Moltes redesembrades a la Zebra. El programa que més us agrada del cinema, de la ràdio i de tot. Jo sóc el que no s'ha parlat, Daniel Martínez, i està amb vosaltres avui en aquest fantàstic programa de Cinema a la Gresca. Sí, sí, sí. Avui ens acompanyen, com sempre, la meva estimada i fantàstica germana que avui és tècnica de sò, Ana Martínez. I també la fantàstica i entrenyable persona que ens acompanya avui, és el Raül Navarro, que també està amb nosaltres al programa. Raül, molt bones. Benvinguda, benvinguda. No sé què he dit al principi del programa. Sí, aquest serà el nivell? Sí, aquest serà el nivell. Estem a la tempurada i aquest serà el nivell. Sí, aquest serà el nivell perquè avui venim... El que hem tingut a la tempurada, qui vol enganyar. Però és que avui ja... jo crec que m'ha sortit la pitjor entradeta de tot el programa, de totes les temporades. De les tres temporades jo crec que avui he fet la pitjor. Bueno, i això que no l'ha fet la Laya sense wifi. Sense wifi. Avui li donen wifi, no? Sí, avui li donen wifi, però... Avui ja té pagada, ja. Avui és un bon moment per fer una pitjor entradeta i avui us ho explicarem, per què? Però ens saludem a una persona molt important per aquest programa, és la meva mare, gràcies, mama, per escoltar-nos avui en el programa. No, deixem bromes, farà bromes, perquè també hem de saludar la mare del Raül, clar, per això he posat, hola, com estàs? Sí, Laya, tu també. I la nostra fantàstica Laya, Vidal! Uuuuh! Ja pensava que no em presentaries mai. Que faríeu el programa amb vosaltres dos. És que he sigut com un... no la presentaré, no la presentaré, no la presentaré. Avui he fet la pitjor entrada de les tres temporades. Estàs d'acord amb mi? Sí. Hi ha alguna cosa que t'ha fet pensar que a la resta de la temporada has fet bona entrada. Uuuh! Uau! I a sobre no ho he dit jo, això, eh? Esclar, esclar. Però jo crec que... Va, a veure, pouto tres anys a aguantar-me aquí, escoltant-vos a vosaltres, i ara veurà la quarta temporada i al final... Uuuh! D'aclaració, declaració d'intencions de Raül Navarro, eh? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I aquí ens ha... La guerra ha empezado. Sí, de fet, m'estan sangnant els tímpans. Ara, en aquests moments, està caient una gota de sang per la meva... Sí, sí, és veritat. Sí, sí, eh? Ui, sí, és veritat. Ens deixaràs fer programes, Raül? Jo no, jo no, avui tenim tècnics. Avui tenim tècnics. M'encanta com li fot la merda a... a tots els demis. La merda i la mapa és la pujada, eh? Sí, sí. Bueno, adiós, pongo, por testigo, que nunca más dejaré el Raül hacer de técnico en este programa. No, és broma, perquè sense ell no sé què faríem, però... Per això m'he aguantat un substitut, no? Sí, no, no, m'he arrepentit del que he dit i ja he demanat disculpes, perquè diuen que encara... encara se'ns anirà el Raül i llavors la li faríem. Però, com deia, avui estareu d'acord amb mi, que avui he fet la pitjor entreleta de tots els programes i ha sigut intersionadament, perquè avui, avui, avui, tal dia com avui, dediquem el programa a les pitjors pel·lícules del 2020-2019, d'aquesta temporada. 2020-2020. No, és que jo vaig... Va contra corrents. Sí, sí, jo sóc com un salmón en lliment. Doncs... que és una pel·lícula de l'Iguale de Marigot. Ho sé, ho sé, ho sé. Sí, els salmons van a contra corrents, no sé si ho sabries, però l'aigua flueix cap a una direcció i els salmons van cap a la teredirecció. Anem cap al contra corrent. Un salmón de cinema, no? Correcte. I els ossos s'esperen, els ossos s'esperen a dalt, però com pugen, d'acord. Ah, això és de l'hermanoso, no? Ah. Sí, jo vaig a daltes coses. A mi em feia plorar molt l'hermanoso, eh. És molt xulo, aquí. A mi em feia dalt i l'osso. L'osso. Però tu d'aquesta aniràs vius, a veure'ls. No, no, no. Jo he vist un osso, però clar. Home, jo he vist la de los tres osos, no?, los tres osos i bueno, és igual. Ah, avui és un especial de osos. De osos. I de salmons. Chihuaca és un os, és considerat un os, chihuaca... Home, jo vaig a dalt de l'altre dia amb els nens, operació en panda, els ossos, i val. Ah, sí, sí que val. Sí, estem fets uns micos o uns ossos, o no sé què estem fets. Uns animals salvatges. Però la qüestió és que som uns animals salvatges. I avui venim a parlar de les pitjors pel·lícules d'aquesta temporada. I aquesta secció, aquest programa, ens el conduirà la Llevidal, que serà l'encarregada de... Ha hagut d'empassar. Ni costa, eh? Ha sigut dur assumir. És que, de fet, hauria d'haver començat a ell, i d'haver presentat ell el programa. I moltes vegades fem, no?, que tornem... Que tornem a l'inici, que repetim. Avui no repetirem la introducció, ni res, però sí que avui et deixo ja les regnes, que faci el que vulguis, que jo ja he espifiat el programa, això ja no millorenà, perquè la introducció ha sigut bonica. Però, com has dit, és intencionat. És intencionat, és intencionat, home. Però està guionitzat. La Llevidal comentes quines són les pitjors pel·lícules d'aquesta temporada. Bé, abans de començar... Bé, abans de començar... Doncs volia recordar que hem escollit les pitjors pel·lícules perquè, de fet, nosaltres també fem l'especial de les campanades. Ha pensat que deies nosaltres també fem l'especial per al·lícules. Oh, jo sí. No, no, no. Encara ens queda recorregut, no, no, no. I sempre fem l'especial de millors pel·lícules quan arriben l'any 9 i les campanades. I, per final de temporada, ja porta sent tradició que anem portant les pitjors pel·lícules, i aquest any no serà una excepció. Correcte. Les hem seleccionat, entre tots, ens hem posat d'acord per escollir-les entre els tres. I... Ell ha fet el que li ha donat la gana, s'ha de reconèixer que la Llevidal... No, és la meva secció. La Llevidal ha agafat i ha dit, m'he pogut dir, tu, tres pel·lícules, tres pel·lícules. Vale, tres pel·lícules. Això ho remarco, perquè la gent sàpiga... Sí, sí, per quedar com la bona de la pel·lícula. Que no agafo llistes d'internet, però quines han estat les pitjors crítiques... Doncs jo sí. Quines, això, sinó que es basen en el nostre criteri. I les he seleccionat, en base a això, ordenant-les segons la data d'estrena, començant des del setembre i acabant fins al juny. No les pel nostre criteri, que no tenim, també és... I per ordre d'alfabet, doncs també és un pal, no? La Laia... És una feinada. Ja ho faria. Sí, sabem que és una persona molt endreçada. Pot arribar tard, potser puntual, però és una persona super-super-endreçada. Vull dir, això ho té la Laia. Escolta, què és el programa dels tasques cap a la Laia? Sí, especial les cagades de la Llevidal. Sí, mira, saps que sempre fem tres especials al final de temporada, aquest és un, i aquest any faré el mateix. A cada programa especial, tindrem tasques de... Perdó, per cada escut. Per cada... Sortirem que aneu, o sigui... Estigues esperant l'especial del Dani. Sí, serà tremendo, serà tremendo. Té una tempurada. Dani té una tempurada. Talve és veritat. El que passa ara, tenint la meva germana en els controls tècnics, també la puc sovornar perquè us moteji. Això també és una cosa que, clar, li puc dir... Tendrés-ho a l'habitació durant un mes en canvi de que motegin aquests dos, saps? No sé com és... Fins a quin punt és un arba de doble fil? Sí, és bastant brillós. Coment-nos una mica, com funciona aquest programa? Bàsicament anirem d'ordre de mesos i us comentaré la pel·lícula que hem seleccionat i anirem parlant una miqueta de per què considerem nosaltres que són les pitjors d'aquesta tempurada. Això dels mesos m'ha vingut el xiste aquell d'abril. Després d'abril, real. És important remarcar que hi ha un lapsus de temps remarcable entre el març, de fet, no hi ha cap pel·lícula perquè va passar tot el tema del cop i de la copissa. I encara estem. I encara estem, per això hi ha més pel·lícules que hem remarcat que són del 2019, de finals del 2019 que del 2020. Però bé, ja hem explicat una miqueta el context de tota la situació. Comencem amb la primera pel·lícula d'aquest rànquing de top de pitjors pel·lícules de la nostra tempurada, segons el nostre criteri. Oh, Déu meu! L'Alla! Que m'emociono, L'Alla! Adiós, pongo por testigo que la L'Alla nunca se irà del programa! Em deixes continuar? Sí, jo crec que l'Admat avança el moteja amb la tuve. Sí, sí, amb aquest ritme. És que m'estàs provocant, Raül, m'estau provocant aquí amb la tele de so. Doncs bé, la primera pel·lícula de fet és un empat, perquè són dues pel·lícules que es van estrenar el mateix dia del setembre. Completament el dia 20 tenim At Astra i Blinded by the Light. Uala, que besti, les dues les he portat jo. Sí, i esperat a veure la següent. Ostres, és tremendo, això. Jo no he vist Ad Astra, si que no et puc donar opinió, però Blinded by the Light sí que la puc comentar, ja surto a la pel·lícula. Compte amb el que dius, Dani? Tremendo, té en anglès, a més. Sou les dobles en anglès, també. Sí, sí, sí, sí. Va fort, la noia. Ad Astra, has vist Ad Astra, Raül? No, no. Ja tiro jo. Ad Astra, una pel·lícula amb Brad Pitt i que està Brad Pitt i després està Brad Pitt i... només està Brad Pitt. Sí, aviam, és una pel·lícula que té un moment d'acció que està molt bé, té un moment d'acció que és brutal allà entre les dones de... no sé si és la Lluna o Mart o què, que hi ha un moment d'acció bèstia, però després, en una pel·lícula superlenta. La pel·lícula de Quenava era un astronauta, que se'n va a buscar el seu pare. Sí, sí, sí. Va a missió, va a fer una missió i s'està tota la pel·lícula amb la missió, amb aquest problema, anem tirant. Tu no ho vas a la Lluna a anar a l'autogús en 10 minuts, saps? Sí, però no sé, és que... Està bé et dic, s'havia assegurat que el pare estava allà dalt o... Es feia la pel·lícula perquè estàs... Si està en... Si vols que et digui, si vols que sigui sincer, no me'n recordo ni com acaba la pel·lícula. Mira si l'he esborrat de la meva ment, i és que no me'n recordo ni ben bé de com acabar la pel·lícula, però és una pel·lícula que recordo que va ser molt, molt lenta. Només al final. Molt lenta i molt... molt d'això, no sé, molt que no té massa... No m'aportava res de nou, no és una pel·lícula. A mi em fa gràcia això de lenta. A vegades, no per a tu, sinó moltes gent li diu, que és molt lenta aquesta pel·lícula, perquè és molt lenta. Una pel·lícula que sigui lenta. No primer que s'hauria d'analitzar una mica que vol dir això de lenta, però que sigui lenta, no ho dic, que hagi de ser... dolenta. No és necessàriament dolenta. Però de vegades, quan veig la pel·lícula també et dic, que tu estàs dient que aquesta pel·lícula és lenta, però saps quina altra pel·lícula és lenta també t'agrada molt? No estic d'acord, no estic d'acord, no estic d'acord, no estic d'acord. Ni molt menys. No és gens lenta. Jo crec que té un recorregut, i un recorregut argumental i dels personatges brutal. I crec que la feina que fa els dos actors és impressionant. Estem parlant de Colm i Ballorname, i avui no entrem a parlar d'aquest film d'Athimoti Shalamet, un dels millors pel·lícules, la pel·lícula que el va capoltar a l'estrellato i la pel·lícula que el farà a l'aroi del cinema i l'aroi de Hollywood, un dels millors actors d'aquest segle. Comparant amb una altra pel·lícula també especial, tu quina fiques pitjor? Adastre o Highlife? M'encanta aquesta comparació que m'acabes d'aficar. A veure, jo recordo més Highlife que Adastre. Doncs mira que m'has dormit. No em vaig adormir en aquesta. Saps què arrestrenen el vestidor? Ara estrenen aquella del vestit, els cinemes. L'altre dia vaig veure que no sé on ho estrenen. És una plataforma digital dels cinemes, estrenen una d'un vestit. Estrenen una espècie d'aquest army de setges. Estrenen, no sé si a finals de aviat o de juliol, estan també els little monsters. Pot ser, pot ser. Tot és un moment. Però parlant un moment d'aquest complot especial, la veritat és que Highlife se'n va fer pesat, de Robert Pattinson no és un dels actors que m'arribin. I se'n va fer pesat. Tenia coses molt rara, tan escabroses No explica res, tampoc, la pel·lícula. No vaig connectar amb la pel·lícula. A d'astra em passa... Jo crec que és una pel·lícula d'aquelles que dius... bueno, l'he vist i no me'n penedeixo a veure la vista, però és que no m'has aportat res de nou. Moltes gràcies per haver venido. Allí tens la porta, saps? Vull dir, no hi ha massa més. No hi ha massa més. I pel que fa a Blank The Dingle Line... Line it by the light. Sí, m'agradaria fer-ho per la lluita. L'agradaria fer-ho per la lluita. Jo crec que és una pel·lícula que està força bé, ni molt menys. És una pel·lícula horrible, però sí que és veritat que té algunes coses que... És una pel·li del munton, diguem, bàsicament. Del munton que han vingut de la Guanyant Raps. Totalment. Totalment. És que volem que un raciúdia ha sigut un filó impressionant. I estem tenint un munt de pel·lícules que no s'havia explotat fins ara, que s'està explotant. Sí, però no tant tot de cop. Clar, ja. Sí, sí, no. Hem tingut un rock, aquest man, hem tingut aquesta pel·lícula. Sí, això és el que vull dir, que sobra pel·lícules com això. A mi em va dir tot en aquest conglomerat ha deixat a l'ombra algunes pel·lícules que per mi són molt superior. Clar, bueno. Sí, totalment. I ara no entrem en aquest davant, no. Llavors, aquestes com aquesta que esteu parlant nada o Gester Day, per exemple, i tal, doncs que queden molt més a baix. Sí, sí. Sí, Gester Day, per exemple, a mi no em va agradar tant. Potser em va agradar més... Cegado por la Luz, que a Gester Day. Perquè Cegado por la Luz és una pel·lícula amb la que connectes... Jo vaig connectar molt, la veritat, i us preguntaré, ostres, Dani, i per què la poses en el top pitjors pel·lícules per a diverses raons? Primer, aquest any ho estem tenint supercomplicat per fer aquest top, perquè no hem pogut anar tant al cinema, no hi ha hagut tantes estrenes, i estem tirant una mica d'arxiu, no? També et dic. Jo crec que hi ha com dues maneres de dividir les pitjors pel·lícules. Una és pitjors pel·lícules, perquè són dolentes de per si, i una altra és perquè ens han de sabut d'una manera. Sí, pot ser. I aquesta podria ser un d'aquest segon cas. Podria ser un del segon cas, correcte, i té algunes cosetes que deixen molt que desitjar, i té d'altres que estan prou bé. I en aquest sentit és una pel·lícula que, bueno, que tenint en compte que 2019 per mi ha sigut un gran any de cinema, ha sigut un any de cinema brutal, vull dir, jo crec que ha sigut exquisit. Jo crec que això també complica una mica a l'hora de fer aquest rànquing de pitjors pel·lícules, perquè encara que siguin els rànquings de les pitjors pel·lícules, tampoc seran dolentes, potser, que altres anys. Però sí que és veritat que falta alguna cosa encegado per la luz, perquè no sé si és el seu repartiment, potser en falta alguna cara més coneguda. Una xista, no, diguem. Sí, alguna cara més coneguda, amb la que pugui connectar, evidentment, en el moment en el que tu ens sorprèn el mateix, la fantàstica veu, de doblatge, doncs, clar, sempre favoreix. Moltes vegades ho fem en clau d'humor, però tu saps, i si no saps, tu dic ara que sento gran admiració per la teva feina, i a mi m'agrada molt com treballes, com ho fas. Jo tinc el pòster de Jojo Ràpid penjat a l'habitació, i de fet, cada vegada que la veig, és com peure-te a tu, saps? Jo porto una pel·lícula en aquesta llista, que ni ella la salva, ja t'ho dic. Doncs mira, jo crec que seguirem una mica amb l'ordre de la valla, tot arribarà, però serà molt interessant saber quina pel·lícula és. L'Aya, a quines... Ara has de seguir parlant, perquè... Has de seguir parlant. Si no paga. Els dos hem de seguir parlant, perquè la propera pel·lícula, ja passem a l'octubre, has d'estrenar el dia 11, i parlem de la primera aparició de Will Smith, en aquest top, en Geminis. Pel·lículon. Per partida doble, més, no? Sí, sí, correcte. Per partida doble, sí, sí, totalment. L'Aya, jo la vam veure junts, aquesta pel·lícula. Ah, cinema, de teu pare. Sí. Va ser un dia que... Nosaltres hem fet varios maratons, i no ha sigut el millor marató que vam fer de pel·lícules, perquè potser la pel·lícula més estacable va ser... Dia de lluvia. Dia de lluvia a Nova York. La segona, perquè vam veure 3 pel·lícules, la de Bovinable. Que va ser bastant fluixa. Sí. Que també hauria d'estar en aquest top. La vaig estar puntificada, però al final... Sí, també hauria d'estar en el top a Bovinable, perquè la veritat és que és una pel·lícula abobinable. De DreamWorks és de les més bruxetes. Podríem fer un èxit, eh? Hem d'anar a Bovinable en el mateix apartat. Ho posem, l'incloem aquí. Sí, Hemini és la veritat, és que és molt fluixa. Té moments d'acció, que són molt guapos, però... Sí, que se'l checa com si ho és, no? Sí, també. Li pica aquí el namoto, vamos. És que s'hi fot unes hòsties. I ja està. Bé, vamos. M'he despeïnado. No sé, William Smith... I a mi, la més bèstia d'aquesta pel·lícula és que jo havia llegit que, al principi, abans d'aquest estreners, que estava tenint molta repercussió i que probablement s'estava començant a sentir pels Òscars. Fins i tot com a millor actor, William Smith... Al principi he dit, vull dir, potser un mes abans d'estrenar la pel·lícula, dos mesos. Quan només hi havia trailers. Quan ningú havia vist encara la pel·lícula, ja sabeu el que fan a Hollywood, no? Que llencen i abans quan llencen el d'allò... Ai, William Smith està de Òscar, però si sol has vist el trailer. És que, igualment, tu és molt i gent, saps? I s'ha d'anar a dir, bueno... Perdona, jo sóc d'algú que estira la temporada de donar n'Òscars. Aquesta temporada s'ha tallat bastant bé. També és veritat. Però l'any passat... Però l'any passat, sí. Els vaig a Can Raymimalek i aquí li he donat n'Òscars a tothom, saps? No, no ho conec. No he tingut el plaer de conèixer, però segur que és una persona encantadora. Segur, segur. Doncs el que deia... És que a mi, Geminis, no se'n va fer ni entretinguda. Jo intento no dormir-me a les pel·lícules, però... I no vas dormir? Vaig dormir. Ho confirmem. No ho sé ni jo, que estava a les ales i imagina... I estàvem, de fet, gairebé sols. No estàvem sols, perquè, si no... M'hauria quedat el record, però gairebé sols estàvem. Estàvem gairebé sols. Però no va ser... No va ser la millor pel·lícula. No va ser la millor pel·lícula. No, la veritat és que no. De totes les pel·lis que hem anat a veure junts no ha sigut la millor. Ni del William Smith tampoc. I després de veure'l com a gènio... Això... Deixem-ho al cadascit ja, encara que són papers diferents. Evidentment es pot comparar. A quins més ens anem, laia? Sí, ara ens aniríem a una pel·lícula també de l'octubre. De fet, una pel·lícula de terror de l'època de l'Halloween, que aquesta la podrem comentar entre... No sé si el Dani l'ha vist, però parlem de Dr. Sueño. No, no l'he vist. Millor, millor. És que Dr. Sueño... Fa uno del seu nom. Jo no vaig a dormir de dir... No em vaig a dormir, crec, diria. No me'n recordo, ara, crec que no. Però jo m'esperava molt més d'aquesta pel·lícula. Sí, sí. Jo crec que perquè tots tenim partit d'un esplendor... molt alt. I clar, tampoc hem de d'oblidar que estàvem parlant de cúbric. I... no. Que també és veritat que... Tot i que sí que és una adaptació igualment... d'Estyphenking i de més. Però jo crec que el esplendor precisament funcionava... perquè... Està li cúbric, va agafar d'Estyphenking i li ha dit... D'on està la teva novel·la, aquí? Doncs aquí, a la balxarca. Ja no la veig. Jo velo guiso, jo velo com. Correcte, correcte, llavors. I aquesta és la grandiositat que tenim. Ojo, que el Dani vol dir una cosa important. Sí, el Quentin Tarantig no va fer un top 3 de les millors pel·lícules del 2019. I va dir que li havia agradat molt ell irlandès, la nova pel·lícula de Martin Scorsese. Infierno bajo el agua, una altra pel·lícula. I que li va agradar molt a Quentin Tarantino li ha atrapat Dr. Sueño, la resurrecció del resplendor. Clar, l'ha atrapat en el sueño. L'ha atrapat, li ha atrapat, perquè... La cinta, tacata, tacata, el furor, no sé què, no sé quantos... Furor... Visual és que desplegó l'autor de la naranja mecánica en el fantasma tal, tal. Asta, puristes, consideren una secuela completamente innecesària. Però on ve ell, doncs li va encantar. Bueno, però no oblidem que Tarantino també... El que li ha funcionat precisament és fer... Homenatges, pot dir, d'alguna manera. Aquest cinema de CDB, aquest cinema més independent, aquest cinema que té tot un culte de raïda més que... que una certa qualitat general, moltes coses. I que Tarantino és humà al cap i a la fi, que es pot equivocar. Fas, ojo, i nosaltres. I nosaltres també, òbviament. Tot això és criteri nostre d'opinió pròpia. Jo crec que ho diem cada tant. Perquè jo crec que el fet de que diguem això, com a l'enquí, és per posar-li un nom, de les pitjors pel·lícules, no tampoc és de les pitjors pel·lícules, sinó que ens han portat menys per parics. A vegades no tens un dia per poder veure el doctor Suenyo, i no estàs predisposat a poder gaudir-la. Sí. A la llarga. A la llarga. A la llarga no li va portar, però no li agraeix. És molt bona explicació. Molt bona argumentació. Bé, jo en doctor Suenyo, el que vaig tuar és que... A principi vaig pensar que tal com s'allunya de l'esplendor, té la seva força. Després ja comença d'una a la volta i penses que potser l'ho contrari. Quan s'està agafant força és quan s'està agafant l'esplendor. Sí, estic d'acord. I agafa força. Jo crec que no és que agafi força, sinó que aquí t'aboca una mica el record del l'esplendor. I agafa una mica això. S'aprofita d'aquest efecte nostàlgia. És com Very Player One. És una pel·lícula molt bona. Però aquesta escena és com... Vull més d'aquesta escena de Very Player One, d'aquest humanatge, el l'esplendor. És una mica el mateix, quan s'està acostant al l'esplendor, és quan la veus una mica amb uns altres ulls. Però la resta... La trama inicial... No, va, que porta en sí la pel·lícula. És com una volta que se'n va molt més enllà. Sí, que tampoc és res de l'altre món. No porta res que se't vagi a quedar en el racó més profund de la teva ment, com ha passat en algunes pel·lícules. I és això que... Jo no la critico en el sentit d'au, que hi ha un resplendor 2.0, perquè tampoc es busca això, i són altres temps, és un altre director, i tampoc crec que sigui el punt de critificar el doctor Suenyo. És simplement que la pel·lícula en sí funciona, sobretot, per aquesta segona part, més de cara al final, que es basa en el record que tu tens com a fan del resplendor. Però a part d'això, no aporta gaire més. Doncs sí, doncs sí, totalment d'acord. No he vist la pel·lícula, però estic totalment d'acord. La que no has vist és la següent, perquè aquesta és una de les meves aportacions, i no recomano que la vegis, tampoc. Estic parlant de La Ija de un ladrón, una pel·lícula que es va estrenar el 29 de novembre, de fet, i que va estar els Goya, diria, i els Gaudí. Els Gaudí se'n van portar bastants premis. Jo crec que poc m'ha rescut, la veritat, perquè és una pel·lícula que... que és molt de crítica social, és una pel·lícula espanyola que es basa en els baixos fondos, en la pobreza, en ensenyar tota aquesta part de la gent pobre, sense recursos, sense diners, és com una visió més realista i a sobre la protagonista, la Greta Gerwig. No, Greta Gerwig, no. La Greta Fernández. La Greta Fernández, perdó. Pobre Greta Gerwig, Mujercitas, és una de les millors per mi. La Greta Fernández és molt curiós la manera com està gravada, perquè tota l'estona estàs veient la seva escena, gairebé no li veus la cara, la pel·lícula. I és com si fos una mena de... com si estiguessis més a la seva pell. Però tot i així no considero que expliqui gaire coses. La vaig sentir això, molt lenta, molt que el que passava no tenia gaire rellevància. No sé, la vaig trobar molt desapercebuda, que el missatge que vol explicar tampoc és gaire... que se't quedi gravat. I al final de tot s'acaba d'una manera que dius... Ah, doncs ja està, no hi ha cap mena de resolució. S'ha acabat així. I em va deixar amb el sabor de boca, en aquest sentit, amb un sabor de boca incomplet. Per això crec que tant els premis que ho dic com a les golles hi havia millors pel·lícules. I ho dic per el que és la pel·li en sí. I a mi no em va semblar gaire res de l'altre moment tampoc. Doncs la veritat és que no l'has deixat massa bé, però durant tota la temporada ja ens has anat comentant també les teves inquietuds demanant aquesta pel·lícula, la teva crítica, i evidentment són pel·lícules que a vegades arriben, a vegades no. I també jo crec molt amb la necessitat d'un director a l'hora d'explicar una història. I en aquest cas, si la seva directora Belenfunes potser... Ara en pilles. Ara no ho dic així de memòria, però crec que era Belenfunes. I també són necessitats del director a vegades d'explicar aquest discurs de històries i... Potser no vaig empatitzat en amb la història, perquè no ho he viscut tant de fons. Sí, a vegades és una qüestió, simplement, d'això. Jo parlo com a espectadora pròpia. A vegades parlaves de... si te vas a Atlantino, parlaves de l'Irlandès, per exemple, que has sigut tan sonada i tan... ...gludiada. I a mi em sembla totalment contrari, però per una qüestió del director, perquè no acabo d'empatitzar amb aquest tipus de cinema o aquesta demàtica, no m'acaba d'enganxar, llavors... Influencen molts factors a la catagràtica de pel·lícula, no? De pitjors pel·lícules o millor pel·lícula, que hi ha casos que sí que són desastres, però encara hi ha així, és una qüestió més de... Ostres, m'ha aportat alguna cosa o no m'ha aportat, perquè inclús una pel·lícula que pot ser molt desastrosa, pot aportar segons quines coses. No arriba a ser el que jo m'agrada, però, ostres, té aquestes petites pensallades que es poden rescatar, sempre es poden rescatar. Totalment, totalment, sempre hi ha aquelles petites joies, les nostres, Déu-n'hi-do. Ara marxaríem al desembre. El desembre, de fet, hi ha tres pel·lícules, és el més que ens ha portat pitjors pel·lícules dins aquest rànquing. La primera de tot es va estrenar el 5 de desembre, i estic parlant de la nova de Los Angeles de Charlie. Oh, my God! De fet, no sé quanta potestat estic per criticar-la, perquè no he vist l'original. No he vist res de les originals. Vaig anar amb dos amics meus, que són molt fans de Los Angeles de Charlie, i els tres vam sortir-hi decepcionats. Jo no tan decepcionada, però ells sí que estaven decepcionats, perquè la història que s'explica... En sí, les tres protagonistes no són gaire carismàtiques entre elles, intenten forçar-ho i no funcionen. Recordem que tenim la... No em surten els noms de les actrius, la Cristina Stewart, aquesta sí, la de la Din... Aquesta no. No, no, no. Dic el nom que m'ha sortit. La Jasmine de la Din, i l'altre que no recordo el nom. Pots anar, pot, pot. Ells tres, no sé, van intentar fer un equip molt unit, i es notaven carencies. Si partim d'aquesta base ja la pel·lícula és difícil que arrenquin. Jo només sé que surt no a Centineo. Ja està. Que és un dels actors exponencials de Netflix en aquests moments, i clar, doncs el tinc controlat. També dic que no a Centineo és un dels pocs homes que apareixen, o personatges masculins, que els pinten bé. Perquè és una pel·lícula que tracta de ser feminista, però és un feminisme mal portat. O sigui, totes les noies són bones, i després tots els nois són dolents. I això és una cosa que està molt malament portat en aquest sentit. Sí, és que l'altre dia, vaig anar a casa del meu cosí, vam estar mirant no el Raül, sinó un altre cosí, i és que tenim més cosins, Raül. I això. I estàvem mirant un vídeo d'aquests, d'un tutorial d'aquests que està explicant tot els problemes que té aquesta saga i aquesta pel·lícula, i totes les dificultats, i tots els temes que vol comentar, i que no resol, i que el missatge no arriba. No, ho porta pel que m'hi ha equivocat, segons el meu criteri. I després, doncs, el tema de l'emissió que han de fer, que és una pel·lícula, així, de pionatge, així, com de fer una missió secreta, tampoc és gaire carismàtica. O sigui, és una pel·lícula poc carismàtica, la catalugaria, així. Catalugaria, sí. I ens anem cap a un altre mes. De fet, les 3 que porto del desembre són 3 que he vist jo, sí. Ah, seguim amb més de desembre. Sí, seguim el desembre amb dues pel·lícules que falta. Sí, sí, les podria connectar perfectament. A quina punt feu? Tot i que són pel·lícules que expliquen històries diferents. La següent és del 13 de desembre i estic parlant de Navidad Sangrienta, una pel·lícula. Navidad Sangrienta, levis. No l'he vist. No, diria que no. I si no l'has vist, no la veig. No ho sé, em vaig a mirar-ho. De fet, és un remake d'una pel·lícula que es diu igual, que és dels anys 70, diria. Correcte. Que va d'un institut, i en aquest institut, no, d'una universitat, i de cop comencen a morir estudiants. Sí, correcte, exacte. Tenim el poster a la mateixa imatge, el que passa que a un carrer ràdio això no es veu, però tenim el poster. Doncs assassinats que comencen a succeir en un campus universitari, i aleshores un grup de noies mirarà de resoldre el misteri de qui està al darrere d'aquests assassinats. Una trama molt típica, tampoc aporta res. I, de fet, els personatges són molt estúpids. Cada decisió que aprenien, jo estava mirant la pantalla, dient, però què esteu fent? Això no és el que faries tota la vida real. I això és moltes vegades passa, però en aquesta pel·lícula passa excessivament. I no sé, és una pel·lícula tan oblidable, perquè no sé què més comentar d'aquesta pel·lícula. Jo la veritat és que quan vull veure una pel·lícula moltes vegades, o intento tirar per les opinions que vosaltres en doneu, o miro film a Finity, que és un portal que sabem que sempre tiren bastant a la baixa, i això et dona que veus una pel·lícula i normalment quedes satisfet. O no escoltis cap opinió. I fes el que et vulguis. Si vols, queda atenció a una pel·lícula. I ho pines tu. Això és el que em gràcies. A mi també m'agrada fer-ho. És més, a mi, al contrari, com que em diuen, aquesta pel·lícula és molt dolenta, a mi és la que vull veure. Per comprovar-ho per tu mateix. Correcte, però jo en gregeixo hi ha moments que no sé quina pel·lícula a veure, no tinc ganes de pensar i dius que anem a mirar. I a film a Finity té un 3,2 sobre 10. Un 3,2, una nota superxunga. Això és com les plataformes com Netflix, com les que tenim a l'Àfrica. A final estiguem dues vegades busquem una pel·lícula i, a final, acabem posant una... Estramendo. Jo crec que hauria de tenir un sol botó, que és el play, i que posin el que vulguin. Sí, com si fos un... Ara Netflix ho ha fet. Té una opció que fos una... Roleta. Sí, una pel·lícula per les teus gustos, et dona, comença a atidar... Doncs sembla una idea fantàstica. Abre noves coses. L'Àya Vidal ha quejaré el teu Netflix, perquè et surti call me by your name... Amb bucle. Seguim el mes de desembre, encara? Sí, seguim el mes de desembre, en aquest cas, amb una pel·lícula que es va estrenar el dia 25 de desembre. Estic parlant de Wonderland. De Wonderland. Vugi Wonderland. De Wonderland és una pel·lícula que jo, de fet, tenia moltes ganes de veure el festival de Sitges. No la vaig poder veure perquè vaig arribar tard. I la segona vegada també. La segona vegada també. Sí, és veritat. I al final no et va agradar. Al final va ser una merda. Vaig intentar veure-la dos vegades, i al final no et va agradar. I vaig estar gaire bé a punt d'estar sola a la sala. Però hi havia dues persones. No aconseguiràs mai veure una pel·lícula sola en una sala. No sé quantes vegades vaig dir. No n'hi ha que manera, quan tinguis molt de capital, podries llogar una sala. Mira que era una pel·lícula no gaire coneguda a una sessió, a les 4 de la tarda d'un dia, qualsevol. O sigui, era una hora óptima per estar sola en una sala. I tot i així vaig fer una història d'Instagram dient... Malaïdes, persones... Malaïdes. Els hi vas fer un mal de ojo? No, no, la meva màgia no. Perquè no se'n fer un. Malaïdes. Déu on dir-la és una pel·lícula d'animació d'anime que tracta una mica com diu el seu nom. No té res a veure amb Alicia, el país de les meravelles. Punt, així relacionat, és que és una nena que fa anys, al principi de la pel·lícula, i per una cosa que passa, que tampoc és molt en plan... Cridar l'aventura, però sense cap justificació, saps? Que arriba una cosa de cop. Ah, doncs em crida l'aventura. Va, doncs hi vaig. I ja està. No sé si m'he explicat. Bueno, pues vale, pues adiós. Sí, o sigui, ella està avorrida a casa seva, passant pel seu poble i de cop entra en una botiga, i la botiga es troba una cosa, i aleshores aquesta cosa li diu, et dones el sistema. I ella, no, però jo segur que no sóc la que esteu buscant. Doncs sí, sí, vine amb nosaltres. Ah, doncs, va bé, doncs vinga, anem a comprovar-ho. Doncs anem-hi, doncs... Així va sortir també un plico del tempo, eh? Ostres, quina gran pel·lícula, eh? Jo encara recordo que va ser una experiència inoblidable en el cinema. Ara, però hi ha una cosa important. Aquesta de Wonderland, el postre d'estar fet en el mateix parc? Doncs mira, ja te la compro, eh? El tinc aquí, mira, el tinc aquí. Ja està. És el mateix parc, el que passa que aquí és un flamenco, i ja està, un flamenco volant, no? Jo no sabia que els flamencos volaven, però bueno... Sí, volaven. Però ver, això és el punt de menys. Això és el punt de menys. És una pel·lícula que intenta ser fantasiosa, que t'explica les seves regles, però després no les respecta, després te les explica i no tenen cap mena de rellevància per la història. És un viatge de xijiro? No, no la comparis, no la comparis amb... No són les pel·lícules comparables. I se salven dos personatges, la resta són bastant odiosos, i la trama com es resold no tampoc val la pena. Tampoc té gaire explicació, i al final et quedes. També ho notava molt forçat l'humor que feia servir. El principi era com humor molt ridícul, però ridícul en el bon sentit per aquest feia riure, i al final era tant humor, tan ridícul, que pensaven, sisplau, deixa de fer-ho, perquè m'estàs donant crins, m'estàs donant vergonya aliena. I per això em va decepció anar molt a aquesta pel·lícula, perquè dues vegades que vaig arribar tard per veure-la, i després a sobre, xasco. Sí, sí, vas patir, vas patir. Bé, doncs seguim amb aquest ràpid. No seríem a pel·lícules d'estrenades del 2020. De fet, tenim una, només, al gener, que aquesta és una de les propostes del Raúl, que estem parlant de... Raúl, la podràs parlar, Raúl. Calienta, calienta, calienta. Està parlant de Bad Boys For Life. Bad Boys, sí que és. I aquesta jo no l'he vist, així que em callaré. Jo tampoc, Raúl, tot teu. Bueno, és una pel·lícula molt més, com diríem, és com una de viuda, no? Una altra de Will Smith, no? Correcte, d'aquestes pel·lícules, que els 90 va funcionar molt bé, perquè tenia un... Ho diré, en un sota, en nom del director. Tenia... Bé, va ser una doble pel·lícula, va fer dos pel·lícules d'acció, amb el Will Smith, com deies. I van funcionar molt bé. Jo crec que el problema està en que ara, 20 anys després, han volgut reprendre una mica tot, com s'està fent una mica tot amb tot el cinema, que tornem a intentar rascar d'aquí, i jo crec que el problema és una mica això. Tornem a rascar, si no tenim molt més que rascar, no cal tornar, no? I l'ha passat amb els Àngeles de Charlie, amb una vida sanglienta, que ja les hem comentat. Si no m'equivoco, no he vist l'última de les Àngeles de Charlie, però jo crec que al final són remakes, no? I en aquest cas no són remakes, sinó que és una seqüela. I una seqüela, 20 anys després, al final et trobes, en què estàs explicant la mateixa història a partir d'alguna manera, i la única gràcia que li faràs a la pel·lícula serà una maletada, és a dir, m'estic fent de viejo, m'estic fent de viejo. Aquesta és la única gràcia que té la pel·lícula. Molt més ha destacat, tampoc. És, bàsicament, això, que és un toc innecessari quan podríem haver fet alguna cosa més diferent. Doncs sí, una cosa que s'ha cobert de glòria a Gullesmit, d'aquest any, amb les pel·lícules. Això sempre ha estat, i amb actors com a Gullesmit, que són actors que han estat en els blockbusters, així, més d'acció, sobretot, i tal. Al final han de passar la factura en aquest tipus de coses. S'ha passat a Gullesmit i ha passat a tots. Sí, sí, totalment, és així. Exacte. Estem repassant aquest rànquing de les pitjors pel·lícules del 2019-2020, d'aquesta temporada, i ho fem de la nostra fantàstica d'Alla Vidal, que ens està conduint a aquest programa. A quins més ens animarà? Ara ens en diem, el febrer. Febrer, que és l'última pel·lícula que ens has portat tu, Dani. De fet, és una pel·lícula de Netflix, si creuiria, i es tracta de Violet & Finch. Violet & Finch, sí, és una pel·lícula originària de Netflix, i la veritat és que... jo ja sabeu que m'hi esperava. Esclar, les marionetes? No? Vale, vale. No, he buscat el títol i tot, i era una història d'amor, eh? Vaja, doncs no estic... Estic aquí, jo. Sí, no, a mi em va agradar... No, perdoneu, jo he dit que a mi em va agradar. Sí, he dit que a mi em va agradar. Bueno, no em va agradar massa, Violet & Finch, us explico. Violet & Finch és una pel·lícula que sí que no em va desagradar, però, com sabeu, a mi m'agraden molt les pel·lícules romàntiques de Netflix, aquestes pasteloses que fan, no? Amb el Noa Centineo. Aquesta no és del Noa Centineo, però aquesta pel·lícula, m'encanta que soni, en juego de tronos, en fons, és brutal. Té molt a veure. Sí, té molt a veure. Aquesta pel·lícula parla sobre el suïcidi, sobre una situació de suïcidi que viu la noia, que és la seva germana, que... que... mort... mort... No, ella ha mort per un accident de cotxe? Sí, mort per un accident de cotxe. Sí, sí, imagineu si no em va agradar, sí, sí. Amb una situació... Tu l'has vist? Mira, la meva germana sembla que ha vist un trosset. Vale, doncs, sí, comença amb... Estava anotant que li agradava i va decidir no acabar-la. Jo la vaig veure, a mi no em va desagradar, però el missatge que té la pel·lícula, jo no vaig connectar amb ell per res, perquè la noia ara ja està, ja he recuperat la memòria. La noia es vol suïcidar, però al final no ho fa. Es vol suïcidar en el mateix lloc on la seva germana va morir amb un accident de cotxe. Ara sí. I no ho fa, al final, no suïcidar. I conèixer un noi que la salva, l'ajuda i tal. I gràcies a aquest noi, són superfelices i superbonitos. I va al noi i es suïcida. I dius, jover, és superflustrant. Em va semblar un argument molt flustrant. A mi m'agraden aquestes pel·lícules així com... Dramat! Sí, però amb un missatge de... com de lluitar, saps? Un missatge reconfortant per seguir lluitant, per seguir aprenent, i aquesta és com superdestroyers, saps? És molt destroyers, la pel·lícula. És el contrari. Hi ha punts que estan bé, però no vaig acabar de connectar amb el film. I ja et dic, té coses que... Una pel·lícula més de Netflix que li agrada fer pel·lícules, pel·lícules, pel·lícules, pel·lícules... No és que li agradi, és que ara d'un plícatàleg, i al final és això, al final, ara és el millor postor, no? El que a mi diu, el que el catàleg més estents tingui, no? Sí. Llavors, és una qüestió de quantitat de qualitat, no? Sí. Si tu vols molta quantitat de pel·lícules, perquè un clífeu ve un catàleg, segurament li dedica desmenys temps. I crec que el que fa Amazon, per exemple, Amazon té un catàleg més reduït amb algunes coses, però té bastanta qualitat, i les pel·lícules que té... Jo una mica de tot, però sí, sí. Treu pel·lícules amb bastanta qualitat, i el mateix element, per exemple, va fer una pel·lícula fa poc a Amazon. Ja l'havies mencionat en aquest programa. Bueno, és igual. Seguim amb el nostre ranking de pitjors pel·lícules, veieu la T-Fing, voleu veure la veieu, però no la veieu per animar-vos, perquè no us animarà, us deprimirà més. Doncs tenim un laps de temps, passem del març, perquè en el març va ser tot quan va sortir tot el... L'apocalipsis. Exacte, i va ser difícil. Ara passaríem a una pel·lícula de finals d'abril, concretament del 30 d'abril, i es tracta de Gretel and Hansel, una altra reputació del Raül. Gretel and Hansel. Bueno, és una pel·lícula que ha quedat una mica així, però jo crec que no s'ha estanat encara, eh? S'ha estanat ja? El 30 d'abril. Ah, el 30 d'abril, va perfecte. És... Vaig intentar veure-la diverses vegades. La veritat que ara, en tot això del confinament, és complicat, perquè quan tens uns nens petits a casa, podré trobar el moment per veure segons quines pel·lícules, tot i que estan colats els pans, que no és un problema, això. Si no li veig gust aquest tipus de pel·lícula, no entra, no? A veure, si ho vaig intentar veure, amb la seva original i tal, no em va acabar de fer el pes. Sí que t'ho metia molt i té una cenografia que t'invita tot i que és molt minimalista. O sigui, ja és molt... Es juga molt amb la llum, bàsicament, i poc més els espais són molt amplis. És terror per això, o és crida? És terror, un taulí, eh? Un taulí. Jo esperava trobar-me molt més terror, amb aquesta història de Hansel i Gretel. La bruixa que es mengen nens i tal. Pensava trobar-me molt més del que em vaig trobar. Sí que té certes coses, com dèiem abans, certes pensallades que pots rescatar i que estan ben jugades, però en general no em va acabar de fer el pes de la copromatia, per dir-ho d'alguna manera. No, se'n va quedar molt curta. Tot i que ja dic, a l'anime de fotografia, jugar molt amb llums, tal... Una de les protagonistes, o la protagonista de Hans Gretel, és l'Estoner Things. Ah, l'Estoner Things, eh? No, l'Estoner Things, no, és It. Ah, sí, ja sé qui dius. La que ha fet una sèrie ara que es diu... Sí, tot i que això és una mierda. És una mierda, sí. Sí, no sé, dius-vos el nom del creu, i té tot el protagonisme, a més, de la pel·lícula. Però ja dic, no acaba de... S'ofia a l'Illis, es diu. No acaba de rancar del tot a el que podria haver rancat. Sí, només és això. Doncs, Raül, no deixis el micròfon per molt més, perquè acabes tu, aquest rànquing. Sí, ens dona temps d'acabar el rànquing de les 12 millors pel·lícules, segons el nostre criteri, i acabem amb una pel·lícula recent, estrenada al juny, que, de fet, s'havia d'estrenar a principis de maig, però per temes de quarantena i tot això, s'ha hagut de posposar, i parlem d'una pel·lícula que em sap molt de greu que es trobi en aquest rànquing. Sí, perquè també tens molt a dir, perdó. Sí, de fet, em perdonaràs, però jo encara no l'hi he vist. Ostres. Jo he vist les parts on vaig haver de participar. El teu personatge l'has vist, eh? Sí, el meu personatge, sí. No diria que estic enamorada del personatge, però m'agrada molt el personatge. De fet, jo crec que és un dels millors de la pel·lícula. O més carismàtic que el Prota? El menys pitjor. El menys pitjor? Sí, estem parlant d'Artemis Faul, la nova pel·lícula de Disney+. Jo crec que inclús és més protagonista que inclús el mateix acte. El mateix, nen. És el que no ha de dir. Mira, aquesta pel·lícula, jo l'eficaria dins del sac d'aquestes últimes tungades d'empliar en el tempo que abans parlàvem, o d'un cascanueces. Aquest és el nivell, una mica, que té Disney, en Quambolfa Fantasia. Jo era conscient, quan em van trucar per fer el dublatge de la pel·lícula, i pensava, uf, és una altra d'aquestes pel·lícules de Disney. Sí, sí, i el problema està una mica en això, que com una premissa inicial pot tenir la seva força, una pel·lícula més que vol crear un univers que et diria jo, molt fantàstic, tipo Harry Potter, per exemple, o... Sí, com el que està sonant. Fiquen molts... molts agendes, molts personatges mítics, o èpics, per dir-ho d'alguna manera, i és com que no se sap ordenar-ho bé i donar una bona història, per dir-ho d'alguna manera. Jo recordava molt en el primer del tempo per això, perquè el primer del tempo tenia una premissa que podia ser mig interessant, volien plasmar amb unes idees molt ben buscades, o que pensaven que s'estaven buscant molt bé amb unes tauries, que podrien ser científics, i demés esperarà com que, guà, tinc tota aquesta informació, la fico sobre la taula sense un per què, no te l'hauré, no t'ho sabràs, i les interpretacions, a més, no m'acompanyaran, doncs això és una mica numerós, no? Tenim totes aquestes fades, tenim trols, tenim de tot, i fiquem aquí sobre, però, ostres, li has donat una profunditat, aquest és el problema, que al final tot es perd i no deixa ser una pel·lícula més... Queden el tintero, dic. Sí, molt, molt fluja, la veritat. Aquest Disney+, que ens està decepcionant, només porta un parell de mesos a les nostres vides, i ja ens està deixant una mica de risc que mor, la veritat, perquè és molt nostàlgica aquesta plataforma, però tampoc ens aporta massa cosa nova. Ara sí, moltíssimes gràcies per aquest fantàstic rànquing, Laya, tu has corrat bastant, la veritat és que un programa que havia de ser pitjor de la temporada, jo crec que ha sigut un dels millors. Gràcies, gràcies, Raül, també, per participar, com sempre, i la nostra tècnica de so, Anna Martínez. Ens acomiadem i ens veiem d'aquí molt poquet. Adéu-siau! Adeu!
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.