Cinema a la Gresca del 6/10/2020

M'ha fet un tossac. Fins ara. Molt bones benvinguts i benvingudes unes setmanes més a Cinema Alegresca. El meu nom és Daniel Martínez i sonem a les zones del 91.2 FM, del 98.1 FM i també a Ivox, també a les ones cibernètiques dels vostres telèfons mòbils. Unes setmanes més tornem amb aquest programa de Cinema, els amants del Sete Art, que som un servidor la Llevidal i Raül Navarro. Tornem amb moltes forces i els nostres companys avui també estan molt i molt a punt, el Raül a la meva dreta està fent els últims apunts de la seva secció. Raül, com estàs? Bé, una mica nerviosa. Bé, bé, bé, bé. No, no, bé, bé. Després eso explico. Ui, quina poca em fas. I a la meva esquerra, la Llevidal. Hola, bona tarda. Tu no et prepara més perquè si una cosa té la Llevidal és que és superquadriculada i es porta la feina feta de casa. No és un moc pel Raül, encara que has sonat un moc, però no perquè jo ja sabeu que no porto ni la feina feta. Clar, és que Dani, no és el més indicat. No és el més indicat, però sí que és veritat que la Llevidal és una persona superquadrada i que porta la feina sempre a punt, és imprimir i ja està. Vull dir, és algo impressionant. Que te vas a fer la feina per imprimir? Sí. S'està tres quarts d'hora per imprimir? Sí, és veritat. Però no és per mi, és per els ordinadors. Sí, clar, el problema és de les ordinadors. Sort que tenim el Josep Montano. Ostres, el home de les mil tecles. Aquí, a Ràdio Molins de Rei. També a Ràdio Desvern i, com deiem, a Ibox. Això només fa que comença. Quarta temporada de Cinema Alegresca. I arranquem amb aquest ja que sona a les zones de la ràdio. Doncs estigues escoltant. Tu, Raül, per exemple, quan escoltes el programa, per on escoltes? Jo, normalment, per Ibox. Per Ibox. Sí, sí. És una plataforma que és molt senzill de fer servir, que tenim la nostra aplicació en el nostre telèfon mòbil. No cal estar registrat. Si t'ho registres molt millor, pot tenir sempre el dia els podres que escoltes. Les notificacions i seleccions gustos, concretes, pots tenir programes. Hi ha programes de la nostra casa, que també, d'aquí de la casa de Ràdio Molins de Rei, que també sonen a Ibox. Per tant, podeu escoltar les ràdios locals, en general, escoltar diferents programes, podres que sonen a Ibox. I tu, Laya, per on escoltes? Per Ibox. Sí, correcte. Per Ibox. No, avui has d'haver dit, per Radio Molins, i tu pot dir això. Jo moltes vegades escolto la carta. Jo moltes vegades em poso a... Bueno, moltes, quan ho escolto, perquè ja sabeu que a mi no m'agrada escoltar els programes, però quan escolto els programes, els escolto a la carta, m'agrada. M'agrada també entrar a la web de Radio Desvern o de Radio Molins de Rei, que són molts semblants, i entrar a la web i escoltar també el podcast a la carta. És que des que el Revolens va descobrir Ibox, doncs la faig servir, no només per escoltar-nos a nosaltres, sinó també per descobrir altres programes de cinema, i d'altres temàtiques. Sí, sí, sí. Doncs, mira, avui la pregunta de la setmana ve vinculada una mica amb això. Quin programa, quin podcast recomaneu els nostres ullens per escoltar... que no sigui el nostre, evidentment, d'Ibox. És així que puguis estar interessant pels nostres ullens. Jo... Va, mullat, mullat d'allà. No, no, és que... a veure, diré... És que... Digo, digo, digo. Vull saber què vols dir això. No me recuerdo cómo estaría. Sí, quina era el títol? Algún pot dir què s'ha passat? Anava d'hials tot poderosos, però és el condado de cinefilia. Però què vol dir el condado de cinefilia? A veure... Algú em pot explicar què està passant? Raül, què està passant? Bé, bé, és un podcast que veníem a escoltar en el cotxe de camí cap aquí. És un podcast molt, molt instructiu, molt ben realitzat, amb uns mitjans excel·lents, que es nota la qualitat que li han ficat els seus integrants en els seus programes. Hem d'escoltar un tall, ara, o alguna cosa? No, no, no. D'acord. Bé, doncs com es podrem escoltar? Però, conyes, jo escolliria, ho sento, Raül, si et trec la resposta, però jo diria els todopoderosos. Perquè des que me'ls vas descobrir, Raül... Ara fa una temporada que no els escolto, però, sobretot, el Festival de Sitges de l'any passat, com tenia la creditació i tot, ja havia d'anar i venir constantment amb el tren i tot, els anava escoltant entre sessió i sessió, i em van amenitzar molts moments. Són uns cracs. Sí, el Juan... Juan Gómezurado. Juan Gómezurado. Al Arturo Gómez Campos. Al Arturo Gómez Campos. A veure, si jo em costa aprendre els vostres moms, com no em costarà els altres podcasters? Però, bueno... Había cansario y Rodríguez Cortés. Això, Rodríguez Cortés. Jo sabia que era algo de Rodríguez, però no sabia ara més. Cortés el compartiment. El compartim tots tres, a més, mira. Ah, mira, sí, potser és un cos i llunyà que tenim allà. I tu, Raül, amb qui et quedes? Mira, jo crec que aquests... amb els totes els poderosos, i, a més, no en sé, fa falta publicitat, perquè sí que som molt bons. Ja els hi va molt bé. Però jo vull recomanar-vos de... d'Evox, de les comades d'Evox, no sé si estan en un altre post, El cine por los oídos. El cine por los oídos. Sí, en aquest sentit. I molt instructiu, també, perquè parlen només de les bandes sonores, de les pel·lícules, i fan un anàlisi complet, i veu que saben molt bé d'aquest camp, no? I ho porten molt, molt bé. És molt interessant. El cine por los oídos. Jo, la veritat, és que si hagués de triar un programa... Jo és que, de fet, aquest programa... Mira que, amb tots els respectes, eh, Raül, perquè ja saps que ets una persona molt respectada per la meva persona, però, a veure, jo, si hagués de triar un programa, jo ho tallaria tot, i jo em quedaria amb Laya Vidal i la ciutat de les estrenes. Laya, toca a tu. És que has tornat una mica boig al muntà, no? No, ja has tornat boig. Ja has agafat d'intrevist. Sí, sí, sí. Tu no has respost a la pregunta. Ara improvisaré una entrada brutal, saps? Sí, però el tècnic l'has d'avisar. El tècnic l'has d'avisar. No l'he avisat, no l'he avisat. Si no l'he avisat, muntant-ho i que em perdonem. Sense tècnics, no hi ha ràpid. M'ho estic repensant. Monti, perdona'm, sisplau, perquè de debò... Ja saps que sóc un presentador molt ocupat, que haig de fer moltes coses i, a vegades, no pots estar per tot. I, clar, intentes complaure a tota la gent, i és difícil, és difícil. Però, bueno, ja saps que jo assumeixo la culpa de tot, i que este barco, si sé un, de com el titànic, jo s'ho vull ser l'últim violinista en tocar. Moltes nosaltres som els que estem a sobre de la taula, del taulell, i no et deixem pujar. Encara que hi càpigues. Que dolents que sou. Algun dia hauríem de parlar de si ja acabien la taula. Ja ho hem parlat, ja ho hem parlat. Veus? La Laia no escolta, espero. No, sí. Mira, en sols quan està aquí. Diuen, ens escolto per i box, per i box, per i box. No els escolta per i box, que ens ho escolta per i box. Laia Vidal... Se'n ara ja no faig sentió. Bueno, no la facis. Aquesta setmana teniu Budi Allen i no sé què més. Vinga, passem a la secció del Raül. Laia Vidal, vols fer secció o no vols fer secció? No, no. No et deixes, sí, clar. Va, va. Laia Vidal i la ciutat de les estrelles. Senyors i senyors. Ara sí, una entrada com Déu mana, amb una senyoreta com Déu mana, com és la Laia Vidal. Déu n'hi do, la fantàstica. Explica'ns una mica. Què portes avui, la Caterera? Doncs jo he estat demanant un favor i així et despreparant. Bé, doncs com ja has adelantat. Fa uns segons tenim Budi Allen, aquesta setmana a la Cartellera d'Estrelles dels cinema amb la seva última pel·lícula que es titula Riffkins Festival. Riffkins Festival. És una pel·lícula que ens ve d'Estat units, també coproduïda juntament amb Itàlia i Espanya, i això té a veure amb l'argument que ens presenta la pel·lícula. És una pel·lícula produïda per Graviar Productions, Will Sight & Media Pro, que és una productora d'aquí d'Espanya. El gènere que ens porta aquesta pel·lícula és una comèdia romàntica que també té tocs de drama, més o menys com l'anterior pel·lícula que va dirigir el Budi Allen, que vam veure nosaltres... Com l'anterior i com l'anterior, i com l'anterior i com l'anterior, totes les pel·lícules de Budi Allen tenen comèdia i drama. Però és molt semblant a l'estructura. És una pel·lícula que dura una hora i mitja. En el repartiment principal hi trobem l'Elena Anaya, és un actriu d'aquí que va sortir pel·lícules com Frágiles, La piel que habito, Wonder Woman, també hi va aparèixer. I també hi surt Luis Garrel, és un actor que ha participat en moltíssim cinema francès. Però en els últims temps ha sortit també una pel·lícula francès a castitular i l'oficial, i a l'espia, i a Mujertites, la nova del 2019. Ostres. També hi apareix Sergi López, el van poder veure a La Innocència, per exemple, o a Citerracciones para Huir. Ah, sí, correcte. Aquesta pel·lícula dels Gaudí de l'any passat. I per últim també hi apareix un actor que Dani li agrada molt, crec, que és el Chris of Wolves. M'encanta, soc apassionat. M'has dit que es va estar dos vigays, a Lita, Angel de combate i moltes altres pel·lícules. Totalment, jo crec que té un repartiment molt important, també té el repartiment català, que això també està molt guai, perquè ja sabem que Bodialen li agrada molt el productor ibérico, i com no, també els actors catalans els elava molt en aquest sentit. Sí, sí. Li agrada participar, que participin en les seves pel·lícules. Doncs bé, us explico una miqueta de què va Driftkins Festival. Si heu vist dia de lluvia en Nova York, us resultareu una miqueta familiar, sobretot la estructura de la trama. És una miqueta d'un matrimoni nord-americà que acudeix el festival de cinema de San Sebastià. El... Cinema al dia, m'has dit? Cinema al dia. Cinema al dia. Doncs així, el festival de San Sebastià, aquesta parella acudeix allà i s'enamora del festival, de tot l'encant que té el festival en sí i també a Espanya. I el que passa és que no només s'enamoren de la Terra, sinó que s'enamoren entre ells, amb gent que es coneixen allà. Ella té un romance amb un director de cinema francès molt important, mentre que ell s'enamorarà d'una dona espanyola que viu a San Sebastià. Llavors, doncs això, el que comença com un esdeveniment de cinema, com una visita a un esdeveniment, s'acaba convertint en una aventura sentimental on la comèdia hi juga un paper fonamental. Comèdia, drama, la barreja, de totes les coses. La comèdia té la fórmula agafada. Una comèdia d'enredos. Sí, les comèdies d'enredos li encanten i jo crec que té la fórmula agafada i, a més, treballar aquí a Espanya li cau molt bé. Li cau molt bé, ho fa molt bé i a mi m'agrada molt. Jo ja sabeu que és un dels meus directors que la tinc aquí i això mola. Això mola i fas un gest de hola. No, i de fet, ara us posaré una banda sonora de fons que pertany a la pel·lícula de Midna in Paris que també podeu anar escoltant de fons mentre fem aquesta cartallera. I què més tenim? Aquesta pel·lícula també és de Vodialen per això l'hem fet una mica lligar i ara deixem Vodialen de banda. I ara us presentem una pel·lícula que és d'un gènere completament diferent. Completament oposat a la comèdia romàntica que haig de fer un thriller de fantasia i drama que es titula L'habitació d'errum. Hi ha algunes que es titulen així. Sí, però en aquest cas aquesta sí que és més de suspens, més d'intriga i és una pel·lícula que ve de França. Jo sóc una de les a dir que aquesta és de Bona. No, ja. És veritat. Esperem que més bona que de rum original sigui. Estava pensant en una altra, que es diu rum. Aquesta a mi m'agrada. Sí, la de... La del nen, de la dona segrestada que té un fill. No l'he vist, però la tinc a casa per veure si. És molt interessant, aquella pel·lícula. Aquesta és l'habitació de França amb Luxemburg i Bèlgica. D'una hora i 40 minuts més o menys. El director en aquest cas és Christian Wolfman. És un director que aquesta és la segona pel·lícula. La primera va ser una del 2006, que es titula Renacimiento. I en el repartiment principal hi trobem un matrimoni, un home i una dona fan matrimoni a la pel·lícula, que són Olga Curilenko. Va sortir pel·lícules com la Morte de Stalin, l'ombre que m'ha tocat un quijote, a Johnny English de No Bon Acción, entre altres pel·lícules. I també hi apareix Kevin Janssen. És un actor belga que fa moltes pel·lícules pel·lícules belgas i franceses. Entre elles, una que està al Festival de Sitges d'aquest any, que es titula Letat Sauvage. No sé si es titula així, però ja apareixen aquestes pel·lícules. La tenim apuntada també per veure. Fem menjar una mica el Festival de Sitges que arrenca la setmana que ve i que s'allargarà fins al dia 18. No, la setmana que ve. És veritat, la setmana que ve. El dijous dia 8. I acaba el dia 8. Doncs explico l'argument d'aquesta pel·lícula que hi pinta. Pinta superbé, a mi m'interessa bastant veure-la. Resulta que tenim els protagonistes, que són la Kate i el Matt. És una jove parella que es muda a una menció que està aïllada de tot. I mentre fan la mudança, descobreixen que hi ha una habitació que té l'habilitat màgica de concedir tots els desitjos que ells vulguin. Aleshores, després de demanar uns quants desitjos, entre diners, joies, els que fan el que se'ls acudeix, s'adonen que per ells això no és suficient. I el que més desitgen és un nadó que no van poder tenir, perquè la dona va abortar dos cops i no han pogut tenir fills. I, aleshores, desitgen tenir un bé bé. Aquesta petició comporta conseqüències imprevistes, que els faran plantejar-se si ha estat una bona idea demanar a aquest fill o no. Ai, ai, ai. Una pregunta l'aia, els nens venen de París. Què? Quina pregunta és aquesta? Raül. Aquesta pregunta és aquelles d'acudit dolenta quan ets petit, no? Què vols dir? Que jo estic al nivell, no? No sé, jo. Només es falta que et diguis... Jo t'ho juro que... D'Estat, dos unidos. Ostres. És aquest nivell. Estàs al nivell ja de presentar aquest programa. Només et dic això. És el que fa molt poquet. I vaig estar parlant amb una noia que viu allà. I li vaig preguntar això exactament. Els nens venen de París. I em va dir, home, el meu sí. Home, clar, és que... Sí, el teu sí. És allò de dir, bueno... Clar, si el tenen a París, ve de París. Sí, sí. És lògic. Però després d'aquesta irrupció, si tenim algun d'enginy de cola a la sala, ja ho parlarem. Voleu saber altres estrenes que s'estrenen aquest divendres? Els cinemes. La comèdia musical espanyola explota, explota. Explota, explota, que expló. Explota, explota. Precisament ve d'aquesta cançó. Quines ganes de veure aquesta pel·lícula? El lala l'an espanyol. El lala l'an i bèric. Té una pintada. Fernando Tejero. Bueno, bueno. Un gran refaptori. El lala l'an és lògic. És una xifra de l'alcalde. No sé si aquella xifra ja és la màquina. No sé si l'alcalde és lògic. El lala el fa molt bé. I no sé si el lala l'an espanyola amb l'alcalde. I li agrada un altre. No sé si l'alcalde és lògic. No sé si lala l'an espanyola amb l'alcalde. La xifra ho va fer a l'alcalde. L'alcalde va a l'alcalde. Sí. No sé si l'alcalde és lògic. A l'alcalde va a l'alcalde. No ho sé, però el Parc del Retiro podria ser el nou Los Angeles. Uf! Podria ser-ho, podria ser-ho. El Raül ho veu molt clar. El Raül està molt convençut. Quan no parlar el Raül, vol dir que està molt convençut. Quan ho diuen tot amb les expressions de la cara, ja. Raül Navarro, gràcies per la teva aportació. Ara sí. A veure, a veure. Seguim, seguim, seguim. També s'estrena un drama que es titula Falling. És un drama... Un drama sobre la belleza, la belleza amb Vebaixa, de la Veget, la família i l'Alzheimer del Canadà dirigit per Vigo Mortensen. Cada fet, recomanació del dia. Si encara té temps que no ho sé, aquest diumenge ve als Verdi. El Vigo Mortensen ha presentat la seva pel·li. Per, crec que són 9 euros, l'entrada, podríeu anar als Verdi, crec que han hagut de fer diverses sessions, perquè van tenir tanta demanda, que han hagut de fer un parell de sessions, on presentarà ell mateix la pel·lícula. Parla espanyol, vull dir... Ja, ja, perquè és argentí. No, no és argentí, però crec que té... És argentí, Vigo Mortensen, però crec que té família gallega. Sí, té família espanyola. Sí, té família espanyola, i ell sap parlar espanyol perfectament. Us convido a aquesta proposta pel cap de setmana, que també està bé. Doncs no sabia, de veritat. Molt interessant. Gràcies per informar-me. De res. Faig d'estamos, no? Faig d'estamos, que n'hi va. També anem amb altres estrenes de cinema. Aquella és un drama sobre Bruixeria portat del país basc, de l'Argentina i de França. També s'estrena Una Ventana al Mar, que és un drama romàntic entre Espanya i Grècia. També Canción Sin Nombre, un drama peruar sobre segrestos dels anys 80. I per últim, dues pel·lícules també espanyoles. Una és La Isla de les Mentires, és un drama de catàstrofes basat en fets reals. Cadai que n'hi va de, que estàs avui laia. Tots un catastròfic, sí. És el que hi ha, i jo no sé si deixo la cartellera. M'esnota que arriba a la tardor. I per últim, un documental sobre l'art, com a eina de transformació, que es titula Puede Soirne. Home, segur que si ens estan escoltant pel 91.2 FM, o pel 98.1 FM, o per i boc segur que ens estan escoltant la llavidad. Doncs me alegro molt que ens estigui d'escoltar. Molt, molt, molt fons. Així es podran enterar, també, de les estrenes de plataformes que venen des del dissabte passat, 26 de setembre, a avui, 2 d'octubre. Tenim, de part de Netflix, una pel·lícula original, que es titula Descansa en Path, Dick Johnson. Ara us explico una mica la premisa. És bastant interessant, de fet, és un documental. És un documental molt còmic, que barreja molt bé la comèdia. S'ha estrenat, de fet, avui, divendres. Dels Estats Units dura un hora i mitja, i la directora és Kirsten Johnson, que és la filla del protagonista d'aquest documental. Ha dirigit dos documentals anteriorment, que es titulan Deadline del 2004 i Camera Person del 2016. Doncs bé, resulta que, a través d'aquest documental, la directora està preparant el seu pare de 86 anys, i a ella mateixa, també indirectament, per la seva mort. Aleshores, aquest és un documental per rendir l'humanatge a la vida que ha tingut el seu pare, i farà tot el possible per mantenir el record del seu pare i que visqui per sempre. Barreja en aquest documental fets reals i fets de ficció, d'una manera molt creativa, molt semblant a Big Fish, per exemple, que també té a jugar amb aquest realisme màgic. I, a partir d'aquí, es narren els últims anys de la vida del psiquiatre Dick Johnson, que és el seu pare, utilitzant tot tip, tota mena de fantasies relacionades amb la mort. D'aquesta manera, tenim la relació aquesta de pare i filla, que s'enfronten a l'inhevitable final que l'espera i que ens espera a tots. Té pinta pel trailer, pel que he pogut veure, que tindrà un final una mica trist, però la manera com ho fa és molt colorida, és molt original, és molt de viure a la vida. Llavors segueix molt el Carpe diem. Recordem títol i plataforma. Descansa en pat, Dick Johnson de Netflix. Molt bé, l'apuntem a la nostra gent per veure ja, ja està disponible, i alguna cosa de més. Sí, tenim... de part de Netflix s'han estrenat també un documental sobre un cas de sagrés, desaparició i crim que sembla molt interessant, que es diu El Casso Watts i El Padre Omicida, i també un drama original sobre l'amistat i homosexualitat, que es titula Los Chicos de la Banda. Ah, mira. I després, també us volia portar ja estrenes que han vingut a Netflix, per últim, de l'octubre. Tenim que ahir es va estrenar Gremblings, per exemple. També s'ha estrenat Bajo el mismo Techo, un altre pel·lícula que es diu Constantine, i Gràcies a ti, que és un altre original, i avui s'ha estrenat Lazos Malditos, a ti. Ahir té encargo, un hombre serio, Tutut Cori Bòlidos Halloween, o Loture de Hangover Games, i Vampiros contra el Bronx. Què? Vampiros contra el Bronx? Vampiros contra el Bronx, sí. Aquesta és una pel·lícula original de Netflix. Després, ja molt ràpidament, perquè les altres plataformes ja no porten gaire estrenes originals. Tenim a Disney+, que s'ha estrenat la tercera entrega de la saga de les cròniques d'en Arnia, la Travesia del Viajero de l'Alba. Tenim que a HBO s'ha estrenat... La quarta entrega i un spin-off de la saga de Paranormal Activity, Paranormal Activity 4 i Paranormal Activity, los señalados. I, per últim, de l'octubre, entre ahir, avui, a HBO també s'han estrenat pel·lícules com Valada Triste de Trompeta, Sao 2, la saga torrente al complet, també Angry Birds 1 i Emoji, la pel·lícula, també un altre d'animació, los pitufos, la aldea escondida, i també tenim corazones de hacer una pel·lícula del Brad Pitt. I, per últim, també, el dia 2, o sigui, avui, a HBO s'ha estrenat el filo del Mañana, la Tormenta Perfecta, entre altres pel·lícules. Ja no us porto més estrenes, perquè us haureu quedat amb unes quantes. I Amazon Prime, per exemple, aquesta setmana no ha estrenat cap pel·lícula original ni he portat res. Doncs mira... Tenim estrenes de Netflix, Disney+, HBO i els cinemes. Què més voleu? Molt variat, molt variat, la veritat és que sí. I, a més, també tenim eso que t'ho miràs, del Pau Donés i del Jordi Evole, que també el tenim en cartellera ja en cinemes, que no sé si s'ha estrenat en mitja setmana o com ha anat la cosa, però també... Exacte, sí, es va estrenar al dimecres. Exacte, la tenim ja estrenada, per tant, jo crec que és una pel·lícula documental que també té molt bona pinta. Ja sabeu que aquí a Cinema La Gresca també ens agrada aquest petit espai a tot tipus de cinema, i sobretot també al cinema documental, crec que és molt important pel nostre dia a dia. Doncs res més afegir-la, allà... No, no, jo ja... Li puc donar pas del raó? Vols donar-li pas tu? Va, et deixo, et deixo donar-li pas, si vols. A veure què t'inventes. Doncs amb filles molt en l'imprevista. Laia, laia, laia... I a continuació tenim el nostre estimat, Raül Navarro amb la Rapesca. Ja has vist que no m'he corrat gaire, tampoc. Bueno, no està mal, laia... Si m'has d'avisar amb més intel·lació, i així m'ho preparo més. Ja saps que a mi no m'agrada avisar-te amb intel·lació. A mi m'agrada fer les coses improvisades i que surti natural com tu ets, laia. Com si no et conegués, ja, Dani. No, pan natural. També cal destacar avui que el Raül ha fet, com una mena d'estoballes, vull dir, ha agafat els papers, i se'ls ha posat aquí com si fos això, el menjador de casa seva. És una altra ment d'un Raül. No necessites més taula, necessites més espai. Perquè et veig com molt apurat, no ho sé. Ah, no, tampoc faig res, amb aquests papers. No fa res amb aquests papers. És de curació. Saps que no saps què va ser, no? La setmana passada vaig s'arrancar amb la quarta fase, la pel·lícula de la quarta fase, i aquesta setmana ho vaig... Hi ha promeses parlar d'un tema concret, però jo crec que ho deixaré estar, perquè porto una estona, i això ha estat una mica més en silenci. Ha passat alguna cosa, la veritat, és que em tens preocupat. Sí, em sap greu que he canviat el tema, però... Sí, sí. Estic veient unes imatges, a xarxes socials i tal, que no sé si són reals, o fins a quin punt són reals, però a tot arreu ho estan... ho estan nombrant. Ostres, Raül, anem a agafar també funtsos i totes, perquè... No, hi ha imatges i fotografies, de que en un sac d'estat a l'estí Benespilvena Merlin, quan ja s'estava...Què? No sé, per això dic que estava intentant contestar en aquest moviment. Perdó, com estàveu al cinema. Com, com, com? A veure-li, posa que estaven, visitant una localització, i de manera així, molt violenta, en s'hauria d'estar tant enfadit, per dir-ho d'alguna manera, o quan han fet mal a les persones que anaven bé, i se n'han portat, i no se sap res més. I ho estàs dient en sèrio?Sí, si veieu les xarxes... 8 i 34 passen 4 minuts, 2 quarts de nou, del vespre i el raó, es acaben llançant la notícia. Si us fixeu, és que hi ha vídeos i tot, no sé si fins aquí al punt, poden ser reals, però bueno... Sí, sí, estic ara a Twitter, ara, i... Twitter, tenim tendències, la segona tendència és Berlín. Berlín, no? Ja ho sé, dic. Si voleu, jo... Sí, si ens anem una mica a canviar una mica el to del programa. Si muntem un donapàs al telèfon, per intentar a veure si s'acena en aquest vídeo, i escoltem a veure què és el que ha passat. Què està passant, Raül? De veritat, es poden escoltar alguna cosa. No.Vale. Perquè potser l'espectativa que heu creat és molt bèstia, i no... Escolta, l'estiu és pílver, desmanant auxili, que m'estan sagrant. Raül, Raül, era un broma. Home, sí, clar. Endé que us vén. El Dani s'acaba d'aixecar, es disposa a marxar de l'estudi. Sí, sí. No pot ser, t'ho dic en sèrio. M'ho dius en sèrio?Sí, tot ha sigut una... Era broma?Sí, clar, i tant. Està tranquil·lament a casa seva de Los Angeles o... No, però jo sospitava, era broma. Raül, aviam. És una sospital que la foto que t'ha ensenyat és una foto de Google. No és un secret. És que no em sortia cap notícia. Tenim el Muntana també plipant a la mateixa. Un moment, sisplau, perquè ara hem d'avisar els nostres ullents que tot això és mentida. No, ja ho estic bé, no ho estic bé. Ha d'anar la casualitat que tendents, que per li és tendència de veritat a Twitter. Ja m'has jugat bé, ja m'has enganxat bé. Perdoneu. Raül, em pots explicar què conya ha passat i perdoneu per la taula? Jo crec que precisament, com a mínim, que estem aquí perquè el Muntana també està una mica super. És broma la meva reacció, vull dir, la meva reacció. Això, això. Jo crec que la Laia Andrés ja ha relacionat... Al principi s'ho ha dit molt clarament, que la setmana passada us vaig prometre, per parlar d'un tema concret, que són els mockumentaris. Esclar. Els mockumentaris són documentals, fixonats... Ah, laia, que et donin Raül! Però això no es fa! Però això no es fa! Però, Dani, Dani, Dani, has d'entendre que el Raül li agrada presentar els temes de manera original. Ja ho sé, però és que a mi... Ja, estic nerviós i tot, eh? No, que estiguis nerviós, que m'ho he cregut! Que m'ho he cregut! He donat la hora i tot, com si fossin muntes a la notícia. Aquesta és la gràcia! Jo pensava que era veritat, i el Montano... Estava compinxat, Montano? No, no, no. No, que també ho he traigat. Montano m'ha dit pel ping-a-nilló, anem a treure la música perquè és una cosa seriosa, anem a parlar d'això, i ho hem fet seriosos, perquè pensàvem que era... us ho diem en sèrie, és que no sabia res, no estic flipant encara. No, no, això és bo, això és bo. I aquesta és la situació en què avui que comenceu avui. No, no, clar, precisament per això avancar baixi. Com deia, amb els documentaris, és un gent que no va néixer abans d'ahir, precisament, és un falsos documentar, per dir-ho d'alguna manera, que l'agot de la professió es diuen documentaris, perquè ve de l'anglès MOC, que significa broma, i documentar-lo. A partir d'aquí, fem aquesta congenció, tenim els documentaris, que no perquè siguin falsos, per dir-ho d'alguna manera, tenen menys treball. A vegades té molt més treball. De tant, produir-los, com realitzar-los, com muntar-los, com la campanya de publicitat que se li ha de fer a vegades, és molt més bèstia. Jo m'atreviria a dir que comporta el doble de feina, perquè ho has d'entendre, com funciona el documental, perquè un documental de veritat, vull dir, que funciona i dos, perquè no deixa de ser una obra de ficció. Clar, que al final és un gènere que l'estàs exigint molt més a l'espectador. I sense... Vull ficar en un jardí, sense denostar el general documental, jo sóc realitzador documentals i no vull ficar en aquest jardí. Però al final, un documental també té... No és que et digui ficció, pot parlar un tema molt seriós, hi ha molta coherència. Però al final, segons quins documentals, hi ha moltes vegades que les imatges, si són més d'investigació, potser són més apurades en aquest jardí, però no deixa d'estar una imatge preparada, buscada, perquè pugui tenir el que vols explicar. No és que tu estiguis inventat, sinó que per poder il·lustrar bé el que vols explicar, a vegades ho has de preparar. Tenim, com a exemple, el donaré, a fer una referència antiga, per dir-ho d'alguna manera, per a vosaltres. Els documentals del feliç vol dir que té la fuente, el home i la terra tota la vida. Després es va saber que, evidentment, aquestes imatges eren espectaculars, però aquestes imatges estaven preparades. Aquests animals no eren lliures, eren animals en captivitat, però els ficaven en certa situació per poder obtenir les imatges que necessitaven. Amb això vol dir que no és que sigui mentida els documentals recontàdia i subto d'aquest Jordi abans de t'apici fan molt més. Partint d'aquesta base, els meus comentaris sí que fan una mica, jugant a aquesta polèmica, a fer realment aquesta doble feina que deia a l'Alla i fer-nos no una paraula, perquè a vegades el que volen és reflexionar sobre el contrari, i amb aquesta clau de controvèrcia, jugant a ficcionar una realitat, però diu d'alguna manera. Si se m'acudeix ara, el meu comentari aquell que anava del Hitler, que tornava a la vida i tot... Ha vuelto. Bueno, sí, més pel·lícula, però sí que és un format molt especial, que el llibre també està molt bé, també és tuïc. Sí, però sembla... Jo us posaria l'exemple per l'exemple de... per l'exemple, l'exemple, l'exemple. De operació Iuna, que és un documental mític del director William Carell, que, clar... que s'ha estudiat, fins i tot, en facultats, de l'Uni Suàsser... Crec que ja sé quina et refereixes. És un documental sobre l'arribada de l'Omana Iuna, i, clar, quins actors tens en aquest documental? Quin és l'estat d'avant de Càmera, de res, eh? Tenim un Estanley Cúbric, un Richard Nixon, un Vosaldrin... Tenim... Tenim un món de... Déu-n'hi-do, sí, sí. Un món d'actors... De celebritats, sí. Que estan donant fer... d'unes tauries... Bastant... controvertides, en aquest sentit, no? I que donen molt de... Donen molt a parlar. Són 52 minuts, que, ja dic, com... com a Estanley Cúbric, com a la resta de personatges, sempre han comptat explicar que mai ningú ha anat a l'Iuna, que tot ha sigut un muntatge. I hem parlat, fins i tot, aquí, en aquest programa, no? De fet... Potser han estat un Cúbric com una de les peces claus en aquesta... Mentida, per dir-ho d'alguna manera. No sóc un enjuràsic parc de foc. No puc... no puc oir-te recordar... estiu en espilbert i... Ah, vale. I tot el que passa fora. Et demanem disculpes, estiu. Esperem que estiguis bé, però que, si no, em fiquen un problema. No estigui bé. Imagina't que li he passat tot. Sí, sí. Doncs, això, és un format que, que... que, diguem, està molt estudiat i molt... i molt... treballat. Diguem, té molt treballar aquesta feina. Sobretot, depèn de profunditat que el vulguis donar, inclús, de manera transmèdia. D'arrere, no? Com que parlàvem la setmana passada de la quarta fase, que vam fer webs, vam fer... articles de diaris i de més, per tenir-los allà, perquè la gent... Va fer servir diferents mitjans per... Correcte, perquè quan la gent vulgués esvinar, sobre aquests fets que comptaven com reals, poguéssim trobar informació real. Clar. Que fos més creïble. Està en la línia de la Bruixa d'Hebreu. Per exemple, que ja l'havien vist, que també va fer una publicitat molt semblant, o lo caos-tocaníbal, no? D'aquesta manera, també, naixien aquests fons fotatges, no? És un momentari, no? Són aquestes gravacions trobades, que ens ensenyen unes imatges suposadament reals, que potser no ho són tant. A la televisió, aquest format també hi ha funcionat. Jo crec que l'últim que hem pogut veure, per exemple, és la operació en pal·les. Fet per a la sexta, dins dels programes salvados, del Jordi Evolé, que parla del cop d'estal del 23F, i de tot, el complot que hi havia darrere, i que molta gent es va empassar fins que finalment anava a la pel·lícula, fa com un giro, que jo ho vaig veure en el seu moment, i és molt llibertiu, perquè et fa un... que estem en una societat amb un parell que pots creure tot, ja, i t'ho pinten d'una manera que dius, ostres. Sí, a final, dona un giro, que és el que et fa, que ets un to i la història, i ja juga això, no? Però el dia següent... Que d'una pista, sí. Sí, però el dia següent tothom parla d'això, no? TV3, també, diguem que va ser la primera que va fer aquesta incursió del meu comentari dins de la tablició a Espanya, no? Ara, en 1991, a l'abril de 1991, va emetre el primer capítol de Camaleó, que segurament és, com diem, el primer no comentari, fa el documentari de l'exacte en català i, a més, a TV3. Pocs minuts després de començar l'emissió, s'hi rompia aquesta emissió per donar o passar un especial informatiu en el qual el presentador habitual de les notícies anunciava que un cop d'estat a la Unió Soviètica ha assassinat a Mikhail Gorbachev. Després, a finalment, es va desmentir, es va fer un experiment, no?, aquest... L'experiment sociològic de l'esperiment. Per mi d'alguna manera, el curiós és que, uns mesos després, va passar algú semblant a... Sí, per això, per això. Em fa gràcia el teu experiment que has fet, que ha sigut molt maco, i ens l'hem cregut tots, però... El karma, Raül, el karma. De fet, temps després, van emetre aquest mateix documentari, que va fer una testa de sèrie a la dos de televisió espanyola, i després del primer capítol, el van... El van vetar. El van treure al mig. Aquest... aquest gènere, de per dir-ho d'alguna manera, s'estès no només en el cinema, no només en la televisió, sinó també a la ràdio. La ràdio va ser, realment, el gran pioner d'aquest gènere, de per dir-ho d'alguna manera, amb la guerra de los mundos. Suposo que heu sentit parlar d'aquesta... De aquesta... Que va ser un accident, d'alguna manera. Sí, per dir-ho d'alguna manera, sí, perquè si escolteu, teniu opció, abans que parlaven d'Ivox. A Ivox tindreu la guerra de los mundos, la ràdio. És un documentari de ràdio en el que hi ha igual, talls d'informatius, en el que connecten, d'entrada, estan connectant amb una sala de ball en què estan fent un concurs, de música i de més. I de cop comencen a haver informacions i atacs, alienígenes, i la cosa es comença... Cal, són com uns 50 minuts de programa, en el que està tot ficcionat, a nivell de so, però que la gent es va aprendre com que era real. Va bé, bastant psicòsic, a Estats Units, perquè la gent pensava que era real. I aquí, en aquest cas, jo sí que us he hagut d'enganyar, però... O són guells, no volen enganyar ningú, en aquest moment. Realment, ell va ser contractat en aquesta misora per poder reacrear o dramatitzar diverses obres literàries. Jo ho he fet amb Alicia, ho havia fet amb moltes altres. I, en aquest cas, van voler, el dia de Halloween, van voler realitzar aquests ràbils mundos d'HG Guells. O són guells, en aquest cas, que tenia un cognom semblant. No pretenia res d'això, perquè, a més, va fer una adaptació perquè aquesta història passés a Anglaterra, va fer adaptació a Estats Units i tal. Ell pretenia que pensava que ningú s'ho passaria. Que la gent s'ho prendria com una història. Perquè, a més, a principi de la narració, la veu del mateix o són guells, dient que ara els posarem una dramatització, una adaptació literària, i tal, i tal, i tal. Inclus, el midut 40 torna a sortir aquesta veu i torna a dir-ho. Però, encara que així, suposo que hi ha gent que va sentir el ràdio sense sentir... Clar, hagués estat vertència. Aquest vertència va sorgir al caos. Inclus, hi ha diaris, emissores de ràdio, que van reprendre la informació, i estaven donant com amb primícia el que estava passant. Clar, tot va ser un batibull molt gran. Sí, va ser molt impactant, en el seu moment. Com deia, suposo, també, que no crec que fos tant, tant, tant, sinó que segurament, precisament, els mèdics, a posteriori, ho... Ho van accedir encara, ho van exagerar molt més, perquè semblés que havia sorgit el caos i el pànic, sí, que, evidentment, van rebre les policies, rebreia toquades, de què és el que estava passant. Va haver molt d'agrair un boi, però segurament no aquest caos que es parla míticament. Deu-li-ho. Us deixo. Hi ha un sostorraol, un ensurt, que ens has donat... Que el Dani encara està tremolant. Jo estic flipant, de debò. Encara no sé el que ha passat. Ha sigut com, no sé, de cop i volta... Mira, Dani, a cada programa et portes una experiència diferent? Sí, ja, però és que aquest pas és que ja podeu anar fotent un forat a terra, perquè d'aquí dos programes m'ho haurà d'enterrar. Recorda que vas estar tancat al piano. Sí, vaig estar tancat en un piano, ja ho sé, però això ja és un gran massa. No només per su gent, sinó també per vosaltres, perquè fos una experiència també per vosaltres. Si us fixeu, jo, des del principi del programa, he intentat estar més apartat, tota l'estona del mòbil, sense fer-ho que us massa cas. He fet un exercici de contenció, perquè això de que t'he intentat estona callat quan esteu parlant, que ara ho treu de tot aquí, a sobre de la taula. Ja, ja ho veig, psicològicament, per tu. Que si el Fernando Tejera amb la pel·lícula aquesta, de l'altre... Sí, ja la tevo, tot aquí... Esplota, esplota, que esplota. Jo no he deixat aquest tot aquí. Ja, no, és bo. Però una mica el que volies explicar. Almenys una mica la situació. T'hem pogut veure les expressions, com te n'aves contenint, però com volies dir, però no. Clar, clar, clar. No, no, ja ho veig, Raül. La veritat és que ha sigut molt bèstia, vull dir, jo no m'esperava en cap moment això, i ara me'n repanteixo una mica, el que et veig dir de setmana passada, no? Ostres, aquestes intros m'agraden molt. Ja pots seguir fent. No t'ho dic, perquè deu n'hi do a la introducció d'avui. Home, t'haig de felicitar, la veritat, ha sigut brutal, però... Jo no guanyaré per l'ensurs. No, a principi no. Intentaré no parlar del cinema d'òtic, o por, no, i tal, perquè no sé com ho faria a l'entadeta, eh? Ja, sí, sí. És capaç de presentar-te aquí amb voles, eh? Bueno, mira, així només patiria jo vosaltres, eh? Sí, això és veritat. Mira, això que guanyen. Això és veritat, això és veritat. Bueno, no sé què estíem fent directe d'Instagram. Llavors m'ho pensaria. Parlarem de l'animació... Sí, animació per nens. Va, va, ara patireu vosaltres una estona, perquè això és CinemaPrix. I avui, amb la capa de superheroi que porto cada dia, ens endincem en aquest CinemaPrix. Dic superheroi perquè és l'alena sonora de los increïbles. Doncs clar, jo necessito una capa de superheroi per presentar aquesta secció. Dani, estàs parlant de los increïbles i no porten capa. Bueno, però aquell que congele, sí. El fono, no sé què porta capa. Flosono. El flosono sí que porta capa. I, abans de començar la secció, hem de dir que encara no ho hem dit, que tenim mascaretes noves. Les penjarem a les xarxes, a robes i a l'agresca, a l'Instagram, al Facebook i a txuixar. Estigueu atents als nostres històries. Ah, me'n deixin obligat, aquesta temporada. Tenim mascaretes que, mira, amb la meva frase, no us en novegueu amb les crispetes. És brutal, la mascaretes del programa. I el disseny està superbent fet. Està superbent fet amb les crispetes, amb el logo del programa que, de fet, hem renovat logo per la quarta temporada, a l'altre sols. Per tant, us penjarem les imatges, també, perquè ho pugueu veure. I ara, sí, fet aquesta introducció, ens anem al cinema cuís. La setmana passada fèiem l'intrus, que havíem de trobar aquella pel·lícula, que no era d'aquella dècada. Avui ens anem a un cinema cuís, perquè us vull fer una proposta. Avui parlarem d'un gran director, d'un director que ha fet pel·lícules de la talla, del gran hotel Budapest, d'Isla de Perros, entre d'altres, i us vull fer una proposta. Avui farem un cinema cuís de Wes Anderson, i m'agradaria que un dia dediquem un especial a parlar de Wes Anderson. Què us sembla? Jo crec que pot ser una aposta segura, pot ser una aposta molt, molt important. Més que crec que ens agrada, no? Sí. A mi m'agrada bastant, però sí que és veritat que haurem de posar-li ganes, força i voluntat. Perquè té terra. Però, bueno, us convido a que us ho penseu, i a veure si podem fer un programa. Només que arribem, perquè, home, si una cosa té a Wes Anderson, és que és molt precis. Sí, sí, sí. I la precisió ja saps que a vegades... No en nosaltres vols dir. Jo també sóc molt precis, per tant, comencem ja, perquè ens queden poc més de set minuts per acabar el programa, i comencem amb aquest cuís, reull aquesta pregunta, és per tu, i diu així. Totes les preguntes eren relacionades amb Wes Anderson. Per tant, comencem amb aquesta, que diu així. Quin d'aquests actors treballa sovint amb el director Wes Anderson? Menys Will Smith o la resta? La resta. Totalment. La resta treballen molt amb el director. Tilda Swinton ho va fer el gran hotel Budapest. Jeff Goldblum ho va fer també en aquesta mateixa cinta. I Bill Murray... M'ho ha escrit també. Ah, ostres, no ho sabia. Per tant, ens quedarien aquests tres, per quin atacantes. Tu vols que ho digui Bill Murray, perquè és el que més vegades ha sortit, però els altres dos també, eh? Doncs, què ha de dir? Has volgut pillar el reull. Tens tota la raó, treballa moltíssim, Bill Murray, perquè treballa molt per els altres dos també. Per tant, ens quedem amb la A, Bill Murray, i ens anem a la pregunta que es parla allà. Quina va ser la primera pel·lícula del director? A. El gran hotel Budapest. B. Bottle Rocket, la dron que roba a la dron. O C. Academia Rushmore, perdoneu. I la D. Transputing. Sí, segur que és aquest últim. Transputing. No, no, és brava, però. La del ladrón. Sí. Bottle Rocket. Correcte, Bottle Rocket va ser la primera pel·lícula, primera cinta del director. Cormatratge. Primer, un cormatratge després... Gràcies a aquest cormatratge es va inspirar a la pel·lícula, no? Sí, ho va ampliar. D'alguna manera. Alguna manera, també és seu. Sí, sí, sí. Això ho fan molts directors. Bé, en Díaz, en Dami Xesel, en Muig Plaix... Entre d'altres, vull dir, es fa molt. I ara ens anem a aquesta pregunta que es parto de moment en pat, una a un, quants dos cars ha obtingut en d'ers en el llarg de la seva carrera? El millor director o un a millor guió o ser zero? És per a mi. Però ell personalment... Ah, ell personalment. Ell personalment... Ha matat una mica, sé que en total les seves pel·lícules, però ell, un, potser? No, la llevedad... Però un a la guió. Com a millor director o millor guionista. Guió. No és per tant... Doncs zero, correcte. És que no he guanyat cap premi, però sí que és veritat, aquesta clareció que has fet tu, que a les pel·lícules... Això, això. I ara ens anem a una pregunta per la llevedad. Ens anem a... Per quina cinta va arribar el globus d'or? Ah, fantàstic. Mister Fox, bé, isla de perros, C, Moonrise Kingdom o D, el gran hotel Budapest? Ah... És que no sé si per isla de perros guapa guanya millor... Sí, el globus d'or. Home, una gran pel·lícula i podria ser, eh? Diré el gran hotel Budapest. Correcte, el gran hotel Budapest va ser la millor pel·lícula als globus d'or al 2015, i isla de perros va estar nominada a l'any que es va fer i que va estar... A 2018. Per tant, un altre punt per la llevedad. Dos a un ens anem al Raül. Un d'aquests actors és un gran amic que va ser el director i ha participat en molts dels seus projectes, com actor i guionista. D'aquí es tracta. A, Timote Chalamet. Per què surts? Per què surts? Perquè ha passat gaire i tindran Owen Wilson. Sí. B, Owen Wilson. Ah, això és dur. C, Luke Wilson. O D, Comar Pallana. Comar Pallana. Sí, que és un dels protagonistes. Tornem ara mateix. Tots tres han treballat. Bueno, Timote Chalamet oferà a la propera pel·lícula de Fred Gispatch, per tant. Però de moment no. La tens controladíssima. Els altres dos, els altres tres han treballat, però suposo que vols dir Owen Wilson, perquè és el que mai facaves a treballar també. Correcte, sí. Perquè Luke Wilson és el germà d'Owen Wilson, que ha participat com actor a pel·lícules d'Anderson. A mi m'estan tocant totes les preguntes ambigües, no? Dos a dos, Laya, aquesta pregunta. És per tu quins recursos audiovisuals són els preferits del director? A, simetria i colors. B, el blanc i negre. C, el degradat i el cremat de les imatges. O D, escenes rodades a càmera ràpida. Doncs a la primera. Mira qui t'ho posa. Correcte, aquesta resposta és correcta, Laya. Tres a dos, Raúl, amb aquesta, podries empatar? O no? La última pregunta és per tu. Amb quina pel·lícula vas saltar a la fama? A, isla de perros. C, viatge d'Argeling. O a Academia Rashmore. Academia Rashmore. Correcte, amb Academia Rashmore va arrasar. Va arrasar perquè era una pel·lícula amb la que es va donar conèixer. I va partir d'aquí Capamunt. Capamunt, si voleu saber més del director, doncs podriu enviar-nos... podriu fer-nos-ho present a les xarxes, a Roba Cinema La Gresca, dient, escolta, que mira, que m'agradaria, programa de Wes Anderson. I així ja ens el treballem, perquè clar... Aquesta temporada l'Hanni està tenint massa acció. No estem acostumats. O un comentari com... Jo també m'he cregut la broma del Raül. Sí, sí, això també, això també. Qualsevol mena de comentaris són benvinguts. O si teniu fotos, estiren, espirgo... Moltíssima gràcies a tots i a totes per escoltar-nos una setmana més. Ha sigut un plaer presentar aquest programa amb aquests fantàstics companys, amb el Josep Montano també al capdavant. Gràcies, i com sempre, no es anuegueu. Fem unes crispetes. Moltes gràcies, a tots. ター Repeat Bus Man We're on the pages of the Newell brother's song but we're gonna feature our brother, Mr. Aaron Newell. Here you are Something to pray with I'm going to find you so tall Cause baby my time is too expensive And I'm not a little boy Oh, oh, oh You are serious And don't play with my heart It makes me furious Oh, oh, oh Oh, oh, oh And baby I'm a wiggy Girl, you know what I'm wiggy Tell it like it is Don't be a good singer I'm letting your conscience be kept Ah, what I know is deep down inside me I've been deep in love with me Forget your foolish pride Ah, ah, ah You know life is too short to have sorrow Yeah, yeah, yeah, yeah You may be here today and call tomorrow So you might as well get what you want So go on and leave, baby Go on and leave, oh no Tell it like it is I'm nothing to play with it Girl, you better find yourself tall Ah, what I know is deep down inside me I've been deep I've been deep in love with me But I'm not too tall Oh, believe me, oh, believe me Tell it like it is What I love it, what I love it What I love it, what I love it My talk, my talk There is nothing I can do without it Hey, hey, hey Oh, tell it like it is I don't wanna be, I don't wanna I don't need a child Oh, believe me, oh, believe me Oh, I gotta go now Go now, go now Oh, tell it like it is Oh, why, oh, why, oh, why I've hurt my heart Girl, you know you know you know That I love you i I love you Tell it like it is Tell it like it's Ah, so long, so long, so long, so long So long, so long, so long The only way I'll talk I'll talk It's not done, I can do about it So lost Tü-tü-tü... Oh, molt AB wondering. Thank you. Ara escoltes ràdio d'Esvern, Centonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts unes 19 ferig favoris cozy.