... Molt bones benvinguts i benvingudes al programa de cinema que a més us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Una vegada més es copin els micròfons de Ràdio Molins de Rei, perquè ara sort que tenim aquestes escometes meravelloses, que hi ha un protocol aquí establert a Ràdio Molins de Rei, impecable, perquè puguem evitar la propagació de la Covid-19, i ara tenim aquestes escometes protegides, tenim la distància i la seguretat, i amb les meves empares ho tenim tot a punt per fer programa amb tots vosaltres. I avui, a la meva esquerra, com sempre, amb una mirada flagrant, i amb un somriure despampenant, laia Vidal. Hola, laia, què tal? Hola, Dani, bona tarda. Bon vespre, millor dit. Bona notícia. Bueno, és el que diem sempre. A l'hora que ens estiguis escoltant, és igual. El més important és que ens escoltis. Exactament. I ara, a veure, nosaltres diem vespre, és igual si és molt tard a la nit o molt d'hora a la tarda, perquè és que ara cada cop es fa fosca abans. Sí, és veritat, és veritat, cap a les 5.45... Cap a les 6, més o menys, ja està fosca. Sí, cap a 3.4 de 6 i les 6 ja comença a ser fosca, per tant, tenim més marge de... El vespre dura més en aquest sentit. Totalment. I avui no està a la meva dreta. La dreta? La dreta? M'has de dir l'Àxel en britànica. A sense britès. Sí. Bueno, la meva dreta el tinc davant, perquè avui també és l'home de les mil tecles, Raül Navarro. Buenas tardes. Buenas tardes. Ja pots parlar normal, eh, Dani? Sí. T'ho agraïdia amb tots, sí. Home, a veure, ets de reconèixer que faig coses pitjor. Vull dir que l'Axin tampoc em surt amb una... Ah, no, no, no. Clar, en comparació amb altres coses que em surten pitjor. Evidentment, no em surt bé, però sí que em surt millor que altres coses que em surten pitjor. Clar, no cal dir-ho, Dani. No cal revelar aquestes coses pitjors. Estems punts febles. Has de ressaltar les teves virtuts. El més important és que així som nosaltres de naturals, per tant, si el que està sentint t'agrada segueix no us escoltant, i si no, doncs canvia de més hora que hi farem. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Quarta temporada ja d'aquesta fantàstica emissió que fem setmanalment amb la meva... El nostre estimat programa. Sí, el nostre estimat programa. El nostre fillet, perquè al final és com un fillet per nosaltres. Com li agrada parlar, com li agrada parlar. És que no em deixen ni parlar, l'Alla Vidal. És que aquella vegada que vaig fer de presentadora, quan tu estaves a Sitges, doncs em vaig quedar amb una... Se'n van pujar els punts, l'Alla Vidal. Però ets de reconèixer que la veritat és que fem una família preciosa, una família de tres, un trio, però això de trio sona com una mica malament, i preveixo la família de tres. També les edats són una mica... Home, poden haver-hi famílies de tres, eh? Sí, sí. Per això faig una família de tres, són famílies, una família numerosa. Bueno, la qüestió és que estem aquí a Namizia, des de ja fa quatre temporades, i estem molt feliços i felices d'estar amb vosaltres. També a Ràdio d'Esvern, des de fa una temporada. Aquesta ja és a segona vegada, per tant, si ens esteu escoltant per les zones del 98.fm o per e-books, que s'apigueu, que ens podeu seguir també a les xarxes, a roba Cinema La Gresca, a Instagram, Facebook i Twitter. Ara sí, una vegada més, donem la benvinguda al nostre programa amb la pregunta de la setmana. La pregunta de la setmana és ben senzilla. I avui no va de cinema, sinó que agafant una mica el relleu que tu deies del l'hivern i de tot això, preguntarem sobre estats d'ànim i sobre situacions per veure una bona pel·lícula. Perquè quan diem per veure una bona pel·lícula, no només requereix un bon equip de so, una bona pantalla i una bona companyia, sinó que també la època de l'any també és important. Quina és la millor època de l'any per veure una pel·lícula segons tu, la Llevidal? Home, és que, Dani, això és molt general. La millor època de l'any per veure una pel·lícula hauries de especificar quin tipus de pel·lícula, si una pel·lícula més nadalenca, sempre està a les pel·lícules així més... Una nadalenca, allà a l'agost? Sí, més o menys, a l'agost. És com la Maria Carey. Sentir a l'Àleg One for Christmas is you és una cançó tan preciosa. L'1 de novembre ja la gent estava començant a escoltar Maria Carey. L'1 de novembre, jo, el 8 d'agost, ja l'ha començat a posar. No, però sí que és veritat que hi ha pel·lícules estacionals que estan pensades per veure en una època molt concreta de l'any, acabem de viure el Halloween, hi ha pel·lícules de terror sobretot que estan pensades per veure en aquesta època de l'any, després venen pel·lícules així més familiars, més comedies romàntiques, comedies dramàtiques, que són més de Carol Nadal, més de Livern, però a mi m'ha faltat això, que especificis una mica... Tu, per exemple, l'Alla ets d'aquelles persones romàntiques, perquè jo et considero una persona romàntica, i quan moltes vegades et seguim a les xarxes, i m'ho recordo molt. Jo m'imagino un dia de lluvia, per exemple. Un dia de pluja, tu què veuries? Quina pel·lícula veuries en un dia de pluja? Uf, un dia de pluja veuria... Depèn si està a Nova York, no? Un dia de lluvia a Nova York? Sí, correcte. Mira, seria una bona pel·lícula per veure. Doncs jo veuria, no sé, el Club de les Poetes Muertos, per exemple. El Club de les Poetes Muertos, un dia de pluja, la veritat, és que sí, eh? Sí, per què no? I aquests dies que està fent aquest temps de pluja, de les Poetes Muertos amb un Robin Williams espectacular, jo crec que seria una molt bona opció. Raül, un dia de pluja, què veuries, tu? Normalment porto bastant la contrària, seria una mica això, no? Avui ja estem portant la contrària a Dani. Pericules no valent, que és un ple de gos. Per tant, un dia de pluja, realment, qualsevol a Valdria, no? Termini. Realment, sí. Realment, si jo crec que... que això ja, amb el cinema i un dia de pluja, és precisament el que es diu, que és típic de Sofai Peli, no? Sofai, mentida i peli, no? Exacte, exacte. Però no es pacifiquen quin tipus de pel·lícula, per tant, això queda a l'elecció de la persona. És més una qüestió, com deia el Dani, en principi, d'un estat d'ànim, que no de la pel·lícula en sí. No tant de la pel·lícula de l'època, inclús, eh? Sí, evidentment, tots ens forcem una mica, no?, que si quan avui va a Halloween hi veiem pel·lícules... Sí, per entrar més en la situació. Si us fixeu, ara nosaltres, per exemple, aquest any, els festivals no anem amb una mica així, els fem a casa, no?, amb sofai mentida i peli. Mai millor dit. Però, per aquesta època de l'ànim, el Sitze està tenint el Tarragol Molins, que està en moviment. Correcte. I llavors tenim una tardor més de terror, normalment, per els festivals que tenim. Sí, sí, és veritat. La primària són festivals o primàries, sí, més o menys. Més colorits, més... Hi ha matis i tal, festivals més de colors, com deies. Més de salons, no?, també. Diríem que la primavera i l'estiu serien pel·lícules com més de dia, o per gaudir, com més de colors, més de llum, i això. I la tardor i l'hivern, com s'apropa molt la nit, amb això que dèiem de... És que veus tot estar relacionat, el vespre que es fa més llarg, doncs això vol dir que tens més temps de veure dues pel·lícules enfocades a la nit. I en aquesta temporada, en aquest any, que portem un mig any, però no hi veig sense que ficarem a casa, al final val qualsevol cosa. Exacte. Jo crec que hem consumit més cinema i més produccions que mai. De tot, sí, en general. Potser més pel·lícules que teníem pendents, no?, que pensàvem, no sé quan la puc veure... Sí, clar, estrenes poques, que hi ha la plataforma. De fet, ara ho veurem a la cartallera, a la situació que la situació de cinema està difícil, ara mateix. Sí, no, la veritat és que ha tornat una mica el tema que comentàvem de les pel·lícules i tal. Jo, un dia de pluja... Mira, l'altre dia vaig veure, per exemple, a Halloween, de John Carpenter, que per la situació actual és brutal. Em parla molt. Nosaltres també la vam veure a casa. Sí, a més, perdona, no et volia tallar. No, no, però m'encanta que la lleis... Sí, perquè buscava una pel·lícula així, clàssica, per veure-ho en Halloween, a les nenes i tal, i vam veure aquesta. Està molt bé, oi? Home, sí, sí. Està molt bé per l'època que és. A mi em parla molt, eh? Està molt bé. Sí, sí. I a part que hem vist ja tota la saca de Chucky amb els nens i tot. Uou! Estaven dret i sense veure-ho a Chucky, i se les han passat totes. Uau! M'encanta, m'encanta. Igual que aquella que vam veure a Sitges també, que era... Sí, sí, aquesta és l'última que vam veure, el Colt of Chucky. Molt bé. Però, però, no et volia tallar, eh? No, no, no, em sembla genial la proposta que feies, perquè la veritat és que aquests dies, així, com més... Halloween-ses, més així de Halloween i tal, doncs està molt bé fer aquestes recomanacions. Joan Carpenter és un clàssic, ja, però avui volia sortir una mica també d'això i recomanar-vos, perquè jo no l'havia vist, la meva parella em va recomanar l'altre dia, la vam veure plegats en el sofà, doncs, Lucadella, o sofà a Manta i Pelli. I jo crec que també és un bon moment per retroliomanar-te un dels grans actors que ens ha deixat aquesta última setmana amb 90 anys, Shen Connery, 5 Connery, el... Sí, exacte. Vaig veure l'altre dia el nombre de la rosa, que jo crec que és una pel·lícula molt recomanable, també, per veure un dia de pluja. Per tant, si plou, us la poseu, i si no plou, també. Doncs també. Perquè la teniu disponible a Amazon Prime Video, per tant... I això en qualsevol pel·lícula? I tantes altres, altres, no? Tantes, tantes altres. Tantíssimes altres, que... I, a més, com deies tu, per portar la contraria de... No contraria, però sí que... Enar contra corrent. Enar contra corrent en el sentit de que estem fent... Veiem pel·lícules en XI, en Halloween, hem vist moltes pel·lícules, que d'aquí suposo que havia de la teva pregunta, a vegades ha de tancar una miqueta, no? Nosaltres, aquí, en els podcasts, els programes de televisió, de ràdio, els programes de ràdio, es fan un moment per a aquesta època, aquests programes especials sobre Halloween, sobre pel·lícules de terror, no està, com era, Halloween Anderson. Halloween Anderson, correcte. Halloween Anderson. Sí, sí. La setmana passada us vam regalar aquest programa... Està sorpresa inesperada. Us esperàveu una especial de Halloween? Doncs no, us portem un Halloween Anderson. Home, Halloween Anderson, jo crec que és un dels directors més concorreguts en els últims anys, no? De terror, sobretot. Sí, que ha donat molt a parlar, sobretot, en el terror. No, no, no en el terror, però les seves històries tenen tant de realitat que poden arribar a ser terrorífiques. Només hi tinc això. Ara sí, jo se'n donarà benvinguda al programa, però ara és moment de donar-vos la benvinguda a la Llaia Vidal i la ciutat de les estrenes. Que bueno, que estrenes no hi ha molta, però no hi ha molta. Com veia aquest espontànic entretenentent, els cinemes estan tancats i és una gran llàstima, una gran desgràcia humana, perquè crec que els cinemes, els festivals, els teatres, la cultura en general... Sí, sí, la veritat és que l'altre dia vaig llegir unes actrius que deien, no morirem de Covid, sinó que morirem de gana. I això són frases brutals, lapidàries, que marcaran un abans i un després en el món de la cultura. Per tant, una vegada més en aquest programa fem suport a la cultura, diem una vegada més que la cultura es segura i aviam si podem tornar a obrir, podem tornar els cinemes a veure pel·lícules, perquè està bé veure'ls a casa, però també volem veure'ls amb un vol de crispetes. La llàstima que ens portes, que ens ofereixen les plataformes digitals. Tenint en compte la situació actual, sí que vaig buscar per internet si hi havia estrenes de cinema, hi havia estrenes de cinema que s'havien d'estrenar avui i la setmana que ve i tot. Recordem que la nostra comunitat, els cinemes estan tancats, però altres comunitats del país, els cinemes encara estan oberts. Sí, sí, jo parlo de les nostres proximitats i de Catalunya en general. Però, clar, hi ha estrenes, però tenint en compte que ara mateix aquí no es pot anar als cinemes, vaig trobar una mica absurd portar-vos les estrenes que podria veure els cinemes si no es pot anar als cinemes. Sí, seria com conèixer un carmel i després treure'ns. Exacte, exacte. I no us volia fer això estimats o llents. Seria molt lleig, seria molt lleig. Avui és simplement estrenes de plataformes i sí que us emporto cada setmana, estrenes de plataformes, però en aquesta ocasió indagarem més profundament en el contingut que podeu trobar a Netflix, a KBO, a Moth on Prime, i Disney+, que són les plataformes que us porto cada setmana. L'Aya Vidal, mullat, per tu, quina és la plataforma que té un contingut més barrejat i que... La millor plataforma, diguem-ho així. Jo m'he adonat fent la cartellera en aquesta quarta temporada que estem inclòent aquestes plataformes, que a Netflix, totalment, a Netflix, cada setmana porta almenys una pel·lícula o un documental de contingut original. No vull fer spoilers, però tindràs xopollidos, vascos. La cara del Raül diu tot. Podríem fer un rànquing perfectament i jo m'atreviria a dir, em mullaré, més del que m'has demanat Dani, perquè jo anant de millor cap a pitjor, ficaria primer a Netflix, sense cap mena de dubte, sempre porta varietats cada setmana. Després aniria Amazon Prime. Estic molt content amb Amazon Prime. Està fent les coses bastant bé. També entra en altres coses de música, entre una subscripció de Twitch i una plataforma de videojocs. Està molt complet, té grans pel·lícules clàcics. Aquí s'ha de tranquil·lar-ho, perquè tens les mateixes pel·lícules una banda a l'altra. Hi ha algunes que sí, és veritat. Però no totes, juga molt amb el cinema independent. El que fa a Netflix, que potser treballa més, potser amb el cinema Bollywood. El cinema fa paquets complet. Jo volia proposar a vos també que tal filmin, perquè últimament està pensant en incloure-la. Moltes de les festivals que s'estan duen a treure-me on l'any, com el treball Molins, ho estan fent a través de plataforma de filmin. I a partir d'aquí s'està odint una porta molt gran, en filmin, que esteu fent tot aquest tipus de paxi. És molt, molt interessant, a part que té un català bastant guai. Sense dubte, jo crec que a Terrors Molins sempre ha sigut un festival pionent, moltes coses. I en aquest sentit ho ha tornat a fer, perquè ja ho va fer en el seu moment quan va fer els llibres amb l'editorial que està treballant ara mateix. També ho va fer després, tot seguit, el Festival de Sitges. I ja ha anat marcant com una mica el camí bo, perquè diguéssim que el Festival de Sitges és el Festival Gran, és el Papa, però el Festival de Molins és el petit, però està fent les coses molt bé, les ha fet sempre molt bé. I igual que la nostra estudi de Radimolins. Totalment, i jo crec que el que fa això és que fa com la mostra, fa com el d'allò, i després els altres festivals la van seguint. Potser l'any que ve, Sitges agafa aquesta premissa i també treballa en filmint per properes edicions, però ara mateix la veritat és que està tenint molt d'èxit a xarxes. Podem seguir-ho a Instagram, en Terrors Molins, estem veient molta gent que està compartint des de les seves llars, que estan veient, estan fent maratons des de filmint. Una plataforma que ja funciona, que ja existeix i que en la qual està funcionant molt bé, no només perquè té el producte del festival, sinó que també han fet com una carpeta de recomanacions amb l'emotiv d'aquest any. I això també són coses que poden fer que l'espectador visqui una experiència encara més completa, que no només una plataforma específica pel festival, sinó que... I de aplaudir aquest... de poc que vull dir-li plan B, perquè tal com estan les coses jo crec que és el plan A. Però aquest plan B ha executat amb tant bé i amb tanta rapidesa i tant ben lligat tot, perquè ho han fet perfecte. Aquí el nostre aplaudiment. Sí, la veritat és que sí. Felicitats a Terrors Molins que pot fer aquesta 39ena, ho dic bé, 39ena edició, crec, del festival. L'Aya Vidal, ens estaves dient el teu top de xarxes, de plataformes, anàvem a Netflix... Sí que és veritat que hauríem de comptar filmint. Amb filmint no hi estic tan familiaritzada, però sí que és veritat que filmint, quan ha contingut de pel·lícules, estaria més o menys en el top, també. Més o menys entre el top 3 o així. Però, sense comptar filmint de moment, posaria Netflix, Amazon Prime, després HBO i per últim Disney Plus. Disney Plus ha sigut una mica txascó en quant ha contingut original, després com a contenidor. Estàs ficant Disney Plus per davant de 3players. Bueno, clar. Ja hi ha també, és veritat. Però, bueno, 3players, per exemple, ha tingut aquesta sèrie La Veneno, que ha tingut un èxit rúton amb masses, jo no l'he vist, però... Bueno, el meu cop no anava tant a 3players com a Disney Plaza. Sí, sí, sí. No, no, totalment. Jo crec que Disney Plus ha sigut una gran catastrofe, perquè és la típica plataforma nostàlgica per veure aquell moment de nostàlgia, plorar una miqueta, veure la din, veure no sé què. Però un cop ja has vist les dues o tres coses que més trobaves a faltar ja, tan oblides. I, a més, ha sigut un lleig tremendo el que ha fet amb Mulan. Jo crec que ha sigut una estacada als cinemes que encara eren oberts, i ha sigut una estacada, doncs, d'aquesta possible remuntada econòmica dels cinemes en poder estrenar Mulan. I, de fet, amb la propera pel·lícula de Pixar, la de Soul, també l'estrenaran només a Disney Plus. No el cinemes, com estava previst. Molt lleig. Jo crec que ha sigut una lleig... Ja que estem... Qui tira en merda, eh? Sí, sí. Ja que ens estem mullant, ja que has demanat Dani que ens mullem, ens mullem de tot. Jo no sé vosaltres, però el plataforme funciona molt malament. Dona molts problemes. Ja, la interface funciona molt malament. Sí, no, la veritat és que la interface és bastant lenta i tampoc és massimitiva. No està molt benganitzada, no és intuitiva. No, no, la veritat és que no... Sobrient de millorar bastants coses. No ajuda, no ajuda massa. La Llevidal... Però deixem de rejar. Correcte. Comencem amb les estrenes. El que passa és que la cartellera d'avui no serà específicament d'aquesta setmana, perquè volia englobar també altres estrenes que van estrenar-se, i val que la redundància, fa dues setmanes, perquè recordem que van fer l'especial de Sitges i l'especial de Hallowe's Anderson. Hallowe's Anderson. I hi havia estrenes d'aquestes dues setmanes que considerava oportun de destacar i mencionar, i aprofundir elles. I això és el que farem. En aquesta cartellera, doncs, inclou aquestes tres setmanes, del 17 d'octubre, a avui 6 de novembre. Netflix us porto dues estrenes, després us portaré dues estrenes d'Amazon Prime, i després hi ha de les altres dues plataformes, com no hi ha gaire més a destacar, doncs us mencionaré una miqueta per sobre el que podeu trobar. De Netflix, en primer lloc, es va estrenar el dimecres 21 d'octubre, la pel·lícula Rebeca, que ve del regne unit juntament amb Estats Units, es tracta d'un thriller dramàtic i romàntic que va durar dues oretes, i està dirigida per Ben Whitley. És un director que ha dirigit pel·lícules britàniques, com High Rise, Free Fire i Felizanio Nuevo, Colin Bursted, entre altres pel·lícules. I en el repartiment principal, que això suposo que us sonarà més, estan a la Lily James, que és la protagonista, que va sortir a pel·lícules també com Baby Driver, l'Instantem a Soscuro o la més recent Yesterday, i també apareix l'Army Hammer, que va poder sortir, per exemple, a la red social i a la tan estimada pel·lícula del Dani Call Me By Your Name. Quina? Oh, Call Me By Your Name. Call Me By Your Name és una de les millors pel·lícules de la dècada. Jo crec que... Call Me By Your Name és la pel·lícula que jo pensava que diries per veure'n un dia de pluja. Sí, la veritat és que sí. Seria una pel·lícula molt adient per veure'n un dia de pluja, però... Avui és un dia de pluja, Dani. Home, si voleu, me la puc posar mentre fem programa, però crec que seria un descaro i de mala educació, per tant, no ho farem. Gràcies, Dani. Seguim una mica amb aquest repartiment de la pel·lícula Rebeca, que després et preguntaré si té alguna cosa a veure amb la pel·lícula de 1940 d'Alfred Hitchcock. Sí, exactament, és el que anava a dir ara mateix, que aquesta és una nova adaptació. De fet, la pel·lícula de l'Alfred Hitchcock és una adaptació també, perquè la novel·la, o sigui, estava basada en una novel·la, que es titula també Rebeca de Daphne du Morier, i amb la qual l'Alfred Hitchcock es va inspirar per fer la seva versió del 1940, i ara, el 2020, Netflix ens porta la nova adaptació més moderna dels nostres temps. I bé, la història és més o menys la mateixa. És una jove que contrau matrimoni amb un aristòcrata i es trasllada a viure a la seva mansió, que es diu Manderley. Manderley, la mansió. No obstant, allà, quan ella s'instala, comença a veure com que hi ha resquissis de la Rebeca, que va ser l'anterior dona d'aquest milionari amb el que s'ha casat, i que va morir en estranyes circumstàncies, i a partir d'aquí ella nota com el seu fantasma indirectament segueix allà, i no acaba de sentir-se còmode en aquella mansió, i aniran passant cosetes. Doncs, Rebeca, aquesta pel·lícula que ens porta a Netflix, però si voleu fer una mica de comparació, podeu veure primer la de 1940 a Amazon Prime Video, 140 minuts, 130 minuts, 2 hores i 10. Aquesta dura dues hores, més o menys. Mira, més o menys. 4 hores i 10, duraria la sessió dupla. També us entra amb el pack d'Amazon Prime Video, aquesta de Alfred Hitchcock, i després amb el pack de Netflix us entraria la nova Marmi Hammer. I l'última mansió sobre aquesta pel·lícula, si esculteu atentament, em podreu escoltar en algun personatge. Això ens agrada molt, Laia. Ja saps que escoltar-te sempre és un plaer. L'altre dia, per exemple, vaig veure un altre cop amb la meva parella, i amb les seves amigues i tal, vam estar veient Jojo Ràbit, i la veritat és que és al·lucinar en el paper que fas, Laia, no em canse de dir, felicitats, felicitats i felicitats. Gràcies, Dani. És un gran honor escoltar aquestes paraules. I ara sí, ens anem cap a la segona... A la segona... Exacte. Ho intentes lligar. La segona estrena que es porto de Netflix es va estrenar el divendres 23 d'octubre. És una pel·lícula d'animació que es titula Mas Allà de la Luna, prové de Xina, juntament amb els Estats Units, de la productora Pearl Studio. És la productora que va portar la pel·lícula de DreamWorks també, aquella que vam veure, ara no me'n recordo com es deia, Abominable. Abominable, sí. Doncs és del mateix estudi. Bastant abominable, una pel·lícula també. Aquesta no l'he vist, no puc opinar, però us puc dir que és una pel·lícula de fantasia, aventures, comèdia i també té parts musicals. Potser això t'interessa, Dani. Sí. I durant una hora i 35 minuts està dirigida per dues persones, dos homes. Un és Glenn Kinn, és la seva primera pel·lícula que dirigeix. Va dirigir, per exemple, el cormatratge Dear Basketball, que va guanyar l'Òscar l'any 2007. És aquest cormatratge que anava sobre el Kobe Bryant. Sí, que de fet va guanyar l'Òscar... Sí, exacte. És el director d'aquest cormatratge. I també va ser animador de Disney a clàssics com Tarzan, Aladin, La Vella i la Bèstia i la Sirenita. I ara, amb aquesta pel·lícula, s'ha... doncs, s'ha... Com es diu? S'ha fet més... S'ha atrevit, s'ha atrevit. S'ha atrevit a passar-se a la direcció. I també l'altre director d'aquesta pel·lícula és John Cars. És també la seva primera pel·lícula que dirigeix, però va dirigir també el cormatratge que es titula Paper Man, que també va guanyar un Òscar, en aquest cas, l'any 2012. Molt bé. Us explico una miqueta així, per sobre d'aquella pel·lícula. La pel·lícula és una pel·lícula que està inspirada en un mita clàssic de la cultura xinesa i té com a protagonista a una nena, que es diu Fei Fei, és molt intel·ligent, és molt decidida, i li encanta la ciència. Per aquest motiu, construeix un cuet per anar a viatjar a la Lluna i demostrar l'existència d'una... de S en la que ella creu i que és una llegenda d'allà d'un viu de Xina. Doncs ella construeix el cuet, que se'n va cap a la Lluna, per això la pel·lícula es diu Massa Allà de la Luna, i un cop arriba allà es veu embolicada en una aventura inesperada on descobrirà un món ple de criatures fantàstiques. Déu-n'hi-do, Lalla, déu-n'hi-do. Rebeca i Massa Allà de la Luna són algunes de les pel·lícules que podem veure a Netflix des de mitjans d'octubre, però no són les úniques, perquè en tenim d'altres. Correcte. Van estrenar moltes coses a Netflix, ja us he dit que Netflix porta molt de contingut cada setmana, però les més destacades que he volgut recalcar són Spider-Man Un Nuevo Universo. Brutal. Està disponible des del 17 d'octubre. També es va estrenar la segona part d'Ànimales Fantásticos, los Crímenes de Grindelwald. De Grindelwald. Molt bé, aquestes coses que fan les plataformes d'estrenar les segones parts i no les primeres, eh? Sí, sí, quina ràbia. Oh, m'ha passat en Felidia de Tu Muerte, que jo no he vist la primera i tinc ganes d'agafar-la, però només han penjat la segona a Amazon. I clar, dius, jo no he vist res. Sí, en el cas que parlàvem al principi de Jackie, per exemple, en Amazon tenim la... crec que és Amazon, eh? Tenim la dos i la cinc. Sí, sí, sí. I ja està. Bé, doncs, referent d'Ànimales Fantásticos, ja que heu tret el tema, m'adolentaré, a Netflix ha estrenat la segona part i la primera no està, però a Amazon el mateix dia es va estrenar també la segona part i la primera també està. O sigui que si voleu veure animals fantásticos, les dues les teniu a Amazon Prime. I també es va estrenar Poseidon, el dia 1 de novembre, una pel·lícula sobre un eufragi d'un vaixell, i Bob Esponja, un heroe al rescate, que es va estrenar de fet ahir, 5 de novembre. Doncs queda dit, queda dit, aquestes estrenes passades per aigua. Ara sí, ens anem a Amazon Prime Video, que ens ha portat un film nou, en aquest cas, porta partítol JXC. JXC és una pel·lícula molt curiosa, perquè jo la catalogaria com el GER de la comèdia. El GER de la comèdia. Estem parlant d'aquella pel·lícula de Joaquim Phoenix. Joaquim Phoenix, exacte. I ara, quan us expliqui d'aquella pel·lícula, us entendreu per què? És una pel·lícula que es va estrenar de fet ahir, 5 de novembre, ve dels Estats Units, produïda per Entertainment One, i distribuïda per Lionsgate. És una d'aquestes pel·lícules que jo crec que havia d'anar als cinemes, però per tota la situació el final s'ha estrenat exclusivament per Amazon Prime. És una comèdia d'una hora... No dona ni una hora i mitja, dura una hora i 24 més o menys. I està dirigida per dos directors que sempre dirigeixen pel·lícules junts, que són John Lucas i Scott Moore. Van dirigir pel·lícules de comèdia, sobretot com Noche de Marxa, Males Madres 1 o Males Madres 2, i aquest tipus de pel·lícules. Ja podeu entendre amb aquesta referència Ramola. Quin tipus de pel·lícula és Jaxi? Doncs en el repartiment principal trobem un noi i una noia que són també recorrents actors en el món de la comèdia. Són Adam Devine, va sortir a la sèrie, per exemple, de Modern Hub, de Modern Family, a les pel·lícules de Dando la Nota, Dando la Nota 2 i totes aquestes. I també hi apareix Rose Byron, va sortir, per exemple, amb el ditos vecinos, 1 i 2, i a Peter Rabbit. I aquesta és la que fa la veu del telèfon mòbil. Ara us explicaré què veixeu del telèfon mòbil. Sí, explica'ns la sinopsia, perquè m'acabes de deixar una mica descol·locat. Doncs bé, resulta que el protagonista és un noi, que és el fil, és un adicte al seu mòbil que no té ni vida social, ni vida morosa, ni vida de res. No es relaciona amb res. Comprateu una vida!Amb el seu telèfon mòbil. Aleshores el seu mòbil, no sé què li passa, s'ha de comprar un mòbil nou, es compra el mòbil nou, i amb aquest mòbil coneix l'Agexi, que és la intel·ligència artificial que està dins d'aquest telèfon mòbil i li fa d'assistent virtual. Amb l'ajuda d'aquest intel·ligència artificial, el fil comença a viure la vida forta del seu telèfon mòbil per primer cop. Començarà a experimentar, a relacionar-se amb gent nova i tot això. Per això us he dit que em recordava una mica ger. Sí, sí, la veritat és que... Aquí hi ha un gir macabro, que és que, a mesura que es va tornant menys dependent del seu mòbil, l'Agexi, la intel·ligència artificial, comença a desenvolupar una actitud estranya i, sobretot, possessiva cap al fil per acabar-lo per complet i perjudicar-lo en totes les oportunitats que li surgeixin per tenir exit a la vida. Carai, carai, és una mica malevola, aquesta Agexi. Però si em mireu el trailer, és tot molt còmic, molta comèdia. Sí, sí, no és comèdia. I després hi ha un toc fosc, de drama, de thriller. No, no, no, és tot comèdia, comèdia pura. D'acord, des del dijous 5 de novembre disponible a Amazon Prime Video, i ens anem a la segona pel·lícula que ens portes del mateix dispositiu, de la mateixa plataforma. Correcte, en aquest cas us porto un documental, documental fer-ho. S'estrena avui, 6 de novembre, ve d'Itàlia, i és un documental biogràfic sobre música, concretament sobre el cantant italià Tiziano Ferro. I bé, dura una hora i quart, més o menys, i està dirigida per Bepe Tufarulo. És la seva primera pel·lícula, o almenys el seu primer projecte llarg, perquè anteriorment ha dirigit curmatratges italians. Doncs molt bé, que he de dir, una altra de les pel·lícules... Si sou fans d'aquest cantant, d'aquest artista, doncs... Jo que em deies fer-ho, i deia que de música, jo pensava que era de música metalera, metal fer-ho, no sé, he fet com una... Però el jazz no tindria aquest títol, tindria hierro, o metal, alguna cosa així. No, no, és fer-ho perquè és el cognom del cantant. Comencem ja als altres estrenes que s'han portat en aquesta plataforma, animal és fantàsticos, els crimes de crime del world, i ja teníem la primera, i hem de veure totes les pel·lícules de Harry Potter, perquè ja estan disponibles totes també a la plataforma, i això també és un avantatge, i tenim dos altres pel·lícules més que s'estrenen en aquesta mateixa plataforma. Exacte, no sé si ho sabies tu, Dani, però es va estrenar el dimarts 20 d'octubre. De fet ja l'he vist. La vaig veure a Amazon, i ens la vam posar i brutal. És que per mi m'encanta aquesta pel·lícula, ho sento, però és genial, és exquisita. I la següent pel·lícula que us volia portar, Baby Driver, que es va estrenar des del dilluns 26 d'octubre. També, exquisita, genial. Una pel·lícula que barreja música, acció, i fas tan furios total. Per tant, us la recmunem. I HBO també hi ha cosetes, sí que et demanaria que fessis una pinzallada ràpida, perquè poguéssim fer una mica de repès com a Raül, però sí que hi ha coses interessants a HBO. Sí, de fet, a HBO es van estrenar totes les pel·lícules de Sau, excepte Raül. Raül, escoltem vostres plegàries. Sí, escoltem vostres plegàries. Es van estrenar el 30 d'octubre, la 2, la 3, la 4, la 5, la 6, la 8 i la 3D, la 7 i la 1, no estan. Ostres! També, a HBO, podeu veure la pel·lícula d'Angeles i Demonios, la pel·lícula del Código da Vinci, el curioso Bac e Caso de Venya vin Baton, i Fuga de Cerebros 1 i 2, i Scott Pilgrim contra el Mundo des del diumenge 1 de novembre. I des d'avui, estrenades avui, teniu 7, teniu la trilogia de Divergent Insurgente Ileal, i teniu les pel·lícules de Aura Meves i Ted i de Níon Dimón. I què és això? D'Orgullo Precuicio y Zombis? També és una pel·lícula que es va estrenar el dia de Halloween, el 30 d'octubre. Home, pues pinta bé. Home, saps? Sí, l'he vist, l'he vist. I tot si tens com a referència a la pel·lícula, o el llibre de Lleimei Náustium i Lleime Náustium, o Gullo Precuicio. Jo és que no he vist la pel·lícula, però sí que he vist funcos. És com una tornada d'aquesta pel·lícula. Bueno, la veurem, a veure què tal. I ara la nostra estimada plataforma Disney Plus també ha estrenat cosetes. Disney Plus, en aquestes 3 setmanes ha estrenat 4 coses. I una és un curmatratge, i una és un monyco de Nieve. Des del divendres 23 d'octubre teniu aquest curmatratge de Lolaf, de Frozen, bàsicament. I també es va estrenar el mateix dia Dumbu, la vació del Tim Burton, del 2019. I des d'avui 6 de novembre teniu 8 peïdos vascos. O sigui, a fer xapilles maconines. Això no ho entenc. I has estrenat avui. I també, Ice Age 5, el gran cataclismo. Doncs amb un cataclisme acabem amb tu la llavida. Gràcies, moltes gràcies per les estrenes, perquè és de gran ajuda saber que tenim les plataformes per amalitzar-nos el cap de setmana. I també els punts morts. Molta varietat teniu. Clar, ara si teniu classes o si treballeu per Zoom, doncs també us podeu posar una pel·lícula mentre treballen fer un teletreball. Doncs millor, us poseu rebeca. I mira, veieu l'Armi Hammer, que està molt bé. Ara sí, senyors i senyors, ens anem a la Rapesca. No dos perdicies, cap oportunitat. Cap, cap, cap. No, la veritat és que cap ni una. Ara sí, la Rapesca. Raül, tenim sintonia. Ah, avui tenim sintonia nova. Un piano relaxat. És música de pluja. No, és música de censor. No, és el Seixinora, igualment. Sí, però és de censor, una mica... És veritat. Bueno, Seixinora amb... Seixinora amb versió en piano. Sí. I per què? Perquè... Jo crec que el to... Vaig adobeir això una miqueta. En els meus moments que estava tancat en el piano... En els meus moments que estava tancat en el piano... En recordes? Aquells nostàgics moments. Sí. No, i em vull posar una mica mig seriós. Ho hem entès per la música. Sí, era mai la intenció, però jo crec que aquesta versió de piano no era tampoc la més adient. No, no ens ajudes. Vull aprendre una mica... el que parlàvem al principi del programa, que no sé per què... Bueno, no sé per què, perquè és la situació que tenim a la mateixa. Diguem que tot se'n s'ha anat cap allà, no? I és que cada setmana, gratuçant el temps per trobar-nos amb una pel·lícula, amb un gènere, amb un director... Aquesta setmana vull anar a una època, un moment de l'història, del cinema, un moment de l'història, de l'humanitat, en general, i així de contundentsona, perquè és el que és. I agafem aquesta màquina del temps i continuem baixant, i arribem a la tardor del 1918. El gran èxit de Taquillac era la nova pel·lícula de Charles Chaplin, shoulder arms, armada d'ombre, que era mig metratge, realment, que representava el somnis d'un soldat tancat en les trenxeres de la primera guerra mundial. I, però, el 11 d'octubre del 1918, la indústria del cinema anunciava la paralització total de la producció. Els exhibitors van posar el crit en el cel, inclús algun neia i jo n'he escoltat, ni un sol estornut del públic en els meus teatres, assegurava Sid Goldman, Grauman, ha morat de numerosos cinemes, de numerosos cinemes, incluint el cèl·lebre teatre chinès de Hollywood. El 14 d'octubre, d'aquest mateix any del 1918, és a dir, uns dies després, tancava els 83 cinemes i teatres de la ciutat. La pandèmia havia arribat. Ostres! Estem parlant de la famosa, malament dita, grip espanyola, aquesta pandèmia que va assumir el món sencer. La indústria, que en aquest moment era el cinquè... era la cinquena... la cinquena potència del país, darrere de la hiodicultura, carbó, transport, la construcció, va tancar darrere, posant en escàcara moltes famílies. La història es repeteix. Sí, per exemple, això és una mica el cèl·l·le de la vida. És cicle de la vida. Final, tot és cíclic i tot... I la gent se n'oblida. Correcte. Fars i desesperats pel tancament, els exhibitors van reunir-se a l'Ajuntament de Los Ángeles, el 7 de novembre, i van exigir que tanqueixin tots els espais excepte els essencials. L'ideat pel Frank Macdonald, els exhibitors es van presentar amb guants i mascaretes, reclamant que, per què, aquesta malaït grip marxés, com més aviat millor, s'hauria de fer un tancament total i just que tanqueixin els cinemes, teatres i docis, però també haurien de tancar tota la resta, no només aquest sector. Per descomptat, no se'ls va fer cas. És una imatge que estem veient aquests dies, als carrers a Barcelona. Per exemple, el 31 d'octubre, que va haver-hi la gran manifestació per la cultura en els diferents pobles i en els diferents espais, són imatges que ens recorden molt. De fet, el 7 de novembre 1918, el jove galant Haddle Lockwood, una de les estrelles de Hollywood, estava donant la seva pel·lícula Shadow of Suspicions. La pel·lícula era un trap d'any un trap d'any thriller en el qual l'actor donava vida a un espia britànic acusat de ser espia, precisament, a l'Alemanya durant la primera guerra mundial. I... ha d'haver-hi un gran èxit de la META Golden May, la META Picture Composition, l'antessament de la META Golden May. Però Lockwood s'havia convertit en un actor molt popular a l'època i les seves pel·lícules, a costat de Mery Allison, havien convertit a l'aparellant un imat per a les taquilles. No estan això. En la segona setmana de rodatge, Lockwood va caure malalt i uns dies després moria amb tan sols 31 anys d'edat a l'hotet Buchbeth de Nova York. El van entregar el bronze, davant de la sorpresa de les víctimes fatals van ser entrevats després d'aquesta gran pandèmia que solia, com deien, el 1918 i que s'estendria fins al 1920. No és clar l'ordigen d'aquesta pandèmia del 1918, es parlar d'un eventual primer brot a Gran Bretanya o França o inclús a Kansas, no se sap molt bé on, inclús que podria ser un ordigen d'uns tornadors al mitjubés, dels Estats Units la veritat és que a Espanya no va ser i el seu nom es deu a una confusió històdica. En plena primera guerra mundial i per a mantenir la moda lalta entre les tropes alemanyes l'alcumendament va apropagar la notícia que aquesta influència només es campava a Espanya. Païs naudal en aquell conflicte, en aquell moment, i per això es diu així. I per això es va dir aquesta grip espanyola. L'11 d'octubre 1918, set dies abans de la mort de Harold Lockwood a Nova York, una auta municipal va ordenar el tancament dels 83 CEA teatres, com deien, cinc dies després el vicepresident de l'estudi de la metogold d'Inmeyer li va seguir això, aquest tancament de tots aquests teatres per poder refugiar-se en quarantena tota la ciutat i en definitiva tot el cinema es va paralitzar totalment. Produccions, sí, de més. Absolutament tot. Doncs com va passar aquí el març i com pot ser que torni a passar? La història repeteix totalment. Jo crec que és una mica el peix i ara la tecnologia està més avançada. Sí. I en aquestes alçades, aquestes altures, la policia de Los Angeles havia prohibit qualsevol reunió massiva, totes les escenes de rodatge que requereixin grans grups i qualsevol aglomeració de públic han fet una estrella favorita, també s'havia de prohibir i, a final, són tots aquests canvis que estem vivint ara mateix. També. I per això els estudis estaven en una crudilla. Paramount havia perdut més de 2 milions d'euros encara que el major impacte el van rebre els exhibidors molts dels quals no van poder reobrir els seus teatres enestar arrolinats. L'aparemia va permetre a gent com Adolf Zucker, productor de la Paramount, adquirir tots aquests cinemes que estaven tancats per fer-ho. I, a més, es va fer el control de la cadena. Així va començar a tenir realment el control del que s'exhibia. I, en 1921, era l'home més poderós de la indústria del cinema. Fixa't, alguna pandèmia va fer que es beneficiesa aquesta persona. Correcte. I, si us fixeu, potser estem abans que comprin aquestes cadenes de cinemes o aquests cinemes de dependents. I potser seria un altre model que tornaria a funcionar. La història es repeteix, però la tecnologia està més avançada ara. Ara parlàvem de les alternatives que suposen les plataformes digitals que existeixin i que siguin una altra via per estrenar aquestes pel·lícules que no han pogut estar els cinemes, però, a part d'això, hi ha una sensació dolenta que pot tenir. Correcte. Per això dic. De fet, en el primer dia de 1919, els cinemes ja funcionaven en plena capacitat, i la gent va tornar a poc a poc. A l'altre, un any després, els casos ja eren els casos, fa la rebundància aquesta, i la indústria va recuperar el motor de producció amb un canvi enorme. Es va establir el sistema dels grans estudis. Aquí és quan arrancava el que ets bojos vint, que hem sentit moltes vegades. En arranca, en 1920, semblava que, com si no hagués pogut haver hagut res. En canvi, a la dècada, la indústria va viure un nou impulso basat en el sistema de console implantat per... per qui dèiem, per suco. Amb un cinema sonor i els anomenats aquests bojos vins, el record de la grip espanyola, va quedar totalment diluït. Ningú se'n recordava que uns anys abans tot s'havia d'anar amb mascareta, mirant por als altres, tal com anem ara, realment. Sí. I tornarà a passar d'aquí un temps. Correcte. I jo sí que volia fer una mica aquest crit o aquesta alè, de dir que segur la indústria tornarà a trobar-la, a la manera de sobreviure, perquè com Hampton publicava en 1931, molts ensaveniments després de la grip espanyola en 1918, es preguntava si, com a resultat dels tancaments de teatres en el cinema, s'havia tornat un passatemps obsolet. El temps va demostrar que la màgina de sala es mantindrà per sempre. Esperem que sigui així. No desapareixerà mai els nostres corts. La cultura que m'ha acudit i la cultura us la portem nosaltres cada setmana a les vostres llars, el vostre cotxe, el vostre telèfon mòbil. Això és Cinema La Gresca i gràcies per escoltar-nos una setmana més. Com sempre, posem's per optimisme.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.