenim una bona connexió, amb una connexió no tan dolenta. I creu-nos així, una connexió no tan dolenta? Explica'ns una mica... Tu, com vas veure la situació, quan surgeix aquesta pandèmia mundial, tenim un projecte d'entremants, i de cop i volta, des de MTK i Cinema La Gresca, decidim cancel·lar el festival i deixar-ho per més endavant. Tu com ho veies, en aquell moment? Quin veies? Quin creies que era el futur del festival? No ho sé. Em va frustrar una mica, perquè ja teníem una idea que fos tot presencial i contactar amb gent perquè hi hagués espectacle. La gent vingués al cinema, interactuar més de cara a persona, i quan va sorgir tot això, va ser com... I ara què fem, ho cancel·lem, ho posposem, i quina és l'alternativa que ens queda? I jo pensava que realment ho posposaríem, però el que passa és que ja portava molt de temps pensant-ho, i era una llàstima no fer-ho ja després de tant de temps preparant-ho. Però bé, al final hem trobat aquesta alternativa online, i ens anem en sortit, i la part presencial ja la deixem per més endavant, o per altres edicions. Això mai és tard. Totalment. És que això va ser així, no? Teníem un projecte d'entremants, que ens feia moltíssima il·lusió, va apareixer la Covid, doncs se'ns va esborrar tots els plans, no? Fins que un dia vam rebre una trucada de Xavier Vax, de Cinebaix, que ens va dir, que hem obert això, la sala 7 de Cinebaix, què fem, no? Què fem? Llavors és quan... I és on vam trobar l'alternativa. I llavors és quan veiem aquesta alternativa, aquest punt de llum, i ens hi posem a treballar de seguida amb aquesta alternativa online. ¿Quins creus que són els pros i els contres, Raül, d'aquesta alternativa online? Bé, jo crec que... pot tenir, com dieu, molts pros i molts contres, en aquest sentit. Perfectament. Jo crec que el poder fer d'una manera online en sobre molt més el... no sé, en sort a l'Avenic, no?, el ventall. El ventall de... De opcions, no? Més que d'opcions d'espectadors, per dir-ho d'alguna manera. S'obre molt més en el sentit de... de que podem tenir... Més... Podem tenir més... Espectadors, perdona. El target, no? Estic pels controls de soia. Em barreja tot. No ho sabem, però estem escoltant amb moltes ganes, amb el benfasí. Doncs això. Jo crec que obre molt més el ventall d'espectadors, perquè si ho fèiem d'una manera presencial, que és la idea que teníem, com deia, de la Laya, i que ens fèiem molta il·lusió, evidentment, tindríem aspectadors dels voltants, no?, però d'alguna manera, o més propers. Però així podem obrir una mica més el nostre auditor i donar l'opció o l'oportunitat de que gent de més lluny pugui veure aquesta mostra, que hem fet amb tota la força. Correcte. Perdona, sí que digues Laya? No, no dius. No hi ha hagut gent que el vas llibregar o dels voltants. Correcte. I així ho pot veure gent de qualsevol punt del món. Sí, sí, per això. Aquesta és una mica la gràcia, no? Clar, evidentment, és molt més fred per nosaltres o per els creadors. El poder trobar-nos amb bé amb els aspectadors, poder tenir aquest feedback, aquest... aquestes opinions, no?, i aquestes xerrades, que finalment també les farem, la manera de fer-les per al sum, la setmana que ve, i que tenim moltes ganes de poder trobar-nos amb ells, i per a tots els nostres aspectadors, que ens diguin la mica quina ha sigut la seva experiència, o el seu recolçament que vulguin fer a partir d'aquestes projectes, o aquestes entitats que estan de manera d'aquestes projectes, o col·laborar una mica tot, no? És superinteressant, perquè en realitat moltes vegades no es valora la feina que hi ha darrere de qualsevol projecte audiovisual, i, més encara, quan es tracta d'un projecte documental, que, normalment, tot l'equip s'acaba implicant el 150% amb el projecte i que acabes tirant... Bueno, és que vius amb els personatges del documental. És... vius la seva història, i em passes a formar a part, i és la gràcia, sobretot si són, si tractes sobre temes socials, o tens un punt transformador en la teva peça, sempre hi ha un col·lectiu que és crític, també, sobre aquest canvi, perquè no a tothom li agrada el canvi, no? Però sempre creiem que l'audiovisual és capaç, per això ho diem, des de la formiga, que l'audiovisual és capaç de transformar la societat a través de l'audiovisual. Correcte, aquesta és una mica aquesta essència, no? Jo crec que, precisament per això, perquè aquesta feina que hi ha darrere, com aquestes... aquestes produccions, que no són recolzades a nivell d'un gran pressupost, d'una altra, sinó més de les forces il·límpfes i que potser la gent en voler donar a conèixer aquestes... aquestes iniciatives és molt, molt important. Doncs sí, és molt important tenir en compte els aspectes més tècnics de les pel·lícules, perquè, al cap i a la fi, una pel·lícula té una dificultat, té una feina al darrere impressionant. I una de les coses que, si anem a negre, és que teníem el clar, quan vam començar a fer esbossos del projecte, era que havia de ser un festival que no fos en pel·lícules comercials, que no fos en grans pressupostos, sinó en el que la gent bonament fa aquells projectes més casuals, que poden tenir una qualitat professional, però que... i la tenen, i la tenen, i la tenen, però són projectes que no tenen al redere grans productores, que no tenen al redere el suport de Hollywood o d'altres emblemes importants... O un gran pressupost. Un gran pressupost que poden ser amb pressupostos minoritaris o nuls, que fins i tot hi ha projectes que a vegades tiren amb el que tenen per casa. Aquest concepte és molt raro. A vegades la gent entén que fer un projecte per la transformació social o, diguéssim, per fomentar un canvi. Veuen com si ho fan perquè els agrada. Estan fent una feina, saps el que et vull dir? És més important que moltes altres feines. I no acaben d'encaixar això. No m'ha acabat de veure. És una de les coses que tens raó, que és de lo que més costa veure d'aquest tipus de coses. Tu fas perquè t'agrada. I no et queixis de que no tens els meris, com aquests que viuen. També perquè la gent, a l'hora de consumir, a vegades amb aquests temes sempre són molt crítics amb això. A vegades quan vas a veure una peça que et fa pensar, es dedica una mica d'esforç a comprendre una situació, ja ens costa una mica més. Exacte, exacte. Que la gent acostumada a... A vegades quan vas a veure una peça que et fa pensar, es dedica una mica d'esforç a comprendre una situació, i ens costa una mica més. Sí, no es vala de peu. Exacte. La gent acostumada a... Els projectes que tenen més bombo són els grans blockbusters. I la gent està més acostumada a consumir això. I quan ja els hi treus d'aquí, comencen a ficar-hi pegues o com no hi estan acostumats, no valoren prou, potser. Jo crec que aquí també hi entra una altra cosa a nivell psicològic. I és que a vegades el cim que té, evidentment, el seu... sobretot el seu primer... Bueno, no, m'estic cricant i ara ho s'explicaré. Perquè, anava a dir que el seu primer... fi era l'entretenir, no?, l'entretenir a l'espectador. Tot i que els primers films eren documentals, perquè eren... Estaven reproduint situacions, la sortida de la fàbrica, com que li diu l'arribada del tren, inclús el regador regat, no? O sigui, tot el final era una mena de documental. Estaven ensenyant coses de la vida, no?, que s'ho accedien realment. Però sí que el cinema ha tingut aquesta transformació una mica més un producte d'entreteniment. Llavors, la gent, a vegades, o veu pel·lícules, sobretot, i tots ho fem, i el primer, veiem pel·lícules per entretenir-nos, per no pensar, per ficar-nos en uns altres mons... Per avedir-nos. Llavors, en el moment que ens donen una realitat, a vegades fa una mica de manda dir... Ostres, però és molt interessant poder veure'l, perquè, precisament, una mica de què parla aquesta mostra, és que a partir d'aquest audiovisual és una eina molt potent per poder transformar aquesta societat. Sí, jo l'altre dia vaig escoltar un podcast que parlava sobre diverses... És un podcast de cinema, però uns minuts li va dedicar a això, no?, que la gent, el target actual de gent que va al cinema habitualment, li agrada molt... Els que no es consideren, potser, cinefils, però els agrada al cinema, els agrada molt les coses mastagades. Veure una pel·lícula que no els hi faci trencar el cap, que surti allà amb una sensació i ja està. Però ara, que de vegades més, el target de persones que els agrada, que els hi trenquin el cap, que els hi facin ballar el cap, per exemple, el cinema no la notem molt, no? I, sense anar més lluny, aquesta pel·lícula que ha trencat, de fet, la posaven també d'exemple en aquest podcast, que és Paracitos. Paracitos va deixar de ser una pel·lícula de transformació social, que ens està parlant d'una situació actual a Corea, no? I, clar, el que ens explica aquesta pel·lícula, a vegades, no arriba tothom per això, precisament, perquè és una cosa tan senzilla, portar-nos extrems, que et fa pensar, que et fa donar-te la raó, i una cosa que ens costa molt els éssers humans, acceptar que ens hem equivocat. I això, a vegades, veure una pel·lícula i dir, ostres, ens estem equivocant, no estem fent malament i tal, o trencar-nos el cap, i demanar-nos els budells o els cessos, no? Per dir, a veure com ho canviem, això? No li agrada tota la gent. A veure si es veu enrereixen riure, passar a l'estona, i mirar si és una comèdia americana, doncs genial, estupendo, i si no, doncs xopellidos vascos, que ja està bien, no? I, clar, hi ha més cinema que xopellidos vascos, i que jo què sé, i que... Passo! Obviament! La boda de millor amiga. Hi ha molt més cinema que tot això. Per tant, entanguem-nos, també, anant-ne una mica als orígens, com deies tu, Raül. Ens anem als orígens del cinema per veure i per demostrar què ens deixa amb això, explicant la vida dels altres. Per tant, la mostra del Fórmica Film Festival no deixa de ser una mica això. Explica la vida, la situació actual, i veure que tots tenim coses que en succeeixen, i que passen el nostre voltant. I no tapar-nos els ulls, jo crec que és molt important. No tapar-nos els ulls, obrir la vista, i veure que les coses estan succeint, i que per molt que ens en diguin que està canviant, potser no és del tot cert. Fem ara una petita reflexió. De fet, li volia enviar aquesta pregunta al Marçà, a nivell de contingut del festival. Tu, quin creus que ha sigut el potencial d'aquest festival o la línia que ha portat? És a dir, vam veure una primera pel·lícula que era Mike Corona Dyeri, que era un documental molt potent, i jo crec que el més indicat per començar aquest festival. Hi ha hagut una mica de línia, o que hi ha hagut bastanta barreja i bastanta en contingut i en general? Home, ha estat molt bé, perquè la veritat és que hem tingut l'oportunitat de rebre projectes de diferents gènere. Hem treballat d'animació, de ficció, sobretot hem treballat també en cinema documental. Això indica que no només el documental el reportatge és capaç de transformar-ho, o imposedo en el sentit espanyol, i a anderen委enee delarde Fair infinit! És el 되게 bona forte del festival, d'una mutedòria de ficció. Please, I'll be your folk song... Viftem una reached i volem fer la narrower vídeo perquè ens agrada, no sé què, no no, de fet la gràcia és que ha sigut tot com un formiguer, no? Ens hem anat coneguent una mica totes les formigues entre sí i hem cregat, hem cregat una xarxa de networking al final que s'ha anat corrent la veu i han dit, ostres, jo tinc un documental que m'agradaria, ostres, jo tinc un tal, no sé què, un formatratge i al final hagués sigut la gràcia de la primera edició. Doncs sí, jo crec que aquesta paraula resonarà molt, no? Aquest networking, aquest co-working que no es prometés... El co-working que no es prometés, que el co-funding són tots diferents, s'estimats ullents, i formiguer també. Sí, el formiguer, el formiguer. Doncs entrem en aquest formiguer i parlem una mica de l'origen, d'aquesta formiga, perquè els que heu vist, el cartell o el merchandatge podeu veure que és una formiga molt simpàtica, amb unes ulleres 3D, per veure la vida en color i amb 3 dimensions. Raül, per què una formiga? Jo crec que això... Mira, tinc la sort que moltes emissores locals ens han fet reçó d'aquesta iniciativa, i així ho agraïm. I aquesta pregunta les pots moltes vegades, no? I jo crec que durant aquesta setmana han entrat a veure aquestes pel·lícules i en tot això que estem parlant de fer aquest cinema més a mica en mica, més d'anar amb vosaltres en pedretes, d'anar evolucionant, d'anar ensenyant-nos els uns als altres, ensenyant-nos a obrir els ulls. I així, com deien, amb pel·lícules més documentals, amb pel·lícules de ficcions, de ficció que, com ve deia el Marçà, al final ens estan enviant el mateix missatge. Jo crec que aquesta formiga representa molt bé tot aquest esperit. És una mica la idea. Totalment, totalment. Jo estic molt d'acord, molt a favor d'aquesta formiga, que està resultant un emblema del formiga film-festival, i crec que ha vingut per quedar-se, eh?, ha vingut per quedar-se com a emblema del festival. El Marçà sempre somriu, sempre que parlem de la formiga somriu, no sé per què, però... Super, tant, de la formiga. Ara, no li hem posat cap nom. És veritat. Això tens raó. Tens raó. Ja. Quin nom li podríem posar? Jo què sé... Coronita. Formiga coronita. Coronita. Jo què sé... Bueno, ens obrim a propostes, ens obrim a propostes. Totes aquestes formigues que s'estan unint en aquest cau, en aquest formiguer, tots aquests espectadors que ens estan acompanyant i que ens acabaran d'acompanyar, perquè recordem que la setmana que ve, o inclús avui, ja podeu tenir accés a totes les pel·lícules i les tindreu accés a totes les pel·lícules a la forma del cinema i a la set. Fins al dimens de 21, totes aquestes formigues, al final, poden contribuir a més coses que no només ve de les pel·lícules que podria ser donar-li el nom, per exemple, ajudant-nos amb aquest nom per inclús... El 8, 8, 8, ja tu propostes el nom. Sí, sí, queda una mica així. Un euro com 25 i serà integrament a totes les piezas. Albert, molt a molt el que estàs fent, però ho anem a fer de veritat. Raül, posa'm una música èpica, si us plau, anem a estudiar. Un moment, perquè jo a mi improvisar m'agrada molt, i des que no estic a l'estudi, no puc improvisar. Ho trobes a faltar? Avui podré improvisar per tu, que estic avui amb el Raül. Que faci la Laia, que la Laia té la veu, ja. Si em preneixes la Laia, i jo què? Jo m'està fent la veu. Que ho faci el Dani, que té ganes. Ara ho fas tu, perquè clar. Va, Laia, tu o jo? Tu. A més, em juràcic part, no? És això? Tu, tu, que estàs escoltant la música, i jo no escolto res. És veritat. Des de temps imperiosos, la formiga ha estat un animal molt important per l'ésser humà. De fet, no és algú que és el millor amic de l'home, és la formiga. La rostra formiga teulleres. Té un festival, però no té nom. Porisó, una formiga. Pateja la formiga. Pateja la nostra formiga. Aviams una petició, arroba formiga, film fèstima. Contem amb tu. Sigues una formiga. Sigues formiga, film fèstima. A ti regla per sempre el món. Bueno, bueno, fora broma. Era molt xulo, eh? M'ha agradat molt. I fora broma no és tot això, que tots els espectadors poden participar amb tots els projectes, perquè a cada fitxa de la pel·lícula hem penjat els aldassos de totes les associacions i moviments que han col·laborat en el desenvolupament de cada peça audiovisual. Sí, sí. I, a més, aquesta segona setmana, que tindrem les xerrades amb els creadors, amb aquestes entitats, també amb aquestes associacions, continuarem informant si esteu avocats a ajudar o saber més sobre aquests moviments, allà us podrem informar una mica. No crec que m'ha quedat aquí el judici. Eh, però, però votar d'ell. Aquí podem informar-nos molt més d'aquestes accions, aquestes associacions, també. Totalment, totalment. Crec que és superimportant que tinguem en compte que podem ajudar, que podem ajudar a la gent, i no només veient els projectes, sinó també col·laborant econòmicament aquests projectes a través, doncs, com d'elles, Mercat, d'aquests links que podem trobar a la sala set del festival. Seguim gaudint d'aquesta xerrada, perquè no podem d'intervista, perquè aquí estem entre amics, entre col·legues, sense cervesa una vegada més, però entre col·legues i això d'altres, doncs és important. Em faràs aixecar amb la naveta, al final? Sí. La cervesa vosaltres, m'he dit. La tasa és per disimular, no? En tasa de cafè per disimular. Jo vaig servir. De fet, ara obrim una secció que tenia moltes ganes, que és Esmorzar en Marçà. La Ja, ens pots ajudar a fer... Esmorzar, no? Esmorzar en Marçà. Posa-la a veu, que el Marçà li agrada molt la teva veu, i farem aquí l'entradeta de la secció, va. Esmorzar en Marçà. Hola, Albert, bon dia, benvingut a la teva secció. Esmorzar en Marçà, estem molt contents de rebre't una vegada més. Albert, què estàs esmorzant? Hola, Dani, com estàs? Doncs mira, m'estic fotent aquí una seca de botifarra que estan collonudes, tu. Doncs molt bé, més en compte que no s'ha tiqui cap formiga a la taula, perquè l'hauràs de matar, i jo crec que et sabria molt greu matar una formiga a Marçà. Hola, les formigues m'esmorzen. Que no pot passar en el nostre programa, Dani. Jo sóc formigur, jo no menjo formigues. De tot la resta sí, però formigues no. Sí, Dani també ens va quedar clar la gala inaugural, que li agradaven molt les formigues, no sabem per què, però li agradaven molt. Va començar a dir, som grans fans de les formigues. Grans amants. Això grans amants. Tenim una passió amb les formigues. Tenim una filla. A veure, vull que consti anar actar ara a la secció de Esmorzar. Que no tinc cap filla, ni cap afiliació, ni cap cosa. Ni cap cosa rara amb les formigues. Jo sóc amic de les formigues, perquè si no després ja em veig a la porta a casa meva una manifestació. No, a les formigues, no a matar formigues, saps? I tampoc ho voldria, tampoc donaré l'adreça de casa meva, però encara i així no vull cap problema. Doncs, què he de dir? Ja sabem que estàs mosant a l'Albert, per tant és una cosa més a saber, però què es mosarien les nostres formigues? Què es mosarien? En aquest cas, dilluns van esmorzar May Corona Dayary, dimarts van esmorzar aquest 26 d'abril play, i així, consecutivament, amb tota la programació del festival. I les nostres formigues van anar esmorzant tota la programació audiovisual del festival. Vosaltres, si us haguessiu de quedar amb alguna peça, ja sé que això de mullar-vos no ens agrada, però si us haguessis de quedar amb alguna peça, quina us quedaria? M'ho poses molt difícil, Dani, perquè tu ja saps, jo no puc assegurar que soc una gran amant de les formigues, però sí, però sí que soc una gran amant de l'animació, i crec que em quedaria amb cua de sirena. Home, cua de sirena. No em vull mullar! Espereu, perquè crec que els de May Corona Dayary estan interferint el wifi de la Dalla. Perdona, no saps que m'ha tallat. Perquè no ha triat May Corona Dayary, i ara estan interferint el wifi de la Dalla. No, jo vull explicar per què. Em sembla que tracta un tema superinteressant i superdifícil de tractar pels més petits, i encara que sigui un curt que el pot veure tothom, tant nens com adults, i que siguis del públic que siguis, t'impacterà de la mateixa manera, i crec que el tema el tracta d'una manera molt tolerant, i que és molt interessant per tothom. I em va semblar superinteressant tractar-ho en el sentit de stop-motion també. Sí, jo crec que això té una mica de pixar en aquest sentit, perquè ara que deies aquest significat, jo crec que em recorda bastant el Insight Out, que ho hem parlat alguna vegada en el programa, però al revés té això, que té dues visions, la infantil i la més adulta. I aquest cor matratge ens passa exactament el mateix, que un infant, un nen, una nena, veurà una cosa diferent que el que pugui treure de missatge un adult, i això és el que li dona molt de potencial a la cinta. A més, l'alegoria que fa servir per explicar-ho és molt bonica amb la cua de sirena i tot de si pot ser humà i sirena a l'hora. No sé, em va agradar moltíssim. Veig el Marçà que es va movent, no sé si vol sortir per la porta, perquè no es vol mullar, però en un moment o altre t'hauràs de mullar el Marçà, perquè ens has de dir amb quina cinta et quedaries. Saps què passa? Que se m'ha acabat d'esmorzar? Correcte. Jo crec que no és una qüestió precisament d'això, de mullar-se, perquè no és una... jo crec que entenc els motius de l'Aye, però això no vol dir que la resta no m'agradi. Correcte, correcte. Això ho volia dir. Precisament això. Jo crec que el bo que hem tingut, a part del gran recursament per a tots els creadors, que ens han obert la porta a poder participar en aquesta edició, que l'encant mai és fàcil, que inicialment, inclús, hem de dir, que quan tenia un projecte de fer-ho... passencialment, al cine baix, teníem pensat fer una mena d'event, però d'alguna manera, que es fos d'un cap de setmana. No podíem haver tingut tantes peces. Ens hem allargat aquestes dues setmanes, precisament perquè la gent i els creadors s'han abocat, hem trucat a buscar peces i estaven tots disposats a col·laborar, a participar en aquest festival, perquè això és un luxe, que jo crec que ningú de nosaltres estava preparat ni tan sol. I això, i no només això, el fet, sinó el fet que... Vostès, hem trobat una diversitat, que és el que anàvem avançant, hem trobat una diversitat, un equilibri, una varietat de temes, de temàtiques, d'estils, de gènere, inclús, que això fa totalment, jo crec, per mi, totalment impossible, en sumo a el que deia el Marçà, totalment impossible poder escollir, perquè tots ens estan donant unes pincellades molt potents, que... Vostès, que ho fan molt complicat, perquè no és una qüestió d'escollir, sinó que tots són totalment potents, en aquest sentit. Sí, totalment. La visió de la Laia, perquè parlava d'una qüestió més personal, com ja sabem en el programa, a nivell de preferències, d'estils, que ella agrada molt l'animació i tal, precisament per això. Però potser per això, perquè hi ha aquesta diversitat de gènere, diversitats de moviment, diversitats de tot, que ho fa molt més atractiu, en aquest sentit. Reconec que ha anat una mica a fer mal, però en aquest sentit sí que és cert que triar com algun emblema, alguna pel·lícula que ens hagi cridat més l'atenció, jo crec que també és una manera que els nostres ullens sàpiguen no aquella pel·lícula, aquella peça que ens ha cridat més l'atenció. Evidentment no volem destacar una menys que l'altra, perquè totes han sigut grans peces, representant-se aquesta formiga en el nostre primer festival, però sí que trobava com interessant i curiós, la vostra opinió, però era un moment que volia donar-te... I més temps a una peça que a una altra, perquè... He anat a fer mal, he anat a fer mal, perquè crec que és una... No tenen les peces com a nosaltres. Sí, a vosaltres. Home, perquè el cap i a la fi, evidentment, com us he dit, jo crec que totes les pel·lícules es mereixen el seu minut de glòria en el programa, però també està bé saber una mica les vostres opinions i el que heu pensat. En aquest cas, els vostres arguments són molt sòlids, i els comparteixo, però jo sí que és veritat que m'agradaria destacar una peça que també em va sorprendre, totes les pel·lícules m'han agradat per alguna cosa o per una altra, perquè en un es he destacat alguna cosa, com, per exemple, d'Alleri, doncs podríem destacar aquesta càmera mà que tenim, aquest selfie, en gairebé tota la pel·lícula dels nostres protagonistes. Jo què sé, després també tenim 26 d'abril, Play Again, tenim aquesta pel·lícula que és amb una temàtica superbaràs, no?, perquè tenim allà el protagonista que ens està explicant. És un dels que més em va fer reflexionar a mi. Exacte, sí, sí. Després d'un accident com aquest, com ens hauríem d'adaptar a una nova normalitat, que ja ens hauríem d'adaptar a una nova normalitat per tot això del virus, però és un altre tipus de nova normalitat. Sí, aquesta lluita que hi ha d'haver. Correcte, jo crec que en aquest sentit tots els projectes tenen alguna cosa important. Després tenim un dium que ens explica un projecte bestial sobre aquests manters que se'ls guia d'una bona, una nova vida, un nou projecte, alguna cosa perquè hi puguin treballar i perquè puguin fer una feina. I jo crec que també és un projecte molt, molt interessant, no?, ja no només audiovisualment parlant, sinó també el projecte en sí. Després també tenim un Nou Buries Perfect, també tenim un Minombre Refugiado, que ens explica dos temes totalment diferents, però des dels punts de vista dels nostres protagonistes i això també és una cosa molt important. També tenim aquest Minombre Refugiado, com dèiem, que és Medin Sanfaliu, que això també està molt guai i que això també s'ha de tenir en compte. El otro lado del Cuidado, també, és un altre dels films que tenim en el Formiga, que també està superbé, aquesta visió de les dones de fer feines, que estan molt infravalorades i és una tasca superimportant pel nostre dia a dia. I un que esperaves de mi, que jo també li tinc bastant de carinyo aquesta cinta pel tema que tracta i per la senzillesa de com ho tracta, i amb l'humilitat que tracta el tema del feminisme, o de la situació de la dona en la societat. I a aquesta evolució. Totalment, l'evolució i les diferents generacions. Evolució i desenvolupació, a vegades. Correcte. Sí, sí. El mateix tema potser tractaria mujer 1, mujer 2 i mujer 3, un tema de dones, però en aquest sentit dones d'una altra manera. Ens ho explica d'una altra manera, però partint de la mateixa base, que és la dona. Altres pel·lícules que hem pogut veure al llarg d'aquest festival, curmatratges, com Rocky, com cua de sirena, ferides, i escars de projecte que a mi... Aquests s'han estat en d'avui, precisament? Sí, correcte, que són de ficció. Són els que podeu veure a partir d'avui? Perdona, eh? Sí, perfecte. Són aquests curmatratges de ficció que també els tenim presents, i també està molt bé tenir-los en compte. Un Rocky que ens parla sobre el síndrome de Down, un cua de sirena que, com ve ha dit la Lalla, que és un esto mojón que està molt bé, un ferides que ens parla sobre una relació d'amor, de dues persones sigues, i és cas de projecte que, en aquest cas, m'agradaria enfatitzar bastant la manera de com està fet aquests videoclips que tenim, tres capítols, amb una mateixa història, amb un mateix argument, però que ens van narrant el procés d'aquest personatge protagonista, d'una manera molt diferent, amb molta llum, amb una fotografia molt bonica. A mi la fotografia d'aquest projecte m'ha agradat molt. Està supercuidat. Està molt cuidada la fotografia, també a nivell de música, de cançons, estan molt ben realitzades, i és un projecte que és molt diferent, i per això m'ha fet la il·lusió també remarcar-ho. Però tots els projectes, com dèiem, tenen el seu espai en el formiga, i és important també tenir-ho en compte. I bé, ha donat aquest punt Bonita Vida, doncs també volíem comentar-lo, perquè també és un dels projectes que s'ha estrenat durant aquesta setmana, Bonita Vida. I ara sí que hem fet una mica rapes dels títols, ens queden pocs minuts també per acomiadar el programa, però sí que hem de dir, però a mi m'agradaria fer aquesta pregunta, perquè tot el que hagi gravat Raül sempre és millor, perquè totes les coses que hagi gravat queden en constància, i si no després puc anar a casa del Mercà i dir-li, me lo prometiste, me lo prometiste, bandido. Albert Mercà, a dia d'avui, veus factible una segona edició del formiga Film Festival? Jo la veig molt factible. Ja s'està començant a preparar projectes per la segona edició. No direm quins, però és veritat que ens ha arribat paticions i estem preparant la segona edició. I en cantadís, sí. Esperem que sigui un projecte que s'allargui durant moltes cerveses més. Una de les coses xules era un projecte que estava molt amagat en el sentit que el teníem molt guardat per nosaltres, i quan ja farà tres setmanes vam començar a fer la promoció per xarxes i tot. La gent ens va començar a contactar, va començar a preguntar-nos què és això, volem participar, com es pot fer, i clar, això és molt guai, tenir aquest feedback de la gent és superxuló. Clar, i a més, perquè estem, com deia, amb avanç, s'ha abocat tot el participants, ensenyar les seves peces, i també perquè no ens està allemant a uns projectes que són, que siguin nous, que siguin totalment que també, i estem molt agraïts que es puguin estrenar en aquest festival, en aquesta mostra, però el que volem impulsar és aquest audiovisual que encara té recorregut, que encara té moltes coses a dir, fer una mica d'altaveu, perquè continuï resonant, i això ens deixa la porta verta en aquesta segona edició, que, com diu el Marçà, jo estic totalment d'acord, és totalment enviable, totalment futurible, com el que dic, però, clar, evidentment, en on de oblidar que som novatos, en tot això, que ens estem barallant per treure-ho endavant, que encara ens queda una setmana amb les xerrades i tot, i que, evidentment, de tot, com bones formigues, anirem aprenent, ens anirem ensenyant uns als altres, i intentarem que tot cada vegada sigui millor. I ara, doncs, m'agradaria fer-vos una pregunta una mica extraoficial, en el sentit de dir, els quatre que estem aquí ara mateix som grans cinefils, ens agrada no només veure cinema i consumir-lo, sinó també crear-lo en algunes ocasions, i, clar, com a cinefils com a un festival de transformació social que estem fent, quin tema tractaria, o sigui, hauria de fer una pel·lícula en cormatratge a vosaltres? Quin és el tema que teniu allà en Tinte, que diria, ostres? Jo tiraria per allà, no? Mira, començo jo, que us veig una mica callats, a mi... Sempre ajuda, sempre. No, estem callats, estem pensatius. Sí, sí, no, no, penseu, penseu. Estem pensatius. Jo, per exemple, eren bé en el cap, que jo potser, si hagués de fer un cormatratge a un festival, tiraria cap al Menjar Brossa. M'agradaria parlar del Menjar Brossa i del fast-food i de com perjudicar la societat. Jo crec que és un tema que també seria molt interessant encara que hem vist documentals i, de fet, en sí, exacte, i a Netflix també tenim algun altre que està molt interessant, per exemple, el Reguma Novaia Història que és una sèrie de petits documentals que també està molt bé del primer tracte del fast-food. I jo crec que seria molt interessant poder parlar d'això en un cormatratge así, de ficció o sigui més documental, però que pugui tractar aquesta situació i el futur. Veure un futur de, o fins i tot, si fos un cormatratge a ficció, un futur rotllo app, rotllo Wally, que veiem aquells homes que estaven allà a l'espai, que anaven sempre amb aquelles màquines que estaven tots grossos amb aquelles màquines perquè apena es caminaven, doncs una mica això, parlar d'aquest tema del menjar ràpid i com ens afecta. L'Alla Vidal, ho tens clar tu, de què tractaria la teva pel·lícula transformació social? Jo tinc una temàtica pensada, però no és molt concret, sinó que seria més aviat general. M'agradaria parlar d'algú aspecte social relacionat amb l'art o el fet de no considerar la cultura i l'art tan importants com altres aspectes, com poden ser les ciències, per exemple, les tecnologies, reivindicar una mica tot això, i si no, tractaria algun tema LGTB. Molt interessant. Albert Marçà. Sí, mira, per allò que ens toca de més a prop, i és una cosa que els altres, des que després ens fem molta didàctica, és la precarietat dins del sector audiovisual. I en el cas de la nostra generació, que hem viscut tres crisis, anem per la tercera ja, t'ho imagina com ens ha treballat dins del sector audiovisual, que és el que més ens toca, i sabem que la gent hi ha problemes, empreses en general, el mèdic que més es consumes és l'audiovisual i no es valora, i de fet, hi ha moltes empreses que van per darrere o que no volen pagar col·laboracions i històries. I és una mica per visibilitzar la realitat de tot això. Molt bé, totalment. A tu, Carraul. Mira, jo quasi em sumaria aquest moviment de pel·lícula del Marçà, precisament per això, perquè el diré molta importància a tot això. O sigui, estic totalment d'acord. A més, jo també he treballat en el documental de denúncia, basant, que per sort he tingut la sort de poder promocionar-ho per mi a Europa, i això està guai. Precisament per això, perquè aquell documental el van fer el meu company jo tirant a sobre tota la força que teníem nosaltres, i només nosaltres, per poder tirar on davant, reivindico molt més aquestes paraules del Marçà. Totalment l'apollo en aquest sentit. Com abans... Com abans he dit a l'Albert que anés en compte amb la resposta, perquè he gravat també tu i tu, que vagis en compte amb la resposta, perquè ara vol dir que potser podríeu fer sinèrgies aquí. I per què no? Ja les estem fent. Sí, sí, un altre sinèrgi, a més, amb un projecte, Albert, no et dic que siguis contracte, però sí que tinguis en compte que si algun dia has de fer aquest projecte realitat, que comptis amb el Raül com a veu, perquè segur que agafaries a l'Alla com a veu, no. Ja vas conèixer que, a més, el Dani té aquesta peculiaritat, que Pau-li amb qui Pau-li sempre posa el currículum a la taula. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, soc una persona molt... molt oberta en aquest sentit. M'agrada parlar de... Sí, sí. El Dani ve, et diu bon dia, vols esmorzar i et posa el currículum a la taula. Sí, a partir d'aquí podem parlar. El menú en una banda i l'altra al currículum. Home, doncs mira, parlant d'això, podríem fer un altre comentari. Tinc un altre tema. La reivindicació pels esmorzars de Forquilla. Ah, mira, mira. Que estic totalment en contra de la gent, que s'aixeca pel matí, fa un cafè i se'n va a treballar. Malament. I això ho discutirem en la propera secció de esmarçar. Esmarçar. M'agrada més esmarçar, eh. M'agrada més esmarçar, eh. Per a bromes, ja sabeu que des de... M'he de casper i sempre tenim les portes obertes, i que estem encantats de posar-nos en el merders. Amb esmosar o no, amb serveis ou sense, us estimarem sempre. Moltíssimes gràcies, Albert, Laya, Raül. Com sempre, a seguir veient cinem en aquest cas, a la sala 7, aquest Formiga Film Festival, i sobretot, no se'n veieu amb les crispetes. Moltes gràcies.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.