Sempre comes aдar. Benvinguts i benvingudes al programa de cinema que tant us agrada. Jo sóc Daniel Martínez i estem aquí a Cinema Alegresca. Amb tots vosaltres durant aquests propers 50 minuts parlarem del satèart amb els millors, amb el millor equip, que té la freqüència modulada. A la meva esquerra, la fantàstica, ella és Laia Vidal. Molt bona, és Laia. Hola, Dani. Ai, que sensual, que simpàtica i que fantàstica, que ets Laia, per favor. Gràcies. Em sento a l'agada. Saps allò que diuen a vegades? Hi ha veus boniques, que després les veus i són llexes, les persones. Tu no, tu ets una veu bonica i ets una noia guapa. És una noia legant, guapa. Pensa que diries, doncs també és el teu cas. Erem a fer aquest... Bueno, i a l'altra banda tenim també una persona molt atractiva. En Raül Navarró, molt bones. Sí que és el meu cas, no? Com està, Raül? Bé, bé. I de fet no és una... Sí, sí, sí. Això ha vingut, no? Sí, totalment. Atractiu no us guanya ningú, això està claríssim. Però una persona que sap mora les tecles com ningú, aquest és Josep Montano. Sí, sí, sí. Ha quedat bonica, però li acabes de dir lleig. No, home, no. Josep Montano és... Atractiu no us guanya ningú, però Montano s'ha de veure les tecles. Home, què dius, com es que et digui? Home, no, que no, que no. Josep, no et sentis ofès, per favor, que ja saps que jo tinc molt de carinyo, per mi ets tomatx. Bueno, ja parlaré la setmana que ve, ara no. Vale, vale, vale, parla la setmana que ve i digues el que vulguis. Però bueno, si una persona us guanya aquí a tots amb guapura, aquest sóc jo, Daniel Martínez, que arrenca una vegada més un programa de Cinema Alegresca. Benvinguts. I és que no tinc àvia, com podeu veure, no tinc àvia, no tinc abuela, perquè aquí m'ho dicto, però tampoc tinc guió, perquè si fa 4 antapurades una cosa especial... És l'únic dia que anem a la setmana. És que no tenim guió, no, no, és el que et dic. 4 antapurades igual sense guió, i així ja estem. Hi ha coses que no canviem. Quan el fem, ens faran fora. No, és que quan fem guió, el programa surt malament. Jo ho tinc d'allò. Perquè nosaltres som naturals, som espontàmics. Som bohèmies, aquí, bohèmia, bohè... No xes de bohèmia. Avui arrenquem una vegada més el nostre programa de Cinema Alegresca. Arrenquem una vegada més el nostre programa setmanal, com sempre, Cinema Alegresca, Evox, Ràdio Molins de Rei i Ràdio d'Esvern, i una pregunta com la Copa d'un Pi. Avui no us l'he enviat. Normalment us envio la pregunta vegades per fer-vos com la Juda, no? Perquè us intento ajudar i dic, vinga, va, els enviaré el matí. Alguna vegada. Una vegada ja, una vegada ja. Perdoneu, la meva intenció era enviar-vos cada setmana la pregunta, que poguéssiu pensar, perquè sigui més fàcil per a vosaltres, també, a l'hora de respondre. Però és que a mi m'agrada més el natural, pillar-vos com tot el d'Esto, com tot el... I avui la pregunta és, quin és el monstre més monstruós del cinema per a vosaltres? Perquè on gastem, encara, amb la 5300 edició de Festival de Sitges, tot i que acaba, ja diu menja, si la Còbita els deixa, estem parlant una mica també dels monstres, no? Quin monstre més monstruós, la Llavidal? És que, Dani, el fill és una mica... Ja ho sé, que et pillo, però és que a mi m'agrada pillar-vos. És que té gracia. I no val dir Josep Montano, eh? Ja, estima. Ai, el Josep em diu pel pinganillo alien. Perquè, si una cosa no sabeu i ara us dic, el Josep Montano agrada molt les històries de l'espai. Les històries de l'espai li fascinen. I, clar, els aliens que venen d'allà de l'espai... Monstres, quasi tots, eh? No tots, però quasi tots, eh? Sí, sí, sí. Mira, podria tirar alguna cosa així com el Montano, no? Algun clàssic i tal. I tiraré clàssics, eh? Però tiraré els clàssics d'uns monstres que potser no són tan... Tant monstruosos. Tants grans com pensem, inicialment, quan pensem en un monstre. Però jo crec que tot i ser petit, de petit, com a mínim, em van fer passar bastant tapó. I inicialment, pensem en els gremlins, però... Oh! Però em quedaria amb uns pitjors que em van fer una mica més d'enguny, en aquest sentit, els críters. Ua, jo pensava que eren els gremlins. No, em quedo amb els críters. Bueno, és que, de fet, t'havia... T'havia preparat la banda sonora. Realment, en final, em valdria amb dos o dos, eh? Al final, són monstres petitets, que no els veus a venir i són quasi més pitjors. I estic recordant un comatratja de fa molts anys, o fa uns anys, com a mínim, bastants, crec. D'animació, que es deien... Chups, chups. I tenen un nom molt monuc. Sí. I, bueno, s'explica el comatratge així, molt ràpid, eh? Hi ha una mena de pollets molt petits, en una mena de bar, hi ha un d'estaterrestres, i arriba un d'estaterrestres molt excertat, dient, que venen els chups-chups, que venen els chups-chups, i tothom s'espanta, tothom cobra. I, malament, hi ha entrant en aquest bar aquests pollets petitets. Ostres. Al final, es acaben menjant a tothom. Ostres. Com són uns crits gegants, que obren la boca de manera menja, i es mengen a tothom, és molt seny i una nena. Les aparences enganyen. Però això dic. Aquests petits, com crits, jo em quedo en grats. Home, clar, clar, en el pot petit, i ja la bona confitura. L'Alla Vidal, en quin monstre cinematogràfic et quedes? Doncs estava pensant en un monstre que no és exactament un monstre, sinó que té una part d'humanitat que potser no es nota simple vista, però està perquè anteriorment va ser humà, i estava pensant en la mosca de... Ah, jo pensava que anaves a la bèstia. No, no, perquè tampoc és el monstre més monstruós del cinema. Estava pensant en aquest, bàsicament, pel transfons que té darrere, per tot el que passa a la pel·lícula, i aquest protagonista que acaba convertint-se en un monstre per accident, i tot el que comporta és una història que a mi m'agrada molt, i realment veure aquesta criatura amb els mitjans que hi havia en els anys 80, crec que és de l'època que és la pel·lícula. En Montà no ha tocat la mosca. En Montà no ha tocat la mosca, perquè ha estat a punt de matar una mosca. I això, que és un monstre molt dramàtic, amb una història molt dramàtica, però que també fangúnia, fàstic, té aquesta part de gòria, o sigui, és com que ho té tot. Home, hi ha un actor, Rafa, Jeff Gottblum, que és a l'Eloi. I jo em quedaré amb un més mono, més moni, perquè jo me'n vaig a... Llavors, no, és monstruós. Sí, home, sí que és monstruós. Maig Wasowski. Home, Maig Wasowski, amb aquell ull, aquella bola verda amb aquell ull... Home, és mític. Jo, el Maig Wasowski, m'agrada molt, i el Solimam, que també, doncs, li agafes carinyo. Aquest duor. A nosaltres també ens agafareu carinyo, i si no, doncs, bueno, mira, maig Wasowski. Però esperem que sí. A la pregunta ens anem a L'Alla Vidal i la ciutat de les estrenes. Té a tocar-ho. Ja, però és que la setmana passada també estaves de presentadora, i és perquè no se't pugeixin els fums. Perquè ja sé com et conec, que ja et conec, saps? Que et duen un ritme i ja agafes l'altre. Tampoc seria la primera vegada, eh, Dani? Ja, però és que no vull tornar-me a despertar dins d'un piano, l'Alla Vidal. Has de traumar aquella experiència. Però no puc veure els pianos, eh, a partir de... No, no, no, tu diré en sèrio, és segur, traumat. Mira, hòstia, un piano. No se reuanya sense l'Alla L'An. És el que es va botxar. Bueno, vale, ok, m'encanta l'Alla L'An i em seguirà agradant, Raül. Però avui no és el tema que no s'atanya. Avui hem de parlar d'aquesta carta llira que segueixem una mica estranya, no? Perquè encara tenim el cinema a mig gas. Correcte, o sigui... Jo us recordo que no només us porto les estrelles cinematogràfiques aquesta temporada, també us porto les estrelles que podeu trobar a les plataformes diferents de streaming, però començarem, en primer lloc, amb el cinema, com és habitual i tradicional, amb una estrena que ve directament de sitges. I, de fet, tenim aquí una persona que ha vist aquesta pel·lícula i ens pot explicar sense spoilers que li va semblar que estem parlant de No Mataràs. No Mataràs. Sí, una pel·lícula de Mario Casas, bueno, protagonitzada. Mario Casas, juntament amb Milena Smith, que és l'altre protagonista i és el seu primer paper, de fet. Sí, de fet, crec que ens va explicar el director que aquesta noia estava treballant en un hotel. Ah, perquè hi vau treballar, ah, hi vau entrevistar el director. Bueno, el vam veure, ens va fer la introducció a la pel·lícula, i en aquell moment va estar explicant que no sé si treballava en un hotel, aquesta noia i tal, la vam veure per Instagram, els va agradar, i venga per dentro. I la veritat és que fa treballar molt bé, sinó que equivocos la noia, la cop protagonista, amb Mario Casas, i treballen molt bé els dos, és una història per deixar-se'n portar. Jo crec que és bastant... amb un ritme bastant estrepitós, jo crec que això també mola, no? Perquè amb un festival de cinema fantàstic i de terror, doncs això també està guai. I a mi m'agrada molt el ritme que porta, m'agrada molt com treballa Mario Casas, que normalment a vegades no és un dels actors que jo destaqui, en particular. No direm que no és santo de la nostra devoció, però... Bueno, però hi ha papers, per exemple, quan em va treballar la Marta Argarona, amb el fotor de Madhausen, també em va agradar bastant. I a mi m'agradaria que hi hagués una pel·lícula, que va ser estrenada fa unes setmanes a Netflix. No, amb aquesta pel·lícula, la veritat és que m'agrada molt com treballa, i té una mica de tot aquesta pel·lícula. Xuls, que té una fotografia bastant interessant, té un bon ritme, una bona música, que et porta tot el rato en aquest ritme desenfrenat, i la veritat és que tinc moltes ganes d'escoltar, si no, aviam si hi ha els nostres ullens al cicri de l'atenció. Doncs us explicaré una miqueta més data sobre No Mataràs, és una pel·lícula, òbviament, que ve d'Espanya, produïda per Castellà o Pictures, i després d'altres productores més reconegudes com Filmax, Movistar Plus, Televisió Española i TV3, també. També està distribuïda per Filmax, es tracta d'un thriller dramàtic, ple d'aquesta estrepitositat, com deies tu, Dani. Dura una hora i mitja. El director, en aquest cas, és David Víctori, és el director de pel·lícules com El Pacto, i la sèrie Pulsaciones. Després, respecte a la Cineopsis, anem a explicar una mica de què va, però ja que l'has vist tu, Dani, explica'ns de què tracta No Mataràs. Doncs No Mataràs tenim un protagonista, que és el paper que encarna el Mario Casas. Que es diu Dani, també. I doncs és un noi molt... que ha passat per una situació familiar molt dura, d'acord? Que no desvellarem quina és, perquè tinc una mica més d'intriga. Si busqueu la Cineopsis d'Internet, es desvella. Sí, es desvella, d'acord. Nosaltres no ho farem. No passa una situació bastant traumàtica i dura amb la seva germana. Juntament, els dos es fan costat una a l'altra, però ell té un somni a complir en la seva vida, i és que és viatjar pel món. Sí, a la volta al món d'un 80 dies. Correcte. I, malgrat aquesta situació traumàtica, sembla que ajudarà una mica també que les coses s'han lleugerit, les seves càrregues personals també s'han lleugerit, i li permetrà fer aquest viatge. Quan es decideix fer aquest viatge, passa una nit on va a sopar, típic, no? Típic a nit que vas a fer un bocata... Per acomiadar-se, no? Mentre es va preparant coses del viatge, encara que no les té totes, i amb aquella nit es troba una noia que no té diners, i a la qual ha de convidar sense conèixer de res el sopar. I li ha de pagar el sopar perquè la noia no té diners, i li demana que em pots pagar el sopar, és que no tinc pasta, perquè a partir d'aquí la noia va creant una relació amb el personatge de Mario Casas, amb el Dani, que s'anirà desenvolupant a llarg d'aquella nit, perquè aquella nit s'aniran passant coses, i plegats s'aniran fent una amistat que potser no és del tot bona. Mmm, vaja, vaja. Sí, sí, sí que té bona pinta. Sí, sí, la veritat és que sí. I té molt bon ritme, i van passant cosetes, i la veritat és que el desanyllàs està molt bé, i un bon final, un final molt xulor. Doncs aquesta és una de les propostes que s'estrenen avui als cinemes, com també ho és la següent pel·lícula que us vinc a presentar, en aquest cas, una pel·lícula del regne unit, que es titula Les hijas del reig, que el títol original és 6 minuts to midnight, diria, 6 minuts per la mitja nit. Aquest canvi de títols, eh? Sí, sí, no té res a veure, però... Però aquí es titula Les hijas del reig. Està distribuïda per D a planeta, es tracta també, en aquest cas, d'un thriller dramàtic. Tornem al mateix gènere que la pel·lícula anterior. Dura una hora i 40 minuts, aproximadament. El director, en aquest cas, és Andy Goddard, director de sèries sobretot com Dare Débil, The Punisher o Carnival Row, aquesta que està a Amazon Prime. En el repartiment principal li trobem actors bastant reconeguts, com Céline Jones. Podem veure Immersion, Pelliscom, Nacido Rey, d'aquí Nacional, i La Guerra de les Corrientes, també, amb Benedict Cumberbac. També hi apareix Judy Dent, va sortir a Cats, per exemple, a Artemis Faul, de Disney+, i a la saga de James Bond, les últimes de Skyfall, i Spectre. També hi podem veure Carla Jury, ha sortit a una pel·lícula de Sitges, diria, que es diu Amulet, i a Blade Runner, 2049, per exemple. I, per últim, també hi apareix Eddie Isard. Es pot veure a la sèrie Anival, i a la pel·lícula La reina victòria i Abdul, entre d'altres. Us situo una miqueta. Resulta que estem a l'estiu del 1939, gairebé començant la Segona Guerra Mundial. Tenim el senyor Tomas Miller, que és un professor, que ha acceptat un treball d'allò més polèmic, una feina molt polèmica, que és ensenyar anglès dels rancs de l'exèrcit nazi a un institut d'Anglaterra, que és l'Institut Augusta Victòria, a la costa sud d'Anglaterra. Aquestes alumnes han de prendre gramàtica anglèsa, obres de Shakespeare, amb l'objectiu de representar tot el que es desitja d'elles i tot el que s'espera d'elles com a bones dones alemanes que són. I, aleshores, el profe té l'emissió d'ensenyar-los anglès. Però tot canvia quan un antic professor d'aquest mateix institut apareix mort sense cap mena d'explicació, i aquí és on comença la part de thriller de la pel·lícula i hauran de resoldre el misteri. Cal afegir que, en aquesta pel·lícula, si la aneu a veure, potser m'esculteu en algun moment. Sempre està bé. Sí, escoltar la roba de la llavidal és formidable. I la veritat és que... La llavidal és una pel·lícula d'esquadra... La veritat és que ho hem de reconèixer, són fans teus, laia. Això ja ho tens. No us diré on aparec, perquè no hi aparec gaire, però potser si persteu una miqueta l'uïda, esculteu alguna coseta. Perarem atenció. I després hi ha altres estrenes que hi ha al cinema, perquè ara passarem a les plataformes. Hi ha bastantes, la veritat. La veritat és que s'estrena en austràlia tras les esmeraldes verdes. També s'estrena un drama sobre Eta i el terrorisme, produïda per TVE, la que es titula Anne o Anne. També s'estrena Corpus Cristi, un drama entre Polònia i França sobre la religió. De la mateixa manera també és un drama de religiós basat en fets reals. La següent pel·lícula, que és Fàtima, la pel·lícula. També tenim als cinemes el drama Argentí sobre la maternitat, que es titula De Nuevo otra vez. També podem veure Pellis com Vitalina Varela. És un drama vingut de Portugal i dirigit per un director que es diu Pedro Costa. També podrem veure Crecendo, un drama alemany sobre música i el conflicte Arab-Israelí, barrejant aquests dos conceptes. I també podem veure altres estrenes com Cúningam, un documental biogràfic sobre Vall, vingut d'Alemanya. Un altre drama que parla de la infància amb Bèlgica com a país d'origen, que es titula Vinti. I per últim tenim dos documentals. Un que es titula La Española, la de Torres, un documental sobre Antonio de Torres Jurado, que es diu que és l'inventor de la guitarra actual i que és bastant desconegut, i en aquest documental s'expliquen una mica la seva història. I per últim l'altre documental No Nacimos Refugiados, produït per TV3 i que va sobre la immigració. Doncs queda dit, aquestes són les estrenes en cinema físic, però després també tenim el cinema més plataformònic, que són les plataformes... Ui, ui, això és costat d'Alemanya. Però s'ha agradat un nou terme. Plataformònic. Però són bé, entre platforma i armònic. Plataformònic. Aquesta setmana, us porto estrenes d'entre el 10 d'octubre, entre el 17 passat i avui divendres 16 d'octubre, he de dir que la majoria s'han estrenat avui divendres. A Netflix tenim una pel·lícula amb un repartiment bastant interessant, com és l'Eddie Redmayne, per exemple, l'Ànimal és fantàstic, la teoria del todo, entre d'altres, que es titula El juicio de los siete de Chicago. És una pel·lícula que ve d'Estats Units, juntament amb Gran Bretanya i la Índia, que s'ha estrenat avui, precisament, es tracta d'un drama social i judicial, que també barreja thriller i està basat en fets reals i dura dues hores i poc, dues hores i 9 minuts, aproximadament, dirigit pel director de Moly's Game, que és Aaron Sorkin. Molt bona, aquesta pel·lícula. Doncs us explico una miqueta el context, igual que he fet amb les xiques del reig, perquè entengueu una miqueta la situació de la pel·lícula. Ens trobem l'any 1969, on es va celebrar un dels judicis més populars de la història dels Estats Units, on set persones, que són els protagonistes d'aquesta pel·lícula, van ser jutjats després de ser acusats de conspirar contra la Seguretat Nacional del país. Aquest fet va comportar una sèrie d'altres conflictes nationals, que van comportar manifestacions, moviments de la ciutadania, entre d'altres coses, que van passar la posteritat en una època, com era els anys gairebé 70, que va suposar un gran canvi de tots els nivells de la situació nord-americana. Molt bé, molt bé. I si mireu el trailer té bastant bona pinta, la veritat. El juicio de los siete de Chicago. I després tenim una estrena d'una plataforma que no sol portar contingut original, que, a més, Disney+, que ens porta una pel·lícula original que s'ha estrenat avui també, titulada Clouds, de dels Estats Units. En aquest cas és un drama adolescent sobre música i que també inclou un punt de malaltia, relacionat amb una malaltia. Ara us explicaré quina és amb les sinopsis. Dura dues hores. Justin Baldoni, aquesta és la seva segona pel·lícula. La primera va ser a dos metres de ti, crec que del 2018. I, en el repartiment principal, trobem a Stefan Argus, que ha sortit a una pel·lícula que es diu Summer03, i Sabrina Carpenter, és una cantant, que també va sortir, per exemple, a la pel·lícula de Netflix, Tal Girl. Us explico una miqueta d'aquí a Clouds. Tenim el protagonista, és un jove de 17 anys, que es diu Zack, que té un talent musical increïble. Però, per desgràcia, descobreix que té un càncer, només comença la pel·lícula, i aquest càncer s'estès i només li queden 6 mesos de vida. Aleshores, en Zack ha de decidir invertir el temps que li queda, perseguint el seu somni, que té a veure amb la música, i decideix fer un álbum amb la seva millor amiga, que és la Sabrina Carpenter. Aquest álbum, ràpidament, es converteix en un fenomen viral, el publicen a YouTube, tenen un de visites, i la gent tractua molt, i a poc a poc aconsegueixen l'èxit que el Zack anava buscant. Però, a mesura que passa el temps, el seu estat de salut va empitjorant cada cop més, i haurà de veure com compagina aquest èxit amb el poc temps que li queda. Doncs queda notada també. Jo he vist la de dos metres de ti, i, bueno, suposo que és una mica el cinema... Sí, serà del mateix estil. És el cinema que porta aquest director últimament, no? Correcte. De fet, aquesta és la segona pel·lícula. I, per últim, us porto altres estrenes més breus, que podem trobar aquesta setmana a Amazon Prime i a HBO. Comencem per Amazon Prime, que ens porta dues pel·lícules d'una saga de quatre pel·lícules, que es titulen Welcome to Blumhouse, que són perfectes per aquest Halloween, que es titulen Mal de Ojo i Nocturno, juntament amb El Engaño i Cajas Oscures, que es van estrenar la setmana passada. Si voleu un marató de pel·lícules per aquest Halloween, podeu afrontar-vos aquestes. Home, Halloween és típic, no? Sí, de terror, això. I amb aquestes quatre pel·lícules, que són de Welcome to Blumhouse, doncs està bé. I després també s'ha estrenat la pel·lícula de Juego de Espias, una comèdia d'espionatge que es va estrenar precisament aquest mateix any. I, per últim, molt ràpidament, tenim HBO amb pel·lícules com The Blind Side, un senyor possible, també les pel·lícules del diario de Bridget Jones i la continuació. També hi està Casper, per si us interessa. Una altra pel·lícula, que és La telaranya de Carlota. I, per últim, dues pel·lícules que són Crueldat, Intolerable i Sin Rodeos, la comèdia de Santiago Segura amb Maribel Verdu i això. Molt bé, que he de dir. Jo voldria destacar que, amb a fer un vídeo l'altre dia, vaig veure una pel·lícula que no havia vist encara del Robert C. Mekis, que es diu Bienvenidos a Marwen. No sé si hi deu vist, però bienvenidos a Marwen del Robert C. Mekis amb el Steve Carell. Us la recomano molt, perquè juga una mica amb els ninots. És un home que fa fotografies de ninots rotllo barbis i coses d'aquestes. I que està basant en un fet real i està molt bé, en barra de molt. Perquè treballa la tècnica de stop motion però amb ninots i està bastant xula. Us la recomano. Jo crec que és una pel·lícula molt interessant. Després d'aquesta recomanació que podeu trobar a Amazon Video, ens anem a una recomanació que no podrem trobar a plataformes digitals, perquè és única, única com ell. Això és la rapesca amb raó, una barra. Remena, remena, nena. Seria la versió en anglès, el seu senyora. Raman, remena, nena. M'has enganxat de pistada. És la remena en en americà. Sí, sí, seria una mica això. Total, total. Raül, il·luminen-nos. Avui no sé si us il·luminaré o us puc ensenyar aquí. Després ho pensaré a Instagram. Sí, fem unes stories. El meu fill Pau em va dir aquesta setmana i em va dir això. Puc escriure el que pots parlar aquesta setmana. I ell mateix va posar l'ordinador, té 6 anys, i va agafar la pel·lícula que li va semblar, i em va fer tot un detall que podria veure. Que té el dito, l'any... Ho vas escriure amà, eh? Sí. El país s'ha fet, aquí la va dirigir. Aquí la va dirigir John, i aquí la va deixar. I res més. I una sinopsia, que la veritat que no té desperdicis, és molt divertit. Bé, ell en pel·lícula que em va... que em va... em va buscar, o va voler parlar-hi, és Vallana. Vallana? M'encanta aquesta pel·lícula. La tens al teu cor. La tens al teu cor. Bé, doncs ell va buscar Vallana. El més curiós... T'apunto les coses curióses, interessants, que tingui. A part de l'any que sí, 2017, tal. El país, els Estats Units, la va dirigir John. I aquí em quedem. Molt divertit, i em va semblar molt interessant, que us ho fixeu a posar el títol. És Vallana, però després l'ha atxat. Després l'ha atxat i dius, no, Vallana, no. Jo aquí llegeixo, que és Moana. Moana. És que li agrada més la versió original, normal. I m'agafo això. M'agafo això. M'agafo això, i això que... La pel·lícula que ens ha presentat avui, la Laia, de les Sijas del Vell, que també té un títol totalment diferent... 6 minuts. El que és original, no? El títol original. I és que, en aquest cas que parlàvem de Vallana, aquí a Espanya, la coneixem com Vallana, la versió original dels Estats Units a Disney, és Moana. És un títol que, tot i que aquests canvis de títol, moltes vegades van condicionats per a les distribuïdores, perquè pensen que aquí, en un altre país, potser tindrà més força amb un altre nom. Té més gancho. Té més gancho, o fan spoilers, no? Ja, ja, de vegades no m'he de fer. En aquest cas és la mateixa Disney, la que va utilitzar el canvi, i ho va canviar perquè una marca de productes... crec que són cosmètics, la Casa Margot, té una marca registrada com aquest nom, com Moana. Un dels seus productes es diu Moana. I llavors, però no en té en conflicte, li van canviar el nom, i li van canviar per Vallana. Mira que penses, una empresa com és Disney, tan tot poderosa, que podria negociar i això, però mira, per estalviar-se... Correcte. No volen tan segons quin, ja té uns altres conflictes, que no pot escapar-se tal qual. Ja, ja. Si teniu en compte que el significat maurí de la paraula Moana és OCA, o mal profunda, però diu d'alguna manera, Vallana és un nom taïtià que significa aigua de la cova. Més o menys seria bastant... Més o menys sí. Una significació, un significat bastant semblant. A Itàlia també pot ser algo semblant. A Itàlia, aquesta pel·lícula es coneix com Oceania. Ah, sí? No ho sé. Pensant que tot Europa es deia Vallana. No, no. A Itàlia, per exemple, es coneix com Oceania, ja que el nom té una altra connotació de Moana. Moana pot ser, o pot ser, o com es deia, una altra una mica així, va ser un actiu de cinema per adults, molt popular, que va venir el 1994, i que va tenir una sèrie d'animació, aquesta actiu porno. Aquesta era de cinema per adults. Llavors, per un... Aquesta se'm similitud amb aquesta actriu, i van canviar el nom, i van posar Oceania a la pel·lícula. I per què no van posar-li Vallana també? És que amb aquest motiu de Moana no li van posar, però després Vallana, que també era una marca registrada allà, i és com... Sí, sí. Però, bueno, sempre han conegut centenars de casos d'aquestes. La Vallana hi ha moltes vegades, quan presentar pel·lícules ens trobem en aquests casos. La taula d'anterior.Correcte. La pel·lícula Jous, que significa mandívoles, no? Sí. Com la de Sitges. Es va comel·litzar aquí a Espanya com a tibodón, no? Sí, sí. A Bedy Bad Trip, que és com un viatge molt dolent, es va traduir com de segona en Las Vegas. Són només dos exemples de títols de pel·lícules que s'han traduït de manera literal. Perdona, que no s'han traduït de manera literal. La traducció està determinada per factors culturals i per l'objectiu de captar l'atenció del públic. Hi ha un estudi publicat a Procèria que analitza les operacions conditives que expliquen la traducció de 100 títols de pel·lícules en castellà i en francès, però, bueno, ens interessa amb el que som en castellà. La més utilitzada és el punt potenciament. És a dir, quan saleva un concepte del títol original, fins a un punt superior de l'escala, en pel·lícules com Malaïts Bastards, no? Malaïts Bastardos. L'original és Inglòdios Bastards. Bastards? Bastards, cuidado aquí. Bastards. Ostres. Per dir-ho d'alguna manera, és com un joc d'expressió. O mentides arriscades. La mentides arriscades, no? La temporada ha passat el que us heu passat per la d'elles, que l'original és Julais, no?, mentides veritables, per dir-ho d'alguna manera. Verdades mentides. Aquestes utilitzen aquest mecanisme. Una altra pràctica molt habitual és substituir un concepte genèric del títol original que està allà, a la qual cosa es coneix com paramitparametrizació. Com ara, per exemple, el diari de Noa. L'original és de Notebook, tal qual. I això és especificar una cosa, no? Correcte. Ja estem els especificats. El diari de Noa. Estem parametitzant. O l'original de dos policies rebeldes, que l'original hi ha bat boys, xicos malos, i també es va recordar el mateix mecanisme, les dos policies rebeldes. Antibodón es va utilitzar l'expansió metonímica. És a dir, una part del significat del títol original, jaus o mandívoles, s'espandeix en la traducció, no? En el dotze del patíbul es va atenuar un concepte del original, que es deia de Diuti dotzen, que significa els dotze bruts. Per tant, la qual cosa es denomina mitigació. Dels centítsos analitzats en aquests estudis que us parlava, el mecanisme més utilitzat va ser el potenciament, com deien. I perquè té un major impacte comunicatiu. Que crida més l'atenció. Correcte. Normalment són les distribuïdores i productores a través dels seus departaments de màqueting, els que decideixen de quina forma tradueixen els títols originals de les pel·lícules a molts països, i que s'opti per conservar els títols en uns altres països. A dos països, de diversos exemples més. I abans parlàvem de l'Alan, amb el tema del piano. L'Alan és un d'aquests exemples que aquí a Espanya no es va traduir com la pel·lícula, no es diu l'Alan, es diu la ciutat de les estrelles. I entre parèntesis, l'Alan. Correcte. Entre parèntesis és com el segon títol, és l'Alan. Per això, perquè dos artistes se n'amoran mentre somien, amb Junfa a Los Angeles, amb el musical L'Alan, el títol original de la pel·lícula de l'Alan que té aquest joc de paraules. L'especió de l'Alan és una frase feta que Espanya vindria a dir així com en els núvols, en els Estats Units, aquesta especió de l'Alan és com estan els núvols. Com estan la luna de Valet. Correcte. I per això aquí es va traduir per això. En aquest joc de paraules, com la ciutat de les estrelles, com que estàs en els núvols, i que, a més, estàs espatllat en una ciutat en què hi ha moltes estrelles del cinema, moltes estrelles de l'espectacle. Ha jugat amb el doble. Clar, ha jugat amb una mica... Aquesta menja és brillant, aquest home. Ha jugat amb una mica a tot això. Un altre cas seria el cas de Fotrópolis. Ah, sí, fotopia, no? Sí, originalment és fotopia. Però el que passa és que a Dinamarca hi havia un so que comptàvem una marca registrada que ja eren fotòpolis. O sigui que ja era fotòpia. I llavors es va optar aquí a Europa com fotòpolis a Espanya o a Alemanya, que es va dir, Zomania. Vale. I van haver de buscar alternatives. Ja, altres nàpies. D'això, hi ha moltes parícules. Un canguró superduro, de pacífic. La més sonada, no? La sumián-sumián... Soñando, soñando, soñando, soñando. Soñando, soñando, soñando, soñando. Ah, de Ice Princess, no? De Ice Princess, sí. O este moto está muy vivo. Anem als 80, no? Y es de Weekendens Bernis. No té res a veure. No sé qui, no sé qui. Paco y Juan, go to White Castle, que es van al Castillo Blanco. I aquí es va traduir dos colgals molt fumaus. Correcte, sí. Aquesta també la tenia apuntada. També la tenia apuntada. Aquí a Espanya, quan el cinema també ha sortit fora, també s'ha fet. No és una condició només de cap aquí, sinó d'aquí cap a fora. Aquesta pel·lícula... que jo intentaré dir, que vaig veure en la meitat, Corpo de élite. Corpo de élite. Al sortir fora es va traduir com Heroes Wanted. És a dir, es busquen adois. Ah, ja, ja. Per inclús, la primera pel·lícula de veure a la càmera de Raúl de Baló, per a la ida, ja en països de Venècia, per exemple, i toronto es va traduir com The Fury of the Patent Man. La furia d'un home pacient. Sí, sí, sí. Per tant, inclús, els 8 veïdors bascos ha tingut un munt de traduccions, un munt d'actituds variants quan ha sortit d'aquí d'Espanya. El títol internacional que es proposava era Espanya i Xefèr. Em volia que espanyol. Però a Grècia i Portugal van decidir dir-li Amor a l'Espanyola. A Alemanya es va dir Vuit nons per l'amor. I es servia i ho van donar tot. A veure, a veure. I, canviadé el meu nom per tu. Ostres! Bueno, pues nada, hasta luego, ¿no? És que, d'aviam pensant, no deuen saber que és un basc a fora d'Espanya. Però inclús, en pel·lícules del Modó, per exemple, de los amantes pasajeros, quan ha sortit d'aquí d'Espanya, el seu nom internacional agafava el nom d'una de les cançons de la banda sonora. I'm so excited. Sí. I un que m'ha sortit molt codiós és la pel·lícula que... Una pel·lícula que a mi em va agradar moltíssim, que és la Mítima. Sí. Que en el... Em va tractar sobre una desaparició de dues noies adolescents en algú d'equivir, durant els anys 80, i els polonessos van buscar un nom molt poètic. I es deia Els vells pecats tenen l'ombra llegada. Ostres. Molt poètica. I el títol original era Raül. L'aís l'anima. Ah, molt... vale. I a Canadà, que són francopaulans, que parlen en francès, l'anatomia del doble crim. Anatomia del doble crim. Sí. Ja fan una mica més d'espoiler, no? Sí, sí, sí. I podríem acabar amb un Màgica al Gheu, una pel·lícula d'aquí d'Espanya, del País Valsc, que va tenir molt d'èxit, on hi ha agolles i de més. I és molt curiós, perquè quan a França surt aquesta pel·lícula, és una pel·lícula que ja ha posat un títol en anglès, l'avanta a duir a l'Espanyol. I van posar un títol espanyol que era la nena del foc. En sé. Ostres, tu. No només aquí passa. I referent a això, és un títol espanyol que el títol original és Shown of the Dead, i aquí es va titular Somis Parti. Sí, sí, sí. I ara ja ens una pregunta. Si el nostre programa s'escoltés a Amèrica, com seria el títol de cinema a la gresca en Amèrica, a New York, com s'escoltaria? Fresh Cinema. Cinema Parti. Home, doncs sí, una mica així, no? Parti Cinema. Bueno, Parti Cinema m'agrada, perquè té com un rotllo més refrescant, no? Té un rotllo guai. Sí, la veritat és que passen pocs minuts de tres quarts de nou del vespre, i si ens esteu escoltant un altre horari, doncs l'hora que sigui, perquè és el que sempre diem, el nostre programa està fet per quan vulgueu. Recordeu que després ensenyarem el guió que ha fet el Pau, per Stories d'Instagram. A Roba Cinema a la Gresca. Però ja portem uns quants problemes de la quarta temporada. Estàs tenint més temps que mai, eh? Sí, estic flipant, jo estic supercontent. Ja veus, eh? Supercontent amb el canvi que hem fet de... No sé quin canvi hem fet, però és igual. La veritat és que no ho entenc. Hem fet un canvi de xip, hem trigat quatre anys, però hem fet un canvi de xip, i la veritat és que estic bastant orgullós. Però el queixis, Dani, que sobra que et donem temps. Que no em queixo, que no em queixo. Fins ara, senyores i senyors, CinemaPrix. Dos concursants, un sol guanyador. Qui guanyarà CinemaPrix? I avui a CinemaPrix tenim els concursants de sempre la meva esquerra, la Llevidal. Uuuuh! I a la meva dreta, una barra. I avui anava dient un altre públic bé, però això no puc dir perquè no és veritat i encara ens cauria una bona, perquè si dic que tenim públic, encara ens cauria una bona. Quina unica tuia! Els notifices diuen, no, no, tenim públic, però bé, vam tenir una vegada públic i vam ser molt feliços aquella vegada. Sí, sí, la veritat és que sí. Avui us porto un programa, un concurs, que haureu de posar-vos bastant d'espiles, jo crec que ens ho passarem bastant bé, perquè haureu d'agafar una mica el vostre cervell i explocar-lo al màximo. Us porto un exercici... No sé si és el millor dia, eh? Us porto un exercici d'improvització, haureu d'improvitzar com mai, jo crec. Perquè l'exercici que farem avui d'improvització porta, com a nom, IMPRO-TIME-EXPERIENCE. IMPRO-TIME-EXPERIENCE serà un exercici on us posaré una banda sonora, una situació, i haureu de dir-me, i haureu de fer una improvisació, IMPRO-TIME-EXPERIENCE. Ha quedat clar? Us posaré una banda sonora de fons, us diré una premisa, i vosaltres haureu de crear una escena amb aquesta premisa. Però només en diàlegs, no? Perquè no tenim imatge. Entre nosaltres dos. Us posaré unes premises i tal. La primera premisa és... Estem en un hospital, i no us coneixeu de res, d'acord? I de cop i volta, el Raül li ha basat el que fa a la Laia. A la Samarreta. La Laia està molt enfadada, i es vol disculpar. Que la banda sonora que sentireu de fons us despistarà, perquè no tindrà res a veure amb la escena que haureu d'interpreta. I haureu de jugar una mica amb això. La vostra improvisació comença ja! Perdona, perdona, perdona. Però què has fet? M'has menjat el vestido nuevo. T'he cremat. No està fred. Simplement, aquest vestit era nou, ara anava a la comunió de la meva germana, i no tinc roba per canviar-me. Vés despullada, si total. Però com li he de fer això a la meva germana? T'has tornat boig? Ja tens la raó per putar l'ataca, aquesta. Aquest no la veus tan malament, ara. T'has xelat. I què hi fa, aquí, a l'hospital? Penen cafè, però ara ja no. No veus que... No pot anar a una cafateria? És veritat, que ens van confinar. Ha deixat mena passada. Sortiu, sortiu, sortiu! No, no, no, no m'ho seguis, no m'ho seguis! Aaah! Bueno, era perquè seguís, i ho no heu seguit. No, no, no, no, no, que ens hem quedat bloquejats. No heu flipat, era un doctor que li estava mossegant, perquè un pacient té cero, aquí. Però molt bé, no? Molt bé! Sí! Encara ha quedat... Encara ha quedat, però bé. Ara ja està. Actual, ha quedat actual. Sí, ha quedat actual. Ara esteu en un restaurant, d'acord? I és la vostra primera cita. I no mania en la situació que estem, de ficar-nos en unes situacions que ara mateix no poden. Ja, ja, però us heu de posar... Us heu de posar a esteu en un restaurant, prenent un cafè, i de cop i volta... Bueno, va, un cafè, no, esteu dinant, esteu dinant, tranquil·lament... Jo puc entrar en qualsevol moment. Això és una premissa que també us doveré, perquè tingueu clar que jo podeu interactuar amb mi. Jo faré, potser, de cambrer, o no, o ja veurem. Aquesta premissa és la següent, no? Estem en un restaurant, de la qual és la vostra primera cita, i, bueno, Raül, a tu t'agrada la laia, però a tu laia no ho veus massa clar. Perquè l'acabes de conèixer i no t'acaba de fer el pes. D'acord. I ara sí, comencem. Quan vulgueu. Bé, i què t'ha portat fins aquí? No sé, tu. Internet, i aquestes coses. Ja, oi? És que actualment Tinder... Doncs és molt efectiu. Ah, ja no en tinc, Tinder. Ah, però que, aleshores... vostè no és la persona amb qui he quedat? No ho sé. Vale, per allà està que us poso. La persona indicada. Sí, perquè em sembla que s'han equivocat. Perdoneu. Aquesta és la més a la taula 4? No, aquesta és la taula 5. Ah, eh... Bueno, ja em va bé. M'ha segredat, ja està, ja em veu bé. Jo... I qui... La taula 6 és la lliure? No, no, no, no, no. I hi ha alguna taula lliure? A quin restaurant havia quedat vostè? Al Gostó. Disculpi, però això és el restaurant del parador. Disculpi, però no s'ha equivocat de restaurant. El Gostó està just al davant. Però... Posem un cafè que va ensenyat a l'hospital i ha tirat per sobre. Un cafè? Jo millor me'n vaig amb la meva cita adequada. Moltes gràcies. Ara em va prendre el cafè sol. Molt bé, molt bé, bona, bona. Ara ens posem en una altra situació, d'acord? Ara estem en un aeroport, senyors passatgers, que esteu embarcant, esteu ja a dins de l'avió. I en aquest moment, doncs, està a punt de despegar l'avió, i tu la ja tens una por brutal, aviat, a volar. Tens una por. I el Raül, que no coneixes de res, que se t'ha assegut al costat, que, a més, està en la ciència del mèdio, que no es pot ni moure, tu encara tens ventanilla, però és que ell està en el mèdio. Doncs, clar, t'intentarà ajudar com bonament pugui, però la cosa no sortirà tan bé com pensaven. I tu et poses histèrica per tu, deia. A veure, Raül, com reacciona. I ara... Com teuyents amb els vostres oïdes? Baixeu el volum. Senyors i senyores passatgers, al vol 153, és a punt de despegar. Si us plau, posis... Posis... Ara, l'Alla, fes-t'ho de veu a nof, perquè jo no sóc actua doble. T'ho concentra. Fes la veu a nof. Primer fes la veu a nof, i després ja posarem, que em fa molta il·lusió, això. Atenció, senyors viatgers. Els informem que el vol, el qual acaben d'embarcar, està a punt d'emprendre el vol. Si us plau, posis el cinturó de seguretat i gaudiu del viatge. Tres, dos, un, improu. No, no vull estar aquí. Estàs bé? No, no, tinc... tinc molta por. Tranquil·la, us ha passat alguna cosa. No, no, és que... És que tinc molta por a volar i... Estic posada molt nerviosa. Jo necessito un gataigua. No, no, no! Escolta, sisplau, i got d'aigua, sisplau. Tranquil·la, tranquila. Què li passa, senyor? Aigua, ja t'ho dic. Tancil·la, tranquil·la, el bateixis. De qui tens por? M'he tirat l'aigua sobra, sisplau. Sí, sí, llavors... 어쨌든, quietita... Si al revés em està cayent tot a sobre. Però què et fa por, de volar? Doncs que tinc por, que tinguem un accident. I no pudeu veure més a la meva família i haver de morir al multat de les gentes coneguda. Si us plau, vull baixar, no vull viatjar, sisplau, deixeu-me sortir, deixeu-me sortir. Home, jo podria sortir, però aquest senyor d'aquí està una mica adormit. Pots sortir per sobre. Però, però... El motor, el motor, el motor. Ja el motor, si no s'ha enlaïdat, tranquil·la. Que... Que total. Una pandèmia que hi ha, aquest avió, mira, que cal. Us estic fent petit, però la veritat és que estan quedant impros molt interessants, eh? Estan quedant idees molt interessants. Aneu-les agafant, perquè mai se sap, potser, per una ficció sonora, agafar, arreglar alguna d'aquestes idees. La veritat és que sí. Doncs, estem a punt ja d'acabar programes, de finalitzar aquest... Què és, el quart programa, ja, de la quarta temporada? Idéa, hi voltem pocs, però... No sé quin número és, però la veritat és que molt contents d'estar aquí amb vosaltres. Recordem que la setmana que ve tenim un especial de Sitges, que farem el especial del festival de Sitges, per tant... Podem caldir del millor, del bo i millor del festival. Encara esteu a temps, si voleu veure alguna de les pel·lícules del festival, de manera online, o de manera presencial, però la presencial és complicada. Doncs, de manera online, encara està disponible en el programa, entreu a Sitges Film Festival, i podeu veure la programació que hi ha. També us convidem a entrar a Roba, si no me l'agresca, on podeu trobar tota la informació que hem anat recapitulant aquests dies del festival, imatges inèdites dels fotocalls, entrevistes, etc. O podeu anar trobant també el nostre perfil d'Instagram i el nostre perfil de Facebook. També podeu aprofitar, escoltar, els altres programes d'aquesta quarta temporada i Vox. I jo crec que ara hem de començar a convidar també els nostres ullents a que es vegin preparant pels propers programes, perquè venen coses molt interessants, com, per exemple, el programa especial de la setmana que ve de l'especial Festival de Sitges, que ha sigut un festival molt atípic, molt diferent, i que crec que també hem gaudit a pesar de les inclamències sanitàries que hi ha hagut. I tenim coses per comentar. Això és una cosa que hem comentat d'aquestes quatre contemporades entre nosaltres, que ens agradaria tenir una mica de... De fitback. De fitback amb els ullents, que puguin donar les seves opinions, o no és la casa en l'aire, però una mica d'aquesta interactuació amb ells. Jo crec que inclús la pregunta que fas al principi del programa es podria transmetre, escoltar el programa i voler respondre aquesta pregunta. Jo crec que, a més, és una bona interacció amb vosaltres. Queda dit, que tothom està convidat les portes de ràdio Molins de Reis i de ràdio d'Esvern. Recordem que també la missió del programa es fa efectiva als dimarts de 8 a 9 a ràdio d'Esvern, i que ens podeu escoltar també a la missió de Sant Justenca. Nosaltres molt feliços d'anar participant en tot el que podem. I més, i ara sí, una vegada més, no us anuegueu amb les crispetes gaudiu del cinema, perquè sigui des de casa, i a seguir gaudint d'aquest satèar que val molt la pena. Fins aviat. Adeu! Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Ens t'ho hauran fer red, humili.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.