Cinema a la Gresca del 17/11/2020

Més curs. Molt bones benvinguts i bienvingudes És el programa de cinema que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. El meu nom és Daniel Martínez, i avui estic redent als micròfons, però també redent a les tecles, perquè avui també soc l'home de les mil tecles. Uuuuh, party, party! Doncs sí, avui volia provar això de ser tècnic de so, i la veritat és que m'està molent molt, però la cara de la Laya i la cara de circumstàncies del Raül no diuen el mateix. Molt bona tarda, molt bones, com esteu, nois? Bueno, encara és molt d'hora, no, per jutjar. No ho veig bé, no ho veig bé. Encara és molt d'hora, encara és molt d'hora. Jo crec que l'important d'un món tècnic és saber marcar bé el cop final. Home, sí, és important, això. El cop final aquest que fa... Ah, doncs la prova de foc la tensa ràpid. Sí, però la veritat és que abans de fer-ho vull presentar-vos com Déu mana. La Laya Viral, molt bones, com estàs? Molt bones, Dani. I quina il·lusió em fa veure, però des de la distància, no? Perquè, com a mínim, no em claves ganivets. És la única manera de que no em clavis ganivets. Quan t'he clavat ja un ganivet. Home, els teus tasques fan una mica de mal, la Laya Viral. Ah, i això no ho dubto. Has de reconèixer que sí, que els teus tasques fan una mica de mal. I Raül Navarro, que també el tenim aquí avui, en el lloc, per tant, estàs... Sí, avui és el que li he de dir a la Laya. Us heu intercanviat rolls. Estàs còmodo, eh? Vull dir... Home, és diferent. És com que... No seria de costumar. La veritat és que amb la nova taula és una mica incòmode, eh? Amb la nova taula... És a costumar, fa. Sí, no per culpa de la taula, sinó per culpa d'aquests plàstics separadors, que també impedeixen, que no puguis veure abans. La taula, com que era rodona, tenies més facilitats. Però, a més, s'ha sumat la Covid, que amb això dels plàstics separadors, també fan que no puguis tenir una bona vista. Que estàmen intentant lluitar contra el plàstic. Sí, sí, eh? Quina ràbia. Ara que Macdonalds havia tret la seva etpejita... Del rostre, ara. I ara no es pot anar a Macdonalds? No, no. Es pot anar per menjar per emportar. Totalment. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Home, el cop no t'ha sortit malament, però anem a dir que... perquè la cançó s'acabava, allà, i això. L'heu aprofitat, eh? Dic, vinga, vull aprovechar-lo, ara que estic aquí. El mèrit és de la cançó, no tant del Dani. Això per suposar, Laya, jo ja saps que jo trec el millor de les persones i el millor de les cançons. El que no faré és fer peripècies, no. Peripècies. Què és massa viat, encara? M'ha sabiat, m'ha sabiat. No sóc el David Gueta de Radio Molins, eh? Una mica, per favor. L'Alla Vidal, Raül Navarro. Avui arrenquem el programa una vegada més amb aquesta situació de confinament, amb aquesta situació d'incertesa, i us faig la següent pregunta. Molt absurda, però que també ens faràcia... La pregunta és... ...en èpoques de Covid. L'Alla Vidal, Zoom o Skype? Com? La pregunta d'avui és... L'Alla Vidal, com se talla menys el wifi a casa teva? Amb Zoom o amb Skype? No et crec. Perquè, com que la cosa pinta malament, potser hauríem de començar un altre cop a estar confinats d'aquí un temps, no se sap, i jo no vull tirar tampoc aquí merda, però si haguessin d'estar confinats, l'Alla Vidal, amb què faries programa? Zoom o amb Skype? Tinc una bona notícia, Dani. Què? Encara no és segur, però com... El meu germà, això ja és... més entrant a la vida personal, però com el meu germà està, el segon de batxillerat, ara està fent dos dies a les setmanes classes on l'any des de casa. I els meus pares s'han adonat que el wifi ja ho sabien, però ara... Amb tu m'importava l'any. Ara a mi no m'importava exacte. L'Alla no m'importa. M'importa més amb els estudis. No, i a més també a ells els ha començat a fallar. A ells, clar, estava el teu pare, veient l'últim capítol de Jogo de Tronos, i de cop i volta se li tanca la pantalla i li dic, que ets la mà. Doncs quasi, gairebé. Ara està començant a fallar moltíssim el wifi de casa meva. Aleshores ja... Sí, sí, més del que ja fallava, de cop es desconecta perquè sí, està engegat, però es desconecta durant 15 minuts, després torna a marxar i és com... No entenc res, i sobre la cobertura és nefasta, o sigui que ja és un desastre. Anem al tema. La bona notícia a la Llevidal és... La bona notícia és que s'estan plantejant, ja, d'una vegada, canviada companyia, i aviam si d'aquesta manera funcionen els wifi's a totes les habitacions de la casa. Estaria bé, la veritat. O com a mínim a les seves i no a la teva. Ah, va, no, no. Santistes d'èxit. Us haig de demanar que funcioni també a les nostres. A veure, Laya, desaganyem-nos, el Raül té raó. Lo més probable és que ho arreglin de tot arreu, perquè la teva evitar sigui jo. Hauràs d'anar a... Hauré de marxar de casa per tenir un bon wifi. Una pregunta, Laya. Tens una relació amb la veïna? Com és la teva relació amb la veïna? Els meus veïns són els meus tiets. No, no, no. I els meus tiets els hi robem el wifi, també. No. No els hi robem, sinó que... Els hi vam demanar permís i el fem servir quan el nostre no funciona, però tot i així no acaba de funcionar tan poc del teu. Laya. M'ha fet molta gràcia que la Laya ha començat al relat. Dic, em fico una mica la vida personal. No, no, t'ha estigat a cap. T'ha estigat aquí. Una cosa, Laya, la meva pregunta és... Has tingut wifi per preparar la secció? Has pogut preparar la secció? L'he intermitent, però sí. Doncs, senyores i senyors, nens i nenes, això és Laya Viral i la ciutat de les estrenes. Ah, però que no hi havia pregunta, de veritat. Quina caixa. M'encanta, Laya, perquè ha sigut emplanada, que no hi ha pregunta. Amb diferència a la teva Laya, jo no m'he preparat la pregunta de la setmana, aquesta setmana. Ah, de baixa. Si sóc la que té pitja wifi, la que millor és preparar els deuros. Sí, totalment. A veure, ets com una espècie de bruixa, ets com una espècie de maga, i no sé, em fas les coses que apareguin per art i de màgia, i no sé com ho fas. O potser vas a la biblioteca, la Laya Viral, no ho sé. Ara mateix complicat, perquè està tancada. Quina llàstima, jo pensava que eres tan rica amb això dels doblatges, que t'havies fet una biblioteca a casa teva o alguna cosa així. Tinc una biblioteca a casa, tinc una prestatgeria plena de llibres, però no sé si es podria considerar biblioteca. És molt ruixuda, la prestatgeria? La E té una mida estándar. T'ho dic perquè potser és això el que no et fa entre el wifi i l'habitació, perquè si tens una prestatgeria tan potent... No, perquè estan en un racó. Ah, estan en un racó. Estan en mig de l'habitació, ni res. Llavors, la Laya Viral... No és tan gran com la de la Vila Vestia, però... És mitjana. L'Laya Viral, explica'ns una mica, què portes a les estrenes aquesta setmana? Aquesta setmana us porto molt contingut, sobretot de Netflix, perquè recordem que els cinemes segueixen tancats, o sigui que encara que hi ha estrenes cinematogràfiques programades, per aquesta setmana no li veig el sentit a explicar-vos de què van les pel·lícules, perquè, si no les podreu veure, doncs... Si recordem que els cinemes estan tancats a Catalunya, però... Sí, sí, a Espanya. A altres llocs de penínsules i que estan noves, però igualment prefereixo seguir portant-vos les estrenes només de plataformes digitals. Perfecte. I, en aquest cas, us porto molt contingut de Netflix. Us portaré tres pel·lícules que s'han estrenat fins al passat, fins avui divendres 13 a Netflix, i després una d'Akbeo. I després també us portaré contingut, així per sobre, d'Amazon Prime, Disney Plus, no, perquè, en aquest cas, no ha estrenat cap contingut de pel·lícula en aquesta setmana. És de 8 veïtors bascos, vull dir, que... Sí, sí, per això, per això. I també vaig fer cas a la recomanació del Raúl, i he inclòs el film. Ah, molt bé. En el llarg d'aquesta setmana. Raúl, després de 4 anys, hem fet cas una vegada. Mica, mica, mica. Bé, doncs, començant per Netflix, tenim una pel·lícula que es titula La vida que queríem-nos. Es va estrenar, de fet, fa dos dies, al Dimecres. És una pel·lícula que ens ve d'Alemanya, juntament amb Òstria, es tracta d'un drama, i, de fet, vaig veure el trailer, i el trailer és superemotiu. Com està amuntat amb la música que fa servir i tot, és una història que... Ara us explicaré una miqueta. No sembla res d'altre món, però, com ho pinta en el trailer, podria estar molt bé, la veritat. Molt bé, eh? Doncs continua. És una pel·lícula que dura una hora i mitja, més o menys, dirigida per una directora Òstria, que aquesta és la seva primera pel·lícula que dirigeix. Ell es diu, és una mica complicat, Ulrich Kofler. Ulrich Kofler. Ulrich Kofler. Ai, l'Alla, l'Alla, no està molt propista en el micròfon, que m'està començant a sortir sang per les orelles. Una mica de si us plau. Va, està parlant de l'Alemanya. Et recorda el títol de la pel·lícula, si us plau. La vida que queríamos. En anglès, what we wanted. Clar, clar, wanted, wanted. El que volíem. Doncs aquí és la vida que queríamos. En el repartiment principal trobem un actor, hi ha un actriu que fan del matrimoni protagonista. L'Avinia Wilson ha sortit a multitud de pel·lícules i de sèries de televisió alemanyes. I també hi apareix Elias McBarek, ha perdut a també igual filmografia alemanya, més la pel·lícula de Laola, que és una pel·lícula d'Alemanya, però una de les més reconegudes, per això us la dic, i també la trilogia que té d'en Profe. Ah, bueno, així de comèdia. Per què diu el títol? Doncs bé, us explico una miqueta d'aquest tracte, la vida que queríamos. A la vida que queríamos tenim una parella, un matrimoni protagonista, que té molts problemes per tenir fills, però tot i així no renuncia a aquest desig. Per tant, ho intenten, ho intenten i ho intenten, però cap d'aquests intents funciona, tots són feliços. Aleshores, una mica frustrats, en un moment donat, tots dos decideixen marxar de vacances per minimitzar aquesta frustració i posen rum cap a Sardènia. Allà, el viatge acabarà posant a prova el seu matrimoni, no només en el sentit dels fills, sinó també en altres qüestions de la seva relació, perquè a sobre, allà coneixen una família que assallotja el mateix hotel que ells, que també tenen un fill, i que ficarà atenció a la situació que estan vivint ells, i començaran a comparar i tot, i... Mara meva. Déu-n'hi-do, aquí hi ha marro del bo. Aquí hi ha drapa. I seguim amb altres pel·lícules que s'estrenen aquesta setmana. Seguim amb la plataforma de... De Netflix. Correcte. La següent pel·lícula que us perdo també és un drama, en aquest cas. És un drama d'immigració titulat La vida port delante. Aquesta pel·lícula, de fet, s'estrena avui divendres. Ens ve d'Itàlia, dura també un hori i mig, més o menys. El director, en aquest cas, és Eduardo Ponti. Ha dirigit una pel·lícula que es titula Entre Extranyes del 2002, i després dos curmatratges italiens el 2012 i el 2014. Però des del 2002 que no fa una pel·lícula. Per tant, no diríem que és la seva opera prima, però gairebé. Principalment en el repartiment hi trobem una dona supervaterana, amb una enorme trajectòria a la filmografia de diversos països. Des del 1950, des de fa molt de temps ja, que és la Sofia Loren. Aquesta és una de les protagonistes. I després l'altra protagonista és un nen que es diu Ibrahima Wey. I és, de fet, el seu primer paper. Per tant, esquí també hi ha un contrast no només de dats, sinó també d'experiència, perquè tenim un nen que és el seu primer paper, que és una senyora que porta des del 1950 treballant en cinema. Home, doncs sí que hi ha un contrast, no? Sí, totalment. I ara us explico una miqueta a l'argument, perquè sabeu de què va la pel·lícula. Es tracta de fet d'una adaptació de la novel·la titulada igual, La vida per davant del 1975, escrita pel francès d'origen jueu lituà Romain Gehry. I bé, la història explica... Es posa en context amb la protagonista, que és la madame Rosa, que és una anciana supervivent de l'Holocaus Nasi, que, en un moment donat, acull el Momo, que és un nen imigrant senegalès musulmà de 12 anys, que li va robar, en un moment de la història, i viu al carrer i llavors el troba, i encara que li hagi fet aquestes coses, decideix adoptar-lo i cuidar d'ell. Tots dos són persones supers solitàries, que a tot i així està pliran un fort pincla entre elles, al llarg de tota la pel·lícula, es protegiran l'un a l'altre i formaran una família fora de qualsevol mena de convenció. I això, si mireu el trailer, es veu superclarament que generen molts conflictes al principi entre ells, perquè també és una relació difícil. Però bé, al llarg de tota la trama, s'aniran trobant diferents adversitats, les n'hi tenen superant, i bé, és força curiosa, de fet, la veritat. Està guai.Molt bé. I la següent estrena... L'Ànist de la Segona. L'hem perdut, tu continua. Està a l'Ànist d'en Sumundo. Doncs, ja, l'última pel·lícula que us porto de Netflix és un abans d'aquests navideños, ja. Ja comencem? Ja va començar fa un parell de setmanes, ja. Com va acabar l'octubre, ja? Sí, és que el que li heu de dir... Ja la gent estava mut, navideño, ja volem pel·lícules de Santa Clara... Aquest any és que ens hem menjat l'any, directament. Sí, sí, o sigui, ja... Ahir era març, i ara ja estem gairebé al desviure. Sí, sí, per això.La situació és aquesta. Doncs la última estrena que us porto de Netflix és una pel·lícula de fantasies, aventures i musical de Nadal, que s'estrena també avui divendres 13 de novembre de l'Estats Units i es titula La Navidad Màgica de los Jángel. És una pel·lícula que dura dues hores, dirigida per David E. Talbert, que, curiosament, és un director que les últimes pel·lícules que ha dirigit també són Nadalenques, si sembla que li agrada. Sí, té la línia, no? Sí, segueix amb la mateixa línia. Ja veu que li funciona i li agrada, per tant, ell que vagi tirant. I aquestes pel·lícules són el Most Christmas del 2016 i Navidades en el Camino d'un any després, de l'any 2017. En el repartiment principal hi trobem tres actors i actrius, que són Forrest Whiteaker. Va sortir, per exemple, a Black Panther, a La Llegada, a Rock One, una història d'Estar Wars, entre altres pel·lícules. També hi apareix Kegan Michael Key, que, en aquest cas, fa del dolent, l'hem pogut veure a altres produccions, com la miniseria Fargo, també hi ha la pel·lícula Predator i Jugando con fuego. I, per últim, hi apareix també una nena, que és el seu primer paper juntament, igual que passava amb la pel·lícula anterior. En aquest cas és Madeleine Mills. Molt bé, doncs, seguim amb les pel·lícules amb la Llevidal. Perdona que he tingut aquest moment d'incertesa, i és que estic intentant fer aquí les meves coses. M'estan enganxant moltíssim, això. Li he preguntat al Montano si podia posar música des d'un altre dispositiu, i la veritat és que ho he intentat, però no he sigut capaç, però, bueno, vaig fent, eh, vaig fent. Per això, Raül... Després t'ensenyo a fer-ho. Llensa en música, llensa en algú de música. Ja que estàs venient d'arriba. M'estic venint a dalt, totalment. M'agrada, no sé, m'ho estic passant bé. Vosaltres meu tirant, no? Tu vas tirant sense mi, no? Sí, sí, jo aquí... La pel·lícula Nadalenco. Ah, sí? Sí. La crima, aquí, biomaja... La Navidad Mágica de los Jángel. Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, i de què va aquesta pel·lícula? Doncs mira, justament ara és el que no explica. No ho sé. Tu no escoltes, però fas que sí, eh? Clar, clar que sí. Doncs a veure, ens trobem... potser t'interessa, perquè ens trobem davant d'un musical que té tot un... que ens ensenya un espectacle d'allò més visual. Està ambientat en una ciutat super-superanimada, que es diu Cobelton, i narra la història del legendari fabricador de joguines Jerónicos Jángel, que fabrica invents d'allò més imaginatius que marvellen a tots. Però, un dia resulta que el seu aparenent de confiança li roba la seva creació més freuada, i ell no s'ho esperava, i és que hi ha goma. Ostres, i ara què faig? I aleshores allà apareix la seva neta, juntament amb un dels invents, que és un robot super-supermundo, si veieu el trailer ja sabeu de què us parlo, i tots dos es faran molt amics. Són superingeniosos, i amuntament molt brillant, i molt intel·ligents, i ells dos seran els encarregats de reavivar la màgia, intentar recuperar aquest invent perdut, i curar les ferides que tot això ha provocat. Hola. Hola, que havíem enganxat, això. Has vist què? Si no ho haguessis parlat a sobre, hauria quedat de puta mare. El que passa és que m'havies de l'estrossar aquí. Perdona, la meva ciutat de les estrenes ja té la banda sonora de l'Alan. Incloses, sí. Ja ho sé, el que passa és que m'agrada molt de l'Alan. I jo no t'agrada. Clar que m'agrada. Ai, Dani. Ai, quin susto. Ai, no em diguis aquestes coses. Em poso tendre, aquestes coses. No diem aquesta música, també. També, també, també. Doncs ja hem acabat amb Netflix, però, de fet, per tu, una petita estrena que també porta Netflix així de manera superbreu, des del dilluns 9 de novembre teniu disponible Cementerio de Animales, d'Estefen King, per si no l'heu vist, us la veu perdre, o si us interessa veure'l. Mira, la vaig veure amb el Raul un dia, una tarda a casa seva, i la veritat és que ens va sorprendre, que sí, Raul. Sí, perquè no estan com esperaves, no? Bueno, però... És que teníem un somriure de cara. No, perquè teníem un referent que estava molt bé, eh? Tampoc era un pel·lículum, però... Bueno, hem tingut... Com moltes de terror, no? Correcte. I aquest remake va fer la funció, sí, sí. Ens va entretenir una estoneta. Sí, bastant bé. A mi també és quan veu de 3 o 4 pel·lícules. Sí, me'n recordo, me'n recordo. No sé quines que em veurà. A l'Oxidges, ja. Sí, sí, sí. A més, a casa del Raul és que és un operàve. Sí, sí, jo... no ho dubto, de fet. És una bugeria, és una bugeria. Ho ha dit com dient. No me n'han convidat mai. No ho dubto. A mi m'has donat igual. No, no, no. A veure quan m'invito. En mi casa sin wiki, en los de mis amigos no me invito. A veure, no ho he dit en aquest sentit. Que també podria haver-ho dit. Jo he anat a casa del Raul més d'un cop. Sí, però no veurà pel·lícula. Ja, però... Però m'he imaginat la situació i he pensat que podia estar molt guai. Molt, la veritat, molt guai. És una passada l'Alla. És un experiment amb tots els sentits. Llavors sí que va donar, així, que ha fet crispetes, i et surt allà amb els cuencos de crispetes, amb els barrenyos de crispetes, i estàs allà de la guitana aquelles crispetes. Ah, sí, sí, Dani, compta bé. És una passada, l'Alla Vidal, una passada. Sí, clar, no ho dubto, no ho dubto. Hi ha un wifi. Sí, hi ha un wifi. Hi ha una terrasseta, ara, i tot. Ara tenim terrasseta i tot. És una mica la bat cueva de cinema a la Gresca, que a casa Civo saps, no? És una mica com la cueva de cinema a la Gresca, que és molt tremend. L'Alla Vidal, però on seguim? Perquè ens hem quedat a Cementerio de l'Imal, eh? A l'Imal, eh? Però què va? Doncs us porto ara a HBO. Perquè també s'estrena avui, 13 de novembre. Psss! Una estrena que s'estrena. És una pel·lícula, de fet, no és tan... A veure, és un documental. És un documental que es titula Transhood, que ve a ser un joc de paraules entre transsexual o transgènera I. Childhood, que és infància en anglès. Per tant, ve a ser un joc de paraules d'entre trans i hoot, que seria com la transició de la gent transgènera a la seva infància. I, més o menys, amb el títol ja s'explica una miqueta de què val documental, però bé, ara entrellem una mica el detalls. És un documental que ens ve dels Estats Units, produït per HBO, entre altres productors com BMP Films i Harrison Productions. És una obra que dura una hora i 36 minuts dirigida per Sharon Lee. És la seva primera pel·lícula, de fet, com a directora, però és la creadora d'una sèrie que es titula Pink Color Crimes. Per tant, no és la seva primera cosa que fa en el món del cinema, però sí que la primera pel·lícula que ella dirigeix tal qual. Doncs bé, en aquest documental, que de fet va ser filmat durant més de 5 anys a la ciutat de Kansas, segueix a 4 nens transgèneres de 4, 9, 12 i 15 anys, respectivament, mentre es van acostant o van passant per l'adolescència. I, aleshores, es van veient tot el que ells han de suportar i tot el com afecta la seva situació amb les seves famílies durant aquesta època, que no és una època fàcil de la vida. I, de fet, la pel·lícula explora com les famílies d'aquests quatre protagonistes lluiten, també van transformant i, de vegades, troben un propòsit inesperat en les identitats dels seus fills com a famílies, en general. Una mica topicazo, aquesta música, però jo crec que és una mica allò de sobreviviré, no? Bueno, Dani, sent el teu primer dia com a tècnic, no demanarem més. Vull que quedi clar que això no canviarà. És la meva manera de les fer, i això no va millor. Si encara que portessis un programa, portessis 100... Posaries la màxima música. Això no té res a veure amb la meva forma de fer de tècnic. Són coses diferents. Ah, d'acord, d'acord. Bueno, seguim amb aquesta estrena que ens has portat a Tope, a Acbeo, per tant, Déu Nidoret, com va la plataforma, i a més cosetes, no? Sí. A Acbeo ens porta també altres estrenes de pel·lícules, com són Beautiful, una pel·lícula del Javier Bardem, que, de fet, les 3 que us porto s'estrenen també avui 13 de novembre. Tenim Beautiful, també s'estrena la gran família espanyola, i per últim, la pel·lícula Red. Aquestes 3 les teniu a Acbeo. Doncs queda dit, les pel·lícules que podem veure Acbeo a partir de divendres 13, si ens estàs escoltant aquest mateix divendres, o si ens estàs escoltant en un altre moment, en un altre fangè d'horàbia... Doncs ja s'ho haurà d'estrenar. Si ens estàs escoltant en el 2039... Potser ja les ha entret, o potser la plataforma fins i tot n'hi existeix. Clar, potser som veus per l'univers, i no sé... Potser et connectes amb un USB, la teva consciència, i te'n recordes? T'en recordes aquella pel·lícula que vam veure a Sitges, que era el dels ulls, que tenies... que als ulls tenies com un Google i tot el que miraves, te'n recordes? La de Anon, que era de Netflix, de fet. No sé si continuarà allà. No l'hem vist mai a Netflix, però... Ja, però la vam veure a la Marató de Sitges. Sí, sí. Bueno, mira, està bé. I quina plataforma més... Ens queda Amazon Prime i Filming. Doncs som-hi. Doncs, a Amazon Prime, aquesta setmana porta poquetes estrenes. De fet, només podrem veure dues pel·lícules noves, que no estaven abans de la plataforma, des del 17 de novembre es va estrenar la tercera part de Hotel Transylvania, que és Hotel Transylvania 3, unes vacaciones monstruoses. I, a partir del dilluns 9 de novembre, també tenim la pel·lícula Identitat Borrada. I després, relacionat amb Filming, aquesta nova plataforma que us la porto per primer cop en el programa d'avui, es va estrenar el 17 mateix 7 de novembre, la pel·lícula de drama del 2019 i vinguda de Costa Rica, Ceniza Negra, i el documental d'Espanya, el viatge més largo a partir del diumenge 8 de novembre. I, a partir d'avui, divendres 13 de novembre, tenim unes quantes estrenes de pel·lícules que poden estar força bé. Entre aquestes, i destaquem, Stoker Hills, és una pel·lícula de terror d'aquest mateix any vinguda dels Estats Units, també. Ella és Cristina, un drama del 2019, vingut de Xile. De Xile, també, i tenim un thriller d'aquest mateix any, que es diu Matar a Pinochet. I després, també, s'estrena vinguda del Llatino Amèrica de Mèxic. Concretament, un drama, també, d'aquest any del 2020. 5 senyes particulares. I, per últim, dues pel·lícules més. Tenim Little Joe, un drama del 2019, vingut d'Àustria. I, per últim, una pel·lícula que vaig veure al trailer també s'estrena a Amazon Prime, aquesta setmana. I... bé, això. No sé què dir, perquè seria una mica subjectiva. Perquè vaig veure el trailer i vaig pensar una mica que ho trio, això. De què ens estàs parlant? Doncs, us estic parlant de La Crypta, el último secreto. Una pel·lícula del 2020 d'Intriga, el suspens thriller d'aquí d'Espanya. Si mireu el trailer, La Crypta, l'último secreto... Jo crec que, de les que ens has comentat ara així per sobre, crec que em crida més l'atenció, és l'identitat borrada, que me l'han recomanat molt, que diuen que està bé, i aviam què tal. Tinc ganes de veure...Aquesta està a Amazon Prime. Perfecte, gràcies, Laya, una setmana més per aquestes pedazos estrenes, que tenim a les plataformes digitals, de moment encara no podem anar al cinema, però el Raül ens porta al cinema més a prop que mai. Ens el portes Raül o no al cinema? A veure si ens el portaràs? Crec que sí que ens el portaràs, crec que sí. Crec que ara sí que ens el portes.Ara sí. Un moment. Una cosa bona d'haver dit que estàs ara a les tecles, és que si hi ha algun error, si hi ha alguna equivocació, no passa res, perquè, com ja m'ha avisat, els ullens ja... Està claríssim, vull dir. Sí, no hi ha pressió. Avui estic d'aprenent i ho intento fer el millor que puc, però sí que és veritat que... I algun altre dia em tocarà a mi. Sí, algun dia, algun dia. I a vegades sí que és veritat que et queden com a falta en mans, a falta en mans per parlar i per tot. Raül Navarro, molt bones. Ja vols que voleu dir que podem fer una altra cosa? Què et passa? Que et veig amb la motxilla, t'he tancat el micròfon, perquè estaves amb la motxilla i entens agumiat. Ens tens intrigats. Què et passa? No ho hauria perdut, però no crec que m'ha perdut, perquè a més la motxilla estava oberta. Crec que m'han drogat el guió que tenia per avui. Com que t'ha matat el guió per avui? Sí, perquè tinc aquí un munt de papers, però aquests no són. El tenia aquí a la motxilla, no sé... Com que t'han drogat? No, jo crec que m'han drogat. I qui pot t'ho haver drogat? Bueno, sí. Qui vol d'això? Això també m'ho pregunto jo. Hi ha coses que, a vegades, tenen valor, però aquestes ja t'ho dic jo, que no. Home, qui sap, potser hi ha algú atre per aquí. També fa un programa de cinema i li faltava una secció. No sé qui vol de fulles amb blanc. També t'ho dic. Ja sabeu que jo pot un munt de fulles, però amb quatre... Raül Navarro, m'estàs fent patir. No, no, no, és igual, és igual. Ja aprofito la vinentesa. Sí. El cinema també ho roba, no? Com que roben els cinemes? Què vols dir? A part que ens estan nomant els cinemes, això és un altre tema. La part de Gura. Això ja venia una mica a jo, o què? No, però home, en el cinema, a part de les pel·lícules dels robatoris, jo què sé... Bersorg-Dogs, Wiffy-Fee... Jo què sé, qualsevol altre. La meva idea és, qualsevol robator d'aquí gran, a part d'això, d'alhora del cinema, d'alhora d'aquestes càmeres, també... També demanem aquests robatoris, no? Cuarto milenio. El guió del Raül ha desaparegut. I no sabem on està. Descriurem el misteri. Avui, reportats sociòlegs de la Universitat de Massa Xuches, de Massa Xuches... Vinen a investigar, en aquest cas, la Llevidal, bona tarda. Sembla que t'ho estiguis ofegant. Què ha passat amb el guió del Raül? Mira, la veritat és que en aquella històdia de Steven Spielberg, us la vaig colar ràpid. Aquesta l'ha volgut improvisar ràpid, no ha colat, no ho sé. No, sincerament, a mi... Jo estava flipant, perquè estava veient que començava la secció, que estaves movent, que estaves fent sorolla amb la motxilla, i vaig a pagar el micròfon, perquè m'està distorsionant. No ho sé, però veig que no ho quedes. Sí, veig que és el que estaves buscant. A la pagar el micròfon ja s'ho ha dit menys. No, no. No, no, us parlaré d'això. Aquests laboratoris, que hi ha vegades ja de les pel·lícules de cinema, però al final, en una pel·lícula, en una producció, hi ha molts diners que estan aïaficats, que sembla que no, amb la Tretso, amb el Vastuvari... Més enllà d'emportar-se un actor, que també val diners, o un tècnic, a final, l'emportar-se una Tretso... Ja no només és el fet de que... puguis endur-te... sostraure o robar un objecte que no és teu, sinó ser el fet de que pots destartalar tota la producció, no? Clar, sí. Per sort, ja, aquestes coses ja s'ha jugat amb avantatge, i normalment es fa moltes réplices, per si de cas. Per si de cas. Sobretot els objectes que tinguin molta importància a dins de producció? Clar, és que no tenim tan pressupost, però tenim un, i no el pensem, perquè en aquestes també he viscut alguna vegada. Raül Navarro, tens alguna anècdota que explica d'objectes per més? No, no, no, no, no. Bueno, sí, però no. No, no, no, no. No, simplement que parlant d'això, m'ha vingut el cap, quan va enruda... Sí, a mi també. De les atretxos eren un penjoll que havia posat el... El protagonista. I en un moment va ser un dodatge d'un paire o tres de setmanes. D'anys. Bueno, d'un muntatge, si vaig dir que era una mica més, però el dodatge va ser unes setmanes, i en el trànsit d'aquestes setmanes el penjoll es va perdre. Els vam haver de fer, digitalment, i tot. Sí, sí, sí. A mi m'ha passat, de fet, en un colmatratge que havíem de fer per la uni, hi havia un element super... un objecte superimportant, que era un jersei vermell, que en un moment donat s'havia de estripar. Aleshores, clar, vam haver de comprar dos per si de cas, per si a la primera... El primer d'estripament no funcionava, tenir l'altra de repòs, però, clar, dos com a molt. No podíem comprar-ne 5 o 10. Però això és el que passa sempre a les pel·lícules. De fet, per exemple, si us poso una comuna exemple a Spider-Man. Quan Sam Raimie i Toby McWay arrosaven els primers... els primers dels seus tres films de Spider-Man, quatre dels vestits del sonatge, del superadoi, van deixar el plató. Els productors van, de la pel·lícula, veient 30.000 euros als que els recuperessin els uniformes de separaguts. Però, avui dia, continuen de separaguts. Allà, o sigui que van a veure les d'enginya? Bé, el van fer més. O ja tindrien més. Van desaparèixer quatre, segurament tenien 10. Algú de cas, i ja està. I més d'un personatge que d'estar saltant... i dient-se per tot el reu. Correcte. Una altra de les objectes, l'objecte sostret de pel·lícules, crec que ja ho van parlar, de Pulp Fiction, és el cotxe, el Xavi Mary-Ubermay, del 1964, que conduïs vins en Vega, llavors, de volta, quan se'n porta a la passeig d'Aumaturman. A la pel·lícula, aquest cotxe no era només un atretzo, sinó que era el cotxe particular de Quentin Tarantino. Què dius? El lladre el va robar ple rodatge sense això, sense donar-se ni tan sols que estava robant un cotxe d'una pel·lícula. Així ho va agafar el primer cotxe que va trobar. Correcte. De fet, finalment, aquest cotxe va aparèixer uns 20 anys després. Uau! I mentre estan, què vam fer? Però, clar, no és del mateix robar un uniforme que robar un cotxe. Clar, perfecte. I quan estan a treballar, saps? Clar, sí. I, a més, el cotxe del Tarantino, que, a veure, jo suposo que el lladre no el devia robar, perquè era de la pel·lícula, però el lladre tampoc devia ser tonto, i devia veure que el disseny del cotxe devia ser particular. Era un cotxe de col·leccionista, sí. Clar, era exacte, o sigui que també això es va veure. Més coses que han robat, han robat en pel·lícules de James Bond, crec que et deia l'home de la pistola de Odo, o així, de Roger Moore, van robar aquesta edita, aquesta precisa pistola. Aquesta pistola d'un disseny especial, d'un col·le especial, inclús no descarten que pogués acabar sent desmuntada i convertir en un volgàrens senador. Què dius? L'arma estava valorada al volcant dels 11.000, 12.000 euros, i va ser sostreta d'un magatzem al 2008, que estava ben guardadeta. I des de llavors no s'ha sapigut res més d'ella. I no crec que s'ha sapigut. No, no, i tant, i tant. Parlant d'armes, també van desaparèixer armes com l'espasa del senyor dels anells, l'espasa que acampunya Aragó, el viu molt intens i energèsia de Peter Jackson, i això, després d'una robatòria a la casa de Dallas Paul, que era un il·lustre mestre d'armes especialista de cinema, que s'havia quedat com a... Aquesta espasa com a record de la producció. Això fa més ràpida, eh? Que et regalin un de les 13 zones importants de la pel·lícula on es participa i de cop el voto tregui per la cara. La pistola Blade Runner i la caportà ja veig ser un fort en aquesta pel·lícula de... Valorada gairebé en 38.000 euros, resulta una pesa única i valuosíssima, que els productors van encarregar... Però, o sigui, que també van robar. I per sort, els productors van encarregar la fabricació de dues rèpliques esculpides entre Cina per si de cas, i, al final, la van haver de fer servir. A diferència d'altres casos similars, aquí podem semblar... Sabem qui és el culpable del robatòria, perquè, a més, ho va confessar temps després, i és que no va ser una, sinó dos, el pare i d'ulleres, dels que feia servir Harry Potter, a la pel·lícula de Harry Potter, o la saga, que van desaparèixer. I no va ser ningú més que Daniel Gladcliffe, que el que, en l'any 2001, després del rodatge de la primera pel·lícula de la saga, es va quedar amb aquell pare i d'ulleres de record. Però, sense demà... No, no, el que va fer et demana permís. Ho va confessar deu anys després. Quan va acabar la saga, el 2000 on se va gravar l'última pel·lícula de la saga, ho va acabar confessant. Ostres, però no sé si és el protagonista, que menys que li regalessin per ells mateixos el parell de ulleres i no haver-ho de agafar per el seu compte. Doncs sí. Però, bueno, ja dient... Suposo que pensaria, bueno, ja que no ens donen molts més papers, perquè és unes lleges de record per saber... Ha anat fent, ha anat fent. Sí, que escone, escone, escone. No, no, ho dic, però les quinies, les aquelles en les que sempre surten. Sí, pobre. Jo crec que els deu passar el dia fent càstigs. Això és una mica... L'altre dia llegíeu un titular d'un article que deia... Los papeles en los que podría haber estado muy bien. Ostres. Com planostres, que bo. A part de la dimittat de Dani el Ratcliffe, et va robar alguna cosa més? Sí, el Falcó de l'Alcón Maltés, l'Alcón de l'Alcón Maltés. Reconeguem aquí que la cosa estava cantada, aquesta figura aviada, i després de la pista de la qual es partien les banyes, però d'alguna manera, Juan Friboga, Peter Lorre o Mayday Aistol, en el debut de John Houston, de vegades, càmeres, estava sentenciada per ser un objecte d'un famós robatori de cinema. Per tant, s'havia de robar igualment, no? En realitat, Houston va encarregar diversos models, diverses rèpliques, per intentar solventar això que suposava que passaria. El que passa és que els llagros dels anys han anat desapareixent totes les rèpliques. Jo no sé si ja queda alguna o no queda alguna de totes les que va fer. És allò de Houston, tenemos un problema, ¿no? Sí, sí, i tal. Incluso es va oferir una recompensa, també, per uns 40.000 euros per la seva evolució. Déu-n'hi-do! Ja no és tant si us fixeu el valor que pugui tenir, la importància que pugui tenir, sobretot si no, si us fixeu, els imposts que es poden arribar a pagar, per recuperar-ho, per recuperar-ho. Una, dos, o et diu tot el que val, o el valor que pot arribar a tenir, un mercat negre, per dir-ho d'alguna manera. Les sabatilles del Mago de Os. Les sabatilles del Mago de Os, la Judy Garland, va portar fins a quatre pel·lícies de sabates a la pel·lícula, ahir, 4 a 9, 8, països de sabates a la pel·lícula. Diferents, i en el joc del temps, han sobreviscut, però un d'ells, en 2005, va desaparèixer d'una exhibició a Minnesota, sense deixar res més cap d'astra. Aquests països de sabates tenien un valor d'un milió de dòlars. Què dius? Que fort! Déu-n'hi-do! Ara, però que estàvem fets els sabates! Has desaparegut del tot, perquè a la pel·lícula Iron Man, la primera tràgida Iron Man, aquella armadura, també va desaparèixer l'any 2008, i es treballarà entre 6 i 25 mil dòlars. Tampoc se sap més bé. Però també et dic que depèn del que robis, més costós fer-ho o no, perquè agafa unes sabates, doncs mira, des tragis... Ah, sí? Pots mirar-ho. Un traje d'Iron Man! Com desapareixen? Pel fesa, es mica en mica. En fastículos, com en los diarios. Clar, en fastícula euro. A les butxaques no dic cap, no? O de nit, amb una arredada de gent... I que t'hi cabrien a les butxaques 55 estatuetes de Sosca, perquè això és el que va passar a l'any 2000. Què dius? Van desaparèixer 55 estatuetes. Però abans de la gala? Sí, tres setmanes abans de la gala, van desaparèixer les estatuetes que acabaven de fabricar. Estàs... I amb les inscripcions guanyadores de tothom? No, home, no, no. Això no, això no. Van ser trobades... Així, si tenim en compte que cada estatueta, el pes que té per tot el botí de les 255 estatuetes, estem parlant d'uns 209, 210 quilos. Què? Això a les butxaques tampoc t'hi cabrien. Ja, ja, ja. I es calcula... que el valor està al voltant dels 20.000 euros. Déu-n'hi-do. No arriben al milió de les sabates de la doradilla. El cas és que estava valorat tot aquest demacancià amb 20.000 euros. Però abans de ser trobades per un captaia en un abocador, i el responsable de la tovalla, es van poder anar a compensar 32.000 euros. Uaaah! I la història és, com van acabar l'abocador? Ah, van acabar l'abocador, perquè després s'ha demostrat o van trobar-ho, que les estatuetes les van robar els mateixos transportistes que havien de portar-les fins a Los Angeles, per la... per la gala. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Quantes aventures, Raül, que ens has portat avui. La veritat és que em quedo sobtat, no?, amb tots els robatoris i tantes coses que han anat passant en llarg dels anys, en llarg de les dècades. De moment, amb els 4 anys de temporada que portem nosaltres, a mi no m'ha desaparegut res, crec. La pregunta és, el guió del Raül aparecerà o no? És millor que no aparegui, però amb aquest detallat, eh? Però és millor que no aparegui. No, ho ha de ser amb un suspect. Sí, era en plan continuar. I després, no, és millor que no aparegui, és el que no aparegui. Aquí vull enganyar, si jo, de 4 papers, que em preparo és per saber més o menys de què vull parlar. Bueno, mentre no perdis unes sabates... A veure, Raül... Bueno, bueno... Cada escur fa la seva feina i la fa ben feta, avui, home, valorem-nos una mica. Ah, sí, clar, eh? I valorem que avui tenim temps que tenim oportunitat de... No! Si anem a prics... I és que ha colat bé el temps, oi? Sí, eh? Estava allà preparat per fer-ho, ja. Sí, sí, tot cal coladíssim, tot cal coladíssim. Doncs sí, avui us portem a un especial de bandes sonores... amb bruixades. O? Us llenço un repte. Us llenço un repte a vosaltres dos, Lalla, Raül, i és que, si us sembla, ja que estem en aquest programa, us portem un repte a vosaltres dos, Lalla, Raül, i és que, si us sembla, si us sembla, ja que estem en aquests temps convulsos, en aquests temps així, com diferents, per què no fem un especial de cinema de bruixes? Home, no el vam fer per Halloween, que és el tipic, no? És que és veritat, per Halloween vam deixar el Hallowe Sanders... L'encanta, Lalla. L'encanta. Està tan orgullosa d'aquest nom. Sí, eh? Home, és un general que jo crec que tots hem vist moltes pel·lícules de bruixes. Tu creus que hem vist pel·lícules de bruixes, Raül? Tinc els meus dubtes, eh? Home, les bruixes és un... és un element, anava a dir. És una criatura que és molt comú a la cultura popular, no? A més enrere, sí. Ho fem, fem un especial de bruixes. Sí, podíem intentar-ho. Doncs fem un especial de bruixes. Però no ens ho pensem massa, però la setmana que ve, sí. Doncs vinga, la setmana que ve, anem amb bruixat a Cinema Alegresca. Però avui anem per feina, avui es porto bandes sonores de pel·lícules que hi ha bruixes o que, doncs, el gènere és bruixil. Genera bruixil. El títol de la secció ja ho deies. Ha quedat clar, no? Ha quedat bastant clar, no? Raúl Navarro, aquesta és per tu. Aviam com ho portes. Què de dir, la pel·lícula, no? Sí, la pel·lícula que m'agrada. Sí, sí. Utens? Sí. Una pel·lícula de bruixes. Jo crec que és un... Sí, sí, sí. La bruixa nobata. La bruixa nobata, correcte. Jo crec que aquesta escena m'ha encantat sempre, però aquests trajes que caminen són... És genial. I, a més, jo l'he estat escoltant aquest matí i té lleugers matisos de Mery Poppins, perquè són els mateixos components. Home! Era el plan B, eh? Era el plan B, eh? Era el plan B, de Mery Poppins. Ostres, Raúl Navarro, hem de parlar d'això. Si no aconseguien els drets de Mery Poppins, ja tenien una de la càmera per si de cas. Ula, que fort! És una cosa que he acabat de descobrir, veus? És que no va ser a ir-te a dormir, sin saber-ho. Sí, sin aprender alguna cosa, no? Sí, correcte. L'Elleviral, aquesta és per tu, va. Algú més contemporània. És que això podria ser de qualsevol pel·lícula. Realment. Va, te l'avanci una mica, aviam si... M'he ajudat, m'he ajudat. M'he ajudat, m'he ajudat. M'he ajudat, m'he ajudat. M'he ajudat, m'he ajudat. M'he ajudat, m'he ajudat. M'he ajudat. M'he ajudat. M'he ajudat. M'he ajudat. M'he ajudat, m'he ajudat. El James Newton Howard, que tenim aquí, un gran compositor de bandes sonores, amb una banda sonora excel·lent, per una pel·lícula que tampoc se li ha donat, jo crec, el pes que té, però que, jo crec que aquest actriu ha sigut, doncs, una gran defensora del personatge, i jo crec que és un dels millors personatges que ha fet Angelina Jolie. Per tant, estem parlant de... Malèfica? Correcte, és la banda sonora de Malèfica. Sí, sí, amb aquesta pista t'he ajudat una mica. Però és que se'm s'està acabant el temps i necessito acabar el programa. Vinga, una, una. Què, voleu una altra? No queda temps, vale. Jo, com que soc un presentador molot, vaig a tirar una, va. I acabes amb aquesta, clar. Sí, acabo amb aquesta. I us posaré una cosa. Sabrina, cosa de bruja. Correcte. El primer segon, eh? Ja, Netflix, aquesta. Això és una sèrie. És veritat, és veritat. És el que us anava a dir abans que el Raül ho digués, i és que és una sèrie. Raül, explicarem un dia per què t'estàs rient. Ho expliquem ara. No, no, no. Acabem amb la intriga, eh? Acabem el programa amb la intriga. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos una setmana més. Estem aquí, si anem a la Gresca, amb tots vosaltres, compartint aquesta bona estona. Raül Navarro, la Javidal, gràcies. I no se'n hoageu amb les crispetes. ... una mica més intensa. Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1 Un ràdio d'un espèr 98.1