Cinema a la Gresca del 13/10/2020

Persortal Bona tarda! ... Molt bona tarda, gent de Molins de Rei i gent de Radio Desvern, també, que ens podeu escoltar des d'aquí. Avui farem a Cinema Alegresca, jo soc la Laya Vidal. Us preguntareu per què el Dani no està presentant, com sempre, i és que avui farem una mena de programa una mica diferent, una mica especial, i una mica... Sitgesia, Sitgeria, que és el que sempre fem en aquestes dades en els anteriors temporades, perquè ens agrada molt el Festival de Sitges i recordem que s'està celebrant des d'ahir, ahir va començar, ahir va ser el primer dia, fins al diumenge 18. Aleshores us portarem una miqueta, un programa que parlarem una mica del festival, de com s'està esdevenint, de com s'ha anat adaptant sobretot a la situació que estem vivint ara, però també tindrem les nostres seccions a part, una mica resumides, però serà un programa que ens enllem també adaptant sobre la marxa. Aquí, al meu costat, tinc el Raül Navarro. Bona tarda. Avui estem només més atractius a l'estudi. Avui estem solets, i no tanquilets que estem. Sí, sí, totalment, o sigui, no és la primera vegada que Dani ens abandona d'aquesta manera. No, no, no. Que passa que en aquesta ocasió el Dani no ens ha abandonat, sinó que ell està des de Sitges, perquè ell està fent servir la creditació de la premsa, i l'està provident al màxim, veient un munt de pel·lícules allà, i per això no ha pogut venir el programa. El que passa és que no estigui aquí amb nosaltres, no vol dir que no participi, també, perquè el tenim al telèfon. No sé si el podem escoltar ara mateix, si ens està escoltant. Hola, Dani. Hola, bona tarda. Hola, com et va? Ja estima, ha funcionat. Molt bé, molt bé. Sí. Perdoneu que estic subint de l'hotel, adéu. Estic en directe, eh? No ho sé, sí, sí, sí. No has escoltat el comentari del Raül. Si estava dient que teníem l'hotel, perquè teníem gent allà al lavador, que estic en directe, no sé si ho sabeu, però estic en directe. Sí, sí, d'estem escoltant. Si no estiguéssim directe, no estaríem escoltant ara mateix. La Llaia ha dit allà, morda! Bona tarda, bona ves, però Dani, com et va? Quina il·lusió, quina il·lusió. Tinc el sentit del Raül, el que passa és que he fet el tonto, que no és el mateix, que he fet el tonto. Ja ho sé que vosaltres el feu molt bé sense mi, i jo estic superfeliç de que vosaltres estigueu bé sense mi, perquè si algun dia jo falto, que deu no vulgui, espero que pugueu tirar vosaltres endavantant el programa, i això em fa molta i molta il·lusió. Es queda el programa amb bones mans. Home, ja ha passat la primera vegada en la temporada, eh? I les temporades anteriors també hem tingut ocasions, eh? De què? De matar-me. No, no, també ho han fet, també ho he fet. Sí, també t'has quedat amb el piant. També ho han fet. Per això ho dic, per això dic que la gent va estar mirant superrarros. Ara mateix estic, doncs no sé on estic, i estic pel carrer, i la gent m'està mirant superrarros, en plan. Home, és el tio que fa un pepino de color verde, ¿sabes? A veure, si s'hi assitges d'entrada, al festival, com a segon item, i la gent ja t'està mirant, ja veu? Ostres, jo m'ho pensaria, ja, eh? Comences fort, Dani. No ho sé, no ho sé. La veritat és que em fa moltíssima il·lusió estar directa amb vosaltres. La veritat és que gairebé no m'ho crec, no m'ho puc creure, perquè després de tants anys desitjant fer connexions en directe, ho hem aconseguit, i estem ara mateix aquí, a Sitge, al carrer de San Francesc, on comencem a veure aquestes bandaroles blades, perdó, negres i blanques, que són molt típiques del festival de Sitges, en guany de 53 anys d'edició, des d'aquí, des de Sitges, podem dir una vegada més que cinem a la Gresca, a Sopera, a Sopera, anys d'anys, temporada, darrere de temporada, i aquest any estic aquí per donar-lo millor de mi, i perquè vosaltres, des d'allà, pugueu guaudir també d'aquest ambient Sitgeta, tan típic i tan cotidià. Exactament, i que nosaltres també volem transmetre els nostres agents des del programa, s'ha m'ha oblidat presentar el nostre estimat Montano, l'home de les mil tecles, també, que està aquí, controlant tot el tema tècnic, que ens va molt bé, sobretot, en el programa, s'ha de tenir molt en compte la labor dels tècnics, que sense ells no podríem ara mateix estar fent programa, i vosaltres no ens podríeu estar escoltant. Bé, doncs... I el Dani tampoc. Exactament. Potser la Pedro no seria tan gran, però... Pobre Dani, por, Dani, com ens la aprofitem, que no està aquí a sala, que no el tenim cara a cara per despotricar una mica. I l'ambient com estava, i comencem... Doncs mira, avui ja renca, Raül. Avui ja renca, perquè hem de ser cincs, sí, d'acord? Ahir dijous era... és tot el poble fantasma, i no perquè siguem en el festival de cinema de terror, sinó perquè realment això feia una mica d'esquerri fança. També ho han notat, sobretot, el sector més hoteler, evidentment, i el sector de taxistes. També ho han notat bastant aquestes de ballada de clientela. A l'hora de fer els transports mítics d'un espai a un altre. Però pel que fa a l'ambientació, pel que fa a l'ambient, a la gent al carrer, avui es respira més ambient del festival, avui es respira un ànim fresc, un ànim exuberant, i sobretot un ànim molt festivalero, i això ja comença a molar, Raül, comença a ser... I un ànim segur, no? Suposo que estan. Sí, home, més que mai. Sí, ja sabem que a Sitges l'ambient s'ha de segur, però també hem de recordar que a Sitges és una ciutat molt dosi, dosi nocturn, i això també s'ha de tenir en compte en algunes certes hores de la nit, que la cosa es comença a espindular una mica. Correcte, que per cert, tancant els bars i a les 3 de la matinada, a partir de les 4 el virus contagia molt més. La Calla del Pecado és una Calla un poco tremenda. Però, bueno, a part d'això... Vés en compte, Dani, vés en compte. Sí, sí, vaig en compte. L'Alla, ara estic caminant per un carrer mític de Sitges, perquè estic d'arribar als cinemes del retillo de Sitges. Ajo el tanto, perquè va de canto, eh? La Gemma està mirant fatal, perquè estic cridant molt. La Gemma et dirà raro, també, per les coses que dius. Clar, correcte. Una mica que em portes com un xip de locutor esportiu, a un moment, a un moment... Ja va bé que vagi amb molta energia, no? No, sí, sí, això està perfecte. De fet, no és la primera vegada, no? D'acord, per exemple, que hem fet programes directes d'Algeori i tot, i la seta de peces girar-se de cop, dient... Aquest, perquè crida. Me'n recordo, me'n recordo. Va ser l'incidència de cop, hola, benvinguts, i la Gemma. Però està bé, està bé, aquesta energia, Dani. Continua, continua. Sí, la veritat és que tinc molta energia, jo sabeu que soc una persona molt enèrgica, i a la descrida ho més al compte. I, a més, aquí, entre què no em sento amb la mascareta. Jo li poso més volum del que toca. I a més, també, perquè nosaltres ens motivem, també, al programa. Home, totalment, totalment, sí, sí. Ens motivem molt, ja ho saps, que això també ens agrada. Ara mateix, com us deia, estic aquí als cinemes del Retiro. Avui és Divendres. Per tant, avui tenim també programació estable en aquesta sala del festival, ja tan mítica, Divendres 9. En aquests instants tenim encara Tellgate, en projecció que ha començat a dos quarts d'avui del vespre, aquí els cinemes del Retiro. I suposo que s'allargarà fins aviat les 9 del vespre, perquè a les 10 rebrem la pel·lícula d'Estrena, la pel·lícula que ha inaugurat el festival, que és Mal Nacido. Aquesta pel·lícula inaugural, que, doncs, t'han agradat la crítica. I, que bé, la veritat és que la gent ha disfrutat molt, ha quedat molt contenta, destaquen que és una pel·lícula molt comercial, és un gènere molt comercial i que vol barrejar una mica aquest gènere fantàstic de Overlord, que el Josep Montano t'enligrada aquesta pel·lícula d'Overlord. Sé que el Raül també, jo també soc fan. I, també, aquest estil de fombis nazis, que també hem pogut veure aquí de Sitges, també és una mica la barreja i d'aquí neix una mica aquest mal Nacidos, que vol donar-li el toc espanyol amb la guerra civil. El Montano es senteja amb el cap a les teves declaracions. I el Raül també. Per això. Has vist alguna pel·lícula, avui? Sí, tu has anat al Retiro, Dani, o a quines sales has estat de moment? Mira, jo, aquests dos dies que porto aquí de festival, he estat en dos sales en concret, són Tremontana i Auditori Malià, val? Sí, estem més o menys per la zona baixa. Sí, o la zona altra. O la zona alta. Sí, sí. O l'altra zona baixa, sí. Correcte. O l'altra zona baixa. És el més per la zona de l'hotel. Sí, he vist diferents pel·lícules. Avui hem constituït jo en la projecció de la Vampira de Barcelona. Correcte. A la millor pel·lícula que he vist durant tot aquest festival 2020, per mi ha sigut la pel·lícula de moment, evidentment, que haurem de començar el festival, que queden moltes pel·lis per veure, però aquest moment s'emporta a la Palma, una pel·lícula superrefrescant en el sentit d'una cosa nova, amb estils superclàssics, amb estils de principis de segle XX. Sí, clàssics, però alhora també... Alhora també innovadors en segons quins recursos? Correctíssim, correctíssim. És aquesta barreja, aquesta sinèrcia que t'he llibrit entre el modernisme i l'estil pur vintatge del cinema de Caligari, del cinema, no sé, d'aquest estil més teatrero, de teatre, en algunes situacions, en algunes escenes, podem veure escenes de pur teatre, els coses tan que se salen, tots, des de Nora Naves, fins al senyor Roger Casamajó, estan estupendos a la gran direcció de Lluís Danez, que la veritat és que em trec el barret, he vist diferents edicions dels premis que ho digui que dirigit ell, però no m'esperava que podria ser capaç de fer aquesta gran obra mestra que serà del cinema català. Jo crec que la vampira de Barcelona quedarà amb un segit impregnada a fer-ho ardent, a fer-ho cuent, allò afoc en la història del cinema català. Ahí lo dejo. Adiós, Pongopote. T'has flipat una mica, no? No, no, no. Tu m'entens la teva paraula? Són justes i necessàries. No trec raó, de fet. És una pel·lícula en català, que també està en castellà, en els idiomes que barreja, però és una pel·lícula molt diferent en el sentit del cinema català fins ara, i que sí que pot marcar un abans i un després. Totalment, totalment, totalment. No, la veritat és que és tal qual, tal qual ho dieu. És tal qual ho dieu. Jo crec que serà una pel·lícula que marcarà un abans i un després en la filmografia catalana sense dubte. Sí, sí. Aquesta és la teva opinió, però no sé si tinc la gent... Suposo que hi ha la gent al voltant. Podríem preguntar, ja que estàs allà, com a mi n'he enganat el sou. Ja que hem pagat allà l'estat i tal, l'estan allà i tot... Mira, ja sé que jo sóc molt d'atacar, i ara mateix, mira, vaig a fer una cosa que és bastant bèstia, però em vaig a apropar a una taula d'una terraça d'aquí del retiró, vaig a estirar el meu pal o selfie, perquè per això ho tengo, per la manta... Sí, sí, aquest matí el Dani m'ha ensenyat el pal selfie, que és amb el qual fa servir per vicar el micro i fer les entrevistes, i mare meva, com de llarg que és a fer l'entrevista 50 metres. Doncs mira, estic en un bar que hi ha aquí al costat del retiró, i ara mateix posaré el microafon aquí al mig de la taula, i s'entrirem saludar a aquesta colla d'amics que estan aquí prenent alguna cosa, i que els acabem d'interrompir. Bona tarda! Hola! Hola! Com esteu? Com us hi heu? Bé, Joan. Està abriant. Com el festival? Com us hi heu? Bé, sí, portem un parell de dies. Molt bé, molt bé. Explica-nos una mica quina ha sigut la pel·lícula que més us ha agradat de moment del que porteu al festival. A veure, va, va, mulleu-vos una mica, mulleu-vos una mica. Aquí tenim el Joan, que s'està mirant uns papers. Digues, va, mullat una mica. No ho sé. Per uns quitaries? No tinc ni idea. A Amulet potser no és la que més m'ha agradat ni molt menys, però sorpreni, és una mica estranya. I, bueno, està curiós, és com interessa. A Amulet ens apuntem a Amulet, no? Com a reflexionar, sí. Molt bé, Júlia, et quedes amb les ganes d'alguna? Vinga, anem a fer-ho, anem a comentar-ho. Doncs ja diria la de Quentin Dupier, la de Mendi Viull, que l'acompujo una mica, la veu, perquè no sé si en senten. Sí, en sentim, la sentim. La de Quentin Dupier, la veritat és que m'agrada bastant, també. Ah, correcte, doncs l'apuntem, que aquesta d'on hi ha pendents. La tenim nosaltres a la creïtació on l'any de fet ens entra. I per aquí algun d'altres nois es mullar a dir alguna elevació despreferida? Després és que no hem viscat-ho encara. I llavors què m'ha agradat més? No t'ha agradat més. Si no, quines expectatives tenen? O quina és la pel·lícula que més esperes? O quina és la pel·lícula que més esperes? O que vols veure ara en els propers dies? Nosaltres veurem ara a Mendi Viull, la que acaba de viure a Júlia, que és la seva preferida, perquè el director Quentin Dupier ha fet unes quantes pel·lícules que ens agradaran bastant, com Robert, etcètera, que esperem bastant aquesta pel·lícula. Queda apuntada, la vampira de Barcelona la tenim en llista, perquè l'acabem de comentar i la veritat és que us la recomanem molt. Sí, sí, la veritat és que apunta a maneres. Per aquí tenim a més gent, us pillarem encara que sigui un moment. Com us dieu? Estafania. Ramon. Encantat. Com va el festival? Bé, molt bé. Què va la pena? Reconeu-vos alguna cosa? La funerària? Sí. I molt curiosa, molt interessant. Ara molt ben rigurada, a fer. Sí. Una pel·lícula així és on rius molt. Molt bé. Sí, sempre és comadable. I per aquí què? Jo només diria això. La funerària molt bona. I Last Woods, també un pel·lículó de dues horetes així, a foc lent, però molt bona. Està bé. Dani, em sembla interessant. Més enllà de les pel·lícules, que també em sembla interessant. El saber, per exemple, aquestes persones que estàs parlant de, si entenc per el seu to, que no és la primera vegada que venen a Sitges, saber això, quant temps pot en venir. I si ens ho veuen, no és la diferència, aquest any. Per tot el situació que hi ha. Perfecte. Doncs mira, tenim el Ramon, aprofitem per preguntar-li. Per què hi ha hagut altres edicions? No, per tu deu anys. I has notat canvi en aquesta edició d'en Gany a les anteriors? Sí, sí, i tant. Bueno, clar, per començar amb escaretes i companyies, però sí, és una edició una mica més potxa. Però com a mínim tenim edició, no? Perquè hi havia moments que patien de la estabilitat del festival. Sí, sí, molt contents de poder veure les pel·lícules en sala, això segur, i tant, i un plaer. I el tema pel·lícules, com ho veus? Creus que estem al nivell d'altres anys? O ha baixat una mica la cosa? Bueno, està clar que la secció està una mica superitada a la situació, i això vol dir que hi ha possiblement algunes pel·lis que encara no s'han esperat, trobar situacions una mica més normals, però tot i així la secció està bastant bé. I amb què et quedes amb ganes de veure? Quina és una pel·lícula que li tens ganes i que estàs esperant amb candeletes? Wendy. Wendy. Sí, Wendy em vendria molt de gust d'hora, però crec que no podem. Ostres, doncs fallo, perquè llavors, si la veus a la llista premiada, s'agrada les dents, com dirà l'ostres. Fica amb les ganes, no? Bueno, espadarem que s'estreni i ja està, però sí, molt bé de veure el festival. Perfecte, doncs gràcies. Perdoneu per aquesta intrusió a la vostra visa cotidiana de festival, però ens ha fet molta il·lusió parlar amb vosaltres. I mira, Rady Molinser-Rey, estem en directe, eh? Rady Molinser-Rey. Molt bé. Molt bé. Com es diu? Las distancias de seguridad. Ah, sí? Perdón, i ell les hem intentat complir amb tot el moviment amb el pal. Dani, però com l'estàs mirant? Sí. Sí, sí. Ah, perfecte, eh? M'allunyo una mica la vostè, ¿vale? Per mantenir la seguretat a les distàncies. Sí. A veure, jo veig al supermercà, al mercadona, i tengo cintas. Voy a o cualquier sitio, tengo cintas. Dos metros de seguridad. Yo aquí no veo nada de seguridad. El festival vol dir? Entrada en las coelas. Ah, record. És caro. És una crítica cap al festival, vol dir? No, bueno, la media de la seguridad. Yo no sé quién ha hecho algo o quién no está cumpliendo algo. Pues no sé lo que se ha pensado. No sé, jo dic que estem fent aquí una entrevista i no sabia si era vostè del bar, o era responsable a d'acord. Tengo un restaurante aquí. Igual que la crítica al festival o a qui ho hagi organitzat. Digo yo, tanta media de la seguridad y tanta cosa. A la 1 de la mañana tenemos que cerrar el restaurante y el ocio. Y se proyectan películas a la 1 de la madurada Maratones y terminan a las 4 de la mañana. Entonces, ¿a gente qué va a hacer por el pueblo? Claro. ¿Y cuando salgan 1.050 personas del melía? ¿Por dónde la vamos a pasar? ¿O qué vamos a hacer? ¿Se hacemos un corredero de la muerte, un matadero? ¿O cómo lo hacemos? A la gente del pueblo, cuando hay más de 20 personas por la calle, se asusta. Cuando salgan 300 o 500 o 400 personas de un cine, ¿qué va a pasar? I hasta ahí os dejo, Lucas. Moltes gràcies per l'intervenció. Moltes gràcies. Bonitas. Què ha passat? No t'espantis, home? Ja, ja, ja. Està molt bé. És que això és necessari, també. Sí, sí, totalment no. Jo et dic que estava aquí a la taula, i jo pensava que m'estaven fotent bronca. Ja, ja, ja. Un moment que m'heu pensat, eh? Està interessant. Ostres que m'estan fotent bronca de que estic fent alguna malament. Evidentment, les persones que estaven revistant duien mascareta m'he pogut acostar una mica més, perquè també m'ho han permès elles. En cap moment m'han dit res, i doncs intentaré acostar-me al més possible per poder fer una mica més d'intim, més de caliu, i que no m'ha passat aquest home. Jo suposo que no s'ha costat la malament. Moltes grups, bé. Sí, sí, totalment. Suposo que no s'ha costat en malament, però no ha pensat en cap moment que la menida amb què m'ha atacat, per què m'ha... Ja pensaves que no va contra tu, no? No, però jo pensava que no va contra mi, i dius, hostia, a més tenia cara d'enfrenyat, eh? Sí, no, no, ja. A la 12 minutava. A la 12 minutava. Però bueno, ben reonat, ben reonat, i al final és al seu punt de vista, totalment. Ara mateix, precisament amb la pregunta que ha avançat feia de respecte a les diferències amb els altres festivals i tal, potser això és més resposta que no la resta de si hi ha més diferència o no, que si hi ha mascaretes. O sigui, no, no, em sembla molt interesa, la veritat, en aquesta... A mi també, i el directe, doncs, una de les coses del directe que m'agraden és aquestes sorpreses, que t'ho trobant. Sí, sí. Però t'ho dic, en serio, que en algun moment se m'ha posat, se m'han acongit els collons. Clar, clar, clar, català. Clar, clar, català. Si et serveix de consults, a nosaltres tres aquí també, eh? Mentre no s'ha txacat a la càdia i tot i... Què està fent? Sí, sí, sí. Bueno, una passada, evidentment, no ha sigut res per parlar del programa, sinó que era una crítica que ha quedat ben clar, que és una crítica al festival. Per tant, el programa està fent les coses com millor pot. Vull dir, som un medi local i, també, ens hem de perdre algunes llicències. Però, ostres, d'un i dos, també, amb aquesta crítica que, com deia-ho, és una crítica constructiva, però sí, sí, clar, és clar. Hi ha molts restaurants que s'han perdent diners, que han de tancar, i aquest festival també obre debats d'aquest estil, obre debats d'aquest tipus, que deixem unes coses, perquè no deixem unes altres. És un debat que obre al festival. No he comentat al principi del programa, però la meva idea, com que aquí ho deixem... No, dic que aquí deixem el plantejament, vull dir. Clar, sí, aquí es deixen una transformació. No t'estava ben fora. Sí que necessitem el nostre espai, però... No t'estava ben fora. No, no, totalment. No, no, no. Sí, sí, ara us deixo el vostre espai, però si dir-vos que el plantejament que tenia jo durant el programa d'avui era anar-me a despassar en pels carrers de fitxitges, fins acabar amb un final culminant al cinema esmalià, i és com ho farem, perquè seguirem aquest plantejament. A mi em trobo en el cinema al Prada, on està començant a sortir gent d'alguna sessió que hi havia programada hores d'ara, però encara van sortir en contagotes. Entenc que deu ser gent que no li ha acabat de convèncer aquesta sessió que s'estava projectant. O que estan seguint les distàncies de seguretat, i van sortir una mica. També podria ser. També podria ser. També podria ser. Sí, sí, totalment. El fet és que una edició més a les esquenes del festival de fitxits que ens sumen ja 53. Si us deixo una zona a vosaltres, si voleu parlar... No, sí, nosaltres hem vingut per parlar amb tu. Ja marxem. Sí, ja marxem. Et deixem aquí parlant mitja hora més. No, no, sí, et sembla bé. Ara passem a la part més típica del nostre programa, de la nostra estructura, i passem a parlar de la meva ciutat, la meva estimada ciutat de les estrenes. Soc Laia Vidal, amb la ciutat de les estrenes. Egotèntrica. Em diu egotèntrica, i és ell qui va pensar en el títol de la secció. No recordarem una vegada més dels nostres ullets on ho vaig pensar, perquè sí, per on vas, Laia Vidal, i acabaré en el catre, com sempre, i, bueno, més que en el catre, en el lavabo, i no vull tornar a acabar el lavabo, Laia Vidal, sisplau. Per favor, t'ho demano. No, era només un petit apunt. Bé, doncs... Com cada setmana us portaré les estrenes que s'han estrenat, valga la redundància avui divendres 9 d'octubre, tant al cinema tradicional com a les plataformes de streaming on-line. Tenim, en primer lloc, el cinema dues estrenes per destacar. Una es titula Nacion cautiva, i és una pel·lícula que ens ve dels Estats Units, distribuï de part Entertainment One Films, i és un thriller de ciència ficció. És una pel·lícula que dura gairebé dues hores, un hòrit i cinquanta minuts. Està dirigida pel director que va dirigir l'Origent del planeta De Los Simios, la primera entrega d'aquests remakes que es van començar, crec, que va ser el 2010, que és Rupert Guaiat, i en el repartiment principal hi trobem actors i actrius, com són John Goodman. Va sortir, per exemple, a The Artist, a Conglays la Calavera, a Atòmica, entre altres pel·lícules... I tantes, i tantes pel·lícules entre 2018-1990. Moltes, moltes pel·lícules. A més, aquesta pel·lícula l'estava esperant fa molt de temps, perquè fa temps que estic... que m'havia sentit parlar d'ella i em semblava molt, molt interessant. No tenia ni idea... Sí, sabràs més o menys de què va. Sí, més o menys, més o menys. Igualment us explicaré una miqueta per fer un resum per la gent que no sàpiga de què vas a aquesta pel·lícula. Però dos actors i actrius més que surten a Nacion cautiva són Aston Sanders, l'om, per exemple, a The Equalizer 2 o a Moonlight, aquesta pel·lícula que va guanyar l'Òscar en contra de l'Alan, i, per últim, Vera Farmiga. Ha sortit a les entregues d'Expediente Warren, no només a les pel·lícules principals, sinó també als spin-offs com La Monja, Anevel, entre d'altres. I bé, doncs us explico una miqueta de què va a Nacion cautiva. La situació és la següent. Resulta que la Terra està ocupada per extraterrestres i la pel·lícula se situa 10 anys després d'aquest fet. Tenim la humanitat dividida en dos vandals, una que tracta de mantenir la pau amb aquests invasors, mentre que tenim l'altra vàndol que es nega a acceptar aquesta realitat, que el nostre planet hagi estat conquerit, i constitueix la resistència en front d'aquesta situació. En mig de tot aquest caos tenim el protagonista, és un jove que es diu Gabriel, que un dia el contacte, un dels líders del vàndol rebel per combatre al seu costat la resistència contra aquests extraterrestres. Aleshores, aquest noi farà tot el possible per derrotar els alienígenes i, a més, a sobre, va enjar la mort del seu pare, que també està relacionada amb aquesta conquesta fa 10 anys. Molt bé, ja t'he dit que... M'he ensamblantat de sang, perquè he vist el trailer... Sí, una pel·lícula de science edició. Segons el trailer, el vaig veure i també té bastant bona pinta. Exacte. I la següent estrena que vull destacar dels cinemes és una pel·lícula que vols veure el gènere. És un gènere diferent i és Verano del 85, una pel·lícula que ens ve de França, juntament amb Bèlgica. Es tracta en aquest cas d'un drama. És un drama adolescent ambientat en els anys 80, i un dels temes principals que tracta és, de fet, l'humosexualitat. És una pel·lícula que dura una hora i 40 minuts, també. El director és François Ozon, no sé si es pronuncii així, però és un director que porta dirigint pel·lícules franceses des de fa molt de temps, des del 1988, de fet. I les últimes que ha dirigit són Franç, Elemente doble i Gràcia sediós, com a curiositat. I, principalment, en el repartiment trobem a dos joves, són Félix Lefeu, no sé si s'haurà pronunciat bé, però, en fi. I ha sortit a pel·lícules franceses des del 2018, que són l'última elecció i les miniseries d'Infidel i Lechallet. I l'altre jove que hi apareix com a protagonista és Benjamin Boissin, que ha sortit a la importància d'Ella Marce Oscar Wilde, una pel·lícula del Regne Unit, em sembla que era, però després també té la seva trajectòria francesa des del 2017. Doncs bé, us explico una miqueta a les sinopsis que ens porta el verano del 85, que ens trobem, òbviament, com diu el seu títol, l'estiu del 1985, a la costa de Normandia, per ser més exactes. Allà tenim el protagonista, que és l'Alexis, un jove que està passant les seves vacances en un resort ple de luxes, molt luxos. I a la seva edat normal seria pensar que voldrà tenir aventures, que voldrà gaudir dels seves vacances, dels esports aquàtics, de totes les vistes d'Ella de Normandia, però, en contraposició a tot això, l'Alexis ha fet un pacte d'amistat amb el seu millor amic, que és un jurament per tota la vida, i està relacionat amb la mort. Per la qual cosa, aquest jove tota l'estona, en aquest estiu, està pensant en la mort. En llarg d'aquests dies, l'Alexis, a part de pensar en això, també s'al·lidaran despertant els instins amorosos i tindrà temps per trobar el seu primer amor i per plantejar-se qüestions de la vida adulta. Aquestes són les dues pel·lícules que us porto de cinema. Tenim altres estrenes que s'estrenen a la gran pantalla, com són De Vigil, és una pel·lícula de terror sobrenatural de la productora Blumhaus, aquesta productora que ens porta constantment pel·lícules de terror. Te dius, així, misteri. Exacte, misteri, terror, tot aquest gènere. Tenim un altre, que és De Vigil. També s'estrena una pel·lícula de cinema familiar d'acció, que es diu Como perros y gatos la patrulla unida. Després també hi ha una pel·lícula d'animació de Rússia, titulada El Arco Mágico, que vaig veure el trailer i em va cridar l'atenció que ficava del guionista de Toy Story i jo. Què dius? I és que Toy Story va tenir molts guionistes, i un dels més secundaris és un dels guionistes d'aquesta pel·lícula. Aquesta que hi ha la publicitat del productor que viu en el vídeo Blum tal pel·lícula. El productor del director que recomendó aquesta pel·lícula a su sobrino i tal. Exactament, aquesta mena de relació. També tenim una comèdia dramàtica distribuida per la Universal, que es titula El rei del barrio. També tenim... la resta són documentals. Són documentals que venen, de fet, d'Espanya. Són tot documentals d'Espanya, els quatre, que diré continuació. Són de Esa, el bosque de líncia i bèrico, sobre el regn animal i la natura, com ve indica el seu títol. També tenim cartes mojades, un documental sobre la imigració, un que es diu Arthak since 1897. És un documental, com també indica el seu títol, sobre la cuina del cuiner Arthak, del cuiner Basque. I, per últim, també Sant Mou, la nòvia del desert, un documental sobre aquesta senyora. La Sant Mou, la nòvia del desert. Exactament, fa això d'aquest nom. I, seguidament, us perto les estrelles de plataformes, des del dissabte passat, des del 3 d'octubre, fins al divendres, on estem ara, al nou d'octubre, l'estrena principal que us vull portar ens ve de Netflix, que és una pel·lícula de Halloween, que es titula El Halloween de Hubee. No, Halloween en aquestes èpoques, no pot ser. Que estrany, no? Estem a l'octubre, no sortiran pel·lícules de Pony de Halloween, per res. Disney Plus tens unes quantes. Cap bona, també t'ho dic, però... Unes quantes cap serà nova, també t'ho dic. Ni original ni nova. Però bé, Netflix, si que ens porta una original de Halloween, en aquest cas, El Halloween de Hubee, es va estrenar, de fet, aquest dimecres passat, 7 d'octubre, és una pel·lícula que ens ve de les Estats Units, és una comèdia de terror, de fet. Dura una hora i tres quarts, més o menys. I el director és Stephen Brill. És un director que ha treballat molt amb... Com es diu? Amb l'Adam Sandler. Amb l'Adam Sandler. Que és també el protagonista d'aquesta pel·lícula. Ha dirigit pel·lícules com Sandy Wexler, que és una pel·li de Netflix, també Pesos Pissados de Perdidos al Río i d'altres comèdias. O sigui, el gènere de comèdia el porta bastant al dia, aquest director. Principalment en el repartiment, com j'he dit, i surt l'Adam Sandler, el vam poder veure a Pixel, Sandy Wexler, Diamante Sembruto, l'última on va sortir. I també hi apareixen Juli Bowen, va sortir a la sèrie de Model Family, per exemple, i a altres comèdies com Com acabar com tu jefe. I també hi apareix Steve Buschemi, va sortir a Los Muertos, No Moren, per exemple. I tantes, tantes altres. Exacte, moltes altres. Va ser que aquí no m'hi cap tot. La trama és bastant simple d'aquesta pel·lícula. El Halloween de Hubey, tenim el Hubey, que és el protagonista, és voluntari de la seva comunitat, on viu bundadors, i una miqueta excèntric, que es veu immers en un cas d'assassinat la nit de Halloween. Malgrat la seva dedicació que hi té a Salem, que és on viu, és la seva ciutat natal, tan nens com adults per igual es burlen constantment del Hubey. Suposo que probablement per la seva excentricitat, que no l'acaben d'acceptar. Però, irònicament, d'ell dependrà salvar el Halloween a la seva ciutat natal. I bé, aquesta no és l'única estrena que ens porta a Netflix al llarg d'aquesta setmana. També hi podem veure coses molt variades. Com, per exemple, una comèdia dramàtica adolescent que es va estrenar el 2018, que es titula Eighth Grade, també s'estrena Hola de Criminers a Netflix, la comèdia espanyola de Crims amb el Lluver Verdu com a protagonista. També hi ha una comèdia sobre rap, amb un guió i direcció de Rada Blanc, que es titula Rapera a los 40, d'una senyora als 40 anys que es vol fer rapena. I també s'estrena un documental sobre naturalesa. Avui tenim dos documentals sobre naturalesa, un al cinema i un altre a Netflix, que és David Atemborow. David Atemborow.Això. Una vida en nuestro planeta, que és un documental que està portat per ell, i explica una mica les seves vivències, com la seva carrera professional ha anat apareixent en tota aquesta mena de documentals del planeta i tot això, com a resum, està aquest documental, que s'estrena avui divendres. També hi ha un documental sobre hip-hop, que és un nom una mica complicat. Big Flo & Oli Hip-Hop Frenzy. És xungo, és xungo. Busqueu estrena el documental hip-hop a Google, a Netflix, i ja ho sortirà. Si no s'ho talla la pantalleta, aquella quan penetes d'inici, s'ho posen desportats.No verà. Allà sortirà segur. I també, per últim, a Netflix tenim una comèdia romantica de la Índia, titulada Ginny se casa con Sanny. Bé, Bollywood.Correcte. Ho sabíeu, eh?Sí, sí. Volem parlar de Bollywood. Podríem fer un especial, potser.Ah, toco amb tu. Sí, toco amb tu, toco amb tu, i veiem un estoma. Correcte, que això el Dani segur que li interessa. I després de meus portuats altres estrenes, i teniu, per exemple, Amazon Prime, aquesta setmana podreu veure... No te lo vas a creer, una comèdia romàntica que es va estrenar l'any passat, el 2019, i també la sequela de Padre Noymes que uno, que és Padre Noymes que uno, dos, la llegada de la suegra. Aquesta comèdia espanyola dirigida per Santiago Segura. I per si no tinguésiu Netflix ni Amazon Prime, però teniu Acveo, també teniu noves estrenes durant aquesta setmana. S'ha estrenat Drácula, la leyenda jamás contada. És aquesta història adaptada i bastant lliure del Drácula de Bram Stoker, que es va estrenar l'any 2014 als cinemes. També podreu veure Hotel para perros, pel·lícula de cinema familiar, de comèdia de l'any 2009, i per últim també s'estrena Mortadello y Filemón contra Jimmy el Cachondo, comèdia d'animació d'aquí d'Espanya, també estrena de l'any 2014 i dirigida per Javier Fésser. I espero que tingueu moltes opcions variades per veure a llarg d'aquesta setmana amb totes les propostes que us heu fet. I ara passem a la següent secció, que ve després de la Ciutat de les Estrenes, amb la rapesca del Raúl Navarro. No oblidem que estem en aquest programa peculiar, també dedicat al Festival de Sitges d'aquest any. Per tant, això vol dir que Raúl, ens portes alguna cosa... Home, peculiar, tan peculiar com que havíem quedat, que el Dani s'ha quedat a l'esquadra de la ciutat de la Ciutat de les Estrenes, que és una de les pròpies de la ciutat de la Ciutat de les Estrenes, que és una de les pròpies de la ciutat de la Ciutat de la Ciutat de la Ciutat. I havíem quedat, que el Dani ens falla molts taques. Hola, hola, no estic parlant de tu, no amb tu. No us en recordeu de mi, no us en recordeu de mi, porto com 50 minuts sense dir res. Com va? Hola, és exagerat una mica, Dani. Com 80 minuts, això és més llarg que el Titanic. Vinga, aguanta una mica. Una cosa, una cosa, ara, Raúl, jo pensava que ja que avui no venia a fer de presentador, tu tallaries a la laia, s'ha fet llargíssima aquesta secció. Clar, però perquè no m'has interromput, perquè no m'estaves escoltant. Perquè no t'interessen les Estrenes d'aquesta setmana, perquè ja veuràs moltes coses així. Si us dic la veritat... M'estava agafant plat, però estava pujant. La pujada del malienc m'estava agafant plat. Doncs a veure, m'ha interromput, home. Home, si et dic la veritat, ja estava aprofitant, perquè clar, m'estava venent, que avui va dir el moment de la meva secció, cosa que no tenia controlat, perquè pensava que el Dani ocuparia molt més espai. Ah, sí, segur. Jo tinc un cinema que he guardat aquí, si vols... Per això dic, però vull intentar escar, a veure si ho puc evitar. Llavors, no tenia massa plantejat el tema del que us podia parlar, però jo crec que puc intentar improvisar alguna coseta. Jo m'havia pensat, potser, en explicar-vos un parell de històries temàtiques, digues, del festival de Sitges, que siguin en aquest ambient... Sí, per mi, perfecte, perquè a més ens estem... És el que estem apropant a l'època de Halloween. Correcte, ja tenim aquesta música que ens posa molta. Sí, d'ambientació. I s'ho explicaré aquestes històries. Parlaré de principis de segle, en una fida de l'Emburg, un noi que passeja en solitari per aquesta fida, fins que ve una jove i queda tret per la seva belleza. I en una situació de... Com si fos una situació d'assetjament, com que hi ve, la comença a seguir d'aquesta noia quan torna a casa seva, aquest personatge o aquesta persona, la comença a seguir d'amagat, sense que ja ho sàpiga, fins que la noia se'n dins en un bosc, en aquell moment, aquest noi, la peor de vista. Poc segons després, escolta un crid, i no sap molt bé què està passant. Intenta mirar el seu voltant i veu una mena de silueta que s'amaga entre els seus gustos. Aquest noi, que la situació no era massa adient per ell amb el que estava fent, encara que no ha arribat a fer-ho, és només t'ho dic. Per aquesta situació, marxa. Marxa i el dia següent a les diaris apareix la notícia que aquella noia ha aparegut molta en el bosc. Vaja, vaja. Aquest noi, que sent com una inexplicable sensació, que es veu atret per aquesta situació, i es presenta en l'entrevlament de la noia. I en aquell entrevlament, veu en el fons de... S'ha mentit i veu una silueta que pràcticament pot identificar com la persona o la silueta que havia vist en el bosc la nit anterior. No la noia, sinó... No, no la noia, sinó... La cosa?Correcte. Sí, o cremant, no? Res, la història, diguem, que acaba aquí, que està anècdota, acaba aquí, però mai se sap res més d'aquella silueta. Evidentment, de la pobra noia, tampoc. I aquesta és la història d'un ex-soldat, un ex oficial de la primera guerra mundial, que es diu Hans-Janowitz, en el qual va tornar la guerra amb un caïre molt més pacifista, degut a tot el que havia presenciat... Presenciat. I ja està, i sofert, com que aquí diuen, a la guerra, atormentat per aquest horror bèl·lic, per dir-ne. I pocs mesos després, o pocs temps després, a Berlín va conèixer Karl Meijer, que és un altre ex oficial de la primera guerra mundial. En el cas de Meijer, va ser-se un mes a uns àrics exercicis de psiquiatria. Per tant, tots dos havien patit aquesta crueltat, no? S'havien vist afectats. Sí, Hans-Janowitz i Karl Meijer són els guionistes de la pel·lícula al cabinet del Dr. Caligari. I aquestes són les dues històries que van basar en el seu guió. Aquesta pel·lícula està basada en aquestes dues experiències que havíem viscut a part de tot el que havíem viscut de la guerra, i aquest canvi de mentalitat amb el que havien tornat tots dos de tot el que havíem viscut. És una pel·lícula de Robert Wayne, que va putar a la gran pantalla, va ser tot un èxit, una pel·lícula d'Astena del 1920, per tant, fa 100 anys, s'està estrenant. Una de les primeres del gènere de terror. Sí, està considerat, com aquí que diu, una pel·lícula de terror propèment dit, en el cinema. És una obra d'excel·lència de l'espopracionisme alemany. I contra la història d'un boig inutista que fa servir un sonàmbol, un sonàmbol, per cometre assassinats. A través del sonàmbol. Sí, correcte. El film té un estil visual molt fosc, molt fosc, molt atorçat, amb formes punxegudes, un sacuratge... Molt propens de l'expressionisme. Molt oblícules, molt oblícules, colorecte. I no es estructura en uns ambients que... que s'inclinen a tancar aquests angles cap als personatges, sinó en aquest protagonisme, en el que el doctor Caligari representa el govern de la Militar alemany, o el personatge de César, que ha cotidionitzat com als soldats. És una pel·lícula que és molt interessant de veure, és un gran referèndum a la història del cinema, i és la que dona l'imatge a aquesta any, el Festival de la Cine, de la Sitges. Correcte, per això l'has portat avui en el programa d'avui. Sí, però m'ho desportava interessant explicar aquesta història. Sí, les dues històries amb les quals es van basar per realitzar aquest guió de la pel·lícula. Doncs molt interessant la veritat, i molt interessant, sobretot, veure-la, des de la perspectiva d'ara, tenint en compte totes les pel·lícules de gènere de terror que han sortit a partir d'aquesta, que si és considerada la primera, mare meva, com, què és el que pensarien els guionistes si ara veiessin què s'ha convertit el gènere del terror? Sí, com han s'estratllat en alguns casos, o com han millorat? Sí, els activaixos que han anat tenint al llarg de la història. Raül, moltes gràcies. Dani, has escoltat? Dani? Oh, l'hem pogut. Que no, que estic aquí! Oh, ens volies fer la broma, Dani. Home, després de matar, estic ben espil, per la setmana passada, avui us l'havia de tornar d'alguna manera. T'has quedat traumat, eh, millor? Ja veus que jo aquesta setmana he volgut ser molt suau, s'ha de pujar massa al nivell, i no puc fer res més mal. També t'ho dic, perquè no m'ha sortit la jugada que tenia pensada fa uns dies, eh? Sí, sí, d'on ho fer, d'on ho fer? Malauradó, malauradó. Raül, m'he de contar, perquè em fas molta por. Ja no em puc enrafiar de tu ni en el grup de WhatsApp, de debò, eh? També, també. És molt perillós, Raül. És molt perillós. No feu un consell per tots els guions de Ràdio Molins de Reis i Ràdio Desvern, de 88.FM i 92.95. Bueno, lo que sea. És un cas que no es fiquen en el grup de WhatsApp del Raül Navarro, si us plau, perquè és que és tremendo en el WhatsApp. El Raül està jugant-hi aquesta temporada. Una cosa, mireu, és que aquí el Sitges, el Film Festival, com ve, ja estic ara mateix davant de l'Hotel Malià, Sitges, i hi ha una multitud de gent que m'està mirant, i no per la meva guapura, sinó perquè estic cridant i fent molt de soroll. I volia saber què esteu esperant. Ara, Joan. El tren. Què vols saber? Esperar la vida. Aquí s'ho esperen? Anar a Joan Imri. Doncs, ni més ni menys que anar a Joan Imri, és una de les premiades que s'anyen a aquest premi. Onorificasseu aquí des de quina hora? Des de les 3 o així. Des de les 3 a les 8. Good news! Déu n'hi do, però això què és? Són gairebé 6 hores. Porta un bocadillo de jabón o una pena. Quina pena. De debò, que si no fos d'una radio local, us convidaria sopar, perquè passa que no tinc diners. Però, escolta, que guai, no? I d'on la coneixeu, aquest actriu? D'on la teniu vista? D'on la seguiu? De les 3 de vis-a-vis i de la casa de papel. Quina és la vostra paper preferit de l'actriu? Tots. De seu lema, a la pel·li, qui en té cantarà? Tots, tots, tots. I de molt amals. És un actriu que porta molts anys en el panorama nacional. I fent tots unes altres molt, molt interessants. Val molt la pena. I quina és la música? No només en el cine, sinó en la música. Un segon raó, que volem saber l'objectiu d'aquests aficionats, perquè en teva s'han intrigat, de debò. A veure si ens podem fer una foto amb ella. Però amb tot el Covid sembla una mica difícil. Per tant, veure-la és suficient. Fot això, fot això. Correcte. O un selfie o alguna cosa ràpida, no? I què, veureu alguna pel·li festival o no? O només veniu a veure-la? Ah, bueno, guai. Moltes gràcies. Bueno, mira, també és un ploçol d'aquí de Ciches. Jo de Vilanova. Ostres, Vilanova! Pilates, que són novanes. I tu? Jo soc de Cunit. De Cunit, de Tarragona. Dani, se t'estan agafant la capa, eh? Sí, mira, tenim aquí gent de Cunit. I com tornaràs, tu, ara, a casa teva? Perquè això és una intriga bastant... No et portarà la nat, Joan, suposo, no? No, al principi et dono un tren. I si no, doncs truquem el meu pare. A l'abril, si us plau, el pare de l'abril, que es presenti ara mateix a l'hotel Malià, fer de bon pare, si us plau, i l'haig de recollir en un cotxe. Sobretot és... Sobretot és molt important que, quan surti allà, no voltin per Ciches, perquè, si no, aquell senyor d'abans s'enfadarà. Exacte. Sobretot no volteu per Ciches, perquè jo no m'ha enfadat... M'ha fotut... A vis, els que vagin en compte. Jo només us ho dic. No us ho dic. Que fem broma, però estava ben feta. Estava justificada. Estava justificada la bronca. El que passa és que, en aquell moment, jo no m'ho esperava. Estava ben estalvista, i de cop i volta, s'ho presenta aquell bon amall amb aquelles intencions, i, clar, pensava que m'estaven brunquen a mi. I no, estaven brunquen al festival. En Gensala, en Gensala, han consigut més a tothom. Bueno, si un cas, anem a acabar la programa, no? No, tranquil, tranquil. Tenim un minutet tancada, el vos. El bizcocho, el bizcocho tengo que sacarlo del horno, i jo crec que això ja s'està a punt d'acabar. Gràcies a tots els que ens receu escurtant. Explica'ns, últimes conclusions, Dani. Estàs al Mali, ara, i com estàs veient el panorama, ara? Doncs, com us deia, el panorama és el següent famílies, adolescents, sobretot entre 13 i 18 anys, nens i nenes, nois i noies, que estan aquí esperant a la seva actriu, aquests ídols de masses, que apareixerà en qualsevol instants, a partir de les 10 de la nit, per aquest ret carpet, per fer un festival, una nit més, gaudint del millor cinema, gaudint dels millors actors i actrius del panorama espanyol d'Anguany, que la veritat és que és un cinema, és un festival de cinema, que Anguany està rebent moltes pel·lícules internacionals, moltes pel·lícules també nacionals, i això també fa molt de goig. Avui hem vist passar a miqués per bé... perdoneu, ahir vam veure passar a miqués per bé per la Catifa vermella, avui hem vist els actors i les actrius de la Vampira de Barcelona, també una pel·lícula de producció catalana, per tant, més que mai fent terra, catalana, espanyola, i sobretot, doncs, també europea, amb produccions franceses, entre en altres països. Per tant, la conclusió és, terror, encara que sigui amb mascareta i amb precaució, però sempre terror i fantasia, assitges el mes de novembre, no el mes d'octubre, perquè el mes de novembre també. Sí, sí. Molt bé, Dani, Dani. Acaba de gaudir d'aquest festival. Ja ens explicaràs millor en el programa de la setmana que ve. Segurament podrem portar-vos més novetats. I parlar-vos més de les pel·lícules. Ja haurem fet un tasc del festival. Ah! Adeu! Adeu! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! I... Bonne, bonne, bonne, bonne, One life you got to do what you should. One life, with each other. Sisters, brothers, One love, but we're not the same. We got to carry each other, carry each other. Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... finden la notícia't, tant en altres llocs. Escoltes,radiude Svern, Tnton gates, Radiude Svern &San Junis purant que arrenc제가 el volc ç